Punt d'equilibri (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

La Leia tot just havia parat de moure's o de donar ordres des que la Mara va transmetre la informació que en Dassid Cree'Ar era realment Nom Anor, l'agitador desemmascarat de Rhommamul, a més d'un yuuzhan vong. Exhausta per haver anat i tornat corrent de l'edifici d'investigació, es va desplomar en un seient del centre de comunicacions, prop de la porta principal i de la zona de quarantena. C-3PO estava en un altre terminal, realitzant anàlisis per duplicat de tots els resultats enviats pel laboratori d'en Cree'Ar. Fins a quin punt havia sabotejat la rompuda?, es va preguntar ella. Tot aquest treball, tots els aparents èxits... un futur per als exiliats! Hauria sembrat la zona d'organismes destructius? I...

-Aquí tenim l'origen dels nostres ullsblancs -va dir en Han per l'intercomunicador.

Hi havia amagat el Falcó Mil·lenari a simple vista, en un penya-segat proper. El COSERE havia deixat un munt d'antracita allà com a carburant d'emergència, i el Falcó, sent ara negre mat, amb prou feines es distingia al costat d'ella. Segons els informes de què disposaven, els yuuzhan vong no tenien sensors que poguessin detectar-lo.

-I encara tenim a més de 1000 persones en quarantena -va dir-. Ja saps que el simple fet que en Nom Anor estigui aquí fa que el planeta sembli més un objectiu militar que un refugi.

-No t'escalfis, amor...

-Els yuuzhan vong no van envair Rhommamul -va insistir en Randa.

El hutt estava acorralat contra la paret, i obria i tancava els peus atrofiats. A ella se li havia passat pel cap tancar el hutt permanentment. Però no li va semblar bé. Els hutt també eren refugiats. Mai tornaria a confiar en ell, però volia tenir-lo on pogués veure'l. I estava decidida a concedir-li la mateixa comprensió i respecte que li donaria, per exemple, a un ranat. Així que li va atorgar llibertat limitada i un escorta: Basbakhan.

Probablement en Han va sentir allò per l'intercomunicador.

-No van necessitar fer-ho. Simplement es van quedar mirant com els indígenes ho reduïen tot a cendres. I mira fins on ha arribat ja amb els duros.

C-3PO estava inclinat sobre la seva consola, en silenci, tal com li havien ordenat. Hi havia recitat totes les possibilitats que existien de ser aniquilats fins que ella va amenaçar amb apagar-lo.

-Aniràs a parlar amb la Suma Casa de Duro? -va preguntar-li en Han.

-En quant pugui contactar bé amb Coruscant. I m'asseguri que la gent que tenim aquí baix no ha estat instigada per matar-se entre si. Ahir a la nit vaig rebre tres informes de ryn fugint d'estudi.

-Quina classe d'informes?

-Conflictius. Però no crec que passin de ser rumors, algú intentant crear problemes -va dubtar un moment-. De tota manera, on és en Droma?

-Per aquí.

Fent campana, va pensar la Leia, però aquesta vegada es va alegrar.

-Han, necessitem plans d'emergència per a l'evacuació. Tenim mitja dotzena de naus que el COSERE no va voler arriscar-se a posar en òrbita. No crec que la Jaina acabés de reparar-les. Digues-li a Droma...

-Si el COSERE té naus arnades aquí, són les nostres.

El cap de C-3PO va començar a girar. Va començar a agitar frenèticament les mans.

-D'acord -va dir la Leia amb fermesa-. D'acord, Han. El que volem és salvar el major nombre de vides possible. Comença a embarcar a la gent. Sobretot als vors.

-I a tots els androides que trobem -va dir ell-. Si els vong arriben aquí, serà el primer que destrueixin. Això inclou a Lingot d'Or. Envia-me'l. Per peces si és necessari.

La Leia va apagar l'intercomunicador.

-Vés, 3PO -va dir amb dolçor-. Embarca abans que apareguin els yuuzhan vong. Et necessitem.

L'androide ja estava sortint per la porta.

* * *

-Així que l'almirall Wuht sent debilitat pel personal militar ferit... -va dir la Mara amb suavitat.

-Això sembla.

La Jaina semblava estar totalment desperta de nou, estirada al llit contigua a la de la Mara. Quant en Luke i l'Ànakin van sortir en missió de reconeixement, la Jaina es va quedar instantàniament i feliçment adormida. Típic en un pilot de combat.

La Mara es va aixecar del llit; se sentia considerablement menys cansada, i pensava en la llista d'assumptes pendents que va haver de resoldre abans d'anar a dormir. Però, donat el seu gran nombre, no s'hauria ficat mai al llit.

-R2, posa-me'n amb el despatx de l'almirall Wuht.

L'R2-D2 va xiular una petita salutació. Al cap d'una estona va aparèixer la imatge d'un assistent a l'holopantalla.

-Quina situació té entre mans, major -va dir la Mara a manera d'advertència.

L'ajudant va respondre amb brusquedat.

-Potser ens considera còmplices de la Brigada de la Pau -va dir-. Doncs no és així. No ens va agradar que ens obliguessin a obrir les portes als refugiats, però mai conspiraríem per vendre les seves vides. Anem a sol·licitar que s'obri una investigació de Logística CorDuro.

-Potser no hi hagi temps per això -va dir la Mara-. Ha d'alertar al seu grup de batalla.

En Luke i l'Ànakin van tornar al poc temps amb les males notícies sobre la Thrynni Vae i la rapidesa amb què Ciutat Bburru canviava d'estat d'ànim.

I amb el sopar. La Mara va menjar amb entusiasme.

-Llavors més ens val anar a buscar al Jacen i l'Ala-X de l'Ànakin.

-D'acord -va dir l'Ànakin, amb mitja barreta nutritiva minvant la seva pronunciació.

La Mara va mirar al Luke sobre una pota de kroyie a mig menjar.

-La Jaina i jo podem arrencar amb l'Ombra mentre l'Ànakin i tu aneu a per Jacen.

En Luke va negar lentament amb el cap.

-A mi sí em busquen, però a la Jaina i a l'Ànakin no els coneixen tan bé.

La Mara va arrufar les celles.

-Què insinues?

-Que tu i jo crearem una distracció. Hi ha hagut manifestacions davant de la casa d'en Brarun, a la plaça. Podem anar a parlar amb ells, obertament. I mentre ho fem, la Jaina i l'Ànakin recolliran en secret a Jacen. Ens reunirem a l'hangar.

L'R2-D2 va xiular.

-D'acord -va dir en Luke-. No et deixarem sol. Et vindràs amb la Mara i amb mi. I, passi el que passi -va afegir en veu baixa-, els duros no hauran de sortir ferits, llevat que siguin ells o nosaltres. Ànakin, Jaina, entesos? Sortiu d'aquí a deu minuts després que nosaltres.

Van assentir.

En Luke i la Mara van recollir les restes del sopar i van baixar per l'ascensor.

-Com està en Jacen d'ànim? -va murmurar la Mara-. Has contactat amb ell des de...? -no va acabar la frase.

-No ha respost a la meva crida d'intercomunicador de fa mitja hora. Potser els d'en Brarun li hagin tret l'aparell.

I no pensava fer una ullada als sentiments d'en Jacen en la distància? La Mara va assentir per a si mateixa. Sempre havia aconsellat al Luke que usés la Força amb cautela. Però mai va imaginar que en Jacen ho portés tan lluny.

De nou van usar un lliscant. Va llogar-ne un amb sidecar. Va ajudar a l'R2-D2 a ficar-se al cubicle abans de muntar-ell.

La Mara va llogar un altre, un biplaça per poder dur a Jacen.

-Llesta -va dir, posant-se còmoda sobre l'estret seient davanter.

La Mara es va quedar a mitja distància per darrere d'en Luke, lleugerament a la dreta, fluint amb el tràfic entrant de l'avinguda.

La plaça central de Bburru estava presidida per quatre elevats edificis residencials, sota una bateria de focus tan alta que la il·lusió de llum diürna gairebé va enganyar a la Mara. Les construccions s'alçaven a la mateixa altura que les bigues diagonals, disposades enmig de la plaça com quatre llargs radis de roda. Els envoltava un exuberant parc. Davant d'un edifici, s'havia format un enrenou al voltant d'una plataforma bastant més alta que la que va veure la Mara a Port Duggan. Des de diverses direccions, els duros s'aproximaven a peu i en lliscant.

En Luke va aparcar al costat d'un parell d'arbres inclinats pel pes de la molsa i les parres. La Mara el va deixar allà temptejant la situació i va trobar una altra plaça no molt lluny d'allà.

Esperava que les seves suposicions no fossin certes. Si els yuuzhan vong atacaven Duro, els habitants del planeta acabarien tan morts com els seus refugiats.

En Luke es va acostar a ella. El vent l'havia despentinat i li havia deixat les galtes rosades. A ella li agradava l'efecte, i se'l va quedar mirant fixament perquè ell captés el missatge. Una resposta càlida va sorgir de la part que ocupava en Luke en el fons de la seva ment.

-Llavors, dius que en Jacen està allà dalt? -es va girar i va contemplar l'edifici tancat pels manifestants. L'espectacle dels manifestants semblava situat per al gaudi del noi.

Per fi va reconèixer als duros que hi havia sobre l'escenari: la germana d'en Brarun, Ducilla.

-Un és força. Un és unitat -la seva veu, clarament audible en entrar a la plaça, es va silenciar. Els duros es van apartar del camí d'en Luke i la Mara, assenyalant amb els caps allargats i deixant un camí lliure. La Mara sabia perfectament que s'estaven deixant envoltar, però no va percebre cap perill.

Es van acostar a l'elevada plataforma. Darrere de la Ducilla hi havia dos duros fornits, que portaven làsers Merr-Sonn novets.

No era estrany que els duros s'apartessin d'ella. La Mara, que s'estava divertint, es va mantenir a diversos passos de distància d'en Luke. Podien necessitar espai per brandar els seus sabres làser.

Al seu voltant, els duros es van fer callar els uns als altres quan Luke va entrar en l'espai buidat que hi havia sota la plataforma.

-Un individu sol pot ser fort -va replicar ell, i a la Mara li va sorprendre el bé que sonava la seva veu. La Ducilla devia haver instal·lat un camp de megafonia per poder moure's entre la gent-. Però no seran més forts dos -va preguntar en Luke-, que poden cuidar-se mútuament?

El somriure sense llavis de la Ducilla es va eixamplar.

-Els Jedi -va dir ella burlant-se en una cantarella-. Els deixebles acèrrims de la interdependència. La vostra diversitat us fa febles. Tireu en massa direccions.

La Mara hauria refutat aquesta afirmació, però en Luke la va utilitzar com a punt de partida.

-Hi ha gent per tota la Nova República, gent molt diversa, que necessita ajuda desesperadament. No deixareu de banda les vostres frustracions per un moment per ajudar els que són més febles que vosaltres?

Darrere de la Mara es van alçar uns quants crits. «El COSERE no ha de ficar-se... els refugiats en el sistema ens converteixen en esquer per a un atac dels yuuzhan vong...».

-Si has vingut a Duro amb l'esperança de tornar a portar a la pleta -va dir la Ducilla, obrint les mans-, ja veus que comets un error.

-Cap error -va insistir en Luke-. El COSERE us va prometre tornar-vos el vostre planeta a canvi que col·laboréssiu portant ajuda material a la superfície... cosa per la qual els interessos comercials del teu germà han estat ben recompensats.

Les galtes grisenques d'ella es van enfosquir.

En Luke va prosseguir.

-El COSERE està massa dividit per poder organitzar els seus propis transbordadors. És més fàcil portar grans vaixells de càrrega i comptar amb les xarxes de distribució...

Els duros li van fer callar amb xiulets.

La Mara va alçar la vista cap a l'edifici residencial intentant percebre la presència d'en Jacen darrere d'algun d'aquells enormes finestrals rodons. Sí, hi era, però no va poder localitzar el punt exacte. L'R2-D2 es va quedar on Luke el va deixar, entre el sidecar i una unitat automàtica de neteja urbana els enormes braços aspiradors del qual se li enrotllaven al voltant del gran cos. La Jaina i l'Ànakin arribaven des de diferents direccions. La Jaina va aparcar el lliscant i es va colar a l'edifici. L'Ànakin es va barrejar entre la gent i va començar a obrir-se camí.

La Mara va arrufar les celles. Aquestes no eren les seves ordres.

La Ducilla va alçar el cap.

-Els Jedi -va exclamar -han predicat la seva filosofia de la llum i la foscor, del coneixement i la saviesa, i què ens han donat?

»Violència i por!

La Mara es va veure envoltada de murmuris.

-Dominació, repressió.

Els murmuris van augmentar de volum.

En Luke va mirar de reüll un instant. Va sentir l'arribada innegable de l'Ànakin, i la determinació estranya i eufòrica que irradiava del noi. En Luke va mantenir la barbeta alta, el que li va fer semblar enfadat, però només per un moment. Després els seus llavis es van estremir.

-Quants dels problemes de la Nova República, dels actuals, poden atribuir-se als Jedi? -va exclamar la Ducilla. 

I quant del que estàs dient, es va preguntar la Mara, podria atribuir-se a Nom Anor?

L'Ànakin va arribar a la plataforma, va col·locar les dues mans a la vora i es va catapultar mitjançant la Força. Va aterrar entre els guardaespatlles de la Ducilla, que van desenfundar les pistoles làser. Com qui no vol la cosa, l'Ànakin va desestabilitzar a un dels duros amb el peu esquerre. L'altre va disparar, però el noi ja havia activat el sabre làser. Va desviar el projectil i va partir l'arma en dues d'una estocada.

Vaja amb el noi! Què intentava fer?

En Luke va pujar d'un salt a la plataforma cridant:

-No hem vingut a això.

Per total sorpresa de la Mara, l'Ànakin es va girar i es va posar en posició de dol.

-Tens raó -va cridar-. Hem vingut a això.

Mentre en Luke desenfundava, l'Ànakin va somriure amb sarcasme.

La Mara va fer un pas enrere. Estaven bojos tots dos!

En Luke va avançar, descrivint un arc ample amb el sabre làser, lentament i de forma vistosa. L'Ànakin el va bloquejar amb elegància i tots dos van entrexocar les fulles i mantenir la postura.

Llavors ella ho va entendre. L'Ànakin estava reptant al Luke perquè fes una demostració i s'aprofités de la fascinació que exercien sobre la gent els sabres làser. De vegades se li oblidava que la major part dels ciutadans de la Nova República no en veien un en tota la seva vida, i menys dos alhora, manejats amb tanta habilitat. Quan la fulla verdosa d'en Luke es va creuar amb la porpra de l'Ànakin, ella va somriure lleugerament. Tots els duros congregats al seu voltant es van acostar més a la plataforma.

Es va preguntar si en Luke donaria un discurs ara que tenia tota l'atenció del públic. Quan Luke va fer retrocedir una mica a l'Ànakin, un duro que estava al costat de la Mara li va donar un cop de colze a la seva amiga, va somriure i després va tornar a mirar a l'escenari. La Mara va enviar una petita espurna de Força que va fer que el Merr-Sonn del segon guàrdia sortís acomiadat de les mans del vigilant cap a un arbre embolicat en parres. Tenia unes ganes tremendes d'unir-se a ells en la plataforma, però això no tindria sentit. Podria aconseguir més coses si es quedava de sentinella.

En Luke i l'Ànakin van repassar mitja dotzena d'exercicis bàsics per ordre, alternant els rols, canviant de postura, realitzant bloquejos dramàtics. L'oradora dura i els seus guardaespatlles es van apartar. Un dels guàrdies va extreure un intercomunicador i es va girar. A la Mara no li va agradar allò.

Tot d'una, en Luke va trencar la seqüència clàssica. Amb un atac sorpresa, va donar una estocada baixa a la qual l'Ànakin no podia respondre sense perdre l'equilibri.

En lloc d'això, l'Ànakin va fer un salt enrere, va entrellaçar la seva fulla amb la d'en Luke i va romandre dempeus.

La Mara va advertir orgull i admiració en el gest subtil i ombrívol d'en Luke.

L'Ànakin va seguir endavant amb l'atac imprevist responent a les estocades amb cops curts i precisos. La Mara es va quedar impressionada per la intensitat, l'equilibri i la total precisió l'ús que va fer l'Ànakin de la Força per endevinar el que anava a fer en Luke, el que va portar el duel més enllà dels típics bloquejos i atacs. Quan Luke va començar una defensa salvatge i creixent, que va portar al jove Jedi a límits que mai abans havia travessat, la Mara es va adonar que ell també estava impressionat.

S'havia preocupat per la rivalitat dels germans Solo. Però ara es va adonar que practicar contra en Jacen, que tenia un estil tan semblant i una execució tan diferent, havia fet progressar moltíssim a l'Ànakin.

Només hi havia un problema. Cada vegada hi havia més gent, i el guardaespatlles de la Ducilla va tornar a posar-se l'intercomunicador al cinturó, per la qual cosa la Mara endevinar que el públic d'en Luke no romandria molt temps desarmat.

* * *

En Jacen estava contemplant la multitud absorta en el duel quan va sentir un lleu toc que va cridar la seva atenció.

Es va apartar del finestral de transpariacer. No hi havia arribat a desactivar els dispositius d'escolta de l'estada, però ara tenia el pressentiment (no gràcies a la Força, sinó una simple pressentiment) que amb Luke, Ànakin i Mara exposats a plena vista dotze pisos més avall aquella havia de ser la Jaina.

Va realitzar un circuit ràpid recollint els micròfons abans de prémer el panell d'obertura interior de la porta, que es va obrir per deixar passar a la seva germana.

-Hola -va dir ella.

Ell va treure el cap per la porta, va mirar a dreta i esquerra i va veure els guàrdies, còmodament recolzats contra la paret. Va negar amb el cap, va llançar els micròfons a la falda d'un d'ells i va tornar a l'habitació després de tancar la porta.

-Hola -va respondre ell-. Gràcies per la visita.

Ella s'havia posat una armilla sobre l'uniforme de vol marró i el cinturó negre. Ell també es va fixar en la gorra cenyida.

-Bonic pèl.

Ella el va mirar amb odi. Ell s'havia deixat la seva gorra al costat del llit.

-Tu t'has mirat? Què fas aquí, estàs esperant que Hoth es fongui?

-El Vicedirector Brarun va enviar un missatge dient que havien vist a l'oncle en els hangars. Vol parlar amb tots nosaltres. Vols una mica de kroyie fred?

-Has d'estar fent broma -La Jaina es va acostar a la finestra. En lloc de mirar cap a fora, es va quedar allà observant cautelosament a munt, a baix i banda i banda.

-Els únics guàrdies són al passadís. Estaven al passadís -es va corregir-. Però no sembla que t'hagin donat molt problema.

-Com a guàrdies no eren gran cosa.

-Crec -va confessar ell- que el que veritablement han de fer és informar en Brarun quan jo decideixi anar-me'n.

La Jaina va assenyalar cap a la plataforma del carrer. En Jacen podia veure clarament les espurnes de color verd i ametista dels sabres làser en combat.

-Veus això? -va preguntar ella-. És tot al teu honor. És una distracció perquè jo pugui treure't d'aquí. Ens en tornem a Pòrtic.

-És necessari? Estic esperant per parlar amb el vicedirector...

Ella es va girar.

-Tu ets mínimament conscient del que està passant al teu voltant?

-I tu? -va preguntar ell amb suavitat-. Com t'estàs recuperant de la vista?

-Doncs per començar, ja m'havia oblidat de com de grans que se t'estan posant el nas i la barbeta.

Ell va deixar anar una rialleta. Aquell any les seves faccions havien madurat. Ella ja feia tres o quatre anys que semblava una doneta, era una de les injustícies temporals de tenir una germana bessona.

-Escolta -va dir ella-. La tia Mara i jo hem desemmascarat a un agent yuuzhan vong a Pòrtic, i ell va estar a punt de matar-nos a les dues -ella es va treure la gorra per deixar al descobert la tireta de sintecarn que tenia sobre l'orella dreta-. I l'oncle Luke ha trobat connexions entre el teu estimat vicedirector i la Brigada de la Pau.

En Jacen va sentir que se li encongia l'estómac.

-És per això que en Brarun està ansiós per tenir un Jedi presoner? Perquè la Brigada de la Pau s'ha adonat que els yuuzhan vong volen neutralitzar-nos?

-Premi per a tu. I mentrestant, tu aquí tan tranquil, sense saber res d'això. No escoltes a la Força en absolut? No has endevinat res? Alguna cosa està a punt de passar. Un cop més.

Ell es va ficar les mans a les butxaques sentint-se culpable.

-El cert és que... he decidit deixar d'usar-la. Totalment. L'oncle Luke em va reptar i jo... estic cansat, Jaina. Si no puc combatre la foscor amb foscor, potser no pugui utilitzar la violència contra la violència. És només que sento que estic... esperant que passi alguna cosa.

Ella va arquejar les celles.

-El que passarà és una altra invasió, Jacen. I tu véns amb mi, ho vulguis o no -ella va tornar a posar-se l'armilla i va col·locar una mà sobre l'enfundada pistola làser.

Atònit, ell es va asseure al llit.

-Em vas a obligar a anar amb tu?

La Jaina va treure la pistola, i ell es va adonar que el tenia en mode atordir.

-Potser vulguis quedar-te com l'heroi tràgic -va dir ella-, però això no passarà. Sí, germanet ximple. T'obligaré a venir.

Va somriure a mitges, gairebé alleujat. L'univers s'obria sota els seus peus i la seva visió el conduïa a un destí que no podia entendre, però la Jaina no havia canviat. Només havia madurat.

-Aniré amb tu -va dir, allargant la mà.

-I dispararàs si algú ens dispara?

-Suposo que hauré de fer-ho. Però potser ningú es vegi obligat a fer-ho -va treure la targeta que li havia donat Gnosos-. Ens han ofert l'ús d'una aerobeina.

-De qui? -La Jaina va aclucar els ulls.

-D'un sunesi.

-Un d'aquests estranys predicadors?

En Jacen va arronsar les espatlles.

-Mai he sentit que cap d'ells es passés al Costat Fosc.

Arrufant les celles, la Jaina va agafar el mànec del sabre làser i li va donar a ell, per després extreure un altre de l'altra funda del cinturó.

Després va tornar a treure el cap a la finestra. El seu gest preocupat va augmentar.

-Oh, oh -va dir-. Crec que no anem enlloc.

* * *

Si en Luke havia tingut intencions de donar un discurs, ja era tard. La Mara va sentir que algú disparava una arma darrere d'ella, un petit BlasTech DW-5, a jutjar pel soroll. En Luke va rebutjar el projectil.

La Mara es va girar, va veure el duro que havia disparat i es va obrir pas entre la gentada. Donar suport al seu propi pes en l'equilibri d'ell va ser fàcil. El va tirar a terra amb delicadesa i el va desarmar.

Llavors va sentir a algú disparant una arma de més calibre. Es va sentir un crit agut, inarticulat i clarament hostil. La Mara no va necessitar recórrer al seu sentit del perill. Els agitadors nouvinguts havien convertit una multitud inofensiva d'espectadors fascinats en una gossada bestial. Duros d'aparença amable enderrocaven als altres en la seva urgència per sortir-ne.

Algú va agafar a la Mara pel braç esquerre. Ella va fer un pas a un costat i es va servir de la inèrcia per llançar sense esforç l'assaltant contra un altre duro que va caure a terra. Dos més li van venir per darrere: ella va entrellaçar els braços amb el qui liderava l'atac, es va ajupir i el va sentir lliscant sobre la seva esquena directe a la cara del seu company.

La Mara es va cruixir les mans. Estava farta de veure al Luke i l'Ànakin divertint-se sols. Es va sentir gairebé immoral per deixar-se portar per la batussa; amb tants duros al voltant, no podrien disparar sense ferir-se els uns als altres. Així que hauria de ser un combat cos a cos, cosa que la Mara podia fer amb els ulls tancats. Una puntada voladora, alimentada per la seva fúria en haver de deixar marxar a Nom Anor, va enviar una altra pistola làser a la copa d'un arbre.

Però el seu fill podria patir algun dany si queia. Es va concentrar ràpidament i amb seguretat segons anava afrontant cada atac. Les pistoles làser van anar a parar, una per una, a l'arbre embolicat en parres. Mitja dotzena de duros van acudir darrere de la Mara, que els va deixar acostar-se prou com per tocar-la, però llavors es va allunyar fent un salt i dirigint-se cap la maquinària de neteja urbana i a l'R2-D2. No gaire lluny, darrere d'ella, va percebre un altre nus de violència tot just controlada: en Luke i l'Ànakin també s'allunyaven del centre de l'enrenou.

Un altre grup de duros va anar a per l'R2-D2. El seu cap rodó girà cap a l'esquerra i després cap a la dreta. Va deixar anar un crit atemorit.

La Mara es va posar a l'ofensiva, utilitzant la Força per apartar els duros. Un dels atacants de l'R2-D2 va aconseguir agafar-lo. La Mara va veure les espurnes d'una descàrrega elèctrica i el duro va fer un salt enrere. L'R2-D2 va aconseguir emetre una altra descàrrega contra un altre duro que va intentar atacar-lo.

Llavors un grup va començar a atacar la màquina de neteja i aquesta es va encendre amb un rugit.

* * *

En Jacen i la Jaina van evitar l'ascensor i van baixar sigil·losament per les escales d'emergència. Quan només quedaven dos trams, en Jacen va sentir uns sorolls més avall. Es va girar cap a la Jaina, que s'havia posat la mascareta de visió augmentada. Estava clar que els passos pujaven a per ells.

Llavors el so es va aturar.

En Jacen es va recolzar contra la paret exterior, a prop de la seva germana. Va tornar a revisar la pistola làser, perquè no estava familiaritzat amb ella, i es va assegurar que estava configurada per atordir.

Quan va acabar la comprovació, la Jaina ja se separava de la paret. Va posar les dues mans a la barana, va saltar elegantment i va desaparèixer pel forat de l'escala.

En Jacen la va seguir baixant a salts el següent tram. Va escoltar trets sota ell, i menys d'un segon després va veure al replà a tres duros amb uniformes de Logística CorDuro. Dos caiguts a terra, el tercer dirigint-se cap a la porta; en Jacen va noquejar a aquest. La Jaina ja havia deixat enrere aquest pis i tornava a saltar pel forat de l'escala per encaminar-se cap una porta lateral.

En Jacen la va seguir, però no li agradava el que havien fet... no li agradava gens. No era just! Ell era un Jedi, i l'havien entrenat per lluitar per protegir els altres. I a si mateix.

-Per aquí! -va assenyalar a la Jaina un garatge de servei i va ficar la targeta en una ranura.

Una de les aerobeines biplaça allà aparcades es va elevar sobre els retropropulsors.

* * *

La màquina de neteja va estirar un llarg braç metàl·lic en direcció a l'R2-D2. La Mara no va arribar a temps de detenir-lo. L'R2-D2 va sortir volant pels aires, i es va sentir un crit enfadat.

Darrere de l'R2-D2, la Mara va veure una beina que sortia planejant del segon pis del complex residencial. Va confirmar que en Jacen i la Jaina anaven a bord i va buscar al Luke amb la Força. L'Ànakin i ell estaven resistint, mantenint als duros distrets i tombant-los quan era necessari.

La Mara es va enfilar a una de les gruixudes bigues diagonals que s'elevaven des del terra. Es va assegurar per no caure i va dirigir la Força cap a l'R2-D2.

L'androide va canviar de trajectòria en ple vol i es va precipitar com un míssil platejat entorpit.

Els duros es van apartar de la seva trajectòria de caiguda. La multitud que envoltava al Luke i a l'Ànakin es va allunyar en estampida.

En Luke va arrencar a córrer, allunyant-se de la ruta d'escapament d'en Jacen i la Jaina, en direcció al lliscant aparcat per la Mara. L'Ànakin va seguir-lo, sense deixar d'empunyar el sabre làser. La Mara va guiar a l'R2-D2 i el va col·locar a terra amb cura mentre els mirava. Al moment, l'androide va estendre la seva tercera roda i es va impulsar.

Ella va sospirar profundament. La clau de «la mida no importa» va ser adonar-se que no havia hagut d'aixecar-lo: la Força tenia energia de sobres, però encara l'extenuava dirigir el seu flux. Es va deixar caure suaument i va córrer darrere d'en Luke. Just davant seu, l'Ànakin va rebutjar una bola de fang amb el sabre làser.

-Amaga a l'R2 -li va ordenar al seu nebot-. Anem a treure'ns-els de sobre.

En Luke va pujar al lliscant i el va encendre. La Mara va saltar al seient de darrere. En Luke va arrencar tan ràpid que ella es va haver d'agafar amb els dos braços.

-No era exactament... la distracció... que teníem en ment -rebufà ella, recolzant la barbeta a l'espatlla del seu marit.

-L'Ànakin ha canviat les coses lleugerament, però no per a mal. És només que tot s'ha embolicat una mica al final.

Ell va donar una volta, va espantar a la gent que perseguia a l'Ànakin i a R2-D2 i es va encaminar cap al bulevard més proper, cap a una zona de botigues. La Mara va girar el coll per mirar cap enrere. L'Ànakin va girar una cantonada i va desaparèixer de la seva vista. La gentada va començar a córrer darrere d'en Luke.

-Com arribarem a l'Ombra? -va preguntar, mentre agafava al Luke amb un braç i es recollia amb l'altra mà la cabellera que li onejava al vent.

-Ja pensaré alguna cosa.

-Pensa ràpid, Skywalker -ella sabia el molt que ell estava gaudint allò... però estava cansada.

Però això era una cosa que encara no es podia permetre de dir.

Següent