La Força unificadora (XXXIX)

Anterior

CAPÍTOL 39

El que una vegada havia estat l'atri del Senat era ara una freda caverna de corall Yorik vivent. Les imponents estàtues de les diferents espècies post-imperials que antany van adornar el recinte voltat havien estat digerides, igual que la gran cúpula, i ara semblaven estalagmites de gres o immenses espelmes fistonades amb regalims de cera fosa. Les parets corbes feien remolins de vermell sang, porpra i marró oxidat, il·luminades només per liquen luminescent i l'ocasional vidre lambent. Badallant buits negres a banda i banda de la vasta sala eren l'únic que quedava de les portes tallades que donaven accés a la Gran Esplanada. Havia estat a l'atri on havia mort el Cavaller Jedi Ganner Rhysode per convertir-se en una llegenda entre la casta guerrera yuuzhan vong.

O això havia dit Jacen.

Però en Jacen també havia dit que Ganner havia enderrocat gran part de l'atri, i era evident que aquest no era el cas.

La Leia va decidir que qualsevol que estigués al càrrec del Cervell Planetari havia intentat esborrar qualsevol record de l'últim gest heroic d'en Ganner reconstruint l'atri. Han, Harrar, Cakhmaim, Meewalh i ella, amb les mans a l'esquena subjectes per pinces bioides, van ser conduïts per una quadrilla de guerrers cap al túnel de cinc metres d'ample situat davant l'entrada principal de l'atri. Els seguien C-3PO i R2-D2, amb les juntes de les cames del droide de protocol grinyolant i les rodes retràctils de l'astromecànic també necessitades de lubricació. Els acòlits del gran sacerdot Jakan estaven fent un treball ràpid per purificar als captius amb fum d'elaborats peveters i ungint a tots amb gotes d'un líquid de penetrant olor que els llançaven amb els dits. Prop d'ells caminaven la mestra cuidadora Qelah Kwaad i el gran Prefecte Drathul que, segons havia explicat Harrar, presidia el Coruscant vongformat.

Al final del túnel bategava una llum vermella ataronjada. Segons Jacen, el passadís de sostre arrodonit s'estenia durant gairebé mig quilòmetre fins al que antany va ser la Gran Rotonda i que ara era el Pou del Cervell Planetari.

-Em pensava que t'havies fet un fart d'això a Caluula -va dir la Leia al Han que caminava a la seva esquerra.

-Ah, allò només era un yammosk -va dir, fent veure desinterès-. Ara ens sacrificaran a tot un Cervell Planetari.

-Sí que estem arribant lluny en el món -va dir la Leia amb el mateix to despreocupat. Va fer una pausa i, amb un to més seriós, va afegir-. I suposo que aquesta vegada no podrem comptar que Lando i Talon acudeixin al nostre rescat.

En Han va prémer els llavis, i li va dedicar el seu millor somriure de costat.

- Animat, cor. Això encara no ha acabat.

Tot just van abandonar aquestes paraules de la seva boca quan va començar a sentir-se un clam procedent d'alguna part més enllà de l'entrada de l'atri destrossada pels míssils. Quan la processó es va aturar, la Leia va poder distingir el so de peus corrent i de dotzenes de veus cridant de convicció. Les veus es van fer més fortes i més decidides, i l'aire es va omplir de l'estrident brunzit dels insectetalladors i el furiós espetec dels amfibastons atacant. La quadrilla de guerrers empènyer als presoners a un costat, van girar sobre els talons i es van escampar per la caverna. Els amfibastons es van desenroscar dels avantbraços dels guerrers, dreçant-se per convertir-se en bastons escopidors de verí. Insectes atordidors i talladors encapsulats en les seves bandoleres van vibrar amb urgència. Tots els ulls es van centrar en l'entrada quan una multitud d'esquelètics yuuzhan vong va començar a entrar procedents de la calçada elevada flanquejada per tanques, cridant demandes i enarborant improvisades armes.

«Avergonyits, -es va adonar la Leia-. Heretges!».

En Han va tornar a somriure.

-Ho veus? Què et deia?

Ella va moure el cap insegura.

-Dónes més por amb els anys.

Els Avergonyits van seguir entrant a l'atri, formant al final una multitud d'uns cinquanta, però sense actuar contra els guerrers. Clarament horroritzats davant la intrusió, en Jakan va córrer cap endavant, alçant els prims braços sobre el seu cap, com invocant el poder dels Déus perquè aniquilés a la multitud. Harrar, aturat al costat de la Leia, va traduir les paraules del gran sacerdot.

-Jakan exigeix ​​saber qui o què els ha inspirat a profanar aquest lloc tan sagrat. Els ordena que se'n vagin o els mataran aquí mateix.

Alguns individus començaven a avançar fins al front de la multitud. Un castigat mascle yuuzhan vong va avançar coixejant, més baix que els seus altres companys i vestint una túnicapell esquinçada. Els Avergonyits van callar prou com perquè la seva aparent portaveu pogués fer una breu declaració. La Leia va veure com els ulls d'en Harrar es desorbitaven incrèduls.

-Afirma ser el Profeta! -el Sacerdot va mirar la Leia-. És Nom Anor!

La Leia va intercanviar una mirada de sorpresa amb Han, mentre els Avergonyits tornaven a cridar i gesticular amb les seves armes. Hi va haver altres que també van avançar fins al front, dos d'ells situant-se a banda i banda d'en Nom Anor, com si fossin els seus tinents o deixebles, i altres tres que van connectar les fulles dels seus sabres làser. Els guerrers de l'atri es van tensar immediatament veient la Mara, la Tahiri i en Kenth, i van mirar al Summe Prefecte Drathul esperant les seves ordres. La Leia estava animada i preocupada al mateix temps. Diverses dotzenes d'heretges mal armats, encoratjats per tres Jedi, contra gairebé un centenar de guerrers capaços.

R2-D2 va xiular intranquil.

-Estic completament d'acord, R2 -va dir C-3PO-. Les perspectives són molt poc favorables.

Els Avergonyits també es van adonar d'això, igual que els Jedi. I també ells es van repartir pel lloc, encara que amb precaució. Quan més elevada era la tensió, els va arribar el so d'una altra commoció.

-Reforços! -va exclamar C-3PO amb goig.

Però en comptes de crits d'enrenou van sentir un càntic repetitiu, i en comptes de petjades decidides de peus nus els va arribar la cadència de tropes amb sandàlies. Un murmuri de confusió va envair a la multitud d'heretges. Les expressions de fervor es van transformar en sobtada preocupació. I no era bon senyal que fins i tot la Mara semblés preocupada. Els Avergonyits van començar a apartar-se de l'entrada, i un centenar de guerrers addicionals van entrar per ella, armats amb amfibastons i portant armadures de cranc vonduun.

Per la conducta dels heretges, la Leia es va adonar que les noves tropes eren alguna cosa a témer.

En Nom Anor, els seus tinents i els Jedi no es van moure d'on eren, però els altres heretges es van apartar, enganxant-se a les aspres parets de l'atri. Acabava d'esvair-se qualsevol possibilitat de victòria que poguessin tenir. Jakan, Drathul i Qelah Kwaad es van relaxar quan l'amenaçador destacament va formar en paral·lel a la filera de guerrers, de cara a l'entrada i als espantats heretges. Van adoptar una posició defensiva amb la uniformitat que donen anys d'entrenament, sostenint els amfibastons en diagonal sobre el pit, i les altres armes antiavalots a mà.

En Drathul va mirar amenaçador a Nom Anor mentre travessava la doble filera de guerrers i la recorria fins arribar davant el comandant dels reforços.

-Conteniu la vostra mà quan aneu a pel prefecte Nom Anor, els seus subalterns i els tres Jedi -va dir el gran Prefecte-. Volem incloure'ls en la nostra ofrena al Cervell Planetari.

El comandant es va colpejar les espatlles amb els punys a manera de salutació. Quan Drathul va tornar a estar en posició segura darrere dels seus guerrers, el comandant va donar una ordre i els reforços es van tornar de forma sincronitzada, van proferir un crit de combat i van atacar, dirigint els seus amfibastons i els seus insectes atordidors contra les forces d'en Drathul. Els Avergonyits van necessitar un moment per adonar-se del que passava. Llavors van cridar triomfants i es van abalançar per afegir els seus dèbils braços a la topada.

-Considera aquest el moment en què la guerra va canviar de signe -va dir en Harrar a la Leia amb to resignat.

Com que els guàrdies estaven ocupats, R2-D2 va rodar per situar-se darrere d'en Cakhmaim i la Meewalh i va utilitzar el seu làser per noquejar les criatures que els subjectaven els canells. Un cop lliures, els noghri van apartar immediatament al Han i la Leia de la línia de foc. C-3PO i R2-D2 els van seguir, el droide astromecànic ansiós per atacar les biopinces que subjectaven al Han i la Leia.

L'atri era un pandemònium, amb yuuzhan vong lluitant contra yuuzhan vong, mentre la Mara, Tahiri i Kenth s'obrien pas lluitant. La Leia va veure que en Nom Anor anava a per Drathul, però va ser en Harrar qui va atreure la seva atenció.

-Qelah Kwaad! -va cridar, mentre en Cakhmaim li deixava anar les mans-. Cal detenir-la abans que arribi fins al dhuryam! Pot tancar el passatge!

La Leia es va tornar per veure la mestra cuidadora desaparèixer pel llindar que portava al Pou del Cervell Planetari. En Harrar va sortir darrere d'ella, però va ser detingut per Jakan abans que pogués recórrer cinc metres. La Leia va cridar al Han, i va fer un gest cap a l'entrada del túnel. L'últim que va veure abans de desaparèixer darrere del llindar va ser a Harrar enderrocant d'un sol cop a l'ancià gran sacerdot, i a Nom Anor aferrant el prim coll del gran Prefecte Drathul.

* * *

Quan els soldats esclau reptiloides de la base de la Ciutadella es van adonar que el serpentejant Sgauru no deixaria anar al Jacen sobre ells sinó que només el subjectava mentre Tu-Scart obria un forat a la paret oest, van cometre l'error de desfogar la seva ràbia amb aquestes bèsties, crivellant-les amb insectes atordidors i talladors, i llançant-los granades de gelatina ígnia.

Les bèsties artilleres que havien estat escopint plasma cap al canó de l'Esplanada Glitannai, en veure que atacaven altres éssers de la seva espècie, es van girar arrossegant les potes i van carregar contra els chazrach, trepitjant a dotzenes abans que algun pogués escapar per l'accés a la base de la Ciutadella. Però ni tan sols allà van poder trobar refugi, ja que les enfurismades bèsties van anar darrere d'ells i el so dels crits dels chazrach va ressonar en l'aire.

La inesperada partida de les bèsties artilleres era tot el que necessitava el capità Page tornar a enviar als seus droides i comandos a acabar allò començat pels gegantins bioides. Mentre els comandos baixaven per les ribes del creixent riu, en Luke i la Jaina corrien cap a la vora de la demolida passarel·la i saltaven a la desigual bretxa oberta pel Tu-Scart amb les seves gruixudotes potes davanteres i en la qual Sgauru havia dipositat a Jacen sa i estalvi. Això encara els deixava el problema d'arribar al búnquer d'en Shimrra, però els Jedi no van trigar a descobrir una estreta escala en espiral enganxada al perímetre de la Ciutadella que es corbava a mesura que ascendia cap al cim. En Luke va encapçalar l'ascens, seguit de prop per la Jaina i pel Jacen uns passos més enrere, que anava donant gràcies en silenci al Cervell Planetari per intercedir en la passarel·la i es reafirmava en la seva promesa d'acabar amb el conflicte intern del dhuryam.

L'escala era del mateix corall Yorik que componia el casc i de les mampares sense polir de la fortalesa, i era una espiral contínua que de vegades estava tancada a banda i banda, però que molt sovint ascendia sense barana exterior a través de sales de manteniment i àmplies habitacions. Membranes dilatants tancaven cada pis i cada passadís d'accés que connectava l'escala amb els espais de l'interior.

La Ciutadella va tremolar amb cada tancament violat pels Jedi, com si cada ruptura provoqués cert dolor a la nau vivent. Però les tremolors bé podien ser una reacció al bombardeig incessant dels caces, o a les explosions provocades pels comandos d'en Page obrint-se pas pels nivells inferiors. A jutjar per la manera en què s'havia creat la sinuosa escala, i la disposició dels espais interiors, Jacen es va adonar que la mónnau d'en Shimrra havia volat dreta per l'espai, com una autèntica muntanya, en comptes de com un oval aplatat o una nau en forma de projectil, com les que havien trobat els Jedi i les forces de l'Aliança a mons com Helska IV, Sernpidal, Obroa-Skai i molts altres.

Fins al vuitè nivell no van trobar resistència, però donada la ferocitat amb què van atacar els guerrers des de dalt, des de baix i a través dels diferents passadissos d'accés, va ser evident que l'atac seria continuat fins que aconseguissin arribar al cau d'en Shimrra, i probablement també dins d'ell. Si aquests guerrers constituïen la primera línia de defensa, era difícil imaginar el que podia esperar-se al cim, en el cas que poguessin arribar tan lluny. En la majoria dels llocs, l'escala no era prou ampla perquè cabessin dues persones, i en aquests trams era en Luke qui havia d'afrontar el gruix dels atacs.

Era el seu propi remolí, desviant cops, fuetades i verí d'amfibastó, esquivant o redirigint eixams d'insectes atordidors, bloquejant les estocades dels coufees, esquivant, ajupint-se, movent el cos de formes que semblaven desafiar la gravetat. Els insectes atordidors quedaven noquejats o cremats per la fulla verda d'en Luke, rebotant contra parets i sostres, descantellant la superfície de corall Yorik.

Els guerrers queien on atacaven, subjectant amb les mans monyons de cames o fronts oberts, o amb la sang negra brollant allà on el sabre làser trobava una zona descoberta entre armadura vivent i carn tatuada. Això va fer que en Jacen recordés Belkadan, on havia començat la guerra, quan el seu oncle va anar a rescatar-lo empunyant dos sabres làser.

Però el rescat de Belkadan empal·lidia al costat del control que demostrava en Luke allà. Era com si la seva única fulla en fossin deu, o vint. Avançava amb la velocitat del llampec, obrint-se pas a través de membranes dilatant-se però amb un control complet de la seva inèrcia. Vist en la Força era un cúmul d'energia lluminosa, una tempesta de la Força davant la qual no hi cabia cap refugi. I tota aquesta energia brollava d'un centre en calma, del seu ull.

No feia passos en fals. Cap dels seus moviments es veia interromput pel pensament. De fet, en Luke no semblava estar físicament present, o com una personalitat individual. En Jacen i la Jaina estaven sorpresos, però tenien poc temps per reflexionar-hi. Els seus sabres làser també estaven ocupats, desviant els cops que en Luke esquivava, o defensant-se dels atacs que els hi arribaven des de baix. En el nivell catorze, on les ales exteriors de la Ciutadella brollaven del casc, van arribar a una bifurcació de l'escala. En Luke es va girar cap a Jacen.

-Per on? -ni tan sols respirava amb força.

En Jacen va estendre el seu sentit vong.

-El de l'esquerra porta a les habitacions del següent nivell. L'altre a una mena d'ascensor de dovin basal que arriba fins al cim -va tancar els ulls-. Shimrra està allà. Hi ha guàrdies amb ell.

-No els suficients.

-... I algú més.

Van tornar a córrer escala amunt, descendint i saltant sobre els cossos de guerrers ferits o morts. Jacen va sondejar més a fons amb el seu sentit vong i va buscar el dhuryam només per trontollar pel que va sentir a canvi. El Cervell estava encara més confús que abans... per una altra cosa. Se sentia amenaçat, preocupat per la seva supervivència i pel que podia passar-li a la seva creació, a Yuuzhan'tar, si el mataven o el obligaven a fugir del planeta.

En Jacen va buscar amb la Força. «Mare i pare», es va donar compte. I la Mara, i la Tahiri i en Kenth. S'havien obert pas fins al Pou i es disposaven a destruir al dhuryam amb explosius.

El Cervell se sentia traït. Va comunicar a Jacen que havia d'haver-lo matat quan el va tenir en el seu poder anys abans. Que havia d'haver-lo arrossegat fins al Pou i deixar que s'ofegués en ell. Havia d'haver ordenat al Sgauru que el matés. Havia estat un imprudent per confiar en ell.

En Jacen va reiterar el que li havia dit al dhuryam dos anys abans: «Sí, et vaig ensenyar a confiar, i et vaig ensenyar el que significa confiar en un traïdor. Però aquesta vegada no t'he traït. Visc en tu. Som companys en aquest experiment. Només has de triar en quin bàndol estàs». Tal com havia fet amb la Vergere mentre va estar a Coruscant, va compartir amb el dhuryam la seva experiència de tot l'espectre de la vida: la blancor sense trets del sofriment, la marea vermella de la ira, el forat negre de la desesperació, l'aiguaneu gamma de la pèrdua... el luxuriós verd de fer créixer coses, els grisos de la pedra i el durciment, la lluïssor de les gemmes i el transpariacer, el xiuxiueig blanc-i-blavós del sol de migdia i el seu reflex exacte en la fulla d'un sabre làser...

«Som un -va dir en Jacen amb el pensament-. Som la unió dels oposats. Rebutja les ordres que t'envia Shimrra. Supera el seu condicionament com has demostrat que ets capaç de fer. Mostra als qui t'amenacen que no ets una amenaça, que et rescaten en arribar fins a tu, arriscant-se a morir per arribar al teu costat. Tria la vida i no la mort».

* * *

-O li fas canviar d'opinió, o ho fem nosaltres -va dir en Han a la Qelah Kwaad. A la mà dreta sostenia un dels detonadors tèrmics que havia recuperat, i tenia el polze prop del disparador de l'orbe. Va esperar que en Harrar traduís l'advertència i va afegir-. No hi ha altra sortida.

Tots tres, juntament amb la Leia, Mara, Nom Anor i els droides estaven aturats en una tremolosa plataforma de deu metres de diàmetre que sorgia al Pou del Cervell Planetari, un enorme bol de corall Yorik que s'elevava fins a mig camí del sostre voltat del que una vegada va ser la Gran Rotonda. Encara que en Han i la Leia haguessin pogut trobar l'entrada al passatge secret que van usar Jacen i la Vergere, no haurien pogut arribar fins al Pou; el corall Yorik havia cobert del tot la plataforma de la delegació de Kashyyyk. Jacen els havia dit que la plataforma circular i el pont sortint que conduïa a ella estaven a cent metres sobre l'estany del dhuryam, però o tots dos s'havien redissenyat i reconstruït a un nivell inferior o l'estany estava més amunt, perquè aquesta plataforma estava tot just a cinc metres de la turbulenta superfície.

A l'atri se seguia lluitant, però era més que res una operació de neteja. Els guerrers encarregats de protegir el Cervell lluitaven fins a la mort, i els Avergonyits i les tropes de renegats els estaven complaent. El Summe Prefecte Drathul havia mort, escanyat per Nom Anor. Però Harrar li havia perdonat la vida a Jakan, i el gran sacerdot estava ara custodiat per la Tahiri, Kenth Hamner i els noghri, que s'havien endarrerit per vigilar l'entrada del túnel.

Una boirina sulfurosa cobria l'estany del dhuryam, dins el qual es movia la monstruositat negra, carnosa i inflada amb la qual Han i la Leia havien de conciliar-se, o la que havien de matar.

Part de la llum ataronjada que havia vist la Leia provenia dels enormes pegats de liquen bioluminescent incrustat en les parets de l'humit fossat. Però la major part procedia de l'estany, on enormes bombolles trencaven la boirosa superfície, banyant la rotonda amb fogonades d'escarlata i groc giraestrella. La criatura tentacular causant dels glòbuls explosius semblava un estómac humà al qual se li hagués donat la volta i s'agitava com un peix acabat de pescar.

En Han va recordar el que li havia dit Harrar, que en realitat el Pou era una esfera autosuficient, capaç de sobreviure fins i tot a la destrucció de Coruscant i no va poder evitar pensar que tota aquesta estructura tremolosa estava a punt d'explotar o d'enlairar-se.

I donat la manera en què la Leia se li agafava al bíceps dret era evident que ella pensava el mateix. Han mirà a la cuidadora, i després a Harrar.

-Què serà?

Harrar intercanvià una ràfega de paraules tallants amb la Qelah Kwaad.

-Diu que només Shimrra pot comunicar-se directament amb el dhuryam.

En Han va deixar anar un esbufec.

-Ja. Doncs Shimrra no és aquí, així que haurà d'intentar-ho ella -allargà la mà i va agafar la cuidadora pel braç per arrossegar-la fins la vora de la plataforma-. Igual si faig que facis una capbussada...

-No! -va dir la Qelah Kwaad en bàsic-. El dhuryam no pot tocar-se! Treu-me les mans de sobre i prometo fer el que pugui.

-Vaig suposar que t'avindries a raons -va dir en Han, somrient i deixant-la anar.

La cuidadora es va recompondre i es va inclinar sobre l'estany. La suor li amarà les celles, i va caure en l'agitat estany. El dhuryam va sortir a la superfície gairebé immediatament... un ull groc gran com un caça de gran que mirava els que eren a la plataforma. Llavors va aparèixer el seu company, pestanyejant i fixant-se en tothom. Un raig de potents tentacles que envoltava la boca de la criatura va tallar l'aire humit, més de pressa del que podien seguir-lo els ulls d'en Han.

-Sembla una mica alterat -va dir, apartant-se de la vora i preparant el disparador del detonador.

Dents gegants amb forma d'espases van grinyolar dins la boca envoltada de tentacles del dhuryam.

-Potser hauríem d'esperar tots a fora -va començar a dir C-3PO.

Llavors, de sobte, el Pou va deixar de tremolar, i el dhuryam es va tranquil·litzar. Dos dels tentacles més llargs es van allargar per tocar primer la Qelah Kwaad, i després a Harrar, en el que semblava una mostra de submissió o acceptació. La cuidadora i el sacerdot van intercanviar mirades d'incredulitat.

-És tan flexible com un jove yammosk -va dir en Harrar.

En Han va empènyer cap endavant el disparador de la granada.

La Leia va esbufegar alleujada.

-Jacen ha parlat amb ell.

La Qelah Kwaad va ridiculitzar aquesta idea.

-Si algú ha convençut el dhuryam perquè cedeixi, aquest ha estat el gran Senyor. Sap que no importa el que feu aquí, perquè ja hem demostrat la nostra vàlua i els Déus netejaran aquesta galàxia d'infidels.

Harrar negà pesarós amb el cap.

-Si els Déus ens jutgessin per nostre poder militar, mai ens haurien expulsat del paradís.

La cuidadora va esbufegar burleta.

-Aquesta guerra es resoldrà per si sola. Hem provat la nostra vàlua destruint a Zonama Sekot -va sostenir la mirada d'en Harrar-. No durarà molt de temps en aquesta galàxia, eminència. El Summe Senyor va trobar la manera d'enverinar-lo.

-Shimrra menteix -va dir en Harrar.

La Mara va empènyer a Nom Anor cap endavant.

-La cuidadora té raó -va dir en to malcarat-. En Nom Anor pot explicar-ho.

* * *

La batalla havia arribat al paroxisme a Zonama Sekot. El front hapani situat a mil quilòmetres del món vivent seguia resistint, però acabaven d'arribar tres nous grups de combat yuuzhan vong procedents de Muscave per reforçar la força inicial d'atac. El doble casc de molts Dracs de combat estava ja perforat o mostrava vores escantellades allà on les boles de plasma havien aconseguit travessar els disminuïts escuts. Diversos creuers classe Nova s'havien vist superats de forma similar, quedant partits en dos quan no havien saltat en mil trossos. Kyp va haver d'imaginar-se la intensa lluita que havia tingut lloc, atès que el seu caça no tenia monitors del tipus que fos, però Lando li va pintar una imatge molt clara quan el va trucar des del Ventura Errant.

El destructor estel·lar d'en Booster s'havia vist obligat a retirar-se, portant a bord tant a el Dama Afortunada com al Karrde Salvatge, a més d'altres sis naus contrabandistes de l'Aliança. Elements de la Segona Flota de l'Aliança s'havien retirat de la lluita a Muscave acatant el comandament conjunt d'en Wedge Antilles i Keyan Farlander per acudir al capdavant de Zonama Sekot, però sense la benedicció d'en Kre'fey i en Sovv. Els dos almiralls havien aconsellat una invasió a gran escala, aprofitant que s'havia vençut els dovin basal que protegien Coruscant i que hi havia milers de comandos recorrent la superfície.

En canvi, el Mestre Bèl·lic Nas Choka semblava estar enviant a Zonama Sekot les seves naus més ràpides, com si aquest planeta fos la clau per guanyar la guerra. El que temien els pilots Jedi dels caces sekotans era que els yuuzhan vong sabessin una cosa de l'Alfa Vermell que no coneixia l'Aliança. Potser els estrelles-alades i els brunzidors no fossin les úniques formes de vida sensibles a la toxina biocreada, i que corregués perill tot Zonama Sekot.

Es deia que amb la força d'atac inicial anava una nau enemiga contaminada amb Alfa Vermell. Encara que la Jabitha no havia pogut contactar amb Sekot des de llavors, el planeta donava mostres d'haver comprès l'enormitat d'aquesta amenaça imprevista. Columnes d'ardent devastació de mig quilòmetre d'ample brollaven des d'altíssimes muntanyes, travessant capes de núvols de gèlida gasa per vaporitzar als coralites i les naus guia atacants.

Desenes de naus havien caigut ja presa de la ira de Zonama, i desenes més eren al llindar de l'aniquilació. Kyp defensava el planeta prop de la superfície i amb prou feines concloïa un duel quan s'embrancava en un altre. Ara que la seva nau i ell es coneixien per fi, el caça responia a tots els seus desitjos.

Però els caces Jedi només eren una desena contra centenars, i els coralites travessaven el cordó hapani per atacar els emplaçaments de les armes planetàries o metrallar els profunds canons de la Distància Mitjana, on es refugiava la major part dels ferroans. Corran, Saba, Alema i els altres no estaven menys aclaparats que ell i entraven i sortien dels seus enfrontaments, volant amb les seves naus sobre els boras com vespes soldat protegint un niu.

I tal com havia passat sovint en batalles anteriors, els yuuzhan vong guanyaven terreny lentament gràcies a la seva determinació i la seva superioritat numèrica. Reflectís aquest atac incessant la voluntat dels pilots o la determinació dels yammosk que dirigien el combat, el cas és que els invasors acabaven trobant punts febles i creant obertures perquè la nau enverinada amb Alfa Vermell pogués arribar intacta a la superfície. Kyp utilitzava l'extraordinària velocitat de la seva nau per interceptar un parell de coralites quan una fredor sobtada va embolicar la seva mà dreta, la mateixa mà que s'havia empassat la consola de control i que de fet era la seva interfície amb la nau.

El caça va començar a perdre velocitat gairebé a l'instant i a començar a no respondre. Kyp va pressionar el gallet de la palanca de control. Els llançadors es van negar a disparar, encara que estaven lluny d'haver-se buidat. Els pilots dels coris van semblar sentir algun canvi, i van començar a castigar-lo amb les seves boles de plasma. Un cop perduda la maniobrabilitat, només els escuts orgànics impedien que la nau fos destruïda. El primer instint d'en Kyp va ser tirar-se la culpa a sobre. El seu ego s'hauria manifestat durant el combat i per això havia perdut la seva relació amb la nau. O potser era per pensar massa, per les freqüents actualitzacions d'en Lando, les converses per comunicador amb Corran i els altres Jedi, l'augment del salvatgisme en la lluita des que es va saber això de la nau enverinada...

Llavors Kyp es va adonar que la seva nau no era l'única que s'havia aturat. Per tot el cel en flames es veia a les naus sekotanes abreujar els seus duels. El comunicador es va omplir d'informes d'en Corran, Zekk, Lowbacca i la Saba, confirmant que també els seus caces deixaven de respondre. Kyp, perseguit per la mateixa parella de coralites, va realitzar tot un seguit de girs evasius que el van portar fins a una serralada d'escarpades muntanyes al sud de la Distància Mitjana, responsables d'algunes de les descàrregues més nodrides de foc defensiu.

Però ara fins i tot aquestes cims començaven a silenciar-se. Sobre Kyp, esquadrons de encoratjats coris entraven més i més en el camp gravitatori del planeta.

-Potser la nau que Lando va informar haver vist a Caluula fos només un esquer -va dir Corran a Kyp pel comunicador-. Potser la nau amb l'Alfa Vermell ja s'hagi estavellat a la superfície.

-Això explicaria per què no ha pogut comunicar-se ningú amb Sekot -va dir en Kyp-. El planeta ja està enverinat.

-Llavors la guerra s'ha perdut per a tothom.

En Kyp va serrar les dents.

-No penso veure morir un altre món, Corran.

-Ni tu ni jo.

Següent