La Força unificadora (XIX)

Anterior

SEGONA PART

Força i contraforça

CAPÍTOL 19

Les estrelles omplien el cel. Amb el cap inclinat cap enrere, els ulls aixecats, en Luke tornava a través d'un petit cercle, sentint-se infinitesimal sota els gegantins boras, sota l'extensió de llums sembrades al cel. La nit era freda, més freda per un vent polar, encara que no hi havia ni un sol núvol. Al seu costat, R2-D2 dringà i refilà, després es va agitar en el que semblava un alleujament. En Luke va abaixar la mirada cap al lector de la cúpula del droide.

-Estàs segur, petit amic?

La cúpula platejada del cap del droide va girar, va treure el seu fotoreceptor principal i va fer una segona inspecció de les estrelles i cúmuls estel·lars. Després de comparar els resultats dels seus escàners amb les cartes que havia descarregat del banc de dades de l'Enviduadora, l'R2-D2 miolà, refilà, després dringà quelcom més. En Luke va somriure i va posar la seva mà a la cúpula del droide.

-Almenys estem més a prop de l'espai conegut. Suposo que hem d'esperar per veure on ens porta el següent salt hiperespacial de Sekot.

Balancejant-se de costat a costat sobre el seu peu, l'R2-D2 va emetre unes notes breus i va xiular. En Luke havia estat un dels primers a emergir del refugi excavat a la cara del cingle tallat que era la llar per a centenars de famílies ferroanes. Similar a altres refugis de la Distància Mitjana, era un enorme espai voltat excavat en algun moment durant les Travessies que havia portat a Zonama Sekot des de la seva òrbita original a l'Esquerda Gardaji, a través de diversos sistemes estel·lars, i finalment fins a les Regions Desconegudes, on Sekot havia triat Klasse Ephemora com a nova llar i santuari del seu planeta. Després d'una discussió a la cova, Sekot va dir que volia fer diversos viatges curts de prova per avaluar si el salt a la velocitat de la llum aconseguit distretament per Nom Anor havia provocat danys perdurables en els nuclis hiperespacials i en qualsevol mecanisme planetari que Sekot utilitzés per augmentar la capacitat dels motors.

El més preocupant era la possibilitat molt real de trobar-se amb masses d'ombres no cartografiades al llarg del camí de tornada a l'espai conegut. Tant si era una nau com un planeta, qualsevol viatger que entrés a l'hiperespai sense prendre una ruta hiperespacial més o menys, s'arriscava a la catàstrofe, i no hi havia res semblant a la Ruta Comercial Perlemiana o la Via Hydiana a les Regions Desconegudes.

Pitjor encara, tot el territori era conegut per estar ple d'anomalies, sobretot al llarg de la frontera del Nucli. En Luke i els altres Jedi havien de confiar que Sekot sabia el que estava fent. Així que en comptes de meditar a la perspectiva de ser arrencats de la velocitat llum per un pou gravitatori d'algun tipus, en Luke va passar els dies al refugi, intentant desxifrar la revelació de Sekot que els originals yuuzhan vong havien estat arrencats de la Força. Sekot es va negar a explicar-se.

I des de llavors Sekot, parlant a través de la Jabitha, només va dir que era imperatiu que Zonama tornés a l'espai conegut, tot i els greus riscos que el planeta afrontaria durant les Travessies i a l'arribada. La revelació (en Luke no sabia de quina altra manera anomenar-ho) va tenir un profund impacte en Harrar, i en Luke també.

Era possible, es preguntava en Luke, que l'aspirant a Jedi que s'havia instal·lat originalment a Zonama no hagués ensenyat a Sekot sobre la Força sinó només l'hagués despertat?

A uns pocs passos d'en Luke, en una clariana envoltada de boras, es trobava l'Ombra de Jade. Dissenyat per ser veloç i sigil·lós, l'aparell tenia la proa molt esmolada i estava pintat amb un uniforme gris antireflector. La capacitat d'hipervelocitat era la mateixa que la del Falcó Mil·lenari, i tenia la característica addicional de ser manejada remotament per un circuit esclau. Només la cabina espacial de popa era prou gran per a albergar un Ala-X. Fins i tot Sekot estava impressionat amb la nau, i en Luke sospitava que va ser Sekot el qui va impedir que l'Ombra de Jade quedés aixafat per diversos boras que s'havien desplomat durant les recents tempestes, fallant per poc. No obstant això, la nau estava coberta gairebé fins a la carlinga triangular de sorra, fulles i altres detritus del bosc.

-Suportà bé el salt? -va preguntar la Mara. Amb una barra lluminosa a la mà, va emergir de les fosques ombres dels arbres gegants i es va situar al costat d'ell per contemplar l'Ombra de Jade-. No hi ha danys visibles -La Mara es va carregar al pèl sobre l'espatlla dreta i va mirar el cercle de brillants estrelles sobre ella-. Alguna idea d'on som?

-Segons l'R2, hem d'estar en algun lloc de la Vora Mitjana.

El droide va piular. La Mara va mirar l'R2-D2.

-Això és bo?

-És un començament -En Luke va mirar al camí per on havia vingut la Mara-. On és tothom?

-Jacen, Corran i la Danni estan intentant convèncer els ferroans que és segur sortir de l'amagatall. L'últim que vaig veure va ser la Tekli, Saba i la Tahiri que estaven amb Harrar, que continua buscant similituds entre els bioides yuuzhan vong i el que veiem aquí.

Es va apropar a l'Ombra de Jade i després es va tornar cap al Luke.

-Creus que estem prou a prop per poder contactar amb l'Estació de Esfàndia?

-Només hi ha una manera d'esbrinar-ho.

La nau tenia una un mecanisme extern d'obertura de l'escotilla cosmètic, però el veritable mecanisme estava ocult dins de la mampara d'estribord, i podia manejar-se mitjançant la Força. La Mara va entrar primer, i va encendre els llums. Així com l'exterior de la nau estava brut, l'interior estava intacte. Lliscà les cadires cap endavant i ella i en Luke van activar l'HoloRed de la nau i els transmissors subespacials. Alhora, R2-D2 va inserir el seu prim braç per connectar-se amb un port d'accés i va girar el dial a una posició adequada.

-Estació d'Esfàndia, aquí l'Ombra de Jade... -va dir la Mara, repetint la crida diverses vegades. El receptor només emetia estàtica-. A Klasse Ephemora estàvem encara més lluny d'Esfàndia, i tot i així vam aconseguir contactar amb l'estació -va reflexionar la Mara després de continus intents de contacte.

L'R2-D2 brunzí de desesperació.

-Diu que no pot trobar cap transmissor funcionant de l'HoloRed -va dir en Luke.

-Intenta-ho de nou -li va urgir la Mara.

Ella i en Luke van meditar sobre les possibles explicacions mentre l'R2-D2 girava el dial d'un costat a un altre.

-Res -va dir en Luke trencant el llarg silenci.

La Mara tenia les celles lleugerament arrufades.

-Hauran destruït Esfàndia els yuuzhan vong?

En Luke es va separar de la consola.

-Corran va dir que havien planejat alguna cosa gran per a Bilbringi. Però fins i tot si l'Aliança no va poder tornar a prendre les drassanes allà, això no justifica que no siguem capaços de contactar amb cap de les estacions repetidores de l'HoloRed.

La Mara fer que sí amb el cap.

-Ha passat alguna cosa terrible -el va mirar-. Podria ser que Cal Omàs donés el seu consentiment per utilitzar l'Alfa Vermell?

La Intel·ligència de l'Aliança havia desenvolupat en secret un verí específic per als yuuzhan vong, l'Alfa Vermell, treballant en col·laboració amb científics txiss. Però l'única mostra del prototip de la bioarma va ser robada per la Vergere i transformada en una cosa innòcua.

-Hem estat lluny el temps suficient perquè el grup d'Intel·ligència d'en Dif Scaur hagi cuinat més quantitat -va afegir la Mara.

En Luke va moure el cap.

-En Cal em va prometre que l'Alfa Vermell només es faria servir com a últim recurs.

-Potser s'hagi arribat en això. I potser els yuuzhan vong van respondre amb un altre verí.

-En Cal és més llest que això. El mal simplement no pot ser extirpat. Forma part de la vida tant com el bé.

La Mara el va mirar dubitativament.

-Estàs pensant com un Jedi en comptes de com un almirall o un oficial electe -ella va deixar escapar un sospir-. Està bé. Quina és la teva solució per a aquesta guerra?

-No ho sé encara. Només sé que l'Alfa Vermell no és la solució.

La Mara li va somriure i li va agafar la mà.

-Hi estic d'acord. Però comences a sonar una mica com la Vergere i en Jacen.

-Culpable dels càrrecs. Però, això és dolent?

-En principi no. Excepte que tu estàs més connectat amb la Força que ells.

En Luke va arrufar els llavis.

-Em sento com si encara m'estigués entrenant per a les proves. Cada segon de cada dia. Mai s'acaba, i no voldria que fos d'una altra manera. La meva comprensió de la Força segueix augmentant. Sé que sóc un Mestre Jedi, però no em sentiré com un veritable mestre fins al meu últim alè. A més, Jacen, Jaina, Tahiri, Ben... Ells són el futur dels Jedi. Tot el que fem ara és per ells, per assegurar que puguin continuar el que va començar fa milers de generacions.

En Luke va apartar la vista de la Mara i va mirar al voltant de la cabina.

-Sé el que estàs pensant -va dir la Mara després d'un moment-. I crec que és el moment d'intentar-ho.

Ell va somriure dèbilment.

-Si romanguessin una mica més en els meus pensaments, sabries per què no podem anar-nos-en.

La Mara el va mirar decebuda.

-No aniràs a dir-me que estàs preocupat perquè xoquem amb una massa ombra. Perquè l'R2 pot traçar una ruta segura, fins i tot encara que haguem de donar vint microsalts per tornar a l'espai conegut.

-No es tracta d'això -En Luke la va mirar de nou-. Mara, estic tan preocupat pel Ben com tu. Ha passat quelcom terrible, però és momentani. Hem de mantenir-nos centrats en la situació global.

La Mara es va aixecar i es va allunyar del tauler de control. Va creuar els braços quan es va tornar cap al Luke.

-És exactament en el futur en el que estic pensant. En el futur d'en Ben. Dius que tot el que fem és per ell i els altres joves Jedi -es va asseure de nou i va agafar les mans del seu marit entre les seves.

-Luke, en Ben gairebé mor a Coruscant a mans d'aquesta bruixa de la Viqi Shesh. Si ens passés alguna cosa...

En Luke va tenir una imatge mental del seu fill, amb els seus cabells daurat vermellós.

-Si marxem, destruirem tot el que hem aconseguit aquí. I no ajudarem a ningú, inclòs en Ben.

La Mara el va estudiar.

-Et bases en la teva experiència personal, en algun error que vas cometre una vegada.

-Sí.

-Luke, hi ha ocasions en què l'acció és el millor curs a prendre.

-Les accions tenen conseqüències.

-Quines són les conseqüències aquí? Jacen i Corran poden quedar-se. Podem deixar-los l'Ombra de Jade, si vols. Li demanarem a Sekot que faci créixer una nau per a nosaltres.

-És Sekot qui em preocupa.

La Mara el va mirar.

-Sekot?

-Sekot podria interpretar malament la nostra marxa com una falta de confiança i canviar d'opinió sobre el fet de tornar a l'espai conegut.

-Llavors explica-li la raó de la nostra marxa.

-Dir-li a Sekot que estem preocupats pel nostre fill, pels nostres amics, pel que ha pogut passar amb l'HoloRed?

En Luke es va aturar. Després va preguntar:

-Què passa amb la preocupació de Sekot pels ferroans, o pel que li podria succeir a Zonama quan es converteixi en part de la guerra?

La Mara va reflexionar sobre això durant un moment. Luke va estrènyer les seves mans amb afecte.

-En Ben estarà bé. El vaig veure bé -els ulls de la Mara van somriure-. Tu li vas veure pilotant una nau de disseny desconegut, com les que creixen aquí.

En Luke va recordar la resta de la seva visió: Ben traçant línies a la sorra, agenollat ​​al costat d'un riu, jugant amb suaus pedres entre els dits i somrient, lluitant amb un jove wookiee... Luke es va veure a si mateix sostenint-lo mentre observaven les brillants línies de trànsit que creuaven el cel d'un món desconegut, semblant a Coruscant, però que no ho era. I sí: Ben pilotant una nau de disseny únic...

Mara li estava observant.

-Assumint que no estaven mirant a Ben des d'algun altre pla d'existència, estaràs a prop seu per ser testimoni de totes aquestes coses.

-Tu també.

-Jo formava part de la visió?

De fet, en Luke no havia vist la Mara, no al principi.

-Luke, promet-me una cosa -va dir la Mara abans que ell pogués parlar-. Si alguna cosa em passés...

Ell va tractar de fer-la callar, però la Mara li va separar la mà.

-No, he de dir-ho. Promet-me que si alguna cosa em passés, estimaràs a Ben amb tot el cor, i que ell serà el centre del teu món, com ho és del meu.

En Luke la va atreure cap als seus braços.

-Calla, amor meu, la nit és dolça i el somni et somriu...

-Promet-m'ho, Luke.

-Ho faré, si tu em fas la mateixa promesa.

Ella va assentir contra el seu pit.

-Llavors no importa el que passi, el futur està assegurat.

Següent