21
La Jaina estava immòbil
davant de les finestres d'observació de l'estació mirall, amb en Lowie al costat
d'ella i les mans esteses cap endavant, com si estigués intentant fer tornar a
l’esvaïda Acadèmia de l'Ombra..., i al Zekk, que se n’havia anat amb ella.
Però, amb l'excepció d'unes quantes naus de la Nova República, la zona en la
qual havia desaparegut l'estació imperial continuava estant tossudament buida.
La Jaina va acabar deixant
que els seus braços caiguessin flàccidament als seus costats. Els seus ulls es
van tancar per ocultar les llàgrimes gens pròpies del seu caràcter que li
havien envaït de sobte, i la seva ment va enviar un crit silenciós. «No te'n
vagis, Zekk! Torna...»
En Peckhum, silenciós i
atordit, estava recolzat al mur de l'estació mirall al seu costat. Els seus
miralls havien patit greus danys, i en Zekk s'havia unit als fragments de
l'Imperi.
- Se n'ha anat -va
murmurar l'ancià.
Quan en Lowie va posar la
mà sobre la seva espatlla per consolar-la, la Jaina va sentir que la força i
l'optimisme tornaven a difondre per tot el seu ésser una onada tan refrescant
per a la seva abrasadora pena com un raig d'aigua fresca. Va respirar fondo i
va tornar a escrutar la finestra d'observació en la recerca de qualsevol senyal
d'esperança.
I llavors un moviment
sobtat va atreure la seva atenció.
- Allà! -Va exclamar,
tornant-se per agafar el braç pelut d’en Lowie -. Heu vist això?
En Peckhum aclucà els
ulls, i el jove wookiee va deixar anar un grunyit interrogatiu.
- Com que no hi ha res a
veure? -Va dir la Jaina -. Mireu... Hi ha alguna cosa allà fora, i es troba
just on estava l'Acadèmia de l'Ombra.
El grunyit de rèplica d’en
Lowie va sonar una mica vacil·lant, però TM2 es va afanyar a traduir.
-A l’amo Lowbacca no li
agrada ni tan sols la idea de suggerir la possibilitat, però no podria tractar-se
senzillament d'una nau de la Nova República, o d'un dels fragments de les
trajectòries que han estat seguint?
- Per descomptat que no
-va replicar la Jaina, molt convençuda del que deia -. I a més, qualsevol resta
espacial amb una trajectòria que creués la de l'Acadèmia de l'Ombra ja hauria
estat destruïda..., igual que li va passar en aquesta llançadora, el Raig de Lluna.
En Peckhum es va inclinar
sobre el sistema de comunicacions.
- Que estrany... Aquest
objecte sembla estar transmetent un senyal de recollida. Suposant que jo hagi
interpretat correctament aquestes lectures, per descomptat...
El rugit triomfant d’en Lowie
va fer tornar al Chewbacca de la unitat estabilitzadora principal, on havia
estat intentant dur a terme reparacions manuals en els sistemes d'ajust del
mirall..., sense obtenir cap resultat.
-No és molt gran -va dir
la Jaina, estudiant els toscs sensors de l'estació mirall -. No us sembla que
és prou petit per poder ser un mòdul d'escapament?
En Lowie va alçar la
mirada cap al seu oncle, qui va grunyir una negativa.
- A mi em sembla més aviat
un recipient de missatges -va dir en Peckhum -. I parlant de missatges, i ara
que els transmissors funcionen, per què no enviem un missatge a la flota de la
Nova República? Ells ho recolliran, sigui el que sigui.
-Bé, a què estem esperant?
-Va preguntar la Jaina -. Posem-nos en contacte amb l'almirall Ackbar.
En Lowie va transmetre el
missatge mentre la Jaina seguia amb els ulls clavats a la pantalla, negant-se a
perdre les esperances.
-Fa anys l'oncle Luke em
va parlar d'un dels seus primers estudiants, un jove anomenat Kyp Durron, que
va aconseguir ficar-se en un mòdul de missatges.
La Jaina va desplegar els
seus pensaments i els va enviar cap a l'objecte, intentant recollir diminuts
fragments d'informació mitjançant la Força. Però no va sentir res i no va
percebre ni el més lleu rastre de la presència del seu amic de foscos cabells.
Va sentir el gemec de tristesa que en Lowie va deixar escapar al costat d'ella,
però fins i tot sense la confirmació, la Jaina ja sabia que no trobarien en
Zekk dins del mòdul de missatges.
Almenys no amb vida.
La Jaina es va mossegar el
llavi i va intentar mirar de dalt a baix en Peckhum mentre l'ancià pilotava la
seva vella nau, el Vara del Raig, de
tornada a Coruscant. El seu camp visual quedava pràcticament obstruït per la
peluda silueta d’en Chewbacca, qui ocupava el seient del copilot i una gran
part dels seus voltants. Pensar en el mòdul de missatges de l'Acadèmia de
l'Ombra que acabava de recuperar-se, que encara estava segellat contra el buit
de l'espai i possiblement contenia un missatge d’en Zekk, l'omplia d'una tensa
sensació de constrenyiment i urgència.
Va desitjar poder dir a
Chewie i a Peckhum que es donessin pressa, i que havien de tornar immediatament
per a poder estar presents quan el mòdul de missatges fos obert. Però això
hauria estat una estupidesa, a part que també hauria estat una grolleria. Els
dos semblaven comprendre el seu nerviosisme i ja estaven fent avançar al Vara del Raig a la velocitat màxima que
permetien els seus límits de seguretat. Els motors emetien desconcertants
cruixits i espetecs en el compartiment de darrere. La Jaina es va mossegar el
llavi inferior.
En Lowie romania immòbil
al costat d'ella, sumit en un silenci pensatiu. Només els profunds senyals que
els seus peluts dits deixaven a l’encoixinat escumós del braç revelaven a la Jaina
que el jove wookiee sentia una tensió similar a la seva.
Van tornar a l'atmosfera,
i la Jaina es va obligar a tancar els ulls i a practicar una de les tècniques
de relaxació de l'oncle Luke. Però no va semblar donar cap resultat.
Finalment, un suau cop
sord i el progressiu debilitar del brunzit dels motors del Vara del Raig li va indicar que havien arribat a una de les pistes
de descens de la Ciutat Imperial.
La Jaina va baixar d'un
salt a la pista sense esperar que la rampa de sortida hagués acabat de
desplegar-se completament. Ni tan sols podia recordar haver-se tret l'arnès de
seguretat o haver obert la comporta. De seguida va veure els seus pares, els
seus germans i la Tenel Ka, que estaven esperant amb una altra nau de la Nova
República que resultava obvi acabava de posar-se. El mòdul de missatges de
l'Acadèmia de l'Ombra ja estava sent baixat d'ella. La Jaina va córrer cap a la
seva família.
- Algun senyal d'explosius
o armes? -Li preguntava la Leia a l'almirall Ackbar mentre aquest contemplava
com les seves tropes portaven a terme les seves tasques.
- Absolutament cap. Ho hem
examinat amb sensors -va replicar l’Ackbar -. Està net, i no hi ha cap trampa.
- Hi ha alguna
possibilitat que contingui una arma biològica? -Va preguntar en Han.
L'almirall va moure el cap
- No hi pot haver res
perillós allà dins -va dir la Jaina, aturant-se amb un grinyolar de soles al
costat dels seus pares -. És d'en Zekk... Puc sentir-ho.
L'almirall Ackbar semblava
una mica escèptic, però tres joves veus van parlar alhora.
- Ei, la Jaina té raó.
-Jo també ho sento.
-És un fet comprovat.
-Tot i així -va dir
l'almirall calamarià -, i en interès de la seguretat, potser hauríem...
Incapaç de suportar la
tensió per més temps, la Jaina va passar per entre els dos guàrdies que
s'interposaven entre ella i el mòdul i va activar el mecanisme de recuperació
del missatge. Els panells dobles es van obrir amb un suau xiulet de
despressurització per revelar el contingut del mòdul: era alguna mena
d'artefacte, un complicat embull de cables i components de plastiacer plens de
protuberàncies i corbes.
- Què és això? -Va
preguntar la Leia, molt sorpresa.
- Enrere! -Va cridar l’Ackbar.
Els guàrdies es van tensar
com si esperessin una explosió.
En Han va donar un cop
d'ull al contingut de la càpsula i després es va girar cap en Chewbacca i en Peckhum,
que s'havien reunit amb ells.
- Què opines, Chewie?
En Chewbacca es va gratar
el cap i va deixar escapar un parell de breus lladrucs que semblaven estar
plens de perplexitat.
- Sí, a mi també em sembla
que es tracta d'això -va assentir en Han.
-Bé, i què és? -Va
preguntar en Jacen, que s'havia anat posant cada vegada més nerviós sent
incapaç de seguir la conversa entre el seu pare i en Chewbacca.
- Una unitat
centralitzadora de funcions múltiples, naturalment -va murmurar la Jaina,
sentint-se plena de sorpresa i delit -. És un regal d’en Zekk.
Un instant després la jove
va sentir un grunyit de satisfacció darrere d'ella.
- El noi sempre ha
complert totes les seves promeses, i ara ha tornat a fer-ho -va murmurar el
vell Peckhum.
I llavors, com conjurat
per les paraules d'en Peckhum un holoprojector va cobrar vida amb un brunzit.
Una diminuta imatge d’en Zekk va aparèixer en l'aire, suspesa sobre del mòdul
de missatges. La Jaina va tornar a mossegar-se el llavi mentre la minúscula
silueta resplendent començava a parlar.
- Faig això en contra del
consell dels meus nous mestres -va dir en Zekk -, de manera que aquest
missatge serà breu.
- Peckhum, amic meu, aquí
tens la unitat centralitzadora de funcions múltiples que et vaig prometre.
Sempre vas esperar únicament el millor de mi, i sempre t'ho vaig donar. Això
deu ser molt dur per a tu, però vull que sàpigues que ningú m'ha segrestat ni
m'ha rentat el cervell.
- I vosaltres, Jacen i...
- La diminuta imatge hologràfica va titubejar - Jaina, heu de saber que sembla
que tinc el potencial de convertir-me en un Jedi. Vaig a ser molt més del que
ningú va imaginar mai que podia arribar a ser. Érem bons amics, i mai he volgut
ferir-vos. Sento haver espatllat el banquet diplomàtic de la vostra mare...,
però aquesta és una de les raons per les que estic fent això. Tinc la
possibilitat d'arribar a ser molt millor del que era, i és una oportunitat que
ningú de la Nova República em va donar mai.
La Jaina va gemegar i va
tancar els ulls, però la imatge va seguir parlant.
- Sé que mai aprovareu
això, però ho estic fent per mi. Si algun dia torno, seré algú de qui us podreu
sentir orgullosos.
- No et preocupis,
Peckhum. Mai no et decebré. Has estat el meu millor amic, i si hi ha alguna
manera que pugui tornar a estar amb tu..., llavors tornarem a estar junts.
Quan la Jaina va tornar a
obrir els ulls la diminuta imatge ja s'havia esvaït en un núvol d'espurnes,
però de tota manera no hauria pogut veure-la a través de les seves llàgrimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada