La Força unificadora (XXXII)

Anterior

CAPÍTOL 32

-Cal veure-us! Encongits de por com un ramat de yanskac!

El Summe Senyor vituperava a l'elit des del seu tron ​​de suport estarrufat de pues, al Saló de Confluència de la Ciutadella.

-Quan estem en la vigília de la victòria, us deixeu espantar per una il·lusió... per una enganyifa celeste!

Encara que en Nom Anor estava encongit de por com els altres, no podia menys que reconèixer el mèrit d'en Shimrra. Malgrat les tremolors que seguien sacsejant a Yuuzhan'tar, i de les greus amenaces que posaven en perill el seu dret diví al comandament, el gran Senyor es negava a deixar-se intimidar, encara que no era absolutament impossible. Agitava els llargs braços i les cames li tremolaven de tal manera que semblava un titella d'ombres xineses.

Alguns deien que els seus ulls tampoc estaven immòbils gairebé mai, i que canviaven de color constantment. Shimrra alçà el Ceptre de Poder cap al sostre del saló, recobert de bigues a manera de costelles.

-Alguns de vosaltres mussiteu que la llum brillant que surt a l'alba presagia la nostra perdició... que és un món viu, que es remoreja que ja el vam trobar durant el regnat del meu predecessor, un nom que no em dignaré recordar. No desconec aquest rumor. Després de la meva ascensió al tron, vaig enviar forces a la recerca d'aquest món, d'aquest Zonama Sekot... però em van dir que no es trobava per enlloc. Així que, em vaig preguntar a mi mateix: hauria desaparegut? Hauria quedat destruït Zonama Sekot? O no seria més que una mentida del meu predecessor, que pretenia impedir conquerir i ocupar el que era el nostre domini propi, atorgat pels Déus?

Mentre Shimrra feia una pausa, Onimi es movia entre els presents, provocant a un i a un altre membre de l'elit per reptar-lo a respondre. Per a gran disgust del Summe Prefecte Drathul, en Nom Anor havia transmès les ordres d'en Shimrra als sacerdots dels temples, ordenant-los que dediquessin la seva atenció a Yun-Harla, en comptes de Yun-Yuuzhan o Yun-Yammka. A conseqüència d'això, els Vidents reals estaven fora de si d'aprensió (s'esperaven els pitjors enganys i manipulacions), i els membres de l'elit es preguntaven si Shimrra havia actuat pel bé dels yuuzhan vong, o pels seus propis interessos.

-Us vaig a revelar tota la veritat -va dir per fi el Summe Senyor-. Aquesta llum viva no és una il·lusió. Es tracta, en efecte, del mateix món vivent!

Els presents, atònits, van quedar sumits en un silenci encara més profund, sobretot Drathul i la seva camarilla de partidaris d'en Quoreal. Però aquell anunci va deixar igualment a Nom Anor. L'últim que esperava que fes Shimrra era dir la veritat.

-Com hauran pogut permetre això els Déus?, us preguntareu -va prosseguir en Shimrra, amb to teatral de melancolia. Com s'han pogut tornar contra nosaltres els Déus, després de tot el que hem fet per donar-los sacrificis i conversos, després de tot el que hem fet per netejar d'infidels aquesta galàxia? Us respondré en això també: aquest món de mal averany ha estat posat en mans dels nostres enemics com a última prova que som dignes de regnar sobre ells... és una última prova per purificar la força del cor yuuzhan vong! -Shimrra va colpejar el terra amb el seu amfibastó per imposar silenci-. I, amb tot, quina prova tan imponent ens han posat per davant! Una persona amb poc alè, un dissident o un escèptic, estaria temptat de creure que els Déus ens han abandonat i que no tenim cap manera de vèncer. Jo he pensat en això molt de temps i a fons. He pregat i m'he aventurat més enllà de la meditació i de les súpliques per buscar respostes a la nostra història. I els Déus han premiat les meves fatigues -Shimrra va fer una altra pausa mentre una tremolor omplia la Ciutadella d'un soroll sord. Després, va assenyalar amb el ceptre la Qelah Kwaad i als adeptes d'aquesta.

-Els cuidadors saben a què em refereixo quan parlo del vuitè còrtex. Però ho explicaré perquè ho entengueu vosaltres, els comandants i els Administradors, i fins i tot alguns de vosaltres, sacerdots.

»Un còrtex conté els protocols dels cuidadors, els protocols que van guiar originalment les mans dels nostres avantpassats per crear dovin basal i víllips, coralites i yammosk. El còrtex no és un lloc, sinó un estat mental. I a mesura que un s'aproxima al còrtex màxim, el vuitè còrtex, un torna a l'inici dels yuuzhan vong, al nostre estat de ser primigeni. I quan vaig arribar allà, després de suportar molt dolor i de perdre molta sang, tanta sang que el meu cos udolava turmentat, el que vaig trobar va ser la solució, presentada en forma d'una lliçó tan senzilla com les que podem ensenyar a les nostres cries en els vivers.

»La lliçó és aquesta: que quan els Déus van donar forma a l'univers (i, en últim extrem, als yuuzhan vong), van resoldre totes les desigualtats procurant que les qualitats d'una cosa creada s'equilibressin sempre amb les qualitats d'una altra. Si creix un arbre verinós, al seu costat hi ha un altre del qual s'extreu el verí que serveix d'antídot. On hi ha deserts, hi ha oasis amb aigua. I on hi ha grans extensions d'aigua, sorgeixen illes de sorra i de roca. Així obren els Déus, garantint l'equilibri a cada pas. Quan jo tenia en la ment aquest pensament, trobant-me en les profunditats del vuitè còrtex, vaig sentir una veu que deia...

-El Pont Arc de Sant Martí apareixerà i desapareixerà -va recitar l'Onimi des del centre del saló. I els Déus faran semblar que ells són els autors d'un gran conflicte. Quan sigui llavors l'eclipsi del sol, l'auguri diví es veurà clarament. Un ho interpretarà molt d'una altra manera, ja que quan aparegui a les portes un estranger amenaçador, busqueu allà prop l'amfibastó que farà marxar a l'estranger.

- «És una revelació», em vaig dir a mi mateix -va seguir comptant Shimrra-. Estava clar que procedia de Yun-Harla. Per això vaig ordenar als sacerdots que demanessin ajuda a la Deessa... que li fessin sacrificis i la veneressin com a Summe Senyora de l'Univers. I les nostres súpliques no han estat en va; doncs ella ens ha proporcionat la solució a la prova que ens han posat a les nostres portes els Déus.

En Nom Anor amb prou feines era capaç d'evitar que la seva confusió interior s'expressés a la cara. Ell no era l'únic dels presents al Saló de la Confluència que sabia que el vuitè còrtex no era més que una ficció, tan buida com el pou gravitacional d'un dovin basal.

Llavors, què pretenia Shimrra en evocar revelacions de protocols no existents? Evidentment, ell mateix havia ideat aquella endevinalla i la seva solució, però amb quin propòsit? L'elit va haver d'esperar un cop més mentre una tremolor més forta que l'anterior sacsejava la Ciutadella, fent caure una pluja de pols de corall Yorik de l'alta volta.

-La solució acaba d'arribar a Yuuzhan'tar -va dir en Shimrra-. Ha estat lliurada en forma d'una nau espacial ferida, amb la seva tripulació d'Aniquiladors malalts i un cuidador moribund. En un món remot i insignificant anomenat Caluula, la nau i els seus passatgers van ser víctimes d'un agent químic virulent creat pels nostres enemics, que el van alliberar amb l'esperança de destruir tot allò que fos yuuzhan vong... des de la més elemental de les nostres creacions, fins a mi mateix.

»L'agent químic podria haver tingut aquest efecte si no hagués estat per l'agudesa del cuidador, per la iniciativa de la seva tripulació valerosa de guerrers, i per la perspicàcia del vostre Summe Senyor, qui va ordenar que s'impedís que la nau aterrés a Yuuzhan'tar i que mantingués contacte amb cap altra nau.

»Veieu ara la bellesa de l'equilibri còsmic en funcionament! Tchurokk Yun'tchilat! Veieu la voluntat dels Déus! Doncs aquest món de mal averany que il·lumina el nostre cel nocturn, aquest món vivent que es van trobar les nostres forces fa tants anys, a la deriva en els confins mateixos d'aquesta galàxia, va haver de ser creat també per Yun-Yuuzhan i ha d'estar associat amb nosaltres en les profecies. Associat i, per tant, vulnerable al contagi mortal creat pel nostre enemic i sancionat pels Déus!

Shimrra va tornar a brandar amb el Ceptre de Poder.

-La nau ferida és l'amfibastó que llançarem per expulsar l'estranger de la nostra porta! Aquesta nau serà la nostra salvació i la nostra manera de transcendir la prova que als Déus els ha semblat oportú imposar-nos-en!

En Nom Anor començava a sentir-se com un gnullith: les paraules d'en Shimrra l'omplien d’orgull i el deixaven aixafat successivament.

Un agent químic tòxic, capaç d'enverinar a Zonama Sekot? Qualsevol que conegués la història durant la missió de reconeixement del comandant Zho Krazhmir al món vivent sabia que Krazhmir havia intentat enverinar Zonama Sekot, sense aconseguir-ho. I si hi havia fracassat una toxina creada pels yuuzhan vong, com podria tenir èxit una toxina creada per l'enemic?

Més encara: si existís tal arma biològica, sens dubte ja s'haurien assabentat d'ells els membres de l'antiga xarxa d'espies d'en Nom Anor entre la Brigada de la Pau, o els que seguien al seu lloc a Mon Calamari. Hauria ideat Shimrra aquella història només per unir els guerrers i als sacerdots i aconseguir que els yuuzhan vong morissin entre la resplendor de la glòria? O havia tornat a infravalorar Nom Anor la capacitat del Summe Senyor? Era aquest més brillant encara del que havia semblat quan va usurpar el tron?

-Zonama Sekot és un estel de la mort -deia Shimrra. Apuntà amb el seu amfibastó a Nas Choka i als seus comandants suprems-. Vola fins a ella, Mestre Bèl·lic! Emporta't a Zonama Sekot la teu armada poderosa, i deixa clara als Déus la fermesa indestructible dels yuuzhan vong!

* * *

«Què vol la Força per als yuuzhan vong?». La pregunta seguia sonant en la ment d'en Jacen estona després que aquest tornés a la fondalada on solia passar l'estona a Zonama Sekot. Va despenjar el sabre làser de seu cinturó de drap, va activar la fulla verda i la va agitar per l'aire fresc. Els ocells que estaven posats en els boras pròxims, sobresaltats pel brunzit, van tirar a volar pel cel blau clar. Jacen es va quedar plantat amb els peus en paral·lel, el peu dret per davant, carregant el pes en la part davantera dels peus, i saltant després amb el peu endarrerit per atacar. Va separar més els peus sobre el vessant del turó i els va disposar en angle.

Brandà la fulla sense ajupir-se ni vacil·lar, sense abaixar el cap ni esquivar, adoptant una actitud ideal, mentre avançava amb un moviment ininterromput o feia passos curts amb cada peu per mantenir l'enfocament i l'equilibri. Va sostenir l'empunyadura en la guàrdia mitjana, una mica per davant del ventre, amb la punta aixecada trenta graus, i va practicar diverses seqüències de velocitat i dulon. Després, baixant la punta com dirigint-se als genolls d'un contrincant, va llançar un revés cap amunt en diagonal. Va aixecar el sabre de llum sobre el seu cap, amb l'empunyadura apuntada als ulls del seu contrincant imaginari (uns ulls angulosos de yuuzhan vong) i va llançar un tall de dalt a baix.

Amb els colzes cap a terra, va sostenir el sabre en vertical, per sobre de la seva espatlla dreta al costat del seu cap, i va realitzar una sèrie d'atacs jung i de parades jung ma. Finalment, va sostenir el sabre baix, a la dreta, amb la fulla apuntant a terra, a la seva esquena, i va realitzar una escombrada ascendent en diagonal. Saltant amb força fins a la vora de la bassa, va realitzar una sèrie de tombarelles i girs complets assistits per la Força, caient dempeus per tornar a executar cops circulars laterals i moviments ràpids de canell, fins que va començar a panteixar i se li va omplir la cara de suor. Llavors va percebre que algú l'estava mirant, i va desactivar la fulla amb sobtada timidesa.

Va sospirar i es va asseure. Era bastant bon mestre del sabre làser i acròbata sai, però la seva habilitat no podia comparar-se amb la d'en Luke, Kyp, Mara, Corran... ni amb la de l'Ànakin. Senzillament, allò no li omplia. Contemplant l'empunyadura del seu sabre làser, va començar a omplir-se de records de tres anys abans, del planeta Duro, i li va tornar la visió que havia tingut, com si no hagués passat el temps. En un moment donat estava treballant amb un grup de refugiats ryn, i un instant després queia d'esquena al buit. Va sentir que en Luke li cridava; es va tornar, i va veure al seu oncle, que portava vestidures de color blanc pur, tornat cap a un altre costat i amb el sabre de llum rutilant en guàrdia diagonal, amb les mans a l'alçada del maluc, la punta alta. Jacen va cridar que la Jaina estava ferida, però en Luke no li va respondre.

En Luke tenia posada la seva atenció, més aviat, en un guerrer yuuzhan vong cobert d'armadura color òxid, que sostenia un amfibastó enfront del seu cos, reproduint la postura d'en Luke. El guerrer es trobava a la part més allunyada del disc on estaven els tres, que girava lentament, i no era visible a través de la Força. Era un simple buit, una obscuritat que anunciava la mort amb tanta seguretat com la lluminositat d'en Luke anunciava la vida. El disc es va anar disgregant fins a esdevenir una galàxia de braços espirals. Luke, situat al centre, va adoptar una postura de combat, alçant el sabre de llum fins a l'espatlla dreta, amb la punta aixecada, mentre avançaven guerrers yuuzhan vong d'entre la foscor.

Luke es va mantenir ferm, defensant el centre i repel·lint als invasors, fins que, finalment, el nombre d'aquests es va fer tan gran que el disc es va desequilibrar cap a ells. Jacen, sense saber què fer, va tornar a cridar al Luke. Aquesta vegada, Luke es va girar i li va llançar el sabre de llum, que va traçar un arc lent, brunzent, deixant un rastre d'espurnes de color verd pàl·lid sobre el pla galàctic. Jacen es va omplir d'ira, al mateix temps que la por i la fúria li enfocaven la força. Volia destruir l'enemic. Va estendre la mà per recollir el sabre... i va fallar.

Aquell error va ser la seva perdició. Es va alçar una tempesta fosca i mortal al voltant dels invasors, i el pla galàctic va seguir inclinant-se cap a ells amb més rapidesa. Jacen va sentir que començava a fer-se més petit, fins que no va ser més que un punt minúscul i insignificant en la tempesta fosca. Impotent, desarmat per un moment d'ira, condemnat per un sol pas en fals... i la galàxia estava condemnada amb ell. Una veu com la d'en Luke, però més profunda, va fer tremolar els camps estel·lars, tronant: «Jacen! Sigues ferm!».

L'horitzó seguia inclinant-se, i Jacen es va llançar cap endavant, disposat a sumar el seu pes reduït al costat d'en Luke (a la llum); però va tornar a fer un altre pas en fals. Va buscar la mà del seu oncle, però se li va escapar d'entre els dits una vegada i una altra. Finalment, Luke va agafar la mà d'en Jacen i la va sostenir amb força, i el va animar a què aguantés la tempesta. El pendent anava en augment sota els peus dels dos.

Les estrelles s'apagaven. L'enemic corria cap endavant, eclipsant mons, cúmuls estel·lars sencers, galàxies llunyanes. I la veu tornava a tronar: «Sigues ferm!».

Els yuuzhan vong es van llançar a l'atac... i, llavors, Jacen va tornar en si, va tornar a l'aquí i l'ara. Des que havia tingut aquella visió, havia lluitat contra l'enemic en mons incomptables, havia ferit al Mestre Bèl·lic Tsavong Lah, havia triomfat davant molts enemics de menor vàlua, Vergere l'havia despullat de la Força i la hi havia retornat, i el seu Mestre Jedi , Luke, l'havia nomenat Cavaller. No obstant això, seguia sentint-se com si fos un aprenent. Els Jedi de l'Antiga República s'havien centrat massa en l'adoctrinament i en els rangs. Si eres Padawan, eres menys que Cavaller; i si eres Cavaller, eres menys que Mestre...

Però ara que ja no existia un Consell Jedi de mestres sagaços, qui podia dir que un simple Padawan no era capaç de tenir més Força que un altre de rang superior? Era possible que hagués de ser la mateixa Força qui li ho digués al Jedi? En aquests temps, els rangs eren més aviat com ascensos honorífics, com l'ascens de la Jaina a coronel.

Fins a la cerimònia de nomenament de Cavallers Jedi... Ell no li havia vist cap sentit, com tampoc li ho havia vist la Jaina. Tenien a veure el seu camí amb independència d'aquest tipus de coses. Però si la seva educació havia consistit en els seus vint anys de tutela, i si el temps que havia passat amb la Vergere al ventre d'una llavornau yuuzhan vong i en el Coruscant conquistat havien estat les seves proves de Padawan, què era, llavors, la decisió que havia d'afrontar ara?

Que potser no era també una mena de prova? Què vol la Força per als yuuzhan vong? «mantingues-te ferm», li havia dit la veu de la visió. A vegades tenia la sensació que la seva educació estava a punt de quedar completa, i que aquell últim any havia estat la seva veritable prova (segurament molt diferent de les que havia hagut d'afrontar qualsevol altre Cavaller Jedi); però aquesta sensació no solia durar-li molta estona.

-Practicant, Jacen? -va preguntar de sobte una veu femenina. Llavors va saber qui era que l'havia estat observant. La projecció de pensament de la Vergere per Sekot sorgia del centre de la bassa.

-Sempre -va dir ell.

-Què vols aconseguir?

-El Mestratge.

La Vergere fer que sí amb el cap.

-Jacen, per accedir al més profund de la Força Unificadora, hem de renunciar al nostre desig de controlar els esdeveniments. Hem de despullar-nos de paraules i de pensament, perquè també les paraules neixen del món físic. Hem d'abstenir-nos d'analitzar la Força i limitar-nos a deixar-nos guiar per la Força. La nostra relació amb la Força ha de ser impecable, sense que hagi d'estar guiada per paraules ni per raonaments. Hem de dur a terme les ordres de la Força com si fossin inapel·lables. I hem de fer el que cal fer, sigui qui sigui qui intenta impedir-nos-ho.

 Següent