Els Perduts (XIX)

Anterior

19

L’Ànakin Solo estava dret al costat de la unitat comunicadora a la sala d'estar de la seva família, esgotat després de la seva llarga i infructuosa recerca i començant a preocupar-se pel seu germà Jacen. Va clavar els ulls a la pantalla enfosquida i va desitjar que s’il·luminés amb un missatge d’en Jacen, però sabia que no arribaria cap missatge. L’Ànakin ho pressentia.

Ell i C3PO havien tornat a les seves habitacions feia una hora després d'haver recorregut els llocs assignats, però no havien tingut notícies d’en Jacen..., i l’Ànakin sabia que no podia esperar ni un moment més.

Girà sobre si mateix i va anar fins a la paret, on l'androide de protocol daurat romania immòbil gaudint el descans d'un breu cicle de desconnexió. Ulls blau gel es van clavar en els sensors òptics grocs de l'androide, i l’Ànakin va colpejar suaument una planxa daurada amb les puntes dels dits.

- Desperta, C3PO -va dir -. Ja hem esperat prou temps. És hora de buscar ajuda.

Els sensors òptics van cobrar vida amb un parpelleig lluminós, i C3PO es va aixecar donant un bot.

- Estrelles, no puc haver-me quedat dormit més estona del previst, oi? Creia que havíem acordat dos cicles més abans de tornar a sortir de recerca. I a més està el seu pla de lliçons, amo...

- Noto que alguna cosa va malament, -el va interrompre l’Ànakin -. En Jacen i la Tenel Ka no han tornat.

- Bé, si vol saber la meva opinió...

- No vull saber-la, -va replicar secament l’Ànakin -. Fes un altre intent de posar-te en contacte amb ells mitjançant la connexió de comunicador mòbil.

- Estic totalment segur que es troben bé, però ho intentaré.

C3PO va inclinar el cap cap a un costat i va contemplar el buit durant uns segons.

- Alguna resposta? -Va preguntar l’Ànakin.

- No, amo Ànakin -va replicar C3PO, i la seva veu sonava més preocupada que abans -. Cap en absolut.

La Leia Organa Solo va entrar a l'habitació en aquell moment, va somriure a l’Ànakin..., i després va arrufar les celles.

- Què passa, Ànakin?

L’Ànakin va pensar en quina part del que ha passat podia explicar-li a la seva mare. Després de tot ja havien sol·licitat ajuda abans, però la Leia no havia cregut que la desaparició d’en Zekk fos res seriós. Així i tot, potser canviaria d'opinió quan s'assabentés que en Jacen i la Tenel Ka també s'havien esfumat. El noi li va explicar ràpidament la història, i C3PO es va encarregar d'afegir efectes de so i embellir-ho amb comentaris innecessaris.

-En Jacen hauria respost a la nostra crida si pogués fer-ho -va finalitzar l’Ànakin.

- Per descomptat que sí -va afegir C3PO amb entusiasme -. L'amo Jacen pot ser una mica desorganitzat, però sempre es pren molt seriosament les seves obligacions.

- Respondria..., a menys que estigui en dificultats -va dir la Leia, visiblement alarmada. Un instant després va prendre una decisió i es va posar en acció, demostrant una de les qualitats que la convertien en una bona Cap d'Estat-. Hem de trobar-los. La Tenel Ka mai permetria que en Jacen fes res perillós..., però aquesta noia probablement pensa que no hi ha res que sigui perillós.

La Leia va anar fins a un panell mural.

- Faré venir a un grup de guàrdies perquè ens acompanyin. Pots detectar la situació del comunicador d’en Jacen, C3PO?

-Bé, certament no és un sistema de seguiment tan precís com m'agradaria, però suposo que enviant un senyal continu i monitorant la retroalimentació del comunicador mòbil, probablement podria...

- Quin grau d'aproximació pots donar-nos? -El va interrompre la Leia impacientment.

- Hauria de ser capaç de localitzar el senyal dins d'un radi de deu metres.

- N'hi ha prou -va dir la Leia.

L’Ànakin va deixar escapar un sospir d'alleujament.

- Esperem que en Jacen i la Tenel Ka segueixin estant prop dels seus comunicadors.

- Ja ens preocuparem d'això quan arribem allà -va dir la Leia, agafant un equip mèdic i anant ràpidament cap a la porta. Els guàrdies es van afanyar a posar-se ferms, encara no molt segurs en què consistia l'emergència -. Anem, Ànakin. Tu també formes part d'aquest grup de rescat. Cap a on, C3PO? -Va preguntar.

L'androide de protocol els seguia tan de pressa com li ho permetien les seves cames mecàniques.

- Cap a la seva esquerra, mestressa Leia. Haurem de trobar un turboascensor i baixar quaranta-dos nivells.

L’Ànakin va intentar imaginar-se el lloc on anaven, però no va tenir massa èxit.

- Potser serà millor que vagis davant, C3PO.

La Leia, els guàrdies i l’Ànakin van seguir a C3PO mentre l'androide avançava per una altra precària passarel·la entre dos gegantins edificis. L'androide de protocol semblava estar gaudint enormement de la seva nova importància.

Els edificis es perllongaven fins a perdre’s de vista per sobre i per sota d'ells. L’Ànakin va perdre l'equilibri en un lloc on la barana del pont s'havia desprès, però la Leia el va agafar instintivament. Després va mirar al seu fill amb el rostre ple d'horror, i li va donar una ràpida abraçada.

- Vés amb compte, -es va apressar a dir-. Tots hem d'anar amb molt de compte.

L’Ànakin es va estremir. Aquella zona no havia semblat tan perillosa al mapa. A mesura que s'anaven aproximant al senyal del comunicador, avançant a través de nivells abandonats i buits i de passadissos ominosos, l’Ànakin es va anar fixant en un símbol que apareixia amb creixent freqüència sobre les brutes parets: un triangle equilàter que envoltava una creu.

- Em pregunto què significa aquest símbol -va dir, assenyalant amb la mà.

- Domino amb fluïdesa més de sis milions de formes de comunicació -va dir C3PO -. Per desgràcia aquest dibuix no figura en cap dels meus bancs de dades. Em temo que no puc ser-li de cap ajuda en aquest aspecte, amo Ànakin.

La Leia es va tornar cap als guàrdies.

- Algun de vosaltres reconeix aquest símbol?

Un d'ells va escurar el coll.

- Crec que és un senyal d'una banda, senyora presidenta. Diversos... grups bastant desagradables s'han instal·lat als nivells inferiors abandonats de la ciutat. Són molt difícils d'atrapar.

- Vaig sentir a Zekk parlant d'una banda anomenada els Perduts amb en Jacen i la Jaina - els va informar l’Ànakin -. Crec que la banda volia que en Zekk es convertís en membre del seu grup.

Els llavis de la Leia es van arrufar en una ombrívola línia i va assentir, arxivant la informació en la seva ment per al futur. En aquell moment l'únic que volia era trobar en Jacen i la Tenel Ka.

C3PO es va aturar per estudiar les seves lectures.

- Oh, maleïts siguin aquests sensors tan poc adequats que tinc... Estic segur que l’R2 hauria estat molt més precís, però crec que ens trobem a uns dos-cents metres del lloc en què estan.

El passadís es va anar tornant cada vegada més fosc a mesura que el grup s'endinsava en el nivell abandonat. Els guàrdies empunyaven les seves armes, preparats per fer foc mentre intercanviaven mirades d'inquietud. La Leia mantenia el mentó alçat, i va estrènyer el pas valerosament per seguir avançant encara més de pressa que abans. C3PO va incrementar la lluminositat dels seus sensors òptics, escampant una suau claredat groga directament per davant d'ells. L’Ànakin portava la seva vara lluminosa estesa davant seu: el cilindre d'il·luminació li feia sentir una mica més segur sense que sabés molt bé per què, com si fos una imitació d'una espasa de llum.

C3PO es va desviar bruscament cap a la dreta en un estret passadís de sostre molt baix, ajupint-se per passar per sota d'una biga mig despresa del sostre. Fins i tot l’Ànakin va haver d’inclinar-se per poder passar per sota d'ella.

- Estàs segur que anem en la direcció correcta, C3PO? -Va preguntar.

- Oh, sí, estic totalment segur -va respondre C3PO -. Recordin que estem seguint una ruta directa i que anem cap al senyal. El jove amo Jacen pot haver seguit un camí més complicat. Ara estem a trenta metres.

Van acabar arribant a una gran sala fantasmagòricament il·luminada per panells lluminosos escampats sobre les parets. L’Ànakin va mirar al seu voltant i va contemplar l'escala mig ensorrada que no portava enlloc, els embolcalls de menjar, coixins i mobles mig trencats, i l'estrany conjunt de portes tancades de l'altre extrem de l'estada.

- Aquest ha de ser el lloc de trobada dels Perduts.

- Ai mare! -Va exclamar C3PO -. L'amo Zekk va dir que els membres d'aquesta banda eren tipus bastant desagradables, oi?

La sala estava sumida en un silenci absolut, i l’Ànakin va pensar que aquelles llums tremoloses no li agradaven gens. Els guàrdies van titubejar davant del llindar, i van acabar ficant els canons de les seves armes per ell. La sala estava buida, però l’Ànakin va captar les restes d'una sensació de foscor mentre entrava i començava a mirar al seu voltant. Quan C3PO va llançar un crit d'horror i va clavar la mirada a terra, l’Ànakin gairebé va saltar fins al sostre.

- Jo tinc la culpa de tot! -Va tornar a ploriquejar C3PO -. Ei, maleïda sigui la lentitud del meu processador... Hauríem d'haver vingut en la seva recerca molt abans.

L’Ànakin només va necessitar una fracció de segon per obrir-se pas entre les restes de mobiliari i arribar fins al lloc on C3PO s'estava fent aquests retrets. La Leia i els guàrdies van anar corrent a reunir-se amb ells.

En Jacen i la Tenel Ka jeien a terra, immòbils l'un al costat de l'altre, inconscients... o potser morts.

La Leia es va despenjar ràpidament l'equip mèdic de l'espatlla, va treure d'ell un mini-diagnosticador i va examinar els dos joves Cavallers Jedi.

-Tot va bé -va dir -. Estan vius... Només els han deixat sense coneixement.

La Leia va deixar anar el fresc palmell de la mà sobre el front d’en Jacen, apartant els flocs de la seva sempre despentinada cabellera.

L’Ànakin i la Leia van atendre els dos joves fins que es van recuperar. En Jacen va ser el primer a despertar, i l'expressió que hi havia als ulls del seu germà va indicar a l’Ànakin que tenia molt males notícies que donar-los-hi.

- Et trobes bé? -Li va preguntar.

Després els seus pensaments van canviar ràpidament de rumb mentre començava a ajuntar les peces del trencaclosques dins de la seva ment.

En Jacen va empassar saliva amb un visible esforç.

- La Tenel Ka...? -Va preguntar, tremolant-li la veu.

- Es troba perfectament -li va tranquil·litzar la Leia -. Sembla que us van disparar. Què va passar?

En Jacen es va estremir, com si la sala s'hagués tornat sobtadament més freda.

-La Tamith Kai era aquí... La Germana de la Nit de l'Acadèmia de l'Ombra..., amb un parell dels seus amics. -Els seus ulls castany daurats es van tancar, com si acabés de recordar una cosa tan dolorosa que li resultava insuportable pensar-hi -. I tenen en Zekk! - Va gemegar -. Crec que... Crec que s'ha passat al costat fosc.

L'alè de l'Ànakin no podria haver sortit dels seus pulmons més sorollosament ni tan sols suposant que un bantha acabés de donar-li una guitza a l'estómac.

- Van a ensinistrar-lo perquè arribi a ser un Jedi -va seguir dient en Jacen -. Un Jedi Fosc...

La Tenel Ka va gemegar i es va asseure a terra.

- Així és.

- També hi havia altres nois -va seguir dient en Jacen -. Els Perduts... Crec que les Germanes de la Nit se'ls van endur a tots..., a l'Acadèmia de l'Ombra.

La Leia va bellugar el cap, i una guspira d'ira va cremar en els seus ulls foscos.

- Em sembla que ja va sent hora que fem alguna cosa respecte a aquest Segon Imperi -va dir -. Amb aquesta ja són dues les vegades en què han fet mal als meus fills.

- Per descomptat que sí, mestressa Leia! Tot això està molt bé, però ara hem de tornar a casa on estarem fora de perill de qualsevol perill -va exclamar C3PO, molt alarmat -. Mestressa Tenel Ka, és capaç de caminar?

Els ulls color gris granit de la jove guerrera de Dathomir es van entretancar, com si sospités que acabava de ser objecte d'un insult vetllat.

- Podria portar-te en braços, si hagués de fer-ho -va replicar.

En Jacen va riure i després va gemegar i es va posar les mans al seu adolorit cap.

- Sí, crec que la Tenel Ka es troba perfectament...

 Següent