CAPÍTOL 4
En un enramat cobert de fulles que proporcionava una
zona d'ombra al pati de la presó, el comandant yuuzhan vong Malik Carr estaven
sent ventallat per dos chazrach reptiloides amb uns implants de llavor de
corall que els hi sobresortien dels fronts. Excessivament alt i més prim que la
majoria dels de la seva raça, Carr portava una camisa de color os i un mocador
estampat cobrint-li el cap, les borles estaven trenades en el seu llarg pèl que
li arribava a la cintura. Els seus dies gloriosos com a guerrer quedaven
patents pels tatuatges i escarificacions que li adornaven la cara i el tors,
encara que els més recents revelaven, perquè tots poguessin veure-ho, que una
vegada havia ostentat un rang més elevat. Tanmateix, els guardians de la presó
li mostraven una deferència indestructible a causa del respecte que sentien per
la seva fèrria devoció a la casta de guerrers i a Yun-Yammka, el déu de la
guerra. Movent-se enèrgicament i iradament, el subaltern S'yito es va acostar a
l'enramat i es va colpejar els punys amb les espatlles oposades en una
salutació.
-Comandant, els presoners s'estan despertant.
En Carr va mirar al centre del pati on el major
Cracken, el capità Page i altres cinquanta oficials estaven asseguts agenollats
amb les mans lligades a pals de fusta clavats al terra tou.
Era cert: s'estremien les parpelles, els caps
s'aixecaven i es movien i espetegaven els llavis per la set. Els sols de Selvaris
estaven pràcticament sobre els seus caps i la calor pujava de la brillant sorra
en onades ondulants. La suor els havia enganxat les brutes robes als
escanyolits cossos i els hi queia en gruixudes gotes per les cares sense
afaitar i el pèl endurit. Carr es va posar dret i va sortir sota la llum
implacable amb S'yito i una dotzena de guerrers flanquejant-lo mentre creuava
el pati i es quedava dret amb les mans als malucs davant d'en Cracken i Page.
Un sacerdot se li va unir, negre de cap a peus per la sang seca. En Carr no va
parlar fins que va estar segur que els dos presoners estaven prestant atenció i
eren conscients de les circumstàncies.
-Estic segur que hauran gaudit de la migdiada -començà-.
Però han dormit una bona estona... -va prosseguir aixecant la cara al cel i
pressionant la vora interior de la mà dreta contra el seu front inclinat-. Ja
és migdia -es va agafar les mans darrere l'esquena i va passejar per davant
dels presoners-. Quant els nostres escarabats sentinella ens van alertar que
alguns de vosaltres estaven fora dels murs, vaig ordenar que es col·loquessin
sensilllimagues en tots els dormitoris. Mai és una experiència agradable
despertar-se d'un episodi de son induït. El mal de cap, les nàusees, les
membranes nasals irritades... Però em consola pensant que tots vostès hauran
tingut somnis agradables -es va aturar davant d'un barbut Page i va deixar
escapar una mica de la seva ira-. Arribarà un dia en què ni la son els hi servirà
d'escapatòria i en què recordaran el temps que aquí van passar com una època
feliç.
Quan es va assabentar de la fugida que s'havia produït
abans de l'alba, en Carr va estar a punt de posar-se un tkun al voltant del
coll i prémer aquest garrot vivent fins arrencar-se la vida. Era per culpa del
seu fracàs a Fondor, més de tres anys abans, pel que li havien degradat al rang
de comandant i encarregat d'un camp de presoners de guerra en la vora més remota
de la ruta d'invasió. I el que era pitjor: en el llunyà Yuuzhan'tar, els seus
antics iguals (Nas Choka, Eminent Harrar i Nom Anor), havien estat ascendits i
ara eren membres de la cort de Summe Senyor Shimrra. La perspectiva d'una altra
indignitat havia omplert a Carr de tal odi per a si mateix que no estava segur
de poder seguir endavant. No obstant això, en l'últim moment va decidir que si
tenia cura (i si podia evitar que el Mestre Bèl·lic Nas Choka s'assabentés de
la fugida, o almenys sostenir que era part d'un pla per obtenir informació
sobre els grups de la resistència local), pot ser que encara pogués lliurar-se
de la presó a la qual el destí li havia desterrat. Amb aquesta fi en ment li
havia alleujat saber que les partides de recerca que havia enviat havien tingut
un èxit parcial: dos fugitius havien resultat morts i un tercer havia estat
capturat. Però el quart havia estat tret del món per un artiller enemic. En Carr
es va tornar a S'yito.
-Porteu al presoner.
En S'yito i altres dos guerrers van fer la salutació i
es van allunyar cap a la porta davantera. Quan van tornar un moment després,
arrossegaven darrere d'ell a un bith pràcticament nu que, pel que semblava,
havia estat víctima d'una xarxa de lav peq. A Carr li va alegrar en gran manera
veure l'expressió de sorpresa consternació de les cares d'en Page, Cracken i la
resta, encara que aquestes expressions van quedar ràpidament transformades en
celles d'odi pels guerrers que van deixar caure sense cap cerimònia al bith amb
la cara sobre la sorra. Carr es va acostar al bith, que tenia el crani sense
cabells ple d'esgarrapades i sagnant, a més dels braços i les cames emmanillats.
-Aquest ser -va començar en Carr- va intentar escapar
juntament amb altres tres que no han aconseguit sobreviure... -va deixar en
l'aire les paraules deliberadament, només per observar l'efecte de la mentida
en els presoners allà reunits-. És una pena, oi? -va començar una altra
vegada-. Tant esforç per a tan poca recompensa. De totes maneres no puc evitar
estar impressionat. Un túnel d'escapament ben planificat, unes màquines
voladores acuradament ocultes... Gairebé em resulta suficient per fer-me
oblidar com de covards que van ser vostès per deixar-se capturar en primera
instància -Va trobar la mirada d'en Page i li va tornar l'arrufament obstinat-.
Em fan fàstic. Porten les seves dones, els seus amics i la seva descendència
amb vostès a la batalla. Es rendeixen en comptes de lluitar fins al final. Estan
tolits, però no mostren vergonya. Persisteixen, però sense un propòsit clar -va
assenyalar al bith-. Almenys aquest ha demostrat seguir tenint una mica de
coratge -En Carr es va posar a passejar de nou-. Però em veig obligat a admetre
que tinc certa curiositat. Pel que sé de l'espècie Bith, ell probablement
hauria pogut sobreviure a la jungla, subsistint amb els aliments naturals que
jo he permès que es portin dins d'aquestes parets. La pregunta és: per què hi
haurà triat posar en perill la resta de vostès amb aquesta mostra de
desobediència? L'única resposta és que tots vostès van conspirar per a la seva
fugida, potser perquè lliurés un missatge de certa importància. Va ser aquest
el cas? -En Carr va moure la mà com per apartar la idea-. Però ja tornarem a
això més tard. Abans d'això, aquells que han estat realment responsables han de
ser castigats.
Va mirar amb duresa a Cracken i Page i després es va
tornar cap a S'yito.
-Subaltern, ordeni als seus guerrers que facin dues
files. Els més baixos en una fila i els més alts en una altra -S'yito va
traduir l'ordre a yuuzhan vong i els guerrers van obeir-. Ara -va continuar en Carr-,
els guerrers més baixos executaran als més alts.
S'yito va fer una salutació i va assentir greument en
direcció als guerrers. Els sentenciats ni van protestar ni es van defensar
mentre els apunyalaven amb coufees o els colpejaven amb els amfibastons. Un per
un van anar caient i la seva sang negra es va anar filtrant entre la sorra.
Ngdin amb forma de llengua van sortir de nínxols en el corall Yorik per escurar
el que el terreny porós no podia absorbir. Carr va esperar que les criatures acabessin
el seu treball abans d'apropar-se al bith amb grans gambades i ajupir-se per
recolzar-se sobre un genoll.
-Després de l'acte de valentia que ha realitzat, em
doldria condemnar-lo a una mort tosca. Per què no augmentar aquesta fama en els
últims moments de la seva vida dient-me per què va intentar vostè escapar? No m'obligui
a arrencar-li la veritat.
-Digues-li, Clak'dor -li va dir Pash Cracken-. Digues
el que saps! Estava seguint ordres -va afegir en Page mirant fixament a Carr-.
Si vol castigar a algú, castigui'ns a nosaltres.
En Carr gairebé va somriure.
-Tot al seu temps, capità. Però sospito que si vostè sabés
el que sap ell, hauria estat vostè qui escapés -va tornar a l'enramat. De sota
el seient que ell havia ocupat abans va treure el tkun que havia estat a punt
de posar-se al voltant del seu propi coll aquell mateix matí. Va portar la
criatura biotecnològica de cos gruixut fins al bith i el va col·locar al
voltant del fi coll del presoner.
-Això és un tkun -va explicar als presoners-.
Normalment és una criatura dòcil. Però quan se li provoca, mostra el seu enuig
enroscant-se voltant de l'objecte en el qual descansa i estrenyent-lo.
Deixin-me que ho demostri...
En Carr va pessigar el tkun amb el seu esmolat índex.
Page i els altres van deixar anar malediccions i van lluitar en va per
lliurar-se dels seus lligams. El bith va començar a boquejar per agafar aire.
Carr el va mirar desapassionadament.
-Desafortunadament, al tkun no se li pot convèncer que
relaxi la seva pressió una vegada que ha començat a contreure's. Per aturar-lo
només se'l pot matar -va tornar a posar-se de genolls al costat del bith-. Ara
digui per què estava tan desesperat per deixar aquesta bonica casa que els hem
proporcionat. Deixeu anar la informació que sap.
El bith va girar el cap cap a un costat i va escopir a
Carr.
-M'ho esperava -va dir en Carr netejant-se la cara. Va
tornar a pessigar al tkun, que va contraure més el seu cos. Els ulls negres del
bith van estar a punt de sortir-li de les òrbites i la seva cara arrugada i el
seu cap prominent van anar adquirint un color fosc.
-No em faria res matar el tkun si em diu el que vull
saber.
El bith es va arrossegar una mica i després va caure
sobre la sorra com un peix fora de l'aigua. En Carr va pessigar al tkun una
tercera vegada. Un fil de veu va sortir de la gola del bith i va començar a
recitar una sèrie de fórmules numèriques. Tot d'una molt interessat, en Carr es
va ajupir per posar l'orella a prop dels llavis del bith. Va aixecar la mirada
cap al sacerdot.
-Què és això?
-Algun tipus de càlcul. Una equació matemàtica potser.
-Ja té el que volia -va cridar en Page-. Ja ho ha dit.
Ara mati aquesta maleïda cosa abans que sigui massa tard.
En Carr va estrènyer els seus llavis plens de
cicatrius.
-Sí, m'està dient alguna cosa... però què? -el bith va
repetir la fórmula.
-És un codi? -li va preguntar en Carr-. Escolti als
seus comandants. Ja ha estat un heroi. No cal que segueixi demostrant la seva
dedicació a la causa.
Tot el color havia abandonat el cap del bith i una
perllongada ranera va sortir de la seva boca frunzida. En Carr va sacsejar el
cap d'un costat a un altre com si estigués entristit. Va treure un coufee del
cinturó que li cenyia la faldilla i l'hi va clavar al tkun, que es va tensar de
cop i després va morir. Es va aixecar i va mirar directament a Page.
-Sembla que el seu camarada s'ha portat el seu secret a
la tomba.
En Page tenia les ganes de matar-lo amb la mirada, però
Carr només va arronsar les espatlles i es va tornar cap a S'yito.
-Porta els presoners al pou d'immolació on incinerem
les seves màquines infernals. Fica'ls dins i assegura't que es queden allà fins
al migdia de demà. Deixarem que els sols de Selvaris triïn els que val la pena
que segueixin vivint.
Una brigada de guardians van entrar corrent al pati.
Carr va esperar a l'ombra al fet que els presoners fossin posats dempeus.
Després va seguir la processó mentre travessava la porta de la presó fins al
pou on dotzenes d'androides havien estat fets miques.
-Subaltern, és obvi que els presoners van tenir ajuda
per planejar la fugida -va afirmar en Carr-. Agafi un destacament de guerrers i
executi a tots els habitants dels pobles del voltant.
En S'yito va saludar i trotà de tornada a la porta de
la presó. El capità Page va insistir a ser el primer a caminar per la planxa de
fusta que havien posat damunt del profund forat.
-Un moment, capità -va dir en Carr des de la vora del forat-.
Li dono una última oportunitat de passar aquesta nit en un llit de fulles en
comptes de sobre dels esquelets dels seus androides.
En Page va riure entre dents.
-Prefereixo morir.
En Carr va assentir pensativament.
-Morirà aviat de totes formes.
Sense una paraula més, Page es va llançar a la foscor.
Carr es va allunyar del forat i es va encaminar al seu grashal. Un codi, es va
dir. Estava segur que era això. Però, quina informació guardaria un cop
desxifrat? Va mirar el cel encegador preguntant-se cap a on es dirigiria la nau
de rescat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada