Punt d'equilibri (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

En Jacen va intentar posar-se un cinturó que no li anava bé mentre la Jaina pilotava l'aerobeina prestada per un bulevard ple d'oficines de fabricants. Segons ella, veia perfectament.

En girar una cantonada, tres beines que lluïen la insígnia triangular de CorDuro van surar darrere d'ells.

-No minoris -li va dir en Jacen-, però...

-Què et fa pensar que vaig a disminuir?

-Tenim tres ombres més en cua -va dir-. Porten insígnies de CorDuro.

-I això què vol dir? -La Jaina va accelerar cap a la rampa d'entrada de l'autobeina que anava cap a Port Duggan. Per sort, hi havia poc trànsit.

-Significa que no vagis cap allà! -va exclamar-. Anem a un hangar privat. No podrem arribar mai a la plataforma principal.

-Allà és on la Mara té l'Ombra -va grunyir ella; però va canviar de ruta sense dubtar-ho, alhora que accelerava amb estrèpit quan va arribar al nivell dels segons pisos, el que va espantar als vianants de pell grisosa-. Tu només avisa'm si vaig a xocar contra alguna cosa petita.

En Jacen va mirar de reüll la màscara d'augment de la seva germana i va serrar les dents.

-D'acord -va dir-. Escolta, què va ser el que veu esbrinar sobre la Thrynni Vae i CorDuro?

-I sobre la Brigada de la Pau, segons sembla.

Ella li va fer un breu resum, interrompent-se constantment per virar, esquivar i evitar el trànsit. Per la seva forma de pilotar, en Jacen va haver d'admetre que sí que hi veia. Una mica.

-L'únic que puc dir -va concloure la Jaina- és que la Thrynni està morta, en Brarun està en la nòmina d'algú que no és el COSERE i la mare està amuntegant refugiats en naus d'evacuació. Una altra vegada.

-El millor serà buscar un funcionari del govern que no sigui corrupte, informar d'en Brarun i...

-Sí, és clar -va dir ella-. Segur que ens dóna temps.

En Jacen va mirar enrere.

-Seguim tenint-los en cua.

-Alguna idea? O ens asseiem a esperar que la policia de trànsit vingui a per nosaltres?

-Dóna'm el teu intercomunicador -va dir ell-. Vaig a veure si puc parlar amb l'oncle Luke o la tia Mara.

Quan l'intercomunicador va sonar, la Mara es va ficar en un portal i es va girar cap a la part més fosca. La càlida esquena d'en Luke es recolzava en la seva. Per un moment, van aconseguir no cridar l'atenció.

-Aquí la Mara -va dir en veu baixa.

-Anem cap allà -va dir la veu d'en Jacen-, però no podem arribar a l'Ombra. Agafarem un altre transport i ens veiem a Pòrtic. Esteu bé?

-Sí, bé -La Mara va estrènyer els dits al voltant de l'intercomunicador-. Ens han... -cridat, va recordar ella. Apallissat, vilipendiat. Podia sentir la ira d'en Luke. Ell només volia ajudar en aquesta gent-. Ens han tingut ocupats. Si fem algun moviment en públic, els agitadors probablement es posin violents. Estem intentant tornar a ser invisibles.

-Llavors us veurem a baix.

Els llums diürns de Bburru s'estaven apagant. La Mara amb prou feines podia distingir el cap rodó de l'R2-D2. L'Ànakin estava de sentinella sobre un test. Havien despistat per fi al seu últim perseguidor en un passadís residencial.

La Mara es va guardar l'intercomunicador.

-D'acord -En Luke tenia el sabre làser desactivat a la mà dreta-. Anem a veure el que pot trobar-nos l'R2.

El petit androide els va avisar que algú havia entrat a l'habitació de l'hostal i que havien instal·lat dispositius d'escolta i de localització en les seves pertinences. No era molt preocupant, però suposava una molèstia. I, de tota manera, des d'on estaven arribarien abans a l'Ombra. Haurien d'arreglar-se-les sense disfresses.

Pujant per l'avinguda hi havia un altre terminal públic. Aquesta vegada va ser la Mara la qui es va posar de sentinella, mentre en Luke cobria l'entrada no autoritzada de l'R2-D2. Tot just uns segons després, li va indicar a la seva dona que podia sortir d'entre els matolls i es va allunyar amb l'R2-D2. Ella els va seguir a uns quatre metres de distància, i va poder percebre a l'Ànakin a una distància similar. Un grup de duros va passar per l'altre costat. Va sentir al Luke utilitzant la Força per ocultar-se d'ells.

L'R2-D2 havia trobat un apartament buit amb una porta que donava al carrer on podrien ocultar-se, prendre alguna cosa i esperar que les coses a Bburru es refredessin una mica abans d'anar a per l'Ombra.

Es van detenir a l'entrada i l'Ànakin va semblar decebut.

-D'acord, ves-hi -li va dir la Mara-. Assegura't que no està vigilada.

Encantat, el noi va agafar un grapat de concentrats i va marxar.

La Mara es va desplomar al banc de la taula del menjador.

-Fes-te a un costat -li va dir en Luke amablement, asseient-se a la vora del banc-. Si us plau.

Ella es va apartar i va recolzar el cap a l'espatlla del seu marit. No anava a quedar-se adormida. No hi havia temps per a això.

-Què estrany és tot, oi? -va preguntar ella.

En Luke li va passar un braç per l'espatlla.

-Alguna cosa va malament?

-No -va dir ella somrient-. Només que és desconcertant.

-Ah, et refereixes al fet d'apartar-se i deixar que els joves agafin el relleu.

La Mara va assentir.

-Encara tenim molt a ensenyar-los. No estan preparats.

En Luke li va prémer l'espatlla afectuosament.

-Jo no estava preparat -va dir en to neutre. -Almenys tu estaves ben entrenada. Em costa creure com de confiat que havia d'estar l'Obi-Wan quan va deixar que en Vader... el meu pare... acabés amb ell, a la primera Estrella de la Mort.

-Confia en tu -va dir la Mara.

-I en la Força -En Luke recolzar el cap a la de la seva dona-. Tens raó, això no és fàcil. Però per això no estic tan preocupat per Jacen... com la Jaina.

-Com jo -va reconèixer ella.

-Ell té un gran potencial en la Força. Volem mostrar-li el camí correcte, i farem el que puguem per ajudar-lo a què prengui la decisió adequada, però després de tot...

-És la seva vida -ella va reprimir un badall. Vaja, estava realment cansada-. I la de l'Ànakin i la de la Jaina. Espero que no hagis intentat endevinar el seu futur.

En Luke va negar amb el cap.

-Ho vaig intentar fa com una setmana. El futur sempre està en moviment, però ara gira a tal velocitat que tot contradiu tota la resta. Fins que al final només es desenvolupi un futur.

-És una cosa inquietant, no?

En Luke va assentir.

-Mara, estàs esgotada. Em deixes que et repari? Amb la Força, vull dir.

-Ja sé el que volies dir - «noi de granja», va estar a punt d'afegir, divertida però agraïda. Sempre era així d'innocent, fins i tot després de set anys de matrimoni.

I fins i tot després de tant de temps, no li agradava donar-se als altres, al seu marit o a qui fos, però havia ensenyat als nens Solo que el treball en equip significava ajudar-se entre si. El pitjor de lliurar-se al Luke era donar el primer pas.

Així que era ella la que solia acudir a ell en primer lloc.

-Sí -va dir, i li va sortir com un sospir-. Si us plau.

Li va arribar pels confins del seu esperit, com una onada de llum ardent. I va repartir la Força, i una admiració incondicional, i un amor tan profund i robust com una marea Mon Calamari. Ella es va submergir en la sensació, la va inhalar, es va banyar en ella. Es va delectar en la sensació de renovació, i després va esquitxar al Luke també amb ella el més que va poder.

Quan va obrir els ulls, estava estirada al seu costat, abraçant-lo amb tot el cos i besant-se amb passió.

Ella va tancar els ulls i el va atreure encara més cap a ella.

* * *

En Jacen es va subjectar quan la Jaina passar esquivant els edificis comercials. Aquella part de la ciutat tenia una disposició que no era prou complexa com per despistar els perseguidors, i el motor de l'aerobeina no donava molt de si.

Què es podia esperar del vehicle d'un predicador?

-Intenta que no et vegin -va suggerir en Jacen-. I després posa'l en manera automàtica d'aterratge i fugim corrent.

-Ui, és una idea genial. Estel·lar.

-Que potser tens una millor?

La Jaina girà una cantonada, va enfilar una recta, va accelerar durant uns quants segons i de sobte es va escapolir per un carreró.

-No -va dir ella prement botons-. Anem.

Va obrir l'escotilla de la beina, que seguia pujant pel carreró a una velocitat considerable, va prémer un botó i va saltar.

Ell la va seguir, i sense les seves habilitats Jedi la caiguda va ser dolorosa. Almenys l'havien entrenat per caure bé, absorbint gairebé tot l'impacte.

-Per aquí -va cridar ell.

La Jaina es va aixecar i va seguir al seu germà per un forat que hi havia entre els edificis.

-Estàs bé? -va preguntar en Jacen.

-Jo no sóc la idiota que es nega a usar la Força.

Van esperar diversos minuts, però els seus perseguidors no van aparèixer.

En Jacen va intentar formular la pregunta d'una altra manera.

-Fins a quin punt veus bé?

Ella es va col·locar la màscara.

-He pogut pilotar, no?

-Sí, i ho has fet molt bé.

-D'acord -va dir la Jaina-. Serem duros durant una estona.

Ella devia esborronar les seves cares perquè no van tenir problemes per arribar a un hangar privat, en el qual la Jaina va passar la mà per un lector identificatiu, i van marxar en un petit transbordador privat.

En Jacen es va posar el cinturó. Li pesava la consciència. A més d'estar aprofitant l'ús de la Força de la Jaina, allò era robar.

Però no volia fer el camí llarg, i agafar el transbordador brut que l'havia portat des de la cúpula de Pòrtic.

La Jaina va introduir una ruta que era poc més que una caiguda controlada des d'una òrbita geosincrònica.

-Vés amb cura d'on caiem -va murmurar.

Estaven a punt d'arribar quan l'intercomunicador va xiular.

-Transbordador en trajectòria d'entrada -va dir una veu masculina-. Desacceleri i identifiqui's. Aquesta cúpula està en estat d'alerta.

-Aquí NM-KO 2-8 -va dir en Jacen, arrufant les celles a la Jaina mentre llegia una placa d'identificació que tenia davant-. Estem desaccelerant -i va afegir-, està l'administradora Organa Solo disponible? Mama, estàs aquí?

La següent veu que es va sentir va ser la de la seva mare.

-Jacen -va exclamar la Leia-. Estan la Jaina i l'Ànakin amb tu?

-Només la Jaina.

-Suposo que està pilotant -va dir la Leia-. Ves una mica més a poc a poc, Jaina. Quants passatgers podrien cabre en aquest transbordador? Pot saltar a l'hiperespai?

Allò no sonava bé, després del que la Jaina acabava d'explicar-li.

-Crec que... -en Jacen va observar el panell de control i es va girar per fer una ullada als seients- hi ha lloc per a quatre o cinc, i té hipermotor.

-D'acord. Aparca'l... -La Leia li va donar instruccions d'aterratge. Per a sorpresa d'en Jacen, havien d'anar a l'entrada principal. Pòrtic devia haver cancel·lat la quarantena.

La Jaina va ficar la petita nau sota la coberta d'un hangar embolicat en boira al costat d'un cràter. Per tot arreu hi havia gent vestida amb vestits d'aïllament taronges, al voltant de vaixells de càrrega i remolcadors, netejant la brutícia de l'atmosfera de Duro de les antenes i els finestrals, sortint i entrant de les escotilles d'accés. En Jacen va respirar una alenada d'aire per última vegada i es va introduir amb la Jaina pel tub d'accés més proper.

Al fons del tub, va sentir la veu de la seva mare donant una ordre. Es va girar a l'esquerra, cap a la veu. Dins d'una habitació de durciment que havia estat fora de l'abast durant la quarantena, hi havia tres consoles inclinades que mostraven hologrames amuntegades sota una petita pantalla que representaven l'espai local. L'estada feia olor com les restes del sopar del dia anterior. La seva mare s'inclinava sobre una unitat de comunicació; portava un turbant blanc embolicat al cap i el sabre làser penjant sobre el mico blau del COSERE.

Era una pena allò del seu pèl. Si hagués esperat tan sols uns dies, potser l'hauria conservat, quan s'hagués cancel·lat la quarantena.

Ella es va tornar.

-Jacen, Jaina, que bé que hagueu arribat. Carregueu el transbordador i abandoneu el planeta. No crec que ens quedi molt de temps.

-Hi ha lloc per a tu a bord -va intervenir la Jaina-. Per a tu, per l'Olmahk... -Va mirar cap a la cantonada del fons i va veure la sempre present ombra grisosa-. I potser per a dos més.

-Jo no em puc anar encara. Marxeu ja, abans que arribin els yuuzhan vong.

-Potser no vinguin.

En reconèixer la nova veu, en Jacen es va girar.

-Hola, Randa -va grunyir.

L'altre noghri, Basbakhan, estava al costat del hutt.

La Leia va arronsar les espatlles.

-S'està mantenint al marge. Porta'l amb tu. Fes-me aquest favor.

-Si tu et quedes -va dir la Jaina amb expressió greu-, jo em quedo.

-Feu-me els dos el favor de marxar -va dir la Leia-. Abans que...

Però no va arribar a acabar la frase. A la banda més apartada de la pantalla que representava l'espai local van aparèixer una sèrie de naus no identificades. Fins que l'analista d'amenaces de les FDD digués si venien en to de pau o eren hostils, apareixerien de color blanc, però al Jacen amb prou feines li cabia dubte que l'enemic havia arribat.

-És massa tard -va murmurar la Jaina.

A la pantalla van aparèixer reixetes blaves que representaven els escuts planetaris de cadascuna de les ciutats orbitals. A la dreta d'en Jacen, una altra unitat d'intercomunicació, evidentment l'enllaç terra-òrbita de Pòrtic amb Bburru, va emetre un xiulet agut seguit d'una veu femenina amb to marcial.

-Atenció, Residents marginals. Aquí les Forces de Defensa de Duro. Acudeixin als refugis d'emerrrrgència. No intentin emprendre el vol. El sistema està sent atacat.

La Leia va acudir ràpidament a una altra consola, va encendre un botó i es va inclinar.

-Atenció, Cúpula Pòrtic. Els parla l'administradora Organa Solo. Si tenen ordres d'embarcar, facin-ho immediatament. Si no tenen una nau assignada, vagin al refugi d'emergència més proper. No s'aturin a recollir les seves possessions. Ja comencem una altra vegada -va xiuxiuejar a un costat.

En Jacen va fer un pas endavant.

-Què puc fer?

Els ulls de la seva mare estaven envoltats de cercles foscos.

-Troba el pare -li va dir ella-. No respon a l'intercomunicador. Jaina, què tal els teus ulls? Pots operar una unitat d'intercomunicador?

-Bé. Sí -la Jaina es va asseure a la cadira que va deixar lliure sa mare-. Això... mare?

El seu to de veu va fer que en Jacen la mirés també.

-Què? -va preguntar la Leia.

-Els escuts planetaris estan activats al voltant de tots els hàbitats excepte de tres. Bburru i les dues ciutats que té a cada costat.

En Jacen va contemplar el monitor. Les reixetes blaves envoltaven les ciutats orbitals i les cúpules que tenien directament a sota, en un cercle al voltant de l'equador de Duro, a excepció de la zona que hi havia sobre Pòrtic.

Va interceptar la mirada de la seva germana.

-Sabotatge -va exclamar la Jaina-. La mare, som la zona zero.

-Vinga, Jacen. Vés-te'n d'aquí -va cridar la Leia-. Vés a dir-ho al teu pare.

En Jacen va sortir corrent per la porta. Hi havia aglomeracions de gent de totes les espècies apinyades espatlla amb espatlla, circulant cap a la porta principal, en direcció oposada a ell. Es va aturar per pujar-se a una espantada nena chadra-fan a les espatlles i ajudar-la a trobar la seva família. A la meitat del grup d'humans, un home de cabells blancs portava el murmurigat negre en una espatlla. Tres nens el seguien de prop. El més petit reia de la careta interrogant de la petita criatura. Els dos nens més grans tenien els ulls grans i la mirada com encisada.

Així que tampoc havien afaitat al murmurigat. En Jacen es va alegrar d'una manera gairebé irracional.

Al districte de Tayana, els ryn es congregaven al voltant d'una de les ruïnes més grans, on hi havia una paret de dos pisos gairebé intacta. El sòl tremolava. En Jacen va arrencar a córrer de nou.

El seu pare estava sobre un creixent munt de roques de color marró vermellós; portava un antic casc de carreres de pell de gornt, encara que li sortien flocs de cabells per davant i per darrere. Allò havia de ser un altre gest solidari.

Van sortir més roques acomiadades des de darrere de la pila.

En Jacen va arrencar a córrer.

-Què faig? -li va cridar.

El rugit procedent de sota era gairebé ensordidor. Havia de ser l'equip de tunelització, excavant en algun lloc ocult.

-Bé, has tornat -En Han es va passar una mànega llardosa per la galta i va cridar de nou-. Algú em va trepitjar l'intercomunicador. A tots els que no puguin entrar en naus o en rondaires envia'ls aquí. Els d'en Romany van començar a cavar un túnel fa tres dies. remolejant... -grunyí-. Si no podem treure a aquesta gent de Duro, almenys podrem amagar-nos en el complex miner. Puja aquí i dóna'm un cop de mà.

* * *

La Jaina va donar les ordres d'enlairament des del seu lloc en el centre de comunicacions. Dos vaixells de càrrega es van elevar simultàniament, carregats més del compte amb atemorits refugiats. Al mateix temps, tres rondaires van sortir rodant cap a Trenta-Dos i les naus de la caravana ryn. Va escoltar a mitges a l'estació de comunicacions de la Leia la veu d'en Jacen que anunciava que ja havia trobat el seu pare. Entre les transmissions, jugava amb la petita pantalla que mostrava l'espai local.

Es va treure la màscara per provar. Si aclucava els ulls, podia enfocar les ratlles il·luminades de la pantalla. Tal com s'esperava, l'eixam entrant es va tenyir de vermell de sobte. Va entrar com una escombrada, una formació en falca compensada. Un eixam de punts blaus, les Forces de Defensa de Duro, es va col·locar en posició de combat just a la sortida de l'hàbitat de Bburru. I l'Ànakin li havia ensenyat una vegada un truc.

La pantalla es va quedar en negre.

-Què fas? -va preguntar en Randa.

Llavors va tornar a parpellejar, i ara mostrava el doble del camp que havia mostrat abans. L'udol d'en Randa es va convertir en un crit d'admiració.

La Jaina es va redreçar la gorra mentre contemplava com un braç de l'arc vermell es separava i tornava cap enrere. Una de les ciutats sense escut de Duro, Orr-Om, s'havia sortit del seu punt geosincrònic. Es va preguntar si els estabilitzadors havien estat sabotejats, a més dels escuts. Uns punts verds van sortir volant dels hangars d'enlairament: civils que intentaven evacuar. Al seu voltant es congregaven eixams vermells no identificats que sens dubte eren coralites. Els punts es van esvair gairebé tan ràpid com havien arribat.

Es va sentir menys culpable per haver robat aquell transbordador. S'hauria vaporitzat si un duro l'hagués utilitzat per allò.

Però va prémer dos punys. En la seva ment, estrenyia els comandaments i l'accelerador, traient tot el que podia del motor subllum del seu Ala-X. No ho podia suportar!

Però tampoc podia apartar la vista. Una de les naus no identificades més grans virà cap a l'hàbitat a la deriva. Sense poder donar crèdit, la Jaina va observar com la nau vermella s'estavellava directament contra els hangars externs.

Es va quedar bocabadada. Quina classe de bèsties havien portat aquesta vegada els yuuzhan vong?

Mitja dotzena de punts blaus van perseguir al gran punt vermell. Els altres es van quedar enrere, defensant Bburru i les drassanes. Des de l'altre costat del planeta, el creuer Mon Calamari Poesia accelerà cap a aquell quadrant. La Jaina havia fet una ullada a les seves especificacions tècniques. Amb catorze turbolàsers, divuit canons d'ions, mitja dotzena de projectors pesats de raigs tractors i uns escuts fabulosos, alguna cosa hauria de fer.

Llavors, una veu estranya i amb marcat accent ressonà sobre els diferents canals de comunicació.

-Regressin a les seves ciutats i assentaments -va dir-. Els oferim pau. Tornin i parlarem. Si ataquen o intenten fugir, seran destruïts.

La Leia es va apartar del transmissor.

-Han après a transmetre pels nostres canals -va exclamar-. Si això significa que també poden escoltar-nos, no tenim la menor oportunitat de sortir d'aquesta.

La Jaina va contemplar la pantalla. Diversos vaixells de càrrega havien entrat en òrbita, alguns des de Pòrtic i altres des d'assentaments de refugiats sense escuts. Els que estaven més a prop del Poesia no van patir atacs. Dos que amb prou feines havien entrat en òrbita, des de Pòrtic, van ser envoltats per coralites vermells. Un d'ells es va girar.

-Ens en tornem -va dir una veu en la unitat de la Jaina-. Si seguim fugint, ens destruiran també a nosaltres.

-Rebut -va respondre la Jaina-. Tens lliure el cràter d'aterratge número dos.

Però d'haver estat ella al comandament d'aquella nau, hauria seguit endavant. Preferia morir en l'espai, intentant anar a algun lloc, que esperar allà que l'esclavitzessin els yuuzhan vong.

La major part de l'eixam vermell va avançar gairebé sense problemes. No era un grup molt gran, però Duro no defensava els assentaments de refugiats, només les ciutats orbitals. Els reforços d'en Kenth Hamner, si és que arribaven, ho farien massa lluny per ajudar a Pòrtic. Les forces enemigues tenien el seu objectiu en aquella cúpula.

Apostaria qualsevol cosa a què allò tenia a veure amb Nom Anor.

Una veu entretallada Mon Calamari va fer vibrar el seu receptor.

-Administradora Organa Solo, aquí el comodor Mabettye. El Poesia ha rebut ordres de l'almirall Wuht que es rendeixi i torni a l'estació anterior. Ho lamento. Els donarem suport en tot el que puguem.

La Jaina no podia creure-s'ho. És que els yuuzhan vong havien comprat també a l'almirall Dizzlewit?

D'altra banda, el Poesia no podria haver arribat al quadrant de Pòrtic abans que els yuuzhan vong ni llançar els seus caces a temps. En tenir aquest punt en òrbita, podien seguir defensant l'evacuació de diversos assentaments.

El punt fort de l'enemic semblaven ser unes formes que els sensors representaven com a punts més grans que els coralites, però menors que els creuers. Naus d'aterratge?, va pensar.

-A totes les naus d'evacuació -va exclamar la Leia per megafonia-. Ara esteu sols. Si considereu que podeu saltar a l'hiperespai, endavant. Si no, feu el que pugueu per salvar la vida. -Va prémer un botó de la consola-. Pòrtic a tots els rondadors. No us doneu la volta. Aneu a Trenta-dos. Som la zona zero -es va girar cap a la Jaina-. On has deixat el transbordador?

-Acabo de regalar-lo -va admetre la Jaina.

La Leia va dubtar tot just un segon.

-Ben fet -va dir-. Ara ja no puc contactar amb el COSERE. Haurem de baixar al subsòl.

-I no estem sols -va exclamar la Jaina-. Mira!

A la pantalla que reflectia l'espai local una nau blanca no identificada va sortir de Ciutat Bburru, en direcció al pol sud de Duro.

-Ha de ser la tia Mara -va dir la Jaina-. Van deixar allà l'Ala-X de l'Ànakin.

La Leia va somriure amargament.

-Dos Ala-X i l'Ombra de la Mara? M'alegro que estiguin aquí, però a qui cal és l'Esquadró Murri. Fins i tot a la Dotzena d'en Kyp, ja posats.

* * *

Deu naus d'aterratge Yorik-trema va aguantar la formació mentre volaven cap a la superfície de Duro, i cada capità va mantenir els altres ovals plans a la vista a mesura que van anar reduint la velocitat per les abominables boires. Els ulls ultrasensibles dels Yorik-trema vivents es movien constantment perseguint als letals coralites en forma de falca. En aquella atmosfera, era gairebé com una caiguda a cegues.

En Tsavong Lah estava amb el seu pilot en el petit compartiment davanter de la nau que anava al capdavant. Al seu costat, ficat en una blàstula, hi havia un víllip especialitzat. Una segona criatura l'agafava, envoltant-lo com una closca de la qual penjava una llarga cua recta. Una dieta rica en metalls havia dipositat material conductiu en les vèrtebres de l'oggzil i creant així una antena vivent, un mitjà d'enviar missatges per víllip a les freqüències que utilitzaven els infidels, tal com havia promès en Tsavong. Un mestre criador esperava a la nau Sunulok seu elogi, en cas que funcionés, o el seu descens en la casta. Hi havia molts ex criadors entre els Avergonyits.

En Tsavong va acariciar el víllip, amb cura de no treure-li de sobre a l'oggzil que l'acompanyava. Ja portava un tizowyrm en una orella.

-Ciutadans de Duro -es va dirigir al víllip-. No tenim interès per les seves ciutats mecàniques, només per la superfície abandonada del planeta. El ychna, el nostre servent en òrbita, destruirà qualsevol altra monstruositat que ens amenaci. Estiguin preparats per enviar una delegació a la superfície per consumar la seva rendició, amb la seva... en la seva... en persones -el tizowyrm no va poder traduir bé aquella frase. En Tsavong li va donar un copet al villip, que es va tornar a enfonsar.

Quan van passar les pitjors boires, es va quedar mirant el panell de visualització de mica entre les superfícies ventrals regeneratives del Yorik-trema. Hi havia ordenat als pilots dels coralites que donessin una passada simbòlica, un primer pas cap a la neteja del planeta que es convertiria en el seu següent campament base. Els coralites es van precipitar cap al planeta llançant dolls de plasma letals contra els monuments massa grans per haver estat elaborats a mà. La pedra negra i gris esclatava en mil trossos. Un enderroc gegant i pla va caure sota el seu foc implacable. Tres petits refugis en cúpula es van desplomar. En la distància, un trio de vehicles mecànics lents, que sens dubte estaven plens d'infidels, s'allunyaven de la cúpula objectiu. Els coralites van atacar-lo. Una flama de color groc verdós començà a brollar dels rondadors.

-Per a tu -va murmurar en Tsavong Lah-. Yun-Yammka, accepta aquestes vides. A canvi d'aquest regal, concediu-nos l'èxit.

El seu Yorik-trema es va estremir quan les urpes d'aterratge van tocar terra. Ignorant els tubs d'embarcament artificials de l'assentament, va ordenar que s'estenguessin els cucs molleung des dels laterals dels Yorik-tremes.

Un dels seus tinents va donar les ordres finals al seu grup de tropes de terra, joves soldats sense cicatrius i amb armadures. Un grup que ja tenia assignada la seva tasca a l'exterior s'havia posat els respiradors gnullith.

-Destruiu només als que amenacin violència -va ordenar el Tinent-. Reuniu a tots els que deposin les armes en una zona de contenció i purificació. -Va mirar a Tsavong Lah.

El Mestre Bèl·lic alçà els braços protegits a manera de benedicció.

-Aneu amb els déus -va dir-. Que la glòria sigui amb vosaltres.

Es va girar cap a un monitor víllip que mostrava l'espai local.

Els defensors nadius es retiraven als seus hangars d'aterratge a bord d'aquestes abominacions. La malmesa ciutat mecànica estava a la deriva. L'agent allà infiltrat es reuniria amb els Déus escortat per una ciutat sencera, quan la gravetat el capturés.

Satisfet, en Tsavong Lah es va girar cap a una vitrina amb petits víllip fervorosos. En va acariciar un.

-Descarregueu a Tu-Scart i a Sgauru -ordenà - i deixeu-los anar.

 Següent