La Força unificadora (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

Tots corrien a posar-se fora de perill. Des del seu lloc a la vora de l'abisme, en Luke veia centenars de ferroans que s'amuntegaven a les boques dels túnels, més avall. La llum combinada de dotzenes de barres lluminoses envoltava cada entrada d'un halo. Sekot havia comunicat, per mitjà de la magistrada Jabitha, l'avís que el planeta es disposava a fer un últim salt a l'hiperespai. En Luke va sentir que Zonama tremolava mentre s'escalfaven els propulsors d'hipervelocitat del nucli. Percebia la tensió i la incertesa dels boras, dels companys-llavors i de les milers de criatures que sustentava l'extens tampasi.

Va alçar la vista cap al cel de la nit. Per alguna raó que no era capaç de sondejar, semblava que cada salt l'havia anat acostant a una familiaritat que no tenia res a veure amb els sistemes solars ni amb els planetes. La seva connexió amb la Força no havia fallat mai, ni tan sols en les parts més remotes de les Regions Desconegudes. Però, amb el salt anterior, havia començat a sentir els murmuris dels seus companys Jedi, i el seu caràcter urgent li donava a entendre que era fonamental que tornessin la Mara, ell i els altres. Si el salt imminent no tenia èxit, o si deixava a Zonama lluny d'on en Luke volia que aparegués el planeta, llavors faria el que havia volgut la Mara i empraria l'Ombra de Jade. Va sentir que en Jacen s'acostava a la seva esquena, però no va tornar la vista.

-Ha passat alguna cosa -va dir per fi.

-Ja ho he sentit, oncle Luke -va dir en Jacen-. Els Jedi, els nostres amics...

-No són només ells. El perill és general.

En Jacen va arribar al seu costat. Una ratxa de vent va tirar de la caputxa de la túnica.

-Un altre Ithor? Un altre Barab I?

-Encara no -va dir en Luke-. Però algú ha desencadenat un nou mal.

-Els yuuzhan vong?

-El Costat Fosc.

En Jacen fer que sí amb el cap.

-El teu veritable enemic.

En Luke es va girar cap a ell.

-Hauries de pensar en el teu propi rumb, Jacen, no en el meu.

En Jacen va deixar anar un sospir expressiu.

-Només et tinc a tu perquè m'indiquis el meu camí. Els nostres rumbs estan entrellaçats.

-Llavors, suposo que serà millor que escolti el que has decidit sobre mi.

En Jacen va passar un moment posant en ordre els seus pensaments.

-Per tot el que m'has dit al llarg dels anys sobre l'enfrontament amb el teu pare i amb l'Emperador, sempre m'ha semblat que el teu veritable enemic no era cap dels dos. Els dos van intentar animar-te a què t'unissis a ells. Però no van ser mai la veritable font de la teva por. El que temies era caure al Costat Fosc.

En Luke va somriure apagadament.

-És això tot? -va dir per fi.

En Jacen va negar amb el cap.

-A Coruscant, en les ruïnes del Temple Jedi, la Vergere va dir que els Jedi tenien un secret vergonyós, i que aquest secret era que el Costat Fosc no existia. La Força és una. I com no hi ha costats separats, la Força no pot posar-se a un costat ni a l'altre. Els nostres conceptes sobre la llum i la foscor no fan més que indicar el poc que sabem sobre la veritable naturalesa de la Força. Això que hem optat per anomenar Costat Fosc no és més que la Força mateixa en brut, incontrolada, que dóna origen a la vida amb la mateixa facilitat amb què porta la mort i la destrucció.

En Luke l'escoltava amb atenció. «Ara t'ensenyaré la veritable naturalesa de la Força», li havia dit l'Emperador a Endor. A Mon Calamari, la Vergere havia intentat portar-lo pel mateix camí, donant a entendre que Yoda i Obi-Wan eren culpables de no haver-li dit la veritat sobre el Costat Fosc. Per aquella omissió per part d'ells, quan Luke havia tallat la mà al seu pare amb ira, havia donat per fet que havia tingut un frec amb el Costat Fosc. Estant al costat de l'Emperador clonat, havia sentit de veritat el Costat Fosc. Des de llavors, havia arribat a considerar que la ira equivalia a la foscor mateixa, i havia transmès aquest ensenyament als seus deixebles Jedi. Però, en realitat, segons la Vergere, en Luke s'havia deixat enganyar pel seu propi ego.

La Vergere havia afirmat que, si bé la foscor podia romandre dins d'algú perquè aquest la convidava a quedar-se, es podia expulsar amb la mateixa facilitat per mitjà de l'autoconeixement. Quan Luke acceptés això, ja no hauria de témer que el seduís el Costat Fosc.

-Estàs donant a entendre que m'he estat reprimint a mi mateix en no voler incorporar aquesta potència en estat brut al meu coneixement de la Força -va dir en Luke.

-La Vergere havia rebut instrucció formal sobre la Força durant anys -va dir en Jacen-. Les coses que em va dir devien ser ben conegudes entre els Jedi de l'Antiga República.

-La Vergere estava corrompuda pels anys que va viure entre els yuuzhan vong -va dir en Luke amb tranquil·litat.

-Corrompuda?

-Potser sigui una paraula massa forta. Diguem que molt influïda.

-Però a ella li semblava que no l'havien influït.

-No té la culpa. Cada un de nosaltres estem en una mena de punt mitjà des del qual només som capaços de veure fins a certa distància cap a un costat i cap a un altre. Els nostres sentits s'han anat afinant al llarg d'incomptables mil·lennis per permetre'ns solcar les complicacions del món físic. Però, a causa d'això, els nostres sentits no ens deixen percebre que som molt més que els nostres cossos. Som veritables éssers de llum, Jacen.

»La importància que han donat sempre els Jedi al control funciona de la mateixa manera. El control no ens deixa percebre la naturalesa més expansiva de la Força. Per això, els Jedi de l'Antiga República només volien reclutar joves. Els Jedi havien de criar-se en la llum i arribar a veure aquesta llum com immaculada, com no dividida. Però tu i jo no hem gaudit d'un adoctrinament com aquell. Les nostres vides són un desafiament constant a la nostra voluntat per expulsar tota foscor que entri en nosaltres.

»En aquest sentit, tenies raó en les teves intuïcions sobre mi, com també tenia raó la Vergere. En certa manera, el Costat Fosc ha dominat la meva vida. Fa molt de temps que sospito que aquesta fatiga que he sentit de vegades en recolzar-me en la Força durant el combat es deu a la meva por a abusar d'aquesta energia bruta que parles.

»És veritat que la Força és única; és una sola energia, un sol poder. Però crec que la Vergere i tu us equivoqueu en una cosa: el Costat Fosc és real, perquè les males obres són reals. La consciència va donar origen al Costat Fosc. Existeix a la natura? No. La natura, per si sola, manté l'equilibri. Però nosaltres hem canviat això. Nosaltres som un nou ordre de consciència que exerceix un impacte sobre tota la vida. La Força conté ara llum i foscor pel que li han aportat els éssers pensants. Per això l'equilibri s'ha convertit en una cosa que cal mantenir; perquè els nostres actes tenen el poder de desequilibrar la balança.

-Com van fer els Sith -va dir en Jacen.

-Com van fer els Sith. L'Emperador era, potser, la persona amb més seguretat en si mateix que he conegut a la vida; però va triar voluntàriament el mal en lloc del bé. I un sol individu, amb la motivació i l'habilitat adequades i en l'ambient oportú, és capaç d'impulsar a tot l'univers cap a la foscor. Doncs la foscor té els seus seguidors, sobretot allà on impera el descontentament, l'aïllament o la por. En aquests ambients es poden crear enemics, inventar, i de sobte es perd tot el bé, desapareix tota amplitud de mires i s'ensenyoreix de tot la malaltia -En Luke va fer una pausa, i va afegir-. Creus que vas parlar amb la Vergere després de la mort d'aquesta a Ebaq IX, o estaves conversant més aviat amb la Vergere que només existia en els teus pensaments i en el teu record?

En Jacen va reflexionar un moment.

-Vaig parlar amb la Vergere. Estic segur.

-Creus que jo vaig tenir una visió d'Obi-Wan, de Yoda i del meu pare després de la mort dels tres?

-No he tingut mai motius per dubtar de la teva paraula, oncle.

-Llavors, des d'on parlava la Vergere?

-Potser hagués après a accedir a un poder més ampli que la Força Vivent.

-La Força Unificadora -va dir en Luke-. Així es podria explicar. De fet, al llarg dels anys transcorreguts després de la mort de l'Obi-Wan, de Yoda i del meu pare, he tingut la sensació que els Jedi hem estat intentant recuperar el poder de la Força d'entreveure el futur, que és, potser, la naturalesa de la Força Unificadora. Aquesta recerca no ha estat molt diferent de la nostra recerca de Zonama Sekot. I aquí hi ha un poder, en l'aire, en els arbres, en tota la resta, que em convenç que hem trobat una cosa més gran encara del que buscàvem.

-Jo també ho sento -va dir en Jacen, mirant al Luke-. He explicat el teu pla a Sekot.

En Luke es va sorprendre.

-Has parlat amb Sekot en privat?

-Sí, sota la forma de la Vergere.

-I...?

-Sekot creu que es pot fer. Sekot també va demanar parlar amb la Danni dels bloquejadors de yammosk i els dovin basal d'esquer.

En Luke va assentir amb el cap amb satisfacció.

-Això és bo -va dir-. Però és important recordar que no sempre són les naus de guerra o altres armes les que decideixen les batalles. Les batalles importants es guanyen en la Força. Tot això passarà -va afegir, indicant amb un posat general l'abisme i el camp estel·lar-. Tot això passarà; però la Força roman. Nosaltres accedim al seu poder i, si ho volem, ens mou en virtut de designis que mai podrem comprendre.

En Luke es va tornar bruscament. Jacen el va imitar i va veure que la Mara estava dreta en silenci darrere d'ells.

-Us recomano que aneu als refugis -els hi va dir-, llevat que els dos penseu passar el proper salt a l'aire lliure.

-Ja anàvem cap allà -va dir en Luke-. Potser aquest sigui l'última estona de pau que passem en molt de temps.

Següent