22
L'hangar que ocupava la
base del Gran Temple de Yavin IV estava fresc i silenciós, i semblava donar la
benvinguda als viatgers que tornaven a l'Acadèmia Jedi. La nau va deixar
escapar un suau sospir mentre es posava sobre la llisa terra de pedra. En Luke
Skywalker va sortir per l'escotilla i es va quedar immòbil entre les ombres
mentre els seus estudiants anaven baixant darrere d'ell.
Durant els dies en què el
Gran Temple havia estat una base rebel secreta oculta a la lluna selvàtica,
l'hangar havia estat un formiguer de frenètica activitat ple de caces ala-X,
equip que feia molt soroll, androides, pilots de caça i armes de tota mena.
Però durant els últims anys s'havia convertit en un lloc ple de pau dedicat a
la meditació Jedi.
En Luke es va tornar per
contemplar els joves Cavallers jedi que anaven sortint de la Caçadora d'Ombres, l'esvelta nau
imperial que ell i la Tenel Ka havien arrabassat a l'Acadèmia de l'Ombra quan
van rescatar en Jacen, la Jaina i en Lowbacca. Els pensaments d’en Luke eren
tan ombrívols com els rostres dels seus joves estudiants mentre descendien per
la rampa de baixada.
Amb l'ajuda de l'Acadèmia
de l'Ombra, un grup de renegats que es feia dir el Segon Imperi estava
organitzant una seriosa amenaça contra la precària pau que la Nova República
havia estat tractant de consolidar al llarg de les dues últimes dècades. Tots
podien percebre, i la batalla es trobava cada vegada més pròxima..., i seria
una gran batalla que decidiria el destí de tota la galàxia.
L'Acadèmia de l'Ombra
s'havia tornat més agosarada en la seva recerca de nous reclutes amb potencial
Jedi, i a més semblava estar acollint candidats que no posseïen cap habilitat
Jedi. Però per què? I també hi havia
el robatori dels nuclis hiperimpulsors i les bateries turbolàser de l’Inflexible, tot un carregament de
components que podien ser utilitzats per crear una poderosa flota militar. Una
cosa terrible havia de passar..., i molt aviat.
En Luke havia recollit als
nois a Coruscant, la qual cosa li havia donat l'oportunitat de veure la seva
germana Leia i esbrinar alguna cosa més sobre l'última amenaça imperial a la
qual s'enfrontava la Nova República. Des de llavors cap dels joves Cavallers Jedi
havia parlat massa, i tots havien estat callats i absorts en els seus
pensaments. Per fi estaven de tornada a la lluna selvàtica, on els altres
estudiants seguien ensinistrant-se per assegurar el ressorgiment de la potent
força de Cavallers Jedi que ajudaria a reforçar la Nova República. El nou
govern no trigaria a necessitar els seus defensors ensinistrats en l'ús de la
Força.
La potent claredat del sol
entrava a dolls per la gran porta de l'hangar, i deixava banyat tot aquell
immens espai amb les seves llums i ombres..., però aquelles ombres eren netes.
En Luke va alçar la mirada cap als centelleigs de llum solar que es lliscaven
sobre la brunyida armadura quàntica de la Caçadora
d'Ombres.
- La Caçadora d'Ombres segueix sent una nau molt bonica. -La veu de la
Jaina va interrompre el curs dels pensaments d’en Luke -. Fixa't en aquestes
línies, aquestes corbes...
- I almenys és una nau
molt poderosa amb què l'Acadèmia de l'Ombra ja no pot comptar -va afegir en
Jacen, reunint-se amb ells.
En Luke va assentir.
-Però també ens mostra el
que són capaços d'arribar a crear els nostres enemics -va dir -. Penseu en tot
el que poden fer amb aquest enorme carregament de nuclis hiperimpulsors i
bateries turbolàser que acaben de robar.
En Lowie va grunyir per
indicar que estava totalment d'acord amb ell.
-És un fet comprovat -va
dir la Tenel Ka.
En Luke va girar i va
sortir de l'hangar, i els joves Cavallers Jedi van seguir cap a la humida llum
solar. Les gotetes de rosada matinal encara brillaven sobre els arbres Massassi
i les falgueres que s'enfilaven per ells. L'aire de la jungla estava impregnat
pels suaus aromes de la vegetació en creixement i vibrava amb els cruixits,
trinats i murmuris d'una vida exuberant.
En Jacen tenia el front arrufat,
com si el pes dels seus pensaments li omplís d'arrugues. Es va donar la volta i
va contemplar la penombra de l'hangar, i els seus ulls es van posar a la Caçadora d'Ombres, en Jacen va sospirar,
i va acabar dient en veu alta el que passava per la seva ment.
- Segueixo sense poder
creure que en Zekk escollís voluntàriament passar-se al costat fosc -va dir -.
Què és el que farem, oncle Luke? Què vam fer malament? Era el nostre amic, i
s'ha unit a l'enemic.
La Jaina va serrar les
dents i va parlar.
-Nosaltres hem tingut la
culpa de tot perquè no vam saber fer-li veure que era tan important com
qualsevol altra persona -va dir -. Ni tan sols ens vam adonar que tingués
potencial Jedi. Nosaltres hem tingut la culpa de tot... -Va repetir.
En Lowie va començar a
grunyir una rèplica, i després va allargar ràpidament la mà cap al seu cinturó
i va desconnectar TM2 abans que el petit androide pogués oferir una traducció.
- Saber qui té potencial
Jedi i qui no, és una cosa que no resulta tan senzill com sembla - va dir en Luke,
percebent la desesperació de la Jaina i els amargs retrets que es feia a si
mateixa -. Especialment si la persona en qüestió tampoc ho sap... Fins i tot
Darth Vader no tenia ni idea que la vostra mare tingués el potencial Jedi, i
això tot i que va passar molt temps a prop d'ella. No pots culpar-te del que ha
passat, Jaina.
La Tenel Ka va parlar de
sobte, amb una mirada distant i absorta en els seus freds i impassibles ulls
grisos.
-En Zekk va fer la seva
pròpia elecció impulsat per les seves pròpies raons -va dir -. Tots ho fem.
-Però com ha pogut trair-nos
d'aquesta manera? -Va preguntar en Jacen.
La Jaina es va encongir
sobre si mateixa, com si li fessin mal les paraules del seu germà.
- No pot trair-nos! -La
seva veu vibrava amb la potència de les seves emocions -. No ho farà... Ho va
prometre. I tornarà. Ho sé.
- L'atracció del costat
fosc és molt fort -va dir en Luke -. És possible donar-li l'esquena i apartar-se
d'ell, però el preu sempre és alt. Al vostre avi li va costar la vida...
» Però sempre hi ha
esperança..., per al Zekk, i fins i tot per al Brakiss. No tenim cap forma de
saber-ho. Però hi ha una cosa que sí que sé. -En Luke va tornar la cara cap a
la llum del sol i va gaudir del suau contacte de la brisa que li agitava els
cabells -. Les forces de la foscor s'estan preparant per a una guerra a gran
escala.
- I hem d'esperar a què
siguin ells els qui facin el proper moviment? -Va preguntar en Jacen -. No
podem tractar de preparar-nos per a la lluita que s'acosta?
En Luke va contemplar amb
orgull als joves Cavallers Jedi, i la seva mirada va anar recorrent els seus
rostres un per un.
-Sí, podem fer-ho.
S'aproxima una gran batalla -va dir, i en la seva veu hi havia tanta tristesa
com esperança -. Els Cavallers Jedi..., tots nosaltres..., no tenim més elecció
que preparar-nos per a ella.
FI
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada