La Força unificadora (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

Amb la rotació de l'armada, els extrems de diversos tentacles s'havien tancat sobre si mateixos per convertir-se en llaços. Els caces atrapats en els llaços feien girs i fintes per esquivar els coralites, però anaven quedant-se sense espai per maniobrar. Els escuts deflectors de l'Ala-X de la Jaina, sobrecarregats, tot just funcionaven, i Capi segurament ja no tenia solució. Cada llengua de plasma i cada míssil de roca fosa la colpejava com un cop de puny. Malgrat l'arnès que la subjectava a seient encoixinat, s'espolsava com un insecte dins d'una ampolla que s'agita.

Les singularitats obrien la gola per tot arreu, disposades a empassar-se qualsevol cosa que disparés; però allò tot just tenia importància, ja que l'ordinador de control de foc del caça encara havia de perdre una mica de calor per tornar a funcionar. Una explosió ensordidora va sacsejar la nau. La Jaina va mirar pel costat dret de la coberta triangular, i va veure que les puntes dels alerons d'estribord es desintegraven i el canó de làser s'allunyava donant voltes per l'espai.

La força de la detonació va llançar a la nau en un gir sobre si mateixa que els propulsors de posició no eren capaços de corregir. Els grups de coralites giraven davant els seus ulls, i les boles de foc queien sobre ella seguint trajectòries en espiral. La rotació descontrolada la va apartar d'un posterior diluvi de plasma procedent de la formació principal de naus capitals.

Els Ala-Y van patir les pitjors conseqüències, juntament amb l'Esquadró Simitarra de l'Ijix Harona, compost d'Ala-A, molt vulnerables, i dels murris d'en Gavin. Dues dotzenes de naus, sobre les que va caure aquell infern, van sortir arrencades dels tentacles, i la meitat d'elles van desaparèixer abans d'arribar a l'espai buidat. Més enllà, els destructors estel·lars i els creuers d'atac es desplaçaven al costat de l'armada; però amb tant moviment descontrolat de caces entre els navilis de guerra i ells, no podien arriscar-se a disparar sense destruir incomptables naus de l'Aliança. La mà gairebé inútil de la Jaina va trobar el compensador d'inèrcia i el va pujar al màxim.

Quan va tornar a veure enfocats als instruments del tauler de comandaments, va veure que les pantalles estaven plenes de soroll blanc. La xarxa de combat eren pures interferències.

-... Al voltant al rumb... eclíptica...

La Jaina va moure els controls del comunicador a la recerca d'una freqüència més clara.

-... Sobre els caps d'esquadró i retirar-se.

«Retirar-se», va pensar la Jaina. Allò estava molt bé per als pilots que fossin capaços de fer-ho. Però hi havia dotzenes de caces incapacitats, molts d'ells en pitjor estat encara que el Sols Bessons U. Només suportaven el bombardeig constant gràcies als seus escuts relativament intactes, com qui aguanta fet un cabdell a terra les puntades dels membres d'una banda rival en una baralla de taverna.

-Les singularitats dovin basal s'han desplaçat a la línia frontal de l'armada -deia el control de l'Aliança-. Els destructors atacaran els flancs intentant induir els dovin basal a què canviïn d'enfocament, perquè l'Herald, el Guardià i el Vescomte puguin tornar a fer foc. Tots els pilots, intentin mantenir la formació en retirar-se. Punt de reunió a eclíptica sis, sis, un, amb grups de combat Iceberg Tres i Quatre.

En aquells moments, l'armada ja havia deixat molt enrere el cometa capturat pel sistema i feia rumb a Set Elopor, un gegant de gas amb anelles i amb més de trenta llunes petites. Els grups de combat auxiliars, per davant del raïm amb tentacles, començaven a dispersar-se, en part per desviar la batalla del propi Mon Calamari, però també per donar la impressió de què l'Aliança es creia superada en nombre i que emprenia la retirada, amb la intenció de salvar totes les naus que pogués.

El nucli de l'armada va vomitar una tercera onada de plasma. La Jaina va activar els propulsors esgotats perquè traguessin l'Ala-X de la seva rotació descontrolada, traçant un ampli viratge. Alhora, va estabilitzar el compensador d'inèrcia i va comprovar la seva posició. Seguia dins el cercle mortal de coralites i piquets, però les Punyents txiss i els Ala-Y seguien atacant el perímetre, que es contreia a poc a poc, obrint vies de sortida per als caces atrapats. La Jaina va veure que el Punyent d'en Jag destruïa tres coralites, entre una confusió de maniobres en espiral i de foc de làser.

Li va enviar un missatge callat d'agraïment. En obrir-se de nou les zones de foc, els bombarders passaven de nou darrere dels caces per les bretxes que havien obert aquests. Com a resposta, els coralites ordenaven als seus dovin basal que despleguessin buits defensius per contrarestar la infiltració. Però quan es van desplaçar les anomalies gravitacionals, l'Herald i el Guardià van llançar andanades de foc d'armes concentrades contra el tentacle menys defensat. Els coralites eren encertats i s'evaporaven; els piquets es trencaven i s'obrien com beines de llegums, llançant glopades d'atmosfera i d'alguna cosa més.

La Jaina, lliure per fi del tentacle que la tancava, va buscar la resta del seu esquadró. Els Sols Bessons Quatre, Cinc, Sis, Nou i Deu estaven en les seves proximitats, però ella no tenia manera de comunicar-s'hi. Va buscar amb la Força a Lowbacca, Alema Rar, Octa Ramis i els Cavallers Salvatges, esperant que fossin capaços d'interpretar la seva crida de socors i de retransmetre el seu missatge. Però va ser en Jag qui va arribar. Els Ala-X dels Sols Bessons havien començat de sobte a formar-se darrere el Punyent d'en Jag, i aquest, al seu torn, els dirigia cap a ella. La lluita era més intensa en el perímetre dels tentacles onejants.

Les fragates i corbetes de l'Aliança intercanviaven trets amb navilis d'escorta i anàlegs creuers (matalok) yuuzhan vong, obrint dotzenes de nous fronts al llarg dels costats del raïm. Els caces i els coralites es perseguien mútuament entre salves encegadores de foc, mentre els navilis capitals mantenien els seus duels a llarga distància. Tot i així, l'armada aconseguia mantenir la seva forma de yammosk. Llavors, sense previ avís, es van separar del nucli tres grups de navilis enemics que portaven amb si incomptables tentacles de coralites. Era com si el yammosk s'hagués dividit per mitosis. La Jaina va pensar fugaçment que els yuuzhan vong havien decidit distribuir la batalla en terrenys separats.

En lloc d'això, els coralites de la flotilla recentment formada van començar a tornar als braços dels seus portacoralites que els esperaven, en una mena de desplegament invers.

-Tres grups de batalla s'han destacat del raïm principal -va informar el control de l'Aliança pel canal de combat-. Els coralites es retiren. Observant el nou raïm per possible microsalt a Mon Calamari. La defensa planetària primària està en Codi Vermell, amb tots els escuts aixecats. Els esquadrons d'atac Iceberg Tres es reagruparan i esperaran coordenades de salt.

La Jaina va veure que el menor dels dos raïms deixava un rastre cap al sol del sistema i desapareixia.

-El grup secundari de l'enemic ha saltat. Esperant verificació de sector d'hiperespai.

La Jaina va contenir l'alè. Si el nou raïm saltava directament a Mon Calamari...

-Esquadrons d'atac Iceberg Tres estan formats de nou i en posició...

La Jaina va seguir esperant a la seva nau avariada. Semblava com si el temps s'allargués, tot i el fragor de la batalla que prosseguia al seu voltant. Després va tornar a arribar-li la veu del control:

-Trajectòria confirmada. La flotilla secundària ha saltat cap a la Ruta Comercial Perlemiana. Les naus transmissores de l'HoloRed en el punt de trànsit de Quèrmia estan sent atacades. La flotilla primària està accelerant cap a Set Elopor i Mon Eron. Tots els caces, reagrupin-se.

La Jaina, que estava fora de combat, va fer girar l'Ala-X cap a estribord per intentar observar la nova formació dels esquadrons dispersos. Els supervivents dels Sols Bessons volaven amb l'Esquadró Murri, i els Lluna Negra i Simitarra també estaven combinats entre si. L'Avantguarda es limitava a sis Punyents, però en Jag seguia al comandament. La Jaina li va desitjar sort mentre l'ala de caces es posava en moviment per tornar a atacar a l'enemic. Després, va donar tota l'energia que va poder als motors danyats i als escuts deteriorats, i el va seguir.

* * *

Els membres de l'equip de la Meloque, inclòs en Han, custodiats per sis guerrers que amb prou feines es tenien en peu, havien estat conduïts a la càmera del yammosk i els havien deixat allà, impregnats de gelatina blorash, mentre la cuidadora i l'equip d'Aniquiladors marxaven de Caluula. Des de les profunditats del minshal havia arribat el soroll d'almenys tres naus que ascendien dels seus llocs d'atracada. Després d'allò, havia passat una hora i començava a succeir una cosa estranya a la gelatina de blorash. Encara que quan els havien llançat a ella havien quedat immobilitzats tots, la gelatina estava perdent viscositat. Quan va adquirir tal grau de liquiditat que la Leia va ser capaç d'incorporar-se fins a quedar asseguda, aquesta va començar immediatament a gatejar cap al Han, que havia anat recobrant el coneixement.

Quan en Han va obrir la boca, va ser per dir:

-Què és aquesta pesta?

La Leia, sense respondre a la pregunta, li va envoltar el pit amb els braços, abraçant-se contra ell. Ell va pestanyejar, va obrir els ulls a poc a poc, va tornar a parpellejar i va començar a mirar al seu voltant.

-Ens estàs posant perduts de blorash -Va dir.

La Leia va acostar la seva cara a la d'en Han.

-Així m'asseguro que seguirem junts, passi el que passi -va respondre la Leia.

-Benvingut de nou a la diversió -va cridar en Page des de l'altre extrem de la cambra.

En Han va aixecar la mà dreta per saludar breument al capità, Kyp, Wraw i Meloque, que estaven mig incorporats a la piscina d'adhesiu. Va tornar els ulls de nou cap a la Leia.

-Vols explicar-me una mica millor això del «passi el que passi»?

-El comandant Malik Carr vol sacrificar-nos al yammosk.

En Han mirà per sobre de la Leia la pila circular de corall Yorik on estava allotjada la criatura, i després va arrufar les celles fent memòria.

-Malik Carr...

-El del comboi de la Brigada de la Pau -va dir la Leia-. El que va prometre a Judder que... bé, que passaria una cosa així.

En Han va fer una ganyota.

-Podria ser pitjor -va dir-. O sigui, almenys estem lluny d'aquests condemnats brunzidors.

La Leia va sacsejar el cap amb gest de paciència.

-No trigues molt a tornar a ser el de sempre, oi?

-Vaja, és que em sé el paper de memòria -va dir ell, somrient lleument. Després, es va posar seriós de nou-. Però, digues-me una cosa. Com és que jo hauria d'estar mort, però només tinc els llavis insensibles, la gola irritada i mal de cap?

-No ho sabem bé. Però ha de tenir alguna cosa a veure amb Caluula.

-Van ocupar el planeta que no devien -va dir en Wraw, movent-se cap a ells. El pèl de la pell li vibrava com indicant grat.

-Tot està malalt -va afegir la Leia-. No només les estrelles alades. Tot el que hi ha aquí: els guerrers, les membranes que es dilaten, fins i tot els amfibastons dels Aniquiladors; el que vol dir que el seu verí estarà afeblint-se també, segurament.

-Els Aniquiladors?

-Els guerrers millorats.

En Han va fer que sí amb el cap.

-No és estrany que poguessin apoderar-se de nosaltres d'aquesta manera -va dir. Va obrir molt els ulls de sobte, com si hagués recordat alguna cosa-. Sasso. Ferfer.

-Morts -va dir la Leia, gairebé ennuegant-se amb la paraula.

En Han va abaixar el cap, i després es va posar rígid entre els braços de la Leia.

-On són les nostres armes?

-Allà -va dir la Leia, estenent el braç.

En Han va mirar cap on li indicava ella amb el dit, i va veure les armes, amuntegades al fons de la cambra, prop del lloc on mitja dotzena de guàrdies yuuzhan vong dormitaven o havien perdut el sentit. Totes les armes, fins i tot els dos sabres làser, estaven tacades de sang vermella, potser sang recent d'en Sasso i d'en Ferfer.

-Si aquest blorash se segueix liquant d'aquesta manera, quedarem lliures en poca estona -va dir la Leia.

Tot just havia acabat de dir aquestes paraules quan va entrar a la cambra Malik Carr, arrossegant els peus, acompanyat de dos guerrers corrents i un sacerdot. Els sis guerrers que dormien es van despertar i van intentar posar-se ferms, però la majoria estaven tan febles que no van ser capaços de posar-se dempeus, ni molt menys de donar-se un cop de puny al pit a manera de salutació. Els seus amfibastons es movien penosament pel terra al costat d'ells.

-Quedeu-vos on esteu -va ordenar en Carr, mentre els dos guerrers que el subjectaven l'ajudaven a baixar fins a un esglaó baix que envoltava la pila del yammosk. El mateix yammosk es va moure, reconeixent aparentment al comandant; va estendre dos tentacles per sobre de la vora de la pila i va recolzar els extrems sobre les espatlles d'en Carr, adornades amb banyes. Els tentacles tenien un color verdós malaltís i estaven coberts de grans butllofes. En Carr va acariciar un d'ells.

El sacerdot, que respirava penosament, va prendre una de les pistoles làser militars i la hi va lliurar a Carr. Aquest, no sense esforç, va disparar un tret cap al sostre de volta.

-Encara funciona... i sembla que vosaltres també -va dir en bàsic, mirant els seus captius. Va dirigir els ulls velats cap a Page-. I jo que creia que Selvaris era un lloc terrible. No estàs obligat a dir-me res, capità, però, què té de particular aquest món maleït que ens ha portat la malaltia i la mort?

En Page va sacsejar el cap indicant ignorància.

-Potser es tracti dels insectes que nosaltres anomenem estrelles alades. Però molts dels que vam veure també estan morts o moribunds. El mateix els passa als brunzidors de Caluula.

-Té alguna cosa a veure amb les seves morts, llavors -va reflexionar en Carr-. Si això és cert, capità, llavors tindreu una arma poderosa contra nosaltres. Tot i que ja he sentit rumors que parlaven d'una arma semblant que va afectar als nostres guerrers a Garqi.

-Pol·len -es va avançar a respondre en Wraw-. Producte d'un arbre semisensible d'un món que vau destruir. Ithor.

En Carr es va esforçar per comprendre tot allò.

-Existeix alguna relació entre aquests arbres i les estrelles-alades?

-No -va dir la Meloque.

En Carr va prendre alè amb dificultat.

-M'estic morint -va dir, com si li costés creure-s'ho-. No estic morint en combat ni honrosament, sinó de malaltia. Una vida que s'ha tornat en contra d'una altra vida. Això ens resulta desconegut, perquè nosaltres estem en simbiosi amb tota la vida: amb els nostres bioides, amb les nostres armes, amb els nostres aliments... Nosaltres no ens morim de malalties, ni de fam. Molts de nosaltres vivim el triple que l'espècie humana d'aquesta galàxia; però, ens ha abatut un altre ésser viu. Yun-Harla s'està rient, o està indignada -va comentar, gairebé amb un somriure-. Qui sap, a hores d'ara? Suposo que hauria de consolar-me fins a cert punt el fet de saber que us veuré morir abans que mori jo; però d'alguna manera he perdut les ganes de lluitar. Sou uns infidels, és veritat. Sou ignorants i primitius, i heu optat per relacionar-vos amb màquines com si fossin éssers vius. Però, encara que us compadeixo per tot això, ja no us odio. No obstant això, heu de morir, encara que només sigui per la possibilitat remota que el vostre sacrifici mogui als Déus a perdonar la vida al nostre coordinador bèl·lic -es va tornar lleument i va alçar la vista, com dirigint-se al yammosk-. Ets capaç tan sols de dirigir un grup de coralites? Crec que no; pobra criatura. Però sé que moriràs en l'intent, com jo.

El sacerdot va deixar anar un gemec de dolor, es va doblegar sobre si mateix i es va ensorrar a terra. També els sis guàrdies aparentaven haver mort. Els insectes atordidors sortien a poc a poc de les cartutxeres dels guerrers i expiraven. La Leia va advertir que el blorash havia perdut tota la seva adherència. Semblava que tot el que els envoltava es moria al mateix temps. El yammosk va emetre un xiscle d'agonia ensordidora. Va sacsejar els tentacles durant uns segons; després, la bèstia inflada va quedar flotant sense vida a la superfície de la piscina agitada.

En Malik Carr es va posar dempeus amb dificultat i va agafar un dels amfibastons, que li penjava de la mà com un tros de corda.

-Dòcil com una mascota -Va dir. Va mirar a Page-. Avui has vençut, capità. Et felicito.

El comandant es va desplomar com un arbre tallat. Page es va aixecar de la gelatina i va córrer fins a ell. Kyp i Meloque van pujar al graó per observar el yammosk.

-Està mort -va afirmar la Meloque.

Es va sentir de sobte un enrenou a l'avantsala. En Kyp i la Leia van cridar als seus sabres làser, que van acudir a ells, i van activar les fulles, mentre en Page i en Wraw es van afanyar a agafar els rifles làser.

-Hola? -va cridar algú. Van entrar a la sala de la pila Lando Calrissian, Talon Karrde i la Shada D'ukal, amb vestits de combat blindats, cascos blancs i botes altes, i armats de rifles làser lleugers. El droide bípede d'en Lando, CYV 1-1A, els cobria la rereguarda. L'Heroi de Taanab es va tocar el front amb les puntes dels dits a manera de salutació informal.

-Kyp, capità Page... -va dir, i va dirigir a la Meloque el seu alegre somriure característic-. Ho sento, no tinc el gust.

-Meloque -va dir aquesta.

-Agent Wraw -va dir concisament el bothan, clarament molest per l'aparició sobtada del trio.

la Leia els mirava amb sorpresa.

-Per totes les galàxies, què...?

-Leia, m'alegro de veure't -va dir en Lando-. Només volíem demostrar que l'Aliança de Contrabandistes pot oferir alguna cosa més que droides ratolí caçadors-matadors. Salutacions de part d'en Booster, la Mírax i Crev Bombassa.

-Està aquí el Ventura Errant? -va dir la Leia, referint-se al destructor estel·lar personal d'en Booster Tèrrik.

En Karrde fer que sí amb el cap.

-Hem vingut preparats per fer la guerra.

-Com està la situació fora? -va preguntar en Page.

-Tranquil·la. Només hem hagut de veure'ns amb un portacoralites petit i amb un parell de naus patrulleres.

-Naus patrulleres? -va dir en Page-. Se suposava que Caluula era una zona de trànsit principal per a Mon Calamari.

En Lando va assentir amb el cap.

-Això crèiem -va dir, fent una mirada al Han-. En Booster no està molt content d'haver gastat tant combustible en una missió que podria haver portat el Karrde Salvatge. De fet, hauríem arribat abans si no haguéssim tingut un tiroteig amb els de la Brigada de la Pau a l'espaiport.

-Els de la Brigada estan bé? Sans? -va preguntar la Meloque.

-Prou sans per haver-nos retardat... Breument, és clar -va dir en Karrde.

La Leia va dirigir una mirada de desconfiança al Han.

-Tu estaves al corrent d'això -li va dir.

En Han va arronsar les espatlles.

-No confiava en tota aquesta operació des del primer moment -va dir-. Vaig suposar que estàvem compromesos d'alguna manera, i per això vaig voler assegurar-me que teníem algun suport. Em sap greu no haver-t'ho dit.

-Això va en contra del reglament, Solo -va dir en Wraw amb severitat.

-D'acord; processa'm quan hàgim tornat a Mon Calamari.

-No creguis que no ho intentaré.

En Lando va mirar successivament al bothan i al Han.

-Ha estat així la cosa des del principi?

-Més aviat si.

En Lando va veure que en Han es posava dempeus amb dificultat.

-Estàs bé, Han?

-Li ha picat un amfibastó al que no li funcionava el verí -va dir en Kyp.

En Lando mirà a Malik Carr, el sacerdot i els guerrers.

-Hem vist això a tot arreu per on hem passat... a l'espaiport, pels carrers... què està passant?

-Han agafat alguna malaltia -va dir en Page, indicant als yuuzhan vong amb un gest-. I no només els guerrers. El yammosk, les armes...

-Ostres, no -el va interrompre en Kyp amb to d'haver comprès una veritat tràgica-. Ostres, no -va empal·lidir i va adoptar una expressió fúnebre-. Ja sé el que ha passat aquí. Segurament ho hauria d'haver sabut des que vam veure el coralita estavellat, però no volia creure-m'ho. I, si tinc raó, que la Força ens assisteixi a tots! -va concloure, mirant a tots els presents.

Següent