dimecres, 24 d’agost del 2016

La Força unificadora (XVII)

Anterior



CAPÍTOL 17

Els actes despietats han tornat per assetjar al seu arquitecte, pensava en Nom Anor mentre contemplava l'execució dels heretges. Les morts tenien lloc no al cim del capitell de corall Yorik a la Plaça del Sacrifici, sinó en una zona fora del recinte sagrat, on moltes de les bèsties yuuzhan vong anaven per morir, i els guerrers per entrenar-se per al combat. Antany era una sorra d'esports al districte conegut com el Mar Occidental, ara era una ossera, un cementiri amb vegetació exuberant i pantanosa, que pudia a putrefacció, i el camp de cultiu de milions de rosegadors yargh'un d'un metre de llarg.
L'estadi no podia albergar molts espectadors, però Shimrra va ordenar que l'omplissin a vessar amb enterramorts, treballadors i altres de baix escalafó social, perquè presenciessin tant la contundent demostració de la seva ira com l'advertència per a qualsevol que pensés seguir al Profeta.
La música lúgubre dels músics no era apreciada. Les viandes que omplien les taules del banquet per a l'elit van quedar intactes. Les bèsties que s'encarregaven de la tasca d'esquinçar en les execucions bufant i bramant. Això no era una mort noble sinó un càstig gegantí. Havien passat tres dies després de la fallida cerimònia del sacrifici i per una ordre d'en Shimrra, que va passar al Summe Prefecte Drathul i després a Nom Anor tres mil Avergonyits van ser reunits, deu per cada presoner que va ser alliberat de la cerimònia.
No era rellevant quin percentatge d'ells eren realment heretges, perquè això era un intent de posar fi a l'augment d'adeptes, encara que en Nom Anor creia que tindria just l'efecte contrari. Shimrra ja havia enviat abans guerrers per purgar el submón de Yuuzhan'tar d'heretges, però aquesta era la primera vegada que ho havia fet tan obertament, i va convertir les detencions en massa en un entreteniment macabre.
Alguns deien que Shimrra havia creuat una perillosa línia, però només ho deien aquells que no eren conscients del que era capaç Shimrra per mantenir la seva autoritat, i del poder mental que podia suportar quan era necessari. Ningú que estigués assabentat dels mètodes que Shimrra havia utilitzat per aconseguir el tron ​​pronunciava cap crítica. Durant el viatge intergalàctic, Shimrra, a força d'un noble naixement, profecies i endevinacions, va ser situat entre el grup de candidats que podien ser considerats per succeir al Summe Senyor Quoreal a la seva mort. Tots els nobles que formaven aquest petit i privilegiat grup van ser criats com si anessin a seure al tron ​​algun dia.
Van ser adorats, alimentats amb el millor menjar, entrenats en l'art militar i en la religió. Van gaudir de cada luxe. Encara que sempre vigilats pels grans sacerdots, el procés de selecció era marcadament similar a la forma en què els infants dhuryam eren provats per determinar quin era el més capacitat i mereixedor d'esdevenir una mónnau o al Cervell Planetari. Shimrra va ser antany l'orgull i la desgràcia del Domini Jamaane.
Una evidència prematura de la seva malícia va ser que va assassinar al seu propi bessó als set anys, per eliminar a un possible competidor per entrar a l'estany. La seva majestuosa mida es va atribuir a la feina dels cuidadors del seu Domini. El Domini Jamaane també tenia la seva quota de guerrers distingits i en temps llunyans havien produït més Comandants Suprems del que era habitual juntament amb tres Mestres Bèl·lics.
Els cuidadors, també, eren dignes d'elogi, així com els sacerdots de Jamaane. Tot i així, al Domini no se'l considerava bel·licós. Però quan el llarg viatge a través del buit va començar a rosegar a tothom, els membres de Jamaane van mostrar obertament la seva impaciència pel que fa a Quoreal, que era prudent, tradicional i havia fet poc per mantenir la societat yuuzhan vong intacta en una època en què més guia necessitava.
Tot i així, ningú creia que el Domini Jamaane s'aixecaria i fes una temptativa per usurpar el poder de Quoreal. En una acció arriscada, els guerrers d'en Shimrra van lluitar contra els d'en Quoreal i els van executar. Van matar a gairebé tots els sacerdots, consellers i cuidadors que donaven suport a Quoreal en el seu intent de dirigir-se cap a un rumb lluny de la recentment descoberta galàxia. Uns altres van ser prudents i no van qüestionar a Shimrra, i la seva saviesa els hi va salvar la vida. Dominis com Shai, que va perdre un gran guerrer durant un dels primers enfrontaments amb els habitants de la galàxia.
I la Pretòria vong, encara que la seva lleialtat a Shimrra no va ser res més que una estratagema per mantenir el secret dels plans d'invasió del Prefecte Da'Gara. Plans en què el propi Nom Anor havia estat inclòs, fins al punt d'ajudar a la Pretòria a adquirir un yammosk, encara que era una lleialtat que li hauria condemnat a mort si en Nom Anor no hagués persuadit als cuidadors a càrrec del bioides que li permetessin tenir-lo, a canvi de certs favors.
Si Shimrra ho sabés, en Nom Anor podria estar ara entre els moribunds de l'ossera en comptes de ser un mer espectador de l'esdeveniment.
Al seu voltant, els guerrers utilitzaven els seus amfibastons i bastons per enardir l'entusiasme dels espectadors, però aquests deixaven escapar poc més que crits rituals, perquè, a baix a la sorra, les coses no anaven com havien planejat. Si la innocència havia estat arrestada al costat de la culpabilitat, certament estaria suplicant el perdó d'en Shimrra.
En comptes d'això, els Avergonyits anaven cap als seus morts, sent estripats membre a membre, esgarrapats i esbudellats, engolits com si fossin suculentes fruites, sacsejats com joguines, maleint a Shimrra i les elits i cridant: «Yu'shaa viu! Llarga vida a Yu'shaa!».
Jakan, Nas Choka, Qelah Kwaad i Drathul només podien mirar amb desànim, perquè tot suggeria que tots els arrestats eren heretges o almenys havien estat persuadits a mostrar desdeny a la tradició. Ningú de l'elit gosava mirar a Shimrra, excepte en Nom Anor, que, de cua del seu ull autèntic va veure que el gran Senyor s'estava rient.

* * *

Capitells, pinacles i cingles de cims plans s'elevaven per sobre de l'exuberant vegetació, i en la distància, muntanyes immenses s'elevaven, amb la seva barreja d'ossos sobresortint a través del mantell de vegetació que havia estat llançat sobre elles, amb els seus vessants desfigurats per obertures geomètriques. Abundaven les conques plenes d'aigua, reflectint la llum d'un cel masegat, i fluint a poc a poc a través de profundes goles hi havia rius sense replecs o corbes o llacs en forma de ferradura. Afloraments coberts de molsa sobresortien de la jungla amb parcel·les de color escarlata brillant que s'enfosquia fins al carmesí, o s'unien a altres parcel·les per formar extensions de lluent negre o blau, tot travessat per venes que relluïen com metalls preciosos. Criatures alades voleiaven de cim en cim, caçant just sobre el dosser de vegetació, mentre enormes bèsties es movien pesadament baixes.
Amb tot, era un paisatge planetari massa fortuït, massa desigual, massa immadur per ser real. I en algun sentit, no ho era.
-Coruscant -va dir en Kre'fey a l'audiència de centenars d'oficials de l'aliança. Amb un toc del seu índex, un segon holograma es va superposar al primer, mostrant el Senat, Cims Calocour, la Columna dels Comuns, l'Esplanada Glitannai i altres llocs, antany cèlebres, de l'antiga capital galàctica.
-Poden veure que les coses han canviat -va afegir el bothan.
Asseguts a un costat de l'estrada de comandament, en Han i la Leia romanien en un pensatiu silenci, igual que la resta. Amb Kre'fey es trobava la majoria dels oficials que havien estat presents a la reunió informal a la qual Han, Leia i Jaina van assistir quatre dies abans.
-Vostè soscava el seu propi argument per atacar Coruscant digué un hutt des de la fila central. El seu nom era Embra, i era el comandant d'un grup de la resistència conegut com els Pilots Sisar-. Clarament el planeta està més enllà de la restauració. Pel que hem entès, els yuuzhan vong fins i tot han alterat l'òrbita i la rotació.
-Per què hauríem de malgastar els nostres recursos que estan minvant a rescatar Coruscant, en qualsevol cas? -va dir un oficial agamarià-. Què va fer el Senat de la Nova República per nosaltres quan els yuuzhan vong ens va envair? Ens va deixar exposats. Van permetre que els mons de les Vores Exterior i Mitjana caiguessin, mentre ells acaparaven les flotes per protegir el Nucli Galàctic.
-Moltes d'aquestes decisions van ser lamentables -va dir en Sovv, en un tancat accent bàsic, amb els ulls brillant-. Hi incomptables exemples de greus judicis erronis. Però aquests eren problemes polítics, i no haurien de ser una raó perquè ens dividim ara.
-Shimrra vol que creguem que Coruscant no pot ser reconstruït, i està protegit per defenses ocultes. Però no està més enllà de la redempció. Sí, l'òrbita ha estat alterada, i la temperatura de la superfície s'ha elevat. Però certament és habitable. La majoria de la vegetació és una coberta de la superfície. A sota, sota aquesta aparença, la major part de la nostra tecnologia està intacta, o almenys és reparable.
El líder de l'Esquadró Murri, Gavin Darklighter es va aixecar.
-Senyors, segons els informes d'en Jacen Solo, Coruscant està protegit per defenses ocultes. El Jedi Solo va indicar que un atac posaria en marxa contingències que portarien finalment a què el planeta es tornés no apte per reocupar-se.
-Estem deliberant sobre l'informe d'en Jacen Solo -Va dir en Kre'fey-. Però a causa del que va experimentar durant el seu captiveri, no ens sentim inclinats a acceptar les seves conclusions com incontrovertibles.
En Han va envoltar les espatlles de la Leia.
-Calma, gata manka. Què esperaves que digués Kre'fey? -La Leia es va girar cap ell-. Tu creus a Jacen.
-És clar que el crec. Però aquestes persones no són tan intel·ligents com nosaltres.
-Això no va ser el que vas dir a Caluula -En Han va moure la mà lliure en un gest per descartar-ho.
-Ei, allò va ser per aparentar.
En Sovv estava parlant:
-El nostre atac al comboi de les Brigades de la Pau va ser només un primer pas per desestabilitzar el Summe Senyor Shimrra.
-Una pregunta, almirall Kre'fey -va dir un comandant d'ala que en Han no coneixia-. Creia que vam guanyar la guerra a Ebaq IX.
-Aquesta no és una pregunta -va rondinar en Kre'fey-, però la contestaré de totes maneres. La guerra no es guanyarà fins que no prenguem Coruscant. La nostra creuada no només està justificada, sinó que és essencial. Coruscant crida demanant venjança! -suavitzà el to per afegir-. Shimrra ha planejat atacar Mon Calamari el que deixaria a Coruscant amb poques defenses i vulnerable. Fins i tot si no poguéssim sorprendre a la flota que defensa la seu d'en Shimrra i agafar-la desprevinguda, és possible que puguem matar a Shimrra o fer-li les coses massa desagradables per quedar-se a Coruscant. Un atac és l'últim que ell espera de nosaltres.
-Els líders de la resistència de Coruscant sostenen que ara és el moment -va dir l'Airen Cracken-. Els Avergonyits estan a punt de fer el seu moviment. Intel·ligència creu que els presoners de l'Aliança van ser rescatats no per ser sacrificats o ser ostatges, sinó per ser un missatge que els heretges estan preparats per aliar-se amb nosaltres en la lluita. Shimrra és conscient del fet que està lluitant en dos fronts, i el seu planejat atac a Mon Calamari fa olor de desesperació. Sap que necessita derrotar-nos abans que aconseguim reunir una força suficient per amenaçar-lo, o abans que els heretges conspiren per expulsar-lo del tron.
»Segons el mateix informe a què es va referir el coronel Darklighter -va seguir el general-, la llavornau que va transportar el Cervell Planetari a Coruscant va ser derrotada, i van escapar milers de presoners. Molts d'ells, antics esclaus que van ser obligats a sobreviure obrint-se pas en la penombra i vivint del que fos que poguessin trobar, robar o saquejar, i van trobar una forma de resistència. Amb la nostra ajuda, poden debilitar els yuuzhan vong des de dins. Un atac inesperat en el món que l'enemic coneix com Yuuzhan'tar desmoralitzaria als yuuzhan vong tant com la caiguda de Coruscant va desmoralitzar la Nova República.
L'audiència es va remoure inquieta, però ningú va fer preguntes.
-M'agradaria parlar un moment sobre l'atac a Mon Calamari -va dir en Kre'fey.
De nou la mà del bothan es va dirigir cap als controls de l'holoprojector. La imatge tridimensional va mostrar una criatura d'aspecte flexible, amb el cap bulbós que recordava a un ésser marí, de la qual penjava una massa de tentacles de diferents longituds i gruixos.
-Un yammosk -va dir en Kre'fey-. La gegantesca criatura, creada genèticament, que funciona com un coordinador bèl·lic per als yuuzhan vong. Les seves habilitats telepàtiques, encara que limitades, li permeten facilitar les comunicacions entre les naus de guerra, i per protegir els seus pensaments i sentiments d'altres yuuzhan vong, humans i altres éssers.
»En virtut de la seva capacitat per barrejar-se amb coralites i altres naus, la seva presència pot afectar el resultat de qualsevol combat militar.
»L'anàlisi dels enregistraments de la recent batalla suggereix que l'armada yuuzhan vong prendrà la forma d'aquesta monstruositat, amb naus de guerra, anàlegs d'artillers i coralites escalonats per representar tentacles, les naus capitals i les auxiliars. Els portacoralites i les naus yammosk pròpiament dites constitueixen el cor fortificat de l'armada -Kre'fey va indicar amb un punter lluminós els tentacles. La nostra estratègia serà sembrar confusió en aquestes àrees claus, utilitzant les nostres naus més ràpides per atacar i fugir, obrint gradualment via aèria de foc cap al centre. Aquests atacs començaran en el moment en que l'armada surti de l'hiperespai. Quan el cos principal de l'armada s'aproximi a l'espai de Mon Calamari, les armes de més abast de les nostres naus més grans començaran a martellejar fora del centre. En aquest instant, les naus missatgeres seran enviades a Contruum, on la nostra flota estarà esperant. Anticipem que quan el comandant yuuzhan vong a Mon Calamari descobreixi que Coruscant està sota setge, intentarà fer saltar alguns dels seus grups de batalla de tornada al Nucli, pel camí de Toong'l i Caluula, confiant en els yammosk instal·lats en aquests mons per coordinar la retirada i protegir-se contra la possibilitat d'una emboscada.
-Amb tot el respecte, almirall -va dir un oficial mon calamari-, Nas Choka és un Mestre Bèl·lic molt més sagaç del que era Tsavong Lah. No es deixarà enganyar per la desinformació d'Intel·ligència. I a Toong'l i Caluula, ell estarà alerta per si hi ha interdictors, o mines del tipus que fem servir amb èxit a Ebaq IX.
-Precisament -En Kre'fey replicà-. És per la qual cosa que no utilitzarem res d'això. En el seu lloc, els equips infiltrats de l'Aliança hauran incapacitat en aquells dies als yammosk de tots dos mons. Sense la coordinació bèl·lica, els grups de batalla que es retiren seran vulnerables al nostre contraatac. Tenim poques possibilitats que puguem infligir el dany suficient per derrotar-los. Però com més temps puguem mantenir-los lluny del Nucli, majors són les probabilitats que la nostra flota marqui un gol contra Coruscant i contra Shimrra.
En Han va fer un so baix de sorpresa i la Leia es va girar cap a ell.
-Què? -va preguntar.
-No té sentit. Si Caluula hagués estat defensada en primer lloc, els vong no haurien estat capaços de fer-la servir com a escala aèria ara.
De sobte en Han es posà dret. La Leia va assumir que volia compartir les seves preocupacions amb tots a l'estrada.
En el seu lloc, va dir:
-Vull participar en la missió de Caluula.
L'almirall Kre'fey es va girar cap a ell.
-Gràcies, capità Solo. Consideri-ho fet.
La Leia encara el mirava fixament quan ell es va asseure.
-Què? -va preguntar en Han.
-Tu. Selvaris, llavors tornada a Selvaris. Caluula, i ara de tornada a Caluula? A més, t'acabes de presentar voluntari per a una cosa que tu has dit que no tenia sentit.
-Sí, però ens presentem voluntaris abans que algú altre ho posi en perill.
La Leia va negar amb el cap sorpresa.
-Estàs tractant que ens matin, oi?
-Just el contrari -va rondinar en Han-. No puc tolerar que t'avorreixis estant amb mi.
-Bé, això hauria de servir per almenys els propers vint anys.
En Han posà la mà a la cama de la Leia, després es va posar seriós.
-Aquest és el veritable motiu: vull que ho fem per tots aquells que van morir o van ser capturats a Caluula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada