16
Encara molt preocupat per
en Zekk, el vell Peckhum va anar traient el seu malparat navili
d'aprovisionament, el Vara del Raig
de l'hangar en el qual havia estat atracat. La Nova República li hauria
proporcionat transport si l’hagués sol·licitat, però a Peckhum li agradava
pilotar la seva nau, encara que aquesta sempre hagués estat encara menys fiable
que el Falcó Mil·lenari fins i tot en
els seus millors dies i mai hagués estat dissenyada per transportar tants
passatgers.
En Lowie estava encongit
al costat de la Jaina en el compartiment de darrere, amb les seves cames
cobertes de pelatge color canyella incòmodament atrapades i rígides mentre
maniobrava el seu llarg i desmanegat cos de wookiee per instal·lar-se en un
seient construït per a algú de gairebé la meitat de la seva grandària. En Lowie
va desitjar tenir el saltacels T-23 que el seu oncle Chewbacca li havia regalat
el dia en què va iniciar el seu ensinistrament a l'Acadèmia Jedi, però la
petita nau seguia a Yavin IV.
En Peckhum havia tret
eines i caixes plenes de trastos de la cabina del Vara del Raig - normalment viatjava sol -, perquè en Chewbacca
pogués ocupar el seient del copilot. En Chewbacca havia portat amb ell el seu
instrumental, un vell i baquetejat conjunt de claus hidràuliques, aparells de
diagnòstic i artefactes diversos que utilitzava quan treballava amb Han Solo
per mantenir el Falcó en vol..., amb
prou feines.
Quan el Vara del Raig va rebre el seu permís
d'enlairament del Control de Trànsit Espacial de Coruscant, en Peckhum va
sortir disparat cap amunt a través dels núvols que semblaven capes de boirina i
va guiar la seva nau en una trajectòria de gran acceleració fins que
l'atmosfera resplendent es va esvair en la nit de l'espai. En Lowie es va
dedicar a mirar, inclinant les espatlles per poder veure per l'espiell davanter
mentre en Peckhum maniobrava la nau fins a col·locar-se en una òrbita alta i
estable. Els gegantins miralls solars romanien immòbils en les seves posicions
prefixades, com un llac de plata que dispersés una enorme manta de llum solar
sobre les zones nord i sud del món cobert per la gran metròpoli.
L'estació mirall estava
temporalment buida a causa del canvi de funcions que la situació d'emergència
havia imposat als seus cuidadors, però els miralls solars eren tan importants
que no podien romandre desatesos. El nom d’en Peckhum era el següent de la
llista, i havia de presentar-se per complir el seu deure tant si en Zekk
s'havia escapat de casa com si no.
En Peckhum va guiar el Vara del Raig en una maniobra d'atracada
fins a deixar-lo enganxat a la vella i corroïda estació, que semblava un puntet
minúscul suspès davant del reflector de quilòmetres d'amplada. En Chewbacca i
en Lowie van intercanviar bels i grunyits en llenguatge wookiee, expressant la
seva admiració davant l'enorme mirall orbital.
La prima làmina platejada
era com un oceà de reflexió, encara que només tenia una fracció de mil·límetre
de gruix. Si s'hagués aproximat a l'atmosfera de Coruscant hauria quedat feta
miques, però en la calma i immobilitat de l'espai el mirall era prou gruixut. Els
enginyers espacials l’havien connectat a l'estació de guia suspesa en el buit
mitjançant dotzenes de fibrocables, que al seu torn estaven units a coets de
control angular capaços de dirigir la trajectòria de la llum solar reflectida
cap a les latituds més fredes.
Quan el Vara del Raig va quedar immòbil al moll
d'atracada, en Peckhum va obrir l'escotilla d'accés, que encara mostrava
senyals i codis de l'Antiga República, i tots van passar per ella per entrar en
l'austera estació on passarien els següents dies.
-Bé... Quin lloc tan
còmode i acollidor, oi? -Va preguntar la Jaina.
- Segons la programació
del meu diccionari, jo diria que «minúscul» i «mancat d'espai vital» són termes
molt més apropiats per definir aquest entorn -va observar TM2 -. Després de
tot, ja sap que domino amb fluïdesa més de sis formes de comunicació.
El sostre de metall era de
color fosc i bastant baix, i estava fistonat per tubs refrigerants embolicats
en làmines aïllants i cables que anaven fins als panells de control. Hi havia
una butaca solitària al centre d'una bombolla d'observació, envoltada per
finestrals que permetien contemplar la superfície resplendent del planeta que
s'estenia per sota d'ella. Diversos ordinadors d'aspecte bastant antiquats es
van anar il·luminant a poc a poc i com de mala gana, parpellejant i esperant
que en Peckhum despertés rutines de control i iniciés la tediosa comprovació de
la trajectòria solar.
En Lowbacca va anar cap a
la cúpula d'observació, sentint-se atret per l'espectacular panorama de l'espai
i el planeta. Es va agafar a una freda canonada metàl·lica que brollava de la
curvatura de la paret i es va inclinar per contemplar l'enorme bola de
Coruscant. Capes de núvols alts deixaven mig amagat el costat diürn del
planeta, mentre que l'hemisferi sumit en la foscor brillava amb milions i
milions de llums de la ciutat que espurnejaven en la nit com joies multicolors.
En Lowie ja havia vist
planetes des de l'espai amb anterioritat, però mai se n'havia adonat de com d’íntim
que resultava aquell entorn. Allà, a una gran alçada per sobre del món, es va
sentir part de l'univers i separat d'ell, un fragment del cosmos i un
observador a la vegada. Tenint semblant perspectiva resultava molt estrany, i
feia que la galàxia semblés petita i immensament gran alhora.
- No et quedis mirant,
Lowie -li va instar la Jaina -. Hem feina a fer. La nostra primera prioritat
hauria de ser deixar en condicions aquests sistemes de comunicacions que han
deixat de funcionar.
En Chewbacca va indicar
que estava d'acord amb un rugit, i va clavar un potent copet a la peluda
espatlla del seu nebot. En Peckhum semblava estar fent un gran esforç per
mantenir concentrada la seva atenció en la rutina de bord, en lloc de permetre
que els seus pensaments tornessin a centrar-se en Zekk.
- Us agraeixo molt tot el
que esteu fent -va dir.
- Ens encanta poder ajudar
-va respondre la Jaina mentre s'agenollava davant d'uns quants panells de
control per començar a furgar en el seu interior -. Tu ets molt bo amb els
ordinadors, Lowie. Dóna'm un cop de mà.
- Oh, és clar que sí -va
dir TM2 -. L'amo Lowbacca posseeix un talent realment notable en tot el que fa
referència als sistemes electrònics. -En Lowie va grunyir una resposta, i
l'androide traductor miniaturitzat va replicar a! instant -. Per descomptat que
ja ho saben. Senzillament el ho estava recordant.
- Podríeu començar
treballant en el sistema de comunicacions? Cada vegada que intento transmetre,
només obtinc estàtica -va dir en Peckhum, que s'havia quedat darrere d'ells i
anava indicant problemes.
Un arrufament de
concentració va arrugar el front de la Jaina.
-Sembla com si la
transmissió d'energia seguís funcionant, però tinc la impressió que els
codificadors de síntesi vocal no estan fent la seva feina.
Amb tothom dempeus per
allà no hi havia l'espai suficient perquè en Chewbacca pogués moure’s, de
manera que el més gran dels dos wookiees es va quedar darrere i va esperar en
silenci. En Lowie va sospitar que al seu oncle li divertia observar als seus
dos joves protegits treballant amb tant afany. Potser li recordava la forma en
què ell i en Han havien treballat junts, reparant els equips una vegada i una altra.
-Bé -va dir la Jaina,
gratant-se la galta i deixant-hi una taca de greix dels panells de control mig
corroïts -, crec que els sistemes de comunicació estaran funcionant a última
hora del dia d'avui. - Va dirigir un somriure radiant a Peckhum, i en Lowie va
afegir un grunyit per indicar que estava d'acord amb ella -. Només serà un
remei provisional, per descomptat, però funcionaran.
En Peckhum va arronsar les
espatlles.
- Sempre serà millor que
el que tinc ara, però segueixo desitjant que tinguéssim aquesta unitat
centralitzadora de funcions múltiples -va comentar posant cara d'abatiment -.
Gairebé tant com desitjo que sabéssim què ha estat d’en Zekk...
- Estic segura que es
troba bé -va dir la Jaina, però en Lowie sabia que no tenia cap certesa.
Mentre la Jaina seguia
treballant, en Chewbacca va anar a un altre lloc de l'estació i va rugir un
suggeriment. En Lowie es va mostrar immediatament d'acord. Ja era hora de
dinar, de manera que posar en marxa les unitats processadores d'aliments de
l'estació semblava una idea realment excel·lent. En Lowie tenia prou gana, i se
li va fer la boca aigua quan va començar a pensar en els excel·lents plats que
podrien crear fins i tot partint de les gens generoses racions que hi havia a
bord.
TM2 va emetre un espetec
despectiu.
- Vinga, amo Lowbacca,
això és realment excessiu! Ja comencem una altra vegada: sempre està pensant
amb el seu estómac.
En Chewbacca va rugir un
desafiament ple d'irritació, i la veu d’en TM2 de seguida es va tornar més
feble i menys emfàtica.
- Oh, els wookiees sou
tots iguals -va murmurar l'androide traductor miniaturitzat amb suau
exasperació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada