CAPÍTOL 17
La Mara va rebre l'ordre de no aterrar
a la porta principal de Pòrtic.
-La zona
de descontaminació de l'entrada està en quarantena -li van dir.
Sens dubte era a causa de l'evacuació de l'infestat
Assentament Trenta-Dos. Una veu jove li va
indicar que es dirigís al nord-est, a una zona d'aterratge més petita i vinguda
a menys, envoltada de vegetació. Els científics
havien fet progressos en aquesta àrea. El
planeta estava tornant a la vida. El que sobrevisqués o
no dependria del
que ella havia esbrinat.
De la porta nord sortien uns
quants tubs d'embarcament.
La Mara va esperar a la nau que els treballadors
de Pòrtic connectessin el tub de sinteplàstic amb
una de les escotilles d'estribord de l'Ombra
i a què cobrissin la nau per entrar en un
dels tubs.
Un cop dins
de la gran cúpula de Pòrtic,
va veure al sud-oest un edifici gris de dos pisos envoltat
de construccions més baixes. D'un d'aquests
edificis menors sortia
vapor. A la zona oberta
de la seva esquerra, el sòl sorrenc
estava travessat amb
solcs poc profunds
que semblaven horts privats de colons. A
l'horitzó, a la seva dreta, darrere
d'una aglomeració de botigues
de color blau, es
dibuixaven unes ruïnes baixes. Es percebia
una remor distant, una mena d'aparell d'excavació o
de mineria.
No estava malament per ser una
ciutat de refugiats. Va respirar
fondo. Fins i tot tenia bon aire, quan la
majoria dels assentaments
de refugiats eren forats pudents.
Administració comprensiva.
Va decidir parlar amb la Leia
abans de tafanejar.
Si el seu contacte misteriós li donava problemes,
potser hagués de marxar
corrent.
El pis inferior
de l'edifici d'administració era
al centre de l'escala que substituïa als ascensors,
i els blocs de
durciment s'enfonsaven en alguns punts. Ella
va pujar l'escalinata, va trobar una porta amb un
cartell que deia: «ORGANA SOLO», i va entrar.
Un androide
de protocol conegut estava a l'interior.
-Bon dia -va saludar-. Sóc
C-3PO, relacions
humà-cibernètiques...
-Ja veig
-ella es va mantenir en el seu personatge, i va deixar la capa sobre una cadira
metàl·lica, mirant altiva al seu voltant. Una
gran taula, un catre, una cuina, armaris... un
lloc per a tot. Però ni rastre de la Leia-.
Sóc la baronessa Muehling
de Kuat. Vull parlar amb el responsable d'administració.
L'androide va obrir els braços.
-Ho lamento
molt, baronessa. L'administradora
Organa Solo està ocupada ara mateix. Hem tingut una sèrie de molestos
problemes amb els
subministraments. Potser vulgui deixar un missatge.
La Mara va negar amb el cap,
i va decidir acabar amb aquella farsa.
-És clar que sí, 3PO. Digues-li a
la Leia que la seva cunyada vol veure-la
un parell de minuts.
C-3PO
va girar el cap. Ella va estar a punt de posar-se a riure
davant la seva perpètua expressió de sorpresa, que
en aquest moment era d'allò
més apropiada.
-Crec que...
intentaré que tregui temps... baronessa? -la
seva veu sonava dubtosa-. Esperi aquí,
si us plau.
-No penso
anar enlloc.
C-3PO
es va dirigir amb un grinyol cap a la porta.
Necessitava una mica d'oli. Si la Leia
deixava d'atendre detalls com greixar
a C-3PO, havia d'estar realment ocupada.
La porta va tornar a obrir-se quaranta
segons després, i la Leia va entrar de sobte.
S'havia embolicat el cap en un turbant blanc,
les seves galtes semblaven una mica més enfonsades
i tenia els ulls
més ombrívols que la Mara li havia vist mai. Va mirar la
Mara durant llarga
estona.
-Ets tu
-va dir a la fi.
Es va
tirar cap endavant i va abraçar-la, amb tota la
cura que una diplomàtica que va de vint-i-un botó podria tenir a
saludar a una altra. C-3PO va fer un pas
enrere, negant amb
el cap.
La Mara es va inclinar per agafar la Leia per les espatlles.
-He de parlar
amb tu.
-No sabia
que estaves en el sistema.
-Acabo d'arribar.
-En Luke està amb tu?
-I també
l'Ànakin.
-Seu. Em
puc permetre descansar
uns minuts.
La Mara va agafar la cadira metàl·lica
que donava al gran finestral. El vapor de
l'edifici extern creava una mena de cortina.
La Leia es va desplomar en una cadira semblant darrere de l'escriptori gegant. Probablement l'hi
havia enviat el COSERE. Davant del catre
i a la zona de cuina, la Mara va veure un parell
de canelobres de paret absurdament decorats, de
ferro tallat amb formes fantàstiques.
-Puc oferir-te
alguna cosa? -va preguntar la Leia-. Tenim el més bàsic.
-Només un
got d'aigua.
La Leia va manar a C-3PO a la zona de cuina. Mentre l'androide preparava
un refrigeri, la Mara va posar a la Leia al
dia sobre la situació militar de
Coruscant. No va dir res sobre el
punt que tenia a
l'abdomen i que emetia una calor a la Força
major del normal. En lloc d'això, li va explicar el que havia sentit a Bburru i el que
havia esbrinat.
-Un codi
rhommamulià? -les celles de la Leia es
van arquejar fins al turbant blanc-. Espero
que no arribin fins
aquí els Cavallers Vermells de la Vida. -Tamborinà
a la taula amb una ploma i la seva veu es va tornar amarga-. No ens arriba
entre el 10 i el 30%
dels subministraments. Acabo d'enviar al
Jacen a ocupar-se
del tema.
La Mara va alçar una cella.
La Leia va riure.
-Estàs molt
ficada en el personatge, no?
-És instint
de supervivència.
-No canviïs
per mi.
C-3PO
els va portar una gerra i dos gots. La Mara
va beure copiosament mentre la Leia acabava
d'explicar els últims
contratemps. L'aigua tenia un sabor ranci,
i de sobte es va produir una confessió bastant forta:
la Leia havia estat
a vint klicks d'en Han, i cap ho
havia sabut.
-Ja ho
hem superat -va insistir l'ambaixadora-. Però costarà
deixar-ho enrere. Em creien en Coruscant.
I no vaig estar allà
per a la Jaina.
-La Jaina ja és grandeta, Leia.
-Ja s'encarrega
ella de recordar-m'ho.
Ja saps que les
filles són difícils.
Poden ser la teva millor amiga i el teu pitjor rival, tot
això en un mateix paquet que et recorda
com eres quan
eres jove.
La Mara va estar a punt d'explicar-li
el seu secret.
Però en lloc d'això li va
preguntar:
-Qui va
redactar l'informe de la passada
setmana del COSERE sobre la sembra d'aiguamolls
tòxics?
-El Doctor
Cree'Ar -La Leia es
va dirigir al panell de control
del seu escriptori, va tocar uns
botons i va assentir-.
És el meu investigador en cap. Un treballador excel·lent.
Per què?
-Això no era el que esperava sentir.
-I quina
opinió et mereix personalment?
La Leia va arronsar les espatlles.
-Estic segura
que 3PO va intentar fer-te el salt dient
com d'ocupada que estic. Doncs és cert. No he tingut temps
de reunir-me amb el
doctor Cree'Ar. Està...
La porta es va obrir. La Jaina va entrar en l'estada, portant
un vestit de vol gris,
una gorra calada fins
a les celles i una peculiar màscara facial.
La Mara sentir una espurna d'energia.
-Tia Mara
-va exclamar la Jaina.
-Enhorabona. A la teva mare he
hagut de dir-li qui
era.
El somriure de la Jaina es va
esvair.
-Abans que
em preguntis el que em passa, et diré que estava massa a
prop d'una nau que va esclatar. En un parell de setmanes veuré perfectament.
Sigui el que sigui aquesta cosa borrosa que
portes posada, no m'he donat ni compte.
La Mara va riure.
La Jaina es va treure la gorra i
va deixar al descobert el pèl
rapat.
-Descontaminació. Aquí és tot un senyal d'estatus.
La Mara va donar un cop d'ull al turbant blanc de la Leia.
-Era necessari?
-Potser no -va respondre ella-.
Però la gent va
apreciar el gest.
Molts refugiats
han oblidat que el meu planeta va ser destruït fa vint anys. Els hi agraden aquestes coses. Els recorda que
jo també sóc una refugiada.
Ja estem tenint
problemes amb els ryn.
-Què estan
fent?
-Res. El
problema són els altres pobles.
Han crescut pensant
que els ryn són
segrestadors de nens i lladres compulsius. Els
estan evitant. És increïble el bé que
ho porten.
-Entenc -va dir la Mara. La
seva ment havia tornat a un altre tema-. Necessito
parlar amb el doctor Cree'Ar, però no vaig a
demanar-te que me'l presentis, ja que no us
coneixeu.
-Aniré amb
tu -va dir la Jaina-. Ara mateix no faig res
important.
-Però veus
bé? -va preguntar la Mara-. Si aquest duro està connectat
d'alguna manera amb els de Rhommamul, potser no
és molt bon amfitrió. Te'n recordes de com ens van rebre
allà?
La Jaina va deixar anar una rialleta.
-No et
preocupis. Puc utilitzar
la Força per amplificar el que no puc veure...
i no em diguis
que no és un ús justificat.
-Ho és -va
murmurar la Mara-. I jo puc utilitzar-te
a tu. Una kuati
real no viatjaria sense almenys un servent.
A l'Ombra tinc un parell de coses
que pots posar-te. -Va mirar la Leia-.
Sempre que no t'importi que et robi unes
horetes a la teva ajudant.
La Leia va fer un gest amb
la mà.
-La Jaina no està a la meva disposició, Mara. Encara que els fills
tornin a casa de
tant en tant, la veritat és
que arriba un punt
en què deixen de ser teus.
* * *
L'edifici d'investigació era una obra mestra: files d'instruments
i dispositius, tots ells fabricats en planetes del
Nucli, amb parets suaus, blanques i estèrils
i sostres d'acústica
condicionada. El pis
principal estava dividit en sis laboratoris amb
l'aspecte de qualsevol laboratori de qualsevol altre planeta, gràcies
al COSERE. En tots es duia a terme algun tipus
d'experiment.
La Mara va trobar el laboratori del doctor Cree'Ar i va
entrar. Hi havia dos assistents
asseguts en un banc corregut del laboratori.
Un supervisava
el que semblava un experiment de titulació, que requeria l'ús d'una vitrina de
tubs transparents de sis per deu. L'altre
abocava un líquid viscós d'una proveta
a uns recipients plans.
Li va indicar a la Jaina que
s'acostés.
-Bon dia -va dir la Jaina amb
to imperiós-. Està
aquí el doctor?
El tècnic que tenia més a prop, un jove fornit de bigoti rogenc,
va posar a la taula una proveta amb un líquid
tèrbol.
-Ha sortit.
Va dir que estaria en el Sector Set.
La Mara va contemplar tots els
aparells científics. Segons l'informe que acabava
d'estudiar, el doctor Cree'Ar havia creat plantes
i protozous que estaven
generant una zona cultivable, menjant-se sense
objeccions les toxines
del sòl que haurien acabat amb tot menys
amb els escarabats
fefze.
-Molt bé
-va dir la Mara, posant
un braç a l'espatlla de la Jaina.
La Jaina, vestida amb el típic
vestit de textura de catifa que portaven els
servents kuati, es
va ficar les mans en les llargues mànigues drapejades. La Mara li
havia trobat una perruca de
trenes.
-Podem esperar
-va dir la Mara.
Dues hores després, la Mara va
recolzar un braç en un dels
taulells del laboratori i va clavar una mirada imperiosa
en un dels assistents, un humà i un sullustà,
del doctor Dassid Cree'Ar. Al contrari que la Leia, la Mara tenia
temps de sobres per
buscar al doctor Cree'Ar, i com li va dir als
tècnics en diverses ocasions, estava perfectament disposada a estar tot el dia esperant.
Li divertia passejar
pel laboratori aixecant provetes i examinant
brous de cultiu, el que posava nerviosos els tècnics.
Finalment,
un altre assistent, que havia estat intentant centrar
una fila de petits tubs de vidre en una
vitrina vaporitzadora, es va aixecar del tamboret. Es va retirar el pèl de la cara.
-Baronessa -va dir arrossegant les
paraules-. Per què no van el seu servent
i vostè al tanc d'emmagatzematge
del primer pis, agafen un parell de respiradors, baixen pel túnel i
intenten trobar al doctor Cree'Ar en els aiguamolls?
Per fi s'obtenia
alguna cosa.
-Com pot
veure, no estic precisament vestida per passejar per
una zona humida.
-La terra
del voltant està seca. Estic segur que ell
estarà encantat de parlar amb una visitant tan
distingida.
La Mara va alçar una cella.
-Si torna
en la meva absència -va dir ella amb fermesa-, digui-li
que em busqui pel... túnel, ha dit vostè?
-Baixi les escales i a mà dreta. L'última porta
a la dreta és el
magatzem. No oblidi agafar els respiradors. Just al sortir de l'edifici veurà una escala coberta.
Els d'administració ens van deixar excavar
un camí directe als camps d'investigació, atès
que la porta nord està molt
lluny de la nostra posició. Estem en un estrat
bastant tou, amb prou feines vam trigar un parell de
dies.
-Molt bé
-La Mara va cobrir la seva veu d'una capa de irritació-. Emlee, marxem.
La Jaina es va inclinar lleugerament.
-Sí, Baronessa.
La Mara va ser la primera a baixar
les escales, trobar
els respiradors que
li havia descrit l'irritat tècnic
i dirigir-se al túnel
d'entrada. Al principi el pendent era molt pronunciat,
després es va estabilitzar una mica. El túnel estava
il·luminat per alguna barra lluminosa que una
altra.
La Mara es va aturar.
-Estàs bé?
-va murmurar.
La Jaina va arronsar les espatlles.
-Ja m'he
acostumat a caminar en la foscor.
-D'acord, llavors tornem a fiquem-nos
en els personatges. I no et surtis del
teu fins que jo
t'indiqui que s'ha
acabat la farsa.
-D'acord -va murmurar la Jaina.
La Mara anava al capdavant. El
túnel es va corbar gradualment cap a la dreta,
i ella va suposar que es dirigia cap als penya-segats
de roca tova que
havia vist a
la plana quan es van aproximar.
-Espera -va murmurar.
Va retrocedir diversos metres. Hi havia escoltat una lleu variació
en el ressò dels seus passos.
En el punt més fosc que hi havia entre dues barres lluminoses estava
l'entrada a un passadís lateral. Un tros de
tela rígida, que era del mateix color
que la pedra del voltant, cobria l'entrada.
-Vaja -va
dir la Mara, tornant a ficar-se en el personatge. Va retirar la tela de
la pedra i va veure una lleu resplendor, que
il·luminava un passadís més estret-. Crec
que és per aquí.
Va avançar cinc metres fins a una corba
en angle recte, va girar a l'esquerra i es
va trobar amb una estada de
mida considerable. Dempeus al costat del banc hi havia un duro alt i esvelt
que tenia a les mans
dues provetes d'un líquid opac marró.
-Doctor Cree'Ar -La Mara va alçar
la barbeta-. És
vostè difícil de
trobar. Espero que faci que aquesta excussió
valgui la pena.
El científic duro va deixar anar les
provetes.
-Madame -va dir amb fermesa-.
Aquesta és la
meva zona d'investigació privada. Identifiqui les seves intencions.
Les parets,
el terra i el sostre de la cambra eren de tosca
pedra. La Mara va
veure un catre a la paret del fons, i penjant
de la paret hi havia diversos... tancs de reactiu? Les
juntes del regulador semblaven orgàniques. En
un compartiment que hi havia a
la paret va reconèixer una incubadora oberta aquàtica,
escalfada per una
flama inferior. Era com una
unitat d'emmagatzematge.
La Jaina va avançar una mica, sense
treure els braços creuats de les mànigues.
-Doctor -va dir ella-. Li
presento a la
baronessa Muehling de Kuat.
Acudeix a vostè amb
una gran preocupació.
La Mara va veure una cadira sense
respatller que semblava la resta
d'una de les caixes
de subministrament. Es va acostar
i es va asseure.
Finalment, en
Cree'Ar va avançar cap a ella. Els seus grans
ulls vermells semblaven
la llum en la foscor.
-A què
he l'honor de la seva visita,
baronessa?
-Fins i tot a altres planetes
-va dir ella- han
arribat notícies del seu gran
treball, de la seva dedicació. De
fet, l'administradora Organa Solo diu que és
vostè un «treballador excel·lent».
Ell va
obrir les mans en un gest modest.
-És obvi
que Duro s'ha
convertit en un abocador d'altres espècies -va dir ella-. El meu poble
podria enfrontar-se a un destí similar. M'he
reunit amb contactes
a Ciutat Bburru que
em confirmen que és vostè un deixeble
fidel d'algú que intenta
canviar les coses, en nom del seu poble.
En el seu paper de baronessa, solia
arribar més lluny
recolzant-se en els afalacs que en
l'assetjament. Aquesta vegada va anar més enllà.
Des del moment en què van entrar a la
cambra, la Jaina va començar a
percebre alguna cosa estranya. Encara no havia conegut cap duro, perquè
li havien ordenat que la seva nau fos directament a terra, sense aturar-se en l'òrbita, però
hi havia alguna cosa en el doctor
que no li agradava.
Vacil·lant, el va temptejar amb
la Força. Fins a quin punt era hostil?
No va
sentir res. Ni tan sols el va trobar.
Va mantenir els ulls baixats
no sense esforç. No
havia sentit que hi hagués yuuzhan vong disfressats
de duros, però si
podien criar éssers que els fessin semblar
convincentment humans, allò no era més que un
petit pas endavant. L'única manera que
tenia de saber-ho era desemmascarar-lo.
Però hi havia un problema. El punt
d'activació de l'emmascarador estava
al costat del nas, i els duros no tenien d'això.
La cara d'en Cree'Ar amb prou feines era una taca, de totes maneres.
La Jaina va dirigir una petita espurna de la
Força cap a ell. Va apuntar
al punt de la cara en què va pensar que podia
estar el nas, si fos humà.
Però no
va passar res.
Va intentar amb un altre punt lleugerament
a l'esquerra, allunyat del centre de la taca.
Tampoc va
passar res. Mentrestant, la seva ment avançava a
tota velocitat. I
si havia de desenfundar el sabre làser? Tot just podia veure'l!
Ell va
sacsejar l'aire davant de la seva cara distretament, com un pastor de nerfs
es trauria de
sobre les xinxes estivals.
Però ella ja havia practicat incomptables
vegades amb unitats
remots, de vegades a cegues. Els remots no tenien
més presència a la Força que un yuuzhan vong.
Va tornar a tantejar-lo.
La Mara estava asseguda amb
l'esquena rígida en
una de les caixes de subministrament d'en Cree'Ar, com si fos un
tron. El doctor Cree'Ar
havia accedit finalment
a explicar part de la seva filosofia.
-... Minar
les jurisdiccions locals i... ai!
Va alçar les dues mans nuoses,
però no abans que la Mara veiés alguna cosa
que li va resultar horriblement
familiar. Just a sota d'un dels plecs foscos
que li creuaven la cara, la seva pell grisa va començar a arrugar-se. Una
de les cantonades es va retirar, exposant una epidermis de color clara
i part d'un tatuatge negre.
Ella es
va aixecar d'un salt, va treure el
sabre làser d'una de les butxaques de la seva túnica color ametista i
el va activar. Instantàniament, la
Jaina va fer un salt enrere, desenfundant al
seu torn el sabre làser que
portava ocult a
la màniga.
La pell grisa blavosa va seguir
cedint, revelant un
rostre esquelètic amb bosses
blavoses sota els ulls. Com si la seva
coberta s'hagués pres líquida, es va desfer dins
la bata de laboratori.
En Cree'Ar es va quedar en el lloc, rient. A la Mara
li va donar la impressió que no estava armat.
-No et
moguis -li va advertir-.
No portes armadura
i ets vulnerable.
En Cree'Ar va deixar de riure i
els seus descolorits llavis
es varen corbar.
-Ets la Mara
Jade Skywalker, no?
Per què no estàs morta?
Allò la va
agafar desprevinguda.
-Ens coneixem?
-li va preguntar la Mara.
El yuuzhan
vong va tirar enrere el seu repugnant cap.
-No m'estranya
que la Nova República no sigui capaç de conservar una galàxia. Fins i tot els seus suposats herois són
estúpids. És clar que ens coneixem. Vaig
estar a punt de matar-te.
La Jaina es va acostar un pas.
-Conec aquesta
veu -va murmurar.
-Més et
val -va grunyir l'alienígena-.
Deixa que et doni
una pista.
-Rhommamul -La Jaina tenia el
sabre làser apuntant al terra-. Ets Nom Anor! Vas enganyar a
la gent perquè et cregués humà i la
vas tornar a enganyar fingint la teva mort.
Ell va
decantar el cap.
-Almenys tu t'acostes a ser
alguna cosa digna. Però encara no
ets prou.
La Mara va agafar amb força el
seu sabre làser, recordant
aquella altra trobada que va tenir
amb Nom Anor,
a Monor II.
Els indígenes sunesis
havien convidat a
diversos centenars de diplomàtics
a la cerimònia d'entronització del desè sacerdot-príncep,
Àgapos el Desè. Algun
grup agitador de
gallet fàcil havia amenaçat a un funcionari
diplomàtic de Coruscant, per la qual cosa la Mara va anar amb ell en qualitat de guardaespatlles. També volia veure
l'atmosfera brillant i plena de cirriboira de
Monor II.
-Portaves una màscara i una túnica
negres -va dir la Jaina-. Què va passar amb
el teu esclau, aquell homenet apocat?
Els llavis
de la criatura es van corbar en una ganyota de somriure.
-Shok Tinoktin
va ser ben recompensat pel seu lleial servei.
La Mara va contemplar el laboratori. Encara que Anor tingués
armes biològiques a plena vista, ella no
podria reconèixer-les, però li
encantaria atrapar-lo viu. Ja havia fet un
ofici d'aixafar egos
massius, d'agafar a la gent per sorpresa i trobar els seus punts febles.
-Així que
tenim a un petit agitador causant petits problemes de nou -va dir ella alçant una cella.
-Petit? -es
va acostar a la taula.
-No et
moguis -va ordenar ella-. Si agafes
alguna cosa, estàs mort.
Els dits
d'ell es van acostar a la proveta, la qual tenia
a la mà quan elles van entrar.
-No podràs
arribar fins aquí sense que jo et tiri això. Està ple
d'espores coomb, Jade
Skywalker. Les espores
que vaig posar en cent repugnants respiradors abans
d'aquella cerimònia a l'aire lliure.
A la Mara
li va donar una bolcada l'estómac.
-No tots
vam emmalaltir llavors -va recordar.
Ella va trigar dos mesos més-. Els epidemiòlegs ho van atribuir a múltiples causes -però
aquella ocasió va
ser l'única en la qual tots
els malalts van
estar al mateix lloc junts.
Ell va
riure.
-Havien d'arribar a aquesta conclusió. L'escuma
de les espores
coomb es dissol
de forma diferent en cada espècie. Aquesta
és la teva pitjor por, Jedi -els seus dits
es van moure inquiets de nou-. La recaiguda. La debilitat. La mort. Una dosi molt
més alta que abans, i això va ser fatal en
tots els altres casos. En totes les espècies.
En aquest moment, la Mara es
va adonar de com de vulnerable que era. Si tornava
a emmalaltir, el seu fill podia morir... si
és que no estava
destinat a això.
Anor podia
infectar també la Jaina. La Jaina tenia altres sentits a
part de la vista, però no estava en forma per al combat cos a cos
contra algú que no
podia percebre amb
la Força i l'arma
surava suspesa en
líquid.
-Però no
has respost a la meva pregunta
-va exclamar el yuuzhan vong-. Per què segueixes
viva?
-Ets l'últim
a qui l'hi diria -La
Vergere seguia estant en alguna part-. Ves-te'n,
Jaina.
Llavors la
Mara es va abalançar brandant el sabre làser.
Va ser només una finta,
però en lloc de tornar-li
l'atac, ell es va girar i va arrencar a córrer... no pel passadís pel que elles havien
arribat, sinó per
darrere de la taula, cap a una porta petita.
El yuuzhan
vong va deixar la proveta al taulell.
L'impuls de la Mara va ser seguir-lo.
Però el seu instint cridava: «És un parany!
No el segueixis!
».
Llavors la seva intuïció li va dir que el perill havia passat.
Va dubtar un moment mentre la Jaina corria
al voltant de la taula del laboratori. Havia de
prendre la decisió correcta.
Hi havia tres vides en joc, i només una estava
en condicions de lluitar.
-Vaja -va
murmurar enfadada, llevant-se d'una
puntada dels talons
les seves precioses sabates-. Per aquí, Jaina!
-es va dirigir cap
al passadís pel qual havien arribat.
Tres estrèpits
van sonar com trets
de projectil repetits sobre els seus caps. La Mara, sorpresa, va
alçar la vista. Al sostre començava a obrir-se una
esquerda que es bifurcava i s'ampliava
a gran velocitat.
Va guiar la Jaina cap al túnel
cridant:
-Corre!
Un tros de roca va caure a terra al seu costat.
La Jaina va arribar a l'entrada. Al seu voltant, el
sostre, les parets, tota la roca s'estremia.
La Mara la va empènyer perquè fos davant seu, reunint
totes les seves forces i intentant desviar les roques que queien. Va
tallar una dotzena amb el sabre làser.
Però eren
massa. La pols va
començar a vetllar la poca
llum que tenia davant
i darrera, així que va empènyer la Jaina
a terra i es va estirar sobre ella, utilitzant la Força. No sense esforç,
va aconseguir apagar el sabre làser.
El soroll va prosseguir com una
potent cascada durant uns segons que van semblar eterns.
La Jaina va sortir de sota d'ella.
També hi havia apagat el sabre làser. En
la completa foscor, la Mara no podia veure el que feia la Jaina,
però sí que va
sentir un «au!» A manera de queixa.
-T'has donat
al cap? -va preguntar la Mara en veu baixa.
-Una mica -hi va haver un petit silenci-.
Estàs aguantant tu
això amb la Força?
-No, amb
la meva radiant personalitat
-suavitzà el to-.
Encara tens els respiradors?
-Sí, són
aquí.
-Guarda el meu de moment.
La Mara es va aixecar i es va posar de quatre grapes, va plantar les mans contra la dura pedra i va
intentar empènyer més amb la Força. Si
els envoltava alguna pendent, allò hauria de
moure's. Una mica almenys.
Però no va ser així.
-M'hi jugo deu contra un -va grunyir- a què s'ha portat
les seves pròpies excavadores aquí a Duro. Va cavar la seva pròpia zona del túnel i, mentre ho feia,
va posar trampes per al cos de seguretat de la Leia.
La veu de
la Jaina sonava trista.
-No l'has
seguit per la meva culpa, oi? El podíem haver agafat.
El podíem haver matat
allà mateix.
-Ja l'agafaré,
encara que sigui l'últim que faci -La Mara no
havia odiat a
algú tan desesperadament des de...
Des d'en Luke Skywalker. Però
això va ser fa molt de temps. Luke? Va comprovar
amb la Força que
estava preocupat. Estic bé, va dir per
tranquil·litzar-lo, per ara. No deixis el que estiguis fent.
Però ell no captava paraules, només sentiments: encara que allò sens
dubte li diria molt.
La Jaina va dir:
-Crec que hi ha moltes menys possibilitats
d'allau per on va
anar-se el yuuzhan vong.
-Exacte -va dir la Mara-. I
per aquí és precisament per on volia que fóssim
-el seu instint li
ho havia advertit, i s'enfrontaria a
altres cent horrors abans de permetre que aquell monstre de Sith exposés
el seu fill a les espores letals.
La proveta
podia contenir una
altra cosa, però entre tanta
fatxenderia la Mara va reconèixer una veritat. Havia estat ell qui
l'havia infectat.
Els mateixos instints per fi li
deien alt i clar que el que tenia dins
no era una bioarma yuuzhan vong. Era un
nen, normal i indefens. Un
Skypeque, com havia fet broma la Leia optimista
poc després del casament d'en Luke i la Mara.
Ella va
activar l'intercomunicador, encara que no tenia molta esperança.
-Leia, em
sents?
Silenci.
-Hola, Pòrtic.
Tenim una urgència. Em sent algú?
Res. La
pedra era massa gruixuda.
-Quelcom fa una olor estranya, tia Mara.
-Posa't el respirador -s'hauria
trencat la proveta? -. No crec que pugui entrar pols en
aquesta bombolla de Força.
I la veritat, no
sé què més podria colar-se, però microbis
no -després va
afegir-: Necessito que t'uneixis
a mi per poder moure la bombolla cap amunt en
la direcció que volem anar.
Intentaré moure les
roques del fons de
la bombolla mentre aixeco les que tenim davant i reomplo els buits abans que el sostre caigui
més. Entens el
que vull fer?
-Creus que funcionarà? -La Jaina no
semblava molt segura.
La Mara va arrufar les celles.
-Si tens
un pla millor, m'encantaria
sentir-ho.
Després d'uns segons, la Jaina va respondre
ombrívola.
-Et faria
res projectar el que vols fer?
-Estic en
això -visualitzar-lo malament
significaria reduir la bombolla de seguretat. Havia de moure centenars
de roques a la vegada, a dalt, per sobre i per darrere. Després altres
centenars, i altres centenars.
Podria trigar hores-.
Obre't a mi, Jaina.
Com ho fèiem a
classe.
Es va
alegrar d'haver portat els
respiradors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada