divendres, 26 d’agost del 2016

La Força unificadora (XXIV)

Anterior



CAPÍTOL 24

El sol rogenc de Caluula estava sobre la serra, llepant les copes dels arbres més alts i escalfant l'aire. La Leia va començar a fregar-se les mans però es va aturar quan es va adonar que el fred que sentia no tenia res a veure amb la temperatura. Al nord del camí, en una zona d'arbres que estaven partits per la meitat, l'equip va trobar un coralita estrellat.
La nau era translúcida, la coberta estava trencada i en la cavitat que servia com a cabina estava assegut el pilot mort. La caputxa de cognició, que era el mitjà de comunicació del pilot amb el coralita, estava pansida i enganxada a la seva cara com un llençol de plastifí. En Han estava ajupit al costat del morro de la nau esmussada, furgant una massa de vermell intens, tatxonada amb protuberàncies blaves, que havien gotejat pel fuselatge trencat.
-El dovin basal és mort -va dir.
-Igual que els llançadors i plasma -va replicar en Kyp.
El Mestre Jedi va envoltar l'aparell mentre Wraw i Sasso inspeccionaven la cabina. Page, Ferfer i Meloque exploraven el bosc, en direcció a Ciutat Caluula. Els timbus pasturaven a les rodalies. En Han es va posar dempeus, va posar les mans sobre el front i va mirar cap als arbres trencats.
-Va venir des d'aquesta direcció -va apuntar a una depressió a certa distància-. Va colpejar el sòl allà, va solcar tot el camí a través d'aquests arbustos i es va aturar aquí.
En Kyp va acabar d'envoltar l'aparell i va assentir amb el cap.
-L'única pregunta és, què el va fer caure?
-L'Estació de Caluula. Quina altra cosa si no?
En Kyp va contemplar el coralita.
-No hi ha senyals de làsers de bateries o canons de caces.
En Han va arrufar les celles.
-No pot ser.
Es va ajupir per observar la part inferior, després es va incorporar.
-Devia agafar un tret directe a través del fuselatge.
-Tampoc hi ha signes d'això -va dir en Sasso, saltant a terra.
En Han mirà a Kyp.
-Pot haver estat abatut per un canó d'ions... -va deixar que les seves paraules es perdessin quan es va adonar que era impossible-. Cap aparell s'estavella a velocitat terminal i acaba amb aquest aspecte.
En Kyp va assentir.
-Pel rastre dels arbres partits i la profunditat del cràter de l'impacte, el cori no va poder haver estat més alt de tres-cents metres.
-Una patrulla -va dir en Sasso-. Això explicaria per què no hi ha danys calorífics.
En Han es va tornar cap al rodià.
-Va poder algú de la teva gent haver-li fet caure d'un tret? Algú de la resistència?
En Sasso va negar amb el cap.
-No tenim armes per això.
Wraw va sortir d'un salt de la cabina.
-Així que, què va passar? Va tenir un atac cardíac?
En Han va arrufar els llavis i va arronsar les espatlles.
-Potser amb els yuuzhan vong dedicant gairebé tot el que tenen a l'armada, van exiliar als seus bioides de rebuig i guerrers amb menys experiència a mons com Caluula -va riure amb tristesa-. Estan en pitjor forma que nosaltres.
-No -va dir en Kyp-. Només aquí estan en pitjor forma.
La Leia els escoltava tractar de convèncer-se que hi havia una explicació raonable per a l'aparell estavellat i per als ineptes guerrers que havien emboscat. Però, de fet, la manca d'una veritable explicació posava nerviós a tothom. Preocupats per si l'equip estava sent vigilat, ningú havia pogut dormir la nit anterior. Al matí van prendre la decisió d'abandonar el camí i caminar a través del bosc, amb l'esperança d'evitar ser detectats. Que no haguessin vist cap bioide de reconeixement o proves de patrulles a peu només augmentava la sensació que estaven sent conduïts a un parany. Després, el seu caminar serpentejant els va portar fins al coralita.
-Saps el que podria haver succeït -deia en Han-, el yammosk pot haver-se equivocat.
-Puc imaginar això -va dir en Sasso-. Fins i tot puc imaginar que un accident com aquest matés al pilot i al dovin basal. Però, per què va morir la caputxa de cognició? S'alimenten les caputxes dels basal? -Va mirar al coralita-. He passat més temps tractant d'evitar-los que d'estudiar-los.
-La nostra filla podria explicar-ho -va dir en Han-. Ella va pilotar una nau com aquesta.
Jaina! Una sensació de profunda preocupació va travessar la Leia. Però abans que pogués donar-li sentit, en Han va començar a cridar alguna cosa a Wraw. La Leia va mirar al bothan que havia tornat a la cabina i estava fent dibuixos a l'interior.
-Alguna cosa per ensenyar als néts -va dir en Wraw quan en Han va voler saber què estava fent.
-Néts? Tindràs sort si tens fills.
En Wraw va tancar el panell de dibuix.
-Si els tinc, sé que tindré prou sentit comú per mantenir-los apartats de la guerra.
En Han es va dirigir cap al bothan amb amenaçadora familiaritat.
-Vaig a ensenyar-te modals abans que això acabi.
La Leia va poder veure que en Kyp estava preparat per interposar-se entre tots dos, però la confrontació no va anar més lluny.
-Ell és corellià -va dir en Kyp a Wraw en veu baixa mentre en Han s'allunyava-. Ells no fan amenaces en fals.
En Wraw només va riure dissimuladament. Sasso es va anar a buscar a Meloque, Page i Ferfer. Han, Leia i Kyp estaven agrupant els timbus quan en Han va dir:
-Te n'adones que ens estan donant corda? -En Kyp va assentir-. És probable que tot el camí des del principi. Però això no vol dir que no puguem complir amb la missió. Només hem de vigilar les nostres esquenes.
-Parlant d'això, va fer Intel·ligència informes sobre Sasso i Ferfer?
-Hauràs de preguntar-li-ho a Wraw. Sé que tots dos es van unir a la resistència abans que els yuuzhan vong apareguessin en el Sistema Caluula. Sasso fins i tot va servir a l'Estació de Caluula durant algun temps.
-Almenys no estem venuts als vong.
-Fins on jo sé.
En Sasso va xiular un senyal i uns moments després ell, Page, el ryn i Meloque van aparèixer d'entre els arbres. A les mans de la ho'din bressolava una dotzena d'insectes, d'ales delicades i equipats amb grans ulls bioluminescents. Els va deixar a terra i es va asseure al costat d'ells.
-Estan morts -va anunciar amb to angoixat-. Tot el bosc està cobert amb els seus cossos. En la majoria dels casos, van morir dins de les seves conquilles. Altres semblen haver mort mentre volaven.
-Tots? -va preguntar la Leia, perplexa.
La Meloque negà amb el cap.
-Però els supervivents es mouen ensopits -Va mirar la Leia i als altres-. Aquí ha passat alguna cosa terrible.
En Han i en Kyp van intercanviar una lúgubre mirada.
-Hem de moure'ns -va dir en Page a tothom.
Diverses hores de descens van portar a l'equip de la Meloque a un contrafort baix que dominava el sud de Ciutat Caluula, i el prominent minshal semblant a un rusc que guardava el yammosk.
-Hi ha tres entrades -va explicar en Sasso des del un lloc a cobert que l'equip va trobar-. Dues en el front i una a la cara est. Totes són membranes que es dilaten i que es poden trencar amb pistoles làser. Els guàrdies estan situats en elles, generalment tres o quatre cada vegada. Suporten torns llargs, així que tindrem avantatge si ataquem al vespre, just quan el torn de tarda està a punt d'acabar. La guarnició està composta d'uns setanta-cinc guerrers. També hi ha un comandant, els seus subalterns, almenys un sacerdot i un d'aquests tècnics de trenes llargues...
-Un cuidador -va dir la Leia.
El rodià va assentir.
-Respecte al yammosk, no sé com matar-lo. Però suposo que tindreu alguna idea.
-Deixa-m'ho a mi -va dir en Kyp.
-És important que agafem els seus víllips de comunicació mentre estiguem dins -va afegir en Page.
La Leia va mirar les teulades planes de la senzilla ciutat. A jutjar per la posició del sol, l'equip havia d'esperar bastant. Ferfer es va oferir voluntari per trobar un lloc per amagar els timbus. Es va aixecar, però gairebé no s'havia mogut quan una exclamació feble de sorpresa es va sentir entre els arbres. Tothom es va tornar a la vegada per veure el ryn trontollant cap a ells, amb el ventre obert com una fruita madura. Darrere d'ell van sorgir quatre guerrers yuuzhan vong. En Han dirigí a la Leia la més breu mirada de sorpresa i va agafar la seva pistola. Page va fer el mateix amb el seu rifle, però no va poder ni tan sols posar-lo en posició de tir perquè va ser arrabassada de la seva mà per un dels amfibastons més llargs que la Leia havia vist en la seva vida, i que s'abalançava en l'aire com una vara. En Sasso ja estava carregant contra l'enemic que portava l'amfibastó, però no hi va haver avançat més de tres metres quan el guerrer va saltar sobre ell, va aterrar, es va girar i clavà un coufee a l'esquena del rodià.
En Kyp i la Leia van encendre els seus sabres làser alhora. Trets continus d'en Han i Wraw van fer que dos dels guerrers es tombessin a terra, però cap estava ferit. Kyp va córrer cap al més proper, encertant-li al pit amb una poderosa corba del seu sabre. El yuuzhan vong va grunyir i va caure rodant, però la seva fosca armadura de carn només tenia un solc fosc sense sang. En Kyp va girar i va baixar el sabre com si fos una destral. El guerrer va evadir el cop, es va posar sobre un genoll i va desplegar el seu amfibastó.
La criatura serpentejant s'estirava i s'encongia al voltant de l'empunyadura del sabre làser. Però en Kyp no estava disposat a lliurar la seva arma. En un autèntic estira i arronsa amb la criatura, ell va girar i va retrocedir, però sense efecte. Alhora, un segon amfibastó es va enroscar al voltant de la seva cintura i braços i el va tirar a terra. Han va disparar tres vegades al segon guerrer, empenyent-lo dos passos cap enrere amb cada tret, però sense matar-lo o impedir que l'amfibastó deixés d'empresonar a Kyp. En Han demanà ajuda a Wraw, però va veure que el bothan tractava desesperadament de mantenir a una altra parella de guerrers lluny d'en Page.
Sense pensar-s'ho, la Leia va jutjar que en Han i en Kyp estaven en major perill. Sostenint el seu sabre al costat del maluc i apuntant cap avall, es va moure cap al guerrer que amb l'amfibastó llançava a Kyp d'un costat a un altre. En Han va sentir, abans que va veure, a la Leia córrer.
-Leia! -va cridar sense deixar de disparar i apressant-se per assolir-la.
Quatre trets van arribar al guerrer objectiu de la Leia. Però alhora, l'altre guerrer va ordenar al seu amfibastó deixar anar l'empunyadura del sabre làser d'en Kyp i volar fins a la Leia. Veient el que venia, en Han es va tirar cap endavant en un intent desesperat d'interposar-se entre la Leia i l'arma. La Leia va veure amb horror que l'amfibastó es va enfonsar sòlidament al coll d'en Han i que no només li va envoltar el cap. Les seves mandíbules es van tancar i van clavar els llargs ullals en la carn d'en Han.
En Han va aterrar sobre un costat, però es va incorporar sobre els genolls ràpidament. Va aconseguir disparar tres vegades més abans que la pistola caigués de la seva mà tremolosa. Es va asseure cap enrere sobre els seus talons en estat de xoc, després es va inclinar cap a un costat, amb el cos corbat cap a dins, les mans tremoloses prop del seu pit. En Kyp va córrer cap a ell, només per ser detingut per tres guerrers. La boca de la Leia es va obrir en un crit silenciós.
Va tirar el sabre làser i va córrer cap al Han. Va veure horroritzada les dues marques en el seu coll i va agafar la seva mà dreta entre les seves.
-Han! -va cridar-. Han!
La Meloque va aparèixer de sobte al seu costat i va aixecar el cap d'en Han del sòl. El seu rostre era una màscara pàl·lida de dolor i pena.
-Si... vaig saber des del co... co... començament que aquesta no era la meva guerra -va quequejar en Han. Dos regalims de sang li queien de les ferides del coll.
-Han! -va dir la Leia amb els ulls oberts com plats pel terror. Va aixecar la mirada cap als guerrers que avançaven, dos dels quals subjectaven a Kyp, gairebé com si esperés que vinguessin en ajuda d'en Han. En comptes d'això, un d'ells la va agafar a ella i la Meloque i les va posar dempeus.
-No, no -va dir la Leia, capcinejant.
En Han va estendre una mà cap a ella, però el guerrer la hi va fúmer un cop de peu. Els ulls d'en Han es van tancar i el seu cos es va quedar laci.
-No! -cridava mentre el guerrer l'arrossegava.

* * *

-Informe de baixes del primer enfrontament, Mestre Bèl·lic -va dir el Comandant Suprem Loiric Kaan, mentre feia un gest cap a un nínxol al mur de la càmera de comandament de la Muntanya de Yammka.
En Nas Choka es va girar des de la transparència de la bombolla d'observació per estudiar la representació dels insectes brill.
-Acceptables -va pronunciar després d'un moment.
-Un ús intel·ligent de les màquines -va remarcar en Loiric Kaan.
El llavi superior del Mestre Bèl·lic es va corbar i va mirar al seu Comandant Suprem.
-Un altre acte de covardia. Deixa de pensar en termes de les armes que empren els nostres enemics, i concentra't en com lluiten. Pensa en les màquines com si fossin éssers vius si això t'ajuda a veure el tema amb més claredat.
En Loiric Kaan va inclinar el cap.
-Mestre Bèl·lic.
En Nas Choka es va dirigir al nínxol dels insectes brill que mostraven la disposició dels grups de batalla de l'enemic.
-Ells volen reservar-se per defensar la nova capital -va dir en Loiric Kaan-, però ara no poden salvar-la.
En Nas Choka va cridar amb un senyal a uns dels seus subalterns.
-Acompanya al Comandant Suprem Loiric Kaan fora de la cambra de comandament. Si aquesta guerra es guanyés amb paraules confiades, ja els hauríem derrotat.
El Mestre Bèl·lic va tornar l'esquena a Kaan mentre era conduït cap a l'iris de la càmera.
-El nombre de naus és significativament menor del que s'havia calculat -va dir el cap tàctic quan es va tancar la membrana.
-És clar -va dir en Nas Choka-. Confiant en l'efectivitat de les seves traïcions, van decidir mantenir naus en reserva per executar els seus objectius secundaris.
-Les ales de caces estan formant per atacar -va informar un subaltern.
En Nas Choka va fer un soroll desdenyós.
-Com un eixam d'insectes del qual no pots fugir ni pots repel·lir. Les pestes poden ser, però, eradicades -es va dirigir a la femella situada al cor de víllip-. Ordena als Dominis Vang i Pekeen que ruixin les àrees contaminades. Després mana als yammosk que arreglin la nostra formació amb coralites auxiliars...
El Mestre Bèl·lic i el cap tàctic es van acostar a la transparència per veure brillants plomes de plasma descarregades de tot arreu des del nucli. Van desaparèixer dotzenes de petits caces i molts altres van ser colpejats i van quedar inútils.
-Una altra vegada -va ordenar en Nas Choka.
Un segon torrent de mort líquida brollà de les naus de guerra, destruint encara més caces.
-Ara, mana a les yorik-akaga i les yorik-vec a la rereguarda. Deixa que els matalok siguin la nostra punta de llança.
El subaltern xocà els punys contra les espatlles en senyal de salutació.
-Mestre Bèl·lic -la tàctica del cor de víllip va interrompre prudentment-. Comunicació del Summe Senyor Shimrra.
En Nas Choka es va aproximar i va fer una reverència davant del víllip d'en Shimrra. Tots els altres a la cambra de comandament es van agenollar, amb els fronts pressionant el terra.
-Tot té bon presagi, Temible Senyor -va començar en Nas Choka-. Et lliurarem la victòria aquest mateix dia, o morirem en l'intent.
-Millor per a tu, Mestre Bèl·lic, que moris lliurant la victòria.
-Comprès, Senyor.
El víllip d'en Shimrra va tornar a parlar:
-Tens la meva benedicció, i les benediccions dels Déus. Yun-Yuuzhan i Yun-Yammka al teu costat, com la mà dreta i la mà esquerra.
-Pressento la seva presència, Gran Senyor.
-L'enemic s'arronsa de terror davant nostre?
-De moment la seva flota es manté.
-Llavors han reunit el valor per enfrontar-se a nosaltres? Serà la seva perdició. Tens tota la meva confiança, Mestre Bèl·lic. Et deixo als teus assumptes.
El víllip va tornar a la seva aparença original. En Nas Choka es va aixecar i es va dirigir a la transparència per observar la trobada furiosa entre coralites i caces, yorik-vec i bombarders Simitarra.
-Sovv i Kre'fey estan lluitant amb les seves ments, no amb els seus cossos -li va explicar al cap tàctic-. Són els individus més petits els qui ataquen un de més gran. Fins i tot si ells són prou àgils per penetrar les defenses del seu oponent, les seves mans són massa petites per causar un dany sever, i els seus músculs no tenen la força per posar al seu enemic de genolls. Així que planeja-ho acuradament. Potser ells incitin al guerrer més gran per atacar primer i errar el blanc, esperant amb això desequilibrar-lo amb una empenta acuradament calculada o colpejar-lo al genoll. O potser s'emportin als seus amics, igualment petits, perquè els hi protegeixin l'esquena, o ells ataquen primer, confiant que les seves cohorts estaran preparades per trobar obertures. Els ofereix com una distracció, perquè el guerrer més gran s'arrisqui un xoc a la dreta, un cop que arriba des de l'esquerra -l'expressió d'en Nas Choka es va endurir-. Aquesta batalla no és l'última resistència. No té res a veure amb l'honor o el desig de morir. És un estratagema. Afortunadament tinc idea de per on vindrà el cop sorpresa.
El tàctic fer que sí amb malícia. En Nas Choka es va dirigir a la femella del víllip.
-Alerta als grups dels Dominis Shen'g, Eklut i Taav. A la meva ordre se separaran de l'armada i es prepararan per anar a l'espai fosc.
Ella va assentir amb el cap.
-A Toong'l i Caluula, i des d'allà a Yuuzhan'tar.
En Nas Choka va fer un gest de menyspreu.
-Juga amb els teus víllip senyora. Deixa l'estratègia a aquells que viuen per lluitar -es va dirigir al cap tàctic-. Ordena-ho, tàctic.
-A la Ruta Comercial Perlemiana -va dir el prim yuuzhan vong a la yuuzhan vong-. I des d'allà a Contruum!

* * *

La Leia encara estava en estat de xoc quan els tres guerrers supervivents la van portar a ella, Kyp, Page, Wraw i Meloque a la instal·lació del yammosk. A Sasso i Ferfer els van deixar al bosc per a morir. Al Han el van arrossegar agafat pels canells com a un animal caçat. Estava viu però inconscient, o en estat de coma, a causa del verí de l'amfibastó. Malgrat el seu terror, la Leia es va adonar que el guàrdia apostat a la membrana oriental del minshal estava una mica cansat i que aquesta membrana semblava fina i feble, i traspuava un líquid viscós.
El guàrdia va fer un esforç per posar-se dempeus quan el trio de guerrers es va aproximar. Amb prou feines va creuar els braços a manera de salutació, i els va dir alguna cosa amb veu feble.
-Els està dient que el comandant espera -Va traduir en Page en veu baixa.
Un dels guerrers va ensopegar una mica quan van creuar el llindar que donava a l'interior llòbrec del minshal. Curiosament, ell era l'únic dels tres que no havia estat ferit durant la breu baralla. En Kyp també va notar l'ensopegada.
-Alguna cosa no va bé.
Va rebre un dur cop a les costelles per parlar.
A dins, l'olor a podridura era aclaparador. Hi havia basses de saliva que es recollia del sòl esponjós, i les parets bioluminescents de liquen tenien granellades de punts negres. Milers d'insectes aràcnids moribunds, similars als que la Leia havia vist a l'atall vivent, s'arrossegaven en aparent confusió. Brunzidors morts estaven escampats per terra. Una cuidadora estava a l'avantcambra sobre una llitera, portada per dos guerrers baixos, de pell fosca. La pell de la cuidadora era d'un verd pàl·lid, igual que la falsa de la Leia, i els seus molts dits que se li havien empeltat al seu canell penjaven lànguids. Els guerrers van empènyer la Leia i als altres cap endavant, i van tirar d'en Han.
El cor de la Leia es va aturar quan la va veure agitar-se. La cuidadora s'estava dirigint als guerrers des de la seva llitera.
-Els està felicitant per haver-nos capturat -va murmurar la Meloque als altres-. Diu que contribuirem granment al sacrifici.
La cuidadora va cridar a dos membres de les tropes i va passar una llarga estona mirant-los, inspeccionant les seves cares, membres i torsos. Un dels guerrers va indicar una espècie de tumor en el seu coll, i va clavar un genoll als peus de la llitera, en el que semblava ser humiliació.
-Què passa? -va preguntar en Kyp a Meloque.
Ella va escoltar durant un moment.
-El guerrer creu que s'ha convertit en un avergonyit, perquè el seu cos està rebutjant algun tipus de... millora que va rebre, -La Meloque va escoltar una mica més, després va afegir- la cuidadora li està dient que no és un Avergonyit. Que el creixement del tumor no té res a veure amb els Déus, i tot té a veure amb aquest món, tot té a veure amb Caluula.
-Caluula? -va repetir en Page confús.
El guerrer va semblar alleujat. Es va aixecar, va agafar el seu coufee i es va girar cap a la Leia, només per ser detingut per la mà de la cuidadora.
-Vol matar-nos -va explicar la Meloque.
-Això ja ho he captat -va dir en Kyp-. Ella els està assegurant que morirem abans de la posta de sol.
-Quin alleujament -va dir en Wraw-. Per un moment vaig pensar que ens anaven a deixar marxar.
En Kyp va mirar al bothan.
-Fes conya mentre hi hagi temps.
La cuidadora estava parlant de nou. La Leia va reconèixer la paraula Yuuzhan'tar. La Meloque va traduir.
-Està ordenant als guerrers especials, els assassins, com ella els anomena, que la portin de tornada a Yuuz... a Coruscant immediatament. Diu que és imperatiu que ella digui al seu mestre que el que ha passat aquí ha posat a tothom malalt. Està prometent als assassins que el comandant els veurà personalment.
-Yun-Harla em socorre en el meu temps de necessitat -va dir una veu masculina en bàsic. A la Leia l'accent li era familiar, i clarament a Page, que va girar el cap per mirar a qui havia parlat. Un yuuzhan vong alt, prim, va entrar a l'avantcambra, els seus braços escorxats es recolzaven al voltant de les espatlles de dos grans guerrers.
-Benvinguts, Jedi, ho'din i bothan. I vostè, capità Page. No li vaig prometre que li veuria en una pira funerària?
Tot d'una la Leia va recordar on l'havia vist abans, a bord de la nau comboi yuuzhan vong. Era el comandant Malik Carr.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada