La Força unificadora (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

-Els danys semblen molt pitjors des d'aquí fora -va dir C-3PO, contemplant el ventre obert del Falcó Mil·lenari des del peu de la rampa d'aterratge. En Han el va mirar amb odi des de sota la nau, on al costat de la Leia i d'un mecànic de l'Estació de Caluula, estava recopilant la llista de reparacions necessàries.

-Qui t'ha preguntat, 3PO?

L'androide de protocol va adoptar una postura inquisitiva.

-Ningú, capità Solo. No era més que un comentari...

-3PO -el va interrompre la Leia-. Ja està bé.

-És clar, princesa Leia. Sé captar quan no sóc benvingut.

-Tant de bo això fos cert -va dir en Han.

Cracken, Page i la resta dels oficials rescatats estaven a un costat, responent les preguntes de diversos mecànics de Caluula, que havien deixat el que estaven fent per envoltar al Falcó quan es va assentar sobre els seus discos d'aterratge. La nau estava danyada, abonyegada i perforada.

-És com un guió gràfic de tota la guerra -va comentar el mecànic.

En Han va assentir.

-Ja ho crec.

El mecànic va introduir el seu índex en un forat a la part baixa de la cabina.

-M'hi jugo a què això es troba a menys de mig metre del seient del pilot.

En Han empassà saliva.

-M'he vist en pitjors situacions.

La Leia va mirar al mecànic.

-Potser sàpigues que en Han sol ser un objectiu en moviment.

El mecànic va somriure i es va fregar les mans per treure's la brutícia.

-La nau ha sofert, però crec que viurà. Es tracta únicament es reunir les peces de recanvi.

En Han es va mostrar alleujat. Va obrir la boca per donar-li les gràcies al mecànic quan se li va acostar un humanoide alt, de complexió morada, amb impedimenta militar.

-Benvingut a l'Estació de Caluula, capità Solo.

Abans que en Han pogués respondre, un humà de cabell platejat es va acostar i li va dedicar la salutació militar.

-Capità Solo, senyor. Vaig servir amb vostè a Endor.

En Han va pensar-hi un moment.

-Això... Denev, oi?

L'home va somriure encantat.

-És un orgull per a mi que se'n recordi, senyor.

-El mateix dic, capità.

La Leia va creuar els braços i va mirar fixament al Han.

-És la desena persona que et reconeix. Què és això, una reunió del teu club de fans?

En Han arrufà les celles.

-Molt graciosa.

-No, de debò, Han. Potser hauries d'haver-te fet actor en lloc d'heroi de guerra. Pensa en la quantitat de seguidors que tindries.

En Han es va fregar la barbeta.

-Pagaries bons crèdits per veure aquesta cara ampliada a cent vegades la seva grandària normal?

La Leia va fingir pensar-s'ho.

-Si ho poses així...

-Capità Solo -va dir algú.

Caminant a bon ritme cap al Falcó, hi havia un humà, general, corpulent però enèrgic.

-Comandant de base Garray -es va presentar, allargant la mà cap al Han.

En Han li va donar la mà i va assenyalar a C-3PO i la Leia.

-El nostre androide i la meva dona, Leia Organa Solo.

La Leia li va donar un lleuger cop de colze a les costelles.

-Gràcies per deixar-me la segona, amor -va dir entre dents.

En Han es va acariciar les costelles i la va mirar.

-L'androide sol portar-se millor.

Va assenyalar a Page, Cracken i alguns dels altres, presentant-los pel seu nom. Garray els va saludar inclinant el cap diverses vegades.

-És un plaer!

Els seus ulls grisos van tornar a posar-se en Han.

-Capità Solo, digui'm que li envia el comandament Mon Calamari.

En Han va prémer els llavis.

-Tant de bo pogués, comandant. La veritat és que vam patir greus danys en una missió de rescat a Selvaris, i Caluula era l'únic lloc al que podia arribar el Falcó.

La patent decepció d'en Garray va ser passatgera.

-És un orgull tenir-los a bord, de totes maneres. A tots.

Es va girar cap al seu ajudant, encara més corpulent.

-Caporal, assegureu-vos que els passatgers del capità Solo reben tractament per les seves lesions i proporcioni'ls-hi menjar.

L'ajudant va oferir una salutació militar a manera de resposta.

-Si són tan amables de seguir-me -va dir a Cracken i als altres.

En Han guardà silenci fins que es van haver marxat.

-Quina és la situació aquí, comandant?

En Garray va decantar el cap.

-Camini amb mi i li ho explicaré.

Va guiar al Han, la Leia i C3PO en una breu visita de l'hangar, sota la llum estroboscòpica dels soldadors d'arcs, passant davant tècnics i soldats que oferien un aspecte tan malparat com les naus en què estaven treballant. Els humans semblaven compondre la majoria del personal de Caluula, però barrejats entre ells hi havia brigians, trianiis, bimms, tamarians i altres espècies dels sistemes estel·lars propers a Caluula. Gairebé tots els individus i naus eren un reflex dels salvatges anys de la guerra. Algunes de les naus combinaven tantes peces dispars que eren irrecognoscibles.

-Fa un mes van aparèixer els yuuzhan vong -va explicar en Garray-. I el combat ha estat constant des de llavors. La nostra plataforma de defensa ja és història, i l'última setmana local hem estat sota setge continu. Però ens hem adonat que el que volen és ocupar Caluula en lloc de saquejar-la, o ens haurien llançat una lluna o enverinat com solen fer.

-L'ocupació em sembla una opció plausible -va afirmar la Leia-. Una de les naus que vam veure de camí era una nau yammosk.

En Garray va assentir.

-Això ja ha estat verificat.

-Però segueix sent estrany que els yuuzhan vong hagin escollit Caluula -va prosseguir la Leia-. No conec gaire l'Hegemonia Tion, però sé que no té la majoria dels recursos que solen buscar els yuuzhan vong.

-Indiscutiblement. Caluula ha estat normalment un refugi per a científics, per cert fenomen natural que passa allà de tant en tant. Nosaltres pensem que els yuuzhan vong volen emprar Caluula com a punt d'entrada a l'Hegemonia Tion i al Sector Corporatiu. Després hi ha les drassanes de Lianna, encara que no han fabricat molt des que els Sistemes Sienar llevessin àncores -Garray es va mossegar el llavi inferior i va negar amb el cap en un gest de desesperació-. Però els vong han de passar per nosaltres per arribar-hi i, gràcies a la Força, això encara no ha passat.

-Si el que pretenen és ocupar la resta de l'Hegemonia Tion, hauran concentrat els seus esforços en Lianna -va deduir en Han-. Per començar està més a prop de la Ruta Comercial Perlemiana, que ja controlen al cap i a la fi, des de Coruscant al camp d'asteroides cron Drift -negà amb el cap-. Es porten alguna cosa entre mans. Potser vulguin Caluula com a plataforma base per atacar Mon Calamari.

-Ho hem pensat -va afirmar en Garray-. Però no cal que els digui que Caluula està bastant apartat de les vies espacials fàcils. Mon Calamari està a tres microsalts directes o tornant per la Perlemiana, travessant Dellalt i Lianna, però es triga el mateix.

-Llavors, què volen de Caluula dels yuuzhan vong? -va preguntar la Leia.

Garray es va quedar mirant la Leia mentre continuaven caminant.

-Captius. El comandant vong del grup de batalla va insinuar alguna cosa així.

-Han parlat amb ell?

-Tatuat del cap als peus -va dir en Garray-, i aviat tenyit de negre sang, pel que a nosaltres respecta. Ens va prometre morts nobles i la vida eterna.

-Una oferta difícil de rebutjar -va dir en Han.

En Garray va deixar anar un riure burleta.

-Personalment prefereixo aquesta vida.

-D'on és vostè, comandant? -va preguntar la Leia.

-D'Abregado-Rae.

En Han es va quedar bocabadat.

-Està molt lluny del Nucli. Per què se'n va anar?

-Perquè plovia foc vong, i vaig començar a notar que estava al mig.

La Leia va assentir meditabunda.

-Ja no queda un racó segur.

En Garray va sospirar amb ella.

-No si els yuuzhan vong se surten amb la seva. Una altra empenta més per la seva part en aquest moment... bé, ningú pot endevinar com sortiran les coses, oi?

-Pot haver-hi sorpreses -va dir en Han-. Hi ha una petita força de la resistència operant d'incògnit a Caluula. Però si aquesta estació cau, no veig com podrem contenir una invasió a gran escala.

-Com de terrible és la situació? -va preguntar la Leia.

-Ja han vist els nostres caces. Es mantenen d'una peça gràcies a saliva i cola, igual que nosaltres. Des que va caure l'HoloRed, hem hagut d'utilitzar la comunicació correu amb Mon Cal, que triga entre tres i cinc dies locals. De fet, acabàvem tot just d'enviar una nau hores abans que hi arribessin. El comandament de l'Aliança Galàctica no ha pogut enviar subministraments, en qualsevol cas. Així que tenim una manca crítica d'aliment, munició, recanvis i bacta. Molts dels voluntaris que van acudir a donar-nos suport estan ferits. Tenim molts malalts i moribunds -En Garray va fer una pausa, adquirint el seu rostre un to més ombrívol a cada moment-. Porto quatre anys lluitant contra els yuuzhan vong. Em fa la impressió que era molt més jove quan va començar aquesta guerra.

-Tots ho érem, comandant -va contestar en Han. Va reconèixer el tipus de persona que era Garray: acabat pels anys de comandament, d'enviar soldats a la mort. Un home que ja no necessitava demostrar-se a si mateix que era un heroi. Només feia la seva feina i s'odiava a si mateix per això.

Garray es va obligar a animar-se.

-Però no es preocupi. Repararem el Falcó, i aviat estaran de nou en camí.

-No volem apartar al seu personal del seu treball, comandant -va respondre en Han fermament-. La Leia i jo repararem la nau sols -va fer una pausa i va afegir-. Entre vostè i jo, Garray, si Cracken i els altres no haguessin d'anar a Mon Calamari, ens quedaríem a ajudar-los.

En Garray va somriure.

-Gràcies, Solo. Això no fa sinó corroborar el que he sentit sobre vostè durant aquests anys -Va mirar la Leia-. Dinaran amb mi?

-Serà un honor -va dir la Leia. Va retardar el pas a propòsit per xiuxiuejar al Han-. Tot el que ha sentit sobre tu durant aquests anys... un dia et faran una estàtua.

En Han assenyalà l'hangar.

-Aquestes són les persones que es mereixen estàtues. Tots i cada un d'ells.

Van continuar caminant i parlant i trobant-se amb gent que coneixia o reconeixia al Han... i la Leia. Caluula semblava haver atret a tots els soldats famosos, els mercenaris i l'escòria a mil pàrsecs a la rodona. El comandant Garray es va excusar per atendre la seva feina, però va prometre reunir-se amb ells de nou al menjador. Estaven sortint d'un dels connectors transparents que enllaçaven els mòduls separats de l'estació quan Han va escoltar una veu que li va resultar familiar. Procedia d'un home de pèl negre de la seva mateixa edat, que vestia un uniforme de vol, gris gastat i cenyit a la cintura per un ample cinturó vermell. D'alçada mitjana però pit ample, estava assegut amb les cames creuades sobre un calaix d'embalatge, en una zona en penombra del mòdul, entre un bothan de borrissol daurat i un calíbop alt que tenia les ales plegades a l'esquena.

Al voltant del trio es trobaven guerrers humans i alienígenes d'aspecte descurat, amb uniformes de vol grisos semblants, que podrien haver compost tant un esquadró de caces com una banda criminal de Nar Shaddaa.

-Un altre fan? -va preguntar la Leia.

En Han es va fregar la mandíbula mal afaitada.

-La veu la conec segur, però no em sona la seva cara.

-Pregunta-li llavors.

En Han va assentir i es va acostar als soldats, els quals van observar el seu acostament amb una barreja de diversió i cautela.

-Sóc Han Solo. Ens coneixem, oi?

L'home el va mirar de reüll, gairebé com si volgués mostrar-li les profundes cicatrius que tenia en un costat de la seva peluda i fosca cara.

-No en persona, capità, tot i que hem estat a prop. Suposo que això vol dir que no som complets estranys -li va oferir una mà carnosa-. Em dic Hum.

En Han va dir el nom en veu alta un parell de vegades i va negar amb el cap.

-No m'acaba de sonar. Segur que no hem servit junts? Durant la Rebel·lió, potser?

Hum va arronsar les espatlles.

-Tinc una cara que solia sonar-li a tothom -En Han es va acariciar la mandíbula-. Has estat a Dellalt?

-Crec que no.

En Han va assentir vacil·lant, es va acomiadar inclinant el cap i es va allunyar. La Leia va esperar fins que ella, Han i C-3PO van estar fora de l'abast del grup per preguntar.

-Volia dir que li sonava a tot el món abans de la Rebel·lió o abans de totes aquestes cicatrius?

En Han mirà per sobre l'espatlla i va negar amb el cap per indicar que no tenia ni idea. Però tota resposta va quedar ofegada pel sobtat estrèpit de les sirenes.

Tot d'una, l'estació es va sumir en un caos organitzat. Tothom sabia exactament on havia d'anar i el que havia de fer... excepte Han, la Leia i C-3PO, que no sabien si havien d'acudir a l'estació de batalla més propera o simplement apartar-se per no molestar a ningú. Garray va aparèixer del no-res i va posar fi a la seva confusió.

-Els reforços enemics han arribat. Un altre grup de batalla complet.

La Leia es va quedar de pedra.

-Han d'estar desesperats per dedicar tantes naus a Caluula.

En Garray va assentir.

-Crec que els nostres escuts aguantaran.

L'ajudant del comandant va arribar corrent per informar-lo que els escàners de llarg abast de l'estació havien localitzat alguna cosa anòmal. Garray va guiar a tots a la pantalla més propera, en la que l'ajudant va fer aparèixer una visió hologràfica del que semblava un colossal llimac espacial amb un cap en forma de grilló, un marsupi lateral i una boca que devia mesurar vuitanta metres d'ample. Garray va aclucar els ulls.

-Què dimonis estic veient?

La Leia va deixar escapar un panteix de preocupació.

-Això, comandant, és el que els yuuzhan vong diuen un ychna. El que van estacionar a Duro pràcticament es va menjar una ciutat orbital.

En Garray la va mirar fixament sense poder articular paraula. Les sirenes van començar a emetre un senyal d'alerta més imminent.

-Comandant -Digué un caporal-, les naus enemigues ens ataquen.

En Han mirà la Leia.

-Crec que, després de tot, haurem de quedar-nos.

* * *

-Encara que ets un estudiós, o almenys això dius, et vas prendre molt seriosament l'admonició del Summe Senyor que res interferís amb el pròxim sacrifici -va advertir l'Alt Prefecte Drathul a Nom Anor-. Sobretot tenint en compte el reduït nombre de víctimes.

Drathul, antic prefecte de la mónnau Hària, tenia un rostre ample i ampli, prou cicatritzat com per demostrar la seva lleialtat als Déus, però no tant com per espatllar el que ell mateix considerava uns trets bonics. Havia tingut a Nom Anor esperant mig dia local, mentre el sol ascendia pels cels, fent que el pont de l'arc de Sant Martí lluís com un collaret de comptes. Les seves estances amb finestres ruixades pel plugim donaven a la Plaça de la Jerarquia, al sud de la Ciutadella, en un districte antany conegut com Cims Calocour.

En Nom Anor encara recordava les Cims d'una de les seves primeres missions de reconeixement, quan la zona del mercat vibrava amb insistents enquestadors i en la qual pampalluguejaven les encegadores publipantalles musicals. Mostres gratis de productes enviats de tots els planetes de la galàxia estaven en exposició constant, surant en carros repulsors i emetent delicioses olors.

-Em vaig prendre molt seriosament l'admonició del Summe Senyor -va dir en Nom Anor des de l'exquisida catifa teixida de vurruk en què li havien acomodat els servents d'en Drathul.

El Summe Prefecte li va parlar des d'un encoixinat racó de la seva plataforma.

-Llavors t'interessarà saber que ha arribat a les meves orelles que una coalició d'Avergonyits pretén alterar la cerimònia -Drathul va mirar-lo fixament amb ulls penetrants.

-Crec que no ets del tot ignorant respecte a les tàctiques heretges, Prefecte.

-Professo saber alguna cosa d'elles.

A Drathul li va divertir aquesta resposta.

-No et treguis mèrit. Aquesta forma d'atacar no és pròpia d'algú que ha aconseguit escalar de mer Executor a Prefecte de Yuuzhan'tar en tan poc temps. Algú que, almenys en dues ocasions, ha tingut audiències privades amb el gran Senyor, algú que, fins i tot m'atreviria a dir, compta amb el favor de Shimrra.

En Nom Anor va deixar anar una breu rialla.

-No és per tant, Summe Prefecte.

En Drathul el va mirar encara més fixament.

-Com s'ha sabut això? -va preguntar en Nom Anor com per a si mateix.

-Que no va ser en Nom Anor qui va enviar a la sacerdotessa Elan a la seva mort, el qui va crear la incompetent Brigada de la Pau, el qui va ajudar a dissenyar el desastrós assalt a Fondor, el qui va permetre que escapés la traïdora Vergere, el qui es va disfressar d'humà, de duro, de givin, i qui sap quantes altres espècies, el qui es remoreja que ha rebutjat un duel amb un Jeedai i qui va assassinar als seus propis agents amb una arma infidel, el qui al cap i a la fi va arrossegar al Mestre Bèl·lic Tsavong Lah al deshonor a Ebaq IX? -va fer una breu pausa-. Fixa't com em mira el plaeryin bol... està ansiós per escopir verí.

-Crec que hi ha un malentès, Summe Prefecte -En Nom Anor va fregar l'orbe artificial que feia d'ull-. No és més que una partícula de sorra que té allotjada. De fet, vostè ha aconseguit desacreditar-me brillantment. Però s'oblida que tots aquests esdeveniments van tenir el seu costat positiu. Com si no podria haver acabat portant les vestimentes verdes del gran ofici? -va somriure dèbilment.

En Drathul es va mostrar furiós.

-L'única raó per la qual tolero la teva presència i el teu oportunisme és que se sap que vas estar en companyia del meu predecessor, Yoog Skell, quan va morir. La meva intuïció em diu que vas tenir alguna cosa a veure amb la seva mort, i de no haver estat per això, potser no seria aquí, delectant-me en humiliar-te.

En Nom Anor inclinà el cap.

-Visc per servir, Summe Prefecte.

-Exacte. I per això et mano que exterminis aquesta coalició d'Avergonyits, i que o bé els facis entrar en raó o els aniquiles. Jo prefereixo el primer, ja que sospito que més morts a hores d'ara no faran sinó exaltar-los encara més. Però sé que penso fer-te responsable de qualsevol interrupció del sacrifici, com Shimrra em farà a mi. Entens que et parlo des del cor, o necessito apuntalar les meves paraules amb amenaces del que et sobrevindrà en cas que em fallis?

-Faré tot el possible, Summe Prefecte.

-Els teus enganys són dignes de veure, Nom Anor. Sempre ha estat així.

-No m'enganyo sinó a mi mateix, Summe Prefecte, imaginant-me que sóc més del que sóc.

En Nom Anor havia fet que els seus cònsols disposessin un bissop amb muntura per portar-lo de tornada a l'espaiosa residència que venia amb el seu nou estatus. Però malgrat tot el que havia rebut, s'havia guanyat l'enveja, la ira i la desconfiança de molts, com solia passar amb aquells que ascendien per accions que havien de romandre en secret i sense revelar. Hi havia altres propers a Shimrra que patien la mateixa sort, en part perquè Shimrra era voluble i de moltes contradiccions, com si es mogués d'una direcció a un altre només per impulsos o pel que passaven per revelacions dels Déus. Ni el poderós Nas Choka era immune a les petites enveges, raó per la qual va exterminar al seu cos de guardaespatlles, cosa que en Nom Anor havia pensat fer però va acabar per rebutjar.

No era molt savi revelar les aprensions d'un als adversaris. Però com amagar aquelles aprensions als heretges... S'havia equivocat en creure que l'abrupta desaparició d'en Yu'shaa, el Profeta, hauria afeblit al moviment. En lloc d'això, en Nom Anor només havia proporcionat a la seva crèdula audiència un màrtir, la qual cosa va augmentar perquè molts pensaven que Yu'shaa havia estat assassinat per ordres d'en Shimrra. Amagat a la seva residència estava l'emmascarador ooglith original que en Nom Anor havia portat per a exhortar els seus seguidors a aixecar-se contra el sistema que els havia condemnat a ser rebels, un sistema que perpetuava una creença en Déus que deliberadament menyspreaven les seves creacions.

Hauria estat diferent si tots els Avergonyits fossin culpables de cobdícia o d'orgull, però la veritat és que ningú, i menys els cuidadors, sabia per què rebutjaven els implants. No obstant això, com a resultat, nombrosos individus quedaven vagant durant la resta dels seus miserables vides preguntant-se en què havien errat, quan havien mostrat orgull o si estaven pagant les transgressions d'un altre viver o membres del Domini. L'elit fingia simpatia, quan la veritat és que es delectava en veure la caiguda en desgràcia dels seus competidors.

Com de lamentable va ser el que va sobrevenir al cònsol Shal Tor a l'última revolta, però com me n'alegro de no ser jo. Un temps enrere, abans de prendre la decisió que li canviaria la vida a Zonama Sekot, Nom Anor, convenientment inflamat per la iniquitat, havia desitjat veure caure a tota la seva civilització, veure a Shimrra arrencat del seu tron ​​pòlip pels membres degradats de la societat yuuzhan vong. I va estar a punt d'aconseguir-ho. El que hauria passat després no estava clar.

Si es perdia la guerra, què significaria per a Nom Anor, atès que, a excepció dels Jedi, els habitants de la galàxia envaïda pels yuuzhan vong no eren aliens a la barbàrie? Fugida, empresonament, execució... no podia arriscar-se.

I ara el mer moviment dels rumors procedents del llunyà Yavin, i ordenats i adornats pel propi Nom Anor, amenaçaven de privar-lo de tot el que havia aconseguit en fer caure Zonama Sekot, recuperant així el favor d'en Shimrra. El pensament li era pesarós mentre el seu transport vivent s'arrossegava enfront de la Plaça del Sacrifici, on sacerdots i savis, experts i iniciats, s'afanyaven en els preparatius de la propera cerimònia, davant de botigues, com closques, de treballadors i davant solitaris Avergonyits, amb els seus parracs, demanant almoina.

Abans que en Nas Choka fos ascendit, va tenir l'ocasió de retreure-li el seu orgull, i aconsellar-li que demanés perdó a Yun-Shuno, el déu dels Avergonyits.

I tants anys després, aquí estava: el seu profeta.

Següent