Punt d'equilibri (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Encara amb la disfressa de kubaz, en Luke es va aturar a l'entrada d'un elevat edifici residencial, el lloc al qual havien portat al Jacen. Una altra crisi sobtada havia enxampat a la Mara desprevinguda. Un cop més, en Luke sentia l'adrenalina fluir en el seu interior. Una vegada més, va haver de lluitar per reprimir la necessitat de abandonar-ho tot, córrer als hangars i reunir-se amb ella. En comptes d'això, va invocar a la Força i va escoltar.

No li van arribar detalls. El nivell d'alerta de la Mara va baixar ràpidament al típic estadi de calma total. No va poder percebre molt més.

L'Ànakin va tornar corrent cap a ell.

-Què passa? -va preguntar.

-La teva tia.

En Luke va tancar els ulls intentant percebre algun detall. Al principi el que va captar va ser la sensació de perill, després ira, després un moment de dolorosa decisió, en què la Mara va deixar el seu enorme orgull de costat. Resultava més difícil fugir que quedar-se a lluitar, cosa que ell sabia molt bé...

Per fi, va aconseguir captar una sensació de tranquil·litat, dirigida específicament a ell. Ella no havia caigut, i estava fent un esforç físic considerable. En Luke va veure foscor, milers de pedres movent-se i la tasca extenuant d'haver de tornar a col·locar-les.

Va formular una pregunta. Trigaria hores a arribar-hi, però no dubtaria a agafar l'Ala-X per reunir-se amb la seva dona.

Tot just havia donat forma al pensament quan va sentir la presència de la Jaina al costat de la Mara. Amb l'ajuda de la seva neboda, la Mara estava segura de tenir la situació controlada.

I la del seu fill!

En Luke va poder percebre la gratitud de la seva dona. Això li va enfortir com poques coses ho havien fet en la seva vida. Una mica reticent, es va tornar per seguir l'Ànakin pels enrevessats passadissos de l'enorme pis dotzè del complex residencial. En fer-ho va intentar transmetre una mica de la seva pròpia força (amor i un serè poder) pel nexe que l'unia a la Mara. No tenia ni idea de si això proporcionaria més energia a la seva dona, però era conscient que estava fent un gran esforç i que necessitaria tota l'ajuda de la Jaina i més. Li reconfortava intentar-ho, encara que no tingués cap seguretat que funcionés... només la garantia de la seva fe en la Mara i en la pròpia Força.

No van necessitar molt de temps per tancar el tracte amb el vicedirector Brarun. Aquest no tenia res a vendre, la qual cosa semblava confirmar la teoria que alguns duros emmagatzemaven mercaderies perquè sí, esperant endur-se una de les ciutats orbitals i abandonar Duro per sempre.

En Luke sabia que no anirien a vendre la resta del sistema, sobretot la part on hi havia els refugiats treballant per construir un nou món. Va enviar un altre missatge a l'R2-D2, encara connectat a l'habitació de l'hotel, perquè busqués en els arxius de CorDuro alguna cosa sobre els tractes entre la Brigada de la Pau i CorDuro o el mateix COSERE. No havia oblidat l'advertència d'en Karrde que podria haver-hi agents infiltrats en el Servei d'Intel·ligència i fins i tot en el propi Consell. Potser també els tingués el COSERE. Per desgràcia, no havia tingut l'oportunitat d'avaluar als diferents consellers durant l'última reunió.

Va fer un cop d'ull al petit monitor superior del seu visor. Si l'R2-D2 trobava alguna cosa, li enviaria un avís, seguida d'un missatge que no cessaria d'emetre fins que en Luke li fes un senyal mitjançant l'intercomunicador.

Però el primer era trobar en Jacen. En Luke s'adonava que en Jacen es veia en una de les principals cruïlles de la seva vida.

Prendre en va a la Força podia no ser tan letal com passar-se al Costat Fosc, però no era un futur que en Luke volgués per al seu nebot.

La nit va caure, i les grans llums de Ciutat Bburru van començar a brillar a l'altra banda dels finestrals de l'entrada. Dos duros d'elevada estatura, amb uniforme de CorDuro, esperaven a banda i banda d'una porta sense senyalitzar que van trobar en girar la cantonada.

-Per a tu el que està més a prop -va murmurar en Luke.

Suaument, gairebé amb tendresa, en Luke va obligar al que estava més lluny a entrar en un profund somni. El duro va anar caient per la paret de mosaic de sinteplàstic. L'altre guàrdia va seguir-lo fins a terra.

-Bé -va dir a l'Ànakin-. Tu queda't aquí fora. Si apareix algú més, fes el mateix. Jo no trigaré gaire.

L'amfitrió d'en Jacen li havia assignat una habitació amb un gran finestral rodó de transpariacer i dos guàrdies al passadís. El noi estava davant la finestra, contemplant com s'apagaven les grans llums de la plaça major de Bburru. L'espai obert era prou gran com per donar la impressió d'un planeta viu, amb bigues de suport diagonals que anaven del nivell del carrer al sostre artificial de color blau clar. Igual que succeïa en les avingudes, els testos contenien arbres gegantins coberts de parres. No tenia res a veure amb les selves de Yavin IV, però en Jacen començava a comprendre per què els duros preferien viure allà i no en el desastre ecològic que tenien a sota.

Estava estirat al tou llit, en penombra, preguntant-se si havia fet el correcte. En Brarun no semblava tenir pressa en acabar la negociació.

La porta es va obrir lentament.

En Jacen va ficar la mà sota el coixí i va agafar el sabre làser. Una forma fosca es va colar a l'interior. En Jacen va veure la silueta rabassuda i les ulleres pròpies d'un kubaz, però després va sentir que la porta es tancava i algú deia:

-Jacen, sóc jo.

Jacen va reconèixer la veu. I hauria reconegut la presència d'haver estat atent a la Força. Va deixar anar el sabre làser però no va encendre la llum.

-Mestre Skywalker, podria haver-hi dispositius d'escolta...

-De moment, no -En Luke es va acostar al peu del llit amb el sigil d'una ombra. Es va treure la màscara i es va asseure al matalàs al costat del seu nebot-. Què has vingut a fer aquí, Jacen? En què et puc ajudar?

En Jacen no va necessitar que li digués més. Li va explicar tot sobre la seva visió, sense oblidar cada detall. Quan va arribar a la part en la qual es veia al Luke amb una túnica blanca brillant, un magnífic guerrer de la llum, al Luke li va començar a tremolar el pòmul i va apartar la mirada, gairebé avergonyit. Però el més viscut de tot, li va dir, era la veu, i l'ordre de no defallir.

-Però ho vaig fer -va dir en Jacen-. Vaig relliscar. I vaig caure, gairebé en el Costat Fosc del... del punt d'equilibri. Tot va començar a esvair-se. Tot -es va estremir en recordar les estrelles apagant-se-. Segur que tenim dret -preguntà - a utilitzar aquesta... llum terrible i magnífica... com si estiguéssim a càrrec de l'univers?

Il·luminat tot just per la llum de la finestra, en Luke va arrufar les celles.

-Jacen, la Força és el nostre patrimoni. Si no la fem servir, no tenim més dret a salvaguardar la pau i la justícia que qualsevol altre grup policial.

-Però hi ha molts Jedi que utilitzen malament els seus poders.

-En absolut -va respondre en Luke amb suavitat.

-Jo vull arribar-hi -va dir en Jacen-. He tingut temps per pensar-ho. Sóc famós, però de forma indirecta, per tu, per la mare i el pare... i per l'Ànakin -va admetre-. I per la Jaina. Si em deixo portar, si em nego a canalitzar la Força de forma agressiva, els altres Jedi hauran de captar el missatge.

-És una causa noble, sens dubte -En Luke va canviar de postura. -Però estàs disposat a arriscar la teva vida per ella?

En Jacen ho havia pensat bé.

-Sí -va dir-. Encara que mori, la meva mort podria significar el despertar per a la resta dels Jedi. Potser remogui les seves consciències i s'adonin que no poden utilitzar al seu antull els poders que tenen sense patir les conseqüències.

-Però ets tu -va dir en Luke amb suavitat- el que patirà les conseqüències. I no els altres.

-Jo no puc obrar per ells. Només puc oferir-me a mi mateix.

Va sentir com el seu oncle li clavava la mirada.

-No t'oblidis mai que una cosa és donar la teva vida quan no tens més remei. Escollir la mort quan pots escapar... només ens perjudica a tots.

En Jacen va arrufar les celles. No volia sobrevalorar la seva importància ni la capacitat dels altres Jedi per captar el missatge.

-Estem desenvolupant patrons de conducta erronis -va insistir-. Estem saltant-nos les lleis dels altres, i aquestes lleis són les bases de la societat i de la seguretat. Estem al capdavant d'una batalla que podria fer-nos tornar a l'època fosca, a la supervivència del més mesquí. I, si això continua, ens governarà qui tingui més força.

-En això tens molta raó -va dir en Luke-. Però vés amb compte. Si tan malament et sents per usar la Força de forma agressiva, no pots limitar-te a negar-la en rodó. El que passa és que no estàs segur de quan és agressiva i quan no. Tems actuar, tems que les teves accions tinguin repercussions més enllà de l'imaginable.

-Sí -va exclamar en Jacen-. Sí, això és!

-Des d'aquest punt de vista -va dir en Luke-, qualsevol ús de la Força és dolent.

-Qualsevol? -En Jacen es va redreçar al llit. Va sentir un lleuger calfred apartant la manta.

-Tot acte que no provingui de la fe absoluta pot conduir a la por i la foscor -va dir en Luke amb fermesa.

En Jacen va recordar de sobte l'acadèmia del seu oncle, el praxeum, les innombrables converses.

-He estat pensant en les terribles conseqüències de cometre errors -va admetre-. No ho entens? Per això tenia l'esperança que no tornessis a crear el Consell Jedi. Hem de respondre davant la pròpia Força, no davant d'un grup d'individus que poden errar. Només sabrem utilitzar-la bé quan la comprenguem prou com per emprar-la. O decidir no utilitzar-la en absolut.

El seu oncle es va quedar de pedra.

-Això ho dedueixes de tot el que m'acabes d'explicar?

-Per la Força -va murmurar en Jacen-. D'alguna manera, tot encaixa.

-Vés amb compte. El teu orgull podria destruir-te, Jacen.

En Jacen es va aferrar a la fina manta.

-Orgull? Tu ens vas ensenyar que el poder alimentat per la venjança porta a l'orgull... i al Costat Fosc.

-Però hi ha un orgull més subtil -va explicar en Luke-. Afirmes ser massa humil per utilitzar la Força, no?

En Jacen s'ho va pensar bé. Era això el que afirmava?

-Potser siguis l'únic Jedi amb la sensibilitat suficient com per adonar-se que el que fem està malament...

-No -el va interrompre -. Només sóc qui ha estat advertit. No esteu fent res dolent...

-Però si per a tu està malament -va dir en Luke amb calma-, per ventura no hauries d'estar advertint-nos-ho als altres?

En Jacen es va recolzar contra el capçal del llit.

-En això em refereixo. Això és exactament el que intento fer.

-Però ningú t'escolta -va respondre el seu oncle amb tranquil·litat.

En Jacen es va sentir com si li haguessin donat un cop de peu.

La silueta li va posar una mà a l'espatlla.

-Estàs enfrontant-te a la veritable essència de tot el que significa ser Jedi. Vés amb compte amb sacrificar els teus dons per ajudar a altres a veure la veritat com tu la perceps. Això està massa a prop del tipus de sacrificis que practiquen els yuuzhan vong. I ells són servidors de la destrucció.

En Jacen es va estremir.

-Jo no vull acostar-me a això ni remotament.

-Tu veus la teva herència com una terrible responsabilitat. Has captat la meva atenció, Jacen. M'has ensenyat que hauríem de prestar més atenció a l'aspecte ètic de l'ús de la Força a l'hora d'entrenar als aprenents. Gràcies.

Al Jacen li va tremolar el pòmul. No va poder evitar somriure. Quin honor!

-Tens alguna pista -va preguntar en Luke- de cap a on et portarà el teu destí a continuació? No tens per què fer-ho tot avui, saps? Jo a la teva edat no em podria haver imaginat on em portaria la vida. Quin serà el teu petit següent pas?

-Crec que intentaré convèncer els duros perquè donin suport a la Nova República mantenint les seves promeses -va dir el noi lentament, encara sorprès per la mostra de confiança del seu mestre.

-Potser ho aconsegueixes -va dir un Luke molt seriós-. Però la traïció pot ocultar-se entre els alts càrrecs. No podràs negociar-hi perquè sí.

Al Jacen se li va encongir l'estómac.

-Per aquesta raó has portat a l'Ànakin a Duro?

En Luke va assentir.

-Una aprenent ha desaparegut aquí. I hem descobert que CorDuro no fa el lliurament de les mercaderies. I acabo de conèixer dos humans que em recorden massa a la Brigada de la Pau. L'R2 està veient el que pot aconseguir dels arxius de Bburru.

Si en Brarun tenia connexions amb la Brigada de la Pau, aquell «arrest domiciliari» no era tan segur com semblava.

-Gràcies per l'advertència.

-Has de triar. Utilitza la Força com t'han ensenyat a fer... o renuncia. No pots quedar al marge.

-D'acord -va dir en Jacen-. Llavors renunciaré a ella.

Va veure l'expressió atònita del seu oncle, però només per un moment es va protegir d'aquella sensació. Havia de demostrar (al Luke, a si mateix) que estava totalment compromès amb la seva decisió.

-Et vas a posar en perill, Jacen. La gent donarà per descomptat que podrà solucionar coses que estaran fora del teu abast.

-Doncs digues per què ho vaig fer, oncle Luke -aquesta vegada no li va dir «Mestre Skywalker». No, si realment volia seguir endavant amb allò.

-Tens un intercomunicador? -va preguntar-li ombrívol. En Jacen no va necessitar la Força per notar la preocupació i els remordiments del seu oncle.

En Jacen va negar amb el cap.

En Luke va dipositar un objecte al llit entre tots dos.

-Amaga'l. Si esbrinem alguna cosa, et trucarem. Potser en Brarun no sigui un corrupte. Podria ser-te útil si decideixes quedar-te i intentar fer-lo entrar en raó. Però prepara't per si has de sortir corrent.

-Ho faré.

-I descansa. No intentis salvar tota la galàxia tu sol. Creu-me, no funcionarà. -El seu oncle es va aixecar del llit amb un lleu somriure-. He d'advertir-te d'una cosa més. Si optes per no fer el que pots fer, posaràs en perill els que més estimes.

En Jacen es va estremir de nou.

-Has vist alguna cosa en el futur?

En Luke va negar amb el cap.

-No, és només... un pressentiment -va dir-. Que la Força t'acompanyi, Jacen -es va tornar a posar la màscara i les ulleres. Immediatament va treure un altre intercomunicador-. Ja està, R2 -va dir.

-Què passa? -va preguntar en Jacen.

-Crec que tenim una pista sobre el cas de desaparició... a la fi.

I dient això, va sortir de l'habitació... i en Jacen sabia que es dirigia a fer justícia a una persona. No a tota la galàxia. Només una persona, una situació, un a un. Com sempre havia ensenyat als seus alumnes.

En Jacen es va girar. De debò podia deixar d'usar la Força? Intentar silenciar-la era com posar-se una bena als ulls o tapar-se les orelles. Hauria de viure així per la resta dels seus dies.

La Jaina havia après a adaptar-se a la seva visió reduïda.

Però la Jaina recuperaria la vista.

I quan ell tancava els ulls, només veia la galàxia enfonsant-se en la foscor.

* * *

Mentre la tripulació del Sunulok es preparava per partir cap a Ròdia, els ajudants d'en Tsavong Lah li van demanar que sortís d'una reunió. El víllip d'en Nom Anor estava sobre una vitrina, esperant a la seva sala de comunicacions. Quant va entrar a l'estada, el víllip va començar a parlar.

-Mestre Bèl·lic, tinc excel·lents notícies. Els meus organismes naotebe han aconseguit destruir l'Assentament Trenta-Dos i ara el jove Jedi covard ha estat arrestat per un dels meus contactes, a bord d'aquesta abominació que anomenen Ciutat Bburru.

En Tsavong Lah no va dir res. Aquelles notícies no mereixien la interrupció de la seva reunió. Sabia perfectament que els mestres criadors que havien lliurat a Nom Anor els organismes d'intoxicació també havien creat els naotebes.

-I el que és més -va prosseguir Nom Anor. Acabo de enviar amb els Déus a altres dos Jedi, membres de la seva família. La seva germana i la seva tia... la famosa Mara Jade Skywalker.

En Tsavong Lah va creuar els braços molest. Els sacerdots de la seva nau havien decretat a la fi que els portents del seu èxit definitiu millorarien amb cada Jeedai que ell sacrifiqués... personalment.

-Les has vist morir?

L'Executor va titubejar.

-Varen caure en un parany, un devessall rocós del qual no podran escapar. Ni tan sols els nostres cossos podrien sobreviure a això sense una armadura de crancs vonduun.

Els esperons de lluita d'en Tsavong Lah es van estremir.

-Hem vist com els Jeedai recorren als seus talents sobrenaturals.

-Vaig posar aquesta trampa amb els Jedi en ment. De fet, la vaig posar per a l'ambaixadora Organa Solo, en cas que descobrís el meu amagatall. Encara que sobrevisquin a la caiguda inicial, moriran lentament. Estic segur que una massa així no pot retirar-se de cap manera. I l'Organa Solo i els seus investigadors mai s'imaginaran que va ser provocat, ho consideraran una catàstrofe natural.

En Nom Anor, el deixeble de l'Entabanadora, seguia tenint ordres de no delatar-se involuntàriament. Si les dones havien mort, els Déus no quedarien descontents. En Tsavong Lah va assentir.

-Pot el teu agent de Bburru sedar al presoner Jeedai per a la dissecció i l'estudi? Hem de trobar la forma de matar-los fàcilment -no insultaria a Yun-Yammka si oferia a un covard declarat en sacrifici.

-He suggerit al meu contacte que el retingui fins a la seva arribada. Mentrestant... -els clotets de les galtes d'en Nom Anor es van arronsar de plaer - he preparat uns disturbis.

Aquest era el camp d'especialització d'en Nom Anor.

-Distrauran l'atenció del sistema a Bburru fins que hi arribem.

-Llegeix vostè els meus pensaments. Faré que l'esclat coincideixi amb la seva arribada, en el seu honor.

En Tsavong va fer petar les urpes. Els disturbis crearien nous màrtirs de la pseudoreligió fundada per Nom Anor, fet que enviaria als Déus una altra ronda de sacrificis. Era lògic que Yun-Harla, la Deessa Oculta, afavorís Nom Anor. Fins i tot Yun-Yammka de vegades s'inclinava davant les bromes de l'Entabanadora.

-Estan preparats els teus agents per solucionar els escuts planetaris?

-En quant així ho ordeni.

Sí, potser aquella interrupció havia estat oportuna, després de tot.

-I el jove hutt? -va preguntar el Mestre bèl·lic-. L'has castigat?

-De nou, espero les seves ordres.

-Torno a dir que no insultis als Grans oferint-lo en sacrifici. Els hutt són bestials i golafres. Reserva'l per al personal de nutrients. Els nostres nous esclaus celebraran la nostra benvinguda amb un gran banquet.

El víllip de n'Anor va inclinar el cap.

-Has promès als duros que no tocarem els seus abominables hàbitats si deposen les armes?

-Tal com va ordenar.

En Tsavong Lah va somriure lentament. Les promeses d'en Nom Anor no valien ni l'alè amb què es formulaven.

I a Yun-Harla això li encantava.

* * *

La Mara avançava a poc a poc entre la pedra triturada, respirant amb prou feines pel respirador. La bombolla de Força que les envoltava es reduïa valuosos mil·límetres amb cada grup de pedres que ella dirigia cap amunt. Va tornar a sentir la llunyana crida d'en Luke, i va notar que li enviava forces. Gràcies, Skywalker, li va respondre, sentint-se afeblida. Mai estava de més ser agraïda.

Però tant de bo hagués anat a per Nom Anor.

És clar. Llavors els tres estaríem morts. Però si va ser ell qui va causar la malaltia de la Mara, potser també sabia com curar-la. Li agradaria saber com treure-li aquesta informació. Si és possible, just abans de mostrar el que realment significava la justícia.

El cos de la Jaina acomiadava calor. I també la seva ira.

-No et preocupis -va xiuxiuejar la Mara a través del respirador-. L'agafaré. Només que no aquest cop.

-Per quan sortim -va respondre la Jaina panteixant-, estarà a cinc planetes d'aquí.

-Però hem descobert moltes coses -una altra dotzena de roques es va col·locar darrere d'elles, i la Mara va avançar un centímetre. Quan va alçar el cap una mica, es va donar amb la roca-. Sobre Rhommamul.

-Per fi -va assentir la Jaina-. Només estava provocant disturbis, sense importar qui morís.

-Ens va distreure a tots de la veritable trajectòria de la invasió.

Era millor continuar parlant que pensar en la bombolla, que es desinflava a poc a poc. Odiava haver d'admetre-ho, però en Luke hauria decidit que aquesta era una d'aquestes ocasions en què ella sí que necessitava ajuda. Si es quedaven sense espai, faria entrar a la Jaina en trànsit d'hibernació i cridaria al Luke... i esperaria que aconseguís arribar abans que es quedessin sense aire, perquè ella sola no podia hivernar, no si volia evitar que les aixafés el pes desconegut de tota aquella roca. Havia de romandre conscient.

-I els androides als quals calaven foc -va dir la Mara-. Te'n recordes d'això?

-Creus que aquesta proveta era realment...?

La Mara ho havia estat pensant.

-No, no ho crec. -Ell no sabia que ella anava a venir-. Però estic segura que té més d'això, d'aquestes espores coomb, siguin el que siguin.

-Llavors creus que estava mentint?

-No, aquesta vegada no -va murmurar la Mara. Hi havia tornat a sentir en presència del yuuzhan vong aquella estranya fluixesa, feble, però prou forta com per confirmar el que ell li deia.

-Escolta, acabo de respirar aire pur -va dir la Jaina clarament. Potser s'havia tret el respirador.

La Mara es va deixar posat el seu. Va aixecar una altra tanda de roques. Un raig de llum es va colar per l'espai que tenien davant seu.

-Ja gairebé -va dir amb esforç.

Cada vegada li resultava més difícil moure les roques a poc a poc. La imatge mental de morir a mig metre de la llibertat va fer que es concentrés més. Va trigar gairebé una hora a moure les últimes pedres.

-D'acord -va dir per fi-. Tira't a rodar cap endavant. Vull que et posis aquí -va empènyer la Jaina cap a l'extrem davanter de la bombolla. La noia es va fer un cabdell, recollint cames i braços sota el cos, amb les extremitats flexionades, i va beure un llarg glop de la Força, que li arribava des de la distància. Preparat, Luke? Va formar les paraules en la seva ment, reconeixent en elles un doble significat secret. Empeny!

-Ara! -d'una empenta, va aconseguir alliberar la Jaina, que es va posar a rodar, va encendre el sabre làser i rebutjar les últimes pedres que van caure a terra amb les superfícies tallades relluint.

Li sagnava el cuir cabellut. S'havia tallat prop de l'orella dreta. Va agafar l'intercomunicador.

-Seguretat de Pòrtic, tenim una emergència! Necessito que em comuniquin immediatament amb l'administradora Organa Solo!

No hi va haver resposta.

-Torna pel túnel -li va ordenar la Mara.

 Següent