La Força unificadora (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

Poc abans de la seva immolació pública en una pira flamejant situada just davant de les portes de la presó, un androide de protocol platejat que havia pertangut breument al major Cracken havia afirmat que les possibilitats d'escapar de Selvaris eren aproximadament d'un milió a un. Però l'androide llavors no sabia res del sindicat dels ryn, ni del grup clandestí que s'havia posat en marxa al planeta abans fins i tot que es posessin els primers trossos de corall Yorik en ell. Cracken, Page i els altres sabien alguna cosa més: que l'esperança floreix fins i tot al més fosc dels llocs i que encara que els yuuzhan vong podien empresonar-los o fins i tot matar-los, no hi havia ni un sol soldat en aquell campament que no fos capaç d'arriscar la seva vida per veure com almenys un d'ells sobrevivia per lluitar un altre dia. Només quedava una hora per al trenc d’alba i Cracken, Page, els tres bith i el jenet estaven ajupits a l'entrada d'un túnel que els presos havien excavat amb les seves pròpies mans, urpes i amb qualsevol eina que havien aconseguit fabricar o robar mentre s'excavava el buit per a la pira en la qual diverses desenes d'androides havien estat reduïts a ferralla pels sacerdots residents al campament. Tots els presoners del barracó estaven desperts i molts no havien dormit res en tota la nit. Observaven en silenci des dels munts de fulles i herbes aixafats que feien de llits, esperant poder-los desitjar personalment bona sort als quatre que estaven a punt d'embarcar-se en el que semblava ser una empresa sense possibilitats d'èxit. S'havien situat guaites a l'entrada. Estaven en mitja penombra i l'aire es notava beneitament fresc. Fora del barracó, els trins i els sons estridents de la vida de la jungla començaven a assolir nivells enfervorits.

-Voleu repassar-ho un cop més? -va preguntar en Cracken en un xiuxiueig.

-No, senyor -van respondre els quatre a l'uníson. Cracken fer que sí amb serietat.

-Llavors que la Força us acompanyi a tots -va dir en Page parlant per a tots els que eren al barracó. L'estreta entrada del túnel estava oculta pel propi llit d'en Cracken, fet de fulles de palma menjades pels insectes. Darrere d'una reixa de posar i treure, el túnel fet a mà estava en completa foscor. El passadís secret l'havien començat els primers presoners que havien estat tancats a Selvaris i després havia estat eixamplat i allargat durant llargs mesos per successius grups de nouvinguts. Els progressos en moltes ocasions havien hagut de mesurar-se en centímetres, com quan els que excavaven es van trobar amb una massa de corall Yorik que havia arrelat al terra sorrenc. Però ara el túnel arribava més enllà del mur de la presó i dels senalak que hi havia més enllà, fins arribar a l'interior de la llunyana línia d'arbres. Amb els cabells de la cara ennegrit amb pols de carbó, el prim jenet va ser el primer a ficar-se al forat. Quan els tres bith es van introduir també arrossegant els ventres per la terra darrere d'ell, van tancar i van cobrir l'entrada. El líder nominal dels fugitius, el jenet, havia estat capturat a Bilbringi durant una incursió en una instal·lació enemiga. Els presoners de la seva mateixa raça el coneixien com Thorsh, i en el seu món d'origen, Garban, tenia una llarga llista d'èxits i transgressions unida al seu nom. El reconeixement era la seva especialitat, així que no li resultaven estranys ni la foscor ni els llocs estrets, perquè s'havia infiltrat en diversos grashal i fortaleses yuuzhan vong a Duro, Gyndine i altres mons. El túnel de Selvaris li resultava còmodament familiar. Els biths ho tenien una mica més complicat per la seva grandària, però es tractava d'una espècie ben coordinada, amb una memòria i unes capacitats olfactives que rivalitzaven amb les d'en Thorsh. Després d'un nombre indeterminat de minuts d'arrossegar-se en silenci, van arribar al primer d'una sèrie de girs bruscos en angle recte on els tuneladors s'havien vist obligats a envoltar una amorfa massa de corall Yorik. A Thorsh aquests girs li van dir que l'equip estava just a sota dels mateixos murs de la presó. Ara només era qüestió de creuar la llarga extensió de terreny que hi havia sota els senalak que els yuuzhan vong havien conreat a l'exterior del perímetre. Però en Thorsh sabia que no podia relaxar-se, encara que el seu estat continu d'alerta no va importar gaire. En l'interval de temps d'una setmana local, les arrels dels senalak havia penetrat fins a la part superior del precari túnel i els retorçats apèndixs tenien tantes espines com les branques que creixien fins a l'altura del genoll. Era impossible evitar-les durant diversos metres. Les espines van esquinçar la fina roba que els quatre éssers havien portat durant la captivitat i van deixar profunds i sagnants solcs a la carn de l'esquena. Thorsh murmurava una maledicció cada vegada que entrava en contacte amb una, però els biths, sempre poc donats a mostrar emocions, van suportar el dolor en silenci. El suplici va acabar quan el túnel es va inclinar en arribar a l'extrem del camp de senalak. Aviat l'equip va poder emergir a l'interior de la gruixuda base d'un enorme arbre. L'arbre de gruix tronc tenia una semblança sorprenent amb els gnarlarbres propis de Dagobah, però realment es tractava d'una altra espècie completament diferent. A uns cent metres el mur de la presó brillava lleument amb el seu color verd sota la bioluminescència. Dos guardians somnolents ocupaven la torre de vigilància més propera, brandant els amfibastons com llances, i es podia veure a un tercer a la torre del costat. Els guerrers que no estaven destacats en algun altre lloc a l'interior de la fortalesa assistien a les oracions en el temple. Els forts càntics que venien d'allà volaven per la jungla, servint de contrapunt a les crides escandaloses dels ocells i els insectes. Bocins de boira es veien entre les copes dels arbres com si es tractés de fantasmes. Un dels bith es va posar al costat d'en Thorsh per cridar la seva atenció i va apuntar un dit prim cap a l'oest.

-Aquí -En Thorsh ensumà repetidament i va assentir.

-Aquí -Abrigada pels arbres, una zona de fang que arribava fins als turmells donava pas a un pantà, i no va passar molt temps abans que els quatre estiguessin travessant una aigua negra que els hi arribava per la cintura. Només havien avançat prou feines mig quilòmetre quan va sonar una alarma. No era ni l'udol d'una sirena ni l'estrident gemec del clàxon d'una nau; l'alarma era un prolongat brunzit que s'intensificava i que arribava de totes les direccions.

-Escarabats sentinella -va dir un dels bith amb veu crispada. Unes criatures petites que s'assemblaven als grutchin, sentinelles que reaccionaven davant els intrusos o el perill amb un tust ràpid de les seves ales serrades. L'espècie no era natural de Selvaris ni de cap altre món de la galàxia. Els peus acabats en urpes d'en Thorsh es van clavar en la gruixuda capa orgànica del fons i va accelerar el pas, fent-li un gest als biths perquè el seguissin.

-Doneu-vos pressa! -ja no necessitaven anar amb compte. Van moure amb força les cames a través de l'aigua fosca i coberta de brutícia, ensopegant, donant-se cops amb arrels retorçades i amb els uniformes enganxant-se en branques estarrufades i sinuoses o en lianes d'escorça basta. El brunzit dels escarabats sentinella es va modular fins quedar-se en una remor ensordidora i els durs feixos de llum dels il·luminadors de vidre lambent van aparèixer creuant-se uns amb els altres per sobre dels seus caps. Des de la direcció on hi havia la presó van arribar els ferotges lladrucs dels bissop, els gossos-llangardaix dels yuuzhan vong. I hi havia alguna cosa creuant l'aire: un artiller coralita o una d'aquelles naus que semblaven ocells marins coneguts com tsik vai. Un xiulet agut va tallar el cel i els quatre fugitius es van submergir en l'aigua bruta per evitar que els detectessin. En Thorsh va tornar a la superfície un moment després, degotant i boquejant a la recerca d'aire. Els udols dels bissop sonaven més alts i ara el so d'àgils trepitjades i veus enfadades va travessar l'aire humit. El temple s'estava buidant; s'havien organitzat les partides de recerca. En Thorsh ja estava dret en tota la seva alçada, posant a tots els altres en moviment un cop més. Ensopegaren i van relliscar, però van seguir obrint-se camí entre la densa vegetació de la riba oriental de l'ample estuari. Per a aquest moment el sol primari de Selvaris ja estava a punt d'arribar a l'horitzó. Uns raigs llargs i horitzontals d'una llum solar rosàcia es colaven entre els arbres, saturant de color la boira que ja s'estava esvaint. Amb la pressa per arribar a l'aigua, un dels bith es va enfonsar fins a la cintura en sorres movedisses. Van necessitar la força combinada dels altres tres membres de l'equip per alliberar-lo i més temps del que tenien. La nau coralita va reaparèixer, bombardejant l'estuari i deixant anar projectils fosos sobre la jungla. Les bales van quallar el cel per sobre de les copes dels arbres, fent que milers de criatures que descansaven en els seus nius emprenguessin un vol frenètic.

-El capità Page no ens va prometre que això ens resultés fàcil -va dir en Thorsh.

-Ni sec -va afegir el bith cobert encara de sorra. El llarg nas d'en Thorsh es va arronsar i els seus aguts ulls van examinar la riba oposada.

-No estem lluny -va indicar una illa que hi havia al mig de l'estuari-. Aquí.

Es van tirar a l'aigua salobre i van començar a nedar com si els hi anés la vida en això. El cel del matí estava enfosquit pels ocells espantats. La nau coralita va fer una altra passada creuant aquell caos aeri. Els cossos d'alguns ocells van començar a caure com pedres, colpejant la superfície de l'aigua en calma i tenyint-la de vermell. En Thorsh i els altres van arribar a l'estreta platja de l'illa. Es van aixecar i van córrer a la recerca de cobertura fins que van arribar al conjunt d'arbres esquelètics i arbustos espinosos de l'illa. Es paraven amb freqüència per orientar-se. Els òrgans olfactius dels biths estaven situats en els plecs paral·lels de les seves galtes, però va ser el llarg nas d'en Thorsh el qual els va portar directament cap allò que el ryn havia amagat mesos enrere: dues velles barredores amagades sota una lona de camuflatge. Les barredores amb motor de repulsors tenien més motor que xassís, els seus extrems s'inclinaven cap endavant i acabaven en manillars alts. Cap dels dos portava arnesos de seguretat i tenien els carenats incomplets. Tots dos havien estat construïts per portar un sol pilot, però els seients eren prou amplis per acomodar passatgers (assumint que hi hagués algú prou boig per pujar. O prou desesperat).

En Thorsh va pujar en la que estava més oxidada de les dues i va començar a accionar els botons de preparació i ignició. A contracor el motor de la barredora va cobrar vida, erràticament al principi però millorant gradualment.

-Llest! -va dir. Un dels bith va pujar darrere d'en Thorsh al llarg seient. El més baix dels altres dos estava pujant a l'altra barredora-. Les coordenades del punt d'extracció haurien d'estar carregades a l'ordinador de navegació -va explicar en Thorsh, cridant perquè poguessin sentir-li per sobre del soroll dels motors de repulsors.

-Ja surt a la pantalla -va dir el pilot bith. Estava clar que el tercer bith no les tenia totes pel que fa a pujar a la barredora, però els seus dubtes van desaparèixer quan la nau coralita va fregar les copes dels arbres buscant pistes de la ubicació dels fugitius. En Thorsh va esperar que la nau d'assalt amb forma de falca passés de llarg per dir:

-Serà millor que ens separem. Ens trobarem al punt de reunió.

-L'últim en arribar... -va començar a dir el seu passatger, però va deixar la frase sense acabar. El pilot bith va accelerar el motor de la barredora.

-Esperem que hi hagi un empat.

* * *

-El joc ha acabat -va dir C-3PO a Han Solo-. Li suggereixo que rendeixi la resta dels seus jugadors ara mateix per no arriscar-se a una humiliació més gran.

-Rendir-me? -En Han va assenyalar amb el polze al daurat androide de protocol-. Amb qui es creurà que està parlant?

Leia Organa Solo va aixecar els seus ulls castanys del tauler que estava mirant per dirigir-los al seu marit.

-Haig d'admetre que les coses tenen molt mala pinta.

-Crec que no pot guanyar, capità Solo -va estar d'acord C-3PO.

En Han es va gratar el cap amb aire absent i va continuar estudiant el camp de joc.

-No és la primera vegada que algú em diu això -els tres estaven asseguts al voltant del tauler circular de dejarik al celler davanter del Falcó Mil·lenari. La taula era de fet un projector d'hologrames amb la superfície irregular i gravada amb cercles concèntrics verds i daurats. En aquest moment estava mostrant sis holomonstres, alguns basats en criatures llegendàries i altres modelats a partir de criatures reals amb noms que sonaven més com esternuts que com a paraules. A la gatzoneta a la part enreixada de la coberta dels compartiments estaven asseguts Cakhmaim i Meewalh, els protectors noghri de la Leia. Eren uns bípedes àgils amb una pell grisa sense pèl i pronunciades crestes cranials. La seva aparença resultava desconcertantment depredadora, però la seva lleialtat cap a la Leia no tenia límits. A la llarga guerra contra els yuuzhan vong, diversos noghri ja havien donat les seves vides per salvaguardar la de la dona a la qual encara algunes vegades deien «Lady Vader».

-No m'estarà dient que de veritat s'està plantejant fer un moviment? -va dir C-3PO. En Han el va mirar amb recel.

-És que sembla que estic mirant les estrelles?

-Però capità Solo...

-Deixa de ficar-me pressa, ja t'ho he dit.

-De debò, 3PO -va intervenir la Leia amb falsa sinceritat-. Cal donar-li temps per pensar.

-Però, Princesa Leia, el temporitzador del joc gairebé ha arribat a la fi del seu cicle -La Leia va arronsar les espatlles.

-Ja saps com és.

-Sí, Princesa, ja sé com és -En Han els va mirar a tots dos.

-Però què és això? És que esteu conxorxats?

-És clar que no. Jo només... -va començar a dir C-3PO.

-Recorda -va dir en Han brandant el dit-, no s'acaba fins que xiscli el hutt -C-3PO va mirar a la Leia perquè li ho expliqués.

-Fins que xiscli el hutt?

En Han recolzà en la mà la seva barbeta amb la cicatriu i va observar el tauler. Ja havia perdut un xanquer kintan d'amples espatlles davant l'arrugat i verinós llimac k'lor 'de C-3PO i després un ng'ok amb mans en forma de tenalles havia sucumbit davant el socorrean monnok que brandava la seva llança de l'androide. El quadrant d'en Han de la taula encara incloïa a un savrip mantelian de pell verda, esquena geperuda i que arrossegava les artells, i un grimtaash de cos bulbós. Però el seu oponent metàl·lic no només tenia un grimtaash de mans acabades en urpes i amb el morro en forma de trompeta i un houjix de quatre potes i esmolades dents, sinó també dos molator alderaanians de pell multicolor esperant en els flancs. Llevat que en Han aconseguís fer alguna cosa per evitar-ho, C-3PO anava a enviar al grimtaash a l'espai que hi havia al centre del tauler i guanyar així el joc. I de cop i volta se li va ocórrer. Un riure sinistre va escapar dels seus llavis tancats i els seus ulls van brillar. La Leia el va estudiar durant un moment.

-Oh, oh, 3PO. No m'agrada gens el so d'aquesta rialla.

En Han la va mirar.

-Des de quan?

-La comprenc perfectament, princesa -va dir C-3PO, estant alerta-. Però segueixo creient que no hi ha res que pugui fer en aquest punt.

Els dits d'en Han van activar una sèrie de botons de control que hi havia a la vora del tauler. Mentre la Leia i C-3PO observaven intensament el tauler, el descomunal savrip mantelian va fer un pas a la seva esquerra i va agafar al ghhhk (l'altra peça que li quedava al Han), que es va posar a cridar, per sostenir-la molt per sobre del seu cap. C-3PO hauria parpellejat si hagués tingut ulls en comptes de fotoreceptors.

-Però... Però si ha atacat a la seva pròpia peça! -va dir C-3PO i es va girar cap al Han-. Capità Solo, si això és algun tipus de truc per distreure'm o un intent d'inspirar-me una mica de compassió...

-Guarda't la teva compassió per a algú que la necessiti -el va tallar en Han-. T'agradi o no, aquest és el meu moviment; -C-3PO va observar com el cridaner i aparentment ultratjat ghhhk es retorçava sota l'enorme pressió de les mans del savrip.

-Quina criatura més irritant -va dir-, però de totes maneres, una victòria és una victòria -l'androide va baixar les mans fins al panell de control i li va ordenar al seu grimtaash que avancés cap al centre. Però quan la criatura amb musell en forma de trompeta va fer un pas endavant, el savrip d'en Han va estrènyer encara més al ghhhk, rebregant a la desafortunada criatura amb tanta força que gotes hologràfiques del molt apreciat greix de la pell del ghhhk van començar a caure sobre el camp de joc, creant un bassal virtual. Seguint les ordres, el grimtaash de C-3PO va seguir avançant fins que va relliscar al bassal de greix de la pell del ghhhk i va caure amb duresa sobre la seva esquena, partint-se el seu cap de forma triangular contra el tauler irregular.

-Ja! -va exclamar en Han aplaudint una sola vegada i després fregant-se les mans per l'anticipació * -. Qui és el que perd ara?

-Oh, 3PO... -va dir la Leia comprensivament, amagant un somriure amb la mà. Els fotoreceptors de C-3PO estaven clavats en el tauler, però la incredulitat va quedar patent en la seva resposta.

-Però què...? Això està permès? -va preguntar aixecant la vista de la taula-. Princesa Leia, aquest moviment no pot ser legal!

En Han es va inclinar cap endavant amb les celles enarcades.

-Ensenya'm on ho diu en les regles.

C-3PO es va posar a balbucejar.

-Portar les regles una mica més enllà dels límits és una cosa, però això... Això és una flagrant violació no només de les regles, sinó també de l'etiqueta del joc! Com a mínim acaba de realitzar un moviment molt sospitós, per no dir que és mesquí!

-Bona elecció de paraules, 3PO -li va dir la Leia. En Han es va apartar de la taula, va entrellaçar les mans darrere del cap i es va posar a xiular una melodia burleta.

-Suggereixo que sigui la princesa Leia la que doni un veredicte -va demanar C-3PO. En Han va posar mala cara.

-Ets un mal perdedor.

-Un mal perdedor? Però jo no he...

-Admeto que ara em serà fàcil superar-te durant la resta del joc.

C-3PO va mostrar tota la indignació que el seu programa de protocol li permetia.

-Li puc assegurar que jo no tinc necessitat de sortir victoriós de totes les conteses. Mentre que vostè, per contra... -En Han va deixar anar una riallada bruscament, el que va sorprendre a l'androide, que es va quedar en silenci.

-3PO t'he dit mil vegades que has d'estar sempre a punt per a les sorpreses.

-Humà pompós... -va dir C-3PO. Però quan en Cakhmaim i la Meewalh van afegir els seus aspres comentaris i les seves rialles guturals a l'alegria general, ell va aixecar les mans en un gest de derrota.

-Au, què importa!

Tot d'una va sonar un to d'avís que venia de la zona d'enginyeria a l'altre costat del celler. Els noghri es van posar dempeus, però la Leia es va llançar cap allà des de l'arc de la taula de dejarik on havia estat asseguda en un banc encoixinat i va arribar abans que tots dos a la pantalla de comunicacions. En Han la va mirar expectant des del tauler de joc.

-Una sorpresa? -va preguntar quan la Leia es va apartar de les pantalles. Ella va sacsejar el cap.

-El senyal que estàvem esperant -En Han es va allunyar ràpidament de la taula i la va seguir cap al corredor circular d'estribord, on va estar a punt de caure en ensopegar amb un parell de botes de canya alta que havia deixat al graó. En el passat, durant el seu temps com a contrabandista, el Falcó havia estat l'única casa que ell coneixia i ara (sobretot durant aquest últim any) s'havia convertit l'única casa que en Han i la Leia coneixien. Tant si estaven en les estades per viure com al celler davanter, tots els seus objectes personals estaven escampats per tot arreu, esperant que algú els recollís i els guardés. El caos era tal que ja la necessitat de neteja era desesperada (potser fins i tot haguessin de fumigar). I l'exterior abonyegat i masegat del vell vaixell de càrrega, amb la seva barreja d'armes i parts prestades soldades amb plom, començava a semblar el d'una casa molt estimada i viscuda, però no atesa durant molt de temps. En Han es va aturar just davant del connector que donava accés al pont de comandament i es va girar cap als noghri.

-Cakhmaim, vés a la torreta d'artilleria dorsal. I aquesta vegada recorda apuntar als blancs, tot i que sé que va en contra de la teva naturalesa. Meewalh, vaig a necessitar-te aquí per ajudar que els nostres paquets pugin a bord sans i estalvis -en el balancejant pont de comandament, amb el seu claustrofòbic espai ple d'instruments que parpellejaven, la Leia ja s'havia cordat el cinturó de la butaca del copilot i tenia les dues mans ocupades activant els sistemes d'arrencada del Falcó i les pantalles de la consola. En Han va seure al seient del pilot, es va cordar el cinturó amb una mà i va accionar els interruptors que tenia sobre el cap amb l'altra.

-Podem localitzar-lo ja?

-S'estan movent -va dir la Leia-. Però tinc el seu senyal.

En Han es va inclinar per estudiar una de les pantalles.

-Fixa les seves coordenades a l'ordinador de seguiment i posem els sensors topogràfics en línia -La Leia es va girar cap a la consola de comunicacions i les seves mans es van moure amb rapidesa pels controls.

-Vinga amunt -li va dir un moment després. Despertant d'una llarga migdiada, els motors YT-1300 van arrencar. En Han va embolicar amb les mans el comandament de control i va treure la nau del seu amagatall, un cràter d'impacte en el costat fosc de la raquítica lluna de Selvaris. Va accionar els motors sublumínics i va posar un rumb que seguia la seva òrbita deforme. El verd, blau i blanc de Selvaris va omplir el finestral panoràmic. En Han mirà la Leia de cua d'ull.

-Espero que recordis mirar a banda i banda -La Leia va tancar els ulls un segon.

-Estem segurs -En Han va somriure per a si mateix. No es podia sentir als yuuzhan vong a través de la Força, però la Leia mai havia tingut dificultat per sentir que hi havia problemes.

-És que no vull que ens acusin una altra vegada de fer moviments no permesos -va dir i va mirar.

-Només els temeraris -En Han va seguir mirant-la furtivament. Malgrat tots els anys durs que havien passat, la seva cara no havia perdut la seva bellesa nobiliària. Tenia la pell tan immaculada ara com la primera vegada que en Han va posar la seva mirada en ella, en una cel·la de detenció. El seu llarg cabell mantenia la seva brillantor i els seus ulls, una calidesa profunda i atractiva. En Han i la Leia havien passat diversos mesos difícils després de la mort d'en Chewbacca. Però ella havia esperat i fossin on fossin ara, no importava en quants perills es ficaren (principalment per culpa d'en Han), tots dos se sentien a casa quan estaven junts. A Han li venia bé qualsevol situació, sempre que hi hagués acció. No tenia ganes d'estar en cap altre lloc que no fos on estava: allà amb la seva estimada esposa. Pot semblar una mica ximple, va pensar, però era innegablement cert. Com si li hagués llegit el pensament, la Leia es va girar en la seva direcció i va aixecar una mica la barbeta per mostrar-li una mirada dubitativa.

-Estàs de molt bon humor per ser algú que es va a embarcar en una perillosa missió de rescat.

-Vèncer a 3PO al dejarik m'ha convertit en un home nou -va fer broma en Han.

-No massa nou, espero -va dir la Leia vorejant el cap. Li va posar una mà sobre la seva, sobre del comandament, i amb l'altra va seguir la línia de la cicatriu de la seva barbeta-. He necessitat trenta anys per acostumar-me al teu vell jo.

-I jo també -va dir sense humor. Amb les toveres enceses, el Falcó va fer un gir pronunciat i va agafar velocitat en direcció a la brillant estrella binària de Selvaris.

Següent