La Força unificadora (I)

La Força unificadora

El Nou Orde Jedi 19

James Luceno

La fi s'acosta. Al planeta vivent Zonama, Luke Skywalker, Mara Jade i Jacen Solo continuen investigant quin és l'origen de la Força, i les seves conclusions resulten sorprenents: els yuuzhan vong no són detectats per la Força, ni tan sols pel propi Sekot, personificació del planeta vivent.

Mentre l'Aliança Galàctica es jugava el tot pel tot en la defensa de Mon Calamari. Han i Leia van decidir tornar a l'Estació de Caluula per rescatar els amics que van deixar allà. En arribar queden terroritzats en comprovar els efectes devastadors del letal virus Alfa Vermell sobre els vong.

Coruscant, la nova capital Yuuzhan'tar viu un estat de caos. La profecia s'acosta i el món s'esquerda. El temible senyor Shimrra ha ordenat la destrucció de Yuuzhan'tar i de Zonama Sekot, el planeta vivent. El poder l'ha corromput totalment i, abans que els yuuzhan vong, siguin redimits per la profecia de Zonama. Abans de què l'Aliança Galàctica i els Jedi puguin vèncer-los, ell ho sacrificarà tot en honor dels Déus, convençut que el dolor farà grans als vong.

No obstant això, els mestres Jedi comandats per l'Skywalker no pretenen destruir-los...

PRIMERA PART

Creuant les Estrelles

CAPÍTOL 1

Selvaris, un taqueta verdosa entre una enorme col·lecció d'estrelles blanques i calentes, amb una sola lluna diminuta com a companyia, semblava el planeta més solitari de l'univers. Tenint en compte que portaven ja gairebé cinc anys immersos en una guerra que havia vist l'aniquilació de mons pacífics, el desbaratament de les principals rutes hiperespacials i la caiguda i l'ocupació del propi planeta Coruscant, el fet que un lloc tan insignificant pogués de sobte adquirir importància era potser la manifestació més clara de l'espantosa ombra que projectaven els yuuzhan vong sobre la galàxia. Una evidència immediata d'aquesta importància era un complex per a presoners de guerra que acabava de construir-se en mig de la densa jungla costanera del modest continent meridional de Selvaris. El complex, compost per edificis de detenció de fusta i les estructures orgàniques semblants a ruscs conegudes com grashal, estava envoltat per parets de corall Yorik i torres de vigilància que semblaven haver estat llançades allà pel mar de color aiguamarina del planeta o haver quedat exposades d'improvís per una marea baixa. Després de l'escabrós i alt perímetre, on la vegetació havia estat arrasada o reduïda a cendres per les armes de plasma, rígids brins d'herba que arribaven a l'altura del genoll sortien del sòl sorrenc i s'estenien fins l'estacada verda vibrant que suposava la primera línia d'arbres. Castigades per un vent salat persistent, les fulles amb forma de ventall dels arbres més alts se sacsejaven i emetien espetecs com estendards de guerra. Situada entre el campament de presoners i un estuari salobre que serpentejava fins a desembocar en el mar, la jungla combinava la vegetació indígena amb les espècies exòtiques creades mitjançant bioenginyeria pels yuuzhan vong i que aviat es convertirien en l'espècie dominant a Selvaris, com havia passat en innombrables mons amb anterioritat. Dues naus de descens Yorik carbonitzades, que no s'havien recuperat del tot després d'un enfrontament recent amb l'enemic en l'espai profund, descansaven en l'espaiós pati de la presó. Zigzaguejant entre elles hi anava un grup d'humans, biths amb els seus cranis pelats i gotals de gruixuts banyes, que portaven tres cossos embolicats en teles. Amb l'esquena recolzada contra un dels murs de corall, un guardià yuuzhan vong observava els presoners afanyar-se amb els morts.

-Doneu-vos pressa -ordenà-. A les gargamelles Luur no les hi agrada que les facin esperar.

Els presoners havien exigit amb vehemència que els hi permetessin desfer-se dels cossos d'acord amb els costums dels morts, però les tombes o les pires funeràries havien estat prohibides expressament pels sacerdots yuuzhan vong que oficiaven al temple proper. Les seves normes deien que tots els cossos orgànics havien de ser reciclats. Els morts podien ser abandonats perquè els devoressin els amples i voraços esbarts de carronyaires de Selvaris o utilitzar-se per alimentar les criatures dels yuuzhan vong conegudes com gargamelles Luur, que alguns dels presoners que més havien viatjat deien que eren una barreja de triturador d'escombraries i Sarlacc. El guardià era alt i tenia les extremitats llargues, el front allargat i inclinat i bosses blavoses sota els ulls. La llum dels dos sols de Selvaris havia enrogit una mica la seva pell i la calor d'hivernacle del planeta li havia consumit. Els tatuatges facials i les escarificacions indicaven que era un oficial, però no lluïa les deformacions i implants propis dels comandants. Portava els cabells recollits a un costat, subjectat amb una anella de corall negra i caient-li per sota de les espatlles, i s'ajustava la túnica de l'uniforme amb un estret cinturó de cuir. Envoltant-li el musculós avantbraç dret, com una mortífera branca de parra, tenia una arma de mà. El que feia que el subaltern S'yito resultés peculiar era que parlava bàsic, però no amb tanta fluïdesa com el seu comandant. Els presoners van fer una breu pausa com a resposta a l'ordre d'en S'yito que es donessin pressa.

-Preferiríem que els carronyers netegessin els ossos abans de donar-li de menjar en aquest engolidor d'escombraries -va dir el més baix dels humans.

-Dóna-li una alegria a la gola Luur tirant-te a tu mateix dins de les seves boques -va afegir un segon humà.

-Digues-li tu, Commenor -el va animar el gotal que hi havia al seu costat.

Amb els torsos nus, els cossos dels presoners estaven relliscosos per la suor i diversos quilos més prims que quan van arribar a Selvaris dos mesos estàndard abans, després d'haver estat capturats durant un intent fallit de tornar a prendre el planeta Gyndine. Els que portaven pantalons se'ls havien tallat a l'altura dels genolls i havien retallat les seves sabates per quedar-se només amb el necessari per evitar que els seus peus acabessin en carn viva pel bast sòl o per les acumulacions d'espinosos senalak que creixien fora dels murs. S'yito només va riure entre dents per la insolència i va moure la mà esquerra per dispersar el núvol d'insectes que l'envoltava. L'humà baix mostrà un somriure i després rigué.

-Us està ben merescut per utilitzar sang com pintura corporal, S'yito -S'yito no va comprendre el significat del comentari.

-Els insectes no són problema. El que passa és que no són insectes yuuzhan vong -amb una velocitat inusitada va atrapar un en l'aire i va tancar la mà sobre ell-. Encara no, almenys.

La creació d'un nou món havia començat a l'hemisferi oriental de Selvaris i es deia que avançava pel planeta a una velocitat d'uns dos-cents quilòmetres per dia local. La vegetació creada amb bioenginyeria ja havia engolit diversos centres de població, però passarien mesos fins que conclogués l'imperatiu botànic. Fins llavors tot Selvaris era una presó. A cap dels residents se li permetia sortir del món des que havia crescut el camp d'internament i totes les instal·lacions de comunicacions enemigues havien estat desmantellades.

La tecnologia havia estat declarada il·legal. S'havia posat cura en destruir especialment els androides, destrucció que es va acompanyar d'una gran celebració realitzada en nom de la benevolència. Alliberats de la dependència de les màquines, les espècies intel·ligents podrien per fi albirar la veritable naturalesa de l'univers, que havia estat lliurada per Yun-Yuuzhan en un acte de sacrifici desinteressat, i que era mantinguda pels Déus menors en què el Creador havia dipositat la seva confiança.

-Potser hauríeu d'intentar convertir els nostres insectes -va suggerir un dels humanoides.

-Comenceu amenaçant-los amb arrencar-los les ales -va dir l'humà baix. S'yito va obrir la mà per mostrar la bestiola amb ales que havia subjectat, il·lès, entre l'índex i el polze.

-Aquesta és la raó per la qual vau perdre la guerra i per la qual la coexistència amb vosaltres és impossible. Creieu que nosaltres infligim dolor per diversió, quan el que nosaltres fem només és demostrar reverència pels nostres Déus -estirà el braç sense deixar anar a la pobra criatura-. Imagineu-vos que vosaltres sou aquest insecte. L'obediència porta a la llibertat; la desobediència a la desgràcia -i dient això va aixafar l'insecte contra el seu dur pit-. No hi ha camí intermedi. O ets un yuuzhan vong o estàs mort.

Abans que algun dels presoners pogués respondre, un oficial humà va creuar la porta del barracó més proper per sortir a la implacable llum del sol. Fornit i amb barba, portava el seu llardós uniforme amb orgull.

-Commenor, Antar, Clak'dor, ja n'hi ha prou de xerrada -va dir l'oficial dirigint-se a ells pels noms dels seus planetes d'origen en comptes de pels seus propis-. Seguiu amb les vostres tasques i després veniu a informar-me.

-Sí, capità -va dir l'humà baix fent una salutació.

-Aquest és en Page, oi? -va preguntar el gotal-. Només he sentit elogis sobre ell.

-I tots ells certs -va respondre un dels bith-. Però necessitaríem deu mil com ell si volem donar-li un tomb en aquesta guerra.

Quan els presoners es van marxar, S'yito es va girar per examinar el capità Judder Page, que va sostenir la mirada avaluadora del subaltern durant un llarg moment abans de tornar a entrar a l'edifici de fusta. El presoner que s'ocupava de transportar els cossos tenia raó, va pensar S'yito. Els guerrers com Page podrien arrencar la victòria de les mateixes goles de la derrota. Els yuuzhan vong anaven dominant aquella llarga guerra, però només de moment. El fet que hagués calgut fer créixer aquest camp de presoners a la superfície de Selvaris era bona prova d'això. Normalment una nau de batalla servia com a lloc de detenció, però, atès que les últimes fases del conflicte s'estaven desenvolupant en nombrosos fronts, totes les naus disponibles estaven desplegades per fer front a les forces hostils en els mons que encara es disputaven, en els sistemes conquerits, per defensar els difusos marges de la ruta d'invasió o per protegir Yuuzhan'tar, el Sagrat Centre, en el qual el Summe Senyor Shimrra exercia la presidència des de feia un any estàndard. En qualsevol altra circumstància no hi hauria hagut necessitat d'alts murs ni torres de vigilància, ni molt menys d'una dotació completa de guerrers per vigilar uns presoners, ni encara que es tractés de presoners d'alt estatus com el grup de diferents espècies que hi havia reunit a Selvaris. A l'inici de la guerra, els presoners haurien estat emmanillats i immobilitzats en gelatina blorash, o simplement proveïts d'implants de corall i units en règim d'esclavitud a un dhuryam (el Cervell Planetari). Però els grillons vius, la gelatina ràpida i els implants de corall escassejaven, i hi havia tan pocs dhuryam que ja resultaven fins i tot rars. Si S'yito hagués estat al comandament, Page i els altres com ell ja haurien estat executats. Però estant les coses com estaven, s'havien fet massa compromisos. Els barracons de fusta, la forma de rebutjar els cossos, el menjar... No importava de quina espècie fossin, els presoners no tenien estómac per a la dieta dels yuuzhan vong. Amb tants sucumbint per les ferides de batalla o la malnutrició, el comandant de la presó s'havia vist obligat a permetre que es portés menjar d'un assentament proper on els residents pescaven peixos i altres formes marines de vida dels ben assortits mars de Selvaris i recollien fruita dels igualment generosos boscos del planeta. Per evitar la possibilitat que hi hagués cèl·lules de resistència operant en l'assentament, el lloc estava més vigilat que la mateixa presó. Es deia entre els guerrers que Selvaris no tenia vida intel·ligent indígena i realment els habitants que deien «llar» en aquest planeta semblaven éssers que, o havien estat abandonats a la seva sort allà, o s'amagaven d'alguna cosa. L'ésser que portava les racions setmanals de menjar no era una excepció. Cobert per una capa de pèl de color fum, caminava alçat sobre dues cames musculoses i lluïa una cua que semblava molt útil. Un parell d'ulls brillaven en una cara prima i bigotuda, el tret més prominent era un bec d'alguna substància cartilaginosa perforada a intervals com si fos una flauta i corbat cap avall sobre un bigoti que queia. Estava enganxat a un carro que es desplaçava sobre dues rodes de corall Yorik i que sempre venia ple de cistelles, atuells i una col·lecció de sacs fets a mà plens.

-Aliment per als presoners -va anunciar l'ésser quan va arribar a la porta principal de la presó tallada en os.

S'yito es va acostar tranquil·lament mentre quatre dels sentinelles s'afanyaven llevant les tapes de les cistelles i deixant anar les cordes que asseguraven els sacs. Va ensumar el contingut d'una de les bosses obertes.

-S'ha preparat tot això d'acord amb les instruccions del comandant? -li va preguntar en bàsic a qui portava el menjar.

L'ésser va assentir. La pell del seu cap era d'un blanc pur i la tenia estarrufada, com si tingués por.

-Netejada, descontaminada i separada en carn, gra i fruites, Temible.

Aquest títol honorífic normalment es reservava per als comandants, però S'yito no es va molestar a corregir l'ésser.

-Beneïda també?

-Vinc directament des del temple.

En S'yito mirà el solc que havia quedat en el camí sense pavimentar que desapareixia en la poblada jungla. Perquè la guarnició tingués algun lloc de culte, els sacerdots havien col·locat una estàtua de Yun-Yammka l'Aniquilador en un grashal sembrat especialment per al seu ús com a temple. Prop del temple estava el grashal del comandant i uns barracons de grashal per als oficinals inferiors.

-Peix?

-Sí, Temible.

El subaltern va assenyalar una pila d'esferes peludes i de dura closca.

-I això què és?

-Una fruita que creix en les copes dels arbres més alts. La seva carn és rica i té una mena de llet dins.

-Obre'n un.

L'ésser que havia portat el menjar va inserir un dit en forma de garfi profundament en la unió de la pela de la fruita i va aixecar un tros per obrir-la. S'yito ficà un dit i el va treure ple de la carn rosada de la fruita, per després emportar-se'l a la seva ampla boca.

-Massa bona per a ells -va anunciar quan la carn de la fruita es va dissoldre en la seva llengua foradada per les espines.

-Però necessària, suposo.

No molts guardians acceptaven que els presoners no poguessin tolerar el menjar yuuzhan vong. Sospitaven que al·legaven aquesta intolerància com a part de la seva estratagema en un continu estira i arronsa de voluntats entre els captius i els seus captors. L'ésser que havia portat el menjar va col·locar les mans, amb els palmells cap amunt, just sota el cor, en una postura d'oració.

-Yun-Yuuzhan és compassiu, Temible. Els mostra la fe veritable fins i tot als enemics.

En S'yito va arrufar les celles.

-Què saps tu de Yun-Yuuzhan?

-Jo he abraçat la veritat. Va fer falta l'arribada dels yuuzhan vong per obrir-me els ulls a l'existència dels Déus. Gràcies a la seva clemència, fins i tot els presoners acabaran veient la veritat.

En S'yito va sacsejar el cap amb fermesa.

-Els presoners no poden convertir-se. Per a ells la guerra ha acabat. Però en algun moment tots ens agenollarem davant Yun-Yuuzhan.

Els hi va fer un gest als altres sentinelles.

-Deixeu passar l'ésser que porta el menjar.

En el més gran dels barracons de fusta, que havien estat construïts pels mateixos presoners, hi havia poc a fer a part d'atendre els malalts i els moribunds, passar les hores diürnes parlant o dedicant-se als jocs d'atzar, i esperar famolencs al fet que arribés el següent menjar. Les tos aspres o els riures ocasionals interrompien el silenci depriment i asfixiant. Els yuuzhan vong no havien requerit a cap dels presoners per treballar en els camps de víllips ni en cap altra part dins de la presó, ni tampoc fora dels murs de corall Yorik, i fins llavors només havien interrogat als oficials de major rang. Constituïen un grup heterogeni; la majoria dels presoners havien estat capturats a Bilbringi, però alguns altres havien arribat de mons tan distants com Yag'Dhul, Antar IV i Ord Mantell. Portaven restes fets esquinçalls d'uniformes de vol de caces i d'uniformes de combat. Els seus cossos escanyolits i atrotinats tant si aquests eren barbamecs, plens de pèl, gràcils o rabassuts, estaven coberts de suor i brutícia. En comú només tenien el bàsic i, el que era més important, un odi profund i durador contra els yuuzhan vong. Que no els haguessin matat immediatament només significava que els havien salvat per al sacrifici, probablement quan es completés la formació del món a Selvaris o abans de la imminent batalla amb les forces d'Aliança Galàctica.

-Ha arribat el menjar! -va dir un humà que estava dret a l'entrada.

Es va sentir una estranya exclamació d'alegria i tots els que podien posar-se dempeus van formar una fila ordenada que deixava clara la disciplina que demostraven els presoners en tot moment. Amb els ulls molt oberts, les boques salivant davant la sola idea de rebre aliment, diversos presoners es van afanyar a sortir per ajudar a descarregar el carro i portar-ho tot a dins. Un twi'lek amb un lekku amputat estudià l'ésser baix que havia portat el menjar, mentre tots dos s'ocupaven de carregar sacs i atuells i portar-los al barracó.

-Ets un ryn -va dir el twi'lek.

-Espero que això no signifiqui que no vas a provar el menjar -va respondre el ryn.

Els ulls taronja del twi'lek van brillar.

-El millor menjar que he provat en la meva vida havia estat preparat per un ryn. Anys enrere vaig estar amb un parell dels de la teva raça en la Vora Exterior...

-Atenció! -va cridar una veu humana.

Tots els que van poder escoltar-la van aixecar el cap quan una parella d'oficials humans d'uniforme es van aproximar al barracó. Als presoners se'ls havia oblidat ja qualsevol noció de rang, però si es podia dir que algun d'ells estigués al comandament, aquests serien ells dos: el capità Judder Page i el major Pash Cracken. Tots dos procedien de mons importants (Page de Corulag i Cracken de Contruum) i tenien moltes coses en comú. Els dos eren descendents de famílies influents i havien estat entrenats en l'Acadèmia Imperial abans de desertar per unir-se a l'Aliança Rebel durant la guerra civil galàctica. Page, el que tenia millor aparença física dels dos, havia creat els Comandos de Katarn, i Cracken, també toscament atractiu i musculós fins i tot en la seva mitjana edat, l'equip de vol Cracken. Tots dos havien aconseguit parlar amb tanta facilitat el yuuzhan vong com el subaltern S'yito el bàsic.

-Deixeu lloc per al major i al capità al principi de la fila -va ordenar la mateixa veu humana que havia anunciat la seva arribada. Els oficials van declinar la petició.

-Menjarem després que la resta de vosaltres hagi tingut la seva ració -va dir en Page parlant per tots dos.

-Si us plau, senyors... -van insistir diversos dels que hi havia a la fila.

Page i Cracken van intercanviar mirades resignades i van assentir. Cracken va acceptar un bol de fusta que havia estat tallat per un dels presoners i va avançar fins al principi de la fila per al menjar, on el ryn estava remenant el contingut espès d'un enorme recipient fet de corall Yorik.

-T'agraïm que ens portis això -va dir en Cracken.

Tenia els ulls verd pàl·lid i el seu cabell vermell com el foc estava vinçat de gris, el que li afegia un toc de distinció als seus trets aristocràtics. El ryn va somriure astutament. Va ficar un cullerot dins el líquid espès i es va inclinar per sobre del recipient, el que va fer que en Cracken hagués d'imitar-lo perquè pogués omplir-li el bol. Quan l'orella esquerra d'en Cracken va estar tan a prop de la boca del ryn com per sentir un murmuri, l'ésser li va dir:

-Ryn u-u-cinc, provinent de Vòrtex -En Cracken va saber amagar la seva sorpresa. Havia sentit parlar del sindicat dels ryn només un parell de mesos abans, durant una reunió a Mon Calamari, que s'havia convertit en la caserna general de l'Aliança Galàctica després de la caiguda de Coruscant. Es tractava d'una extensa xarxa d'espies composta no sols de ryn, sinó també de membres d'altres espècies igualment llunyanes, i el sindicat utilitzava rutes espacials i hiperespacials secretes, afavorides pels Jedi, per proporcionar un canal de pas segur per als individus i la informació d'intel·ligència encoberta.

-Tens alguna cosa per a nosaltres? -li va preguntar Cracken en un xiuxiueig mentre el ryn li tirava cullerades de líquid al bol. Els ulls frontals del ryn van passar del recipient a la cara arrugada d'en Cracken.

-Mastiqui amb cura, major -va dir en veu molt baixa perquè només ell ho sentís-. Espereu allò inesperat.

En Cracken es va endreçar i li va dir el missatge a cau d'orella a Page, que al seu torn l'hi va passar al bith que hi havia darrere seu a la fila. Subreptíciament el missatge es va repetir una vegada i una altra fins que va arribar fins a l'últim del centenar aproximat de presoners. Per llavors Cracken, Page i alguns dels altres havien portat els seus bols a una taula basta, al voltant de la qual es van asseure a la gatzoneta i es van dedicar a emportar-se aquella pasta a la boca amb les mans, mirant-se els uns als altres amb discreta anticipació. Alhora, tres presoners es van acostar a l'entrada per vigilar els guardians. Els yuuzhan vong havien instal·lat víllips i altres dispositius d'escolta en els barracons, però els guerrers com S'yito, que mostraven una òbvia curiositat sobre l'enemic, tenien el costum d'aparèixer sense previ avís i dur a terme inspeccions i registres. Un devaronià ajupit al costat oposat de la taula on era en Page va fer un soroll ofegat. Fingint una tos, es va treure amb cura un objecte de la seva prima boca perillosa i el va mirar furtivament. Tots se li van quedar mirant amb expectació.

-Un cartílag -va dir aixecant els seus ulls rodons i decepcionats-. Almenys això és el que crec que és -els presoners van tornar al seu menjar i la tensió va anar augmentant quan els seus dits van començar a rascar els fons dels bols. Llavors Cracken va mossegar alguna cosa que va fer que li fessin mal els queixals. Es va ficar la mà esquerra a la boca i va utilitzar la llengua per extreure l'objecte i deixar-lo caure a la mà. Ara era el centre d'atenció; va obrir la mà un segon i va reconèixer l'objecte al moment. Amb ell encara al palmell de la mà, el va girar per col·locar-lo en la taula i el va lliscar cap a la seva esquerra, on, en un obrir i tancar d'ulls, va desaparèixer sota la mà dreta d'en Page.

-Un holodisc -va dir el capità en veu baixa sense tornar a mirar l'objecte.

-Només mostrarà el contingut una vegada. Haurem de ser ràpids -Cracken li va fer un gest amb la barbeta al devaronià amb banyes-. Aneu a buscar a Clak'dor, Garban i a la resta de la seva gent i porta'ls aquí el més aviat possible.

El devaronià es va aixecar i va sortir ràpidament. Page es va passar la mà per la cara barbuda.

-Anem a necessitar un lloc on mostrar les dades. No podem arriscar-nos a fer-ho obertament -En Cracken s'ho va pensar un moment i després es va tornar cap a un bothan de llarga barba que hi havia a la seva dreta.

-Qui és el que té la baralla de sàbacc? -la pell de l'alienígena onejà lleugerament.

-Deu ser Coruscant.

-Digues-li que el necessitem -el bothan va assentir i es va dirigir a la porta. Quan es va córrer la veu pel barracó, els presoners van començar a conversar en veu alta per així poder cobrir el que estaven parlant els que seguien a la taula. El ryn va colpejar el cullerot contra una banda del recipient i diversos dels presoners es van posar a distribuir fruita entre els altres, tirant-la per l'aire com si estiguessin jugant a llançar-se una pilota.

-Com van les coses al pati? -va preguntar en Page als sentinelles que hi havia a l'entrada.

-Coruscant ve cap aquí, senyor. També el grup de Clak'dor.

-I els guardians?

-Ningú està prestant atenció -Coruscant, un humà alt i de cabells rossos, va entrar somrient i ventant amb la baralla de sàbacc que havia fabricat amb trossos quadrats de cuir.

-M'han informat bé i per aquí hi ha algú interessat a jugar? -En Page va fer un gest perquè tots formessin un cercle al centre del barracó i que pugessin el nivell de soroll. Els guardians s'havien acostumat a l'escandalosa activitat que de vegades sorgia quan es jugava a les cartes i en Page estava decidit a fer que tot allò semblés real. Una dotzena de presoners es van llançar a cantar una cançó. La resta parlava animadament, cridant les probabilitats i fent apostes. El jugador humà, tres bith i un jenet van creuar la multitud falsament alegre fins arribar al centre de cercle, on Page i Cracken esperaven amb l'holodisc. Coruscant va començar a repartir cartes. Com humanoides altament evolucionats que eren, els bith eren profunds pensadors i artistes amb talent, i a més tenien la capacitat d'emmagatzemar i discriminar immenses quantitats de dades. En contrast, el jenet era baix i amb pinta de rosegador, però posseïa una memòria eidètica. Quan Page va estar segur que el cercle interior estava ben aïllat, es va ajupir com si anés a unir-se al joc.

-Només tindrem una oportunitat amb això. Segur que podeu fer-ho? -el musell del jenet es va arronsar divertit i va fixar els seus ulls en Page.

-Per això ens ha escollit, no? -En Page va assentir-. Llavors anem-hi.

Amb destresa, Page va col·locar el petit disc al terra de taulons de fusta i el va activar amb la sola pressió del seu dit índex dret. Un con invertit de llum blava es va projectar cap amunt i dins d'ell va començar a brillar una complexa equació matemàtica que en Page no va ser capaç ni de començar a comprendre, i molt menys resoldre o memoritzar. Els símbols i els números apareixien i desapareixien amb una rapidesa increïble. Després el disc va emetre un so sibilant i es va liquar. Ja tenia la boca oberta per preguntar-li als bith i al jenet si havien tingut èxit en l'operació de guardar l'equació en la memòria, quan S'yito i tres guardians yuuzhan vong van entrar en tromba al barracó i es van obrir pas a cops de colze fins el centre del cercle amb les dagues coufee desembeinades i els seus amfibastons amb forma de serp en alerta màxima, a punt per colpejar o escopir verí, el que fos necessari.

-Deteniu l'activitat que esteu duent a terme immediatament -va cridar el subaltern. La multitud es va dispersar lentament i va anar guardant silenci. Coruscant i els aparents jugadors de cartes es van moure amb cura per allunyar-se del rang de tir dels amfibastons.

-Quin és el problema, subaltern? -li va preguntar en Page en yuuzhan vong.

-Des de quan us embarqueu en jocs d'atzar a l'hora del menjar?

-Ens estàvem apostant les segones racions -En S'yito se'l va quedar mirant fixament.

-Estàs jugant amb mi, humà.

En Page va arronsar les espatlles dramàticament.

-És la meva feina S'yito -el subaltern va fer un amenaçador pas endavant.

-Posa fi al joc i a les cançons... o arrancarem les parts del teu cos responsables d'aquestes accions -els quatre yuuzhan vong es van girar i van sortir del barracó.

-Aquest paio no té sentit de l'humor -va dir Coruscant quan va sentir que ja podia fer-ho. Tots els que estaven al voltant d'en Page i en Cracken van mirar als dos oficials.

-Les dades han d'arribar al Comandament de l'Aliança -va dir en Cracken. En Page va assentir.

-I quan els enviem cap a l'exterior?

En Cracken va prémer els llavis.

-A l'hora de l'oració.

Següent