Els Perduts (XI)

Anterior

11

En Zekk va anar recuperant lentament el coneixement després del que semblava una eternitat. Se sentia com si un milió de volts haguessin recorregut el seu cos, curtcircuitant la meitat dels seus nervis i deixant-li els músculs tremolosos i plens d'un estrany pessigolleig.

Li feia mal el cap. El dur sòl metàl·lic que hi havia sota del seu cos traspuava una fredor que mossegava cruelment la carn d’en Zekk. L’aspra llum blanca li feia mal als ulls.

Quan es va asseure va haver de parpellejar diverses vegades per eliminar els puntets de colors centellejants que van surar en el seu camp visual. Mentre esperava que se li aclarís la vista, en Zekk va acabar comprenent que no hi havia res a veure excepte els murs nus d'un blanc grisenc. Va descobrir la petita reixeta d'un altaveu i l'escletxa d'un sistema de circulació d'aire, però res més. Ni tan sols va poder trobar la porta.

En Zekk sabia que havia d'estar en alguna mena de cel·la. Va recordar haver forcejat amb aquelles persones d'aspecte maligne que l’havien capturat a la ciutat inferior, la dona de cabellera negra i ulls color violeta que havia utilitzat un estrany aparell sensor i el jove de rostre ombrívol que li havia deixat sense coneixement...

- Ep! -Va cridar. La seva veu sonava aspra i enronquida -. Ei, on sóc?

Es va posar dempeus, lluitant amb un accés de vertigen que va estar a punt de fer-lo caure, i va anar fins a la paret més propera. En Zekk va començar a colpejar les plaques metàl·liques amb els punys, cridant perquè algú li prestés atenció. Va recórrer tot el perímetre de la petita cel·la, però no va trobar cap escletxa que indiqués la presència d'una porta.

Després va anar trontollant fins a l'altaveu i va començar a cridar per ell.

- Que algú m'expliqui el que està passant! No teniu cap dret a mantenir-me tancat aquí!

Però malgrat les seves valents paraules, en Zekk sabia coses que en Jacen i la Jaina, criats i educats dins dels confins protectors de la llei i protegits durant tota la seva vida per forces de seguretat, mai havien comprès. En Zekk sabia que els seus "drets" no serien protegits si algú tenia el poder de prendre'ls-hi. Ningú lluitaria per ell. Ningú enviaria flotes militars per rescatar-lo. Si en Zekk desapareixia, no es produiria cap clam públic. Molt poques persones arribarien a adonar-se que havia desaparegut.

- Ep! -Va tornar a cridar, donant una coça a la paret -. Per què estic presoner? Què voleu de mi?

En Zekk girà sobre si mateix quan va sentir un xiuxiueig ofegat a l'altre extrem de l'habitació. Una porta totalment llisa va lliscar a un costat per revelar a un home impressionant flanquejat per diversos soldats de les tropes d'assalt. L'home era molt alt, i vestia una folgada túnica platejada. Tenia els cabells rossos i els portava pulcrament retallats, i el seu rostre era afable i benèvol. Els seus bells trets semblaven tan finament modelats com els d'una escultura. La seva sola presència ja irradiava una aura de pau i calma.

- No creus que estàs exagerant una mica? -Va preguntar l'home. La seva veu potent i ricament sonora estava impregnada de poder i carisma -. Hem vingut tan aviat com ens vam adonar que estaves despert. Podries haver-te fet mal colpejant les parets amb tanta força.

En Zekk no es va permetre relaxar-se.

-Vull saber per què sóc aquí -va dir -. Deixeu-me marxar. Els meus amics m’estaran buscant.

- No, no et buscaran. -L'home va moure el cap -. Tenim suficient informació sobre tu per saber-ho. Però no et preocupis.

- Que no em preocupi? - Va balbucejar en Zekk -. Com pots dir...?

Va callar de sobte entenent el significat de les paraules que acabava de pronunciar aquell home. No, els seus amics no l’estarien buscant, oi? Dubtava que en Jacen i la Jaina volguessin tornar a ser vistos amb ell després del desastre del banquet diplomàtic.

- Què vols dir? -Va preguntar en un to de veu més baix i calmat.

L'home de la túnica platejada va fer un senyal als guàrdies. Els soldats de les tropes d'assalt van esperar fora mentre l'home entrava a la cel·la, tancant la porta darrere seu.

- Veig que estàs a la nostra habitació menys..., elegant - va dir, i va sospirar -. Et trobarem una habitació més còmoda tan aviat com sigui possible.

- Qui ets? -Va preguntar en Zekk sense baixar la guàrdia-. Per què m'heu deixat sense coneixement?

- Em dic Brakiss, i et demano disculpes pel... entusiasme de la meva col·lega Tamith Kai. Però crec que va autoritzar l'ús de la força únicament a causa de la teva resistència. Si haguessis cooperat, tota l'experiència hauria resultat molt més agradable.

- No sabia que l'ésser segrestat es considerés com una experiència «agradable» -va replicar ferotgement en Zekk.

- Segrestat? -Va exclamar en Brakiss, fingint alarma -. No ens afanyem a arribar a cap conclusió fins que coneguem tota la història.

-Doncs llavors explica-me-la -va dir en Zekk.

- Molt bé. -En Brakiss va somriure -. Et vindria de gust beure alguna cosa? Un refresc, alguna beguda calenta?

- Només vull que m'expliquis què està passant - va dir en Zekk.

En Brakiss va ajuntar les mans i els plecs de la seva túnica platejada van tremolar al voltant d'ell amb un centelleig iridescent, com un llac que ondulava suaument sota un cel ennuvolat.

- Tinc algunes notícies per a tu..., bones notícies. Espero que estaràs d'acord amb mi que són bones notícies, encara que potser et deixin bastant sorprès.

- Ah, sí? -Va replicar en Zekk amb un arrufament de celles ple d'escepticisme.

- Ets conscient que posseeixes un considerable potencial Jedi?

Els ulls verd maragda d’en Zekk van estar a punt de sortir de les seves òrbites.

- Potencial Jedi..., jo? Em sembla que t’has equivocat de persona.

En Brakiss va somriure.

- Sí, tens un potencial Jedi considerablement elevat... Nosaltres mateixos vam quedar molt sorpresos. Com és que els teus amics Jacen i Jaina no t'ho havien dit? No ho sabies?

- No tinc cap potencial Jedi -va murmurar en Zekk -. És impossible que jo tingui res ni remotament semblant a això.

- I per què ha de ser impossible? -Va preguntar en Brakiss, enarcant les celles.

Semblava tan tranquil, tan calmadament racional i segur de si mateix... en Brakiss va esperar en silenci a què en Zekk respongués, i el noi va acabar baixant la vista i va clavar la mirada a les mans.

- Perquè només sóc un..., un noi del carrer. Sóc un ningú. Els Cavallers Jedi són grans protectors de la Nova República.

En Brakiss va assentir impacientment.

-Sí, ho són... Però el potencial d'arribar a convertir-se en un Jedi no té res a veure amb el lloc on vius o la manera en què se t'ha educat. La Força no coneix límits econòmics. El mateix Luke Skywalker no era més que el fill adoptiu d'un granger d'humitat.

» Per què un noi pobre com tu no pot tenir tanta capacitat Jedi com, per exemple, els fills bessons d'una gran líder de la política que viuen en el luxe i que tenen totes les seves necessitats ateses i satisfetes? De fet -va seguir dient en Brakiss, baixant la veu -, fins i tot podria ser que el fet d’haver portat una vida tan dura hagi fet que el teu veritable potencial com a Jedi hagi estat refinat i desenvolupat fins a un grau encara més elevat que el potencial d'aquests mocosos mimats.

- No són uns mocosos -va replicar en Zekk -. Són els meus amics.

En Brakiss descartà el seu comentari amb un lleu vaivé de la mà.

-El que siguin.

- Com és que mai he sabut res d'això? Com és que mai he... sentit res? -Va preguntar en Zekk.

El noi va comprendre de sobte què havia estat buscant la Tamith Kai quan el va examinar amb aquell estrany aparell electrònic.

En Brakiss es va bressolar sobre els seus talons.

- Si ningú t'ha ensinistrat mai, és possible que ignoressis que posseïes un cert talent per a emprar la Força. Però és una cosa que es mesura amb gran facilitat. Si en Jacen i la Jaina eren tan amics teus, em sorprèn pensar que mai es van prendre la molèstia de fer-te una prova... Per ventura no és veritat que el Mestre Skywalker sempre va buscant més Cavallers Jedi?

En Zekk va assentir de mala gana.

- Bé, en aquest cas -va seguir dient en Brakiss -, per què no van sotmetre a la prova a totes les persones que coneixen? Per què et van descartar d'entrada, Zekk? Crec que t'han subestimat i que t'han tractat molt malament. Probablement ni tan sols se'ls va passar pel cap la idea que un noi dels carrers, un petit ningú de baixa posició social, pogués ser digne de rebre l'ensinistrament Jedi, fos quin fos el seu potencial innat.

- No és això -va murmurar en Zekk, però a la seva veu li faltava convicció.

-Bé, com vulguis -va replicar en Brakiss arronsant les espatlles.

En Zekk va desviar la mirada, encara que els llisos murs de la cel·la no li donaven res més que contemplar. El noi va moure una mà en un gest que va abastar el fred i diminut recinte.

- Què és aquest lloc? -Va preguntar, intentant canviar de tema.

- Aquest lloc és l'Acadèmia de l'Ombra -va dir en Brakiss, i en Zekk es va sobresaltar en reconèixer el nom de l'estació oculta en què en Jacen i la Jaina havien estat retinguts contra la seva voluntat -. Estic al capdavant de l'operació d'ensinistrament de nous Jedi per al Segon Imperi. Utilitzo mètodes diferents dels que segueix el Mestre Skywalker en el seu centre d'ensinistrament de Yavin IV. -En Brakiss va arrufar les celles com si comprengués molt bé la situació d’en Zekk -. Però tu no pots saber res sobre això, oi? Els teus amics mai t'han portat allà. -Després va alçar la veu per adoptar un to interrogatiu -. Ho van fer? Encara que només fos per a una visita?

En Zekk va moure el cap.

-Bé, jo estic ensinistrant nous Jedi, poderosos guerrers que ajudaran a fer tornar la glòria i l'ordre d'un nou Imperi. L'Aliança Rebel és un moviment criminal. Tu no pots entendre-ho, perquè ets massa jove per recordar com eren les coses sota el govern de l'Emperador Palpatine.

- Odio l'Imperi! -Va exclamar en Zekk.

- No, no odies l'Imperi -li va assegurar en Brakiss -. Els teus amics t'han dit que has d’odiar l'Imperi, però mai vas presenciar res de tot allò amb els teus propis ulls. Només has vist la seva versió de la història. Naturalment, ets conscient que tot govern que tingui el poder sempre fa que l'enemic derrotat adquireixi l'aparença d'un monstre. Jo t'explicaré la veritat. L'Imperi a penes coneixia el caos polític. Cada persona tenia les seves oportunitats. No hi havia bandes incontrolables corrent pels carrers de Coruscant. Tothom tenia una tasca a fer, i tothom la portava a terme de bona gana.

-A més, què té a veure la política galàctica amb tu, jove Zekk? Mai t'has interessat per aquests assumptes i mai t'has preocupat per ells. Creus que la teva vida realment canviaria en alguna cosa si la Cap d'Estat fos substituïda per un altre polític en un Imperi diferent? Si treballes amb nosaltres, en canvi, la teva vida tindria un marge de millora.

En Zekk va tornar a moure el cap i va serrar les dents.

- No trairé els meus amics -va grunyir.

- Els teus amics... -Va replicar en Brakiss -. Ah, sí, els que mai et van sotmetre a cap prova per esbrinar si posseïes potencial Jedi, els que només vénen a visitar-te quan tenen un buit en la seva atrafegada vida social. T'aniran deixant enrere a poc a poc quant trobin coses més «importants» de fer, saps? T’oblidaran tan de pressa que no tindràs temps ni de parpellejar.

- No -va xiuxiuejar en Zekk -. No ho faran.

- Què et té reservat el futur? Vinga, respon-me... - Va seguir dient en Brakiss amb veu persuasiva -. No hi ha dubte que t'has fet amic de persones que es mouen en cercles rics i importants, però arribaràs a formar-ne part alguna vegada? Sigues sincer amb tu mateix, i no t’enganyis.

En Zekk no va respondre, tot i que en el més profund del seu cor coneixia la veritat.

- Passaràs la resta de la teva existència rebuscant a les escombraries, venent quincalla amb la qual obtenir els crèdits suficients per al teu proper menjar. Realment creus que tens alguna possibilitat d'arribar al poder, la glòria o una posició important... pels teus propis mitjans?

En Zekk va tornar a negar-se a contestar. En Brakiss es va inclinar cap endavant, i els seus trets bellament cisellats van irradiar amabilitat i preocupació.

- T'estic oferint aquesta oportunitat, noi. Ets prou valent per aprofitar-la?

En Zekk va buscar desesperadament la fortalesa necessària per resistir, i es va agafar a un bri d'ira.

- La mateixa oportunitat que vas oferir al Jacen i la Jaina? Em van explicar com els vas segrestar, com els vas portar a l'Acadèmia de l'Ombra i els vas torturar.

- Et van explicar com els vaig torturar? -En Brakiss va riure i va moure el seu ros cap-. Suposo que després d'haver estat mimats i malcriats durant tota la seva vida, una mica de treball dur podria semblar una tortura. Em vaig oferir a ensinistrar-los perquè es convertissin en poderosos Jedi, i admeto que això va ser un error. Volíem joves Cavallers Jedi per ensinistrar, però els candidats als que vàrem convidar eren massa importants i coneguts. El risc era més gran del que havíem previst, i va atreure una atenció excessiva cap a la nostra acadèmia.

» Així doncs, vaig decidir canviar els meus plans. Tal com t'he dit, la presència de la Força és tan gran dins dels menys afortunats com dins dels que són rics i poderosos. La teva posició social no m'importa gens ni mica, Zekk: l'únic que m'importa és el teu talent i si estàs disposat a desenvolupar-lo. La Tamith Kai i jo hem decidit buscar entre els nivells inferiors de la societat, i estem intentant trobar persones a les qui el potencial sigui tan gran com el d'aquelles que viuen als nivells superiors, però la desaparició no causarà tanta agitació. Busquem persones que tinguin un incentiu per treballar amb nosaltres.

En Zekk va arrufar les celles, però els ulls d’en Brakiss semblaven cremar.

- Si t'uneixes a nosaltres, et garanteixo que el teu nom mai serà ignorat o oblidat.

La porta de la cel·la va tornar a obrir-se, i un soldat de les tropes d'assalt va entrar amb una safata plena de begudes calentes que acomiadaven nubècules de vapor i pastissos d'aspecte deliciós.

- Prenguem alguna cosa mentre seguim parlant -va dir en Brakiss -. Confio que la major part de les teves preguntes hauran estat respostes, però no vacil·lis de preguntar-me el que vulguis.

En Zekk es va adonar que tenia una gana voraç i va agafar tres pastissos, i es va llepar els llavis mentre menjava. Mai havia assaborit res tan deliciós en tota la seva vida.

Les implicacions de les paraules d’en Brakiss li terroritzaven, però les preguntes sobre el seu futur s'agitaven dins de la seva ment en un continu bullir i sortien una vegada i una altra a la superfície. En Zekk no volia admetre-ho, però no podia evitar tenir la sensació que en Brakiss era sincer i que podia confiar en les seves promeses.

En Brakiss va sortir de la cel·la, va segellar la porta darrere seu i es va tornar cap al soldat de les tropes d'assalt que muntava guàrdia al passadís.

- Ocupa't de trobar-li una habitació més còmoda i agradable -va dir -. Crec que no ens donarà massa problemes.

El senyor de l'Acadèmia de l'Ombra estava avançant pel passadís amb el seu pas ràpid i fluid quan l'antic pilot de caces TIE es va presentar per informar. En Qorl encara duia posat el seu negre vestit blindat, i sostenia el casc que semblava una calavera en el buit del seu poderós braç androide.

- El creuer rebel capturat Inflexible ja es troba a l'interior dels nostres escuts. Lord Brakiss -va dir -. El seu armament està sent tret de la nau en aquests mateixos instants.

Els llavis d’en Brakiss es van corbar en un gran somriure.

- Excel·lent. I el carregament era tan gran com esperàvem?

En Qorl va assentir.

- Afirmatiu, senyor. Els nuclis hiperimpulsors i les bateries turbolàser ens permetran doblar la fortalesa militar del Segon Imperi. Atacar en aquell moment va ser una decisió molt intel·ligent.

En Brakiss va ajuntar les mans i deixà que fossin engolides per les folgades mànigues platejades de la seva túnica.

- Excel·lent, excel·lent... Tot va segons el planejat, informaré al nostre Gran Líder i li transmetré les bones notícies. L'Imperi no trigarà molt a tornar a brillar..., i aquests rebels no poden fer res per impedir-ho.

 Següent