La Força unificadora (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Abandonant al que ja s'havia convertit en una rutina d'autoaversió, en Malik Carr es va posar a recordar la seva arribada a Obroa-Skai, en els primers dies de la invasió. Allà hi havia conegut al comandant Tla, al sacerdot Harrar, al tàctic Raff i a Nom Anor. Sempre fidels a Yun-Harla la Mentidera, Harrar i Nom Anor havien ideat un pla per enviar a una membre de la secta de l'engany al govern de la Nova República per infiltrar-se entre els Jedi i assassinar-ne tants com fos possible.

Si el pla tenia èxit, ell seria ascendit al rang de Comandant Suprem, amb una nau espacial pròpia per utilitzar contra l'acabat de trobar enemic. Llavors se li permetria seure a la dreta del Summe Senyor Shimrra al Yuuzhan'tar recreat... Però tot això va ser abans que matessin l'Elan i a Harrar l'enviessin a la Vora Exterior, i que el que pretenia ser un atac sorpresa contra les drassanes enemigues de Fondor acabés en un fracàs (un altre dels plans d'en Nom Anor pel qual Nas Choka i Malik Carr havien hagut de carregar amb les culpes).

Però des d'aleshores Nas Choka havia estat ascendit a Mestre Bèl·lic, Harrar a gran sacerdot i en Nom Anor (en contra de tota probabilitat i del bon judici de molts) a Prefecte de Yuuzhan'tar. I pel que fa a Malik Carr? S'havia convertit en guardià de presoners enemics, li havien privat del seu rang i ara era un mer passatger en una nau comandada per un guerrer que una vegada va estar sota el seu comandament!

-Vull que quedi clara una cosa, Malik Carr -li va dir el comandant Bhu Fath, que li parlava des del seient elevat de la nau de guerra Pira Sagrada-. Els presoners són la nostra prioritat principal. El Summe Senyor Shimrra vol que se'ls cuidi més que a qualsevol de les relíquies i ídols que el nostre comboi transporta a Yuuzhan'tar.

Dempeus en tensió a la tèrbola llum verda de la càmera del comandant, en Carr va aconseguir romandre amb mala cara i amb l'expressió inamovible malgrat que només uns dies abans més de cinquanta dels presoners al seu càrrec s'havien asfixiat al pou d'immolació de Selvaris. En Carr es va colpejar les espatlles amb els punys en una salutació.

-Ho comprenc, comandant. Els presoners són el primer i principal.

El comboi estava compost de tretze naus, la majoria d'elles propietat de la Brigada de la Pau, escortades per cinc naus de guerra yuuzhan vong; les més grans d'aquestes portaven dos esquadrons de coralites cadascuna. Curiosament es donava una circumstància que hauria estat impensable a l'inici de la guerra; el comboi no anava acompanyat d'un yammosk. Pitjor: la nau d'en Fath estava unida a una nau de la Brigada mitjançant una membrana oqa per facilitar la transferència dels presoners recollits a Selvaris en el Pira Sagrada.

Alguns dels presoners portats de camps d'internament més llunyans que Selvaris romandrien a bord de les naus de la Brigada de la Pau fins que el comboi arribés a Yuuzhan'tar.

-Comandant -va dir en Carr quan es disposava a anar-se'n -, creu que els de la Brigada de la Pau han comprès bé les prioritats? M'he trobat amb alguns d'ells, i jo diria que la seva única lleialtat se centra en les substàncies amb què trafiquen des d'Ylèsia i que utilitzen per drogar-se.

En Fath va grunyir. Era tremendament alt i ple de músculs, però gairebé mai li dedicaven la fidelitat que la seva mida els hi garantiria als altres.

-En temps com aquests ens veiem obligats a aliar-nos amb gent perversa i dolenta -va dir amb veu cansada-. I per decret del nostre Summe Senyor, les nostres naus han de confraternitzar. Però això no durarà molt. Un altre any, potser dos més, i llavors ja ens haurem proveït de guerrers i naus suficients per poder-nos alliberar d'haver de fer aliances amb la Brigada de la Pau o cap altre. El Mestre Bèl·lic Nas Choka m'ho ha confirmat personalment.

En Carr es va esforçar per no deixar que s'entreveiés la ira que li consumia. Ell era qui havia introduït a Nas Choka a la guerra, i fins i tot havia permès que la cerimònia del seu ascens se celebrés a la nau que comandava ell. Es va preguntar si Nas Choka ara faria alguna cosa més que mirar-lo de reüll (sobretot si el Mestre Bèl·lic s'havia assabentat de la fugida d'un presoner de Selvaris). Aquesta sola possibilitat feia que el present encàrrec fora de vital importància perquè qualsevol incident perjudicial condemnaria a Carr a una vergonya més gran. Però no, es va dir. Preferiria embolicar-se el coll amb un tkun a patir més humiliacions. Va apartar les seves preocupacions. Tot i que encara es veia a través de la transparent càmera del comandant, Selvaris havia quedat enrere.

Aviat el comboi adquiriria l'acceleració adequada per a la transició a l'espai fosc i la següent parada seria Yuuzhan'tar. Li va fer la salutació a Fath una última vegada i Carr es va dirigir a la sortida de la cambra. Acabava d'arribar a l'escotilla membranosa quan el subaltern de comunicacions d'en Fath es va apartar del cor de víllip que supervisava.

-Comandant, es detecten naus enemigues! S'estan aproximant!

En Fath es va aixecar de la cadira.

-Què?

-Naus de guerra i esquadrons de caces -va prosseguir el subaltern. En Carr es va girar per mirar a través de les parets transparents. Una vintena de naus sortien de darrere de la lluna petita de Selvaris. Davant del comboi havien aparegut altres procedents del que l'enemic deia hiperespai. Gairebé podia sentir els crits de guerra dels pilots dels caces.

-Una emboscada! -va exclamar Fath amb confusa incredulitat.

Un robust membre de la Brigada de la Pau va entrar com una tromba a la cambra del comandant.

-Ens van dir que aquesta ruta era segura! Com s'ha assabentat l'Aliança dels nostres plans?

En Fath va mirar a l'humà amb la boca oberta.

-Això... Això no pot ser.

L'home va riure amb desdeny i va assenyalar a l'altra banda de la paret transparent.

-Miri, comandant! A menys que faci alguna cosa ràpid, ens convertirem en pols espacial!

En Fath es va afanyar cap al nínxol tàctic de la càmera, on una horda de llumetes que semblaven insectes brill s'estava situant en formació de batalla. Com no tenien un yammosk per cobrir-los, el millor que podien fer era intentar una representació de la disposició de les naus de guerra, sense proporcionar informació sobre capacitat armamentística o vectors d'atac. En Carr, mentrestant, es va prendre un moment per asserenar-se, perquè ell sí sabia exactament el que estava passant. El presoner fugat, l'equació matemàtica que li havia dit l'altre presoner, un codi...

-Comandant Fath -va dir sense pensar-s'ho més -, digui'ls als tècnics dels víllip que transmetin que estem en dificultats. Desplegament dovin basal per protegir les naus. Ordeni a les naus de la Brigada de la Pau que es posin en formació defensiva mentre llancem els coralites.

El subaltern d'en Fath va mirar al seu comandant perquè li donés l'autorització. En Fath va empassar amb dificultat.

-Sí, sí, faci el que ha dit. Ràpid!

L'humà aclucà els ulls.

-Gràcies als Déus que hi ha algú per aquí que té bones idees.

En Carr el va mirar.

-És una operació de rescat. Deixi de queixar-se i preocupi's que la resta dels meus presoners siguin transferits al Pira Sagrada. Una vegada que puguem retirar la membrana oqa, ordeni-li a la seva gent que vagi a les armes.

Encara somrient, el membre de la Brigada de la Pau es va donar uns copets al front amb la punta dels seus dits estesos.

-Ara mateix... comandant.

En Carr es va delectar en sentir el títol, però només durant un moment. Després es va girar cap a Fath.

-Creu que pot manejar això?

En Fath va abaixar la mirada insegur.

-Estic en aquest lloc per accident, Comandant Suprem. És vostè qui hauria d'estar aquí.

En Carr se li va acostar enfurismat.

-Bhu Fath! El títol li pertany a vostè a menys que faci alguna cosa prou estúpida per perdre'l! -Fath va aixecar la vista i va assentir-. Ordeni a les naus de presoners que vagin a l'espai fosc immediatament -va prosseguir en Carr-. No ens podem permetre que romanguin al mig del camp de batalla i hagin d'entrar en combat.

En Fath va obrir molt els ulls.

-Fugir en deshonor?

En Carr va agafar a Fath per les solapes de la seva capa de comandament.

-Prioritats, comandant. El Summe Senyor Shimrra li honrarà més per salvaguardar els presoners que pel seu entusiasme en llançar-se a la batalla -li va deixar anar la capa-. L'experiència t'ensenya a distingir entre la saviesa i la temeritat.

En Fath es va tornar cap als seus subalterns i va donar l'ordre.

-Ara llancin els coralites -li va dir en Carr.

Els subalterns ni es van molestar a esperar l'autorització. La cara orgullosament plena de cicatrius d'en Fath estava de color cendrós.

-Però sense un yammosk...

En Carr el va tallar amb un gest de la mà.

-Si els pilots que hi ha sota les caputxes de cognició dels coralites no saben com enfrontar-se a l'enemic a hores d'ara, no ho sabran mai. I pagaran per la seva ignorància amb una mort amb deshonor -va assenyalar a Fath el cor de víllip-. Digui-ho. Commogui els seus cors. Encenguin-los!

En Fath va empassar saliva i va assentir.

-Ho faré, però on estarà vostè?

En Carr va inclinar el cap cap a un costat.

-No m'ha ordenat que em faci càrrec dels presoners?

En Fath es va aixecar en tota la seva alçada.

-Sí, això he fet.

En Carr va recolzar les mans a les amples espatlles d'en Fath.

-El comandament posa a prova la nostra voluntat. Mantingui la seva fe en Yun-Yammka. Voli per sobre de la tempesta. Però si la batalla se li escapa de les mans, ja sap on trobar-me.

En Fath es va colpejar els punys amb les espatlles oposades i després va fer un gest de us-hrok (un signe de gratitud i lleialtat).

-Belek tiu, Comandant Suprem!

Les armes (els canons làser i els llançatorpedes de protons de l'enemic) ja omplien de foc l'espai. En Carr va girar i va sortir precipitadament de la cambra de comandament. Aquell dia anava a significar la seva exoneració o la seva mort.

* * *

L'Esquadró Sols Bessons, amb els seus Ala-X aguerrits per les batalles, va emergir del seu amagatall amb els làsers de les puntes de les seves ales carregats i els estabilitzadors fixats en la posició d'atac. El comboi d'allargats vaixells de càrrega de la Brigada de la Pau i el seu escorta de naus de guerra estava desplegat en una llarga línia que arribava més enllà de la lluna de Selvaris, gairebé fins al mateix planeta. Uns pocs vaixells de càrrega portaven turbolàsers reciclats i altres armes d'abast, però la majoria estaven units els uns als altres i indefensos. Tres de les naus yuuzhan vong eren naus amb forma de punta de llança de 120 metres de llarg i d'un corall negre vermellós, equipades amb llançadors dovin basal i emplaçaments per a armes que escopien plasma.

El parell de naus més grans eren portacoralites de forma ovalada, també ben armades i equipades amb unitats de coralites fixades com pegellides als seus cascos de color os. Còmodament instal·lada al Sols Bessons U, la Jaina Solo volava a l'avantguarda dels tres esquadrons que tenia sota el seu comandament. Amb les mans enguantades subjectant el comandament de control de la seva nau Ala-X, va parlar pel comunicador del seu casc:

-A tots els pilots, informin als seus líders i mantinguin oberts els canals de batalla per rebre instruccions. Líder de l'Esquadró Simitarra, rebut?

-Rebut, Bessó U -va respondre el coronel Ijix Harona.

-Líder Dels Asos Grocs de Taanab, rebut?

-Alt i clar, Bessó U -va respondre Wes Janson.

Els sensors de l'Ala-X van mostrar punts blaus i grocs a les pantalles del pont de comandament.

-Líder del Simitarra, al seu esquadró se li assigna el portacoralites número u. Líder de Taanab, els artillers de davant són seus. El Sols Bessons es farà càrrec del portacoralites unit al vaixell de càrrega de la Brigada. La resta de les naus del comboi se'ls assignaran als esquadrons de caces, Lluna Negra, Avantguarda i la Dotzena.

Batejat per Luke Skywalker en honor a les dues estrelles que il·luminaven el seu món d'origen, Tatooine, l'Esquadró Sols Bessons estava compost per diversos T-65A2 i Ala-X XJ3. El Simitarra de l'Ijix Harona el formaven Ala-A amb forma de falca; el Lluna Negra, Ala-E, i el Asos de Taanab (un esquadró voluntari) el componien caces de combat grocs adornats amb ratlles negres. La Dotzena estava comandada per Kyp Durron i l'Avantguarda per Jagged Fel i els seus camarades txiss. Els flancs del caça blanc de la Jaina encara tenien restes del voxyn corrent (unes bèsties per caçar Jedi creades mitjançant bioenginyeria pels yuuzhan vong) que se li havia pintat anys enrere. A la seva dreta volaven caces i transports armats que havien sortit de l'hiperespai només moments abans.

Va passar al canal de comandament.

-Kyp, coronel Fel, capità Saz, esteu aquí?

-Afirmatiu, coronel -va dir en Saz des del Lluna Negra U.

-A sobre de la teva espatlla dreta -va contestar en Kyp Durron. Els sols nova del fusellatge del seu Ala-X també estaven pàl·lids, com el voxyn del Sols Bessons Un. «M'alegro de veure't», li va dir a través de la Força. Després de tornar la salutació extrasensorial, la Jaina va sentir que en Kyp s'unia a la Fusió en la Força que compartia amb Lowbacca i Alema Rar. El wookiee i la twi'lek pilotaven els Sols Bessons Cinc i Nou, respectivament. La Fusió era poderosa, encara que res a veure amb el vincle de bessons que ella compartia amb Jacen fins i tot a través de les estrelles.

-On és Jag... el coronel Fel? -va voler saber-. Creia que el txiss anava a participar.

-L'Avantguarda ha estat retingut a Mon Calamari -va dir en Kyp-. Una cosa gran s'està coent.

«T'envia el seu afecte», va afegir el Mestre Jedi. Això va agafar a la Jaina per sorpresa i la seva cara es va enrogir breument. El comentari d'en Kyp no podia haver arribat en millor moment.

-Els Sols Bessons, el Simitarra i els Ases Grocs ja tenen objectiu assignat -va dir als nouvinguts amb decisió-. No dubtis a demanar ajuda si els artillers planten cara, líder de Lluna Negra.

En Saz rigué.

-Gràcies pel vot de confiança, coronel.

Des del seu lloc darrere de la cabina de l'Ala-X, la unitat R2-B3 de la Jaina, Capi, va passar un missatge urgent a la cabina. Ella va estudiar la traducció que apareixia a la pantalla i va obrir el comunicador de nou.

-A tots els pilots. Els sensors mostren unes emissions d'hipervelocitat que s'intensifiquen en els vaixells de càrrega de la Brigada de la Pau.

-Rebut, Bessó U -va dir l'Harona.

-S'estan preparant per fer el salt a la velocitat de la llum. -La Jaina va estendre la mà a la recerca de l'accelerador. Però no se n'aniran sense el nostre permís. A totes les naus, acosteu-vos per interceptar-les i impedir-ho. Controlador d'objectius d'hipermotor i generadors d'escuts. Sigueu precisos amb els trets; no sabem on tenen als presoners.

La Jaina va observar com les naus de la Brigada de la Pau trencaven la formació; els vaixells de càrrega principals girant un a cada costat i les naus de mitja línia buscant cobertura darrere de la lluna de Selvaris. Caces de la Dotzena d'en Kyp i del Lluna Negra van sortir disparats per tallar la fugida de les naus enemigues. La Jaina va estirar el comandament i va posar la nau a una velocitat increïble que l'hauria deixat sense alè si hi hagués hagut atmosfera, però aquí, amb els compensadors d'inèrcia activats, no li va semblar més que un lent planatge. Els trets làser i els projectils fosos de les naus de l'escorta van començar a volar, directes a les fileres de caces.

Dos Ala-X van desaparèixer en explosions globulars. La Dotzena d'en Kyp es va dividir en quatre trios d'escuts, accelerant per intentar interceptar els vaixells de càrrega que fugien. Amb els reactors bramant, les naus van seguir fugint cap a la Vora Exterior fins i tot amb els caces del Lluna Negra i el Simitarra trepitjant-los els talons i disparant als seus cascs i a les toveres dels motors. Però la persecució havia arribat tard.

-Compto una, dues... tres naus de la Brigada que han escapat -va dir l'Harona just quan els vaixells de càrrega saltaven a l'hiperespai i desapareixien-. Anem darrere d'ells?

-Negatiu -es va afanyar a dir la Jaina. Les ordres eren rescatar el major nombre de presoners possible, no perseguir l'enemic fins a Coruscant-. Només assegureu-vos que no se us escapin més.

La Dotzena d'en Kyp es va llançar cap allà perquè cap més se'ls fora de les mans, disparant tots els míssils d'impacte i torpedes necessaris per acorralar als vaixells de càrrega. Mal protegides, les naus pesades van frenar, una d'elles ja immobilitzada. Els portacoralites, però, van reaccionar ràpid.

-Coris fora!

La veu de l'Harona ressonà en els auriculars de la Jaina. Va virar a estribord a temps per veure els caces de l'enemic sortint dels costats dels portacoralites i formant núvols al voltant dels vaixells de càrrega que quedaven i dels artillers yuuzhan vong. Falques de corall Yorik vermell amb una brillantor perlada, els caces enemics eren hàbils i letals. Aquella visió li hauria accelerat el cor si no estigués acostumada a les tàctiques enemigues. Així i tot, sabia per pròpia experiència que no s'havia de subestimar la vitalitat dels coralites o la resolució dels seus pilots. Es va permetre sentir una certa eufòria i després es va relaxar en la fusió de la Força. Lowbacca, Alema i Kyp van sentir que ja estava llesta.

-Naus nombre U -va dir-, canviïn a l'eclíptica un-zero-un. Prepareu els làsers per a foc frontal. Recordin activar els anul·ladors si els dovin basal tiren dels vostres escuts.

En Lowbacca i l'Alema la van tocar breument a través de la Força quan els seus grups separats de quatre caces van alterar els seus vectors seguint les seves ordres i van començar a accelerar cap al portacoralites lligat.

Després de la derrota aclaparadora de les forces d'en Tsavong Lah a Ebaq IX i gairebé un any després de modestes victòries a l'espai Romanent, en la Constel·lació Koomacht, a Bakura i en altres parts, la guerra hauria d'haver acabat fa temps. Els comandants de l'Aliança Galàctica Sovv, Kre'fey, Brand, Keyan Farlander, Garm Bel Iblis i altres havien assegurat que el cop assestat al yuuzhan vong havia estat mortal i que els enfrontaments posteriors es limitarien a una operació de neteja. Però tot aquell temps els cuidadors dels yuuzhan vong no havien deixat de provar maneres per restablir la paritat i lentament anaven descobrint mitjans de contrarestar les armes que utilitzava l'Aliança: foc intermitent, bloquejadors de yammosk, esquers per a dovin basal, bombes ombra i la resta.

Després els yuuzhan vong havien fet un pas més deixant anar una horda de dovin basal especialment dissenyats per a empassar o incapacitar d'alguna altra manera les estacions repetidores de l'HoloRed per tota la galàxia. Mentre l'Aliança intentava valentament reinstaurar les comunicacions instantànies (recorrent a l'estacionament de naus de guerra que també feien de transponedor a l'espai profund), un món rere l'altre anava caient en mans dels enemics, conquerits o rendits sense lluitar.

Al final s'havia produït el desastrós intent de l'Aliança combinada amb les forces del Romanent Imperial per recuperar Bilbringi. El títol de Mentider havia tornat a mans del Summe Senyor Shimrra i la Jaina tornava a ser només «l'Espasa» com l'havien anomenat a Mon Calamari, en la cerimònia en la qual la van investir com a Mestra Jedi i que havia precedit la batalla d'Ebaq IX.

-Tots els trets compten -va dir-. Reserveu els torpedes i els míssils d'impacte per als portacoralites.

Una atall d'aparença orgànica encara unia una nau yuuzhan vong a un vaixell de càrrega de la Brigada de la Pau. L'espai local que hi havia entre els Sols Bessons i la nau lligada estava ple de coralites.

-Comenceu amb la fustigació del casc -va ordenar la Jaina-. Directes a la línia del comboi.

Les pantalles dels sensors de l'Ala-X van començar a emetre el soroll de l'estàtica de la batalla quan els trets de contínua llum verda van començar a sortir de les armes dels caces. Uns estranys dispositius que portaven els coralites rebien la major part dels trets, però uns quants raigs van travessar les defenses de l'enemic i van aconseguir encertar els seus blancs. Van començar a florir explosions esfèriques que enviaven masses asimètriques de corall Yorik volant per l'espai. Al final de la primera andanada, la Jaina va fer que el Sols Bessons U fes un gir tancat, accelerés, i tornés amb els motors udolant al centre de la batalla. Projectils supercalents van sortir dels llançadors volcà dels coralites, passant al costat de la seva cabina com meteorits flamejants. Es va tornar cap a un estret grup d'enemics i va respondre de la mateixa manera. Un coralita va aconseguir escapar il·lès dels seus trets acuradament temporitzats, però el va agafar amb la guàrdia baixa un segon després i va quedar completament destruït.

Va augmentar la potència i va perseguir a un que s'escapava, el seu caça company volant al seu costat. La irregular bola de corall propulsada per un dovin basal va ascendir, després va girar sobre si mateixa i va descendir, llançant tot el que tenia sobre ells. El Sols Bessons Tres es va escorar bruscament a babord, però no amb la rapidesa suficient. El dovin basal del cori es va llançar cap als escuts del caça al mateix temps que els míssils fosos queien sobre ell. Superats, els deflectors van fallar i l'Ala-X es va fer miques.

Una cosa a la qual la Jaina no havia aconseguit acostumar-se era a perdre als seus companys. En aquest punt de la guerra, amb cada veterà disponible liderant el seu propi esquadró, la majoria dels pilots assignats a l'Esquadró Sols Bessons no eren molt més grans que ella, i totes i cadascuna de les seves morts l'estripaven. La ira la va embargar, però només un moment, abans d'esvair-se en la Força. Amb una calma colpidora va virar i va disparar al coralita mentre les seves defenses orgàniques estaven distretes. Dos trets dirigits amb precisió el van deixar a la seva mercè i un tercer va acabar amb ell. El cori va tossir volutes fluorescents de corall vaporitzat i després va desaparèixer en una breu bola de foc.

Allunyant-se d'allà, la Jaina es va posar a buscar nous objectius. El camp de joc estava bastant igualat; cortesia de la capacitat constant d'innovació de l'enemic, els enfrontaments entre caces s'havien tornat tan ferotges com al principi de la guerra, abans que les efectives contramesures entressin en joc. Les forces de l'Aliança tenien un lleuger avantatge quan els coralites volaven sense l'assistència d'un yammosk, però els pilots enemics tenien ara més autoritat sobre les seves naus que mai i ja no era tan fàcil burlar-los o aconseguir que realitzessin una maniobra equivocada. La Jaina no va fer cas de les pantalles del seu localitzador d'abast i les de tots els altres instruments i confià que la Força la guiés als blancs oportuns.

Els canals de batalla estaven plens de missatges.

-No podem obrir un camí per al transport amb tots aquests coralites abraçant al portacoralites -li deia l'Harona al seu Esquadró Simitarra-. Nau Tres, hem d'eliminar aquest llançador de plasma dorsal. Nau Dos, intenta allunyar els coris.

-Ho vam intentar, líder de Simitarra, però no mosseguen l'ham.

-Rebut. Llavors obriu foc contra ells.

La Jaina va veure que es donava la mateixa situació amb el portacoralites lligat. Els coralites tenien ordres de protegir la nau més gran a tota costa (almenys fins que pogués separar-se del vaixell de càrrega de la Brigada de la Pau). A prop, el Sols Bessons Dos va obrir foc, fent forats en els sortints de corall Yorik que protegien el dovin basal que propulsava una nau.

La Jaina va fer que la resta del seu esquadró tanqués les files irregulars i amainés l'atac. Quan els Ala-X van començar a fer blanc, els coralites van reaccionar dispersant-se. Amb un claríssim desdeny per les tàctiques evasives, el cori al comandament es va llançar cap a la Jaina. Després l'eixam sencer va sortir de les posicions de protecció.

-Bessons U, un sol cori sobre la seva ala dreta -va avisar l'Alema.

-Gràcies, Nou.

La Jaina es va allunyar d'una voràgine de míssils, va girar i va tornar. Ella i el líder de l'esquadró enemic es van plantar cara deixant enrere als seus companys, massa ocupats mantenint la seva posició i adaptant les ordres dels seus líders per dedicar-se a disparar. El coralita va obrir un buit just davant de la Jaina, però ella va aconseguir escapolir-se just a temps. L'Ala-X va fer un parell de sacsejades i després es va redreçar. La Jaina va prémer el gallet dels làsers amb el polze, dirigint el foc en aquest forat gravitacional. El dovin basal es va avançar per absorbir l'energia, deixant al coralita desprotegit momentàniament. La Jaina no necessitava més temps.

Els làsers d'estribord de l'Ala-X van colpejar al cori sense treva, partint-lo per la meitat. Llargues columnes d'incandescència van sortir de la bretxa i un moment després el cori va desaparèixer amb una llum encegadora. Els caces dos i tres havien tingut un èxit similar. Oblidada tota disciplina, els coralites s'estaven apartant dels portacoralites en una confusió de maniobres mentre línies de destrucció que es creuaven unes amb les altres ho complicaven tot.

Més enllà cap al cap del comboi, el primer portacoralites estava cap per avall. Al costat d'ell, a banda i banda, la Dotzena d'en Kyp i el Lluna Negra volaven en cercles al voltant de tres naus de la Brigada de la Pau amb unes torretes de làsers que no eren res més que ruïnes fumejants. I ara els artillers i els transports de l'Aliança anaven camí del camp de batalla, desitjosos d'omplir els seus cellers a rebentar amb els presoners alliberats. La Jaina va ordenar als caces Un i Tres que envoltessin al portacoralites amb aquell cordó umbilical. Li va demanar a Lowbacca que enviés el seu caça Dos a controlar que cap nau intentés trencar la línia.

-Acabo de saber que els agents de l'Aliança han sabotejat la hipervelocitat de tots els vaixells de càrrega menys un -li va informar en Kyp-. Ja són nostres.

-Això són excel·lents notícies -va dir la Jaina.

-Tinc una encara millor. Els teus pares són aquí.

La Jaina va somriure.

-Els he sentit.

Els seus ulls van seguir un senyal lluminós que hi havia a la pantalla que només podia ser el Falcó Mil·lenari. Anava en la seva direcció. Portava setmanes sense veure els seus pares i s'havia assabentat just el dia anterior, no només que havien estat els responsables de proporcionar la informació d'intel·ligència sobre el comboi, sinó que també s'havien presentat voluntaris per a la missió de rescat. No és que això li sorprengués en absolut. Els va saludar a través de la Força. La seva mare sabria de qui venia la salutació. No va passar molt temps fins que va poder veure el Falcó amb els seus propis ulls.

Els seus pares dirigien la nau tan hàbilment com si es tractés d'un Ala-X o Ala-Y. Els làsers quàdruples superior i inferior estaven despatxant als coralites que havien tingut la mala fortuna de trobar-se en el seu camí. Una elegant nau guia de l'Aliança amb armes per tot arreu volava en el deixant del Falcó. Quan les dues naus es van acostar al portacoralites número dos, la nau guia va disparar un arpó directament al morro del vaixell de càrrega de la Brigada de la Pau que hi havia a l'altre extrem de l’atall que semblava fet d'intestins.

-Un arpó d'abordatge -va explicar Sols Bessons Quatre-. És com una enorme xeringa hipodèrmica amb gas coma. Per quan la nostra gent es disposi a pujar, els membres de la Brigada estaran noquejats.

Següent