CAPÍTOL 28
Mentre l'armada lliurava una batalla decisiva en el món
llunyà de Mon Calamari, els habitants de Yuuzhan'tar no podien fer gran cosa,
excepte esperar notícies sobre el resultat. Ni tan sols podia fer molt un
prefecte que ja havia vessat la seva sang per la victòria i que no era donat a
fraternitzar amb el poble pla que es reunia en els diversos temples per pregar.
En comptes d'això, en Nom Anor havia optat per fer una migdiada aquella tarda.
Però tot just havia tancat els ulls, quan la seva
màrfega de dormir encoixinada va començar a tremolar, cada vegada amb més
força, fins que donava salts per l'habitació. Per fi, en Nom Anor va caure i va
quedar estès a terra. Va veure que al sostre voltat apareixien esquerdes i
fissures que començaven a baixar per les parets. La llum il·luminava núvols de
pols de corall Yorik que queia sobre les catifes de vurruk, i d'altres
habitacions de la prefectura arribaven crits de dolor i de pànic. Se sentia en
les profunditats una remor sorda que produïa com una onada que feia ensorrar
els objectes propers i llunyans. En Nom Anor va esquivar un sclipune (Un cofre
d'objectes personals), i després un suport de vidre lambent que s'esfondrava, i
va buscar frenèticament, a quatre grapes, el balcó a manera de lleixa que
dominava la Plaça de la Jerarquia.
A l'exterior, tot es movia, tot tremolava i
s'esquerdava, i la llum de la tarda canviava d'aspecte, com si s'estigués
apagant i sobrevingués el crepuscle. Grups de treballadors sortien corrent dels
pòrtics de les estructures que envoltaven la plaça quadrangular. Corrien com un
ramat embogit, ensopegant i caient, cap als senders vorejats d'arbres que
transcorrien per aquell espai públic. En Nom Anor es va agenollar, es va
protegir els ulls amb la mà i va mirar cap al sol. Però la causa del pànic
general no es trobava en l'estrella primària del Sistema Yuuzhan'tar. Era un
planeta que ocupava una part enorme del cel inferior, i del que es veia un arc
en forma de mitja lluna. Mentre en Nom Anor el contemplava, l'arc verd s'anava
estrenyent mentre el planeta avançava a ulls vista sobre l'estrella.
Resultava impossible determinar la distància a què es
trobava el planeta ni la seva pròpia mesura, però la seva grandària aparent era
el doble del de l'estrella lluminosa que semblava disposat a amagar del cel. I,
llavors, en Nom Anor va advertir de sobte que el pont arc de Sant Martí havia
desaparegut! Es va aferrar amb força a la balustrada del balcó i es va posar
dempeus. A l'altre costat de la plaça es va enfonsar la façana d'una
estructura, sepultant a centenars de yuuzhan vong sota la runa tallants de
corall Yorik. Després, es va aixecar un vent aspre i terrible que arrencava els
arbres i enderrocava les estàtues. El vent transportava tanta sorra, que va
deixar al nu l'esquelet de permeociment de molts edificis i gratacels de la
Nova República.
Va solcar el cel un rugit, i es va obrir a terra un
abisme que travessava la plaça en diagonal. Les gargamelles de l'avenc es van
empassar bancs, mates, i una multitud de desventurats treballadors. Eixams de sacabelles
que havien quedat alliberades dels seus ruscs es desplaçaven en espiral pel cel
embogit. Ja hi havia milers d'aus en l'aire, però més que volar, eren
arrossegades cap a on volia portar-los el vent udolador, amb tota la resta que
havia arrencat de la superfície. En Nom Anor es va afermar amb força sobre els
seus peus i va aixecar la vista al cel, mentre la tempesta li estirava la
túnica i li arrencava llàgrimes dels ulls. Era real allò, o era una fantasia
del seu cervell febril?
Per sota de la balconada, arriscant-se a desafiar el
toc de queda que els havia imposat Shimrra durant les hores diürnes, una banda
d'Avergonyits havien caigut de genolls, alçant les cares repugnants i els
braços escanyolits per celebrar l'arribada d'aquell planeta que estava fent
trossos a Yuuzhan'tar, literalment.
En Nom Anor, amb debilitat, amb fatalisme, va acceptar
la veritat.
Zonama Sekot no només havia tornat a l'espai conegut,
sinó que havia fet de Yuuzhan'tar el seu objectiu i el seu destí. Una ratxa de
vent ascendent va portar a l'orella d'en Nom Anor les veus dels Avergonyits:
-La profecia s'ha complert! S'acosta la nostra
salvació!
Va baixar el cap amb gest de derrota. Tot el que havia
predit ell mateix es feia realitat. El balcó va cruixir, i la seva vora davantera
es va inclinar cap avall. En Nom Anor va començar a retrocedir amb cura cap a la
seva càmera de treball. Tot just havia arribat al llindar, quan algú el va
immobilitzar aferrant-li la gola amb un braç, i va sentir que li recolzava a la
templa la punta d'un coufee. El seu assaltant el va arrossegar cap a l'interior
de l'habitació i li va dir bruscament a l'oïda dret:
-Digues-me què saps d'això, o mors aquí mateix!
En Nom Anor va reconèixer la veu d'en Drathul.
-Una arma dels heretges -va dir amb veu ronca,
estrenyent al seu torn amb força amb les mans l'avantbraç del Summe Prefecte.
El ganivet li va fer brollar un fil de sang que va tacar la vora de la túnica d'en
Nom Anor.
-Vols insultar-me més encara amb una mentida? Nosaltres
sabem que el gran Senyor et confia aquest assumpte i altres!
En Drathul va assenyalar el cel amb el ganivet. Zonama
Sekot es desplaçava ràpidament. La seva vora convexa anava avançant sobre el
sol. Al cap de pocs moments, el sol no només quedaria eclipsat, sinó soterrat.
-Vosaltres? -va dir en Nom Anor amb veu feble.
-Els qui hauríem preferit atendre els consells del
Summe Senyor Quoreal, i la saviesa dels seus sacerdots, que desaconsellaven
envair aquesta galàxia maleïda -va dir en Drathul-. Aquest és el món vivent que
va descobrir el comandant Krazhmir abans de la invasió. El mateix que va
redescobrir fa poc el comandant Ekh'm Val!
-Llavors, saps més que jo -va dir en Nom Anor, a punt
de desmaiar-se.
-Un presagi de la derrota!
-Els presagis són l'arma dels governants febles i dels
necis supersticiosos -va dir en Nom Anor amb l'últim alè que li quedava.
En Drathul va deixar anar bruscament la seva gola i el
va fer tornar-se sobre si mateix. Li va agafar de la túnica, el va atreure cap
a ell i li va recolzà el coufee a la part davantera de la gola. El terratrèmol
havia cessat, però en Nom Anor seguia en perill.
-Digues la veritat, o ja no tornaràs a parlar! -va dir en
Drathul, amb alè pudent per la por-. Els heretges es postren amb goig sota
aquesta mateixa finestra, mentre tots els altres fugen aterrits... Saben que és
el món Vivent... el món d'origen primigeni que els havia promès el Profeta. No
és aquest succedani que hem fet amb Coruscant. Ho negues?
En Nom Anor començava a cansar-se de rebre punxades de
coufees. El d'en Shoon-mi, feia uns mesos; el d'en Kunra, feia poques setmanes;
i, ara, el d'en Drathul.
-És un món vivent -va reconèixer-, però res més. No és
cap presagi ni cap profecia complerta. No és més que una sorpresa més, en una
guerra plena de sorpreses a vessar.
Va apartar el coufee i es va posar la mà dreta al coll
per contenir el flux de la sang.
-És el món vivent del qual vaig intentar impedir el seu
retorn -va afegir, mirant amb ràbia al seu superior.
-Que vas intentar impedir-ho? -va dir en Drathul,
baixant la mà amb què empunyava l'arma. Va mirar a Nom Anor amb evident
incredulitat.
-Seguint ordres d'en Shimrra -va dir en Nom Anor,
serrant les dents-. Com creus que he arribat a posar-me això? -va afegir,
agafant-se la túnica verda-. Pels meus mèrits? Per privilegis del meu Domini?
No! Per actes de traïció i engany! -va exclamar, i va escopir.
En Drathul es va deixar caure a terra ple de cansament
i confusió. La sala es quedava a les fosques per moments, a mesura que Zonama
Sekot llançava la seva ombra immensa sobre la faç de Yuuzhan'tar. Boles de
calamarsa de la mida de ngdin assotaven al balcó, entraven rebotades a la sala
i rodaven per terra. El Summe Prefecte va aixecar la vista cap a Nom Anor.
-Què he de fer? -li va preguntar.
En Nom Anor dedicà un moment a delectar-se de la seva
petita victòria.
-Suplicar als Déus, Drathul, que Zonama Sekot hagi
vingut en so de pau.
* * *
El gest inexpressiu que transmetia el víllip dedicat
del Comandant Suprem Saluup Fing contradeia la por que s'apreciava en les seves
paraules.
-El planeta va aparèixer de l'espai fosc i es va
precipitar cap al Sistema Yuuzhan'tar, oh, Temible. Va estar a punt de fregar
el món sagrat; va truncar el pont arc de Sant Martí i va dispersar les seves
llunes; la més interior d'aquestes va estar a punt de xocar contra Yuuzhan'tar
en sortir acomiadada. És una catàstrofe de dimensions èpiques, Mestre Bèl·lic.
Com si ho haguessin organitzat els Déus...
-Prou, comandant! -va dir en Nas Choka-. Els navilis
que estan al teu comandament es quedaran on són. Cap intentarà fer cap moviment
contra el planeta intrús.
-A les teves ordres, Mestre Bèl·lic.
-L'armada no trigarà a tornar, i llavors decidiré les
mesures més oportunes.
La cara d'en Saluup Fing es va esborrar en relaxar-se
el víllip, que va tornar a adquirir el seu aspecte coriaci habitual. En Nas
Choka es va dirigir des del cor de bioides fins a la seva butaca de
comandament, però quan va arribar va advertir que estava massa agitat per
seure. Hi havia ordenat a la Muntanya de
Yammka que sortís de l'espai fosc en la Vora Mitjana, perquè pogués rebre
un informe del Comandant Suprem sobre els fets succeïts recentment a
Yuuzhan'tar. El Mestre Bèl·lic havia manat sortir de la cambra de comandament a
tots, excepte al cap tàctic de la Muntanya
de Yammka, i en Nas Choka es va tornar ara cap a ell.
-Han corregut rumors -va dir amb prudència el tàctic-
que parlaven d'un món capaç de desplaçar-se per l'espai fosc.
-El Món que va trobar l'equip de reconeixement del
comandant Krazhmir, durant el regnat d'en Quoreal -va dir en Nas Choka.
-Sí, Mestre Bèl·lic. No m'atrevia a abordar el tema amb
vos, perquè...
En Nas Choka li va imposar silenci amb un gest de la
mà. Encara que ell, en aquells dies, era un simple comandant, era lleial al
Domini Jamaane (el d'en Shimrra), i havia figurat entre un grup de guerrers
d'alt nivell que havien ajudat a Shimrra a despullar del poder al seu
predecessor, matant a molts guerrers d'en Quoreal i a molts Administradors
partidaris seus. Malgrat tot, havien perdurat els rumors que parlaven d'un
planeta vivent. Es remorejava també que el planeta, anomenat Zonama Sekot, no
només s'havia tret de sobre a les forces d'en Zho Krazhmir, sinó que el cercle de
summes sacerdots d'en Quoreal havien dictaminat que presagiava desgràcies. Però
els comandants lleials a Shimrra, sabent que Quoreal temia a la casta dels
guerrers, van considerar que el dictamen dels sacerdots havia estat un ardit,
un mer subterfugi dirigit a desviar el comboi de mónnaus de la galàxia a la
qual s'havien aproximat, evitant així una invasió que potenciaria a la casta
dels guerrers.
En Quoreal només havia admès la importància del
sacrifici i de la guerra per salvar les aparences, sense arribar a reconèixer
que el deteriorament de la societat yuuzhan vong es devia en gran part a la
seva absència. Però en Shimrra ho tenia més clar. Comprenia que els guerrers
necessitaven una guerra per deixar de matar-se entre si; i, el que era més
important, que els yuuzhan vong necessitaven una llar. Tot allò estava molt bé.
Però ara havia tornat a aparèixer de sobte un món vivent. En Nas Choka era
massa realista per donar credibilitat a la idea que el planeta era un presagi
de la derrota; però, com a estrateg, havia de formular-se algunes preguntes. Si
es tractava del mateix món que s'havia defensat d'en Zho Krazhmir amb èxit,
llavors Zonama Sekot havia comptat amb cinquanta anys estàndard més per
convertir-se en una arma molt superior a qualsevol que haguessin hagut
d'afrontar-se fins llavors els yuuzhan vong.
-Mestre Bèl·lic -va dir el tàctic-, és possible que
aquest supòsit planeta vivent no sigui més que un artifici de l'Aliança; o, més
concretament, dels Jeedai?
En Nas Choka va reflexionar.
-Parla'm una mica més d'això.
-Oh, Temible, és possible que aquest món, que aquest
artifici, sigui l'estratègia secreta que estava engiponant l'Aliança mentre
nosaltres preparàvem l'armada per a la batalla de Mon Calamari. Tots aquests
moviments ràpids, totes aquestes distraccions que es van observar a Contruum, a
Caluula i en altres mons... No és possible que ho fessin per distreure'ns del
que estaven fabricant i es disposaven a llançar?
-Només un neci rebutjaria d'entrada aquesta
possibilitat, tàctic -va dir en Nas Choka-. Però suposa per un moment que no es
tracti d'un artifici, sinó d'un veritable món vivent, de la font dels rumors
que es remunten a abans del començament de la invasió.
El tàctic va arrufar les celles.
-Si resulta que és cert, i que, en efecte, els infidels
l'han convençut perquè intervingui en la guerra a favor d'ells, llavors han
comès la major de les seves abominacions fins a la data.
En Nas Choka va capcinejar amb gest esquerp, i després
va deixar anar un sospir.
-Sigui com sigui, l'Aliança ha esperat massa per a
presentar aquesta sorpresa. Ara que els nostres navilis de guerra són a dos
salts de Yuuzhan'tar, i que s'estan fent tornar de l'Espai Hutt i d'altres
sectors a més grups de combat, no podrà superar cap intrús, ni vivent ni
artificial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada