Punt d'equilibri (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

En Jacen va sentir com una música estranya i hipnòtica passava davant el seu compartiment ocult, una melodia plena de mort i desesperació. Diversos parells de cames cuirassades van desfilar davant seu. Li va tremolar el pòmul.

Es va imaginar a si mateix com Kyp Durron, sortint del compartiment sabre làser en mà i carregant a tots els qui es posessin en el seu camí. Va rebutjar sense dubtar-ho la idea i va intentar visualitzar com el seu oncle, agafant el sabre làser només quan era estrictament necessari, salvant vides sempre que fos possible. I després es va veure com l'Ànakin, amb un gran potencial en la Força, sense por a usar-la, però sense la maduresa suficient per veure totes les facetes d'una situació. I com la Jaina, la millor del seu esquadró, iniciant el seu propi camí cap a la glòria.

Qui era en Jacen?

Una vegada més, va tenir la innegable sensació que la Força estava a punt de mutar-se. Una cosa estava a punt de finalitzar, quelcom anava a començar. Podia quedar-s'hi amagat fins que fos localitzat o comprometre's una altra vegada amb la Força, de manera total.

Però què és el que vols?, va suplicar.

Va tornar a veure la galàxia precipitant-se a les tenebres, i en aquest moment es va adonar que quedar-se immòbil al mig no influiria en l'equilibri de forces. Això no salvaria ningú, i menys a si mateix.

I si aconseguia atrapar el sabre làser que en Luke li tirava en la seva visió? Llavors el més lògic seria que l'utilitzés per lluitar.

I podia fer-ho, ell sol. Sense la Força.

O podia lliurar-se totalment a alguna cosa que era massa immadur per entendre. Com havia dit l'oncle Luke, no hi havia terme mitjà.

Es va treure el sabre làser. Va recordar l'època en què guanyava a l'Ànakin, aquella sensació de deixar que la Força fluís en el seu interior, de manera que podien endevinar-se fins i tot les accions alienes a la Força d'un yuuzhan vong. Era com sentir l'aigua càlida i vivent rajant al seu voltant. I era molt temptador tornar-hi.

No. No anava a tornar. Havia de continuar.

* * *

La Leia va escoltar unes fortes petjades aproximant-se i es va apartar de la porta.

En Randa es va lamentar:

-Això és la fi. Igual que després de la nit ve el matí, després de la decadència arriba la mort...

-Calla -va dir ella amb fermesa.

A l'entrada va aparèixer un guerrer que portava una armadura negra. Portava un amfibastó amb cap de serp enroscat al cos. Va assenyalar a l'habitació i va dir alguna cosa inintel·ligible.

Potser no tenien suficients cucs d'orella per a tots. No li sorprenia; sabia que no havien vingut a comunicar-se precisament.

Va aparèixer un altre guàrdia des de darrere de la porta, amb la criatura que utilitzaven per agafar dels canells.

-Això no serà necessari -va dir ella-. No cal que feu això. No aniré enlloc.

Ella va posar una ganyota de dolor en sentir les urpes clavant-se als seus canells. El guàrdia es va girar al costat d'en Randa, brandant un embalum de bava de color groc verdós. L'hi va posar al hutt en els seus peus atrofiats i va donar una ordre gutural. En Randa va agitar els dits. Les mans es van quedar on les va posar el guàrdia.

-Guvvuk -va ordenar el guàrdia, empenyent la Leia per l'espatlla.

Ella va obeir, però sense presses. Ell la va guiar pel replà circular, de tornada al seu despatx, empenyent-la i instant-la amb l'amfibastó. Els acompanyaven més guàrdies.

El Mestre Bèl·lic estava davant la seva finestra, mirant els edificis d'investigació. A un costat tenia a Nom Anor, que de nou portava la túnica sobre l'armadura negra.

A l'altra banda del Mestre Bèl·lic, una yuuzhan vong més baixa i de cara arrugada portava una túnica llarga que li arribava fins als peus i una caputxa que li penjava del crani inclinat cap enrere. A banda i banda de la Leia, dos ajudants desmanegats portaven en els seus pits nus sengles crustacis de llargues extremitats. Els tatuatges naixien al centre del pit per estendre's cap amunt i cap a fora, com explosions en tons vermells i ataronjats. Una tercera ajudant bressolava contra la túnica un enorme tambor de doble pell. La Leia es va quedar mirant l'instrument, i de sobte li van sortir dues protuberàncies a la part superior, que van revelar dos ulls verds.

Els guàrdies de la Leia es van aturar a la porta. Ignorant en Randa, ella va donar uns passos endavant amb decisió.

-Bon dia -va dir.

El Mestre Bèl·lic es va girar lleugerament, mostrant la meitat del seu rostre desfigurat. La Leia va creure veure un somriure als llavis tallats.

-Vine aquí -va dir ell.

Ella va anar fins a la finestra. Havien eixamplat el nou pou que hi havia entre l'edifici de recerca i els coberts de construcció. A l'interior jeia un garbuix de maquinària i androides de construcció.

-Els Déus ens han enviat avui bons portents -va dir el Mestre Bèl·lic, assenyalant a la femella vestida de negre-. És un bon dia per fer sacrificis.

La Leia es va aferrar a la llinda de la finestra.

-Un moment! Aquesta és una cúpula tancada. Si enceneu fogueres consumireu l'oxigen. Heu de...

-Les teves expectatives són falses. Les criatures que netegen l'aire de la nostra nau també el purificaran en aquesta monstruositat. Quan augmenten els gasos tòxics es limiten a multiplicar-se més ràpid. Una vegada més, veiem que la tecnologia no està a l'altura de la vida mateixa.

-Hi estic d'acord -va dir ella fermament-. La vida és el més important. Les criatures vives són complexes, úniques i tenen el do de la intel·ligència. Per això no heu...

-Totes les criatures vives serveixen als yuuzhan vong -va dir ell-. I nosaltres servim als Déus. -va fer un gest amb el cap a la sacerdotessa d'edat avançada.

La sacerdotessa va inclinar el cap, amb les mans entrellaçades, amb dos braços coberts per unes mànigues amples i llargues.

El Mestre Bèl·lic es va girar de nou cap a la finestra.

-Observa -va dir-. Has de començar a entendre el destí que plana sobre tots vosaltres, estrella a estrella, vida a vida.

Diversos guerrers més es van acostar al pou. El làser miner de la Leia, de valor incalculable, estava sobre del munt, aixafat i trencat sense remei. Els guerrers van maniobrar el carro de transport, el van aixecar d'una banda i van tirar el làser al pou.

Llavors, una altra sacerdotessa vestida de negre va encapçalar una nova processó cap al pou, amb un segon carro que carregava amb una cosa semblant a un tanc enorme. Quan el segon carro va deixar anar el seu contingut, una criatura bulbosa amb sis potes rabassudes es va acostar a la vora del pou. La Leia havia vist abans aquells respiradors de foc, molt grans, a Gyndine.

Aquella cria va deixar anar la seva probòscide sobre el pou i va emetre un raig de flama gèlida. La Leia va mirar cap amunt i va veure que el sostre de sinteplàstic de la cúpula començava a perforar-se amb punts i marques vermelles i blanques. A mesura que el fum pujava cap a les marques, les blanques es van tornar lentament vermelles.

-La vostra biotecnologia és meravellosa -va dir ella en to avorrit.

-No anomenis tecnologia als nostres servents -va grunyir ell-. Nosaltres servim als déus i altres criatures vives ens serveixen a nosaltres. Avui anem a tornar un gran honor a Yun-Yammka. -Estirà un braç, apuntant al pou amb l'arpa de l'índex-. Contempla això.

Una fila de guàrdies yuuzhan vong es van posar en cercle per darrere dels refugiats. A un senyal donat per un soldat d'una cantonada, cadascun va baixar un braç. De les seves mànigues van sortir llargues cordes negres. En un moviment únic i coordinat, es van ajupir a per les cordes i el que van recollir van ser amfibastons rígids amb cap de serp. Després van portar als refugiats cap al pou de foc.

-No -La Leia es va tornar cap al Mestre Bèl·lic amb la mateixa indefensió que va sentir a l'Estrella de la Mort en òrbita sobre Alderaan-. No, no pots fer això. Està malament.

-Això -va respondre ell- passarà en tots els planetes. Els més dignes van ser separats del grup mentre dormies, Leia Organa Solo. Molts van accedir a servir-nos. En altres assentaments d'aquest planeta, tots ens serviran.

La Leia es va quedar mirant mentre la primera fila de refugiats es precipitava per la vora del pou, agafant-se al fang i entre si. Amb dolor, va apartar la mirada. No necessitava veure'ls morir. Els sentia a través de la Força, com cops que li martellejaven les entranyes. Es va allunyar de la finestra.

El Mestre Bèl·lic alçà les dues mans, va prémer els punys i va exclamar alguna cosa que ella no va entendre. Llavors va deixar caure els braços i es va tornar cap a ella.

-I ara, Leia Organa Solo -va dir,- tu també parlaràs amb els Déus.

La sacerdotessa de negre va alçar els braços. Els seus ajudants van aixecar els crustacis d'extremitats vermelles. Les llargues potes de les criatures van romandre esteses, unides al cos per tendons que es mostraven tensos, com translúcides cordes d'arpa.

La tercera ajudant començà a tocar al gran tambor un ritme lent i inexorable. Els altres dos van alçar unes mans sense urpes i van tensar els tendons estirats de les criatures. Una música atonal i esgarrifosa va omplir l'estada.

La sacerdotessa va abaixar els braços. D'una màniga va sortir lliscant un amfibastó negre. De l'altra, una de les criatures vermelles peludes, que es va desplaçar fins a l'altre braç i es va enredar al voltant del seu canell.

La Leia havia vist una cosa molt semblant, enrotllada com una soga al voltant del coll de l'Abbela Oldsong. Va respirar fondo, utilitzant la Força per mantenir la calma.

-M'encantaria servir com a intèrpret -va insistir ella-. Necessites un intèrpret per a coses que van més enllà de l'idioma i les paraules. Algú que entengui el context. És obvi que els vostres cucs no poden...

-Silenci -va ordenar ell-. Confons les meves intencions.

La sacerdotessa li va fer una ullada.

El Mestre Bèl·lic va fer un pas cap a la Leia.

-Els meus vigilants m'han dit que algú intenta entrar en aquesta construcció. Un dels teus, un Jeedai.

Jaina?, va pensar la Leia frenèticament. Jacen? Marxeu d'aquí, aneu al Falcó!

O era en Luke?

Ell li va fer un gest a la sacerdotessa.

-Hem vist com els teus van als ferits com les mosques de la carronya, esperant alimentar els seus somnis d'immortalitat rescatant-vos els uns als altres. Tu tindràs l'honor de servir als Déus patint. Els teus crits atrauran l'altre.

-Atura't -va dir ella, fent un pas enrere, sense voler entendre. -Pensa en això. Si em mates, ja no podré ajudar-te.

Es va posar entre la finestra i ella, però encara li quedava una oportunitat de passar per sobre d'ell. Saltar. I utilitzar la Força per aterrar suaument. I llavors allunyar-los de la persona que havia entrat a l'edifici. És un parany, Jaina!, va dir ella cridant cap a la Força. Marxa!

El Mestre Bèl·lic es va apartar de la finestra.

Un enorme objecte terrós li va colpejar. Ni els guàrdies ni les criatures havien subjectat la potent cua d'en Randa, que va arrencar els amfibastons als guàrdies i després va tornar a sacsejar el Mestre Bèl·lic.

-Corri, ambaixadora! -va rugir-. Jo ja he complert el meu desig, després de tot!

L'ossuda sacerdotessa es va treure la criatura vermella del canell i la va brandar per sobre del cap. La Leia va atacar a Nom Anor, buscant amb els dits el sabre làser, que seguia tenint al cinturó. No arribaria molt lluny sense ell.

La sacerdotessa va tirar la corda. En ple vol, la criatura va créixer el doble de la seva mida. Va anar a parar al coll del hutt i es va enrotllar al seu voltant com un fuet. En Randa assotà als guàrdies del Mestre Bèl·lic amb la potent cua, però ells es van apartar del seu abast.

La Leia va arraconar a Nom Anor contra una paret, lluitant per desenfundar el sabre làser amb les mans lligades per la criatura. Ell li esgarrapava els braços amb les urpes. La Leia va prémer el botó d'activació, i va sorgir la fulla de color vermell intens. Va estar a punt d'arribar al yuuzhan vong al peu, i va fer un forat al terra de durciment.

Unes poderoses mans se la van emportar arrossegant, perforant-li els braços amb urpes esmolades com ganivets. Els guàrdies del Mestre Bèl·lic la van apartar del fals investigador.

En Randa s'agitava i s'estremia al mig del despatx, lluitant per treure's el cordó asfixiant amb els músculs del coll.

-Leia -va dir entre esbufecs -. Trair... és... la meva naturalesa... jo... ho sento...

El ritme del tambor de la sacerdotessa va anar in crescendo. La criatura asfixiant va tornar a prémer. Els ulls d'en Randa es van inflar.

La Leia va lluitar inútilment contra els seus guàrdies. Els que estaven prop d'en Randa portaven armadures de batalla abonyegades i trencades.

El Mestre Bèl·lic va envoltar l'enorme escriptori i va clavar un cop de peu a la cua a l'immòbil hutt.

-Emporteu-vos-lo a la cuina -va ordenar als seus guàrdies.

Es van dur el cos arrossegant entre quatre d'ells. Si en Randa hagués estat més vell i més pesat, probablement no l'haurien pogut moure, però tenien una sorprenent força física.

En Nom Anor va jugar amb l'empunyadura del sabre làser desactivat.

-Anem a estudiar aquesta abominació -li va dir, brandant l'objecte-. Anem a reduir-lo a trossets per poder-nos defensar millor.

Se'l va posar al cinyell.

El guàrdia que quedava, la sacerdotessa i els seus músics van formar un cercle al voltant de la Leia.

Marxeu, marxeu, marxeu. Ho pensar per als yuuzhan vong, per al Jacen, per a la Jaina... i per al Han, que amb sort ja estaria al Falcó. Advertiu als duros, a les flotes. Marxeu.

La sacerdotessa va alçar de nou el braç esquerre. Una altra criatura asfixiant va baixar pel seu canell.

Una cosa va agafar a la Leia per darrere i la va tirar a terra. Una cosa pesada i punxeguda va caure sobre les seves cames a l'altura dels genolls, cegant-la amb una doble explosió de dolor. Es va mossegar la llengua.

I van tornar a colpejar-la. Una vegada i una altra...

* * *

Un crit va ressonar al replà. En Jacen va sortir com una exhalació del compartiment.

Hi havia dos guerrers extraterrestres al passadís, un fora del despatx d'on havia procedit el crit i un altre més a prop.

En Jacen pujà tres esglaons per arribar al que tenia més a prop. L'armadura també es podia matar, va recordar ell. El punt feble es trobava sota els braços.

Però al final del braç, un amfibastó negre s'enrotllava com un ganxo, i un dels seus extrems era tan estret que tenia la duresa d'una fulla.

El yuuzhan vong va atacar, aprofitant-se de la seva posició avantatjada. En Jacen no va poder endevinar l'estratègia del guerrer. Només podia fixar-se en els petits moviments de l'espatlla, en subtils variacions o als peus. El primer moviment de l'altre el va forçar a ajupir-se. Es va incorporar de seguida, fent un pas al costat del seu enemic amb el sabre làser a l'altura de les espatlles. Utilitzant el seu propi cos com a palanca, es va llançar a pel punt feble de l'armadura.

El guerrer va esquivar i el guàrdia de la porta va començar a baixar les escales cap a ells. De la bandolera que tenia al pit va treure tres criatures platejades.

En Jacen apuntà cap enrere amb el mànec, a la barbeta del guerrer. El yuuzhan vong clavà amb el seu amfibastó un colp dirigit cap al coll d'en Jacen, que es va fer a un costat i va acabar amb el primer insecte atordidor amb la seva fulla de color verd gèlid. El guerrer va girar amb un somriure maliciós i apuntà amb l'amfibastó l'abdomen d'en Jacen.

En Jacen va saltar a un costat i va llançar una puntada mentre l'amfibastó li passava fregant. El guerrer va perdre l'equilibri i va caure per sobre de la barana.

En Jacen es va quedar un moment quiet, panteixant, i després va apuntar als atordidors, tot just conscient que l'altre guàrdia s'havia escapolit al despatx de la Leia.

La segona bestiola apuntava al seu pit. Va trobar a faltar la Força. Va donar un pas enrere i va brandar el sabre làser sentint-se mig cec. Però d'alguna manera, hi va connectar. L'insecte va caure a terra.

El següent anava a pel seu cap. Es va ajupir, però va arribar una mica tard. Va sentir foc al crani i la criatura li va passar fregant, tallant-li la gorra. Va alçar el sabre làser per intentar tallar-lo.

Però sense la Força no era prou ràpid. El va agafar per darrere.

Sense prestar atenció a la ferida del cap, va arrencar a córrer cap al despatx i va entrar esbufegant.

La seva mare jeia de cara a terra. El seu uniforme blau del COSERE es tenyia ràpidament de sang dels genolls als peus. Es va alçar sobre els avantbraços, va obrir els ulls i va inclinar el cap.

-Vés-te'n -grunyí-. Marxa!

En Jacen va contemplar horroritzat com tres criatures com llimacs recorrien les cames de la seva mare i netejaven el flux vermell visible.

Darrere d'ella, hi havia el yuuzhan vong més gran que en Jacen havia vist mai, i una femella més baixa, vestida íntegrament de negre. Al seu costat, tres músics coberts de tatuatges, i un de mida mitjana amb el sabre làser de la seva mare penjat del cinturó.

-Tu! -va exclamar el yuuzhan vong de mida mitjana-. El covard! Vaig pensar que t'havies quedat a Bburru.

En Jacen es va quedar bocabadat. Com podien saber els yuuzhan vong que els duros l'havien detingut? CorDuro no estava simplement corrupte. Estava col·laborant!

Amb el sabre làser preparat, en Jacen va envoltar la Leia i va dir:

-Deixeu-la anar -un Jedi ben entrenat podria haver controlat el flux sanguini de les seves extremitats, deixant passar prou com per oxigenar els nervis i els músculs, però no com per dessagnar-se. Era obvi que la Leia no podia fer-ho.

Però en Jacen tot just es tenia dret de com estava de marejat. L'habitació va començar a donar-li voltes.

-Segueixes sent un covard -va dir el Mestre Bèl·lic gaudint-ne-. Et quedes aquí mirant en lloc d'intentar reduir-nos. Queda't mirant, doncs. Mira bé.

El Mestre Bèl·lic va fer un gest a la yuuzhan vong de menor alçada i túnica negra i va dir una cosa que en Jacen no va poder entendre. Ella va arquejar les celles. Es va treure alguna cosa vermella que tenia enrotllada al canell i l'hi va donar al Mestre Bèl·lic.

Ell el va agafar amb dues urpes.

-Ambaixadora Organa Solo, estiri l'esquena i recobri les maneres. Enfronti's valentament al seu destí i inspiri a aquest jove covard.

La yuuzhan vong de la túnica negra va estirar els braços. Els músics van reprendre la seva lletja melodia rítmica.

L'habitació girava cada vegada més ràpid. Mantingues-te ferm Jacen, va escoltar.

No podia lluitar amb aquesta foscor. No sense la llum de la Força. I sens dubte havia de combatre aquelles tenebres!

En Jacen va buscar en el seu interior i en el seu exterior l'energia devastadora i aclaparadora que era massa gran per poder entendre-la, massa poderosa per utilitzar-la sense canviar per sempre. Va recuperar l'equilibri al voltant de la lluent fulla del seu sabre làser... i va atacar.

 Següent