La Força unificadora (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Com era el seu ritual des que va tornar de l'emboscada al comboi, la Jaina preguntava cada quatre hores a l'oficial de guàrdia si se sabia alguna cosa del Falcó; després es passava la següent hora o així en alguna pantalla de visualització del Ralroost, observant el tràfic entrant i utilitzant la Força amb l'esperança que una de les llums en moviment li tornés el toc o li enviés algun senyal de familiaritat.

Estava a punt d'abandonar els seus esforços aquesta tarda quan una nau que es movia a tota velocitat va captar la seva atenció. Si existia l'equivalent espacial d'una ala delta, la Jaina va imaginar que ho estava veient. Una cabina minúscula ancorada a motors d'hipervelocitat i de fusions d'ions incongruents, la petita nau recorria una trajectòria d'entrada a l'hangar principal del Ralroost. La Jaina va emprendre el camí cap a l'hangar, recorrent a corre-cuita els passadissos del creuer d'atac i oferint només el més veloç de les salutacions de resposta als civils amb els que es creuava. Quan va baixar de la passarel·la de servei de l'hangar, el pilot humà de la nau ja estava a coberta llevant-se el casc malmès i oscat.

Tenia els cabells vermells i malgirbats, la cara plena de pigues. Fabricat amb peces prestades d'almenys tres unitats diferents, el seu uniforme de vol estava tacat i ple de pedaços, i les botes eren tan dispars com els motors de la seva nau. La pistola làser que tenia en els malucs era fins i tot més antiga que la d'en Han. Quan la Jaina li va interceptar al pont d'aterratge, ell li va dedicar una salutació militar seca.

-D'on ve, tinent? -va cridar ella sobre l'aldarull de motors escalfant-se, treballs de reparació i llançaments.

-De l'òrbita de Caluula, coronel -veient la confusió de la Jaina, va afegir-. De l'Hegemonia Tion. Tinc un missatge del comandament de l'Aliança Galàctica.

La Jaina es va acostar a ell.

-Ets un missatger?

-Sí, senyora.

-Et portaré a la cabina de l'almirall Kre'fey.

Clarament l'oferta li va sorprendre, però li va agrair la mostra de respecte.

-Realment no cal...

-Hi insisteixo -La Jaina va assenyalar l'escotilla del passadís i va començar a caminar al costat d'ell-. Quan vas sortir de Caluula? -li va preguntar quan van poder parlar sense cridar.

-Fa dos dies locals. No he tingut contactes hostils en el camí, però la meva nau té problemes de direcció.

-Aterrà alguna nau a Caluula abans que marxessis?

-Naus?

-Més concretament un vaixell de càrrega abonyegat YT-1300.

-No.

-Segur?

-Recordaria un YT-1300, senyora.

-Quina És la situació en Caluula?

El tinent va mirar al seu voltant.

-No sé si puc explicar-ho -va començar a dir, però va arronsar les espatlles-. Però, què més dóna, no? L'oficial al comandament Garray vol que l'almirall sàpiga que a menys que rebem reforços i provisions, és probable que caiguem davant els yuuzhan vong.

La Jaina va sentir que se li accelerava el pols.

-Em sap greu escoltar això.

Ell es va aturar en sec.

-Si no li importa, m'agradaria anar sol. Com més aviat lliuri el missatge, abans podré tornar a Caluula.

La Jaina va assentir.

-Que la Força t'acompanyi, tinent.

-Igualment.

La Jaina el va observar allunyar-se. Per primera vegada en molt de temps es va sentir aïllada i espantada. Seguia sense saber res d'en Jacen, Luke ni la Mara, i ara els seus pares estaven desapareguts, i possiblement aïllats en un remot sistema solar. Quan va intentar reforçar la sensació que estaven bé, li venia un remolí d'imatges horribles a la ment. I quan cridava a la Leia amb la Força, no rebia resposta. Va començar a entendre com van haver de sentir-se els seus pares quan els seus fills es van embarcar en la missió a Myrkr.

Ànakin mort, Jacen desaparegut, Jaina fugint al Consorci de Hapes en una nau pirata yuuzhan vong... ja era bastant dur ser adolescent com per haver de preocupar-se per la seguretat dels pares. Però ser pare i preocupar-se pels fills havia de ser encara pitjor. Com va dir en Han quan va morir l'Ànakin: un pare no hauria de sobreviure als seus fills. Els pensaments de la Jaina es van dirigir breument als seus oncles Luke i Mara. Havien deixat al seu nadó, Ben, a cura d'en Kam i la Tionne, en l'oculta instal·lació de les Goles. Però devien estar-ne pensant, preocupats...

Hi havia moments en què ni la Força podia protegir a una persona dels temors imaginats. La Jaina es va preguntar si algun dia seria capaç de formar una família: aguantar la constant preocupació que el seu fill podia caure malalt o tenir un accident, o prendre una decisió incorrecta, o estar en el moment inadequat en el lloc incorrecte...

Marejada per aquest pensament, es va recolzar contra el fred casc. Va escoltar a algú cridar-la pel seu nom i quan es va girar va veure a Jag corrent cap a ella. Alt i fibrós, amb un floc blanc en la seva mata de pèl negre, era el fill d'en Soontir Fel i Syal Antilles, i tots dos havien triat romandre en espai Txiss. Igual que els seus confederats txiss de l'Esquadró Avantguarda, en Jag portava un uniforme negre amb línies vermelles.

-Estàs bé? -va preguntar inusualment alarmat-. Ha passat alguna cosa?

Es van abraçar un moment abans que la Jaina es redrecés.

-Estic bé. No, la veritat és que no ho estic. Tinc molta por.

Els ulls verds d'en Jag li van escodrinyar la cara.

-De què?

Ella va negar amb el cap insegura.

-De les possibilitats.

Ell li va agafar la mà dreta.

-No se sap res dels teus pares.

-Res. I tampoc d'en Jacen.

En Jag va prémer els llavis.

-Estic segur que estan tots bé.

Ella va arrufar les celles.

-Com pots saber-ho? O potser es tracta del típic que diu la gent quan no sap què dir?

En Jag va pestanyejar.

-Bé, suposo que una mica de tot. Puc estar segur que en Jacen i els teus pares estan bé? No. Em diu el meu cor que així és? Això crec.

La Jaina va somriure sense alegria.

-No hi ha millor medicina que la lògica, oi?

Les fines celles d'en Jag es van corbar. Una cicatriu li anava des de la dreta fins a gairebé el naixement dels cabells.

-Jo...

-No, tens raó. M'estic tornant boja. Gràcies.

En Jag la va mirar fixament.

-Què et diu la Força?

-Diguem que la Força no pinta una imatge tan alegre com la teva.

L'expressió d'en Jag va adquirir un to escèptic.

-Podries estar equivocada.

-Vols dir que la Força podria estar-me enganyant? -ella va negar amb el cap-. No és així com funciona.

-Com funciona? -va preguntar ell una mica ofès-. És que difereix tant de la intuïció? És que tens un vincle més fort tu amb els teus pares que jo amb els meus només per la Força?

La Jaina va tancar els ulls.

-Jag, si us plau. No és un bon moment per discutir.

Va començar a dir alguna cosa, però es va aturar i va començar de nou.

-Potser puguem parlar de cor a cor quan acabi la guerra.

-Jag, ho sento. És només que estic preocupada.

-No, ho dic de debò. A més, m'han demanat que vagi a veure el general Bel Iblis. Ja et buscaré després.

Quan va marxar, la Jaina va estar a punt de seguir-lo, però s'ho va repensar. Què estava passant? S'estava allunyant Jag d'ella també? O era ella la que s'allunyava d'ell? O havia de ser la seva relació una altra de les estranyes parelles de la guerra, un altre revés nascut de la desesperació? Fos com fos, la veritat és que havia estat una cosa totalment inesperada. Des d'allò que havia passat al Consorci de Hapes cada vegada estaven més... units, amb cada breu trobada.

Semblaven estar-se enamorant. La Danni Quee li havia dit que no podia ser massa racional amb l'amor, que el pensament racional era el mètode més ràpid de podrir l'amor. Però la Danni, una científica que tot just feia altra cosa que analitzar, no era una autoritat. I com anava algú a no qüestionar els romanços en època de guerra? Atès que sovint sorgien del desig de viure al màxim, les aventures en temps de guerra eren notòries per ser tan efímeres com les explosions en l'espai profund.

La gent tendia a saltar-se totes les formalitats normals i passar directament en allò important. Però, com confiar en els sentiments en una època en la qual qualsevol dia podia ser l'últim... per a un mateix, per a familiars i amics, per als camarades? Què hauria passat si en Jag i ella s'haguessin conegut en un altre moment més pacífic? Quines experiències haurien tingut en comú: holopresentacions, pícnics, excursions a planetes turístics?

Ella va negar amb el cap. Potser estava sent massa dura. Els seus pares, per exemple. S'havien conegut, enamorat i casat en la pitjor època, i tot els hi havia sortit genial. Així que podia funcionar. Però, i si estava intentant emular-los d'alguna manera?

-Hola, soldat.

En Kyp Durron va passar al costat d'ella i li va repenjar el braç a les espatlles. En forma, de trets esmolats i pèl fosc, havia superat la ganyota de menyspreu que durant anys havia estat el seu gest estrella. Reflexivament, la Jaina li va envoltar la cintura amb el braç i es va recolzar en el seu pit, el pit d'un home a qui una vegada va bufetejar, però que més tard havia acabat convertint-se en una mena de mentor per a ella, sobretot ajudant-la a superar la tempesta emocional que havia envoltat l'inesperat retorn d'en Jacen del Coruscant ocupat pels yuuzhan vong un any abans. Kyp va aturar el pas i es va girar lleument per mirar-la.

-Si et serveix de consol, noia, jo també estic preocupat.

La Jaina va somriure i va deixar anar una rialleta.

-No cal ni que ho digui, oi?

En Kyp va negar amb el cap i es va treure el pèl dels ulls.

-Tot em diu que en Jacen està bé. Però els teus pares estan en perill. S'han ficat en massa situacions apurades darrerament, i ara estan en el pitjor.

La Jaina es va sentir més propera a ell en escoltar-li articular les seves pors. Durant un breu període havia pensat que podia enamorar-se d'ell, però aquests sentiments havien passat, i des de llavors havien cultivat una amistat estreta i reconfortant.

-Acabo de parlar amb un emissari procedent de l'Hegemonia Tion -va dir ella ràpidament-. No sé per què, però crec que hi són.

En Kyp s'ho va pensar un moment.

-Si és així, suposo que m'equivoco pensant que estan lluitant amb totes les forces contra els yuuzhan vong.

La Jaina va negar amb el cap.

-És justament això, Kyp. L'òrbita de Caluula està sota un fort setge. Pel que m'ha dit l'emissari, crec que l'estació podria haver caigut ja. Si ho sabés segur, partiria immediatament.

En Kyp li va agafar de la mà.

-Avisa'm si necessites un company.

* * *

El tret de la pistola làser d'en Han li va donar al yuuzhan vong en la seva aixella desprotegida, fent-li girar sobre els seus talons i empenyent-lo més enllà de les espatlles dels dos guerrers que li havien proporcionat suport sense voler. Amb l'amenaça immediata eliminada, l'home coet sense rostre va alçar el braç esquerre i va disparar un petit ganxo d'adherència des de l'avantbraç del seu guantellet. El ganxo va aconseguir atrapar una biga d'extensió i el va elevar instantàniament al sostre de l'estada, per sobre dels braços estirats de l'eixam de guerrers i a través de núvols d'esmolats amfibastons. Agotzonant-se sobre la biga, va mirar als seus possibles capturadors i va armar el llançacoets de la seva motxilla.

-Va... Va a disparar!

Un pas per davant de C-3PO, Han i la Leia li van agafar cadascun per un braç i van tirar d'ell per ajupir-lo contra el terra. El projectil va explotar al centre de l'estada, aixafant a tots els que es trobaven en un radi de deu metres. Cinquanta o més yuuzhan vong atordits o moribunds formaven la circumferència de la zona de detonació.

Però els reforços estaven de camí. Han els va escoltar baixant pel passadís demanant sang a crits. Es va posar dret, i va ajudar a la Leia i C-3PO a fer el mateix. Al mateix temps que se sentia el xiuxiueig del sabre làser de la Leia es va escoltar el brunzit d'insectes atordidors recentment llançats. La Leia els va capejar com va poder. Presos per sorpresa, una dotzena de soldats de Caluula van caure al seu pas. L'andanada de bestioles rebutjades van baixar pel passadís cap als yuuzhan vong que s'apropaven, que al seu torn els van tornar cap a on venien. En Han va veure de reüll a cinc guerrers més baixets en comparació, amarats de dalt a baix en sang negra en lloc d'equipats amb la típica armadura dels artròpodes. I el que era més rar era la forma en què agafaven els amfibastons per esquivar les bestioles atordidores i els trets de pistola làser.

-Els usen com si fossin sabres làser -va dir ell.

-Aquesta sembla la idea -va respondre la Leia sense alè.

En Han negà amb el cap incrèdul.

-Més models nous?

-No crec que hàgim de quedar-nos a preguntar.

L'equip d'armadura mandaloriana semblava ser de la mateixa opinió. Apuntant a una part del casc propera a la coberta, dos dels soldats van emprar míssils per obrir un forat cap a l'estada contigua. Els defensors de Caluula van començar a obrir-se pas, amb C-3PO, la Leia i en Han a la rereguarda. Van córrer per l'estada contigua cap a un passadís ampli, baixant els escuts quan els trobaven. En arribar a una intersecció, Han va tenir la sensatesa de preguntar.

-Per aquí! -va dir C-3PO.

En Han mirà per última vegada als soldats amb armadura i es va girar per seguir la Leia i C-3PO. El passadís lateral portava directament al connector que comunicava els mòduls tres i quatre de Caluula. A l'exterior de les corbes parets de transpariacer del tub, els projectils de làser i de plasma travessaven la foscor. Els coralites i els caces es perseguien en cercles caòtics. Els llançadors com volcans de les naus capitals enemigues disparaven sense parar. Han, Leia i C-3PO no havien trepitjat encara l'interior del mòdul quatre quan alguna cosa va sacsejar tota l'estació.

-L'ychna -va dir en Han. La Leia va assentir-. Ja saps el que costa satisfer aquestes coses.

Més endavant, el fornit ajudant d'en Garray els va apartar del grup de soldats en retirada.

-Capità, Princesa Leia, el Falcó està a punt per partir.

En Han el va mirar amb ulls penetrants.

-Deus estar fent broma -va assenyalar al seu voltant-. Aquí fora la cosa està pitjor que aquí!

-Hi estic d'acord senyor, però està reparat i llest per partir. No està nou ni de bon tros però hauria d'aguantar donant tombs almenys fins a Mon Calamari en un parell de microsalts.

En Han i la Leia es van mirar dubtosos.

-Cada oficial que vàrem rescatar de Selvaris podria reunir deu mil soldats addicionals a la nostra causa -va dir la Leia.

En Han va acabar per assentir.

-Un munt de gent molt més llesta que jo pensà això abans, així que suposo que hauré de fiar-me que tinguin raó.

La Leia va somriure.

-Has parlat com un veritable home allistat.

L'ajudant d'en Garray els va portar directament de tornada cap a on estava ancorat el Falcó. Atès que gairebé totes les naus que podien volar estaven fent-ho, el lloc estava pràcticament desert. Cracken, Page i la resta dels de Selvaris estaven reunits al peu de la rampa d'entrada. Les sirenes de l'estació van començar a udolar en triplets. L'ajudant d'en Garray va deixar anar una maledicció i va adoptar una expressió resignada.

-El comandant ha manat l'ordre d'evacuació -En Han va assentir ombrívol-. Un ha de saber quan retirar-se.

-Us deixem aquí.

En Han els va saludar.

-Guanyarem, cap.

Es va girar per mirar ràpidament al Falcó. La Leia es va fixar en l'expressió decebuda d'en Han.

-Bé, va dir que aguantaria donant tombs fins a Mon Calamari.

-Més bé a ròssec.

El mecànic responsable dels diferents arranjaments va sortir de sota el costat d'estribord.

-Hem intentat no tocar el gas de pistola làser per als quadrilàsers, però jo m'ho prendria amb calma en el seu lloc -va alçar la vista al Falcó i va somriure-. És una gran nau. Que tinguin bon viatge.

En Han li va donar la mà a l'home en agraïment. Una potent explosió va sacsejar al moll. Resquills de pintura i altres objectes van caure del sostre de volta.

-Tots a bord -va dir en Han- abans que hàgim de desallotjar sense nau.

Quan va veure que Pash Cracken i la resta dels oficials es quedaven on estaven es va acostar a ells a gambades.

-Que potser espereu una invitació formal?

En Cracken gairebé va somriure.

-Amb tots els meus respectes, Han, hem decidit quedar-nos aquí i fer tot el que puguem.

En Han va prémer els llavis.

-Pash, això va més enllà de Caluula i ho saps. El comandament de l'Aliança compta amb vosaltres per reunir més suport en els vostres respectius sistemes. A més, aquí no aneu a aconseguir res. Això que sentiu són les sirenes d'evacuació.

-En Han té raó, major -va intervenir la Leia.

Cracken va seguir sense moure's.

-Anem a arriscar-nos, princesa.

Ella va esbufegar.

-El teu pare no ens ho perdonarà mai, Pash.

-Ho entendrà.

En Han va assentir.

-Llavors que la Força t'acompanyi. En altres circumstàncies, jo hauria pres la mateixa decisió.

Es va girar i sense mirar enrere, va guiar precipitadament a la Leia i C-3PO a l'interior de la nau. Des de dalt, indicà a Page i la resta dels oficials que passessin al compartiment de càrrega davanter. Li va dir a la Leia que comencés la seqüència d'arrencada, i va enviar a Cakhmaim i la Meewalh a les torretes. Va córrer a popa per comprovar l'estat de les beines d'escapament i després va tornar ràpidament a la cabina. Quan va arribar, la Leia ja tenia el cinturó cordat i el propulsor estava al ralentí. En Han saltà al seient del pilot mentre la Leia elevava el Falcó, li donava la volta i el conduïa ràpidament a través del camp magnètic.

L'espai local estava travessat de projectils de magma i trets de turbolàser. Més endavant, la inflada ychna surava immòbil en l'espai entre un núvol de runa creada per coralites que es llançaven contra els escuts de Caluula. Hi havia Ala-X i altres caces que vagaven mandrosament a la deriva. Tres dels mòduls de l'estació estaven completament oberts al buit i expulsant la poca atmosfera que els hi quedava. Més avall, les explosions florien en la superfície beix i verd de Caluula, amb coralites ferits caient en picat des de l'atmosfera com a violents meteors.

En Han observà una dotzena de vehicles d'escapament sortint d'un mòdul sense desperfectes. Caluula havia caigut.

-Tres coralites venen a per nosaltres -La Leia li va mirar-. Són els nostres vells amics.

Els ulls d'en Han es van clavar a la pantalla autentificadora.

-Són els que ens van seguir des de Selvaris! Què és això, una vendetta personal?

-Potser no els agradi com hem pintat la carrosseria.

-Llavors els hi dono la raó -ell va agafar amb força el comandament-. Espera.

En Han es va acostar al comunicador.

-Comproveu els nivells de combustible dels dos. L'últim que necessitem és quedar-nos tirats -Va mirar per sobre de la seva espatlla esquerra-. Coordenades de salt a Mon Calamari entrant.

La Leia va estudiar la pantalla de l'ordinador de navegació.

-Haurem de girar a tres-zero-tres. Això significa tornar cap a l'estació.

-M'ho temia.

Una explosió va sacsejar la nau abans d'arribar a donar mitja volta.

-Allà va l'única peça nova que han instal·lat. Però ens apanyarem sense.

-Compto amb això, amor.

Un dels coralites de cua corba i pilotats en tàndem va aparèixer en el finestral principal aproximant-se directament al Falcó.

-Agafa això! -va dir en Han pel comunicador. Es van formar singularitats abans que arribés el coralita, però l'intens foc les va anul·lar i la nau va esclatar en mil trossos.

-Cakhmaim cada vegada és millor -va comentar la Leia.

En Han negà amb el cap.

-No ha estat ell.

Es va tirar enrere en el seu seient per mirar pels panells superiors del finestral. Una nau d'atac i patrulla classe Firespray va aparèixer sobre ells. Era una nau amb forma de creu fixa sobre un grup de motors ovals, seguida per quatre Gladiadors, anomenats així perquè semblaven espases clavades fins a l'empunyadura en escuts circulars.

-És Fett! I ens està netejant el camí! -En Han va deixar anar una rialladeta-. És molt propi d'ell intentar quedar per sobre en un deute.

-Transmissió entrant -va dir la Leia-. Del Firespray.

La veu d'en Boba Fett va ressonar entretallada en l'intercomunicador.

-Volia recordar-te, Solo, que la meva lluita personal sempre va ser contra els Jedi. Tu no eres més que carrega.

En Han va riure burleta.

-Si et serveix d'alguna cosa, Fett, tu no eres més que una molèstia.

En Fett va deixar anar una rialleta.

-Pels bons temps, capità.

-Compta amb això.

Sembrant mines a babord i estribord, el Firespray seguir obrint camí al gairebé desarmat Falcó. Al final, Fett va moure els alerons de la nau patrulla a manera de salutació i va desaparèixer.

-Preparats per a velocitat de la llum -va dir en Han.

La Leia va tornar a recolzar-se al seient del copilot negant amb el cap.

-És oficial: això era l'últim que em quedava per veure i sentir -es va girar cap al Han amb un mig somriure-. Ja gairebé estic a punt per creure que aquesta guerra podria acabar de veritat.

* * *

Amb els Jedi reduïts a la meitat dels seus efectius des de l'inici de la guerra, els set d'en Luke Skywalker incomunicats a les Regions Desconegudes, alguns (inclosa la vintena de nens Jedi) encara refugiats en la instal·lació de les Goles, i altres participant en diverses operacions militars de l'Aliança Galàctica, Kenth Hamner només va aconseguir reunir una dotzena de Jedi per a la reunió que va tenir lloc en les estances de Tresina Lobi a Mon Calamari. Malgrat la seva senzillesa, l'estada circular a la part alta de la Torre Quarren de Ciutat Corall era espaiosa i tenia una vista de 360 ​​graus de l'afable mar i els lluents esculls. En la continuada absència d'en Luke i la Saba, i amb Kyp sempre de missions amb la Dotzena, Tresina Lobi s'havia convertit en una veu important en el Consell Assessor d'en Cal Omàs.

Tresina era una chev, de rostre fi i trets angulosos i cabell curt i negre. Ella, Markre Medjev i la Cilghal, la sanadora Jedi Mon Calamari, s'havien passat el matí preparant menjar, i la taula circular de la sala solar ja estava assortida amb els deliciosos resultats dels seus esforços quan van arribar Kenth i els altres. Es van anar assentant a la taula, excepte Kenth, que estava massa inquiet per menjar o quedar-se immòbil. De dreta a esquerra des de la butaca de la Tresina estaven la Cilghal, la Jaina, en Kyp, el gegant pelut Lowbacca, la femella twi'lek Alema Rar, l'instructor de combat pèl-roig Kyle Katarn, la chandrilana Octa Ramis, el lleuger i terriblement marcat Waxarn Kel i el jove i obscurament atractiu Zekk.

-Alguns potser no sapigueu que l'agent Baljos Amjak no va tornar de la missió d'infiltració de l'Esquadró Espectre a Coruscant -va dir en Kenth mentre envoltava la taula-. La Bhindi Drayson hauria d'haver-se quedat al planeta, però va ser l'Amjak qui es va quedar i ha estat proporcionant informació a l'Aliança des de llavors, sobretot amb l'ajuda d'una espècie de fong-droide que van deixar anar ell i els seus companys durant la missió.

En Kenth es va aturar entre la Cilghal i la Jaina, es va inclinar cap endavant i plantà els palmells de les mans a la taula.

-L'últim informe de l'Amjak confirma que Yu'shaa, el suposat Profeta dels heretges, va ser vist fa poc a Coruscant. Quan dic fa poc em refereixo a l'última setmana local, que va ser el que va trigar la cadena d'emissaris a passar aquesta informació del Nucli Galàctic a Mon Calamari.

-S'ha verificat la seva identitat? -va preguntar en Kyle des de l'altre extrem de la taula.

En Kenth va assentir.

-El que vol dir que o bé no va anar a Zonama Sekot amb Corran i la Tahiri...

-O bé va tornar sense ells -va dir en Kyp-. Hi ha alguna manera de determinar si va tornar a Coruscant en la mateixa nau en la qual van marxar tots?

-No -va dir en Kenth.

- [O de saber si van arribar a Zonama Sekot] -va afegir la veu d'en Lowbacca emesa des del seu droide traductor.

En Kenth va mirar al wookiee.

-Exactament. Al contrari que la majoria dels transmissors d'HoloRed, Esfàndia segueix funcionant encara que amb certa inconsistència. Així que suposant que res li hagi passat a l'Ombra de Jade, Luke i la Mara haurien de poder contactar amb nosaltres.

-Ja hem esperat prou -va dir l'Octa Ramis-. És hora d'enviar una nau.

Tots van guardar silenci un moment, fins que la Cilghal va dir:

-Dubto que trobem Zonama Sekot en les coordenades a les que hem estat enviant els missatges. Sospito que el planeta vivent s'ha mogut.

-En què et bases? -va preguntar l'Alema.

La Cilghal va obrir les mans membranoses.

-En el que em diu la Força.

En Kenth mirà al voltant de la taula.

-Algú més pensa el mateix?

-Jo -va respondre la Jaina-. Sento al Jacen més lluny del que estava quan vam rebre la transmissió d'en Luke i la Mara -va moure el cap amb gest ombrívol-. No el percebo amb la mateixa precisió.

En Kenth respirà fondo.

-Amb això en tinc prou.

Va prémer els llavis.

-Jo dic que parlem amb el Profeta.

En Kyp va deixar anar una rialleta burleta.

-Jo hi estic d'acord. Però arribar a Coruscant no serà fàcil, ni tan sols encara que la Brigada de la Pau i les naus comercials puguin aterrar allà.

L'Alema mirà a Kyp i a Kenth.

-Podríem apel·lar al comandament de l'Aliança perquè ens ajudin a infiltrar a alguns de nosaltres?

En Kenth negà amb el cap.

-No sense explicar-los el que volem fer o per què no vam informar al comandament quan vam aprovar la missió d'en Corran i la Tahiri a Zonama Sekot. Si Intel·ligència s'assabenta que hem deixat passar una oportunitat de capturar un cuidador, un sacerdot i al Profeta, ni més ni menys...

-Podríem anar a Wedge -va suggerir en Markre Medjev.

En Kenth va assentir.

-Podríem i estic segur que faria tot el que estigués a la seva mà perquè poguéssim anar a Coruscant. Però no vull posar-li en la posició d'haver de mentir a Sovv i a Kre'fey.

-Hi estic d'acord -va dir la Cilghal.

La Tresina va assentir.

-El mateix dic.

-Això està començant a semblar-se a Myrkr -va intervenir en Kyp.

En Zekk el va mirar.

-Si l'Ànakin no s'hagués fet càrrec d'aquella missió, tots nosaltres seríem pastura de voxyn ara mateix.

-En Zekk té raó -va afegir l'Octa Ramis-. Si s'assembla a Myrkr, és perquè no tenim una altra opció més que anar-hi.

En Kenth es va posar dret i va adoptar un gest decidit.

-Li donarem una setmana al Mestre Skywalker. Si no sabem res d'ell per llavors, reuniré un equip d'assalt.

Següent