El Sabotejador (I)

Dath Maul; El Sabotejador

James Luceno

33 anys abans de la batalla de Yavin.

I

Gairebé tots els mons del sector Videnda tenien quelcom a recomanar -càlids mars salins, frondosos boscos, fèrtils camps que s'estiraven fins a distants horitzons. L’allunyat planeta conegut com Dorvalla tenia una mica de tot això.

Però el que tenia en abundància era el mineral lommite, un component essencial en la producció de transpariacer -fort metall transparent utilitzat per tota la galàxia per construir finestres i miradors tant en naus espacials com en estructures terrestres.

Dorvalla va ser tan rica en lommite que una quarta part de l'escassa població del planeta estava involucrada en la indústria, o bé explotada per Lommite Societat Limitada o pel seu contenciós rival, Mineral InterGalàctic.

El mineral calcari era extret de les tropicals regions equatorials de Dorvalla. La base d'operacions de Lommite Societat Limitada estava en l'hemisferi oest del planeta, en un gran congost cobert per un espès bosc i caracteritzat per abruptes escarpats. Allà, on els antics mars havien predominat alguna vegada, els moviments en el mantell planetari havien elevat de la terra immensos penyals de costats costeruts. Coronats per florent vegetació, arbres i primitives falgueres, les altes i rocoses muntanyes es van elevar com illes, encegant el sol i donant origen a esveltes cascades que es capbussaven a centenars de metres al terra de la vall.

Però el que una vegada va ser una jungla era ara com un altre sector d'extracció. Els gegantins droides de demolició havien excavat amples carreteres cap a la base del major dels precipicis, i dues zones d'enlairament circulars, prou grans com per acollir dotzenes de antiquades llançadores espacials, havien estat construïdes en ple bosc. Les muntanyes es van convertir en bresques de mines, i profunds cràters van ser tapats amb aigües contaminades que reflectien el sol i el cel com si de miralls de boira es tractessin.

L'incessant treball dels droides comptava amb la col·laboració de tota una força laboral contractada composta per humans i alienígenes, als quals el mineral extret igualava molt. No importava el color natural de la pell, del pèl, de les plomes o de les dimensions dels miners, tots semblaven blancs com l'albada galàctica. Tots acceptaven que els éssers sensibles mereixien més a la vida, però Lommite Societat Limitada no era prou pròspera com per substituir-los a tots per mà d'obra droide, i Dorvalla no era un món de possibilitats il·limitades d'ocupació.

Tot i així, això no impedia que alguns somiessin.

Patch Bruit, el cap de les operacions de camp de Lommite Societat Limitada, un humà que després de la rutina del polit del mineral havia somiat diverses vegades amb començar una nova vida, amb traslladar-se a Coruscant o un dels altres mons del Nucli i forjar una nova existència per si mateix. Però com una mudança suposava romandre fora durant anys, la idea no li agradava del tot, especialment si prometia tornar amb el seu escàs sou a l’LSL[1], excedint-se del pressupost dels establiments de la companyia i malbaratant el poc que es guardava per apostar i beure.

Hi havia estat a l’LSL durant gairebé vint anys, i en aquest temps se les havia arreglat per sortir de les mines i arribar a una posició d'autoritat. Però amb aquesta autoritat havia acumulat una gran responsabilitat més de la que ell havia comptat, i després dels diversos incidents recents de sabotatge industrial, la seva paciència era a punt d'esgotar-se.

L'estació de control en forma de caixa en què Bruit emprava la major part dels seus dies laborals vigilava el bosc de turons i les zones d'enlairament i aterratge. En les nombroses pantalles de vídeo de l'estació es mostraven plataformes d'elevació per repulsió transportant a treballadors cap a les profundes boques de les coves artificials que foradaven els escarpats vessants de les muntanyes. En un altre lloc, la plataforma elevadora funcionava gràcies a l'ajuda de bèsties amb gran força per a l'arrossegament, amb enormes colls corbats i ulls mansos.

Els tècnics que treballaven al costat d’en Bruit a l'estació de control eren aficionats a escoltar música gravada, però amb prou feines podia sentir-se sobre l'inexorable soroll de les enormes perforadores, les lentes petjades de les bèsties de càrrega i el rugit dels enlairaments de les llançadores.

Els murs de l'estació de control estaven fets de transpariacer, d'un dit de gruix, els panells de triple capa havien de mantenir a ratlla la polseguera de l'extracció, però mai ho feien. Fi com la ceràmica, la pols resinosa es filtrava per les més petites obertures i ho tacava tot. Per molt que ho intentés, Bruit mai podia treure’s de sobre aquella brutícia, ni tan sols en les dutxes o als banys sònics. Ell l’olorava allà on fos, l’assaboria en el menjar que li servien als restaurants de la companyia, i de vegades s'infiltrava en els seus somnis. Tan penetrant era el lommite que des de l'espai Dorvalla semblava estar envoltada per un cinturó blanc.

Afortunadament, tot aquell que es trobés en un radi de cent quilòmetres de les operacions de Lommite Societat Limitada tenia el mateix problema -miners, comerciants, els éssers que atenien les cantines. Però el que podia ser una gran família feliç del lommite no ho era. Els diaris incidents de sabotatge havien fomentat una atmosfera de precaució i desconfiança, fins i tot entre operaris que treballaven colze a colze en els túnels.

-Les llançadores del Grup Dos estan carregades i llestes per al llançament, cap- va informar un dels tècnics humans.

Bruit va mirar fixament als transports mecanitzats guiats per droides, que eren els responsables de portar el lommite. La mercaderia era transferida a una petita flota de fragates de l’LSL en una òrbita alta, les quals portaven el mineral sense refinar als mons manufacturadors a través de la Ruta Comercial Rimma i ocasionalment al llunyà Nucli.

-Fes sonar l'alarma.- Va dir en Bruit.

El tècnic va accionar una sèrie d'interruptors de la consola i els altaveus van començar a xiular. Els miners i els droides de manteniment es van allunyar de la zona d'enlairament.

Bruit va mirar les pantalles que mostraven de prop les llançadores. Les va estudiar acuradament, buscant qualsevol anomalia que se sortís del normal.

-La zona de llançament està buidada- va indicar el mateix tècnic. -Les llançadores estan preparades per a l'enlairament.

Bruit va assentir.

-Endavant.

Era una rutina que seria repetida una dotzena de vegades abans que la jornada d’en Bruit conclogués, normalment bastant després del capvespre.

Els vuit vehicles sense pilot es van elevar del sòl gràcies a la força d'elevació per repulsió, balancejant-se i emetent els seus estrepitosos sorolls per tot el sud-oest. L'aire que hi havia sota d'ells es va enterbolir amb la calor. Quan les llançadores estaven a cinquanta metres sobre el terra, els seus motors sublumínics es van encendre amb flamarades blaves, impulsant les naus cap al polsegós cel.

El sòl va tremolar lleugerament i Bruit podia sentir un tranquil·litzador retruny en els seus ossos.

Va prendre un profund respir i va marxar lentament. Durant la següent hora, podia relaxar-se una mica. Quan es va girar i va deixar de veure la zona d'enlairament, els seus ossos i les orelles li van alertar d'un canvi en l’estrepitós soroll, un lleuger descens del volum que no hauria d'haver passat.

Tot d'una la por va tirar d'ell. La suor del seu front i dels palmells de les seves mans es van congelar. Es va donar la volta i va pressionar la cara contra el panell de transpariacer que donava al sud.

A la part alta del cel podia veure a dues de les llançadores començant a variar el seu rumb mentre les seves esteles de vapor es corbaven, allunyant-se de la recta línia ascendent que seguia la resta del grup.

-Catorze i setze.- Va afirmar el tècnic. -Estic intentant desconnectar els motors sublumínics i tornar-los a posar en mode repulsió. No responen. Estan accelerant!

Bruit va mantenir els seus ulls enganxats al cel.

-Dóna'm un senyal.

-Tornen cap a nosaltres!

Bruit es va passar la mà per la cara.

-Activa l'autodestrucció.

Els dits del tècnic van surar per la consola.

-No respon.

-Anul·la el pilot automàtic.

-Segueix sense respondre. També ha estat desactivat.

Bruit va maleir amb força.

-Vector d'aproximació.

-Apunten directament al Castell.

Bruit va fer un cop d'ull al penyal indicat. Era una de les mines més importants, així anomenat pels capitells naturals que adornaven el vessant oriental i meridional.

-Ordena l’evacuació. Màxima prioritat.

Les sirenes van xisclar en la distància. En qüestió d'instants, Bruit va poder veure als treballadors fugint de les entrades de les mines i saltant sobre les aeroplataformes. Dues que estaven completament ocupades ja estaven començant a baixar.

-Digues-los als pilots de les plataformes que es mantinguin a la part alta- va bordar Bruit. -Ningú estarà més fora de perill a terra que en les mines. I que aquells droides i les bèsties de càrrega se’n vagin d'aquí!

Una colossal màquina perforadora bípeda va aparèixer a la boca d'una de les mines, va posar en marxa el seu motor d'elevació per repulsió i es va deixar caure a través de la fina capa d'aire.

-Trenta segons per a l'impacte- va dir el tècnic.

-Desfés-te’n dels droides guia de les llançadores.

-Fora droides!

Bruit va estrènyer les seves mans. Les dues descontrolades llançadores estaven caient en picat una al costat de l'altra, com si d'una carrera per arribar al Castell es tractés. Els tècnics ja havien aconseguit apagar el motor sublumínic de la catorze, i la propulsió de la setze va desaparèixer mentre Bruit observava. Però ja no hi havia manera de detenir-les. Eren un projectil en caiguda lliure.

A l'estació de control, els droides i els individus semblaven idèntics estant tots ajupits darrere dels taulers de comandaments -tots excepte Bruit, que es negava a moure’s; semblava aliè al que estava passant, com si pogués canviar les coses amb tan sol mirar la pluja de mortífers míssils a través dels panells de transpariacer.

Les llançadores van col·lidir contra el Castell gairebé al mateix temps, impactant per la part més alta de les mines, a uns cinquanta metres més avall de la selvàtica cimera del turó. El Castell va desaparèixer després d'una flamarada explosiva de llum encegadora. Després el so de les col·lisions va tronar per tot el paisatge, reverberant i cruixint, produint un ressò ensordidor des dels escarpats bessons. Immensos trossos de roques van volar des del vessant del turó i dos dels seus elegants capitells es van esfondrar. Les obertures de les mines van emetre una densa polseguera, com si el Castell hagués tossit tot el seu mineral. L'aire es va omplir d’inflats núvols, blancs com la neu. Gairebé immediatament després el mineral va començar a precipitar-se, caient com si fos cendra volcànica i enterrant tot el que hi havia en un radi de cent metres en aquest costat de la muntanya.

Bruit encara no s'havia mogut -no fins que un núvol va arribar l'estació de control i la vista es va tornar blanca.

El complex de la seu de Lommite Societat Limitada s'acomodava al peu de l'escarpada occidental de la vall. Fins i tot allà, hi havia mig centímetre de pols de lommite cobrint la luxosa gespa i les flors dels jardins del president de l’LSL, Jurnel Arrant, que havia aconseguit plantar tot i l'acidesa del terreny.

Les soles de les botes d’en Bruit deixaven clares petjades en la pols quan va entrar a l'oficina de l’Arrant, amb les seves àmplies vistes de la vall i els llunyans turons. Bruit va intentar talonejar, fregar i arrossegar els peus tant com va poder per netejar-se les seves botes, però va ser una tasca inútil.

Jurnel Arrant estava dret davant de la finestra, donant l'esquena a l'habitació, quan va permetre l'entrada d’en Bruit.

-Quin embolic- va dir Arrant quan va sentir a la porta tancar-se darrere d’en Bruit. -Quan penses que res pot anar pitjor, encara cal esperar que plogui. Serà complicat sortir d'aquesta.

Bruit va pensar en un comentari que atenués la tensió del moment, però l'expressió de ressentiment que va veure en Arrant quan es va donar la volta el va mantenir ferm.

El líder de Lommite Societat Limitada era un humà esvelt i ben plantat, molt tímid per a la seva mitjana edat. Quan va venir per primera vegada a Dorvalla des de la seva nativa Corèllia, no hi havia estat arromangant-se i plantant-se allà on ho necessitava. Però com LSL havia començat a prosperar sota la seva administració, Arrant s'havia tornat més i més primmirat i ocupat, pel que va deixar a Bruit al càrrec dels assumptes del dia a dia. Arrant preferia les túniques cares de colors foscos, amb les muscleres sempre tacades amb la pols del lommite, de manera que vestia amb cert distintiu d'honor. Si el seu estatut no indígena hagués estat en contra al principi, pocs tenien alguna cosa amb el que menysprear el que es deia sobre l'home que havia transformat en solitari a la inicialment provincial Lommite Societat Limitada en una corporació que ara feia negocis amb multitud de prominents mons.

Arrant va fer un cop d'ull a les blanquinoses empremtes que les botes d’en Bruit havien deixat a la catifa. Sospirant a propòsit, va convidar-lo a què prengués seient darrere d'un vell escriptori de fusta.

-Què faré amb tu, Bruit?- Va preguntar amb èmfasi. -Quan em vas demanar un equipament de vigilància millorat, te’l vaig proporcionar. I quan em vas demanar que augmentés el personal de seguretat, també ho vaig fer, com bé saps. Hi ha alguna cosa més que necessitis? Hi ha res que se m'hagi oblidat donar-te?

Bruit va mossegar els llavis i va sacsejar el seu cap.

-No tens família. No tens núvia que jo sàpiga. Així que potser ja no et preocupa la teva feina, no és així?

-Saps que això no és cert -Va mentir Bruit.

-Llavors, per què no l’estàs fent?- Arrant va posar els seus colzes sobre l'escriptori i es va inclinar cap endavant. -Aquest és el tercer incident en unes quantes setmanes, Bruit. No entenc com pot seguir passant això. Tens alguna cosa amb el que dirigir a les llançadores perquè s'estavellin?

-Sabrem més si localitzem i analitzem als droides guia.- Va dir en Bruit. -El que passa és que ara estan enterrats sota cinc metres de runa.

-Bé, els recuperarem. Vull que dediquis tots els teus esforços a eradicar als sabotejadors responsables d'això. Creus que pots fer-ho, Bruit, o he de portar a especialistes?

-No seran capaços de descobrir res que jo no sàpiga- va replicar Bruit. –Mineral  InterGalàctic, igual que LSL, està fent de tot per aconseguir l'èxit. Davant d'ell, ja no hi ha rivalitat industrial. Moltes de les famílies que treballen per Intergal tenen vendettes amb algunes de les famílies que nosaltres fem servir. Almenys dos d'aquests recents successos han estat motivats per rancúnies personals.

-Què és el que suggereix, Bruit, que acabi amb tots i porti a deu mil miners des de Fondor? Què és el que farà amb la producció? I el més important, què és el que farà amb la meva reputació a Dorvalla?

Bruit va arronsar les espatlles.

-No tinc respostes. Potser hagi arribat el moment de què cridi l'atenció del Senat Galàctic.

Arrant el va mirar fixament.

-Portar això a Coruscant? No estem a la meitat d'un conflicte interestel·lar, Bruit. Això és una guerra corporativa i he estat a les trinxeres el suficient temps com per saber que és millor regirar aquests conflictes pel teu compte. És més, no vull que s'involucri al Senat. Convocaran un debat entre Lommite Societat Limitada i InterGalàctic, per veure qui ofereix els majors suborns als senadors més importants –Va sacsejar el seu cap furiosament. -Això ens portaria a la fallida molt més ràpid que aquest sabotatge continuat.

Bruit tenia la seva boca oberta per replicar quan va sonar un to de l'intercomunicador de l’Arrant, i va emetre la veu del droide de protocol que feia de secretari.

-Sento interrompre, senyor, però tinc una holotransmissió prioritària per part d'un neimoidià, Hath Monchar.

Les primes celles d’Arrant es van arquejar.

-Monchar? No conec aquest nom. Però endavant, emet el missatge.

Un disc holoprojector situat al centre del terra de l'oficina va mostrar l’holopresència a escala real d'un neimoidià d'ulls vermells i pell verdosa portant sumptuoses togues i portant un vestit al cap que semblava ser una corona.

-Us saludo en nom de la Federació de Comerç, Jurnel Arrant- va començar a parlar Hath Monchar. -El Virrei Nute Gunray expressa els seus més afectuosos respectes i desitja fer-vos saber que la Federació de Comerç s'entristeix en conèixer els vostres últims contratemps.

Arrant arrufar les celles.

-Com és que sempre que colpeja la tragèdia, el primer que sento procedeix dels neimoidians?

-Som una espècie compassiva.- Va dir en Monchar, allargant profundament el seu accentuat bàsic.

-Compassió i neimoidians mai apareixen junts en la mateixa frase, Monchar. I com és que ja s'ha assabentat del nostre “contratemps”, com ho dieu? O és que la Federació de Comerç tenia alguna cosa a veure?

Les vidrioses membranes dels vermellosos ulls d’en Monchar van començar a oscil·lar.

-La Federació de Comerç mai faria res que perjudiqués les relacions amb un soci potencial.

-Soci?- Arrant va riure amb penediment. -Almenys tingui la decència de dir la veritat, Monchar. Vol les nostres rutes comercials. No sé quant ha hagut de pagar al Senat Galàctic per obtenir una franquícia que opera amb impunitat a les zones de comerç lliure, però no va a comprar les del sector Videnda.

-Però, podria enviar deu vegades més mineral lommite dins d'un dels nostres transports que en vint de les vostres més grans fragates?

-Magnífic. Però a quin preu? D'aquí a poc ens costarà tant fer servir els vostres vehicles que segurament no obtindríem guanys. No estaria vestint aquestes cares túniques si no fos així.

Monchar es va prendre un instant per respondre.

-Preferiríem que la nostra societat comencés amb una bona base. Odiaríem veure a Lommite Societat Limitada atrapada en una situació en la qual no li quedés un altre recurs més que unir-se a nosaltres.

Arrant es va enfurismar i va colpejar el terra.

-És això una amenaça, Monchar? Què pretén, enviar droides per envair-nos?

Monchar va fer un gest de desestimació.

-Som mercaders, no conqueridors.

-Llavors deixa de parlar com un conqueridor, o informaré d'això a la Comissió de Comerç de Coruscant.

-Està indisposat- va dir en Monchar, acariciant nerviosament la seva prominent boca. -Potser hauríem de parlar una mica més tard.

-No contacti amb mi, Monchar. Jo contactaré amb vostè.

Arrant va desactivar l’holoprojector i es va deixar caure a la cadira, forçant una llarga exhalació a través dels seus llavis arrufats. -Carronyaires- va dir després d'un moment. -Prefereixo veure a LSL enfonsar-se abans que vendre-la a la Federació de Comerç.

En el següent silenci es van sentir uns persistents drings procedents de l'exterior de l'oficina, per fora dels enormes finestrals que anaven del terra al sostre.

-Què passa ara?- Va preguntar Arrant, girant amb la seva cadira en direcció al so.

-Plou- va murmurar Bruit.

Malgrat els seus quantiosos dipòsits de lommite, o de l'atenció periòdica que rebien de la Federació de Comerç, Dorvalla era, per a la majoria dels observadors, un gra de pols en l'escombrat dels sistemes estel·lars que pertanyien a la República Galàctica. Però entre els pocs que havien estat seguint els esdeveniments ocorreguts a Dorvalla, ni un els havia prestat tanta atenció com Darth Sidious, el Lord Fosc del Sith.

-La rivalitat entre Lommite Societat Limitada i Mineral InterGalàctic m'intriga.- Sidious estava parlant mentre es movia al cavernós cau que albergava tant el seu santuari com el seu dipòsit. La cucurulla de la seva caputxa estava elevada sobre el seu arrugat rostre, i el plec de la seva túnica s'arrossegava pel lluent terra. La seva veu era aspra, mancada d'emoció però no sense alguna que altra inflexió d'intencionalitat.

-Veig una manera en la qual podríem aprofitar aquest embolic per al nostre propi benefici- va continuar. -Una empenta aquí, una altra allà, i ambdues companyies mineres s'enfonsaran. Així, nosaltres estarem en disposició de lliurar Dorvalla a la Federació de Comerç -el mineral, les rutes comercials, el vot de Dorvalla al Senat- i, en fer això, guanyarem l'aliança del Virrei Gunray i els seus lacais.

Sidious va treure les seves mans de les àmplies mànigues de la túnica.

-El Virrei Gunray desitja estar convençut que val la pena servir-nos, però el vull completament dominat, així no hi haurà cap dubte que obeirà les meves ordres. Amb Dorvalla assegurada, probablement serà ascendit a una posició permanent en la Direcció de la Federació de Comerç. Podrem llavors continuar amb el nostre pla més important.

Sidious va llançar la seva encaputxada mirada a través de la sala en direcció a una zona profundament fosca en la qual Darth Maul romania assegut com una estàtua, amb el seu tatuat rostre capcot, així que tot el que Sidious podia veure era la corona d'esmolades banyes que brollaven del seu crani calb.

-Els teus pensaments et traeixen, el meu jove aprenent -remarcà. -Estàs desconcertat pel meu constant interès en els neimoidians.

Darth Maul va elevar la seva cara, i l'escassa llum que hi havia semblava retrocedir. Allà on el seu Mestre representava tot l'ocult i misteriós dels Sith, Maul era la personificació de tot el que era temut.

-No et puc amagar el que sento, Mestre. Els neimoidians són cobdiciosos i de poca voluntat. Els trobo menyspreables.

-Deixa de banda les teves falsedats i plors- va dir en Sidious.

-Per descomptat, Mestre.

Sidious es va acostar tant que Maul el va veure somrient.

-Uns pèssims trets, estic d'acord. Però són útils per als nostres propòsits -es va aproximar a Maul. -Per dur a terme el nostre objectiu, ens veurem forçats a tractar amb tota mena d'éssers, a cadascú menys noble que l'anterior. Però això és el que hem de fer. Assegura't que els neimoidians vindran a jugar un paper important en els nostres esforços per portar un nou ordre a la galàxia.

Els groguencs ulls d’en Maul van mantenir la preceptiva mirada d'en Sidious.

-Mestre, com ajudaràs al Virrei Gunray i a la Federació de Comerç a fer-se amb Dorvalla?

Sidious va caminar fins a parar-se uns metres després.

-Seràs la meva mà dreta en aquesta operació, Darth Maul.

Immediatament després, Maul va encorbar el seu cap una vegada més.

-Quines són les seves ordres, Mestre?

Sidious va posar les mans als malucs.

-Posa't en peu, Darth Maul, i mira’m.- Va atorgar al seu aprenent un moment per fer-li un compliment abans de continuar. -El teu aprenentatge ha estat impecable. Mai has dubtat de les teves accions, i has executat les teves tasques a la perfecció. Les teves habilitats com a espadatxí són incomparables.

-Mestre,- va dir Maul -visc per servir-lo.

Sidious va sentir breument el silenci, mai era un bon senyal.

-Hi ha coses segures, Darth Maul- va dir a la fi. -Però també hi ha imprevistos. El poder del Costat Fosc no té límits, llevat d’allò que acceptem amb inseguretat. Això vol dir ser capaç de donar peu a tota mena de possibilitats.

Darth Sidious va elevar la seva mà dreta, amb el palmell cap a fora.

Abans que Maul pogués preveure-ho -fins i tot si hagués decidit fer-ho- el llarg cilindre que conformava la seva espasa làser de doble fulla va volar de l'enganxall del seu cinturó i va anar directament cap al seu Mestre. Però en comptes d'agafar-lo, Sidious va detenir l'espasa en ple vol, a centímetres de la seva elevada mà, i la va fer girar i donar voltes davant seu, deixant a Maul observant-lo amb impertorbable sorpresa. Sidious es va disposar a encendre l'espasa. De cada costat va emergir una barra lluminosa d'un metre de llarga d'un vermell foc, hipnotitzat davant la intensitat de la seva llum. La flotant arma va girar a l'esquerra, després a la dreta, produint un brunzit que era tan amenaçant com commovedor.

-Una arma exquisida- va dir en Sidious. -Digues-me, el meu jove aprenent, que estaves pensant quan la vas construir? Per què la vas fer així i no amb una única fulla, com prefereixen els Jedi?

-Una sola fulla té les seves limitacions, Mestre, tant en atac com en defensa. Em fa sentir capaç de colpejar amb els dos extrems.

Sidious va fer un so d'aprovació.

-Has de portar això en ment quan vagis a Dorvalla, Darth Maul. Però recorda això: el que es fa en secret té un gran poder. Un espadatxí expert sap que quan desembeini el seu tall, revelarà les seves intencions. Estigues atent. És massa aviat per revelar-nos.

-Entenc, Mestre.

Sidious va desactivar l'espasa de llum i la va enviar de tornada a Maul, qui la va rebre com si fos una valuosa pertinença. Després Sidious es va acostar a Maul i li va lliurar un disc de dades.

-Estudia això mentre viatgis. Conté els noms i descripcions dels éssers amb els que et trobaràs, i una altra informació que et resultarà útil.

Sidious va fer-li un senyal perquè el seguís cap a l’allunyada paret del seu tenebrós cau. Quan van arribar, va fer córrer un gran panell, revelant una vista de gran altitud de la superfície urbana de Coruscant.

-Descobriràs que Dorvalla posseeix un paisatge molt diferent al de Coruscant, Darth Maul.

Sidious es va girar lleugerament en direcció al seu aprenent, avaluant-lo a través de la seva caputxa.

-Sospito que t'agradarà l'experiència.

-I tu, Mestre, on estaràs?

-Aquí,- va dir en Sidious. -Tot esperant la teva tornada, i les notícies que la teva missió va ser un èxit.

Hi havia portat dos dies localitzar i desenterrar als droides guia de les llançadores estavellades, i havia plogut tot el temps. Les runes sota l'ombra del Castell tenien tres metres de profunditat. Bruit havia insistit a supervisar l'operació de recerca i recuperació. Volia donar un cop de mà quan els droides fossin analitzats.

Pocs empleats de Lommite Societat Limitada tenien accés a la zona d'enlairament, i menys encara podien entrar a les mateixes llançadores mecanitzades. La manipulació dels dispositius que havia fet descendir als vehicles hauria deixat els indicis característics d'una interrupció computeritzada per part d'aquell que havia efectuat actes previs de terrorisme i sabotatge. Les fonts d’en Bruit ja havien establert que el culpable era un agent de Mineral InterGalàctic, però encara s'havia de descobrir la identitat del sabotejador.

L'equip que Bruit havia assignat a la recuperació era una barreja d'éssers de sistemes estel·lars relativament propers a Clak'dor, Sullust i Malastare -això era com dir biths, sullustans i trasplantats gran. Tots portaven sorprenents respiradors i calçats de grans dimensions que els mantenien amb vida mentre se submergien en la gelatinosa substància en què s'havia convertit el mineral per culpa de la pluja. Tots excepte Bruit, que calçava botes d'esport que li arribaven fins a la cuixa en el seu esforç per mantenir-se net.

-No hi ha dubte sobre això, cap- va dir un dels sullustans de límpids ulls, després de dur a terme una sèrie de tests en un dels droides guia de la sèrie R. -Qualsevol que s'hagi obert camí per sabotejar en aquest petit és el mateix que va desconnectar les cintes transportadores el mes passat. Apostaria el meu sou.

-No et molestis- va dir en Bruit. -Només has comprovat el que tots nosaltres també sabíem.- Va fer una furiosa sacsejada amb el seu cap. -Vull que les zones d'enlairament estiguin fora de servei fins que tinguem noves notícies, queda prohibit accedir-hi a tothom. Després vull que cada membre dels equips de preparació i manteniment passin per l'interrogatori.

-I què passa amb el mineral, cap?- Va preguntar un dels biths.

-Nosaltres portarem personal temporalment, fins i tot si hem d'anar a Fondor a abastir dels equips que necessitem. Un cop estiguem preparats i operatius, haurem de doblar el nombre de sortides de llançadores.

En doblar els vols, augmentarien les despeses, i tots es van queixar.

-Què dirà el president d'això?- Va preguntar el sullustà.

Bruit va fer una ullada en direcció a la seu. Arrant ja sabia que els droides guia havien estat localitzats, i estava esperant l'informe d’en Bruit a la seva oficina.

-T'ho explicaré quan torni- va dir Bruit.

Es va posar de camí cap al lliscant que havia deixat en el post de control, però no havia avançat ni deu metres quan la seva bota esquerra va quedar atrapada sense esperança en les fangoses runes. La va agafar per la part superior, esperant que pogués simplement alliberar-la en tirar, però va perdre l'equilibri i va caure d'una banda, enfonsant-se fins a l'altura de l'espatlla dreta. Va mantenir aquella indigna postura per alguns moments, mentre fantasiava amb com de meravellós que podria ser viure a Coruscant.

-Estem d'acord en què s'estan complicant les coses- va dir Arrant quan Bruit va entrar a l'oficina, cobert de fang i amb un peu descalç. -També estic d'acord sobre això d’InterGalàctic. Els droides guia mostren exactament el que esperàvem trobar.

Una descoratjadora expressió va afectar l’elegant rostre d’Arrant.

-Això ha anat massa lluny- va dir després d'un moment. -Bruit, saps que sóc un home pacient, i bàsicament pacífic. He tolerat aquests actes de vandalisme i sabotatge, però he arribat al meu límit. La pèrdua d'aquelles dues llançadores... Mira. Enginyeria Corelliana acaba de tractar amb InterGalàctic per un enviament que nosaltres no podíem proporcionar -sens dubte, InterGalàctic es va anticipar al que passaria.

-No passarà de nou -es va interposar Bruit. -He posat fora de servei les zones d'enlairament i estic portant equips de substitució.

-Tens un dia- va dir Arrant.

Bruit el va mirar bocabadat.

-Eriadú ha transmès comandes de gran importància per a nosaltres i InterGalàctic- va explicar Arrant. -Esperem lliurar-los a finals d'aquesta setmana, el que ens dóna el temps just per sortir amb les fragates carregades i saltar a l'hiperespai. Això és un contracte de tot o res Bruit, i Eriadú recompensarà qualsevol de nosaltres que pugui fer el lliurament a temps i sense incidents. LSL necessita arribar-hi la primera, ho entens?

Bruit va assentir.

-Tindrem les llançadores llestes i operatives en un dia.

-Això és només el començament- va dir Arrant detingudament. -El fet que no vas a eradicar als sabotejadors per llavors és una aposta segura, així que en comptes d'això vull que facis el que sigui per respondre davant les accions d’InterGalàctic -va esperar que Bruit comprengués el seu propòsit. -Vull donar-los fort, Bruit. Però no vull que fer-ho directament.

Bruit ho va considerar.

-Suposo que podríem contractar a una organització criminal. Sol Negre, potser.

Arrant va agitar les mans en un gest de rebuig.

-Aquesta és la teva àrea de coneixement. Quant menys sàpiga jo, millor. L'únic que no vull és que estiguem en una situació en què puguem ser víctimes de xantatge després.

-Llavors serà millor que ens desentenguem usant mercenaris.

-Fes el que necessitis fer, i no importa el que costi.

Bruit va prendre alè.

-Tinc el pressentiment que Dorvalla no serà el mateix a partir d'ara.

 Següent

---

[1] En anglès és Lommite Limited (LL), com en català la denominació corresponent és Societat Limitada he posat LSL. (N. del T.)