Recuperació (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

La negra silueta d'un apallissat vaixell de càrrega lleuger CEC YT-1300 es balancejava fora del camp de visió de l'espaiport, l'emanació de les seves malmeses toveres d'ions reverberava incertament contra la lluent nit que anava caient a Coruscant. Encara que gairebé no es podia apreciar la flamarada blava dels sobre-reforçats motors sublumínics de la seva pròpia nau. En Han temia que la menor vibració pogués apagar-los. El temperament natural del Falcó era massa ben conegut -i la possibilitat que la nau hagués patit danys a la batalla esdevinguda era massa alt- de manera que el risc d'intentar passar desapercebuts, com uns simples passatgers de pas, podia ser aquesta vegada una decisió equivocada.

Les torretes amb canons eren una altra història. Fabricades a la Lluna de Cinnabar a partir d'un parell de beines d'escapament abandonades, no anaven a enganyar a ningú que se li acudís fer una ullada a fons... especialment si aquesta persona esperava que els pals de suport que feien de canons, giressin i comencessin a obrir foc.

En Han mirà cap a la part davantera de l'espaiosa coberta de tripulació de l'Home Alegre, on l'Izal Waz estava assegut en un estació de comunicacions utilitzant una unitat de control remot per fer volar el Tret Segur cap a Coruscant.

-Estàs segur de voler fer això?

-De sobte se t'ha ocorregut una millor manera de fer saltar la trampa? -va preguntar l'arcona.

En Han negà amb el cap.

-Cap, la veritat.

-Llavors para de fer preguntes ximpletes. -L'Izal va mantenir la seva atenció enfocada en el sistema de pantalles davant seu, confiant en el teclat de l'ordinador i el coixinet de pressió per controlar la seva baquetejada nau-. No obstant això és un bon tros d'engreix jawa.

Una feble olor d'amoníac va impregnar l'aire, i una de les bombolles lletoses que feien de llàgrimes als arcones va aparèixer per la comissura de l'ull de l'Izal. La Leia, ancorada magnèticament a la coberta al costat del seient d'en Han, va arrufar les celles i va moure els seus dits com si estigués activant un xip de crèdit. En Han li va dir que no amb el cap. Un trasto com el Tret Segur no és que mereixés molt la pena, però hi havia algunes coses que cap quantitat de diners podria reemplaçar.

-Gràcies, Izal, -va dir en Han-. Si alguna vegada necessites alguna cosa de nosaltres, fes-nos-ho saber, si us plau.

-Ho esteu fent, -va dir l'Izal-. Limiteu-vos a parar aquesta endimoniada dona i el seu vot d'apaivagament.

Un parell de creuers lleugers Rendili, de vigilància pel perímetre de patrulla més interior de Coruscant, van passar rumb a l'espaiport, llavors l'Home Alegre va entrar en una àrea d'accés controlat i va haver d'alentir la seva marxa mentre gran quantitat de naus entrants s'amuntegaven per poder accedir als estrets corredors d'acostament. Per sobre i sota d'aquests corredors, dotzenes de fragates de la Nova República estaven il·luminant la foscor espacial amb el foc dels seus coets mentre instal·laven en òrbita un camp de mines espacials.

Mentre el flux de trànsit es col·lapsava, en Han i els tres barabels -ajupits en les vores dels seus aspres seients, temorosos davant el lluent i brillant planeta de Coruscant- mantenien una atenta vigilància. Si els assassins de la Shesh anaven a anar a per l'esquer, aquest seria el moment i el lloc idoni per organitzar un accident, però el Tret Segur -volant sota l'alies que usava el Falcó d'Ocell Ombra- va passar a través de les mines orbitals sense ser molestat. Uns pocs minuts després, lluents raigs de llum solar van començar a reflectir-se en la part inferior de les plataformes orbitals armades. El trànsit va començar a dispersar-se mentre el flux de naus s'obria en ventall cap als seus respectius ports d'atracada.

El Tret Segur i l'Home Alegre van baixar a una òrbita baixa. El Tret Segur començà a surar per sobre de la pantalla visora d'en Han mentre anava girant cap a l'Ancoratge de l'establiment Port Est, on els Solo mantenien un atracament sota un nom suposat.

Per fi, una alarma de col·lisió va sonar dels comandaments de control remot de l'Izal Waz.

-Izal? -va preguntar en Han. Va mantenir la seva mirada fixa a la pantalla visora, però no va poder veure res que es mogués cap al Tret Segur-. No veig res.

-Alguna cosa petita. -L'Izal va prémer un botó per activar els sistemes d'alarma del Tret Segur, i els xiulets electrònics de tots els canals d'avisos d'emergència van ressonar pels altaveus del pont-. Jo crec que va venir de...

El Tret Segur es va convertir en una pilota ataronjada, llançant siluetes d'estranyes formes i conductes d'energia encara resplendents en totes direccions. Fins i tot els barabels es van quedar amb la boca oberta, i els canals de comunicacions es van activar plens d'exclamacions i preguntes de què havia passat. En Han es va tornar cap a l'Izal Waz i va trobar l'arcona tirant cap enrere la seva estació de pilotatge, i netejant-se les bombolles lletoses dels ulls.

-Una nau de rescat, -va dir l'Izal-. Va venir del planeta i em va llançar alguna cosa.

La resta d'un disc sensor trencat va aparèixer a l'altre costat de l'escut de partícules de la pantalla visora d'en Han, mentre traçava un involuntari retrocés... enmig d'un cor de xiuxiuejos de barabels.

-Molt divertit, -va dir en Han-. Apostaria el que fos a què aquests tipus no retrocedirien davant d'una tempesta de meteorits.

Més restes van començar a rebotar contra l'exterior dels escuts de l'Home Alegre, i el vaixell de càrrega va alentir la seva marxa. El capità va enllaçar un canal de comunicacions a través de l'intercomunicador.

-... Mina esclatada, -una veu oficial estava dient-. Tallin velocitat i quedin-se en punt mort, nosaltres li enviarem un raig tractor per treure'ls d'allà. Repeteixo, punt mort, apaguin els motors.

-En un ull de Sarlacc. -Es va burlar la Leia. Es va tornar cap al Han-. Podrien haver descobert el nostre esquer?

En Han negà amb el cap.

-La mina ens hauria colpejat a nosaltres, -va dir-. Simplement estan intentant identificar l'Home Alegre. Ens hauran estat observant durant algun temps, o potser hagin captat alguna de les senyals de control de l'Izal.

-Què pensen vostès? -El Capità de l'Home Alegre els hi va preguntar per l'intercomunicador-. He de trucar al nostre equip de suport?

-No, no volem que la Viqi sàpiga que els seus assassins han fallat. -La Leia va donar un cop d'ull al Han, després va afegir-. Encara podem seguir amb el pla previst.

En Han va alçar les celles, després es va aixecar, conduint a la Leia al darrere de la nau, dient-li al capità.

-Només mantingues el teu celler de càrrega a l'ombra de sensors de l'Alegre.

Les estretes pupil·les dels aprenents barabels es van obrir com diamants, i l'Izal Waz va dir amb veu ronca.

-Vosaltres dos aneu a marxar d'aquí?

A la provisional badia d'atracada de l'Home Alegre, els recanvis dels antiquats caces estel·lars que solia portar el vaixell de càrrega havien estat reemplaçats per dues dotzenes de beines-bessones de vehicles aeris. Feia temps van ser utilitzades per a visites turístiques a la Lluna de Cinnabar, però ara estaven lluny de ser una simple càrrega utilitzada per no cridar molt l'atenció de les autoritats de Coruscant, i si per arribar al planeta sense cridar molt l'atenció. En Han va obrir la comporta del vehicle amb el qual anava a volar. El seient del darrere hi havia estat tret, de manera que en Tesar va poder usar la Força per dipositar la Leia -amb cadira i tot- en el compartiment del passatger de cara a la popa de la nau.

C-3PO va entrar grinyolant al celler.

-Capità Solo, mestressa Leia, esperin! S'estan oblidant de mi!

-Ho sento, 3PO, -va dir la Leia-. Hauràs de quedar-te amb l'Izal i els barabels fins que ells puguin enviar-te a casa.

-Quedar-me? -C-3PO va considerar el fet de romandre amb els barabels durant uns instants, després va preguntar-. Estan segurs que no hi ha lloc per a mi?

-Tu ets una mica gran per al maleter, -va dir en Han.

Va fer surar el carro de núvols dins de la badia de llançament i va apagar tots els sistemes no vitals per baixar el seu nivell de detecció per sensors. Llavors, amb l'Izal i els barabels acomiadant-se a través de la comporta d'observació, ell i la Leia van observar nerviosament com la comporta exterior s'obria.

El carro de núvols es va moure donant tombs mentre un dels Jedi usava la Força per llançar-lo del celler. Hi va haver el temps just per veure's una mica aclaparat per la immensitat de l'espai en comparació amb la petita cabina de pilotatge -i li feia preguntar quina vasta foscor devia haver-li semblat a la Jaina quan va ser a EV a Kalarba- abans que un dels barabels estengués de nou la mà. El carro de núvols va començar a donar tombarelles igual que un simple tros de vaixell espacial.

-Au... Bona empenta, -va dir la Leia-. Crec que vaig a posar-me dolenta.

Esforçant-se per mantenir la seva mirada fixa en l'Home Alegre -i el seu propi estómac a baix-. En Han va alternar entre intentar no mirar com lliscava la superfície brillant de Coruscant i va intentar no fixar-se en com les estrelles passaven arremolinades en àmplies espirals lluents. Esteles d'emanacions d'ions apareixien i desapareixien a l'atzar. Un cop, el diminut halo de l'ona de cotxe d'una nau acostant-se, emmascarant la silueta a contrallum d'una fragata de la Nova República. Aquesta va desaparèixer per sota del sòl del carro de núvols i va reaparèixer un instant després, a menys d'un quilòmetre per sobre i virant bruscament per allunyar-se.

Finalment, la massissa silueta de l'Home Alegre va desaparèixer per sobre de l'horitzó de Coruscant. En Han va esperar uns minuts més, llavors va disparar els impulsors de posició per estabilitzar la seva caiguda. Nerviós per la seva propera trobada amb la fragata -i completament conscient que rebotar contra un escut de partícules destrossaria la seva petita nau -va activar el transponedor de proximitat, i a continuació els sistemes de navegació.

Va ser just en aquest instant quan la Leia va preguntar.

-Per què dubto que aquestes naus de rescat vénen a ajudar-nos?

Sense esperar que el desplegament del trànsit s'activés, en Han va empènyer el seu nas cap avall i va encendre el petit motor d'ions del carro de núvols. Van sortir d'òrbita igual que un meteor i van començar a fregar i cremar a l'espessa atmosfera. Finalment, va tenir temps de fer una ullada a la oscil·lant pantalla. Un parell de càpsules amb els símbols de rescat gairebé els passen per sobre. A la llunyania, l'Home Alegre estava virant per allunyar-se de Coruscant, un quartet de carros de núvols de la Lluna de Cinnabar van tornar a sortir de la seva badia de llançament. Per darrere d'ells les intermitents llums de proximitat de gairebé una dotzena de llançadores de rescat. La mateixa nau de rescat no es veia per enlloc.

En Han va obrir un canal privat amb l'Home Alegre.

-Esteu bé allà enrere, nois?

-Per descomptat, -va xiuxiuejar un barabel, en Han va creure que era la Bela-. Però una d'aquestes mines escampades va canviar de curs, i el camp de ruïnes era molt dens a la seva zona de llançament. Només van escapar dos.

-No hi ha necessitat de preocupar-se per ells, -va dir la Leia-. Els tenim a la vista. Esperem un tranquil viatge a casa.

-Així ho esperem, -va dir l'Izal Waz-. Nosaltres estem ara fora de perill. Potser el... bé, ja saps.

-Ho sabem, el mateix per a vostès, -va dir la Leia-. Gràcies de nou, i envieu de tornada a C-3PO quan tingueu ocasió.

En Han va continuar accelerant fins que la llum d'alarma d'excés de temperatura en el nucli es va activar -llavors van anar més ràpids-. Les primeres torres van anar apareixent avall a la llunyania, les seves cúspides sobresortien a través dels núvols, com espigues en un camp de blat. Les naus de rescat van començar a vagar de nou sense rumb fix. En Han va pensar que ells haurien perdut la connexió central -fins que posessin en línia els seus feixos tractors-. Va començar a girar i donar batzegades igual que un pilot de caça.

La veu d'un sobresaltat controlador aeri va sorgir del comunicador.

-Cotxe-Núvol de la Lluna de Cinnabar 5-3, Quina és la naturalesa dels seus danys?

-Danys? -va dir en Han.

-Per l'esclat de la mina, -va xiuxiuejar la Leia per sobre del seient-. Creu que resultem afectats per l'explosió.

-Uh, cap dany, -va transmetre en Han-. Estem bé.

-Llavors alenteixi el seu descens!

En Han va comprovar la pantalla amb el trànsit existent.

-Negatiu, Control.

Hi va haver un silenci de perplexitat, després un escèptic supervisor va grunyir.

-Negatiu?

-Això és una emergència, -va dir en Han-. La meva dona està, uh, tenint un nadó.

-Queeeeè? -La Leia va encertar a modular el seu inicial sobresalt en alguna cosa semblant a un crit-. Està vivint!

-Podem confirmar això. -La veu tenia un to tan greu que bé podria haver estat humana o aqualish-. Els escortarem.

-Molt bé, cotxe de núvol, -va dir el supervisor-. Les obrirem un carril directe al Centre Mèdic Lamoramora. Si us plau segueixin les senyals indicadores a la vostra pantalla de trànsit... i redueixin la velocitat. Tenen el temps necessari per arribar d'una peça.

-Ja ens agradaria! -La Leia va udolar, realitzant el seu paper-. Comença a treure el cap!

Una rialleta ofegada es va sentir per sobre del canal de comunicació. Una parpellejant senyal de seguretat es va encendre quan ells van arribar a la part superior de les torres i es van submergir en els núvols. En Han va canviar la instrumentació de vol i es va trobar immers a través d'un canó de línies desplegades. Una barra blava va il·luminar la ruta a Lamoramora, però el carril aeri era massa estret per maniobrar. En Han va girar cap a una línia celeste més ampla i va envoltar una torre cilíndrica que només podia veure a la pantalla.

-No vas a perdre'ls d'aquesta manera, -va dir la Leia-. Si jo puc veure'ls, ells també poden veure'ns.

-Pots veure'ls enmig d'això? -En Han no es va atrevir a deixar de mirar els seus instruments, però sospitava que no es podia veure més enllà de cinc metres del nas enmig d'aquest mar de núvols-. Com de prop estan ells?

-A prop. -La veu de la Leia va assumir el to de calma misteriosa que significava que les coses estaven realment malament-. Prou a prop per...

Ràfegues de foc de desintegrador van començar a llampegar al seu costat.

L'enfadada veu del control aeri va ressonar a través del comunicador. En Han va apagar de cop la unitat, després es va deixar caure fora dels núvols a través d'un atestat carril aeri, va inclinar el cotxe de núvols sobre un dels seus costats, i es va introduir per un racó a l'interior del trànsit entrant. Naus aèries per tot arreu. En Han va picar cap amunt buscant un accés d'emergència al nivell superior.

-Les naus encara segueixen aquí darrere...

El cruixit del dosser de fusió li va indicar per on eren.

-Estàs bé?

-Defineix bé. -La Leia havia de cridar per poder fer-se sentir per sobre de les ràfegues d'aire-. He vist els canons de dos rifles desintegradors, i no tinc res més per tornar-los el foc que llançar una escopinada.

En Han va rebuscar entre les seves vestidures fosques, el temps suficient per poder treure el seu desintegrador. El va empènyer per sobre del seient, cap a les mans de la Leia, per a llavors les naus estaven de nou sobre ells. Una altra ràfega va colpejar el dosser. El plastiacer va esclatar. El vent va omplir els ulls d'en Han amb llàgrimes, i el seu desintegrador va començar a grinyolar.

-Han, fes alguna cosa. -De nou aquest to de veu calmat.

-No puc veure!

En Han va aclucar els ulls i va creure veure un pont per sota. No, una teulada! Va anivellar la nau i va sortir disparat uns pocs metres per sobre de la seva superfície, passant a través de sortides d'aire i torres de refrigeració, després la teulada va quedar enrere i el cotxe de núvols va quedar de nou sobre un negre abisme.

Una cosa va ressonar contra la part posterior del vehicle.

-Fum!

-Bé, -va dir ell-. Potser això li faci perdre'ns de vista.

En Han va obrir els ulls el màxim possible i va veure un parell de barres fosques just davant. Dos ponts, apilats. Hauria de trobar un carril aeri, però un que no estigués congestionat. On sigui que estiguessin, aquesta part de la ciutat no era exactament pròspera.

El cotxe de núvols va fer un sotragueig. En Han va pensar inicialment que un llamp tractor els havia enganxat, però el grinyol del petit motor d'ions va començar a perdre potència, en comptes de guanyar-la. Les barres fosques de davant van començar a adquirir forma i profunditat. Estaven a menys de mig quilòmetre, potser, amb més o menys la mateixa distància separant-les verticalment.

-Leia, activa els repulsors de la cadira, -va dir en Han-. I prepara't per desactivar les abraçadores magnètiques.

Va endevinar el que estava pensant.

-Han, si creus que jo vaig a deixar aquest vehicle sense...

-Tu no aniràs enlloc sense mi.

El cotxe de núvols va fer un altre sotragueig i va perdre velocitat, i un tret de desintegrador es va estavellar contra la pantalla principal. La qual no obstant això, ara ja no era necessària. Hi havia figures al pont de més avall, observant la violenta carrera que es dirigia cap a ells. En Han es va dirigir cap a la biga de suport més llunyana, i les figures van sortir corrent per la coberta del pont. El pont va augmentar de mida. Un altre tret de desintegrador va fondre la petita unitat de comunicació.

Van passar sota el pont, i en Han va deixar de zigzaguejar. El cotxe de núvols va fer un sotragueig novament -aquesta vegada atrapat en el raig tractor d'un vehicle de rescat-. En Han va tirar cap enrere de la palanca del timó, i el cotxe de núvols va ascendir de forma violenta i sobtada, passant per sota de la biga més allunyada tan a prop que instintivament es va ajupir -i li va cridar a la Leia que fes el mateix-. La nau no va poder desactivar el seu raig tractor a temps. Va colpejar contra la biga i es va desintegrar, deixant lliure al cotxe de núvols que va continuar ascendint al nivell superior. La Leia va vessar una tempesta de foc de desintegrador a través del fum.

En Han va fer girar el cotxe de núvols i va veure a dues persones a la llanxa de rescat disparant per entre el fum per sota d'ells, una filera de recremats forats per desintegrador es va formar al llarg de la cúpula del seu compartiment d'accidentats. El pilot va notar els impactes, i va realitzar un gir intern complet, i dos rondinaires aqualish van treure el cap per la part superior del seu sostre socarrimat per foc de desintegrador. La Leia i el passatger van intercanviar trets, però en aquesta distància fins i tot els trets del rifle desintegrador es van dissipar inofensivament.

La nau de rescat es va anivellar i es va acostar en posició invertida. En Han va esperar fins a l'últim moment per girar a la dreta, però el pilot era massa bo per maniobrar cap a un punt cec. El passatger va continuar disparant. En lloc de malgastar la preciosa empenta maniobrant, en Han va dirigir la punta del cotxe de núvols lluny de la llanxa i va continuar ascendint. El pont superior no estava lluny, potser a uns cent metres.

Impactes de desintegrador van martellejar el fons del casc de la nau. Una ardent fogonada passà a través, després una altra.

-Han? -La Leia preguntà-. Saps que jo no puc disparar cap enrere?

-Ja ho sé.

El foc enemic de desintegrador va cessar, llavors la llanxa de rescat va passar rugint uns metres per sobre i abruptament va picar per evitar el pont més alt.

En Han va deixar anar l'accelerador.

-Llesta per baixar d'aquesta banyera?

-Mai he estat més llesta per baixar-me d'alguna cosa, -va dir la Leia-. Potser, des de la barcassa d'en Jabba. -El sotragant cotxe de núvols... es va elevar al nivell del pont... fent un sotragueig de nou...

En Han girà el morro per sobre de la vora i el va anivellar.

El sotragant cotxe de núvols grinyolà i es va dirigir cap al pont.

-Ara!

En Han descordà l'arnès de pilotatge i es va girar per agafar el braç de la Leia, després li va deixar que s'alliberés mentre la cadira repulsora s'alçava, traient-los fora del compartiment del passatger. El cotxe de núvols va lliscar per sota d'ells i va continuar per fora del carril aeri. Ells amb prou feines havien tocat terra -La Leia aposentada gentilment sobre els repulsors de la seva cadira i en Han caient gràcilment al seu costat-. Abans que la nau de rescat els passés per sobre i cosís una ardent línia de forats de desintegrador al fons del cotxe de núvols. El malmès vehicle va caure de morro i va començar un fumejant descens, la llanxa enganxada a la seva cua, ruixant amb trets de desintegrador l'interior dels seus motors d'ions.

En Han es va incorporar, per comprovar que la Leia es trobés bé, després va mirar al llarg del pont, en ambdues direccions. Si hi hagués algú pels voltants hi havia romàs fora del seu camp de visió.

-Llavors, -preguntà-. Alguna idea d'on som?

La Leia va negar amb el cap.

-Certament no, però crec que el Lamoramora és a prop del Parc Troglodita.

-Vaja per déu, just al costat equivocat del món, -va dir en Han-. Ens portarà tot el dia tornar-hi.

Una explosió distant va retrunyir en la llunyania del canal aeri. En Han mirà breument cap al so, després va agafar la mà de la Leia i va iniciar el camí cap a l'edifici més proper.

La Leia li va donar uns estirades des del darrere.

-No tan ràpid, noi volador, -va dir somrient-. Tu ets el que va aconseguir que ens perdéssim la primera vegada. Jo aconseguiré trobar el camí a casa.

Següent