15
La Jaina va estendre les
mans davant d'ella en un gest de confusió mentre el vell Peckhum començava a
descriure alguns dels llocs als quals en Zekk podia haver anat. Podien passar
mesos recorrent el submón de Coruscant, inclusivament anys, i tot i així no
trobar mai el noi dels cabells foscos..., especialment si en Zekk no volia ser
trobat.
- Espera un moment -el va
interrompre -. No vas a estar amb nosaltres durant la recerca?
En Peckhum va moure el
cap.
- Hi ha un nou programa
d'emergència, gràcies a aquest atac imperial contra l’Inflexible. He de tornar a l'estació mirall demà mateix. El
problema és que no estic molt segur de com mantenir en funcionament els
sistemes sense dur a terme reparacions massives. Ara fins i tot les meves
unitats de comunicació han deixat de funcionar. Si el Centre de Coruscant
transmet una alerta roja, no sé de què els vaig a servir... Tant de bo disposés
d'aquesta unitat centralitzadora de funcions múltiples que em va prometre en
Zekk.
La Jaina es va sentir
envaïda per una onada d'indignació a la qual acompanyava un fort desig de
defensar al jove.
- Ja saps que en Zekk te
l'hauria portat si hagués pogut fer-ho.
En Peckhum li va tornar la
mirada amb una barreja de sorpresa i diversió.
- No vaig a discutir això
-va replicar -, però no puc mantenir la meva estació mirall en actiu tret que
es facin algunes reparacions..., i el més aviat possible.
En Lowie va parlar a
través d’en TM2 mentre els altres tres companys esperaven en silenci,
nerviosament asseguts a la sala d'estar de les estances d’en Han i la Leia.
- Ep, per descomptat -va
dir l'androide traductor miniaturitzat -. És una idea excel·lent. – L’estrident
veueta metàl·lica d’en TM2 va fer que els altres joves Cavallers Jedi
s'alcessin en els seus seients i miressin en Lowie -. Vaja, però si ni tan sols
sembla molt perillós...
- Què és el que no sembla
molt perillós? -Va preguntar en Jacen.
- L'amo Lowbacca suggereix
que potser ell i vostè, mestressa Jaina, juntament amb el seu oncle Chewbacca,
si el podem convèncer, podrien acompanyar l'amo Peckhum fins a la seva estació
mirall per esbrinar si podem dur a terme algunes reparacions temporals.
-És una oferta molt amable
-va dir en Peckhum -, però no sé què podries fer sense una unitat
centralitzadora de funcions múltiples nova.
En Jacen va deixar anar un
esbufec.
- No me’n recordo de quan
va ser l' última vegada que la Jaina no va aconseguir trobar alguna mena de
solució. Probablement podria reparar tot aquest lloc sense utilitzar res més
que la seva imaginació.
-Gràcies pel vot de
confiança -li va grunyir la Jaina al seu germà. Després, sabent el que hauria
fet en Zekk, va deixar escapar un sospir de resignació i va somriure al Peckhum
-. Té raó, saps? Estic segura que podem reparar els suficients subsistemes
perquè puguis aguantar fins que trobem en Zekk. Bé, a què estem esperant?
- Però per què anaves a
voler fer això? -Va preguntar en Peckhum.
- Necessites l'ajuda, no?
-Va preguntar la Jaina, sentint-se bastant confosa durant uns moments. No volia
admetre que en Zekk era la veritable raó per la qual estava fent allò -. A més
-es va apressar a afegir -, hem estat tenint alguns problemes per seguir les
rutes de les restes espacials en certes zones. Potser tinguem una perspectiva
millor estant en òrbita. Mentrestant en Jacen, la Tenel Ka, l’Ànakin i C3PO
poden seguir buscant en Zekk aquí baix en els llocs que suggereixes.
-D'acord -va dir en
Peckhum -. M'has convençut, però què opinaran els teus pares?
En Lowie va grunyir un
comentari.
- L'amo Lowbacca confia
que podrà usar els seus poders de persuasió per convèncer el seu oncle
Chewbacca per tal que ens acompanyi fins a l'òrbita -va dir TM2.
Una brillantor de confiat
entusiasme va il·luminar els ulls de la Jaina.
- Si pots aconseguir-ho,
Lowie, després n'hi haurà prou que deixis que jo m'ocupi dels meus pares.
En Jacen va aclucar els
ulls, va desplegar una sonda de la Força i va escoltar en silenci per percebre
qualsevol senyal d’en Zekk que pogués haver a l'edifici abandonat. Però només
va sentir el sord ressò dels seus passos mentre ell i la Tenel Ka avançaven pel
passadís sumit en la penombra.
- Ei, Ànakin -va dir,
connectant el seu comunicador -. Sóc en Jacen.
- Endavant -va respondre
el seu germà petit, transmetent des d'un altre edifici.
- Anem cap a la secció 7
del mapa. De moment no hi ha res a informar.
-D'acord -va dir l’Ànakin.
Un instant després en
Jacen va sentir la veu de C3PO. L'androide estava una mica lluny del
comunicador, però el seu abatiment era clarament perceptible.
- Espero que aconseguim
trobar aviat l'amo Zekk. Els hi asseguro que m'agradaria molt més estar a casa que
inspeccionant aquests... Llocs tan desagradables i de pèssima reputació.
-Jo també espero que el
trobem aviat -va dir en Jacen.
Després va tallar la
comunicació i va seguir a la Tenel Ka pel passadís buit fins al nivell nombre
setanta-nou d'aquell vell edifici mig en ruïnes.
El sòl estava ple de vells
cartrons d'embalatge, recipients buits, fragments de plastiacer i altres restes
massa destrossades per poder ser recuperats. També hi havia unes quantes fulles
seques, encara que en Jacen no tenia ni idea de com se les havien arreglat les
fulles seques per entrar en aquell edifici, que es trobava a gairebé un
quilòmetre per sota dels nivells d'hivernacles superiors.
Una prima i gèlida brisa
va entrar xiulant a través d'una esquerda del mur, i va fer ballotejar per
terra les fulles seques. La brisa no va eliminar cap de les olors de floridura
i podridura que suraven en l'aire i embolicaven el vell edifici, però va
escampar un calfred d'aprensió per la columna vertebral d’en Jacen. El noi va
permetre que els seus ulls tornessin a entretancar-se i es va concentrar mentre
continuava avançant lentament.
De sobte alguna cosa suau
i càlida li va fregar el braç. En Jacen va obrir els ulls a l'instant. La mà de
la Tenel Ka s'havia posat sobre la màniga del seu mico.
- Vaig pensar que podies
ensopegar -va dir la jove guerrera, assenyalant el munt de runa que hi havia
davant d'ells, on una part del sostre havia cedit.
En aquells vells edificis
res era reparat llevat que algú planegés utilitzar l'espai, i els sòls i sostres
no eren cap excepció en aquesta regla. Si la Tenel Ka no l'hagués detingut, en
Jacen s'hauria caigut de morros.
-Gràcies -va dir amb un
somriure tort -. És agradable saber que t’importo tant.
La Tenel Ka va parpellejar.
La jove va romandre immòbil al seu costat, sense reaccionar a la seva
insinuació... o potser sense adonar-se ella.
-És més senzill evitar un
accident que haver de transportar un company lesionat.
Aquesta no era la resposta
que en Jacen havia estat esperant.
-Bé... Ei, doncs m'alegra molt
que els teus músculs no hagin d’enfrontar-se a aquesta terrible prova! -Va
exclamar, donant una puntada de peu a les restes d'aspecte rocós amb la puntera
d'una bota i escampant un núvol de pols per l'aire.
- No tindria res de
terrible. -La Tenel Ka va tossir, però la seva veu va seguir sent impassible i
fosca -. Podria portar-te en suspens sense cap dificultat en el cas que fos
necessari.
La jove va envoltar el
munt de runa.
-Però no veig cap
necessitat de fer-ho.
En Jacen la va seguir,
preguntant-se per què sempre s'ho feia per quedar com un idiota davant de la
tranquil·lament competent Tenel Ka. El noi va fer una ganyota. Si almenys
s'hagués torçat un turmell, potser hauria tingut el plaer compensador de sentir
el braç de la Tenel Ka al seu voltant per ajudar-lo a seguir...
En Jacen va expulsar del
seu cervell aquella sorprenent imatge mental, comprenent que la Tenel Ka
probablement es quedaria perplexa si sabés quin curs estaven començant a seguir
els seus pensaments. A més, l'únic que hauria d'estar pensant en aquells
moments era trobar en Zekk.
Utilitzaven un mapa
introduït en el seu quadern de dades i intentaven dur a terme la recerca d'una
forma el més metòdica possible, concentrant-se en els edificis on el vell
Peckhum els havia dit que en Zekk acudia més freqüentment per aconseguir equip
recuperable. Anaven d'un extrem de l'edifici a l'altre, i els dos desplegaven
els seus sentits Jedi intentant trobar al seu amic, buscant qualsevol senyal
que hagués estat allà.
Quan es convencien que en
Zekk no estava per allà, en Jacen i la Tenel Ka anaven fins a l’escala, un
turboascensor o un tub de lliscament per baixar uns quants pisos, i després
iniciaven la recerca en el següent nivell. Si seguien sense trobar cap rastre
d’en Zekk, passaven a l'objectiu següent utilitzant les passarel·les aèries que
salvaven els abismes entre els edificis. Moltes d'aquelles passarel·les no
havien estat reparades des de feia centenars d'anys, i cruixien mentre els dos
joves Jedi avançaven per elles.
L’Ànakin i C3PO estaven fent
el mateix en altres edificis. El germà petit d’en Jacen estava encantat davant
aquella ocasió d'interrompre el programa de classes diari de l’androide daurat.
En Jacen es va anar
sentint cada vegada més cansat a mesura que anava avançant el dia. Com més
temps passaven en aquelles tenebroses profunditats, més incòmode s'anava
sentint. Una sensació de nerviosa urgència furgava en el més profund de la seva
ment, irritant-la com la punxada d'una agulla. En Zekk portava diversos dies
desaparegut, i havien de trobar-lo... i aviat. El noi de cabells foscos no
trigaria gaire a estar irremissiblement perdut. En Jacen no estava realment
segur del perquè, però sabia que així era.
Van registrar dotzenes
d'edificis i van recórrer el mateix nombre de passarel·les, però no van trobar
cap pista. Però com més baixaven, més senyals de vida anaven trobant..., i no
era una vida massa recomanable.
Criatures entrevistes
passaven corrent al costat d'ells per amagar-se en qualsevol racó disponible.
Quan els passadissos eren massa estrets perquè poguessin caminar l'un al costat
de l'altre, els dos joves Cavallers Jedi feien torns per obrir la marxa. En
Jacen contemplava la Tenel Ka sota la claredat de la seva vareta lluminosa
mentre la jove avançava per un altre pou d'escala ple de restes que descendia
cap a la foscor negra com la tinta. Les seves trenes daurades vermelloses
oscil·laven lleument d'un costat a l'altre mentre la Tenel Ka baixava sense fer
cap soroll.
En un moment donat la
Tenel Ka va vacil·lar, i després va recuperar l'equilibri i va prosseguir el
seu fluid avanç.
- Un esglaó trencat -va
dir, tornant-se per assenyalar l'obstacle -. Vés amb compte.
I de sobte una negra silueta
aletejant es va alçar per darrere de la Tenel Ka amb un xiscle estrident. La jove
va girar instintivament sobre els seus talons i li va llançar un cop, deixant
caure la seva vareta lluminosa en el procés..., però com més colpejava la Tenel
Ka la criatura, més frenèticament cridava i s'agitava aquesta al voltant del
seu cap.
En Jacen va reaccionar tan
aviat com va entendre el que estava passant.
- No et moguis! -Va
cridar, avançant cap a la criatura que no parava de cridar i que havia
aconseguit enredar-se en les llargues trenes de la Tenel Ka -. Probablement té
por de la llum.
La Tenel Ka es va quedar
immòbil a l'instant, tot i que en Jacen sabia que aquesta reacció devia d'anar
en contra de tots els seus instints. Els pensaments del noi van volar cap a la
criatura que tremolava i s'agitava, enviant-li missatges tranquil·litzadors. El
rosegador alat es va anar calmant gradualment, i va acabar permetent que en
Jacen el toqués. El noi va anar separant suaument les urpes dels cabells de la
Tenel Ka, evitant fer qualsevol moviment brusc que pogués sobresaltar-lo.
Després el va col·locar al terra de l'escala darrere d'ell, sense deixar de
dirigir sons tranquil·litzadors a la nerviosa bèstia, i va anar retrocedint a
poc a poc.
En Jacen va recollir la
vareta lluminosa que havia caigut a terra i la hi va retornar a la Tenel Ka.
- Ei, estàs bé?
La Tenel Ka es va limitar
a assentir amb una breu inclinació de cap, i en Jacen va sospitar que se sentia
una mica avergonyida per no haver estat capaç de manejar a un petit rosegador
alat sense la seva ajuda.
Van reprendre la seva
recerca, i en Jacen va intentar distreure-la perquè s'oblidés de l'incident.
-Bé, saps per què el
bantha va creuar el Mar de les Dunes? -Va preguntar.
- No -va dir la Tenel Ka.
- Per arribar a l'altre
costat!
En Jacen es va posar a
riure.
- Ah -va dir la Tenel Ka,
sense ni tan sols aturar-se per mirar -. Clar.
El noi havia esperat que
es mostrés una mica intimidada després de la trobada amb el rosegador alat,
però la Tenel Ka va seguir avançant al seu pas habitual. En Jacen va començar a
preguntar-se si hi havia alguna cosa capaç de travessar la seva gèlida
confiança en si mateixa. Encara que una part del seu ésser admirava el seu
coratge i la seva resistència, una altra part desitjava que la Tenel Ka
s'hagués mostrat més impressionada davant el seu cavallerós rescat.
Quan van arribar a la
següent passarel·la, li va tocar el torn d'anar davant a ell. La precària
estructura estava mig obstruïda per les restes de plastiacer i roques
habituals, i va cruixir quan en Jacen va posar els peus en ella i va començar a
avançar molt per sobre del sòl.
- Vés amb compte -va dir
la Tenel Ka des de darrere d'ell.
L'advertència era
totalment innecessària pel que concernia al Jacen.
- Crec que ens estem
acostant a aquesta vella llançadora estavellada -va dir en Jacen, triant
ignorar la seva observació -. Estic gairebé segur que es troba a l'altre costat
de...
La passarel·la es va
estremir sota d'ell, i en Jacen va sentir que el cor li donava un tomb quan els
suports metàl·lics es van desprendre amb un estrident grinyol. El jove Cavaller
Jedi es va agafar a la barana rovellada.
- No et moguis! -Va cridar
la Tenel Ka..., però ja era massa tard.
La passarel·la es va anar
inclinant cap endavant amb un petar de perns que deixaven anar i un cruixir de
plastiacer estripat, i va acabar partint-se per la meitat. Com en un
enregistrament a càmera lenta, en Jacen va veure caure al buit grans fragments
mentre el terra del pont s'inclinava en un angle impossible sota els seus peus.
Un xiulet li va ressonar a
les orelles, i va ser seguit per un suau cliink. En Jacen es va sentir
relliscar cap a aquell forat letal i es va agafar a la barana, però el metall
corroït es va trencar entre els seus dits. Va demanar ajuda a crits, allargant
els braços cap enrere a la recerca d'alguna cosa a la qual agafar-se..., i de
sobte va sentir com un fort braç li envoltava la cintura i un instant després
es va trobar bruscament arrossegat cap enrere. La Tenel Ka havia reaccionat
gairebé abans de comprendre el que estava passant i havia fet que els dos
creuessin l'abisme balancejant a l'extrem del seu fibrocable, dipositant-los
damunt d'una passarel·la metàl·lica encara prou sòlida de l'altre costat.
La resta del pont va cedir
darrere d'ells amb un grinyolant gemec de protesta i es va precipitar al buit
en un ominós i fantasmagòric silenci, caient per la profunda negror que
s'estenia sota ell.
En Jacen no es va adonar
que s'havien estat aferrant desesperadament l'un a l'altre fins que la Tenel Ka
el va deixar anar. Després de la terrible experiència per la qual acabaven de
passar, la passarel·la metàl·lica a la qual la Tenel Ka havia enganxat el seu
fibrocable no li va semblar excessivament segura. Tanmateix, els dos joves
Cavallers Jedi van romandre immòbils i en silenci durant un moment més, mirant
fixament l'abisme sense fons que es desplegava entre els dos edificis.
- Suposo que formem un bon
equip... Sempre ens estem rescatant l'un a l'altre -va dir en Jacen per fi -.
Gràcies.
Després va girar sense
esperar resposta i va baixar uns quants graons que portaven fins a l'entrada
d'un edifici. Un cop dins es va asseure sobre el terra amb un sospir
d'alleujament, gaudint de la seva comparativa solidesa.
La Tenel Ka es va deixar
caure al seu costat. La jove de Dathomir tremolava, i la feble claror revelava
que el seu rostre estava molt seriós i ple de preocupació.
- Tenia por de perdre a un
amic.
«Gairebé el vas perdre»,
va pensar en Jacen amb abatiment..., però no ho va dir.
- Ei, no creguis que és
tan fàcil lliurar-se de mi.
La Tenel Ka no va
somriure, però la seva expressió de seguida es va tornar menys ombrívola.
-És un fet comprovat -va
dir.
Van arribar a la
llançadora estavellada menys de deu minuts després d'haver reprès la seva recerca,
i quan la van veure els dos van parlar alhora.
- En Zekk ha estat aquí
-va dir en Jacen.
-Alguna cosa va malament -va
dir la Tenel Ka.
Quan la va sentir, en
Jacen es va adonar que realment hi havia alguna cosa estranya allà. La Tenel Ka
va percebre el seu titubeig, i va fer un pas cap a la llançadora.
- Ara em toca a mi anar
davant -va dir -. Si ho prefereixes, pots esperar aquí.
- Ni ho somiïs -va
replicar en Jacen -. Després de tot, he d'estar a prop teu..., per si de cas
necessites que et torni a rescatar.
- Ah -va dir la Tenel Ka,
pujant una cella en un enarcament ple d'escepticisme -. Cert. - Va entrar a la
llançadora, i en Jacen la va sentir parlar des de l'interior -. Tot va bé. No
hi ha ningú.
En Jacen la va seguir i va
veure que encara que la llançadora estava deserta, resultava obvi que algú
havia estat allà recentment i que s'havia emportat l'equip aprofitable. Manats
de cables i filferros serpentejaven per sobre de les planxes cobertes de pols.
Hi havia reblons descargolats i subjeccions trencades escampades per tot arreu.
Diversos panells d'accés estaven oberts i mostraven els espais buits que un dia
havien contingut l'equip vital de la nau.
-Sembla com si en Zekk
hagués estat aquí després de tot -va dir en Jacen -. Això és un bon senyal.
- Potser -va dir la Tenel
Ka, aixecant un dit per resseguir els contorns d'aquell símbol aterridorament
familiar que havia estat traçat amb uns quants cops d'un objecte esmolat sobre
un dels panells d'accés -. O potser no.
En Jacen va contemplar les
ratllades recents que formaven un triangle envoltat per una creu: l'amenaçador
símbol de la banda dels Perduts. El noi va empassar saliva.
-Bé, suposo que ja sabem
quin és el proper lloc on hem de cercar -va dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada