CAPÍTOL 22
En la vora de l'Hegemonia Tion, la Jaina va observar a
l'armada yuuzhan vong sortir de l'hiperespai un cop més. En un moment va
semblar que s'havien eclipsat deu mil estrelles i al següent, que aquesta part
de la galàxia havia guanyat un nou cúmul estel·lar. Capi va emetre un so agut i
un grinyol, recalcant la seva evident angoixa, perquè la pantalla de la cabina
estava plena d'incomptables punts lluminosos. En aquest mateix instant, dos
Ala-A de color negre cendra que havien estat els companys a estribord de la
Jaina durant la passada hora van descendir amb cautela, i van realitzar el salt
a la velocitat llum. Tot i que la pantalla brillava revelant el perill i que
havia vist abans a l'armada, la Jaina estava sorpresa pel nombre de naus que
els yuuzhan vong havien reunit.
Primers plans de les naus, proporcionats pels escàners
de llarg abast del caça de combat, van mostrar els seus cascos picats per ser
marcats i gravats amb símbols críptics i ennegrits amb el que semblava pintura
de guerra però que probablement era sang.
Molts mostraven tènues flocs de corall Yorik, en els
quals onejaven estendards de batalla d'una cosa semblant a tela. Testimoniats
per cercles fosos i àrees d'osques cremades, algunes de les naus eren clarament
veteranes d'antigues campanyes, tretes dels sistemes ocupats a través de la
ruta d'invasió. Altres semblava que eren posades en servei recentment,
crescudes feia poc, incloent una nau ovalada enorme de color rosa que havia de
ser la nau insígnia. El fet que els yuuzhan vong haguessin, en essència,
confiat centenars de mons conquistats a la protecció de patrulles i tropes
d'assalt significava, no només que estaven disposats a arriscar tot el que
havien aconseguit en una batalla decisiva, sinó també que el que intentaven
era, ni més ni menys, la destrucció de la flota de l'Aliança.
Capi va enviar una altra transmissió a la cabina, i la Jaina
va estrènyer la forquilla de control amb el cor bategant veloç per
l'anticipació. Una demostració pirotècnica d'explosions globulars va començar a
il·luminar la vora davantera del cúmul estel·lar mòbil de naus, i una dotzena
de punts va desaparèixer de la pantalla. De nou els yuuzhan vong s'havien donat
de morros amb un arc extens de mines intel·ligents que es va llaurar en el punt
de salt. Però com va passar al punt de trànsit de la Ruta Perlemiana, les
explosions van començar a disminuir gairebé immediatament, fins que només van
quedar explosions aïllades, i moltes de les mines sense detonar van
desaparèixer en el buit creat pels dovin basal.
La Jaina va pressionar la barbeta al micròfon del casc.
-Controlador de Quèrmia, aquí Sol Bessó Un. La bèstia
ha arribat i ha obert els paquets que vam deixar.
-Els paquets van arribar com una sorpresa?
-No el temps suficient per donar a la bèstia una pausa.
-Quina és la situació dels teus companys?
-Els heralds són lluny.
-Pots corroborar el vector actual de la bèstia?
La Jaina va teclejar una curta petició al droide R2-B3,
que va replicar amb tons i brunzits que es van transformar en text a la
pantalla.
-Es disposa a saltar a les coordenades de Mon Calamari.
-Entesos, Sol Bessó Un. Tens llum verda per anar-te'n,
i posicionar-te a Mon Calamari Extrem. Trobada a Iceberg Tres, amb els
esquadrons Avantguarda, Simitarra i Murri.
La Jaina va apagar la xarxa de comandament i va
encendre la de la freqüència tàctica.
-A tots els pilots, aquí Líder de Sols Bessons. Instruïu
als vostres droides per establir coordenades cap a Mon Cal Extrem. Salt a la
velocitat llum al meu senyal. Deu, nou, vuit, set...
La Jaina es va tirar enrere a la cadira i va esperar que
s'encengués l'hipermotor de l'Ala-X. Aquest salt seria el tercer dels Sols
Bessons i l'últim des que van veure per primera vegada a l'armada emergir de
l'hiperespai. Tots els punts de parada importants entre la Ruta de Comerç
Perlemiana i Mon Calamari van ser sembrats de mines feia mesos, en principi per
desanimar les incursions de l'enemic. Però el comandament de l'Aliança no havia
esperat que una armada sencera utilitzés els punts de salt, i ara cada estrateg
de la flota estava preguntant-se per què els yuuzhan vong no havien saltat
directament des de la Ruta de Comerç fins al Sistema Mon Calamari.
Hi havia l'enemic comès una altra ficada de pota
tàctica o estaven comprovant les aigües? Potser van sospitar que l'Aliança
havia situat forces en els punts de salt que portaven a Mon Calamari, amb
l'esperança de sobrepassar pels flancs a l'armada una vegada que comencés la
batalla. En cada punt de trànsit la Jaina havia enviat actualitzacions a una
fragata estacionada a Quèrmia, que servia com a transmissor hiperespacial.
La fragata era l'estació repetidora d'Intel·ligència a
l'Annex al Comandament de la Flota. Però un segon sistema s'estava utilitzant,
en forma de naus correu, algunes de les quals van saltar a Quèrmia i altres a
Mon Calamari. A hores d'ara altres correus ja estaven alertant als grups de
batalla assignats a Toong'l i Caluula, on l'eliminació d'elements de l'armada
li impediria saltar quan volguessin ajudar en la imminent batalla de Coruscant.
El trànsit a Mon Calamari també seria el més llarg dels tres, així que la Jaina
va aprofitar l'interval de calma per centrar-se en la Força. Va pensar breument
en els seus pares, que estaven en una missió a Caluula, i en Jacen, on sigui
que fos.
Però no va intentar tocar-los amb la Força. Tothom
tenia els seus propis deures que complir, i sabia instintivament que els
membres de la seva escampada família estaven pensant en ella, igual que ella en
ells. Tampoc hi havia cap Jedi entre els Sols Bessons per tocar-lo a través de
la Força.
En Kyp estava a Caluula també, Octa Ramis va ser
assignada per liderar la Dotzena, i tant Lowbacca com Alema Rar manaven els
seus propis esquadrons. Madurrin, Streen i alguns dels altres Jedi estaven en
aquestes naus fonamentals per defensar Mon Calamari de l'envestida furiosa de
l'enemic. Havent fixat el seu cronòmetre interior per despertar-la abans que
l'Ala-X sortís de l'hiperespai, va tornar a la consciència total just segons
abans que Capi li fes un senyal amb el to de preparat. Va fer unes respiracions
calmades i va esperar que les estrelles reapareguessin.
Mon Calamari Extrem era just això: el punt més allunyat
del sistema estel·lar, on probablement s'agrupava la flota. Iceberg Tres era el
codi per al penúltim dels vuit satèl·lits del sistema, un tros deforme de
desfets congelats. De fet era un cometa capturat que en algun moment estava
destinat a col·lisionar amb el planeta més allunyat. Destacant contra la petita
esfera blanca, hi havia dotzenes de creuers de l'Aliança, destructors i
vaixells de càrrega, juntament amb centenars de caces. La Jaina es va adonar de
sobte que gairebé cada nau que s'havia construït durant els últims quaranta
anys estàndard estava representada d'una forma o una altra, des de dreadnaught
de la Rendili StarDrive a destructors estel·lars classe Renovador.
I les naus reunides només eren el cercle exterior de
defensa. Malgrat els exercicis per enfortir-se que la Jaina va fer durant el
vol hiperespacial, es va adonar que el cor li bategava amb força i les mans li
tremolaven. Anava a succeir de veritat, es va dir a si mateixa amb tossuda
incredulitat. El final de la guerra i el destí de la galàxia podien decidir-se
en els següents dies.
-Benvinguda, líder de Sols Bessons -va dir una veu
coneguda en els auriculars del seu casc.
-Gràcies, Wedge -va respondre ella-. Em sembla que
porto fora una setmana.
-Gran treball, Jaina. El teu punt de reunió és Iceberg
Tres, en el·líptica quatre-set-nou. Estàs en reserva fins que la sembra estigui
conclosa.
-Entesos, Control Aliança. A l'espera.
Va donar instruccions als Sols Bessons per formar
davant d'ella i va conduir l'esquadró a les seves coordenades assignades, una
òrbita fixa sobre l'esferoide gelat, en companyia d'una ala de caces composta
dels Esquadrons Murri, Avantguarda, Simitarra, Lluna Negra i els Cavallers Salvatges
d'en Tesar Sebatyne.
-Hola, Escuradents -va dir una altra veu familiar. La Jaina
va obrir un canal per a Gavin Darklighter.
-Quant de temps portes aquí, Murri U?
-Massa. Tenia raó Intel·ligència pel que fa al nombre
de naus vong?
-Crec que el van subestimar.
Abans que en Gavin pogués respondre, Wedge els va
interrompre.
-Líders de grups i esquadrons, la bèstia és a la porta.
Sé que esteu ansiosos per donar-li la benvinguda, però heu d'esperar el vostre
torn.
La comunicació va caure en un misteriós silenci,
després es va sentir una intensa xerrameca quan les naus de guerra yuuzhan vong
van començar a aparèixer: cons i polígons, facetats i polits, del blanc os al
negre vermellós, escarpats amb llançadors de plasma o enfilats amb coralites.
Van anar arribant més ràpidament i augmentant en nombre, omplint l'espai i fins
que finalment van tapar el distant sol de Mon Calamari. Només quan semblava que
ja havia arribat l'última, van aparèixer més encara.
Una mica apartada de les forces de l'Aliança, i gairebé
com si fos una actuació per al públic, les naus es van començar a estrènyer,
maniobrant a posicions que finalment van crear una massa rodona i aplanada de
portayammosk, destructors i creuers anàlegs. D'aquesta massa, centenars de naus
guies anàlogues i coralites, emergint de cavitats d'atracament de les naus més
grans o deixant-se caure dels seus ancoratges en braços de corall Yorik, es
vessaven desplegant per forjar la multitud de tentacles, llargs i curts, que
pretenien imitar als d'un yammosk. Per a la Jaina, la disposició final li
recordava a un estel flamejant o potser al braç espiral de la galàxia que els
yuuzhan vong estaven determinats a aixafar. Però qualsevol que fos la forma de
l'armada, bèstia era la descripció que li encaixava.
Llavors l'immens organisme es va posar en moviment, amb
els tentacles estenent-se des del centre quan el grup va avançar cap a Mon
Calamari, agudament conscient que l'esperava la festa de benvinguda, però
determinat en el seu propòsit.
-A tots els líders de grups i esquadrons -va anunciar
una veu masculina per la xarxa de batalla-, les llavornaus han arribat.
El comandament de l'Aliança podia haver pres prestat el
terme dels yuuzhan vong, però la referència no era a les naus que iniciaven el
procés de terraformació. Es referia a diverses dotzenes de vaixells de càrrega
desarmats i pilotats per control remot que van sorgir des de darrere d'Iceberg
Tres i que es van llançar directament cap a la armada. Els míssils de plasma
van assaltar les naus d'enormes contenidors des de totes les direccions, tot i
que el blindatge metàl·lic va mantenir a la majoria intactes fins que van estar
a l'abast dels tentacles més llargs.
Allà van deixar anar la seva càrrega de milers de robot
sonda. Amb caps arrodonits i cames mecàniques, els robot sonda eren d'aparença
marina, i en veritat es van escampar com un banc de criatures de l'oceà profund
solcant els corrents de la marea. Normalment els yuuzhan vong no haurien
desaprofitat poder de foc en droides, però cada robot sonda estava programat per
imitar els senyals de propulsió dels caces de l'Aliança, així que els coralites
i els guies es van divertir moltíssim, donant-los una pallissa amb projectils o
simplement desmembrant-les per col·lisió.
L'Aliança podia haver proporcionat als yammosk i als
pilots dels coralites pràctiques de persecució i de tir, però de fet cada robot
sonda contribuïa valuosament al propòsit del comandament de l'Aliança de buidar
línies de tir cap al cor de l'armada. Moltes de les batalles de la llarga
guerra es van decidir, no pel poder de foc o de destrucció, sinó per
l'habilitat dels bioides dels yuuzhan vong per detectar senyals de massa i
manipular la gravetat.
Tan intel·ligents com eren els yammosk, van ser vençuts
pel poder decisiu dels ordinadors d'anàlisi de batalla, combinats amb
l'habilitat de tir dels pilots. Els dovin basal eren animals diferents. Durant
un temps l'Aliança havia aconseguit ser més llesta que ells utilitzant esquers,
foc intermitent i les bombes-ombra empeses pels Jedi, però aquests avantatges
es van perdre. Tot i així, l'Aliança tenia encara una poderosa arma en el seu
arsenal: la invenció. Tan cofois com estaven delmant els robots sonda, els
yuuzhan vong no es van adonar que cada droide tenia la tasca de calcular els
punts d'entrada i apuntar solucions per als caces.
Transmeses als ordinadors del comandament de l'Aliança,
les dades eren recopilades i enviades als comandants de cada grup i ala, i a
cada líder d'esquadró i els seus pilots.
-Els vostres droides han d'estar rebent la informació
de navegació i objectius -va dir la veu del control en l'oïda dreta de la Jaina-.
Vigileu les vostres pantalles per a la missió.
Les dades van començar a brillar a la pantalla de la
cabina quan Capi va desxifrar la informació enviada des de Mon Calamari. La Jaina
va observar un gràfic que representava el yammosk a la pantalla, amb cada
tentacle de coris i canoneres assignat a un nombre o lletra. Els esquadrons
Sols Bessons, Murri i Avantguarda tenien la missió d'eliminar els tentacles des
del catorze fins al vint. Però per impacient que estigués per lluitar, havia
d'esperar l'ordre d'entrar en acció.
La primera onada d'assalt estava composta d'Ala-A,
interceptors TIE, Punyents txiss, Vigilants A-9 i un grapat d'Ala-Y. L'objectiu
dels caces més veloços, els Ala-A i A-9, era assetjar als coralites i treure'ls
de la formació. Tots dos caces eren petits i fràgils, però els míssils de curt
abast dels primers i els làsers dels segons van fer als coralites fora de la
formació el que els coris havien fet als robot sonda.
Per cada singularitat de dovin basal que venia al
rescat d'una nau triada com a blanc, quatre fallaven en desplegar-se a temps,
permetent als petits caces atacar i retirar-se abans que els pilots yuuzhan
vong sabessin tan sols què els havia colpejat. Preocupats, els coralites i naus
guia que formaven les puntes dels tentacles van començar a dispersar-se, i tan
aviat com ho van fer, els interceptors TIE, amb forma de daga i els bombarders
lleugers Ala-Y estaven sobre ells, teixint a través del caos amb velocitat
encegadora, deixant anar torpedes de protons i explosions de foc làser d'alta
potència.
El perímetre de l'armada en moviment va començar a
difuminar-se en boles de foc i fragments de naus. Paquets d'energia verda i
feixos de poder explosiu va començar a corroir els tentacles sobtadament
colpejats. Van expulsar líquid fos cap als atacants, en tal quantitat que
l'armada bé hagués pogut patir una hemorràgia.
La Jaina va encendre la xarxa de combat a temps de
sentir a control ordenar la retirada.
-Hem creat línies de tir fins a les seves naus
principals en un, sis, set, vuit, dotze i vint-i-dos. Tots els caces en
aquestes línies situïn per escortar als transportadors.
Mentre els caces començaven a girar de tornada, el
superdestructor estel·lar Guardià i el
creuer mon cal Herald van avançar.
Les seves armes de llarg abast van llançar enormes
descàrregues de poder destructiu en les línies desprotegides. Les explosions
van impactar al cor de l'armada, tornant-la gairebé brillant. Trossos immensos
de corall Yorik sortien disparats a través de l'espai. La bèstia es va aixafar
visiblement, però va romandre en el seu rumb.
-Segon Grup endavant! -va ordenar el control de
l'Aliança.
La Jaina es va llepar la suor del seu llavi superior i
va posar el motor de l'Ala-X al màxim, liderant als Sols Bessons ràpidament cap
al combat. La visió del cel li va mostrar massa coralites, massa objectius, es
va sentir com si fos part d'una elaborada simulació més que una batalla real.
Remotament controlats per quants yammosk hi haguessin en el cor, els tentacles
lliscaven i colpejaven com amfibastons. Els coris sortien i entraven en la seva
retícula de tir més ràpid del que ella, o fins i tot Capi, podia seguir-los.
Malgrat tot la cridòria i els ganyols, el droide
astromecànic podia haver estat en una emocionant carrera. Fins i tot així, els
Sols Bessons les hi van arreglar per mantenir la seva integritat mentre
avançaven per la línia de naus que havien designat com tentacle catorze.
Darrere dels Ala-X volaven els Ala-B i un esquadró de defensors TIE. En combat,
els Ala-B tenien forma de creu, mentre que els TIE, amb els seus cossos
allargats i les tríades de panells solars, recordaven fletxes. El seu treball
era netejar qualsevol desordre que els esquadrons Sols Bessons, Murri i la
resta deixés enrere, i aclarir el camí per a les naus que tenien la tasca de
colpejar les naus principals: els caces Ala-Y, fortament armats, equipats amb
torpedes de protons i els bombarders d'assalt Simitarra, que portaven tanta
potència de foc que podien deixar fora de combat a la meitat dels llançadors de
plasma d'un destructor enemic anàleg.
Coralites amb suficient foc en ells van començar a
crivellar als Ala-X i Ala-B amb nòduls de plasma i van ordenar als seus dovin
basal per eliminar els escuts dels atacants. Després, sense previ avís, les
naus capitals del cor de l'armada canalitzaven furioses tempestes de foc al
llarg de les línies reduïdes. L'Ala-X de la Jaina va trontollar i va donar
tombarelles a través d'un corredor de flames.
Amb els escuts del caça gairebé incinerats, ella va
prémer la palanca de control a un costat per alliberar-se, allunyant-se de la
calor volcànica amb la nau gairebé cremada, i amb el cap de Capi que era una
caputxa d'aliatge fosa. Va realitzar una desesperada maniobra i va escanejar
l'espai, consternada en descobrir que gairebé tots els defensors TIE havien
desaparegut, atomitzats per la tempesta supercalenta.
La bèstia no havia estat atordida pels assalts
inicials. Simplement havia esperat el moment adequat per tornar el cop. I
l'únic tret que va fer havia noquejat cinquanta o més caces, deixant-los fora
de combat. La Jaina estava comptant els Sols Bessons quan els yammosk van donar
instruccions als tentacles per girar en el sentit del rellotge, i cadenes
senceres de coralites i guies ràpidament van omplir els buits. On un moment
abans la Jaina s'enfrontava a sis coralites ferits, es va trobar a la vista de
trenta coris molt famolencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada