La Força unificadora (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

Una cosa similar li va passar a Jacen a Duro, feia tres anys. En aquella època hi havia estat ajudant a uns refugiats ryn a col·locar un sostre de sinteplàstic sobre un edifici prefabricat que havia de ser el seu refugi. Aquesta vegada estava sol a Distància Mitjana, buscant un camí vessant avall cap a un estany situat al fons d'una estreta vall.

Jaina?

A Duro es va desmaiar, va caure i va quedar inconscient. Aquesta vegada el bosc va enredar els seus peus, i ell va caure cap endavant, va relliscar sobre el terra tou cobert de fulles mullades fins que va aconseguir girar-se sobre la seva esquena i va estendre les mans als costats. Quedaven metres fins al fons de la vall quan va detenir el seu descens, però el seu sabre làser va caure víctima de la velocitat i es va elevar, lliure de la seva cintura.

Va anar donant tombs fins caure a les profunditats de l'estany que tenia les vores gelades. Jacen es va posar dret i es va tornar cap a l'aigua. Fixant-se en el centre de les ones concèntriques que s'estenien per la bassa, es va submergir en la Força i va tirar amb la mà dreta. El mànec tubular va emergir verticalment de l'aigua, però no sol. El sostenia la mà de quatre dits de la Vergere. La projecció de Sekot de la diminuta fosh, de totes maneres, semblava molt més jove que la Vergere de plomes de diversos colors que en Jacen havia conegut a Coruscant.

Les seves oïdes esveltes i el parell d'antenes espirals semblaven més petits i els seus ulls esbiaixats estaven radiants per la meravella. Els peus estesos de les seves cames amb les articulacions invertides descansaven a la superfície de l'agitat safareig.

-Has perdut alguna cosa, Jacen? -va preguntar Sekot a través de l'ampla boca de la Vergere.

-No és la primera vegada.

La seva respiració formava núvols en l'aire fred.

-No és propi de tu ensopegar.

-La meva germana Jaina està en perill. He oblidat mirar per on anava.

-Quan sovint et permets ser distret pels perills que ella afronta?

Aquesta era la Vergere que Sekot recordava, va pensar en Jacen, en contrast amb la Vergere que va sacrificar la seva vida a Ebaq IX per salvar-lo a ell i la Jaina.

-Tan sovint com sigui necessari -va dir ell-. Som bessons, i estem molt units.

-Què passaria si haguessis de triar entre salvar la teva bessona o al teu oncle? A qui serveixes?

-Serveixo a la Força.

-La Força et guiarà cap a la decisió correcta?

-Per què sinó anava a servir-hi?

La Vergere irreal va estendre el sabre làser cap a ell.

-Reclama la teva arma.

En Jacen va cridar al sabre làser i el va subjectar al cinturó de la seva roba, ara plena de fang. El mànec estava mullat i fred, igual que les seves mans, que ell es va fregar. Zonama Sekot havia completat un segon salt de prova sense danys importants. R2-D2 havia calculat que el planeta estava en l'el·líptica galàctica, prop del Sistema Reecee, en la Vora Interior, on la frontera d'aquesta zona arbitrària s'estenia fins a les Regions Desconegudes. Un salt més a través de l'hiperespai i Zonama estaria de tornada a l'espai conegut. La Vergere el mirava.

-Utilitzes el teu sabre làser per ferir o per curar?

-Aquest ha estat sempre el dilema -En Jacen va baixar fins al fons.

Grans columnes de raigs de sol es colaven a través dels gegantins boras, clapejant el llit de fulles i enlluernant la superfície de la bassa. Els insectes volaven arran de l'aigua i brunzien al seu voltant.

-Buscaves alguna cosa aquí?

-Només respostes.

-Sobre com acabar amb el dolor, el sofriment i la mort que la guerra ha portat a la galàxia. Has de confiar en la Força, Jacen, si vols servir-la.

-Ser un Jedi no és només servir a la Força -va dir ell-. És un compromís per respectar la vida.

Sekot va dibuixar un somriure a la cara de la Vergere.

-Això ho vas aprendre de la teva mentora, Vergere.

-La meva guia -va corregir-la en Jacen-. La meva guia a través de les terres dels morts. El meu herald de la tragèdia...

-La Vergere ho va aprendre de mi -va dir Sekot-. Malgrat tot, així em vaig sentir quan vaig ser portat a la consciència per Leor Hal, el primer magistrat. Tu vols subratllar que els yuuzhan vong són part de la vida, part de la Força, i per tant han de ser tractats d'acord a ella.

-A més de ser compadits per ser arrencats de la Força, com tu dius -va dir en Jacen.

Les estretes espatlles de la Vergere es van enfonsar.

-Jo, també, estic buscant respostes, Jacen. Però no simpatitzo amb l'enemic com tu sembles fer-ho.

En Jacen va arrufar els llavis.

-Perquè la Vergere em va guiar, he desenvolupat una classe de... sentit, una mena de sentit vong. Ho sento molt més fort aquí, no només quan parlo amb Harrar, sinó allà on sigui.

Va tocar l'espai buit en el seu pit que un cop va contenir la llavor esclavitzadora que la Vergere li va implantar, i va recordar el que va sentir quan va ser turmentat per l'Abraçada del Dolor, arrencat de la Força. «Ara estàs perdut per al món que coneixies -va dir la Vergere al principi del procés de ser refet.

»Els teus amics estan de dol, el teu pare està furiós, la teva mare plora. La teva vida ha acabat: hi ha una línia divisòria entre tu i tot el que has conegut. Has vist l'exterminador que creua la cara d'un planeta, la llum crepuscular que divideix el dia i la nit. Has creuat aquesta línia, Jacen Solo. Els brillants camps del dia han quedat enrere.

-Coneixent-te a tu millor, conec més l'enemic -va dir Sekot-. No veus una contradicció aquí, Jedi?

-Això depèn de a qui serveix Sekot.

-Jo també serveixo a la Força, però definida pel Potèntium, que no reconeix el mal, excepte com una etiqueta. El magistrat Leor i els ferroans van ser els meus guies cap a la consciència. Però van ser els Forasters Remots, els yuuzhan vong, els qui em van ensenyar que el mal no existeix. Vaig tenir la possibilitat de detenir els yuuzhan vong quan es van aproximar a mi fa cinquanta anys, i ara tinc el poder de detenir-los. Els meus instints, tal com són, em diuen que no sempre tindré poder sobre ells.

En Jacen va pensar en l'empenta de Força que Sekot havia desenvolupat cap als que estaven a bord de l'Ombra de Jade quan la nau va aparèixer per primera vegada en el sistema-santuari a Klasse Ephemora.

-I utilitzaràs aquest poder per derrotar-los? -va preguntar amb cura.

-Si cal, però sense menyspreu. Si els derroto agressivament, si els odio per la qual cosa s'han convertit, llavors em separaré de la Força, i permetré que el meu ego triomfi sobre el meu desig d'unir-me amb la Força i expandir la meva consciència. Corrompré la llum amb la meva foscor, tacant-la per sempre. La consciència d'un mateix ens enganya perquè creguem que aquí estem nosaltres i allà hi ha l'altre. Però en servir a la Força ens adonem que tots som la mateixa cosa. Que quan actuem d'acord amb la Força ho fem d'acord amb el desig de tota vida d'estendre's, d'elevar-se físicament i convertir-se en quelcom més gran.

»En aquest sentit, tots els éssers vivents són llavors, Jacen, que desitgen apassionadament unir-se amb tota la vida, i ajudar a crear grans empreses, tant si és una nau estel·lar, una obra d'art o una acció que ressonarà a través de la història com un acte noble. No sóc diferent a tu en això de voler jugar un paper en l'evolució de l'esperit. La meva consciència m'empeny a fer-ho.

-És més fàcil dir que fer-ho -va dir en Jacen.

-Sí, és una qüestió d'equilibri. Però mantenim l'equilibri de l'univers constantment, amb cada acció que realitzem, algunes l'inclinen cap a una direcció, algunes cap a l'oposada. Per triomfar sobre els yuuzhan vong només hem d'anar on volem anar. Per això he de tornar a l'espai conegut. Però la tasca suposa molt més que simplement centrar-se en un grup de coordenades hiperespacials. Llevat que la destinació sigui un lloc al qual voleu anar, res funcionarà. Fins i tot si executo el salt de manera impecable, les meves accions no donaran resultat.

»Per a la teva informació, Jacen, això és una cosa que em va ensenyar la Vergere.

Jacen escoltava amb tanta atenció que no va respondre. Vergere li va posar en el camí per refer-se a si mateix. Però a menys que ell pogués completar el procés, quedaria atrapat pels mateixos dubtes que Sekot mantenia haver patit en el passat, i que li impedirien unir-se per complet amb la Força.

-Hem d'acceptar els moments claus de les nostres vides amb el cor pur -va continuar Sekot-. Hem de mirar més enllà de nosaltres mateixos, i quan veiem que el perill s'aproxima o hi ha una difícil decisió a prendre, calmar-nos per avançat, perquè puguem navegar amb la ment clara. Una vegada que aprenguem la tècnica, podrem confiar que estem fent el correcte, sense ni tan sols pensar-hi.

-Saps on vols anar? -va preguntar en Jacen quan es va adonar que Sekot esperava que digués alguna cosa.

-Per l'anàlisi de la biotecnologia yuuzhan vong, pel que he intuït de la Nen Yim, he après molt sobre augmentar els nuclis hiperespacials de Zonama amb energia derivada del propi planeta. I l'èxit dels salts de prova em dóna confiança per portar de tornada a Zonama a l'espai conegut sense perill. Començo a entendre com van crear els yuuzhan vong el que anomenen dovin basal, víllip, yammosk i altres bioides. O potser començo a recordar.

»Però em preocupa els efectes potencialment calamitosos o desestabilitzadors de la sobtada aparició de Zonama a qualsevol planeta proper a la seva aparició.

Pels registres emmagatzemats a la biblioteca txiss, en Jacen i la Saba van descobrir que Zonama Sekot havia causat una devastació sísmica a Munlali Mafir, feia dècades, no només al planeta, sinó als indígenes jostran i krizlaw també.

-El meu oncle pensa que t'hauries de preocupar per això -va dir en Jacen.

-Ell et diria que no hauries de preocupar-te.

La Vergere va lliscar cap a ell a través de l'aigua i el gel.

-Digues el que el Mestre Skywalker té en ment.

 Següent