La Força unificadora (XXXVI)

Anterior

CAPÍTOL 36

Tres-cents guerrers cuirassats, presos de la guarnició de la Ciutadella i posats a les ordres del Prefecte Nom Anor, recorrien les places i els passadissos del Recinte Sagrat com un exèrcit venjador, passant a coufee i a amfibastó a tots els heretges i Avergonyits que no havien tingut la prudència d'amagar-se... i que resultaven ser molts. Centenars. Milers. Arravatats per l'arribada de Zonama Sekot, que havia estat profetitzada; segurs que Yun-Shuno, de mil ulls, els garantiria una altra vida joiosa, gaudint de la seva nova llibertat (per breu que fos), confiats que Shimrra i l'elit serien enderrocats, els heretges es llançaven al martiri amb fervor. Condemnats a l'ostracisme social pels seus defectes psicològics, més que per cap pecat que haguessin comès, obligats a viure a l'ombra dels no-Avergonyits i sota l'escrutini de Déus despietats, culpables de culpes que ni tan sols eren capaços de concebre i que no acabarien d'entendre durant la resta de les seves vides miserables, havien acceptat per fi la seva forma de ser i havien sumat la seva sort a la dels Jedi.

No hi havia manera de detenir-los. Impulsats per la seva mateixa alegria, proclamant a tots els que volien escoltar-los la igualtat que se'ls havia negat tant de temps i la salvació, sortien dels seus amagatalls com els ngdin en un sacrifici... i, en efecte, milers d'aquestes criatures absorbidores de sang, d'un metre de llarg, sortien darrere d'ells a la llum del dia, que s'anava enfosquint ràpidament, segures de trobar més de la seva dosi habitual del nutrient negre i brillant.

Yuuzhan'tar s'havia convertit en un frenesí devorador per a uns guerrers que haurien d'haver estat més prudents, i per a uns bioides que es limitaven a fer el mateix per al que els havien criat. Nom Anor, contemplant el Lloc de Jerarquia, va quedar sense parla en veure la matança de la que li havia fet responsable Shimrra, però que ell ja no podia aturar. No podia ordenar als guerrers que ho deixessin, ni menys podia convèncer els Avergonyits perquè desistissin. Com sempre, havia quedat atrapat al mig, com si l'haguessin portat fins allà les seves pròpies maquinacions, mentides i farses.

En comprendre-ho, es va desesperar. La canilla insaciable de guerrers havia avançat des de la Ciutadella cap al sud, passant per Vishtu i per Numesh, travessant ponts i carrers, matant-ho tot al seu pas, fins arribar a l'espai públic que en els últims temps s'havia convertit en espai sant pels heretges, pels molts que havien mort allà en manifestacions i disturbis. Va quedar clar que el que havien fet els guerrers fins llavors havia estat un simple assaig. Doncs ara es trobava atrapada a la Plaça de la Jerarquia una multitud en la qual podien endinsar-se com bioides segadors. Tenien davant seu els culpables que els yuuzhan vong no haguessin aconseguit la victòria absoluta amb Zonama Sekot.

Aquells eren els que pagarien per tots, els que servirien als guerrers per descarregar la seva por i la seva confusió; encara que els que matessin fossin tan innocents com eren Avergonyits. Però quan tot just havia començat l'horror, entre crits de guerra per una part i xiscles d'agonia per l'altra, quan van començar a sorgir incendis en moltes de les estructures danyades pel terratrèmol que envoltaven el recinte, entre elles la Prefectura i el Temple dels Amants, Yun-Txiin i Yun-Q'aah.

En Nom Anor va estar convençut durant uns instants que els incendis sobtats es devien a bombes incendiàries llançades per caces de l'Aliança que havien aconseguit travessar els buits dels dovin basal de Coruscant. Des del seu punt d'observació a la part alta de l'escalinata de corall Yorik, davant la Prefectura, va veure que sorgien conflagracions semblants en tots els barris de la ciutat, i més enllà.

Les flames prenien en la vegetació que envoltava les terrasses superiors dels edificis i de les torres, i el vent les portava a tot arreu. Però el vent calent i arremolinat va portar també al nas xato d'en Nom Anor la mala olor del gas de les maresmes. Es va girar, i va veure amb incredulitat sobre el paisatge de la ciutat una processó de bèsties yuuzhan vong de les que escopien foc. Va aixecar la mirada ràpidament.

Al cel hi havia pocs caces per justificar tants incendis, ni es veien indicis de bombardejos orbitals, de raigs de turbolàser ni de torpedes de protons. Llavors, va comprendre; i el cor se li va omplir de tal angoixa, que va caure de genolls i va seguir així fins que va poder recuperar l'alè i els sentits.

La responsable era el propi Shimrra! La Summe Senyor, més enllà de la raó i de la bogeria, havia realitzat un tracte amb el dhuryam per destruir Coruscant... el Coruscant d'en Nom Anor!

Amb la mateixa fredor despietada amb què havia enviat al Mestre Bèl·lic Nas Choka a una missió suïcida per enverinar Zonama Sekot, Shimrra havia decidit eradicar tot el que fos yuuzhan vong. S'havia convertit ell mateix en el verí antiyuuzhan vong que havia elaborat per a l'elit... ni que fos per venjar-se d'aquests mateixos Déus en els que abans havia afirmat que no hi creia.

En om Anor va deixar anar un crit de ràbia, sacsejant els punys cap al cel ple de fum i de cendres.

-Hauria d'haver-te matat quan vaig poder!

Es va posar dret treballosament, amb expressió cada vegada més trista a cada centímetre que ascendia. Tenia els punys tancats, i el seu únic ull li cremava. Tenia contreta la boca, gairebé sense llavis, així com els músculs sota les seves vestidures primes. El seu front inclinat estava tan inflamat com la ciutat mateixa.

Va estendre el braç i va colpejar a la gola a un guerrer que estava tan fora de si per la set de sang que no va veure venir el cop. El guerrer va caure sobre l'escalinata, ofegant-se, portant-se les mans a la gola, tancant els ulls amb força pel dolor. En Nom Anor va cridar a l'amfibastó del guerrer, que va acudir a ell, i el va rematar d'un sol cop. Va baixar per l'ampla escalinata sumit en l'estupor, mentre es despullava de la túnica verda i el turbant que l'identificaven com a administrador.

Al peu de les amples escales es va apoderar de les pells esparracades que vestia un Avergonyit mort, se les va posar i va començar a obrir-se camí entre la multitud fins al Lloc de Jerarquia, sense parar atenció al bany de sang que l'envoltava i dirigint-se a un alt munt de runa que era al centre de la plaça. Abans d'arribar-hi, va caure sobre ell un guerrer que el va obligar a retrocedir i lluitar, amfibastó contra amfibastó.

En Nom Anor aturà dos cops, es va ajupir i va ferir al seu rival als genolls; després, es va incorporar i va creuar en diagonal la cara del guerrer amb la punta esmolada de l'arma en forma de serp. El guerrer va cridar i va alçar les mans, i en Nom Anor li va travessar el coll. Va ascendir pel munt de runes mentre queien cossos al seu voltant. Allà, quan va estar sol al cim, va proferir un crit esgarrifós i va alçar el braç en el qual portava enroscada l'arma vivent.

-Jo sóc Yu'shaa, el Profeta! -va cridar amb tota la força dels seus pulmons-. Ha arribat la nostra hora! Jo us conduiré a la victòria!

A la Plaça de la Jerarquia es va produir un llarg moment de silenci atònit. Després, va sorgir un rugit entre els oprimits, i aquests es van llançar com una onada contra els guerrers, brandant armes improvisades, mentre la sang negra corria i esquitxava l'aire, i les cendres ardents els envoltaven com un sagrament enviat pels Déus.

* * *

Coruscant era el centre d'un remolí de destrucció de cent mil quilòmetres, assagetat per tot arreu per raigs de turbolàser, envoltat per la gola de les singularitats dovin basal, il·luminat per les explosions brillants.

-La festa està tal com la vam deixar -va dir en Han mentre el Falcó es dirigia veloçment a la batalla al centre galàctic.

-Aquella me la vaig perdre, pare -va dir la Jaina lacònicament des del seient del copilot.

-Jo també -va dir en Jacen des de darrere d'ella.

En Han va veure de reüll que el seu fill feia una ullada al sacerdot yuuzhan vong que anava al seient contigu.

-Harrar i jo estàvem en una mónnau, sobre Myrkr.

Penedint-se del seu comentari descuidat, Han va tornar a atendre els instruments de navegació del Falcó. La caiguda de Coruscant havia estat un dels dies pitjors de la seva vida, gairebé tan terrible com el de la mort d'en Chewbacca a Sernpidal. Tenia gravades a foc en la memòria les imatges de l'evacuació: els yuuzhan vong que es llançaven amb els seus captius contra els escuts planetaris; una pluja constant de naus espacials en flames; la Leia i ell intentant fugir de PortEst amb el petit Ben, amb C-3PO, un droide CYV i un làdalum en un test...

La seva fugida, sabotejada en l'hangar del Falcó per la senadora Viqi Shesh, disfressada, i un noi innocent de dotze anys anomenat Dab Hantaq-Tarc, que s'assemblava al jove Ànakin. La mort de l'Adarakh, guardaespatlles de la Leia, a mans de la Shesh. El cel, ple de boles de plasma encegadores. Torres que s'enfonsaven, la fugida desesperada de la gent cap als pocs vaixells transgalàctics i iots del govern que quedaven a la superfície...

I a anys llum de distància, en el món de Myrkr, en la Vora Interior, l'Ànakin morint, la Jaina fugint en una nau enemiga robada, Jacen capturat o rescatat, segons es mirés, en mans de la Vergere. En Han va tancar els ulls amb força recordant la seva desesperació.

-Festa -va dir Harrar de sobte-. Molts guerrers nostres diuen així als combats. Tens fusta de Comandant Suprem, Han Solo.

En Han va deixar anar una breu rialla, recordant que en Jacen havia dit que el sacerdot estava fascinat amb ell.

-Gràcies per haver pensat en mi, Harrar; però, digui el que digui la gent, a mi m'agrada la meva cara tal com està.

Jacen i Harrar, que se sentia intranquil, havien pres els seients del darrere de la cabina de comandament, després que la Leia i en Luke pugessin a les torretes de quadrilàsers. Mara, Kenth, Tahiri, Cakhmaim, Meewalh i els droides anaven en el compartiment davanter. Han pensava mantenir activada la gravetat artificial del Falcó el màxim temps possible, encara que li costés una mica d'energia, per evitar que la gent rebotés d'un costat a un altre per dins de la nau.

Les naus capitals de l'Aliança concentraven el foc cap a la cara il·luminada de Coruscant, però la batalla es lliurava a tot el planeta. Seguien arribant destructors estel·lars, creuers i fragates de rutes de l'hiperespai poc usades des de temps de l'Antiga República; les forces enemigues pujaven pel pou de gravetat per reforçar la flota de defensa. Els yuuzhan vong estaven molt dispersos però ben consolidats sobre l'equador, per sobre del que havia estat la ciutat de l'Imperi i de la Nova República, a l'hemisferi occidental.

Encara no havia traspassat cap nau capital de l'Aliança el bloqueig de naus d'un quilòmetre de llarg, eriçades d'armes, però centenars de caces havien penetrat en les línies enemigues i atacaven els desplegaments de dovin basal en òrbita en els límits de l'atmosfera de Coruscant. Ara li tocava al Falcó intentar passar. Era el contrari del que havia hagut de fer en Han per sortir fora de perill amb el vaixell de càrrega de Zonama Sekot. Allà, en les parts superiors de la coberta planetària, s'havia lliurat una batalla vertiginosa entre coralites i caces sekotans.

Segons el que havien explicat Kyp i els altres pilots Jedi al Luke, els coris s'havien desorientat trobant-se amb naus vivents. Però els Jedi havien descobert també que la magistrada Jabitha no havia exagerat en absolut quan va dir que les naus sekotanes només servien per a la defensa. Solia passar que els caces de la flota no disparaven fins que no els disparaven a ells, i malgrat la seva agilitat sorprenent, no envoltaven als coralites sinó que, més aviat, s'aparellaven amb ells, seguint les seves maniobres.

A dos-cents mil quilòmetres del món vivent flotava el grup destacat enemic que havia transportat als coralites, juntament amb la nau-raïm portadora de yammosk que els guiava. Ningú sabia encara amb exactitud per què havia enviat a Zonama Sekot part de la seva flota el Mestre Bèl·lic Nas Choka, però era lògic suposar que els yuuzhan vong no tardarien molt a dirigir-se al planeta amb les seves naus capitals. Encara que s'havia comunicat que estaven en camí el Ventura Errant i la flotilla de la Tenel Ka de Dracs de Batalla i de creuers classe Nova, era poc probable que poguessin imposar-se al grup destacat.

Wedge Antilles i Keyan Farlander, que lliuraven una ferotge batalla en les proximitats de Muscave, no podrien donar-los suport mentre no arribés la Primera Flota d'en Kre'fey a rellevar-los. Amb tanta acció en el sistema de Coruscant, des de Vandor III fins a les franges de gel d'Ulabos, Han havia pensat en la possibilitat de realitzar una sèrie de microsalts amb el Falcó. Però finalment havia decidit fer saltar la nau directament fins a Coruscant. Havien tornat a l'espai real dins de les línies de l'Aliança, però prou propers al seu objectiu com per quedar impressionats pel que veien. Coruscant, verd i blanc on abans regnava la brillantor de la llum artificial; amb les restes d'una lluna destrossada en òrbita al seu voltant; els seus casquets polars, reduïts a icebergs, els resultava pràcticament un món desconegut. Va sonar una nota al tauler de comunicacions i una veu de baríton va parlar pels altaveus de la cabina.

-Falcó Mil·lenari, aquí el control del Dret de Comandament. El vostre millor punt d'inserció es troba ara en el sector Bacta, vuit-u-set. Però us mantindrem informats de la situació.

La Jaina es va inclinar cap endavant per estudiar la pantalla tàctica.

-Rebut, Dret de Comandament. I gràcies per l'ajuda.

-Falcó Mil·lenari, el gran almirall Pellaeon us desitja bona sort.

-Digues el mateix de la nostra part -va dir en Han pel micròfon dels seus cascos.

La Quarta Flota d'en Pellaeon, entre la qual figurava un trio de destructors estel·lars i diversos creuers de classe Strike i Carrack, bombardejava el grup de combat yuuzhan vong. Els dovin basal orbitals havien quedat aclaparats pel bombardeig en diversos punts, però el comandament de l'Aliança només emprava les zones debilitades com a corredors per infiltrar naus de transport de tropes i els esquadrons de caces que les escortaven.

-Sembla que el vostre Mestre Bèl·lic té en compte l'informe d'en Jacen Solo, segons el qual el bombardeig farà que el Cervell Planetari deixi inhabitable el planeta -va dir en Harrar a l'orella dreta d'en Han.

Han, mirant la confusió que regnava a la superfície del planeta, va respondre:

-Em sembla que el Cervell Planetari ja ho està fent pel seu compte, sense que l'hi digui ningú.

Quan el Falcó s'acostava al punt d'inserció, es van situar dos Ala-X al costat d'ell, una a cada costat.

-M'alegro de veure-us, Falcó Mil·lenari -va dir un dels pilots per la xarxa tàctica-. Us importa que baixem amb vosaltres?

-Qui escorta a qui? -va preguntar la Jaina.

-Diguem que és una festa amb tres convidats -va dir l'altre pilot.

-Una festa -va murmurar en Harrar.

La nau espacial on estaven allotjats els dovin basal orbitals es podia confondre amb els fragments de la lluna destrossada deliberadament de Coruscant, però els buits que generava eren tan grans com estadis de bolaxoc. Amb els Ala-X enganxats als seus costats, Han va desviar el Falcó cap a estribord per fer-ho passar entre dos enormes singularitats d'escut. La nau no havia acabat de travessar el pas estret entre els dos buits, quan es va obrir un tercer.

-Llanceu una mica de menjar a aquesta cosa! -va dir la Jaina per la xarxa.

Els pilots dels caces van respondre deixant anar parelles de torpedes de protons. Les boles ardents, desviades a l'instant del seu rumb, van ser ingerides per l'anomalia gravitacional. Mentre el dovin basal estava distret per un moment, Han va activar els impulsors subllum per augmentar bruscament la velocitat, i va fer passar al Falcó davant les seves gargamelles. Es va obrir davant la nau una nova singularitat, però aquest cop en Han va aprofitar hàbilment els impulsors de frenada per apropar el Falcó prou com perquè la gravetat l'impulsés al voltant del buit i el llancés més a prop de l'atmosfera. Va fer el mateix amb el quartet següent de pous, aprofitant les distorsions gravitacionals per impulsar la nau d'uns als altres, seguint un curs sinuós. El Falcó se sacsejava i tremolava, i els motors es queixaven, rugint, però la jugada va tenir l'efecte d'impedir que la nau fos arrossegada del seu rumb.

Un dels Ala-X no va tenir tanta sort. Mentre el pilot intentava confondre al dovin basal amb foc granejat i els dos torpedes que li quedaven, la singularitat de la criatura es va estendre i es va apoderar del caça, que es va desintegrar abans de desaparèixer del tot. El Falcó anava baixant, deixant un rastre sinuós d'energia blava, però els dovin basal no eren l'últim obstacle. Un creuer matalok que ascendia pel pou va veure el vaixell de càrrega i li va vomitar una salva de míssils de magma des dels seus llançadors de plasma d'estribord.

-Desviant energia als deflectors -va dir la Jaina sense que ningú li ho indiqués.

En Han virà bruscament a babord i va començar a sortejar la tempesta de projectils. L'Ala-X que havia baixat a la cua del Falcó era a prop, però no podia seguir la velocitat de la nau major. En Han intentava tornar al rumb primitiu per protegir al caça, però fins i tot el propi Falcó tenia una capacitat limitada per girar i desviar-se. La roca fosa va arribar a esquitxar les pantalles del Falcó, però el gruix de l'andanada va deixar enrere les mandíbules i va donar de ple a la desventurada Ala-X. En Han va contenir una paraulota i va empènyer la palanca de control, fent caure el Falcó com una pedra en rumb directe cap al matalok ascendent. Disposat a veure-s'hi cara a cara amb el creuer, tenia armats els llançamíssils d'impacte, quan van començar a sonar les alarmes de proximitat.

-Quatre coris a estribord! -va dir la Jaina-. Rumb d'intercepció!

En Han va fer una finta ràpid com el llamp.

-Saluda de la meva part a la teva mare i al teu oncle!

Els coris, manifestant el seu menyspreu habitual cap a les tàctiques evasives, van sortir de la formació i es van dirigir cap al Falcó per vectors diferents, disparant a rang màxim. En Han va sentir que començava el sotragueig dels quadrilàsers superiors i inferiors i es va escorar lleument cap a estribord perquè dues de les naus hostils quedessin ben a l'abast. Els canons poderosos, enganyant les singularitats d'escut generades pels dovin basal, van començar a arribar al seu objectiu immediatament, castigant els cascos de corall Yorik dels coris. Un últim tret de la Leia, que operava la torreta dorsal, va fer que una de les naus col·lisionés amb l'altra.

-Bon treball! -va dir en Han-. Ara, intenta lliurar-te dels altres dos!

Els canons sincronitzats van començar a espetegar de nou, enviant salves de color verd viu d'energia devastadora contra els perseguidors del Falcó. Es van obrir immediatament buits davant els morros roms dels coris amb forma de falca, i la majoria dels raigs dels quadrilàsers van quedar absorbits, però alguns trets d'en Luke van arribar a passar, i van volar per l'espai fragments de corall Yorik. El cori davanter es va separar de sobte i va intentar enganxar-se al Falcó en la que seria la zona més vulnerable d'una nau corrent. En Han es va limitar a aplicar energia, va baixar el morro i va baixar en picat cap a la superfície del planeta. El cori, frustrat, va enviar un raig de projectils de plasma, però l'únic que va rebre a canvi va ser una cortina de foc de làser.

El coralita va rebre diversos impactes i va començar a tentinejar ara que es desprenien diversos fragments de l'ampla popa. La nau, avariada, va començar a rotar de manera incontrolable i va emprendre una llarga caiguda cap al planeta, deixant enrere una estela de fum i de pols de corall Yorik. El cori supervivent va mantenir la seva posició seguint el picat en espiral del Falcó, sense deixar de disparar. Quan el plasma va començar a passar-li a prop, Han va dirigir energia cap als escuts posteriors i va reduir el perfil de la nau fent un mig gir que la va fer presentar el costat d'estribord.

Luke i Leia disparaven ràfegues sincopades que començaven a desgastar el dovin basal i a travessar els petits buits que aquest aconseguia produir. El cori, que havia rebut impactes convergents a la proa, va aixecar el morro i es va partir en dos. El Falcó va deixar les maniobres evasives, va traçar un llarg viratge i es va dirigir ràpidament a l'espai buidat. En Han aixecà la proa, va estabilitzar la nau en horitzontal i va posar rumb a l'horitzó.

-Avisa al Luke que vaig a desactivar la gravetat artificial -va dir a la Jaina-. Si sap el que li convé, sortirà d'aquesta torreta ventral.

A la poca estona, el Falcó sortejava els alts cims coberts de bosc que s'alçaven a l'est del Recinte Sagrat. Més avall hi havia camps de víllip, llacs de color ataronjat, units per canals, i pedreres de corall Yorik, en algunes de les quals es veien coris a mig formar. Sorgien flamarades en forma de fong dels canons profunds, i les microtempestes transportaven vegetació ardent cap a altres zones de bosc llunyanes.

-Ens han detectat -va dir la Jaina-. S'aproximen coralites pel sud.

En Han va prémer l'accelerador, fent passar el vaixell de càrrega sobre un turó incendiat, i va caure de nou cap a l'àmplia plana on s'havia alçat la ciutat de l'Imperi i de la Nova República. Havia de recordar-se a si mateix constantment que allò sobre el que volava no eren turons sinó estructures enterrades; que allò que semblava un barranc havia estat un bloc d'edificis residencials de diversos quilòmetres de llarg; que els cràters geomètrics que esquitxaven el paisatge eren els fonaments dels mateixos edificis, plens ara de boscos frondosos o d'aigua de color blau cobalt.

-Serà millor que passem a la freqüència tàctica -va dir.

Quant la Jaina va haver marcat la freqüència en el tauler de comunicacions, va sonar una nota.

-Un radiofar -va dir al Han.

A la pantalla sensora que seguia el terreny va aparèixer un mapa del districte governamental creat pels yuuzhan vong. La Jaina va tocar amb l'índex un punt parpellejant.

-Aquest és el nostre punt de reunió.

Llavors s'hauria d'haver fet visible la muntanya Umate, el pic més alt de les muntanyes Manarai. Però el que es va fer visible llavors va ser un immens cràter que abastava tot el que havia estat la Plaça dels Monuments. Sobre les restes de permacret de l'estadi en ruïnes estaven posades esbarts de criatures alades, semblants als voladors d'aspecte d'aus marines que havien vist Han i Leia a Selvaris. A la base de l'antic elevador, no lluny d'on havia d'estar l'amfiteatre Kallarak, hi havia un altre cràter immens, l'interior estava cobert d'un bosc espès en flames.

En els vessants costeruts, ramats de bèsties de sis potes i canilles de gossos-llangardaix terroritzats corrien intentant desesperadament salvar-se. El fum era més dens als voltants del Recinte Sagrat. PortEst, on havien viscut els Solo i on Han tenia el lloc d'atracada del Falcó, no era més que un record. Monstruositats semblants a dirigibles, que vomitaven flames, recorrien, tentinejant, les ruïnes dels Jardins botànics Skydome, de la Columna dels Comuns i de Cims Calocour.

En Han veia per tot arreu les petjades dels danys increïbles causats per l'artilleria i per la caiguda de les plataformes de defensa golanes, de les aerogrues i dels satèl·lits de transferència d'energia solar. Edificis que s'havien aixecat durant mil anys havien quedat reduïts a enderrocs o servien d'espatlleres per al creixement de la profusa vegetació procedent d'un altre món. Cremaven els incendis sobre la superfície i pujaven al cel núvols de fum. Entre les clarianes dels núvols, Han veia multituds de yuuzhan vong civils que corrien esvalotats per tot arreu. El Falcó, perseguit de nou per coralites, va solcar el paisatge urbà devastat i va descendir després a abismes i corredors ardents i plens de fum espès. El paisatge estava cobert de restes de ferrociment. Els esquelets de les superestructures adoptaven angles estranys, com escultures experimentals.

-Aquest lloc ja no té solució -va dir la Jaina amb veu de tristesa.

-És clar que en Shimrra pensa el mateix -va dir en Harrar, igualment descoratjat. En Han desvià lleugerament el Falcó cap al nord i va emprendre un lent descens entre el fum. Va comprendre que anaven a baixar a l'extrem occidental de l'Esplanada Glitannai, però sobretot perquè li ho deia el mapa. La Glitannai, que abans havia estat una zona elegant de botigues i de restaurants al llarg dels extensos terrats dels edificis de la Plaça Judicial, era ara un canó profund, travessat en diversos punts per ponts de forma orgànica i que transportava un curs d'aigua agitada cap a la Ciutadella. Els soldats de l'Aliança, que sabien de l'arribada del Falcó, van començar a sortir a una àmplia terrassa protegida que dominava l'antic passeig, i que els comandos havien habilitat com a zona d'aterratge.

En Han va activar els repulsors, va dirigir la nau cap a la lleixa i la va deixar reposar sobre el seu suport d'aterratge. Per a més seguretat, va fer baixar el canó de làser repetidor des del seu compartiment ocult en el casc davanter i va activar la placa interruptora que impediria que l'arma danyés la rampa d'aterratge o el suport. En Han va ser l'últim que va sortir de la cabina i es va trobar la Leia, Luke, Mara, Tahiri i Kenth, que esperaven amb els vestits biològics ja posats.

Mentre en Jacen i la Jaina es posaven els seus vestits, Han va prémer amb el palmell de la mà l'interruptor, disposat sobre la mampara, que feia sortir la rampa d'accés.

-Cakhmaim, Meewalh, quedeu-vos a bord amb els droides -va cridar cap al compartiment davanter-. No ens quedarem aquí molt temps.

Els membres de l'equip de desembarcament Jedi van baixar de pressa per la rampa, acotant els caps. Un vent abrasador i que arrossegava residus udolava sobre la terrassa, assotant els vestits de protecció ambiental que portaven els soldats que es van acostar a la nau.

-Benvinguts a casa -va dir en Judder Page, cridant per fer-se sentir entre el soroll de dos Ala-A que passaven sobre ells-. A la Necròpolis, com l'anomenem.

* * *

En Page, com els seus camarades, portava una retromotxilla i casc, i portava un rifle làser. Al llarg de la vora de la terrassa estaven disposats una dotzena de droides CYV. Al Han no li va estranyar veure un parell d'Espectres entre els membres de l'escamot de comandos, però Pash Cracken era l'última persona amb qui havia pensat trobar-se'l. La Jaina va quedar més atònita encara veient a Jag Fel, que estava esperant amb alguns altres un transbordador que els portaria fins a PortEst, on hi havia diversos caces sense pilot. La Jaina va anar a reunir-se amb Jag, mentre Page començava a posar al dia al Luke, Kenth, Mara i Jacen sobre la situació al planeta.

-Els Avergonyits s'han alçat en armes, però corre la veu que Shimrra ha ordenat el seu extermini. Els està acusant de tots els revessos que han patit els yuuzhan vong, i està disposat a fer morir fins a l'últim d'ells, juntament amb el propi Coruscant.

-Són poderoses les defenses del Recinte Sagrat? -va preguntar en Luke, mentre el vent li agitava els cabells davant la cara.

-Diversos milers d'efectius terrestres, alguns soldats esclaus reptoides -va dir en Cracken-, però poca cosa pel que fa a suport aeri. La majoria dels coris han pujat -va afegir, assenyalant el cel il·luminat.

-Tant millor per a nosaltres -va dir en Luke.

La Leia es va avançar entre el vent udolant per abraçar al seu germà i a la Mara, i va abraçar després al Jacen com si no volgués deixar-lo marxar. Va fer el mateix amb la Jaina, després que aquesta hagués saludat a Jag i s'hagués acomiadat d'ell.

-Luke... -va començar a dir la Leia.

-Estan al meu càrrec, Leia -va dir en Luke, referint-se a la Jaina i a Jacen-. Però a tots nosaltres ens custodia la Força.

En Han abraçà els seus fills i la Mara, i va recolzar després les mans a les espatlles d'en Luke.

-Ens les hem vist pitjors, oi que sí?

En Luke va somriure.

-Tantes vegades, que ni me'n recordo de totes.

En Han va assentir amb el cap amb serietat.

-Llavors, pot ser que haguem de procurar que aquesta sigui l'última.

-Estic disposat a això, si tu ho estàs.

-Mira'm, i veuràs -va dir en Han. Va envoltar la Leia amb el braç i va començar a acompanyar-la de nou cap al Falcó, seguint als Jedi, als comandos d'en Page i als droides CYV que havien sortit. A la rampa, la Leia va deixar anar un sospir i ell va alçar la vista cap a ella.

-I la nostra pròxima jugada es...

-Posem rumb al Cervell Planetari.

-I quan arribem allà...?

En Han va prémer els llavis.

-Espero que a Harrar se li ocorrerà alguna cosa.

* * *

La nau vivent forjada a partir dels companys-llavors als quals s'havia vinculat Kyp solcava en silenci i sense esforç el cel turmentat de Zonama Sekot. Les coralites travessaven per parelles i trios la coberta del planeta per atacar les naus que havia format el planeta mateix per defensar-se d'ells; però cap havia arribat a la superfície. Els pocs que havien aconseguit esquivar els pilots Jedi havien estat repel·lits pel mateix Zonama, amb potents corrents ascendents o amb generadors de gravetat invisibles que havien llançat als coris fins a la vora de l'espai, repel·lits d'una manera que recordava a Kyp la manera en què es repel·leixen els pols del mateix signe de dos imants.

En Kyp portava ja massa temps mesurant-se i perseguint-se mútuament amb un pilot concret de coralita, però cada vegada que en Kyp posava el cori en el punt de mira, les armes de la nau sekotana havien fallat, o potser s'havien negat a disparar. El mateix podia dir-se del cori, el yammosk controlador, creient erròniament que el pilot disparava contra un altre de la seva espècie, imprimia un moviment lateral al coralita per fer-li fallar el tret. Kyp percebia vivament les estirades gravitacionals del yammosk, però també sentia estirades i sacsejades procedents de Sekot. La consciència de Zonama estava manipulant les naus Jedi, obligant-les a volar amb aquesta mateixa sensació neguitosa de conformitat que manifestaven els coralites en el seu vol. Tant les naus yuuzhan vong com les dels Jedi traçaven una dansa aèria zigzaguejant amb una coreografia que els hi venia imposada des de lluny.

Una dotzena de naus sekotanes, un bombarder Skipray i un parell d'Ala-X no haurien estat una força adequada per a protegir tot un món contra qualsevol dels enemics que havien posat a prova la resistència de la Nova República durant els últims vint anys. Però els yuuzhan vong no eren un enemic corrent, i Zonama Sekot tampoc era un món corrent, ni molt menys. Els yuuzhan vong havien demostrat des del primer moment que feien la guerra seguint les seves regles pròpies, centrades en el desafiament, en l'honor i la persistència fins al final. Així com els seus sacerdots es posaven al servei d'un panteó de Déus cruels, els pilots de les seves naus de guerres renunciaven a les seves decisions individuals per obeir les ordres de la criatura amb tentacles que els coordinava durant la batalla.

El seu sentit de l'honor estava tan distorsionat per la seva devoció cega al sacrifici com distorsionat estava l'espai local pels dovin basal que impulsaven les seves armes i que els escudaven.

Per sobre de tot el que havia aconseguit l'Aliança, era la subordinació inflexible dels yuuzhan vong a la voluntat dels Déus i la importància dels captius el que els havia costat centenars de naus i vides incomptables a Ebaq IX, a Obroa-Skai i en altres camps de batalla. Encara que eren extraordinaris com a espècie, i com a guerrers, aquest valor temerari i aquesta falta de flexibilitat seva podia acabar per costar també la victòria de Zonama Sekot.

Això, suposant que els Jedi arribessin a acostumar-se a pilotar les naus sekotanes, va pensar en Kyp. Hi havia calgut valor només per seure a les cabines vermelles i verdes palpitants. La coberta era semblant a la transparència d'un coralita, d'aspecte de mica, però era càlida al tacte, com tota la resta de la cabina. El control principal, que podia comparar-se amb un comandament de direcció, accelerador i disparador d'armes tot en un, s'havia estès pel seu compte i s'havia enroscat a la mà dreta, adaptant-se a la seva forma com es remorejava que s'havien adaptat a la mà de l'Ànakin Solo alguns controls de l'Estació Centràlia. La consola era un sistema organiforme de palanques de control que semblaven lligaments, d'interruptors amb consistència de bufetes o de pell endurida, i de pantalles de seguiment tan fluïdes com les que es veien a bord d'un creuer Mon Calamari.

La cabina s'omplia d'olors que eren successivament embafadores i penetrants, com si volgués fer indicacions olfactives al pilot, a més de les audiovisuals i tàctils. Més important encara, la nau mantenia una mena de diàleg telepàtic amb la ment del pilot. No hi havia cap droide astromecànic que informés de l'estat dels sistemes; no hi havia cap interfície per mitjà d'una caputxa de cognició, com n'hi havia a la nau yuuzhan vong robada que havia rebut el nom de Mentidera.

Però la nau sekotana incorporava algunes qualitats d'unes i altres parlant al pilot telepàticament. La nau no tenia veu; no es tractava d'una telepatia com la que havien perfeccionat els Jedi; però en Kyp era capaç de percebre el que sentia i pensava la nau, de la mateixa manera que havia estat capaç de percebre les sensacions dels petits i entremaliats companys-llavors que s'havien penjat d'ell. Tot allò formava part del funcionament normal de la nau, tal com havia succeït amb les naus que havia proporcionat Zonama Sekot als pocs pilots afortunats de temps de l'Antiga República que havien estat prou adinerats per adquirir-los, i que havien establert la vinculació necessària amb els companys-llavors.

Però, com deia en Han Solo sempre que parlava del Falcó Mil·lenari, les naus Jedi havien patit algunes modificacions especials. A semblança dels coralites, les naus eren capaces de llançar plasma; però, a diferència dels coralites, no tenien escuts, i es defensaven, en canvi, amb la seva agilitat sorprenent. Mancats d'impulsors d'ions, d'intercanviadors de calor, de toveres d'escapament o de res que s'assemblés als components dels motors convencionals, les naus eren més veloces que els Ala-A i més manejables que els caces TIE.

En Kyp començava a concebre'ls com a equivalents sekotans dels sabres làser. No era indispensable que el pilot fos Jedi (les naus no requerien cap connexió especial amb la Força), però el rendiment de la nau semblava relacionat directament amb el grau en què el pilot era capaç de renunciar a si mateix, de perdre el seu ego i buidar-se. Saba, Lowbacca i Tam Azur-Jamin (els codis d'avís respectius eren Murmuris, Flocs i Silenciós) ho estaven demostrant.

En Kyp quedava sorprès amb les maniobres que executaven, fins al punt que de vegades deixava d'atendre la batalla. Malgrat el seu talent, del seu domini de la Força, ell encara no era capaç d'imprimir moviments com aquells a la seva nau. O no seria que a la nau li resultava difícil fer aquells moviments per a ell? El comunicador d'en Kyp va sonar. Al llarg dels últims anys (des de Myrkr), els Jedi havien anat aprenent a comunicar-se entre si per mitjà de fusions en la Força; però els estava resultant difícil mantenir tals fusions alhora que atenien les naus sekotanes i volaven per l'atmosfera del món vivent.

-Kyp, et vas acostumant a això? -li va preguntar en Corran Horn.

La transmissió entre les naus es retransmetia a través de l'Ombra de Jade, que es trobava en òrbita estacionària a la vora de la zona de batalla; sense pilot, però amb els circuits esclaus i les mesures defensives connectades.

-Em preguntava si la nau li costava acostumar-se a mi.

-Jo pensava el mateix. Em vaig manejar molt millor amb la nau sekotana que la Tahiri i jo vam pilotar des de Coruscant. O sigui, jo sé que apunto bé, però molts dels meus trets fallen, tot i que no hi ha cap buit entre el blanc i jo.

-És una mica pel fet que Sekot no vol que matem.

-Jo tinc la meva teoria al respecte -va dir en Corran-, però me la reservo per a una altra ocasió.

-Llavors, per què hem pujat aquí? Per fer bonic?

-Potser el mateix que hi ha entre Sekot i nosaltres es produeixi entre les naus i nosaltres. Sekot encara està intentant acostumar-se a nosaltres. Quan ho aconsegueixi, podrem apuntar amb més precisió.

-O sigui, que he de concebre això com una mena de boig vol simulat -va dir en Kyp.

-Amb una diferència. Els que estan aprenent són les naus.

En Kyp va reflexionar sobre aquestes paraules després d'haver tallat la comunicació amb Corran. Potser no fossin només les naus les que estaven aprenent. Per què s'havien unit els companys-llavor a alguns Jedi i a altres no? Hauria alguna cosa a veure amb què en Kyp havia destruït un món, la Saba havia vist destruir un altre, i tant l'Alema com Corran es consideraven responsables de la destrucció dels seus? S'haurien unit companys-llavor a Ganner Rhysode? I Wurth Skidder? I Miko Reglia, aprenent del propi Kyp? S'hauria unit a l'Ànakin? Què era el que entenia Sekot sobre ells, que no entenien ni ells mateixos?

Següent