La Força unificadora (XXXIV)

Anterior

CAPÍTOL 34

El Mestre Bèl·lic Nas Choka va fer una darrera mirada a Yuuzhan'tar mentre els potents dovin basal de la Muntanya de Yammka es disposaven a arrossegar la nau cap a l'hiperespai per al curt viatge fins al món anomenat Muscave, de la part exterior del sistema. L'hemisferi verd que era Yuuzhan'tar havia canviat espectacularment en el breu termini transcorregut des que l'armada havia partit cap a Mon Calamari. S'alçaven columnes de fum pels cràters volcànics; li faltava una de les seves llunes, i el pont dels Déus s'havia enfonsat, de manera que els dovin basal posats en òrbita que protegien d'atacs al món havien de deglutir roques sense descans. I en aquesta ocasió no hi havia cap cerimònia grandiosa.

Ni una benedicció de comiat d'en Shimrra, ni banys de sang dels sacrificis per als guerrers i els navilis de guerra. Yuuzhan'tar semblava exposat, mal disposat per defensar-se. Però en Nas Choka confiava que el Summe Senyor Shimrra s'ocuparia d'allò. A més, i més important, Yuuzhan'tar només podia sucumbir davant l'enemic si l'armada fracassava en la seva missió de destruir Zonama Sekot. En aquest cas, en Nas Choka no viuria per veure la reconquesta del planeta. Els yuuzhan vong haurien estat considerats indignes pels Déus, i moririen individualment i com a espècie; i els Déus haurien de crear uns nous éssers dignes de criar-se, com ja havien fet en altres tres ocasions, abans que arribessin a existir els yuuzhan vong.

En Nas Choka havia acceptat la saviesa d'en Shimrra en la qüestió de Zonama Sekot. El Summe Senyor havia tornat a demostrar la seva genialitat, el que havia reforçat, al seu torn, la fe d'en Nas Choka en haver-se posat de part d'en Shimrra per ajudar a enderrocar Quoreal del tron ​​de pòlips. Però en Nas Choka albergava en secret una desconfiança cap a la Deessa Mentidera, Yun-Harla. La traïdora amb plomes, Vergere, havia estat familiar de les sacerdotesses de Yun-Harla. També l'eminent Harrar havia estat devot d'ella, i pel que semblava s'havia esvaït de la faç de Yuuzhan'tar.

Pitjor encara, la Mentidera havia consentit durant algun temps, sense intervenir, que una Jedi adoptés la seva personalitat. Llavors, què anava a impedir-li que traís ara als yuuzhan vong? Era possible que la Deessa, cansada que Yun-Yuuzhan i Yun-Yammka la miressin per sobre l'espatlla, volgués provocar la destrucció d'allò creat per Yun-Yuuzhan, enganyant a Shimrra per fer-li creure una revelació falsa. En Nas Choka, per apuntalar la fe dels seus guerrers i la seva pròpia, havia ordenat que un grup de sacerdots de Yun-Yammka acompanyés a l'armada. Els sacerdots, després d'extreure sang de les llengües i els lòbuls de les orelles de tots els comandants suprems, havien ficat en un coralita els ngdin inflats que havien absorbit les ofrenes del sacrifici i l'havien enviat al buit, per davant de l'armada.

El Mestre Bèl·lic, amb les mans unides a l'esquena, va apartar la vista de Yuuzhan'tar. Va fer diversos passos sobre el sòl irregular de la coberta i va arribar davant el cor de víllip. La mestressa que s'ocupava del conjunt inclinà el cap en gest de subordinació.

-Vull parlar amb el cuidador que va a bord de la nau malalta -va dir en Nas Choka.

La mestressa va acariciar el víllip adequat, que es va invertir i va adoptar l'aspecte malaltís del cuidador que havia estat enverinat a Caluula.

-L'únic Víllip que em queda s'està morint, Mestre Bèl·lic -li va comunicar el cuidador, de color gris com la cendra. No té vigor per reproduir la teva cara, però crec que serà capaç de transmetre les teves paraules.

-Parla'm de la teva salut i de la de la teva tripulació, cuidador -va dir en Nas Choka-. Teniu vigor per dur a terme el que se us ha manat?

Els gruixos llavis del víllip van formar paraules.

-Han mort quatre Aniquiladors; en queden sis; nombre suficient per pilotar aquesta nau malalta. Si jo segueixo viu, és només gràcies a diversos compostos químics que vaig aconseguir barrejar i ingerir abans que em dominés la paràlisi; però em queda poc temps, Mestre Bèl·lic.

-Si cal, enviaré a guerrers sans i víllips joves perquè us ajudin, cuidador. Però només tu ets capaç de mantenir viva la nau. Si mors abans que arribem a Zonama Sekot, tot estarà perdut.

-Em temo que és incapaç de passar a l'espai fosc, Mestre Bèl·lic.

En Nas Choka va fer cruixir les dents llimades i es va tornar cap al seu tàctic en cap.

-Digues quines opcions tenim.

-Deixar que se l'empassi una nau major, Mestre Bèl·lic -va dir el tàctic-. És sacrificar una nau més, amb la seva tripulació; però és essencial per a la nostra tasca.

En Nas Choka va assentir amb el cap i es va tornar cap al víllip transmissor.

-Cuidador, mana als dovin basal, els víllips i les armes de la nau que reposin. Enviaré una nau de mida suficient perquè absorbeixi la teva i se l'emporti fins a Zonama Sekot per l'espai fosc. Un cop allà, els Aniquiladors pilotaran la teva nau des de la seva closca. Després, acompanyat de l'escorta que jo consideri necessària, aniràs amb la teva nau fins al món vivent.

-Un honor del qual no sóc digne, Mestre Bèl·lic.

-Si tens èxit, t'esperen uns premis amb els que no pots somiar, cuidador. Si fracasses, caurà sobre tu la deshonra d'haver condemnat a tota la nostra espècie a la desaparició.

Quan el víllip del cuidador va haver recuperat la seva forma familiar, Nas Choka va indicar amb un gest al tàctic que el seguís fins a la transparència de la bombolla de la cambra de comandament.

-Què has descobert dels plans dels nostres enemics?

-Muscave s'ha convertit en lloc de reunió del grup de combat de l'Aliança que va atacar Corulag, i d'una força encara més gran de naus capitals enviades des de Contruum. A hores d'ara, l'enemic s'interposa entre nosaltres i el nostre objectiu.

-Això forma part de la prova que hem de superar -va dir en Nas Choka amb tranquil·litat-. Abans que puguem atacar tan sols el planeta que els Déus han posat a les seves mans, hem de travessar les línies de l'enemic.

-Al mateix temps, l'enemic procura apartar-nos de Yuuzhan'tar.

En Nas Choka va grunyir.

-Han tramat un assalt enginyós.

-Compten amb la complicitat dels Déus, encara que ells no ho saben.

En Nas Choka va aixecar el puny dret.

-Nosaltres farem el mateix a Muscave, oferint-nos com esquer, perquè la nostra fletxa enverinada pugui volar directament cap al seu blanc. Ens presentarem com es presenta un guerrer, brandant el seu amfibastó amb desafiament al camp de batalla! -va assentir amb el cap amb gest de seguretat-. Quan arribaran a Yuuzhan'tar els infidels?

-Els comandants de l'Aliança ja han dividit la flota que van fer reunir-se a Contruum -va dir el tàctic-. Sospitem que els grups de combat desapareguts han saltat a l'hiperespai i apareixeran durant la nostra absència al voltant de Yuuzhan'tar, per tot arreu i procedents de vectors poc familiars. Un estudi dels records dels víllip de la batalla d'Ebaq IX ha revelat un paral·lelisme interessant.

»També allà l'enemic va emprar corredors de l'espai fosc que nosaltres no coneixíem. Però aquí s'acaba la semblança. Quan haguem clavat la nostra llança en la carn de Zonama Sekot, no caldrà llançar cap atac per terra, ni una àrdua caça de Jeedai. Els Déus, en veure que hem superat la prova, sumaran el seu poder a la nostra armada, i nosaltres podrem fer que els Jeedai deixin d'existir.

En Nas Choka va somriure lleument.

-No sol succeir que uns guerrers ben igualats tinguin ocasió de veure's les cares per segona vegada, en un camp de combat diferent -va fer una breu pausa, i va preguntar després-. Continua sense haver comunicacions dels Dominis Muyel i Lacap?

-Cap -va dir el tàctic-. Les seves naus de guerra segueixen en els sistemes estel·lars que els va concedir el gran Senyor Shimrra.

En Nas Choka va arrufar amb ràbia el llavi superior, cobert de tatuatges.

-Aquests també rebran un càstig ràpid i mortal.

* * *

No calia ser natural de Coruscant per adonar-se que el planeta havia conegut temps millors. Els holos que s'havien passat a les reunions preparatòries de la missió no feien justícia a la mesura que els yuuzhan vong havien transformat aquell món, i en com Zonama Sekot l'havia ferit. Encara que havia estat tan verd com Csilla, la capital dels txiss, era blanc, ara tenia grans zones ennegrides pel foc i solcades per rius sinuosos de lava. Jag es va fer càrrec d'aquella desolació amb una sola mirada, quan el seu Punyent va sorgir del ventre obert del destructor estel·lar Dret de Comandament. El complement de Punyents i Ala-X del Sols Bessons el seguia veloç, en formació de falca. Al costat de babord d'en Jag i una mica més enrere, volava l'Esquadró Murri; a estribord, els Espectres i els Asos Grocs de Taanab.

Al centre, protegits per l'ala més propera de caces, anaven tres transports de tropes dotats d'armament lleuger. Dues eren de la mateixa època del Temps Rècord, la nau bulbosa de 170 metres d'eslora que s'havia sacrificat a Coruscant poc després de la captura del planeta. El tercer era una nau anterior a l'Imperi, de gairebé 400 metres d'eslora, i que podia haver estat precursora del propi Dret de Comandament. El cos principal de l'armada yuuzhan vong havia realitzat el salt a la velocitat de la llum feia només una hora, però el Mestre Bèl·lic Nas Choka havia deixat en òrbita un nombre suficient de navilis per posar a prova el tremp de l'Aliança. Tot i que anaven arribant destructors estel·lars, creuers calamarians i naus artilleres corellianes, procedents de punts d'inserció no protegits, els yuuzhan vong eren capaços de presentar batalla a cadascun dels grups de combat.

La flotilla enemiga que es va precipitar a la trobada de la Quarta Flota estava composta d'anàlegs a creuers lleugers i creuers d'assalt, dels seus cascos sortien braços bifurcats on s'allotjaven posts de canons de plasma i raïms de coralites.

Coincidint amb l'aparició dels caces, els coris s'havien desprès dels braços d'on penjaven com percebes i es desplaçaven veloçment cap a l'exterior des de la vora del cercle protector de Coruscant, impacients per entrar en combat.

-Trios d'escut -va manar en Jag al seu grup per la xarxa tàctica. Manteniu-vos prop dels transports i atents a les correccions de rumb. No us deixeu arrossegar a enfrontaments individuals.

El grup estava compost a parts iguals per pilots txiss i de l'Aliança; però, per primera vegada des de la creació dels Sols Bessons a la base Jedi anomenada Eclipsi, no figurava entre ells cap usuari de la Força. Jag havia volat en un principi amb els Sols Bessons a Borleias, quan l'esquadró havia quedat sota el comandament de la Jaina, i havia volat amb ella durant la major part de l'any anterior a Galantos, Bakura i en altres campanyes. La preparació dels dos, a més de l'afecte profund que sentia per ella, li feia pensar de vegades que s'havia tornat sensible a la Força; o, almenys, a l'ocupació de la força per part de la Jaina.

A Hapes, i en ocasions tan recents com la de Mon Calamari, on havia quedat avariat l'Ala-X de la Jaina, Jag se sentia capaç d'intuir les necessitats o les peticions d'ella. La Jaina, incapaç de comunicar-se amb el seu esquadró, havia cridat amb la Força, i Jag l'havia sentit; almenys, amb la claredat suficient per intuir les ordres de la Jaina i retransmetre'ls-hi als seus companys de vol. Ara que no estava la Jaina (que, segons Gavin Darklighter, estava a Zonama Sekot), el grup de caces semblava menys manejable, encara que en Jag seguia mantenint un fort vincle de combat amb els pilots txiss, sobretot amb la Shawnkyr i amb l'Eprill.

-Cap de Sols Bessons -va dir la veu del control del Dret de Comandament-. Porta el teu grup al Sector Sàbacc, zero-sis-sis. Ens disposem a avivar les coses.

En Jag havia volat a Esfàndia amb la nau del gran almirall Pellaeon, i la veu li resultava tranquil·litzadora.

-Entesos, Dret de Comandament. Anem a zero-sis-sis.

L'ampli viratge cap al sol va deixar al trio de transports amb el seu escorta de caces sobre la part de Coruscant per on es feia de dia. Així que el grup es va haver apartat del Dret de Comandament, totes les seves bateries de quadrilàsers d'estribord van començar a vomitar foc. No lluny del destructor estel·lar, i en alineació similar respecte del planeta, dos Mon Calamari MC80B i el creuer Intrèpid van afegir a la tempesta de llum les seves andanades encegadores. La meitat de la potència de foc total anava dirigida als coralites que arribaven veloços; diverses dotzenes d'aquests es van evaporar a l'instant. L'altra meitat anava dirigida al que quedava de l'anell planetari de Coruscant, que havia tingut una vida tan breu. Picat per càrregues massives de llum coherent i de torpedes de protons d'alt rendiment, els trossos més grans del que havia estat un satèl·lit natural es van trencar en milers de fragments encara menors, produint una tempesta de meteorits que Coruscant no devia haver conegut mai des de la seva formació com a planeta.

Van començar a obrir-se singularitats enormes mentre els fragments queien a les parts externes de la coberta planetària. Però els dovin basal que havien produït les anormalitats gravitacionals ja estaven sobrecarregats, i molts fragments queien en picat sense ser captats per ells, i es convertien en boles de foc en entrar a l'atmosfera.

Jag sabia que els escàners a bord de les naus capitals de l'aliança ja estaven analitzant les potències relatives de les singularitats i seguint les trajectòries dels meteorits que havien aconseguit superar l'escut gravitacional. Quan s'identifiquessin les zones de major càrrega, es transmetrien les seves situacions a les naus de transport i als caces. Feia menys de dos anys, el transport de tropes Temps Rècord havia portat la seva càrrega d'Espectres i de Jedi a la superfície de Coruscant en contenidors unipersonals. Però això havia estat abans que es posessin en òrbita els dovin basal. A més, ara no calia actuar amb discreció. Com havia dit a Jag algú de Contruum, «si no podem fer-los caure una lluna a sobre, almenys podem provocar una pluja de pedres».

-Sols Bessons -va dir el control del Dret de Comandament-, teniu finestres obertes en les coordenades quatre-dos-tres i quatre-dos-cinc. El transport Rothana s'està reorientant per passar seguint-vos.

En Jag va transmetre verbalment les dades als seus pilots, encara que no hi havia dubte que els ordinadors de navegació de cada caça havien rebut les correccions del rumb. El Sols Bessons, repartit en parelles i en trios, va formar a banda i banda de l'antiga nau de forma de falca i va començar a acompanyar-la cap a la zona d'infiltració. Els coralites, adoptant els vectors dels caces d'escorta, els atacaven per tot arreu, sortejant el núvol de fragments i augmentant-los amb projectils de plasma i goterons de pedra fosa. El Punyent d'en Jag, que volava just en el perímetre dels escuts de la nau de transport, rebia una sacsejada a cada projectil que donava en el blanc. El canal de comunicació era una confusió de veus de pilots que advertien de les passades de les naus enemigues o anunciaven la situació de les seves. Una llum explosiva inundà des de popa la cabina esfèrica de Sol Bessó U, i quan Jag va mirar les seves pantalles, va veure que Bessons Vuit i Onze havien desaparegut de la formació.

Comptava amb poc espai per maniobrar, i va procurar aprofitar-lo al màxim cada vegada que premia el disparador; però els coris comptaven amb l'avantatge de poder realitzar accions evasives, mentre que els caces havien de seguir endavant amb la seva missió d'escorta. Uns raigs de làser procedents del Dret de Comandament i apuntats acuradament van produir de sobte un passadís d'energia destructiva al voltant del transport i dels caces. Una dotzena més de coris es van convertir en aliment per als dovin basal que engolien meteorits.

Encara en la foscor, un creuer yuuzhan vong encertat pels trets convergents de tres naus de l'Aliança es va trencar i va esclatar.

Una segona nau, que vomitava llengües de foc des de la seva part mitjana, es va separar rodant a poc a poc de la seva òrbita i va començar a caure a l'atmosfera. Els dovin basal intentaven desesperadament fer-se càrrec d'allò més important, però cada vegada els superaven més fragments de roca. Però, amb tot el sobrecarregats que estaven, els bioides gegants seguien representant una amenaça per a qualsevol nau que s'aventurés massa a prop. Per això s'havia dotat als transports de dilatadors de l'impuls de la hiperona de disseny bakurà, que els hauria de permetre mantenir l'impuls fins i tot dins d'un camp d'intercepció. A Contruum, pocs havien manifestat confiança en el sistema, i en Jag va ser un dels primers pilots que va veure el per què.

El seu grup de caces d'avantguarda estava passant entre dues de les monstruositats orbitals yuuzhan vong, quan es van obrir dues singularitats pròximes que van atrapar la proa punxeguda de la nau de transport i la van arrossegar amb força cap a estribord. Els vells motors cilíndrics de la nau van intentar compensar l'estirada gravitacional inesperada, però no estaven a l'altura del desafiament. Els dilatadors improvisats van fallar, i els escuts deflectors van fallar també. La nau de transport va girar sobre el seu costat i va començar a caure.

Les capes de blindatge començaven a desenganxar-se del casc, i els mòduls superficials se sumien a la boca negra espiral de la singularitat. S'obrien bretxes que deixaven perdre una atmosfera preciosa i objectes mal subjectats. Després, es va produir una explosió en les profunditats de la nau, que es va obrir del tot. Van sortir a l'exterior vehicles terrestres, droides de combat i encoixinats antiacceleració, en alguns dels quals encara anaven fixats membres dels comandos.

El Sols Bessons va perdre tres caces en un obrir i tancar d'ulls. A babord, envoltat d'una llum solar daurada, una de les naus de transport més modernes s'escorava tan de pressa com li ho permetia la seva massa. L'Esquadró Murri s'havia tornat a formar al voltant de la nau i començava a acompanyar-la cap a l'atmosfera. En Jag va mirar amunt i a la dreta a la recerca de les segona nau de transport, però no la va trobar. Va veure, en canvi, als Espectres, que mantenien duels victoriosos amb coralites mentre avançaven cap als Sols Bessons.

La veu del Dret de Comandament va ressonar a les orelles d'en Jag.

-Cap de Sols Bessons, torna al zero-zero-tres. Passes a ser escorta del transport número u. Quant el teu grup es retiri, intentarem cremar un túnel fins a la superfície.

En Jag tirà del comandament de control. Les forces gravitacionals gairebé l'enfonsaven en el seu seient, mentre es desviava cap a babord. Els dotze membres del seu grup que quedaven van seguir-lo en formació, mantenint-se prou a prop un dels altres per formar escuts combinats. Per davant d'ells, la nau de transport número u havia caigut més enllà de la formació de dovin basal i es dirigia veloçment a la superfície, amb la proa arrodonida roent pel fregament. Feia vint anys, Coruscant havia estat alliberat de les forces imperials deixant anar en ell un grup de criminals que van sembrar la confusió, i sabotejant els generadors d'escuts del planeta. Ara, l'alliberament dependria en gran mesura de les accions d'un miler de comandos i d'un grapat de lluitadors de la resistència, a més de la possibilitat llunyana de mobilitzar els heretges yuuzhan vong convertint-los en força insurgent.

Les naus capitals van enviar foc de làser coordinat, tal com havien promès. El tiroteig sostingut, que guspirejava en passar per l'atmosfera, aniquilava tot el que trobava al seu pas, i va deixar una taca cremada en la superfície verda de Coruscant. Els caces i la nau de transport es van dirigir a tota velocitat a la zona nua, disparant pel camí als pocs coralites que havien sobreviscut a l'última pluja. El comandament va tremolar a la mà d'en Jag quan aquest va impulsar al Punyent cap a l'aire més dens. La nau es balancejava com si estigués a punt de desfer-se, però va aguantar.

Van començar a fer-se visibles elements de la superfície de Coruscant: pics i turons coberts de boscos; amples congostos plens de boirina no dissipada encara pel sol. Va anar reduint gradualment el seu angle de descens fins que volava directament cap al sol i en paral·lel respecte del terreny ondulat. Bandades d'aus negres, de tres metres d'envergadura, espantades pel rugit de les naus, començaven a volar des de les amples capçades dels arbres més alts. A la pantalla de navegació de la cabina es va formar un mapa amb un contorn que mostrava els edificis i els elements de l'anomenat Recinte Sagrat, des de la muntanya escarpada que era la Ciutadella de la mónnau d'en Shimrra, fins a l'estructura semblant a una cúpula que albergava i protegia el Cervell Planetari, en el que havia estat abans la zona més exclusiva i elegant del planeta.

A la part inferior de la pantalla, un comptador indicava la distància que faltava per arribar a la zona d'aterratge cremada, que estava envoltada de bosc dens i d'afloraments de corall Yorik. Sense previ avís, va sorgir foc d'artilleria enemiga des de la línia d'arbres que envoltava la clariana, llançant a l'aire material fos i projectils ardents. Jag, que volava pròxim a la superfície del bosc, va detectar les plaques espinoses semblants a espines que eren característiques de la bèstia cuirassada que els yuuzhan vong anomenaven rakamat i que l'Aliança deia cordis. Aquelles criatures rèptils, verd-blavoses, tenien la mida d'edificis petits, i a Borleias havia resultat gairebé impossible aturar-les.

-Aquest plasma procedeix d'un cordi, a l'est de la zona d'aterratge -va dir en Jag per la xarxa tàctica. Shawnkyr, Eprill, intenteu-lo mantenir a ratlla el temps suficient per a la inserció dels comandos d'en Page.

-Anem allà, coronel -va respondre la Shawnkyr.

A Borleias, la Shawnkyr li havia demanat que tornessin al seu Espai Txiss natiu. Ara, ella era tan pilot de l'Aliança com ho era ell. Esquivant projectils, Jag va traçar un viratge sobre el bosc. Tornava cap a la nau de transport quan va detectar per fi a la nau germana d'aquesta, deu quilòmetres al sud i coberta de grutchins de proa a popa. Els Ases Grocs perseguien la nau fora de control i li anaven traient de sobre els grutchins amb els seus làsers, com qui neteja de paràsits un animal domèstic.

Però els insectoides d'ulls globosos que segregaven àcids ja havien ingerit grans zones del casc de la nau de transport i, a jutjar per les tremolors d'aquesta, ja s'havien infiltrat en els espais de la cabina. Jag va veure amb impotència com queia la nau de panxa entre el bosc, obrint un ample sender ardent entre els arbres. Va lliscar al llarg d'un quilòmetre o més; va caure de morro sobre la vora d'un congost profund i va començar a baixar a poc a poc cap al fons. Més a prop de la clariana oberta pels làsers, els caces dels Murris i dels Sols Bessons donaven passades per parelles sobre el rakamat i unitats d'infanteria yuuzhan vong, produint un infern de làsers i de torpedes de protons.

La nau de transport número u, desaccelerada pels seus motors de repulsió, estava a pocs quilòmetres de la superfície plana i buidada pels làsers quan es va obrir una escotilla gran en la seva superfície ventral. Van sortir primer per l'escotilla els droides CYV, plegats dins de contenidors plens d'escuma per resistir els cops. Després van sortir els membres de la companyia d'en Page, que, proveïts de vestits d'aïllament, sortien surant per l'obertura rectangular i descendien en espiral fins a la superfície.

Els van seguir els pilots de l'Esquadró Espectre, que van aterrar amb els seus Ala-X i van saltar de les cabines. Jag va traçar un viratge ampli per fer una altra passada sobre el bosc. Mentre sortien projectils d'entre els arbres, els Murris d'en Gavin Darklighter brunzien com vespes furioses, abrasant tot allò que es movia. Jag s'afanyava a reunir-se amb ells quan una bola de foc va arribar al Punyent des del darrere, destrossant algunes peces dels panells solars d'estribord i fent-lo girar sobre si mateix de manera incontrolada. Les copes dels arbres se li van venir a sobre, i va veure després zones de sòl humit. El Punyent va deixar anar un lament en xocar contra la superfície del bosc, i la foscor el va envoltar.

* * *

Des de la luxosa cabina de comandament de la Dama Afortunada es veia al capdavant un panorama d'explosions globulars estroboscòpics al llarg del pla de l'eclíptica, i a un o dos graus per sobre i per sota d'aquest.

-Aquesta ha estat l'andanada de l'Aliança -va dir en Lando a la Tendra.

Aquesta tenia la boca una mica oberta i sacsejava el cap amb sorpresa.

-Mai havia vist res tan bonic i tan terrible alhora.

La Tendra, que era fins i tot més alta del que és habitual en les sacorrianes, era una bellesa sobirana, amb ulls castanys lluents i llavis carnosos. El iot de luxe SoroSuub, nau una mica aplanada i xata, estava molt per darrere de les línies de l'Aliança, però prou a prop perquè els seus escàners de llarga distància captessin els intercanvis de foc, encara que no els detalls de les naus de guerra individuals. En Lando sabia que Wedge estava per allà, en algun lloc, juntament amb altres amics i camarades, a alguns dels quals coneixia des de la batalla d'Endor.

No recordava cap ocasió en què s'hagués sentit tan petit o tan sols com ara. Va estrènyer amb més força la mà de la Tendra, en un gest en què es combinava l'afecte amb l'angoixa. Quan es van apagar les explosions esfèriques, va sorgir d'indrets invisibles un espectacle pirotècnic de quelcom que podrien haver estat estels de crinera ardent, que xocaven amb pantalles deflectores massa llunyanes per advertir-les i, en alguns casos, produïen explosions pròpies.

-La resposta d'en Nas Choka -va dir en Lando concisament.

Va prémer un interruptor de la seva consola de comunicacions i va fer girar lleument el seu seient cap als receptors de so de la cabina.

-Estàs veient això?

-No puc apartar la vista -va respondre en Talon Karrde des del Karrde Salvatge, que estava a cinc-cents quilòmetres cap a la Vora i que, com la Dama Afortunada, es desplaçava principalment en silenci. Altres dotzenes de caces estel·lars, iots adaptats i naus antibloquejos, aliats amb la informal Aliança dels Contrabandistes, estaven desplegats entre el Karrde Salvatge i el Ventura Errant, que era el més proper a Zonama Sekot i que, per tant, estava a gairebé la quarta part del camí fins al planeta Stentat, de la part exterior del sistema.

-Quant de temps vas a passar-te allà sense fer res més que mirar? -va preguntar en Lando a Talon.

Talon va deixar anar un riure sarcàstic.

-Ara és un bon moment per realitzar la nostra modesta, encara que hàbil, aportació a la causa.

-D'acord, llavors.

En Lando es va aixecar en el seu seient, i es disposava a activar els sistemes de la nau quan Talon va tornar a comunicar-se amb ell.

-Espera un moment, heroi. Els meus escàners capten una cosa peculiar. T'estic enviant les coordenades. Mira-ho si vols.

La Tendra ja estava realineant els escàners quan Lando va fer una mirada a la pantalla. Un nombre considerable de naus yuuzhan vong s'havien separat del cos principal de l'armada. El grup anava acumulant velocitat i el seu vector es dirigia cap a la vora més propera al sol del cinturó on es lliurava la batalla.

-Una maniobra envoltant? Poden estar intentant saltar fins darrere de les línies de l'Aliança?

-No ho crec -va respondre en Talon-. Quan van fer això mateix a Mon Calamari, les naus van saltar cap a Contruum.

En Lando va arrufar les celles.

-Fa molt temps que en Kre'fey va marxar de Contruum. Però potser vulguin fer d'esquer perquè el grup de combat d'en Wedge els persegueixi.

-A no ser que tornin cap a Coruscant.

La Tendra posà els escàners en màxim augment. La imatge que van presentar els instruments, aclarida per ordinador, mostrava una formació en rombe d'anàlegs destructors i creuers pesats, en el centre anava una nau solitària que, d'altra banda, no tenia res de particular.

-Molta potència de foc -va dir en Lando.

-Van a l'hiperespai -li va comunicar en Talon.

-Tens un vector de sortida?

-S'està preparant -va dir en Talon.

En Lando i la Tendra van sentir que Talon deixava anar un sospir de sorpresa desagradable.

-A Zonama Sekot -va deduir en Lando-. No va dir aquest sacerdot vong, Harrar, que no era probable que Shimrra s'arrisqués a atacar-lo?

-Suposo que no coneix el seu Summe Senyor tan bé com creu.

-Li ho comunicaré a Booster -va dir en Lando. Va apagar el comunicador i va girar el seient cap a la seva esposa.

-L'ordinador de navegació està traçant un rumb cap a Zonama Sekot -va dir la Tendra.

* * *

En Han recolzà les palmes de les mans amb prudència contra el casc de la nau sekotana, que brillava lleument. Aquella pell perfectament llisa, càlida al tacte, tenia un color verd amb una lluminositat interior que recordava la brillantor biològica d'alguns habitants de les profunditats marines. La nau era baixa, ampla on es trobava la cabina, i estava composta de tres lòbuls ovalats, units sense fissures. Era una versió reduïda del transbordador que els havia portat des del Falcó fins a la superfície del planeta.

Però, a diferència del transbordador, anava armat de canons de plasma que podrien estar inspirats en els d'un coralita, i probablement ho eren. En Han, incapaç de dir paraula, va seguir explorant la nau sorprenent. El caça sekotà, petit en comparació amb l'Ombra de Jade, que s'alçava allà a prop sobre el seu suport d'aterratge, tenia una mida equivalent al d'un Ala-X, tot i que s'assemblava més aviat a un Conqueridor surronià antic, o a un caça de Mon Calamari d'última generació.

La cabina, amb capacitat per a un sol pilot, tenia un to vermell gairebé massa orgànic, que resultava més inquietant encara pel fet que el quadre de comandament premia i bategava. La suau resplendor interior del fuselatge tripartit era més intens en les vores davanteres, esmolades com ganivets. Per contra, les vores posteriors eren arrodonides, i el motor impulsor estava incrustat en l'espai entre els dos lòbuls del darrere. En Han havia sentit que la magistrada Jabitha deia a Kyp que les primeres naus sekotanes havien portat motors de nau estel·lar lleugers de classe Plata fabricats per Haor Chali, de tipus 7, amb costoses unitats centrals d'hipervelocitat i circuits organiformes. Però les naus que havien construït els jentari per als Jedi no tenien un motor convencional... llevat que ja es comencessin a considerar convencionals als anàlegs dovin basal.

La semblança amb els coralites anava més enllà dels sistemes de propulsió gravitacional i dels emplaçaments d'armes semblants a volcans. Tot i que la nau sekotana requeria la intervenció del pilot que s'havia vinculat amb els seus companys-llavors a formar-se, era un organisme viu i capaç d'actuar pel seu compte fins a cert punt. En Han no era l'únic impressionat.

Els jentari, treballant dia i nit, havien pogut formar naus per a tots els Jedi que havien participat en l'última cerimònia. Els caces sekotans, portats de les cadenes de muntatge cibernètiques per enormes dirigibles amb forma de manta ratlla, omplien tota la plataforma d'aterratge a la vora del canó. Cap s'havia estrenat, però en Han notava la impaciència dels pilots: Kyp, Corran, Lowbacca, Markre Medjev amb la seva complexió fosca, Waxarn Kel, amb la seva cara coberta de cicatrius; la gruixuda dona chandrilana Octa Ramis, el lleuger Tam Azur-Jamin, Zekk, sempre pensatiu; la barabel Saba Sebatyne, i la twi'lek Alema Rar. Tots ells donaven voltes al voltant de les seves naus personals, el mateix que feia en Han amb la d'en Kyp.

-Bé, no és que sigui el Falcó -va dir en Han-, però estic segur que servirà fins que treguin un altre model de nau vivent.

En Kyp va apartar la mirada de la nau el temps suficient per mirar-lo i riure.

-Tant de bo pogués oferir-te que sortissis a donar-te una volta amb ella.

-Sí; sí que m'agradaria -va assentir en Han.

Han, distret, no va advertir l'arribada de la Leia fins que aquesta li va passar el braç pel seu i li va recolzar el cap a l'espatlla. Es va tornar lleument cap a ella, esperant veure-la somriure tant com somreia ell. Però la Leia no estava alegre, ni molt menys.

-Què passa?

-Luke acaba de rebre notícies d'en Booster. Un grup de combat yuuzhan vong ve cap aquí.

En Han la va mirar fixament.

-Jo creia que...

Va ser l'únic que va tenir temps de dir, doncs van arribar llavors a la plataforma Luke, Mara, Jaina, Danni, Kenth i alguns altres Jedi. Els últims que van aparèixer van ser la magistrada Jabitha, Jacen, i Harrar. Els pilots van córrer des de les seves naus sekotanes per unir-se al cercle que s'anava formant ràpidament al voltant d'en Luke.

-Esperàvem comptar amb més temps, però no podrà ser -va començar dient en Luke-. Els yuuzhan vong estan de camí, de manera que haureu de volar amb les vostres naus i aprendre a pilotar-les en un curset accelerat.

Es va tornar cap a Tesar Sebatyne.

-El transbordador et portarà a tu i als altres Cavallers Salvatges fins al vostre bombarder i els vostres caces.

La Saba va fer un senyal amb el cap cap al seu fill.

-Bona caça, Tesar.

-Llavors, podré pilotar el meu Ala-X? -va preguntar la Jaina. La Mara li va fer una mirada de retret.

-Ja hem discutit això.

-Però...

-Puc dir alguna cosa? -va intervenir en Harrar.

Tots es van girar cap a ell, sorpresos.

-Suposant que alguns de vosaltres aneu a Coruscant, serà bo que figurin en el vostre grup de combat tant la Jaina Solo com Jacen Solo, com camarades. Els nostres guerrers són molt supersticiosos, i podrien desmoralitzar-se veient els cèlebres bessons Jedi units. Capturar algú com la Jaina Solo valdria més que la seva mort -el sacerdot va fer una pausa per recórrer el grup amb la mirada-. Si les nostres forces van fracassar a Borleias, va ser perquè el comandant suprem Czulkang Lah estava obsessionat per capturar la Jedi que havia arribat a associar-se amb Yun-Harla. Jo vaig recolzar els actes d'en Czulkang Lah... va ser un error per part meva.

La Tahiri mirà la Jaina.

-A Borleias et vaig dir que no anessis a Coruscant amb Luke i la Mara -va dir-, perquè temia que la teva presència els posés en perill. Ara, coincideixo amb Harrar en què hauries d'anar.

La Jaina es va creuar de braços.

-M'alegro de veure que tots decideixen el meu destí amb tanta tranquil·litat -va dir.

La Jabitha es va avançar abans que ningú hagués tingut temps de respondre.

-Sekot ha sol·licitat que Cilghal, Tekli i la Danni Quee es quedin a Zonama.

La Danni va mirar al Luke, plena de confusió.

-Vaig creure que aniria a Coruscant amb la Mara i amb tu -va dir.

En Luke va negar amb el cap.

-Està clar que Sekot considera que fas falta aquí.

-Si jo em conformo amb no pilotar, tu pots conformar-te amb quedar-te aquí -va dir la Jaina.

En Han i la Leia es van intercanviar mirades inquietes. Luke es despenjà el sabre làser del cinturó, va encendre la fulla i el va alçar sobre el seu cap. Els altres Jedi van començar a imitar-lo sense dir paraula. Han, advertint els titubejos de la Leia, va assentir amb el cap per animar-la a fer el mateix.

-Endavant -va dir en veu baixa-. Tu ets tan Jedi com qualsevol d'ells.

Els Jedi es van apinyar al voltant d'en Luke, inclinant lleument els sabres de llum de manera que les seves puntes quedaven dirigides a la seva, fins arribar a crear un pavelló de fulles multicolors que produïen un brunzit amenaçador en l'aire fresc.

-Aquest dia ha trigat anys a preparar-se. El que fem a partir d'aquest moment posarà a prova la nostra fidelitat amb la Força; serà la prova més dura que haurem hagut de superar els Jedi des de fa més d'una generació. Tingueu present que no venim a portar conflictes ni desigualtats, sinó a custodiar la pau i la justícia. Per sobre de tot, volem el que vulgui la Força, ens porti on ens porti. Si a alguns de nosaltres no se'ns torna a veure a partir d'avui, això no significarà que els nostres actes hauran estat en va ni que vagin a caure en l'oblit.

En Han mirà als que no portaven sabres làser, els pocs que quedaven fora del cercle, Jabitha, Harrar i la Danni, preguntant-se quin era el seu lloc dins de tot allò. Però va sumar la seva veu a la de tots quan van dir a l'uníson:

-Que la Força ens acompanyi!

 Següent