CAPÍTOL 7
En Luke i la Mara Jade Skywalker estaven dempeus a
l'entrada trapezoïdal d'una casa al penya-segat que havia estat la seva llar i
refugi a Zonama Sekot durant un temps que semblaven tres setmanes estàndard. El
període de temps només era una suposició basant-se en els ritmes circadians
humans, perquè els dies havien estat de tot menys normals des del sobtat salt a
l'hiperespai del món vivent, que havia durat un temps indeterminat entre les
quinze i les quaranta hores, mentre la intel·ligència que governava Zonama
s'esforçava per recuperar el control.
Una pluja torrencial seguia assotant la Distància
Mitjana, colpejada també per un vent amb la potència suficient per arrencar i
enderrocar els gegantins boras i deixar als arbres rogencs nus de fulles
globulars. El cel era un bol invertit de color plata amb enormes núvols de
tempesta acumulades en totes les direccions que anaven del morat fosc al negre
i que de tant en tant brillaven amb espurnes de llampecs. El rugit dels trons
ressonava a la roca nua dels avencs que envoltaven les cases del penya-segat. I
de molt per sota de la superfície semblava venir un gemec udolant, com quan es
bufa per la boca estreta d'un recipient.
Molts creien que aquest so el causava el vent creuant
els àleps de l'hipermotor de tres-cents metres d'altura de Zonama Sekot.
Atrapades per un corrent ascendent, tres fulles de les làmines que
s'utilitzaven com a material de construcció van sortir volant dibuixant
espirals i van desaparèixer per sobre de la vora.
-Aquest lloc s'està fent miques -va dir la Mara.
En Luke va fer que sí però no va dir res. Envoltava les
espatlles de la Mara amb el seu braç dret i ella tenia un costat de la cara
recolzat contra la tela suau de la seva capa fosca. Les contínues ràfegues
llançaven els flocs dels cabells pèl-roig daurat de la Mara sobre la seva cara
i la seva boca. A l'esquerra d'en Luke estava R2-D2, emetent un constant flux
de grinyols i xerrameques tristes, amb el seu indicador d'estat parpellejant i
passant del vermell al blau, i la tercera pota estesa per evitar sortir volant.
En Luke va posar la mà esquerra al cap semiesfèric de l'androide astromecànic.
-No et preocupis, R2. Sortirem de tot això sans i
estalvis.
R2 va dirigir el seu fotoreceptor primari cap al Luke i
refilà davant les esperances renovades. A la Mara se li va escapar una rialleta.
-Quin noi. Sempre tens una paraula amable per als
animals, els nens petits i els androides.
La casa al penya-segat (parets fetes de pedres
encaixades unes amb altres tancant dos petits espais) estava situada al nivell
mitjà d'un canó entre dos sortints naturals. Els buits en la roca nua que
tenien al davant estaven igualment dividits per crear centenars de cases
individuals, però molts dels ponts en suspensió fets de branques de parra i
làmines que abans unien les dues meitats de la comunitat havien desaparegut,
igual que les plataformes de politges que els ferroans utilitzaven per al
transport vertical.
Dos quilòmetres més avall es veia una cinta d'aigua
fangosa, contingut el seu curs en alguns llocs per troncs de boras caiguts i
altres detritus. Havien sentit que es donaven condicions similars a tota la Distància
Mitjana, que era el nom que rebia la regió equatorial del planeta quan Zonama
Sekot va estar a l'altra banda del plànol galàctic, en la Vora Exterior de
l'espai conegut.
-Ve en Corran -va anunciar en Luke sense emoció.
La Mara es va desfer de la seva abraçada i es va
acostar a l'entrada per mirar al voltant subjectant-se els cabells amb una mà.
-Per on? -li va preguntar en veu baixa-. No veig...
Es va interrompre en veure el seu cap sobresortir per
sobre dels esglaons d'una escala de fusta que pujava del nivell inferior. Calat
fins als ossos, Corran es tancava el coll de la jaqueta. L'aigua li gotejava de
la cara peluda i del bigoti i la barba grisa que li envoltaven la boca. Portava
el pèl laci recollit en una cua a la part de darrere. Va somriure en veure la Mara
i va arrencar a córrer cap a la casa del penya-segat, utilitzant la seva mà
lliure per eixugar-se l'aigua del front.
-He vist l'aeronau d'en Jacen i la Saba vall a baix!
-va cridar per fer-se sentir per sobre del vent-. Arribaran d'un moment a
l'altre.
En Luke va sortir a la pluja i al vent per mirar la
plataforma d'aterratge que sobresortia al canó.
-Potser necessiten ajuda. Serà millor que estiguem
preparats per rebre'ls -Va mirar a l'R2 que xiulava per la preocupació-.
Queda't aquí, R2. Tornarem aviat.
Els tres Jedi es van afanyar a baixar per l'escala.
Mentre que en Luke i la Mara portaven a Zonama Sekot gairebé tres mesos, Corran
havia arribat només tres setmanes abans en companyia de la Tahiri Veila i tres
agents yuuzhan vong. Dos dels yuuzhan vong ara estaven morts i creien que el
tercer havia escapat del món vivent poc després de l'acte de sabotatge que
havia llançat al planeta a l'altra punta de l'hiperespai. La primera a arribar a
la passarel·la assotada pel vent que donava accés a la plataforma d'aterratge
va ser la Mara, que es va aturar en sec.
-Aquesta cosa és segura?
En Luke la va examinar durant un moment.
-Resistirà!
En Corran arrufà les celles.
-Podries ser més específic?
En Luke va passar davant d'ell, va pujar a la
passarel·la que es balancejava i va fer un salt i després un altre.
-Veieu?
La Mara mirà a Corran.
-Mai deixarà de ser aquell nen de Tatooine...
Deixant la frase en l'aire, va arrencar a córrer
darrere d'en Luke. Corran només anava uns passos per darrere quan van arribar a
la plataforma quadrada i volada, fixada amb gruixudes fustes a una de les cares
del penya-segat. Venint des de la part baixa de la vall i empès d'un costat a
un altre pel vent, hi havia un conjunt d'alguna cosa que semblaven globus
sostenint una góndola oblonga de fusta amb una cabina a popa.
-Per allà esbufega! -va dir en Corran.
-És una broma? -va preguntar la Mara i va mirar al
Luke-. No podran aterrar!
-Ho faran. Tenen la Força amb ells.
En Luke es va acomodar sota la pluja gairebé
horitzontal i va centrar la seva atenció en la nau que s'acostava. Va sentir
que la Mara i en Corran s'unien a ell a través de la Força i també va poder
sentir els tremends poders que exercien Jacen i la Saba per evitar que el vent
s'emportés la nau on li donés la gana. La confiança li va inundar. Els Jedi no
treballaven en contra de les forces de la natura, sinó en harmonia amb elles,
aprofitant només les ràfegues que portarien a la nau a la destinació que havien
escollit. Si haguessin estat assabentats del parany que els havien tendit els
tres agents yuuzhan vong, Sekot potser també hauria pogut dirigir Zonama a
través de l'hiperespai fins a un lloc segur. Però el salt a la velocitat de la
llum havia succeït sense previ avís (encara que afortunadament havia evitat la
planejada destrucció del planeta).
Quan Zonama Sekot a la fi va sortir del seu trànsit,
les condicions eren pitjors que les que van seguir després. En Luke recordava
veure's mirant un cel nocturn desconegut; més tard, a l'alba, un enorme sol va aparèixer
a l'horitzó com una explosió, massa brillant per mirar-lo i irradiant una calor
que unes grans extensions de tampasi havien acabat en flames. Moviments sísmics
havien obert fissures amples i zigzaguejants en les planes altes i trossos
gegants de roca havien caigut del terreny recentment separat. Els incendis
forestals havien omplert l'aire ja de per si abrasador de fum, partícules de
carbó i cendres. Per protegir-se dels perillosos rajos de l'estrella, en les
urpes de la qual havia caigut Zonama, Sekot havia creat una cobertura de núvols
que podia extreure del mantell planetari. Però el mal ja estava fet.
L'aire respirable escassejava i els nuclis de plasma
dels motors d'hipervelocitat estaven abrasats. Llavors, just quan en Luke es
temia el pitjor per a tots els que estaven amagats en els refugis en el fons
dels canons, Zonama havia saltat de nou, no se sabia si per causa de la mala
sort o perquè ho havia decidit Sekot. Però la pluja havia estat caient des de
llavors. Amb l'orientació dels cinc Jedi, la nau va completar el descens i va
aterrar satisfactòriament a la plataforma.
Luke, Mara i Corran van fixar la nau lligant-la a les
cornamuses d'atracada abans fins i tot que Jacen i la Saba sortissin de la
petita cabina.
-Benvinguts de tornada! -va dir en Luke donant-li uns
copets a l'espatlla al seu nebot i després abraçant-lo. Jacen portava els
cabells marrons pentinats cap enrere i ja gairebé li arribava fins a les
espatlles, però feia poc que s'havia afaitat la barba. Tenia la capa rígida pel
fang sec. Per contra la Saba portava la mínima roba imprescindible i la seva
pell negra de rèptil brillava.
-Estàs tremolant -va dir la Mara a Jacen mentre
l'abraçava.
-Estic bé.
-No, no ho estàs -ella assenyala amb la barbeta la casa
del penya-segat-. Entrem. Tenim un foc.
R2-D2 trinà alegrement per l'entusiasme en veure els
Jedi xops creuar l'entrada trapezoïdal. Un foc revitalitzador cremava al centre
de l'habitació i el fum s'escapava per la xemeneia natural. Una mica més enllà
hi havia barres lluminoses, sacs de dormir, roba i provisions que havien portat
des de l'Ombra de Jade.
-Algun de vosaltres té gana? -va preguntar la Mara a
Jacen i la Saba quan tots es van haver escalfat una mica.
-M'estic morint de fam -va dir en Jacen.
La Jedi barabel va assentir.
-Aquezta Jedi també.
La Mara va mirar al voltant.
-Algú més?
Corran va arronsar les espatlles.
-No vaig a rebutjar un menjar casolà.
En Luke es va treure la capa mullada i la va penjar al
costat del foc. Després es va asseure davant Jacen i Saba.
-Expliqueu-nos-ho tot.
Assentint amb el seu cap rodó, la Saba va deixar que
parlés en Jacen.
-Les condicions al sud són pitjors que aquí -va
començar el jove-. Els boscos estan tan calcinats que resulten irrecognoscibles,
els camins són intransitables i els rius estan massa crescuts per navegar-hi.
Molts dels boras s'han quedat sense fulles i la fauna s'ha retirat a hivernar
atordida. La majoria dels ferroans van arribar als refugis a temps, però han mort
centenars. Quant van poder, Rowell, Darak i altres van rastrejar la zona a la
recerca de supervivents, però no en van trobar cap. No se sap res dels jentari
perquè ningú ha estat capaç d'arribar fins a ells.
Organismes cibernètics criats pels antics magistrats
del planeta (els supervisors i enllaços amb Sekot), els jentari era els
talladors i assembladors de les antigament famoses naus estel·lars vivents de
Zonama.
-Alguns ferroans diuen que l'hemisferi sud està tan
traumatitzat com ho va estar quan van atacar els Forasters Remots -va continuar
en Jacen.
La Saba va assentir.
-Aquezta Jedi mai ha vizt aquezta devaztació en un món
habitat.
Els Forasters Remots era el nom que li donaven els
ferroans als yuuzhan vong, que s'havien trobat a Zonama Sekot i havien lliurat
una guerra amb aquest planeta cinquanta anys enrere, només entrar a la galàxia
que tenien planejat envair.
-La Distància Llunyana s'està fonent -va seguir parlant
en Jacen-. La zona on Obi-Wan i l'Ànakin van aterrar s'ha separat de l'escorça
de gel i va a la deriva pel Mar Septentrional -va fer una pausa per pensar les
seves paraules-. Encara que suposo que ara hauria de dir Mar Meridional, perquè
Zonama Sekot està cap per avall.
La Mara va interrompre la conversa per passar els bols
d'estofat endolcit amb fruita rogir-boln, que en Jacen i la Saba van devorar
famolencs.
-Vau poder esbrinar alguna cosa sobre l'Enviduadora? -va preguntar en Luke quan
Jacen va deixar el seu bol.
En Jacen va sacsejar el cap tristament.
-No està. No va saltar a l'hiperespai amb Zonama Sekot.
El sobtat silenci només quedava trencat pels cruixits
del foc. Parlaven de la nau companya de l'Ombra
de Jade des que deixés el Romanent Imperial. La fragata imperial comandada
per la capitana Arien Yage, a qui els Jedi havien arribat a considerar una bona
amiga més que una companya d'armes.
-Hi ha més males notícies -va concloure en Jacen-.
Alguns dels ferroans ens culpen del que ha passat.
La Mara va prémer els llavis furiosa.
-Luke va advertir a Sekot que els yuuzhan vong podien
tornar.
En Luke va sacsejar el cap.
-No hi fa res. Estic segur que els ferroans estan
pensant que si només han calgut tres yuuzhan vong per reobrir ferides de fa
cinquanta anys, la súplica de Sekot perquè s'uneixin a la guerra contra ells no
podrà portar-los més que l'aniquilació.
-Això éz precizament els que elz ferroanz penzen -va
intervenir la Saba mostrant les seves dents esmolades.
En Jacen va sospirar.
-Darak em va dir que, abans, els visitants només podien
quedar-se a Zonama Sekot durant seixanta dies i que el nostre temps s'acabava.
En Luke es va estudiar les mans i va sacsejar el cap
d'un costat a un altre.
-Totes aquestes setmanes per persuadir Sekot i als
ferroans que havien de participar en la guerra tirats en un instant... -va
alçar la vista per mirar a Jacen i la Saba-. Algú ha vist a Jabitha?
-No des que Zonama es va incendiar -va respondre la Saba.
La humanoide que servia de connexió entre els residents
del planeta i Sekot, Jabitha, era l'actual magistrada, la tercera en la
història del planeta. Durant la seva breu aparició just després de l'emergència
de l'hiperespai del planeta, la Jabitha només havia dit que Sekot la
necessitava desesperadament en un altre lloc i que tornaria quan pogués. En
veure que era present només aparèixer ells, en Luke i els altres Jedi van
deduir ràpidament que la Jabitha que va parlar amb ells a l'inici no era més
que una projecció de Sekot. Això havia quedat comprovat després, quan havien
trobat el cos en trànsit de la Jabitha en una de les cases.
-Sembla que hem de tornar al principi -va dir la Mara
decidida.
En Luke la va mirar.
-No ho sabrem fins que parlem amb Sekot.
Tot d'una, davant de la foguera es va materialitzar una
aparició que es va anar manifestant gradualment com una dona alta, d'ulls
grans, pèl fosc i una pell lleument blavosa, que portava una túnica negra
decorada amb medallons verds que brillaven a la llum del foc.
-Jabitha... -va dir en Luke posant-se dempeus.
-Una cosa així -va dir la Mara en veu baixa apropant-se
a ell.
-Sekot desitja assegurar-vos que Zonama perseverarà -va
dir sense preàmbuls la Jabitha projectada allà per la força del pensament-. Com
la perseverança necessitarà d'importants alteracions de la present òrbita i
velocitat de gir de Zonama, seria millor que tots romanguéssim en els refugis
per ara.
En Luke va deixar escapar l'aire, però aviat va
descobrir que el seu alleujament havia estat prematur.
-També m'ha encarregat que us digui que Sekot necessita
temps per tornar a avaluar les possibles conseqüències de tornar a Zonama a
l'espai conegut. Com a guardià de la Força viva, com queda definit al Potèntium,
la continuïtat de l'existència de Zonama Sekot és de la major importància.
En Luke i la Mara van intercanviar mirades de decepció.
Fundat en els temps de la República anterior a Palpatine pels futurs Jedi,
l'orde conegut com el Potèntium professava una creença en una Força que no
podia dividir-se en llum i foscor. Engendrat de Zonama pels fundadors i sota la
tutela mentre evolucionava de l'absència d'egoisme a la completa
autoconsciència, Sekot havia arribat a acceptar els principis del Potèntium com
fets.
En Luke va deixar caure el cap momentàniament. De
tornada al principi, com la Mara acabava de dir. O potser pitjor. Sekot
s'estava apartant de la idea d'involucrar-se en aquesta guerra. Preferia el
santuari que li oferia un gegant gasós com Mobus per sobre de l'espai obert i
l'exposició del planeta a algun dany.
-Sekot creu saber on som -va seguir dient la Jabitha-.
És possible que Zonama Sekot hagi passat prop d'aquest sistema estel·lar durant
les seves travessies des de l'espai conegut.
En Luke va creuar l'habitació cap a on estava R2-D2, en
silenci al costat d'una paret.
-Digues a Sekot que l'R2 pot ajudar a calcular la
ubicació... Quant puguem veure les estrelles.
L'androide astromecànic va donar una volta sobre si
mateix per reforçar el que havia dit en Luke.
-Li ho diré a Sekot -va concloure la Jabitha
desmaterialitzant-se.
La Mara es va asseure al costat d'en Luke.
-Era la veu de la Jabitha, però crec que les paraules
venien directament de Sekot.
-És possible.
Els cinc Jedi acabaven de sumir-se en les seves
reflexions quan alguna cosa va entrar corrent des de l'humit exterior en
l'avantsala de la casa.
-Danni -va dir en Luke abans fins i tot de tornar-se
cap a ella.
El pèl ros de la Danni Quee li queia solt sobre la
cara, però els seus ulls verds brillaven d'excitació.
-Tekli i la Tahiri... -va dir precipitadament.
La Mara es va aixecar d'un salt.
-Què passa amb elles?
La Danni va mirar darrere d'ella, com si hi hagués
alguna cosa just a l'altre costat de l'entrada.
-Estan amb ell ara, amb el sacerdot yuuzhan vong,
Harrar.
Ella va parpellejar i va mirar a la Mara i als altres.
-Està viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada