CAPÍTOL 30
-La nostra redempció s'acosta! -cridava l'Avergonyida
des del monticle d'enderrocs de corall Yorik. Els prop d'un centenar d'heretges
absorts que constituïen el seu públic estaven asseguts al voltant de la base
del monticle, inconscients o menyspreant el perill que corrien a reunir-se a
plena llum del dia, i ni més ni menys que dins el recinte sagrat.
-Yu'shaa ens va manar que observéssim el cel, esperant
un senyal, i ara ha aparegut el senyal, a la vista de tots! -va exclamar,
estenent els braços demacrats-. Mireu al vostre voltant, vegeu el que està
tenint lloc, i pregueu perquè Shimrra hagi captat bé el missatge! Als
Avergonyits se'ns ha atorgat una nova llar, que és més poderosa que el de
Shimrra. Quan torni a aparèixer el Profeta per conduir-nos a la salvació,
nosaltres estarem disposats!
En Nom Anor, assegut sobre el palanquí cobert que havia
enviat perquè el portés a la Ciutadella, va baixar el cap mogut per un reflex,
i va recobrar després la postura vertical. Encara aconseguia sentir el que es
deia en la reunió, estava prou lluny com per no haver de témer que
l'identifiquessin, si és que caminaven per allà Kunra o algun altre líder dels
heretges. A més, els guerrers trigarien poc temps a arribar a dispersar la
multitud. Tot i que Zonama Sekot havia saltat a l'òrbita entre els planetes
sisè i setè del sistema, Coruscant seguia sacsejat per tremolors i rèpliques, i
el món vivent seguia sent visible, com astre primer i més brillant que s'alçava
al cel nocturn alterat. Ara que una de les llunes de Coruscant havia estat
arrencada de la seva òrbita i que s'havia enfonsat el pont arc de Sant Martí,
els cuidadors d'en Shimrra començaven a teoritzar que l'intrús celeste tornaria
per anar arrossegant suaument a Coruscant allunyant-lo de la seva òrbita
primària, desfent així el que havien fet els dovin basal per pujar la
temperatura de la superfície del planeta.
Era com si Zonama Sekot hagués proclamat: «Mireu el que
sóc capaç de fer, i temeu el meu retorn!». L'armada del Mestre Bèl·lic Nas
Choka, i altres grups de combat havien tornat a Coruscant, disposats a llançar
un atac contra l'enemic nouvingut; però el propi Shimrra els havia detingut.
«Coruscant», va pensar en Nom Anor amb tristesa. Mai no
s'havia sentit còmode dient-lo amb el nom de Yuuzhan'tar; encara que havia fet
servir aquest nom quan havia calgut, és clar. Tot i que els cuidadors d'en
Shimrra havien cobert el planeta amb un emmascarador ooglith frondós, n'hi
havia prou amb gratar una mica la superfície per trobar ferrociment,
transpariacer, kelsh i meleènium; els fonaments i els esquelets d'edificis que
abans eren robustos, i els cadàvers de milers de droides. I ara més que mai:
les restes dels edificis apuntaven a través de la vegetació com ossos que
travessen la pell en una fractura complicada, i cada agitació sísmica els
posava de manifest una mica més. Coruscant no era un món vivent com Zonama
Sekot, sinó més aviat una mena de mónnau dels infidels, embolicat en capes
d'una tecnologia que (es digués el que es digués) tenia ment pròpia. A més,
rondaven per ell membres de les diverses espècies que li havien donat forma
originalment. I en el profund, a profunditats encara majors que les que
ocupaven els heretges, hi havia sistemes de màquines que seguien funcionant. De
nit, si s'escoltava atentament, se'ls sentia posar-se en marxa, moure's,
brunzint i xiulant com fantasmes electrònics...
Fins i tot sense tenir en compte el que suposava que
podia haver fet en Jacen Solo al Cervell Planetari, Coruscant no podria haver
pertangut mai als yuuzhan vong. Molts treballadors començaven a adonar-se'n. En
Nom Anor ho veia en els ulls d'aquells amb els quals es creuava en el seu
viatge en palanquí des de la seva residència. Gent consternada que rescatava a
membres de vivers que havien quedat atrapats, buscant en va els seus objectes
de valor i els seus records personals, portant als morts a les gargamelles Luur...
La Ciutadella d'en Shimrra i l'enorme hemisferi de
corall que protegia al Cervell Planetari havien sobreviscut, però s'havien
ensorrat moltes estructures secundàries i centenars de minshal, damutek i
grashal. Boscos sencers havien quedat arrasats, i les fortes tempestes
elèctriques havien provocat incomptables incendis. En regions remotes del
planeta brollaven borbolls de lava del que abans eren muntanyes tranquil·les i
de poc relleu. S'havia deixat anar a Sgauru i a Tu-Scart al recinte sagrat
perquè desmantellessin estructures que estaven a punt d'esfondrar-se.
Els ngdin es retorçaven absorbint sang. Tot el que
estava dret s'havia adornat amb flors i falgueres per evitar que el déu més
baix i més temut del panteó infligeixi noves destruccions. La majoria dels yuuzhan vong
no tenien una noció clara del que havia succeït. A excepció dels heretges, és
clar, que tenien idees pròpies, inculcades en la seva major part pel propi Nom
Anor.
-El món vivent, creat per Yun-Shuno com a desafiament als
altres Déus, és senyal que l'ordre antic es desfà -deia l'Avergonyida
demacrada-. I, a semblança de Yun-Shuno, nosaltres desafiem a Shimrra i l'elit
i exigim igualtat, llibertat i salvació!
»No pretenem mesurar-nos amb l'elit. Però sí que estem disposats
a rebel·lar-nos si no convencen a Shimrra perquè posi fi en aquesta llarga
guerra. És clar que els Déus han canviat de bàndol i ara van de la mà dels
Jeedai i de les diverses espècies d'aquesta galàxia. Aquesta galàxia que en Shimrra
ens va manar que envaíssim; aquesta galàxia promesa que ens va manar que purguéssim
i purifiquéssim. En realitat, aquesta galàxia que serà les gargamelles Luur
dels yuuzhan vong, llevat que abracem la veritat!
En Nom Anor, com a professional de la falsedat que era,
no va deixar de sentir certa admiració, malgrat ell, per la manera en què els
heretges estaven aprofitant les pors que havia suscitat en l'elit l'aparició
imprevista de Zonama Sekot. Els partidaris clandestins d'en Quoreal alimentaven
el foc desvetllant informació sobre Shimrra i sobre com havia estat la seva
arribada al poder. Amb tot, en Nom Anor no va poder menys de preguntar-se què
pensaven els heretges que passaria si l'elit accedia a aliar-se amb ells.
Potser arribaven a creure que era possible convèncer a Shimrra perquè presentés
una proposta de pau a l'Aliança Galàctica, i que l'Aliança consentiria que els
yuuzhan vong es quedessin amb Coruscant, ja que el planeta ja era irreparable
per a ells, o almenys això semblava.
Però els heretges no eren estúpids. Sens dubte,
s'adonarien que la casta dels guerrers no accediria mai. Les forces d'en Nas
Choka lluitarien fins a l'última nau de guerra i fins a l'últim guerrer. Era
possible que els heretges comptessin precisament amb això, encara que només
servís per augmentar les possibilitats que se salvessin les altres castes.
Però, de què se salvessin per a què? Els yuuzhan vong
que sortissin vius de la guerra, ja fossin eminents o Avergonyits, haurien d'embarcar-se
en les poques mónnaus que quedaven i tornar-se al buit del que havien sortit,
condemnats a morir en l'espai profund, en comptes del món vivent que ells
consideraven que pertanyia al seu inexistent Yun-Shuno.
Allò era llastimós. L'única esperança veritable dels
heretges era que Shimrra donés curs a Nas Choka, i que es derrotés a l'Aliança
(i a Zonama Sekot). Els heretges haurien de tornar a acceptar el seu destí d'Avergonyits,
però almenys viurien. Aquesta era la postura d'en Nom Anor, per descomptat. Un
feia el que fes falta per tal de sobreviure.
Es van sentir ecos de petjades que corrien a les parets
derruïdes, i al cap d'uns moments van arribar al lloc diverses dotzenes de
guerrers.
Sense més preàmbuls, van carregar contra la reunió
d'heretges, llançant-los insectes atordidors i assestant-los-hi cops amb amfibastons.
Uns pocs afortunats van poder fugir als forats d'on havien sortit, deixant les
lloses tacades de sang. L'oradora, ferida per almenys quatre amfibastons, va
ser arrossegada violentament des de la seva tribuna improvisada fins al peu del
munt de runes, on va acabar per ensorrar-se entre espasmes.
En Nom Anor va pensar que ara tothom estava disposat a
patir el martiri. Va indicar als portadors del seu palanquí que s'apressessin.
Havia arribat a la prefectura la notícia que algunes bandes d'heretges havien
arribat al punt d'establir febles aliances amb lluitadors de la resistència. La
casta dels Administradors tenia el deure de sufocar els disturbis i de calmar
el populatxo; però ara que els heretges estaven tan encoratjats que celebraven
reunions en qualsevol espai públic, la tasca s'havia tornat gairebé impossible.
També resultaven gairebé impossibles les tasques
personals d'en Nom Anor. Sens dubte, Kunra esperava el seu torn perquè
encapçalés una rebel·lió oberta dels heretges, mentre que Drathul esperava que
s'unís als partidaris d'en Quoreal per desemmascarar a Shimrra. El Summe
Prefecte donava a entendre que estaven disposats a entronitzar un nou Summe
Senyor... suposant, és clar, que Shimrra no hagués executat ja als pocs
candidats possibles.
Era el que hauria fet en Nom Anor al seu lloc. Doncs, a
falta d'un substitut digne, d'algú que mereixés el favor immediat dels Déus,
els grans sacerdots no estarien disposats a eliminar-lo, amb independència del
que sortís a la llum sobre les mentides que havia propagat aquest. L'única
qüestió que importava a Nom Anor era per què l'havien convocat a la Ciutadella.
Quan s'havien presentat en la seva residència els portadors del palanquí, no
havia dubtat que en Shimrra havia ordenat la mort per no haver aconseguit
mantenir a Zonama Sekot en les Regions Desconegudes. Havia pensat per un moment
fugir als subterranis i tornar a posar-se les gastades vestidures del Profeta.
Però, com més pensava en la qüestió, més confiança
tenia en la seva seguretat. Shimrra no havia arribat a creure mai que el món
vivent no tornaria tard o d'hora; la seva aparició sobtada en aquells moments
era inoportuna, res més. Però més important que això era el fet que, si bé
Shimrra podia estar disgustat, no estava en condicions d'anunciar que sabia això
de Zonama Sekot. Si ho reconeixia, s'arriscava a què l'elit s'alcés en contra
seva. La millor política d'en Shimrra seria negar que sabés res sobre el primer
contacte amb el planeta vivent, feia cinquanta anys. Si això no era possible,
podria al·legar que l'havien enganyat uns sacerdots que havia fet matar
després.
Però el que no podia fer era reconèixer que havia
mantingut una audiència amb el comandant Ekh'm Val, ni que l'havia fet matar
per protegir el secret de Zonama Sekot. Si en Nom Anor hagués estat l'únic que
sabia això d'en Val, la solució hauria estat senzilla. Però el cas era que el
gran Prefecte Drathul i molts altres, dotzenes potser, també estaven
assabentats de la missió del difunt comandant en les Regions Desconegudes.
I si en Nom Anor s'equivocava i s'estava dirigint a la
mort... bé, sempre hi havia maneres de fugir de la Ciutadella.
* * *
-Vaig ordenar als portadors del palanquí que
correguessin, Temible Senyor per venir a servir-te com més aviat millor -va dir
en Nom Anor, postrat en el dur sòl.
En Nom Anor va poder sentir la força de la visió
potenciada d'en Shimrra mentre el gran Senyor el contemplava des de dalt del
seu tron, en la seva càmera sagrada del més alt de la Ciutadella.
-Demostra'm la rapidesa amb què pots arribar a anar,
Prefecte, dient-me per què t'he fet venir.
-Perquè t'he tornat a fallar, Senyor. En allò d'Ebaq IX
em van enganyar; a Zonama Sekot, és evident que vaig fer menys del que devia.
El món vivent és aquí, i ara està amenaçat el mateix Yuuzhan'tar. No mereixo
menys que la mort.
-És probable -va dir en Shimrra-. Però no per
l'arribada de Zonama Sekot. En això, són els Déus els que m'han fallat.
En Nom Anor tenia la cara clavada a terra, amb el que
quedava oculta a la vista la seva expressió de desconcert. Però veia de cua
d'ull a l'Onimi, que s'agenollava com per mirar-li la cara més de prop.
-Els Déus, senyor?
En Shimrra va proferir un breu riure.
-No hi ha un altre com tu, Prefecte. Mantens el teu
escepticisme fins a aquesta hora tremenda. Només acceptes com a cert el que
veus amb el teu únic ull -va fer una pausa, i va afegir-. No ets un covard, com
molts diuen. I és possible que tinguis, fins i tot, una mica de saviesa; encara
que em temo que tu mateix no ho aprecies. Aixeca't i mira'm.
En Nom Anor va aprofitar per fer una ràpida ullada al
seu voltant mentre es posava dret. A la sala no hi havia cap sacerdot, assistent,
Aniquilador ni cortesà. Estaven sols els tres.
-Estic segur que recordes que et vaig dir que la nostra
guerra veritable l'estàvem lliurant contra els Déus.
-Ho recordo, senyor.
-I estic igualment segur que no vas tenir en compte les
meves paraules, prenent-les per les d'un fanàtic.
-Mai... -va començar a dir en Nom Anor. Shimrra li va
imposar silenci amb un gest.
-Ara et demano que consideris tot el que ha succeït en
els últims klekket. Tu mateix has vist frustrats els teus treballs pels Jeedai
una vegada i una altra... pregunta't, doncs, si no intervé aquí la mà d'un gran
mestre... la mà d'un déu, si vols.
En Nom Anor va comprendre que es tractava d'una
pregunta retòrica, i no va respondre.
-Tu i jo sabem exactament el que és Zonama Sekot. No es
pot negar la seva realitat, ni es pot negar l'amenaça que representa contra tot
el que he intentat aconseguir en aquesta galàxia. Em vas dir que havies
sabotejat el planeta, i no tinc cap dubte que ho vas intentar. Però ha tornat a
ser més llest que nosaltres.
En Nom Anor va esperar.
-Els Déus el van salvar deliberadament -va dir en Shimrra-.
L'han salvat de la teva traïció, i l'han posat en mans dels Jeedai. Això és un
acte de guerra per la seva banda! -va exclamar, agitant amb ira el Ceptre de
Poder-. És una andanada contra els que volen retirar-los per regnar en el seu
lloc!
Per fortuna, Shimrra no esperava resposta, doncs en Nom
Anor estava mut.
-D'això es desprèn, doncs, que si destruïm a Zonama
Sekot d'una vegada per totes, no només haurem derrotat als Jeedai, sinó que
haurem vençut als propis Déus! -Shimrra va tornar a brandar l'amfibastó de
terrible aspecte-. Per a això, hem de respondre atacant per part nostra. Si no
puc despullar als Déus del poder que exerceixen sobre nosaltres, almenys podré
intentar tornar-los a uns contra els altres!
-Com, senyor? -va preguntar en Nom Anor, absolutament
desconcertat.
Shimrra li va fer una mirada furibunda.
-T'atorgaré poders especials en qualitat d'enviat meu.
Li ho diré personalment al Summe Prefecte. Com enviat meu, la teva missió
consistirà a notificar als sacerdots de tots els temples que han de deixar de
celebrar culte a Yun-Yuuzhan i a Yun-Yammka, i dedicar-se completament a la
veneració de Yun-Harla.
-Però... Molts creuen que la Mentidera ja ha tingut a
veure amb les nostres ensopegades -va dir en Nom Anor-. En el Consorci de Hapes
i a Borleias... la Jeedai Jaina Solo va arribar a representar el paper de la
deessa, i va superar a Tsavong Lah!
-Tant millor, llavors -va respondre en Shimrra amb
calma; doncs Yun-Harla ja estarà plena de presumpció. Els Déus ja estan gelosos
d'ella, i ara els donarem motius perquè arribin a enfadar-se. Els farem a ells
justament el que ells ens van fer a nosaltres en el transcurs del nostre viatge
a través del buit: enfrontar-nos uns contra els altres. Així, quan estiguin ocupats
lluitant entre si, quan no puguin prestar-nos atenció, atacarem a Zonama Sekot
i acabarem amb tots ells!
En Nom Anor va assentir amb el cap, esforçant-se per
dissimular qualsevol dubte. L'Onimi mirava a Shimrra amb una expressió que
podia ser d'incredulitat, però que més aviat semblava de preocupació. Els ulls
d'en Nom Anor es van creuar per un breu instant amb els de l'Onimi, i es van
transmetre aquest sentiment d'aprensió. Si abans s'havia pogut dubtar d'això,
ja era evident que Shimrra estava descontrolat, embogit. Les circumstàncies
havien convertit en creient al mateix que s'havia vanat durant tant de temps de
ser autor del seu propi destí. En Nom Anor no havia viscut mai un moment tan
trist com aquell, i va comprendre de sobte que tot estava perdut. Kunra i
Drathul ja l'assetjaven de prop, i ara tindria a sobre també a Shimrra. Obeiria
i donaria a conèixer l'edicte ridícul d'en Shimrra, encara que de poc serviria.
Però ja no confiava que en Shimrra seria capaç d'elaborar un pla sorpresa
definitiu per contraatacar a l'Aliança.
L'única possibilitat que li quedava a Nom Anor era
tornar a la postura que havia absorbit en Zonama Sekot. Havia de pensar només
en si mateix. La seva supervivència estava en les seves pròpies mans. Hi havia
tornat a la mateixa situació en què s'havia trobat després d'allò d'Ebaq IX.
Nom Anor contra tots: contra Shimrra, Drathul, Kunra, els Jedi, Zonama Sekot...
contra l'univers. Lluitava contra tots i contra ningú. L'únic que volia, en
realitat, era desaparèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada