Recuperació (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

La quadriculada silueta de la ciutat de Coronet amb prou feines havia desaparegut del deixant del Falcó quan en Han va girar cap al sud per sobre del mar i va empènyer a fons l'accelerador d'ió, començant un llarg arc de pujada que els portaria al pol del costat oposat del planeta. L'altaveu de comunicació ràpidament va començar a emetre un enfilall de grolleres malediccions mentre al Control Aeri corellià protestava tant per la maniobra il·legal com per la fona sonora de xoc que aquesta generava sobre la ciutat, espantant als seus ciutadans, però en Han no va fer gens de cas a les amenaces d'intercepció i va desactivar els fiadors de fusió de les barquetes. Després del regalet que CorSec els havia fet amb el maleït missatge obert, volar amb els vectors habituals usats en un enlairament normal era tan segur com saltar dins del forat d'un Sarlacc.

Els ulls daurats de l'arcona romanien fixos en els indicadors de temperatura.

-Vaig pensar que vostè tenia experiència en aquesta mena de coses.

A causa de la dificultat que tenien els seus ulls compostos per distingir formes diferents, portava un petit escàner òptic, que llegia les dades de la pantalla i els transmetia a una espècie d'auricular en forma auditiva.

-Fins i tot el més novell dels contrabandistes de la galàxia sap que no pot posar en òrbita una nau a tota velocitat. Sortiràs rebotant cada vegada que ho intentis.

-No em diguis? -En Han simulà estar sorprès-. A causa de l'atracció gravitatòria?

-I a la fricció de l'aire, i la velocitat acumulada i a un munt de coses més. -L'arcona mirà per sobre de la seva espatlla a la Leia-. Aquest és Han Solo, no és així? En Han Solo?

En Han mirà per sobre de la seva espatlla i va veure que la Leia s'encongia d'espatlles.

-Saps, m'ho he estat preguntant. -Va abaixar els ulls i en Han va pensar que es posaria a dormir a causa del cansament i els medicaments, però llavors va afegir-. Però quan ho vaig comprovar l'últim cop, això era el que es llegia en el seu xip d'identificació.

-En un d'ells, potser, -va dir en Han, content per haver sentit una de les seves típiques frases, no importava com de cansada que estigués, pròpies del mordaç enginy de la Leia.

Van arribar a l'altre costat del planeta. En Han va tirar cap enrere del timó, dirigint el morro del Falcó cap amunt. La temperatura exterior de la barqueta es va disparar mentre els motors d'ions s'esforçaven per mantenir la velocitat, i l'arcona es va quedar amb la seva esbiaixada boca oberta.

-Ee... stà a un cent viiiinnt per cent per sobre de l'especificació de resistència del casc.

-No t'ho vaig dir, -va contestar en Han-. Desplega les mesures tàctiques i vegem com estan les coses.

L'arcona va mantenir el seu escàner fix en les lectures de la temperatura. Un punt vint-i-set.

-Aliatges militars, -va explicar la Leia-. Podem arribar l'un punt quaranta, o això almenys m'ha dit en Han.

-Potser una mica més, si volgués forçar una mica les coses, -va presumir en Han.

-No cal, -va dir l'arcona-. Jo ja estic bastant impressionat.

L'arcona va activar el desplegament tàctic, mostrant un eixam de parpellejants senyals amb forma de gota que envoltaven el planeta en la seva persecució. Va traçar diversos vectors d'intercepció. Una xarxa de línies centellejants van aparèixer a la pantalla, totes confluïen per darrere del contorn puntejat que mostrava la posició projectada del Falcó.

-Suposo que els contrabandistes novells no ho saben tot, -va dir en Han amb un somriure ple de suficiència-. Traça un curs a Commenor.

Va esperar uns segons per assegurar-se que cap dels perseguidors del Falcó tenien cap truc en les seves pròpies embarcacions, després va desviar energia cap als escuts posteriors i va mantenir un ull atent davant qualsevol possible sorpresa. Tot i que tenia un munt de preguntes que fer al seu nou copilot, va romandre callat, i va observar-lo treballar. És clar que en Han havia vist navegants més avesats, però l'actuació de l'arcona era assenyada, i usava rutines de treball redundants per evitar errors.

Després d'uns instants, va transferir les coordenades a la pantalla d'en Han.

-Vols comprovar-ho?

-No cal, -va dir en Han-. Confiaré en tu.

-Sí? -La comissura superior de la boca de l'arcona es va alçar una mica més-. El mateix dic.

L'arcona va confirmar les coordenades, i en Han va iniciar el salt a l'hiperespai. Hi va haver la inexplicable vacil·lació usual -En Han havia estat intentant durant tot l'últim any endevinar la causa que el provocava- i el seu alarmat copilot el va mirar amb atenció. En Han va alçar un dit en gest de tranquil·litat i paciència, i després les estrelles van semblar estirar-se en una sèrie d'infinites línies.

Van passar uns moments per verificar els sistemes abans de conformar-se amb un plàcid passeig fins a Commenor, en aquell moment en Han va tenir temps de prendre en consideració al seu copilot. No li havia passat per alt l'espasa làser penjada a l'interior de la tronada jaqueta de vol de l'arcona, per no esmentar el significatiu joc mental que havia realitzat amb els agents de CorSec. Encara que, hi havia bastants Jedi a la galàxia als quals en Han no coneixia ni tan sols de nom, mai havia sentit parlar d'un Jedi arcona... especialment un arcona addicte a la sal.

-Així que, -va preguntar en Han-, qui ets tu?

-Izal Waz. -L'Arcona es va girar, somrient de costat, estenent la seva mà de tres dits-. Gràcies per deixar-me pujar a bord.

-Waz? Izal Waz? -En Han va agitar la mà-. El teu nom em sona familiar.

L'Izal va apartar la mirada i la va baixar, alhora que deixava anar la mà d'en Han.

-Pot ser, però no ens hem trobat anteriorment.

-Però jo conec el nom, -va dir en Han-. Què et sembla, Leia?

Es va girar per mirar-la i la va trobar amb la seva barbeta caiguda contra el seu pit. Tot i que els seus ulls estaven tancats, el seu front estava ple d'arrugues i les seves mans estaven contretes, i això va fer que al Han li fes mal el cor de veure que patia fins i tot quan estava adormida.

-Em sembla que serà millor que jo posi a dormir a la nostra pacient. -En Han es va deixar anar del seu arnès de seguretat-. Tornarem a parlar en uns minuts.

-Bé, -va dir l'Izal Waz-. Sempre he sentit curiositat pels seus anys en el Sector Corporatiu.

Aquest no era precisament el tema de discussió que en Han tenia en ment, però va deixar la cadira de pilotatge i va portar de tornada la Leia a la cabina de primers auxilis. Ella no es va regirar, ni tan sols quan la va aixecar i la va dipositar a la llitera per després connectar-la a l'ordinador mèdic de bord. Sabia que necessitava descansar, però hauria desitjat que obrís els ulls només durant uns breus segons, per dedicar-li un somriure, un senyal que anava a recuperar-se, de què ells també anaven a reconstruir el seu danyat matrimoni. Va tenir necessitat de plorar la mort d'en Chewbacca, ho sabia, i potser fins i tot la necessitat de creuar tota la galàxia per ajudar a Droma en la recerca del seu clan. Però només ara en Han estava començant a veure que s'havia deixat portar pel seu dolor, o comprendre que tot això havia tingut un cost.

-Posa't bé, Princesa. -Va fer-li un petó al front-. No perdis encara l'interès per mi.

Les lectures dels monitors no van mostrar cap indicació que li hagués sentit.

En Han va cordar l'última de les corretges de seguretat al voltant del seu tors i activà la connexió magnètica de la cadira al pupitre al costat de la seva llitera, després va anar a popa a inspeccionar l'altre pacient a bord del Falcó. El seu carretó estava assegurat a terra de la cambra de la tripulació, un parell de connexions umbilicals de dades, connectaven el tanc bacta portàtil a un connector metge auxiliar. C-3PO estava dempeus en una cantonada, els seus fotoreceptors apagats i el seu cap metàl·lic lleugerament caigut cap endavant en la seva típica postura de desconnexió. Els llençols de tres lliteres estaven arrugats.

En Han va fer una ràpida revisió per assegurar-se que el tanc bacta seguia funcionant correctament i després va anar cap a C-3PO i va rebuscar per darrere del seu cap, restablint el seu circuit primari d'alimentació.

El cap del droide es va alçar.

-... No puc deixar-la a la meitat... -La frase va quedar a la meitat mentre els seus fotosensors tornaven a la vida-. Capità Solo! Què ha passat?

-Bona pregunta... -En Han va mirar al seu voltant-. Creia que l'Izal t'havia tornat a connectar.

-Si vostè s'està referint a aquest arcona devorador de sal a qui la mestressa Leia li va demanar que portés a bord, absolutament no! -Gesticulà assenyalant al tanc bacta portàtil-. Jo estava dient on assegurar el carretó quan..., bé algú va haver de prémer el meu interruptor principal.

-Tu no vas curtcircuitar els cables d'alimentació de l'ordinador metge?

-Capità Solo, vostè sap que no m'agrada que em puguin esborrar la memòria, -va dir C-3PO-. I li asseguro, que sé la manera adequada d'accedir a un mòdul d'alimentació. Encara que el millor és ni tan sols acostar-se.

-Això és el que em temia.

En Han va caminar cap a una de les lliteres i va trobar el que semblava una ungla del peu enorme i negra entre els llençols. Hi havia escates similars a les altres lliteres, i en la tercera, un parell de transmissors desarmats -certament del mateix model, que l'agent de CorSec havia intentat amagar en el tanc de bacta portàtil-. En Han va posar la seva mà en el centre dels llençols arrugats. El llit encara estava calent.

-Vés a la cabina de primers auxilis i queda't amb la Leia. -En Han va agafar les escates i els transmissors amb la seva mà, després es va encaminar cap a la porta-. No deixis que ningú se li apropi.

-Per descomptat, capità Solo. -Les petjades metàl·liques de C-3PO van ressonar pel corredor anellat darrere seu-. La qüestió ara és com vaig a detenir-los?

-Truca'm.

En Han ja estava creuant el celler principal en direcció al túnel d'accés a la cabina de pilotatge. No estava sorprès de descobrir que CorSec o l'espia, o potser tots dos havien col·locat dispositius d'escolta en el tanc bacta -fins i tot ja havia pensat a fer-li una revisió en persona- però algú havia desmuntat els transmissors. El que podia indicar que l'Izal Waz havia pujat furtivament a polissons a bord de la nau, o fins i tot el que era pitjor, que aquests fossin col·laboradors de les Brigades de la Pau o caçadors de recompenses o agents contractats per aquells que havien enviat la Roxi Barl. La qüestió és que el fet plantejava unes quantes preguntes.

Posant el seu millor somriure i cara d'innocent, en Han va caminar cap a la consola de vol i tranquil·lament va donar un cop d'ull a l'ordinador de navegació. D'acord amb les dades presentades a la pantalla, seguien rumb a Commenor, de manera que qualsevol acció que l'arcona estigués pensant realitzar contra en Han o la nau, no havia passat encara.

En Han es va deixar caure a la butaca del pilot.

-Tot bé per aquí?

-Què podria haver-se posat malament en només deu minuts? -L'Izal continuava mirant fixament a l'exterior a través del panell visor davanter, els seus ulls d'arcona color cendra semblaven sentir-se atrets irremeiablement pel buit grisenc de l'hiperespai-. Tu sembles afligit.

-Afligit? -En Han comprovà la seva posició, es va incorporar i va desactivar la hiperpropulsió. Llavors, quan el sobtat enlluernament de la llum de les estrelles en tornar a l'espai normal va desorientar l'Izal, va desenfundar el seu desintegrador, girant-se per quedar enfrontat a l'arcona-. No estic afligit. Estic enfadat. Més aviat, furiós.

L'Izal ni tan sols va semblar que això li agafés per sorpresa. Va pestanyejar per lliurar-se de la momentània ceguesa dels seus ulls i va assenyalar cap al desintegrador.

-Això no és necessari. Puc explicar-ho.

-Serà millor que tinguis una de molt bona. -En Han va obrir la seva altra mà i va deixar caure les escates i els transmissors desmuntats sobre una consola entre els seients-. Quan l'assumpte té a veure amb la protecció de la meva dona, jo tinc molt poc aguant.

L'Izal va mostrar un ampli somriure, sense mirar els objectes que en Han havia deixat caure.

-Els vaig notar a la zona d'aïllament.

-Tu eres aquell de la sala de tancs bacta?

L'Izal va assentir.

-Jo vaig ajudar.

Com en Han no baixava el desintegrador, una arruga es va formar al front de l'Izal, i va agitar la seva mà gairebé sense voler. Si en Han hagués estat només un capità d'un transport espacial, veient-se implicat en el possible segrest d'un Jedi renegat i els seus companys polissons, el truc podria haver funcionat. Però el cas era, que en Han havia lluitat al costat d'en Luke Skywalker el temps suficient per anticipar-se a maniobres d'aquest tipus, i la seva mà lliure ja estava sobre el canó de l'arma, mantenint aquesta segura i ferma en la seva altra mà.

-Si això es redueix a si vaig a usar-lo o perdre'l, -l'amenaçà en Han-. T'asseguro que el faré servir.

El desintegrador es va assentar de nou amb fermesa a la mà d'en Han.

-Ets tan mancat d'agraïment com de paciència, -es va queixar l'arcona-. O potser és només que no saps en qui confiar.

-Confiaré en tu, tan aviat com sàpiga qui ets. -En Han va posar el desintegrador en mode d'atordir, no tant pel propi Izal com per evitar fer un ardent forat en un dels taulers de la consola principalment. Tu tens una espasa làser i saps utilitzar alguns trucs de la Força, però això també ho feia Darth Vader. Pel que a mi em sembla, tu sembles més un caçador de recompenses que un Cavaller Jedi.

L'Izal es va enfonsar al seient del copilot com si li haguessin punxat.

-És per això de l'addicció a la sal, no és així? -preguntà-. Creus que cap Jedi de veritat es deixaria portar per tal vici.

-Si estàs buscant simpatia, ets a la nau equivocada, -va dir en Han. La veritat era que sentia una certa comprensió cap al problema de l'arcona, però no era el moment de compartir penúries-. Has de saber que jo no sóc cap estrany per als Jedi. Si fossis un Jedi, jo et coneixeria.

-Ho vas fer, -la mirada de l'Izal es va apartar de la d'en Han, i el seu rostre es va enfosquir com el carbó-. Hi ha una raó per la qual vas creure reconèixer el meu nom, jo vaig tenir algun petit problema a l'acadèmia. Una provada del pa de nerf d'en Kenth...

-És clar -va dir en Han, rememorant l'incident. Una partida de sal per a tres mesos va desaparèixer a l'espai durant uns dies, i igual que l'estudiant que se l'havia tragado-. Però tu vas estar allà només uns pocs mesos.

En Han va llançar una significativa mirada al cinturó de l'Izal.

L'Izal va assentir.

-Amb prou feines el temps suficient per construir la meva espasa làser, -va dir-. Més endavant, vaig trobar a una mestra que em va ensenyar a acceptar la meva debilitat -i que em va ajudar a trobar la meva pròpia força.

En Han va alçar el seu front.

-I estic completament segur que tu no la coneixes, -va dir l'Izal.

-La teva història fa pitjor olor que una cuina gamorreana a cada minut que passa, -li va advertir en Han. Va assenyalar cap a les càpsules planes i els transmissors desmuntats-. I encara no m'has explicat això.

-Oh... això. -El somriure esbiaixat de l'Izal podia ser tant d'alleujament com d'ansietat-. Això és fàcil.

-De veritat, explica't.

-Primer, jo no esperava mantenir això en secret, -va dir l'Izal-. Només estava esperant que les coses es calmessin una mica.

-Explica't millor, -va exigir en Han.

L'Izal va empassar amb força, la qual cosa va resultar evident donat el llarg coll de l'arcona.

-Bé. -Va agafar una de les negres escames-. Aquesta peça...

L'alarma de proximitat va començar a sonar de manera estrident. En Han va fer una mirada a la pantalla tàctica i va veure un munt de senyals intermitents apareixent per darrere del Falcó.

-Bon truc, -va dir en Han. Reinicià el sistema, però l'alarma va tornar a sonar de forma estrident un segon després. La pantalla del radar tàctic es va il·luminar de nou amb més senyals pampalluguejants-. Ara acaba amb això. Estàs posant a prova la meva paciència.

-Que potser creus que és un truc de la Força? -els ulls de l'Izal estaven fixos a la pantalla del radar tàctic, i hi havia bastant pànic en el to de la seva veu, tant que en Han gairebé s'ho va creure-. No sóc tan bo.

-De manera que són de veritat? -En Han estava començant a preocupar-se. No hi havia cap codi identificatiu de transponedor sota els senyals que fluctuaven, i les naus sense codis de microxip tendien a ser pirates, o alguna cosa pitjor-. Com és que ells són aquí?

-No ho sé. -L'Izal va començar el procediment d'encesa del motor d'ions-. Se m'ha d'haver passat per alt algun dispositiu de rastreig.

-O en vas col·locar un, -va dir en Han. No podien usar-se dispositius de localització per rastrejar una nau a través de l'hiperespai, només per localitzar-lo una vegada que tornés a l'espai real. Però perquè tota un flotilla de naus arribés tan ràpidament, aquesta havia d'haver estat situada en algun sector fora del sistema corellià, a punt per partir tan aviat com detectessin la posició del Falcó-. Això sembla massa sofisticat.

-O desesperat. -L'Izal va posar els conductes del motor d'ió en línia-. Jo no sóc el que està intentant agafar la teva esposa.

-M'agradaria creure-ho. -En Han va disparar una descàrrega atordidora a les costelles de l'arcona-. Però no puc arriscar-me.

L'Izal es va aixecar per després caure sobre un costat de la seva cadira, en Han va enfundar el seu desintegrador i va prendre els controls. El rang d'acostament de les naus participants en l'emboscada va començar a decréixer. Alguns dels més avançats van obrir foc, però en Han ni tan sols es va molestar a aixecar els escuts del Falcó -àvids d'energia-. Els sensors de l'ordinador de la nau havien identificat als nouvinguts com un bigarrada barreja d'Ales-Y i vells Ales-X T-65, i cap dels dos models podien disparar de manera eficaç a una distància tan gran.

La veu de C-3PO va tronar per l'intercomunicador.

-Capità Solo?

-Han agafat els polissons a la Leia? -va preguntar en Han. Hi va haver un temps en què els seus pensaments no li haurien portat al pitjor dels escenaris possibles, però molt havia canviat la galàxia des de llavors, i ell mateix-. Si tenen a la Leia, els hi dius que...

-La mestressa Leia està bé i completament sola, -va dir C-3PO-. A part de mi, és clar.

-Mantingues-la així. -En Han va activar l'ordinador de navegació i va començar a marcar coordenades; tot i que el curs a Commenor seguia sent el mateix, els temps de trànsit havien de ser recalculats per al nou punt d'entrada-. I no em molestis a menys que això canviï.

-Per descomptat, capità Solo. -Una distant fogonada vermellosa va passar per sobre de la cúpula de la cabina de pilotatge mentre un raig de canó va aconseguir el seu màxim rang de distància i es va apagar-. Però...

-3PO, ara no!

Els caces estel·lars, sobretot els Ales-X, seguien acostant-se. En Han traçà una projecció del curs i va veure el que ja havia intuït: aconseguirien el seu rang de foc efectiu just uns segons abans que el Falcó pogués entrar a l'hiperespai.

En Han va estrènyer de cop el palmell de la mà contra la barra de control.

-Escopinada de Sith!

Va canviar el desplegament tàctic a un de més llarg recorregut. Posat inactiu just per davant, situat a propòsit una mica més enllà de l'abast del conjunt de sensibles i eficaços sensors de llarg abast de reconeixement del Falcó, estava un vaixell de càrrega-ràpid d'uns 250 metres d'eslora. No molt gran, però si prou per tenir un raig tractor que impedís al Falcó saltar a l'hiperespai.

En Han va maleir de nou i va cancel·lar els càlculs. Va fer un brusc viratge amb el Falcó, i els caces estel·lars van desviar el seu rumb per interceptar-lo. Dagues de llum van començar a obrir-se pas en la foscor del buit a la seva dreta. Han aixecà els escuts d'energia, després va sentir una sobtada tremolor quan les dues torretes del Falcó armades amb poderosos canons làsers quàdruples van començar a disparar.

-Leia? -panteixà-. 3PO?

-Nosaltres seguim aquí, capità Solo, va replicar el droide-. A la cabina de primers auxilis com vostè ens va ordenar.

En Han va donar un breu cop d'ull a l'ordinador de control de foc per veure si l'Izal havia deixat els làsers quàdruples en manera automàtica. No ho havia fet.

-Llavors qui dimonis està en les torretes dels canons?

-Capità Solo, és el que jo estava...

Un xiuxiueig rítmic va sorgir per darrere del seient del pilot, i després tot el que en Han va poder sentir va ser el seu propi crit. Sense prestar atenció als primers trets dels pirates que esclataven en fogonades en xocar amb els escuts d'energia, es va incorporar i va rebuscar a la recerca del seu desintegrador.

Una mà amb urpes va empènyer cap avall.

-Segui, -va dir una veu rasposa i ronca-. Aquest reemplaçarà al Jedi Waz.

L'urpa va desaparèixer, i en Han va donar un cop d'ull per sobre per veure una enorme figura escamosa, embotida dins d'una túnica Jedi marró. El nouvingut va aixecar a l'Izal Waz fora del seient del copilot amb una mà, després el va llançar -no molt delicadament- cap a la part posterior de la consola de vol i es va posar al seu lloc. Una cua gruixuda va passar sobre del reposabraços del seient, i per sota de la vora de la túnica, en Han va entreveure un rostre de rèptil amb ulls de pupil·les estretes i ullals sobresortint amenaçadorament cap amunt per la seva mandíbula. Un barabel adult.

Una guspira de llum carmesina va fer un llampegueig al llarg del costat d'estribord del Falcó. L'atenció d'en Han romania fixa al barabel. Amb escates tan negres com l'espai i una cua que l'obligava a haver de seure a la vora del seient, a més de les seves esmolades faccions que li donaven un aspecte veritablement amenaçador gairebé tant com el misteri de la seva túnica. En Han només va esperar que l'aparença Jedi fora senyal d'un caràcter més pacient que el que posseïen la majoria dels barabels.

El barabel assenyalà amb una urpa cap a la mà d'en Han, la qual encara seguia reposant sobre la seva arma enfundada.

-Aquest et permetrà que el destrueixis més tard. Però ara, potssser el millor és que pilotis la nau.

-El que tu vulguis, amic. -Conscient que fins i tot sense la Força, el barabel podria apoderar-se del desintegrador, i probablement del braç que el sostenia, si així ho volia, en Han va agafar la barra de control amb dues mans-. A on anem?

-Tu ets el pilot, Han Solo. -va indicar amb una urpa la pantalla tàctica, la qual mostrava el curs de vol d'uns Ales-X per interceptar-los-. Encara que aquest pensssa que nosaltres hauríem de donar la volta, accelerar a tota potència i sortir corrents.

-No puc. -En Han va apuntar al símbol que indicava un vaixell de càrrega-ràpid, ara immers en la persecució que es movia per l'extrem superior de la pantalla tàctica. Aquesta nau ens ha enganxat amb un raig tractor. Una vella trampa pirata.

Els canons del Falcó van esclatar en una ràfega de foc-ràpid. El caça estel·lar es va dissoldre en espurnes elèctriques que es van reflectir en la foscor del buit mitjançant un llunyà esclat ataronjat. En Han va deixar anar un xiulet d'admiració, intimidat tant per l'oportunitat de l'atac com per la seva exactitud. Els altres tres Ales-X van girar per realitzar un atac frontal oblic. De nou, els canons làser del Falcó van esclatar en una mortal tempesta de foc. I una altra vegada un Ala-X va esclatar en una bola de gas supercalent.

Quan l'esclat de foc es va apagar, va ser reemplaçat per un parell de punts blancs. Aquests eren una mica més grans que estels i un tant més lluminosos.

Els punts blancs es van inflar fins a esdevenir discos blancs.

-Projectils de commoció? -el barabel va preguntar.

-No tindrem aquesta sort. -En Han no es va molestar a verificar a la pantalla tàctica l'estela propulsora. Havia vist suficients d'aquests expandits punts blancs, encara que normalment travessant el pont d'un Súper Destructor Estel·lar-. Torpedes de protons.

Els discos blancs es van convertir en cercles blancs.

En Han va baixar el morro del Falcó, sumint-se en una desesperada maniobra evasiva consistent en una brutal sèrie de girs i contragirs. D'alguna manera, els misteriosos artillers van mantenir les bones formes, derrocant dos caces estel·lars més mentre el cos principal de la flota pirata arribava a distància eficaç de tret. El primer dels torpedes de protons va passar tan a prop que la pantalla visora es va quedar completament en blanc.

El barabel va fer un xiuxiueig.

-Algú et vol morrrt. De veritat que et vol ben morrrt.

En Han va pestanyejar per aclarir-se la visió i va veure un Ala-Y passar xiulant al costat de la cabina de pilotatge, una esbojarrada línia de foc làser el va seguir en el seu recorregut. Un altre Ala-X va arribar disparant, i va haver de girar cap per avall la nau per ascendir. Quan finalment va poder fer una ullada a la pantalla tàctica, es va trobar amb una dotzena de caces estel·lars envoltant al Falcó, amb una altra dotzena enganxats a la seva cua, per tallar qualsevol ruta d'escapament. Les bones notícies eren que el segon torpede de protons havia passat de llarg, amb la seva estela propulsora traçant un llarg arc mentre s'anava allunyant de la cua del Falcó.

-No ens volen morts, -va dir en Han. Els torpedes havien estat disparats amb el detonador d'aproximació desactivat-. Ens volen capturar.

Un parell d'Ales-X van aparèixer de cop i volta, els canons del Falcó els van encertar, reescalfant els seus escuts. Van col·lisionar davant de la cabina de pilotatge, i un parell de xiuxiuejos rítmics, el primer so que en Han havia encertat a sentir procedent de les torretes, li va arribar per l'intercomunicador. Llavors els pirates estaven gairebé sobre del Falcó, seguint apropant-se i batent els seus escuts energètics des de l'exterior. Advertiments de caiguda de poder i alarmes de sobrecàrrega van començar a sonar i xiular.

El barabel va estudiar el tauler d'instruments amb evident confusió.

-On és el balanç de càrrega?

-Jo portaré els escuts. -En Han va llançar un polze cap l'ordinador de navegació-. Pots tu usar això?

El barabel va estarrufar les seves escates.

-Nosaltres som pilots bons.

-Ok, no tinc cap dubte sobre això-, va dir en Han-. Traça un rumb cap a Commenor.

Mentrestant, va treure al Falcó de la sèrie de maniobres evasives i el va llançar cap al vaixell de càrrega-ràpid. La cabina de pilotatge va tremolar i els llums es van apagar mentre els caces estel·lars realitzaven devastadores passades amb les seves armes, i una botzina del control de danys indicava una bretxa en el casc al celler número dos. Dos Ales-X més van desaparèixer de la pantalla tàctica. En Han va segellar la bretxa oberta en el casc. En aquest moment, per fi, els pirates es van retirar una mica, mantenint la pressió, però ara més preocupats en evitar els mortals raigs de llum procedents de les torretes amb canons del Falcó.

En Han va passar més poder als escuts del darrere i va donar un cop d'ull per comprovar els progressos del barabel. Els càlculs estaven gairebé acabats, però les coordenades finals els posaven més a prop de Corèllia que de Commenor. En Han va simular no haver-se adonat, però es va maleir interiorment, i va rebuscar en la seva memòria alguna possible pista de per a qui no podien estar treballant Izal Waz i els seus amics barabel. No per als yuuzhan vong, almenys no directament; els yuuzhan vong odiaven als Jedi. I certament no per a qualsevol que fos qui havia contractat els pirates; ells n'havien matat massa. Potser un pla secret d'algun Jedi Fosc, esperant usar la Leia per aconseguir algun tipus d'avantatge en la guerra.

En Han va canviar l'escala del radar de manera que aquest només mostrés el que un conjunt de sensors normals mostraria, i el vaixell de càrrega-ràpid va desaparèixer de la pantalla. Intentant fer-lo aparèixer de nou mitjançant l'ajust dels filtres de dades, en Han subreptíciament va obrir la seva pròpia sessió a l'ordinador de navegació i va començar els càlculs per al viatge a Commenor.

El barabel els va mirar per sobre.

-Sabran pel nostre curs inicial que anem a Commenor. -Completà els seus càlculs i se'ls va enviar a la pantalla d'en Han perquè els verifiqués-. Aquest punt de reunió és més segur.

-Més segur per a vostès.

-Per a tu, -va insistir el barabel-. Ells no van darrere de nosaltres.

El vaixell de càrrega-ràpid va aparèixer al radar tàctic. En Han va llançar el Falcó en el que esperava que semblés una ascensió evasiva. Els caces estel·lars es van acostar, martellejant els seus escuts, intentant conduir-lo de tornada al curs cap al vaixell de càrrega. En Han va mantenir el gir, intentant convèncer els pilots enemics que realment s'havia vist sorprès. Els artillers de les torretes ho van fer semblar veraç, dispersant el seu foc per retardar la persecució.

Una cosa va fer explosió al quadre de comandaments del suport vital, i una acre olor va omplir l'aire. El barabel va treure la tapa i va sufocar un tauler de circuits ardents amb el seu palmell nu, després li va llançar una fixa i àmplia mirada.

-Que potser estàs intentant aconseguir que ens matin?

-Això necessita semblar real, -va dir en Han.

El Falcó es va regirar mentre el vaixell de càrrega-ràpid -encara massa lluny per veure'l a simple vista-, el seguia atraient amb el seu raig tractor. En Han va girar en perpendicular a la direcció de l'empenta -per després tallar els acceleradors per evitar escapar-. No va haver d'esforçar-se molt; el raig tractor era d'un tipus molt potent.

Les torretes de canons del Falcó van girar per atacar al seu captor.

-No! -En Han va ordenar per l'intercomunicador-. Només mantinguin allunyats als caces.

Hi va haver un breu silenci, després una veu rasposa.

-Tesar?

El barabel -Tesar- va estudiar al Han, no va dir res i va començar a atendre les alarmes de danys.

-Escolteu, -va començar Han-. Jo sóc el...

Les torretes van girar de nou cap als caces estel·lars. Un altre pirata va desaparèixer de la pantalla del radar tàctic, i la resta va començar de nou a posar-se a una distància prudencial. Ells van continuar disparant contra el Falcó, tot i que ara semblaven més interessats a mantenir-se fora de perill dels mortalment manejats canons làser que d'acostar-se prou per causar algun dany. El Falcó va continuar lliscant cap al vaixell de càrrega-ràpid.

En Han va retornar als seus càlculs. En Tesar el va mirar durant uns segons, després va posar la seva urpa sobre les seves pròpies coordenades.

-Això és millor -va dir-. Confia en mi.

En Han ni tan sols aixecar la mirada.

-On he sentit això abans?

-Els teus enemics estan ben organitzats. Fins i tot si escapem d'aquesta...

-Tinc un pla, -li va assegurar en Han.

-... tindran algú esperant a Commenor.

-Millor enemic conegut que no conegut, -va recalcar en Han.

El Falcó es lliscava cada vegada amb més rapidesa cap al vaixell de càrrega. En Han va afegir més poder, però la nau va continuar accelerant.

-Nosaltres no som el vostre enemic, Han Solo, -va dir en Tesar.

-Calla. -En Han encara seguia esforçant-se en acabar els càlculs-. I apaga aquestes maleïdes alarmes. Així no hi ha manera de poder concentrar-se.

En Tesar no va fer el menor gest per obeir.

-Per què no confia en nosaltres? Som Cavallers Jedi.

-Et vaig dir que et callessis!

Mentre pensava si seria prou ràpid per agafar per sorpresa al barabel, es va estirar a la recerca del seu desintegrador... però llavors en Tesar va estendre una mà, i en Han gairebé és arrencat de la seva cadira mentre l'arma i la pistolera eren arrencades del seu cinturó.

El barabel va agafar el desintegrador i se'l va ficar dins de la túnica.

-Aquest et va dir que podràs destruir-lo més tard.

Fregant-se la cuixa on la corretja de la pistolera li havia estat arrencada, en Han va dir:

-Mira, Luke Skywalker és el meu cunyat. Jo conec als Jedi, i tu no ets cap d'ells.

Les escates es van aixecar a la cara d'en Tesar, i les seves pupil·les es van estrènyer com amenaçadores escletxes. Va estudiar al Han, els seus orificis nasals van aletejar i la seva llarga llengua li va llepar els llavis, després va girar el seu cap, apartant-se.

-Encara som joves, però nosaltres som Jedi. -El seu reflex a la pantalla mostrava una retorçada màscara escamosa grunyint-. Si tu coneixes als Jedi, llavors tu has de conèixer a la mestra Eelysa.

-Per descomptat, -va dir en Han. Eelysa havia estat una de les primeres alumnes d'en Luke, una noia nascuda a Coruscant poc després de la mort de l'Emperador. Acollida a l'acadèmia de Yavin IV sent encara una nena, havia madurat fins a esdevenir una dels Cavallers Jedi en què Luke tenia més confiança, i passava la major part del temps en missions complicades i de llarga durada, fins i tot anys-. Però no l'he vist en... bé, des que era una adolescent més jove que la Jaina.

-Sí, ho has fet. -Quan en Tesar va tornar a mirar-lo, el seu rostre havia adquirit de nou certa compostura-. Eelysa és aquella, a la qual nosaltres estem protegint. És la mestra de la nostra mestra.

-La Mestra de la vostra mestra?

-Va ensenyar a la meva mare a Barab I, -va dir en Tesar-. Quan ens vam assabentar que havia estat ferida, ens van enviar a Corèllia per protegir-la.

En Han es va sentir a l'instant malalt i estúpid. Ara que en Tesar va esmentar el nom de l'Eelysa, per això la dona del tanc bacta li semblava coneguda. I espiar a Corèllia era exactament el tipus de missió d'alt risc, a llarg termini en què s'especialitzava. Si algú anava a entrenar Cavallers Jedi, dels que ell mai hagués sentit parlar, aquesta seria Eelysa.

-Mira, ho sento. No vaig voler dir el que vaig dir.

El barabel va semblar confús.

-Llavors per què ho vas dir?

Abans que en Han pogués explicar-se, una altra ronca veu barabel sonà per l'intercomunicador:

-Capità, ja podem disparar a la fragata?

-La fragata?

La pantalla del radar tàctic va mostrar que els caces estel·lars es trobaven completament fora de rang de foc, i l'etiqueta identificativa de vaixell de càrrega-ràpid havia estat canviada per la d'una fragata KDY, classe Llancer.

-Uh, contingueu el foc durant un minut més, amics.

-Amics? -ressonà una veu rasposa-. Molt divertit, capità Solo.

Això va provocar una llarga ronda de xiuxiuejos que en Han va procurar ignorar mentre comprovava a l'ordinador la informació dels sensors a la recerca de més detalls de la nau.

-No són amics, -li va confiar en Tesar en veu baixa-. Són germanes. Tots nosaltres som companys d'incubació.

-Companys d'incubació? -En Han va repetir, la seva atenció seguia fixa en els detalls que anaven apareixent a la seva pantalla-. Alguna cosa així com esposes?

-Esposes! -En Tesar va trencar en un ingovernable atac de xiuxiuejant riure i palmetejà el braç de la seva butaca fins a gairebé trencar-la -. Ara no és moment d'acudits pujats de to, Capità.

Per les dades que mostraven els indicadors de volum i massa, i els analitzadors d'infrarojos, la fragata era una de les versions de baix cost, que havien estat destinades a l'ús local planetari. Tindria un conjunt de sensors avançats, raig tractor reforçat, i una enorme badia de càrrega... però solament sis torretes de canons i escuts de tipus-civil. I encara que a la majoria dels pirates li hauria encantat tenir en el seu poder semblant nau, era escassament probable. Ja que deurien d'haver-la robat a un govern planetari.

En Han va obrir un canal de comunicació.

-Fragata de duanes desconeguda, aquí el Falcó Mil·lenari. -La nau es podia veure ja a simple vista, una diminuta ratlleta de llum que brillava contra el fons estrellat del buit espai-. Expliqui les seves accions.

Hi va haver un moment de pausa, després una orgullosa veu kuati va dir:

-Les nostres accions parlen per si mateixes. Prepareu-vos per a la captura i l'abordatge, i se'ls tractarà amb justícia.

En Han va començar a fer una contestació brusca, quan s'ho va pensar millor.

-Que potser tenim una altra opció?

-No si desitgen viure. Fragata fora.

Tot just havia tancat el canal quan en Tesar va grunyir.

-Tu series capaç de lliurar la teva companya?

-Era una mentida, Tesar. Has passat massa temps amb selonians.

En Han va baixar l'energia dels escuts, va apagar la potència dels conductes d'ió, després va girar el morro del Falcó com si s'estigués rendint davant l'inevitable. La fragata va començar a fer-se més gran molt ràpidament, en escassos segons va passar de ser una escletxa a ser tan gruixuda com un dit.

-Bé, uh, dames, quan nosaltres arribem a la badia de càrrega de l'hangar...

-Comprenem el que hem de fer, capità, -va arribar la contestació.

-Saben on...

-El projector i el seu sistema auxiliar, -va dir amb veu ronca l'altra germana-. I els dos alhora, o el generador s'invertirà i ens enviarà donant voltes completament fora de control. Hem estudiat els esquemes de raig tractor.

En Han va comprovar les pantalles dels sistemes i va veure que les germanes havien girat les torretes artillades del Falcó i baixat els canons en gest de rendició. Pensant que el seu pla podia funcionar, es va girar per finalitzar els seus càlculs. Les noves coordenades per Commenor ja estaven sortint a la pantalla, juntament amb aquelles per a la cita que en Tesar havia recomanat a canvi.

-Tots dos conjunts de coordenades són correctes, -li va assegurar el barabel-. L'elecció és ssseva.

-Gràcies.

La fragata era ara tan gran com el seu avantbraç, i tan brillantment il·luminada que en Han va poder veure les torretes artillades muntades al llarg de la seva espinada i panxa. Va transferir les coordenades de Commenor a l'ordinador de navegació. Les pupil·les d'en Tesar es van estrènyer, però va evitar que la seva llengua es sacsegés... massa.

-Mira, confio en tu, -va dir en Han-. Però només aconseguiríem conduir-los just a la teva cita. Hi ha un dispositiu de seguiment en algun lloc d'aquest ocell, i no podem buscar-lo fins que aterrem en algun lloc.

En Tesar es va girar a contracor, com si estigués convençut que en Han només estava intentant buscar excuses per justificar-se.

-El rastrejador estarà en alguna cosa que vostè va portar a bord. Nosaltres vam treure els que l'oficial del moll va plantar al casc.

En Han alçar les celles.

-Vostès han estat revisant el Falcó?

-Sí, des que el Jedi Waz va comprendre qui eres. -Mentre seguia parlant, va continuar mirant cap a un lateral de la pantalla visora-. Nosaltres, uh, discutim si dir-li, però les instrrruccions de la mestra eren romandre ocults. No se sentirà especialment contenta, quan no acudim a la cita.

-Em sap greu causar problemes, -va dir en Han. Ja tan gran com un vehicle flotant, la fragata omplia per complet el visor davanter. Les sis torretes armades estaven girades en direcció al Falcó, els tubs dels seus mortífers canons làser baixaven lentament mentre el seu objectiu s'anava apropant -. Però jo necessito aconseguir un tanc bacta per a la Leia. També per a l'Eelysa; nosaltres no tenim gaire temps abans que el bacta del tanc portàtil comenci a contaminar-se.

En Tesar va apartar la mirada del visor.

-No és això una excusa?

-Ara, Capità? -els va interrompre una de les germanes-. Ja podem disparar?

No hi havia res davant excepte la fragata, el seu enorme hangar de càrrega obrint-se mandrosament a la meitat del seu casc amb micro-espellofes. Un projector cònic que llançava el raig tractor s'entreveia a mitges, penjat del sostre, però la seva unitat auxiliar encara estava enganxada contra el sostre i amb prou feines si era visible.

-Podeu fer dos trets? -En Han les hi va preguntar-. A la vegada?

-Per descomptat, -l'altra germana va dir-. Som Jedi.

En Han va verificar les torretes artillades de la fragata -les dues que encara podia veure- i va veure que els tubs dels canons encara seguien apuntant al Falcó, sense haver arribat al seu límit màxim de baixada.

-Encara no. -va posar una mà sobre els acceleradors-. Jo us diré quan.

-Els tancs bacccta? -Hi havia un cert to de constrènyer en la veu d'en Tesar-. Són l'única raó, Han Solo?

En Han s'ho va pensar durant uns instants. Encara hauria estat més propi de la naturalesa agressiva del barabel ordenar -i únicament ordenar una vegada- abans de limitar-se simplement a prendre el control de la nau, en Tesar mai havia esmentat aquesta possibilitat, ni tan sols com un argument per demostrar la seva pròpia fidelitat. Això era molt propi dels Jedi.

Han va assentir.

-Sí, els tancs bacta són l'única raó.

-Bé. -Ara en Tesar gairebé li parlava en murmuris-. Llavors et diré una cosa més que la nostra mestra no hagués volgut que digues. Hi haurà tancss bacta al punt de reunió... i un lloc segur on poder usar-los.

Els canons làser van aconseguir el seu punt màxim de descens, per després desaparèixer del seu camp de visió per darrere de la curvatura del casc de la nau.

-Ara, Capità? -va preguntar una germana.

Han la va ignorar, i va preguntar a Tesar.

-Com de segur?

-Tan segur com un niu en una cova de ferrociment.

Van arribar a l'entrada a la badia de càrrega de l'hangar. Els llums exteriors van parpellejar mentre els escuts de la fragata eren baixats per poder admetre el Falcó. En Han va prémer el control d'empenta, i la nau va començar a tremolar com si estigués intentant pivotar sobre l'atracció exercida pel raig tractor. La cabina de pilotatge va passar a l'interior de la badia de càrrega.

-Ara, Dames!

Les germanes ja estaven fent girar les seves torretes. Donada la vibració de la nau, la precisió cronomètrica, i l'escàs temps per apuntar, el tir hauria resultat impossible per a qualsevol parella normal d'artillers. Les dues barabel no eren normals. En el mateix segon, dues descàrregues de raigs làser van sorgir... deixant un rastre de forats negres en el costat oposat de la badia de càrrega.

Llavors el Falcó estava ficat completament dins de la fragata, i en Han va veure dos petits caces de vigilància -cadascun ocult en les cantonades més properes- apuntant les seves armes en la seva direcció. Va aixecar els escuts, llavors una altra descàrrega dels seus propis canons làser, va encertar en els projectors del raig tractor.

Les parets de la badia van començar a donar voltes i tot es va enfosquir. Roges flamarades van passar per sobre de la cabina de pilotatge. En Han va pensar que les germanes havien actuat fora de temps, que el Falcó estava donant voltes sense control. Un familiar repic reverberà a través de la cabina de pilotatge, i flamejants llampecs de llum van sorgir de les torretes artillades per esclatar contra les parets convertides en discos de foc. En Han va agafar el comandament de control per controlar els esbojarrats girs de la nau i va baixar les revolucions, llavors va veure raigs làser travessant la foscor estelada davant seu i va bloquejar els acceleradors.

Va saber que havien aconseguit escapar, gràcies a què les brillants ràfegues de foc làser van il·luminar breument la foscor que els envoltava. Sense molestar-se a comprovar la pantalla del radar tàctic -Sabia que els Ales-Y i Ales-X estarien venint en ajuda de la fragata-. En Han va empènyer el morro de la nau cap avall, i es va enfonsar en un brutal tirabuixó, transferint el poder dels escuts a popa.

-Bé, Tesar, dóna'm el nostre destí.

El barabel va llegir una sèrie de coordenades que sonaven familiars.

-Aquestes no. -En Han va reiniciar l'ordinador de navegació i va marcar un segon joc-. Les noves. Una cova de ferrociment em sembla ara mateix la millor opció.

El barabel va somriure, deixant al descobert un joc de dents que podrien deixar a un rancor en els purs ossos de por.

-No ho lamentarà, capità.

El Falcó va començar a estremir-se sota les descàrregues dels canons de la part inferior de la fragata.

-No tindré temps si no t'afanyes.

En Tesar li va donar les noves coordenades, en Han va fer girar el Falcó cap al punt indicat. Estava a punt de fer el salt a l'hiperespai quan la veu de la Leia va sorgir de l'intercomunicador.

-Han? Han jo...

-Ho sento, capità Solo, -la va interrompre C-3PO-. Però s'acaba de despertar i insisteix que ha de parlar amb vostè ara mateix.

-Han? -la veu de la Leia era cridanera i feble, i semblava una mica desconcertada-. Han, estic tan assedegada. Podries portar-me una mica d'aigua?

 Següent