La Força unificadora (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

Imitant la corba de l'anell planetari, les naus de guerra de l'armada s'escampaven sobre la cara il·luminada de Yuuzhan'tar com fins grans de sorra cristal·lina. Formada en grups de batalla i flotilles d'aprovisionament, cada creuer, vaixell de càrrega i gavarra anàlegs havia estat marcat amb els emblemes dels Dominis i untat amb la sang dels sacrificis dels presoners de l'Aliança. Algunes naus portaven estendards de batalla guanyats durant incomptables generacions. Altres estaven envoltades de centenars de coralites. Darrere de les transparències de les bombolles d'observació, els comandants i subalterns estaven ajupits sobre un genoll, els caps abaixats en senyal d'obediència, i els seus punys drets pressionant les taules de treball de corall Yorik.

Allà descansaven el Regne de la Mort, l¡Espasa del Sacrifici, el Riu de Sang, el Vanitat de l'Aniquilador, el Petó de la Serp, i la nau insígnia, la Muntanya de Yammka, comandada pel Mestre Bèl·lic Nas Choka.

Més a prop de Yuuzhan'tar, l'òrbita va ser alterada, més a prop dels enormes dovin basal que constituïen la primera línia de defensa, més a prop del pont de l'arc de Sant Martí, símbol del tràfic de Yun-Yuuzhan amb les espècies que ell va crear, surava el sagrat iot que transportava Shimrra i l'elit no guerrera des de la superfície.

Untada amb sang, la càmera del tron ​​del iot també estava decorada amb garlandes de parres d'espines i adornada amb centenars de ventalls delicadament treballats, consagrats a Yun-Yammka. En honor al llançament, tots els presents a la cambra portaven armadura de relluixarxa, inclosos els Prefectes i Vidents d'en Shimrra, Qelah Kwaad i el seu cuidador principal, el gran sacerdot Jakan i fins i tot el ridícul Onimi.

El Summe Senyor es va posar dret i es va situar davant d'un víllip únic que enviava la seva imatge i les seves paraules a cada víllip de cada nau, especialitzada o comunal, nau de guerra o coralita.

-Yun-Yuuzhan, Gran Faedor -murmurà en Shimrra-, et supliquem la teva benedicció per a aquestes naus que enviem al buit, ja que la seva missió també és la teva pel teu mandat. Amb aquesta batalla final complim la nostra obligació de netejar el regne que vas veure adequat per proveir-nos, per fer-ho digne, i a canvi ens fem dignes amb la victòria de proclamar la nostra llar. Des d'aquest moment en endavant, seguirem la tasca de prendre aquestes humils espècies sota la nostra protecció, i instruir-los en la veritat que vas oferir als nostres ancestres en l'alba dels temps.

»Et demanem això des d'aquest començament per què puguem dur a terme la nostra tasca, purgar aquest regne de màquines i reemplaçar-les amb els nostres companys biològics. Quan Yuuzhan'tar hagi estat totalment reconfigurat segons l'ancestral arquitectura, i quan els teus temples i el teu sacrosant Domini coroni els cims de les muntanyes més altes i domini els principals centres de població de cada món ocupat, et demanarem que jutgis el nostre treball una última vegada.

»El gran moment ha arribat, la culminació de generacions de viatges i descobriments. Fins i tot ara, en aquests cels desconeguts, la galàxia ancestral es mou amb aspectes benèfics cap aquesta recent trobada llar. El que estava lluny, ara està a l'abast de la mà, el que estava complet, comença de nou.

En una demostració enlluernadora d'honor i poder, la major nau de guerra va llançar cinc mil cinc-cents míssils de plasma cap al centre de Yuuzhan'tar. Després liderats per la Muntanya de Yammka, l'armada va començar a moure's en grups, agafant impuls per a la transició cap a l'espai fosc. En Nom Anor mirava des del seu lloc assignat en el iot sagrat, preguntant-se què estaria pensant Nas Choka. El resultat de la guerra i el futur dels yuuzhan vong depenien del que passaria en el següent quart de klekket. Els guerrers i sacerdots, estimulats fins a l'èxtasi durant dies de festes i balls, eren optimistes sobre que l'armada prevaldria. Però no tots estaven tan segurs.

Els cònsols sota el comandament d'en Nom Anor i els Executors sota els seus, van dirigir la seva atenció cap a rumors de greus temors i dubtes entre l'alta casta. Per sota d'aquestes vagues xafarderies, en Nom Anor podia sentir l'odi més sinistre dels desposseïts rebentant-se.

Des de sota el pont, des del fosc submón de Yuuzhan'tar, podia sentir el clam de veus enfurismades, les paraules dels heretges fent-se més audibles i fortes, virulentes durant la ressaca de les execucions, la dissidència estenent-se entre els rangs, no només entre els Avergonyits, sinó també entre aquells que havien perdut i començaven a perdre la fe en el Summe Senyor Shimrra.

Una gran ona, creixent i creixent, amenaçava amb arrasar les costes dels yuuzhan vong, arrencar l'armada del cel i empènyer a les profunditats al iot sagrat i a tots els que estaven a bord. Shimrra li va dir a Nom Anor que la seva guerra era contra els Déus. Però Shimrra havia passat per alt al veritable enemic, un enemic que l'envoltava i ell s'aixecava sobre les seves espatlles. Ni tan sols Quoreal en els seus últims dies va ser objecte de tanta suspicàcia i odi.

Si depengués dels Avergonyits, la poderosa força d'en Nas Choka seria derrotada a Mon Calamari, i Shimrra seria arrossegat del tron ​​pel propi Yun-Shuno, per ser devorat en públic per un grup de famolencs gossos bissop...

En Nom Anor va apartar la mirada de preocupació de les naus que se n'anaven i en aquest mateix moment l'Onimi es va canviar de lloc per clavar en nom Anor una mirada tafanera. En Nom Anor es va preguntar si el sentit olfactiu de l'Onimi era tan agut que podia olorar la por que brollava d'ell. Potser fos aquesta la raó per la qual les rimes de l'Onimi eren tan mordaces: perquè podia llegir els senyals subtils de tots aquells que compareixien davant Shimrra.

En Nom Anor es va posar rígid pel disgust i per alguna cosa semblant a la por quan l'Onimi es va dirigir trontollant cap a ell creuant la càmera del tron.

-Tingues valor, Prefecte -va dir l'Onimi en confiança-. Això és cert entre els Déus i els yuuzhan vong, la força d'en Shimrra flota per la certesa combinada dels seus súbdits. Vacil·lar, demostrar dubte o debilitat, i el delicat equilibri podria...

En Nom Anor va fer una ganyota de menyspreu.

-Qui ets tu per dirigir-te a mi, Avergonyit?

La boca desigual de l'Onimi es va transformar en un fred somriure.

-La teva consciència, Prefecte. La petita veu que et recorda com de precària és la teva posició.

* * *

Encara amb la perruca platejada posada, la Leia estava desinflant el seu sac de dormir i el d'en Han quan Sasso va tirar alguna cosa a la foguera del campament. Era una criatura incansable de la grandària aproximada d'una bolaxoc, semblant a un víllip amb ales, que havia estat traspassada per un projectil de fusta disparat amb una arma, semblant a una tosca ballesta, del rodià.

-Un que no informarà sobre nosaltres -va dir en Sasso, mentre examinava la peça cobrada amb la meticulositat d'un caçador. La Leia es va acostar al foc per veure de prop la criatura morta.

-El bioide que vam veure ahir?

-Potser no el mateix, però del mateix esbart.

El nas verd d'en Sasso es va arrufar.

-Agafat al primer intent. Això mai havia passat abans.

La Leia el va mirar dubitativa.

-Espero que no estiguis pensant a cuinar-lo.

-Tinc curiositat... però no. Estic decidint si el cremem o l'enterrem.

-Voto per cremar-lo -va dir en Han darrere d'ells-. D'una altra manera els bissop podrien olorar-lo.

El sol de Caluula portava a la part alta durant una hora, però l'espès bosc d'arbres de canya encara s'estava despertant. Abundaven els ocells, i els brunzidors (els brunzidors personals de la Leia) van tornar. Gràcies a la xarxa que venia amb els sacs de dormir, ella i en Han van dormir meravellosament, lliures dels brunzidors, despertant amb freqüència però breument per veure les estrelles o escoltar les crides de les criatures nocturnes. En Han va preparar l'esmorzar a la foguera, mentre ella i en Wraw recollien el campament. Era una vida elemental, però, va pensar la Leia, podria acostumar-se.

Aprofitant la foscor, Sasso i el ryn, Ferfer, es van anar d'amagatotis a un amagatall de subministraments proper, i van tornar amb les primeres llums portant amb ells la ballesta i un parell d'armes tan velles que podien haver-les utilitzat els guardaespatlles del pare adoptiu de la Leia, incloent una sòlida pistola làser de tambor amb una gran culata de fusta, una altra amb una empunyadura amb el contorn dels dits i un espiell d'abast incorporada, dues armes militars amb fiador en el gallet i radiadors de calor incorporats, i un rifle que en Han va identificar com un DC-15, amb una culata plegable.

Els làsers van ser amagats en les motxilles, però a l'abast de la mà. Meloque i Ferfer van tornar al campament just quan Han i Wraw acabaven de lligar el carregament als timbus. Els dòcils animals pasturaven entre l'herba alta. La majestuosa ho'din semblava decebuda.

-No vas poder trobar cap petxina d'estrella-alada? -va preguntar en Han.

Ella va negar amb el cap.

-Vam trobar centenars, però totes inactives. Almenys algunes podien haver-se obert.

-El temps no va acompanyar -va dir en Sasso-. És més càlid del que és habitual per aquesta època de l'any.

La Meloque s'ho va pensar.

-Suposo que això ho explicaria.

A la tarda anterior, al costat del foc, la Meloque va donar a tothom una classe de biologia sobre la nocturna de les estrelles-alades. Semblants als abellots brunzidors trobats en incomptables mons, les estrelles-alades sortien de les seves conquilles quitinoses. Úniques entre els brunzidors, però, les de Caluula només tenien un dia per realitzar les seves danses d'aparellament, desplegant la seva famosa lluminositat, aparellar-se i posar els ous, que desclourien dos-cents noranta nou anys més tard. L'estadi larval durava menys d'una setmana local, al final de la qual les larves supervivents es tancaven en durs capolls. Les noves estrelles alades, les que no eren immediatament devorades per llangardaixos voladors i altres depredadors, morien per causes naturals quan el sol d'aquest mateix dia es posava.

-Corregeix-me si m'equivoco, Meloque -va dir en Wraw-, però a menys que envelleixis amb més gràcia que un wookiee, mai has vist una nocturna.

-Això és cert -va respondre-. Però a Moltok vam ser capaços d'estimular el cicle vital en condicions controlades.

-Potser els yuuzhan vong tinguin alguna cosa a veure amb el fet que no s'obrin en el seu moment -va suggerir en Han-. Poden haver introduït algun organisme que hagi afectat l'ecologia. Mira el que van fer a Tynna i a Duro.

-Em sembla improbable -va dir la Meloque-. Aquests mons van ser alterats per raons estratègiques i logístiques. Però un món com Caluula ha de complaure als yuuzhan vong. Malgrat tota la barbàrie que han demostrat, reverencien la vida.

En Wraw va esbufegar.

-Professora, sones com una simpatitzant.

-Wraw -va dir la Leia secament, però la Meloque només va moure la mà per treure-li importància.

-Quina altra actitud esperaries d'un membre d'una espècie que ha declarat la seva intenció d'exterminar als yuuzhan vong? -La Meloque es referia a la doctrina bothana de l'ar'krai o guerra total.

En Wraw va riure.

-Només estava fent broma.

El seu rostre no delatava res. La Leia va esperar que Meloque i Ferfer s'anessin per buscar més petxines abans d'anar a parlar amb Wraw.

-No crec que la Meloque apreciï el teu sentit de l'humor.

En Wraw va arronsar les espatlles.

-Què puc dir? Som de mons diferents.

-Llavors el teu cinisme no procedeix del teu compromís amb una carrera amoral i no rendible?

-Amoral potser, però rendible segur.

-En termes de crèdits, vols dir.

-Hi ha altres termes? -La Leia mirà al Han, qui només va separar les seves mans-. Ves i atia’l si vols. No et detindré.

Just llavors en Page i en Kyp van tornar al campament. Page mirà al Han, després a la Leia, a Wraw i després de tornada al Han.

-Interrompíem alguna cosa?

-Només una cançó al costat de la foguera -va dir en Han.

En Page no va demanar cap explicació.

-Vàrem trobar signes d'una patrulla yuuzhan vong amb animals de càrrega i un parell d'aquestes muntures de dotze potes.

-Bissop i quenak -va dir en Sasso, posant-se en dret-. Millor ens movem. Com més aviat creuem el següent contrafort, millor.

Tothom va ajudar a carregar el que quedava de l'equip. Amb Ferfer guiant-los, van pujar fins a la carena del turó, després van començar un descens lent, ple d'alts i baixos, a través del dens bosc. Sasso, Page i Kyp anaven davant per explorar el camí. Quan anaven per la vall, Han va esperonar el seu timbu per posar-se a l'altura del d'en Wraw.

-M'imagino que has passat molt temps en companyia de subjectes de baixa estofa -va dir en Han-. Però tothom aquí estem del mateix costat, entesos?

-Tu ets el que parla d'aparellar-se amb personatges d'estar per casa, Solo.

En Han va forçar un somriure.

-Ho he superat, amic. Potser vulguis tenir-me com a exemple.

El bothan va assentir.

-Ho pensaré.

En Han es va retardar per quedar-se a l'altura de la Leia.

-Per què et molestes? -Li va preguntar.

-Bé, o canvia d'opinió o li canvio la cara.

-Així i tot no canviaràs l'interior de la persona.

-Potser no, però em sentiré molt millor.

La Leia va sentir ràpides petjades d'animals davant, i un moment després Kyp es va acostar.

-Yuuzhan vong. Estan pujant per sortir de la vall -Va mirar a través dels arbres-. Just aquí, en aquest grup d'arbres de fulla ampla.

-Hi ha alguna manera d'evitar-los? -va preguntar la Leia.

-No. I no ens podem permetre lluitar aquí.

En Han es va aixecar sobre els seus estreps i es va moure cap a un aflorament de roques sota la següent baixada.

-Aquest sembla un excel·lent punt d'emboscada.

En Kyp va assentir.

-També a mi.

Es van afanyar a passar la baixada fins a un barranc, on Sasso i Page esperaven. Ferfer es va emportar les muntures lluny, i tots els altres es van desplegar per prendre posicions de tir darrere de les grans pedres a banda i banda del camí. Han, Leia, Page i Meloque en un costat. Wraw, Sasso i Kyp en l'altre. En Han va mirar el tambor del làser militar. Page va fer el mateix amb el rifle DC-15. Meloque va envoltar amb la seva enorme mà la culata de fusta de l'antiga arma de cinturó. Leia sostenia el seu sabre làser, però no el va activar. Poc després van sentir a la patrulla aproximar-se.

Primer va aparèixer el trio de gossos bissop. Criatures baixes, es movien amb una cadència com la d'un ànec, els seus llargs nassos ensumaven l'aire i el sòl, i les potes amb urpes deixaven unes petjades distintives en la pols.

Darrere d'ells caminaven els guerrers yuuzhan vong armats amb amfibastons i bandoleres d'insectes atordidors i talladors.

Dos carregaven víllips tàctics sobre les espatlles. Darrere d'ells van aparèixer tres guerrers muntant unes bèsties tan grans com un grutchyna però tan tranquil·les com rontos.

-M'encarregaré del rastrejador de la dreta -va murmurar en Page al Han-. Tu el del mig. Ves primer a pels víllips.

En Page va enviar una senyal a través del canó cap a on es trobaven Kyp i els altres. Després tothom es va ajupir a esperar que la patrulla estigués a l'abast. Els bissop van dirigir el morro cap als cingles just quan els primers trets de làser queien sobre ells. Els tirs d'en Han i Page van volar els víllip en petits trossos, mentre que làsers vermells que sorgien des de la canyada van llançar a dos guerrers de les seves muntures. Però fins i tot agafats per sorpresa, els yuuzhan vong van contraatacar ràpidament. Insectes talladors i atordidors van formar un eixam en l'aire, i, encabritats i grunyint, els tres bissop van sorgir de les roques.

En aquells moments, Han, Page, Leia i Meloque ja estaven en moviment, disparant mentre corrien i prenent noves posicions. Un làser de la pesada pistola d'en Han li va volar el cap a un bissop que atacava. Un segon tret va encertar al pit a un dels rastrejadors, que va obrir un forat fumejant en l'armadura de crancs vonduun del guerrer i que el va enviar volant cap enrere, per ser trepitjat per un confús quenak. Corrent cap avall pel sortint oposat, Wraw va estar a punt de ser pinso de bissop, però un tret precís d'en Sasso va abatre la bèstia abans que pogués intentés mossegar al bothan una segona vegada...

En Kyp va baixar el pedregós vessant fins al camí, davant de la patrulla. Amb el sabre làser encès, es va obrir pas a través d'un eixam d'insectes talladors per lluitar amb els guerrers que quedaven. En Han es va sorprendre de veure el sabre del Jedi clarament partir amfibastó rígid, i després, en el cop oposat, tallar el cap del guerrer. Encara en les roques, la Leia també estava centrada a defensar-se d'un torrent d'insectes frenètics. Meloque s'havia posat a cobert sota ella, incapaç d'aixecar el cap. Tirant de l'espantada ho'din, la Leia la va conduir a una posició més segura, tornant-se dues vegades per enviar a dos insectes a estavellar-se contra les pedres. En Han va sortir del vessant per veure a Kyp fotre-li una coça a un coufee i enviar-lo lluny de la mà de l'únic yuuzhan vong que quedava dempeus, després va travessar el coll del guerrer mentre aquest corria cap a la seva muntura, intentant fugir.

Una taca en moviment va captar l'atenció d'en Han a la seva esquerra, i es va tirar a terra. L'últim dels tres bissop va saltar per sobre d'ell i va pujar a les roques, prop d'on Meloque estava ajupida, mirant com una boja la pistola làser que aferrava.

Incapaç de poder disparar a la bèstia en retirada, en no tenir un tret clar, Page li va cridar:

-Mata al gos!

Ella va mirar al bissop que fugia, després amb perplexitat a Wraw.

-És només un animal.

-Mata'l! -va repetir en Page.

Trets de l'arma d'en Wraw van aniquilar l'animal, just abans que desaparegués per la vora del barranc.

-Carnissers -va dir la ho'din quan es va fer el silenci. Va trontollar fora de les roques i va baixar al camí per reunir-se amb la Leia i els altres-. Carnissers!

-Els bissop estan entrenats per tornar a la base -va dir en Page amb calma-. En poc temps hauria aparegut una altra patrulla en el nostre camí.

La Meloque va escoltar, després va assentir breument. Sis yuuzhan vong, dos gossos llangardaix i un quenak jeien en la pols. Page va anar d'un guerrer a un altre, assegurant-se que eren morts.

Va acabar amb la misèria del quenak, que tenia convulsions, amb un simple tret, després va fer el mateix amb els tres amfibastons. En Han es va ajupir al costat del guerrer al qual va disparar al pit, després va mirar l'arma de trenta anys d'antiguitat de la qual havia sortit el tret.

-No sabia que aquestes pistoles làser tinguessin tanta potència.

-I no la tenen -va dir en Kyp des d'on es trobava, ajupit al costat d'un altre guerrer. Va colpejar amb els artells la cuirassa pectoral de l'armadura vivent del yuuzhan vong.

-Inferior armadura, inferiors armes, inferiors tropes -Va mirar al seu voltant-. Fins i tot els bissop eren lents.

La Leia va mirar a Sasso amb una certesa sobtada.

-Un altre efecte de l'onada de calor?

El rodià va bellugar el cap, perplex.

-Deixa que m'aclareixi -va dir en Wraw-. Estàs decebut perquè vam guanyar molt fàcilment? -va deixar anar una riallada-. Estic començant a preguntar-me si no sou tots simpatitzants.

-Té raó -va dir en Page-. Necessitem tota la sort possible.

-He jugat prou a sàbacc per reconèixer la sort quan la veig -va dir en Han-. I això no ho era -va observar els vessants i els arbres propers-. Podrien portar-nos a un parany.

En Kyp va mirar.

-Aquí està passant alguna cosa més -va dir.

Següent