La Força unificadora (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

Molt inclinat sobre l'alt manillar de la barredora, en Thorsh va conduir la nau de propulsió a través de concentracions de sapling i altres plantes oportunistes dels yuuzhan vong, sota parres enroscades i per sobre dels gruixuts troncs d'arbres caiguts. Intentava triar terreny cobert de falgueres sempre que podia, tant per seguretat com per evitar-li al seu llargarut passatger major tortura amb espines, branques esmolades o eixams de mosques pua i altres vampirs, que eren fàcils de pertorbar. Però els benintencionats esforços d'en Thorsh no eren suficients.

-Quan intercanviem els llocs? -li va preguntar el bith per sobre de l'udol del propulsor. En Thorsh sabia que la pregunta era de broma, així que va respondre amablement.

-Posa les mans als costats i res de posar-te dret al seient!

Si haguessin tingut en compte la diferència d'altura, el bith hauria d'haver estat qui fora els comandaments i en Thorsh qui s'encongís darrere d'ell, amb els dits crispats subjectant-se a la part de baix del llarg seient. Però en Thorsh era el pilot amb més experiència; havia portat barredores en diverses missions de reconeixement en les que no havien tingut lliscants. Els seus llargs peus en forma de falca no estaven fets per als pedals i havia d'estendre els braços al màxim per poder arribar als controls del manillar, però els seus ulls de vista aguda eren més que suficients per suplir aquests defectes, fins i tot plens de llàgrimes com els tenia ara. En Thorsh es va mantenir en la part plena de vegetació de la gran illa, on les branques dels arbres més alts s'entrellaçaven per sobre dels seus caps i els ocultaven. la barredora anava bé excepte quan s'inclinaven molt a la dreta, el que per alguna raó provocava que el propulsor petardegés i semblés no tenir energia suficient. Encara podia sentir a l'altra barredora (a l'est i una mica per darrere d'ells) fent ziga-zagues per obrir-se camí entre la densa mala herba. Els quatre fugitius podrien haver avançat més anant per sobre de l'estuari, però sense la cobertura dels arbres haurien estat una presa fàcil per als coralites. Un cori ja havia donat dues passades d'anada i tornada i disparat a l'atzar els seus míssils de plasma, esperant donar en algun blanc per casualitat. L'aire del matí estava ple de l'olor a vegetació cremada. A gran velocitat, la barredora es va veure obligada a abandonar la mala herba per entrar en una zona sense arbres amb salines d'un rosa i un blanc encegador, lloc on es retiraven a dormir les bandades de les aus camallargues de llargues potes de Selvaris. Decidit a posar-se a cobert abans que el coralita aparegués una altra vegada, Thorsh va girar bruscament l'accelerador perquè la barredora arribés com més aviat al bosquet d'arbres més proper. En Thorsh acabava de tornar a entrar a la jungla quan un estrèpit va començar a créixer en aquella zona coberta. El primer que va pensar va ser que un altre coralita s'havia unit a la persecució. Però aquest era un altre tipus de so, un amb un ímpetu que no hi havia al mortífer xiulet d'un coralita. En Thorsh va sentir que el seu passatger s'alçava al seient, desafiant els perills que suposaven les branques que sobresortien.

-Això és el que crec que és? -va preguntar l'humanoide.

-Aviat ho sabrem -li va respondre en Torch. Va tornar a utilitzar l'accelerador. El vent va colpejar contra el carenat inadequat de la barredora, provocant una altra onada de llàgrimes en els seus ulls. Però tot el que van fer va ser en va. Els objectes responsables d'aquest tumult que augmentava de volum van passar directament per sobre dels seus caps, silenciant el soroll de la barredora, i aviat els van avançar.

-Lav peq! -va cridar el bith. En Thorsh coneixia el nom: era la paraula que utilitzaven els yuuzhan vong per als escarabats-xarxa, voraces i meticuloses versions dels sentinelles amb ales que havien cridat l'atenció dels guardians de la presó. Els lav peq eren capaços de crear xarxes entre arbres, arbusts o qualsevol tipus de vegetació amb escorça. Normalment els escarabats arribaven en onades successives: els primers col·locaven els fils d'ancoratge i els que els seguien s'anaven alimentant d'escorces i altres elements orgànics per reabastir de les fibres que feien falta per completar la xarxa. Una xarxa ben construïda podia atrapar, o almenys alentir, a un ser de la mida d'un humà. Els fils eren molt enganxosos, encara que no tan adhesius com la gelatina blorash de l'enemic. La intuïció del bith va quedar confirmada quan la barredora va creuar a tota velocitat l'onada d'avantguarda de l'eixam. En segons la coberta frontal inclinada de l'aparell estava esquitxada de cossos d'escarabats esclafats. En Thorsh es va treure diversos del seu front cobert de pèl i els va tirar a un costat. Just davant d'ells, milers de lav peq queien en picat sobre la jungla, creuant el dosser de fulles com si fossin calamarses. En Thorsh va fer petar les dents i va abaixar el cap. Per molt forts que fossin les fibres, no eren un problema per a una barredora a les mans adequades. A uns cinquanta metres la primera xarxa ja estava prenent forma. En Thorsh aclucà els ulls per mirar amb recel. Molt més estretament teixida que qualsevol que hagués vist en algun altre món, la xarxa arribava a enfosquir els arbres. Només va necessitar un moment per adonar-se que l'espècie d'escarabats-xarxa de Selvaris era especial. Mentre la meitat de l'eixam volava horitzontalment a diversos nivells, l'altra meitat ho feia en files verticals. El resultat era un ordit, una veritable cortina que, pel que en Thorsh sabia, podia atrapar a la seva barredora amb tanta facilitat com una teranyina ho faria amb una papallona nocturna. Va estendre les cames darrere d'ell per enganxar-se al motor, que augmentava les seves revolucions. Amb un crit d'angoixa el bith va fer el mateix i es va prémer contra l'esquena d'en Thorsh. Thorsh va accionar l'accelerador perquè donés de si tot el que podia, intentant arribar al que li va semblar una zona amb relativament pocs arbres. la barredora creuà les xarxes a més de dos-cents quilòmetres per hora i una per una les cortines es van anar trencant amb forts sons d'esquinçament que de vegades semblaven crits. Els escarabats de la rereguarda van colpejar contra la coberta de la barredora amb la força de bales mal·leables i el bith va cridar de dolor una i altra vegada, la barredora va trontollar i el propulsor va començar a udolar en protesta. Thorsh es va agafar amb totes les seves forces al manillar mentre sortien acomiadats d'un costat a un altre per culpa de les fibres viscoses. Va intentar arriscar-se a ascendir, només per donar-se compte de la pitjor manera que la situació era fins i tot més perillosa en les parts altes dels arbres, on les branques es projectaven cap a fora i les fulles eren la llar de núvols d'insaciables insectes agulla. Negant-se a cedir ni un centímetre, li va exigir a la màquina fins a l'últim vestigi de potència que li quedava. I llavors la barredora va creuar l'última xarxa. Fibres enganxoses es van cremar sobre el motor sobreescalfat emanant una olor acre. En Thorsh va tossir per treure's aquestes fibres del coll i es va treure amb la pota altres dels ulls que li cremaven. Va aturar la barredora només el temps suficient per netejar les toveres i la caixa del ventilador. El seu passatger, que no deixava de deixar anar malediccions, semblava portar una llarga perruca blanca. En Thorsh ja tenia la mà dreta de nou a l'accelerador quan un crit de dolor va sortir de la jungla, travessant la cacofonia dels ocells. Va sentir un rugit familiar i un moment després la segona barredora va aparèixer en el seu camp de visió, però portant només al pilot.

-L'han atrapat les xarxes! -els hi va cridar el pilot bith per sobre del soroll irregular del motor ofegat. Girà l'accelerador perquè la barredora seguís en marxa-. Vaig a per ell!

En Thorsh va escopir un tros de xarxa de la boca i va arrufar les celles.

-No siguis ximple.

-Està viu...

-Millor que ho estiguis tu -el va interrompre. Va assenyalar amb la barbeta barbuda a l'oest-. L'estuari. Som-hi! -En Thorsh va accelerar la seva barredora, va fer un cercle ràpid i es va llançar cap als arbres mentre el seu passatger bith s'agafava al que quedava de la jaqueta de l'uniforme de vol del jenet. Després de creuar la densa jungla que creixia a la vora de la illa, van tornar a sortir a la llum encegadora dels dos sols de Selvaris. Intentant arrencar més velocitat al motor, que ja començava a fallar, el pilot i el passatger van fer un gir brusc per abandonar la cobertura dels arbres i van sortir a l'espai obert fins que van estar sobre l'aigua salobre i tacada pels elements orgànics que queien dels arbres. Van volar a velocitat màxima sobre la superfície en calma, deixant enrere canals estrets i serpentejants de cristal·lina aigua dolça que sortia del subsòl del planeta i que estava plena de peixos de colors brillants. Des de la riba més llunyana els hi van arribar els urgents lladrucs i grunyits dels bissop que galopaven sobre el pantà i baixaven per terraplens plens d'herbes tallants. Els aspres lladrucs anaven acompanyats de crits de guerra dels equips de recerca dels yuuzhan vong que anaven darrere de la gossada. En Thorsh es va apartar just a temps per evitar una horda d'insectes atordidors i tallants que sortien d'entre els arbres i que va passar a centímetres de la barredora, directament a la riba oposada. Atrets per la commoció, bancs de depredadors de dents esmolades, lloms de múltiples ales i cues serrades van sortir saltant de l'aigua per atipar-se dels insectes-arma voladors. Velocirraptors d'ales amples d'enorme envergadura van abandonar les cavitats plenes de fongs dels arbres moribunds per planejar sobre l'aigua i atrapar els insectes que no havien pogut caçar les bèsties aquàtiques. Thorsh va tirar del manillar i va fer que la barredora ascendís bruscament. L'aigua salada es va agitar encara més sota d'ells quan van albirar la boca de l'estuari, una línia blanca en la qual les ones ondulades trencaven contra la costa pantanosa. Centenars d'illots amb penya-segats blancs, costeruts com torres i coberts de vegetació, s'elevaven des de l'oceà de color aiguamarina. A l'horitzó, un volcà sobresortia per sobre de l'aigua amb grans núvols de fum sortint del seu cràter i escopint un gruix riu de lava que semblava sang i que estava convertint part del mar en vapor. En Thorsh va examinar el cel, net a part del fum del volcà, a la recerca de senyals del coralita. A una distància d'un quilòmetre a l'est, l'altra barredora seguia la seva mateixa ruta. Van guanyar altitud i les dues màquines van accelerar sobre les ones rompents dirigint-se a l'estret canal que separava els illots que estaven més a prop de la costa.

-Mira amunt! -li va dir el bith a cau d'orella dreta d'en Thorsh. La seva mà de dits llargs assenyalava més amunt, indicant un objecte que es veia en el cel a l'oest. En Thorsh ho va veure i va assentir, murmurant una maledicció. Els yuuzhan vong l'anomenaven tsik vai. Amb una forma que recordava la d'un au marina, era una nau d'exploració atmosfèrica amb el sac que tenia al coll inflat i d'un vermell brillant per servir de senyal a altres naus que hi hagués a la zona. Impulsada per un dovin basal sensible a la gravetat, la monstruositat tenia un pont de comandament en forma de bombolla transparent, ales flexibles i una cosa semblant a unes ganyes que feien que xiulés mentre volava. En Thorsh va deixar caure tot el seu pes al manillar i es va recolzar amb força sobre els encaminadors auxiliars, fent que la barredora es dirigís a la més propera de les illes amb la intenció de mantenir-se tan a prop dels penya-segats blancs com s'atrevís. Al tsik vai no li va semblar molestar la maniobra. Es va llançar en picat a per la seva petita presa, xiulant i deixant anar una mena de branques enroscades primes semblants a cables per atrapar-los. En Thorsh baixà per apropar-se a la turbulenta superfície, va virar bruscament i va creuar per sobre del canal cap a l'illot proper, volant a tota velocitat només un metre per sobre de les ones. La nau d'exploració el va seguir en el seu descens, preparant-se per intentar agafar-lo de nou, quan alguna cosa li va encertar per darrere. En Thorsh i el bith van mirar amb incredulitat com el tsik vai va perdre el rumb després d'haver-se quedat sense una de les seves ales i va caure en espiral, fora de control. Va aterrar al mar amb una forta esquitxada, va rebotar dues vegades sobre les ones i després es va estavellar amb el morro per davant i va començar a enfonsar-se. Al cel oriental, llampada a la llum del sol, alguna cosa gran i de color negre mat s'estava aproximant a velocitat supersònica. Una altra nau yuuzhan vong, va pensar en Thorsh, el pilot ha fet caure a una de les seves pròpies naus en intentar acabar amb la barredora. Va activar els reactors de frenada i va girar la barredora en ple vol esperant poder-se lliurar de la misteriosa nau abans que tingués temps de posar les seves mires en ells. De tota manera esperava que les bales comencessin a tallar l'aire d'un moment a l'altre. En veure que no ho feien, va mirar per sobre l'espatlla a temps per veure un vell vaixell de càrrega amb doble mandíbula que s'acostava pel cel sense núvols. En Thorsh va sentir que una calor espantosa queia sobre ell quan la nau va fer una passada molt baixa, que els hi va fer repicar les dents i gairebé els hi rebenta les orelles, mentre el seu canó làser dorsal dirigia verds trets d'energia cap a un trio de coralites que la perseguia. El vaixell de càrrega va fer un senyal a les barredores amb un moviment de balanceig i després es va aturar en un ampli gir una mica més al sud.

-Sembla que ha arribat el nostre transport -va dir en Thorsh-. I té problemes més greus que nosaltres!

Una ràfega de trets ben dirigits de l'artiller superior del vaixell de càrrega van encertar al coralita que anava davant en el morro i el va enviar en flames al mar. Les altres dues naus enemigues van seguir fustigant al vaixell de càrrega amb els seus míssils de plasma. Potser frustrat pels escuts aparentment impenetrables de la nau, un dels pilots dels coris va apuntar a la barredora pilotada només pel bith. Un únic projectil de lava calenta la va atrapar en ple vol i la màquina va desaparèixer sense deixar rastre. En Thorsh va estrènyer les mandíbules i va dirigir la seva màquina cap a aigües més profundes. La barredora fregava les blanques crestes d'unes onades de cinc metres quan alguna cosa enorme va sortir de la superfície espumosa que hi havia sota d'ells.

* * *

-Cakhmaim s'està convertint en un tirador bastant bo -va dir en Han per sobre del so repetitiu i recíproc dels quàdruples canons làser.

-Recorda'm que li pugi el sou... O almenys que l'ascendeixi -La Leia el va mirar des del seient del copilot.

-De guardaespatlles a què? Majordom? -En Han es va imaginar al noghri amb un vestit formal, servint el menjar al Han i la Leia en la cabina davantera del Falcó. Corbà el llavi superior encantat per la idea i va deixar anar una rialleta.

-Potser hauríem d'esperar a veure com ho fa amb la resta d'aquests coris -l'YT-1300 estava a punt d'acabar el seu ampli gir, amb els sols bessons de Selvaris quedant a estribord i un volcà en actiu dominant la vista frontal. A sota, unes illes cobertes de verdor i envoltades de penya-segats abruptes s'elevaven cap al cel profundament blau del planeta, i el mar color aiguamarina semblava estendre's fins a l'infinit. Dos coralites estaven encara enganxats a la cua del Falcó, disparant i mantenint la seva posició després de tots aquells bojos girs i maniobres de distracció, però de moment els escuts deflectors estaven aguantant. Les seves grans mans van agafar el comandament de control i en Han mirà a la pantalla del localitzador de la consola, on només parpellejava un senyal.

-On ha anat l'altra barredora?

-L'hem perduda -li va dir la Leia. En Han es va inclinar cap al finestral per examinar el mar ondulat.

-Com hem pogut perdre-la?

-No l'hem perduda nosaltres, vull dir que ja no hi és. Un dels coralites li va encertar.

Els ulls d'en Han van cremar.

-Però... Quin d'ells? -abans que la Leia pogués respondre, dos míssils de plasma van passar per davant del pont de comandament, brillants com meteorits, i no van encertar la mandíbula d'estribord per poc.

-Importa?

En Han sacsejà el cap.

-I on està l'altra?

La Leia va estudiar la pantalla del localitzador, després va treure un mapa del sensor de terreny que mostrava clarament tot el lloc, des de la boca de l'estuari fins al volcà. Va tocar la pantalla amb l'índex esquerre.

-En el costat més allunyat d'aquesta illa.

-Hi ha cap cori darrere d'ell?

Una forta explosió va sacsejar al Falcó des de darrere.

-Sembla que som l'objectiu més popular -va apuntar la Leia-. Just com t'agrada.

En Han va aclucar els ulls.

-Pots apostar que si.

Decidit a atraure aquest parell de perseguidors perquè deixessin en pau la barredora, va fer ascendir bruscament al vaixell de càrrega. Quan ja estaven a mig camí cap a les estrelles, va obligar a la nau a descendir en una espiral que regirava l'estómac. Frenant bruscament, la nau va fer una volta sobre si mateixa i va emergir d'aquesta filigrana de tornada cap a la direcció oposada, de manera que els dos coralites van quedar davant del vaixell de càrrega. Li va somriure a la Leia.

-Qui està al comandament ara?

Ella va sospirar.

-És que hi havia cap dubte?

En Han va centrar la seva atenció en les dues naus enemigues. Amb el pas dels anys, els pilots yuuzhan vong que s'enfrontaven a situacions amb probabilitats impossibles com aquella havien perdut part de la resolució suïcida que havien demostrat en els primers dies de la guerra. Potser el gran Senyor Shimrra o algú els havia dit que la sensatesa era la millor part del valor. Fos com fos, els pilots dels dos coris als quals en Han s'enfrontava aparentment van saber veure els avantatges de fugir en comptes de tornar a disparar a la nau amb els seus míssils de plasma que fins ara no havien aconseguit fer-li res. Però en Han no estava disposat a deixar que se n'anessin a casa amb la cua entre les cames, sobretot no després d'haver matat al pilot desarmat de la barredora que havia fet que ell creués mitja galàxia per venir-lo a rescatar.

-Cakhmaim, escolta -va dir parlant pel micròfon que tenien els seus auriculars-. Vaig a disparar l'artilleria de la part inferior des d'aquí. Els situaré a Money Lane i acabarem amb ells.

Money Lane era el terme que utilitzava en Han per referir-se al àrea on els camps de tir dels làsers quàdruples se solapaven. En situacions d'emergència es podien disparar dos canons des del pont de comandament, però la situació actual no feia que això fos necessari. Però en Han volia donar-li a Cakhmaim l'oportunitat d'afinar la seva tècnica de tir. Tot el que en Han i la Leia havien de fer era ajudar-lo a apuntar. Per la forma en què van reaccionar els coralites davant el gir inesperat del Falcó, en Han gairebé podia creure que els pilots enemics havien pogut escoltar la seva comunicació amb el noghri. El primer cori, el pitjor parat dels dos (mostrava grans marques de cremades i profunds forats), va sortir a tota velocitat, separant-se del seu company de vol en un angle abrupte. Més petita i més ràpida, i pel que semblava dirigida per un pilot millor, el segon cori va reduir la velocitat en un intent d'enganyar al Falcó perquè creués el seu vector. Aquest era el coralita que havia enderrocat la barredora, va saber en Han, cosa que va sentenciar al pilot en ser el primer a sentir la ira del Falcó. La Leia ho va intuir i immediatament va buscar un rumb d'intercepció. Exposat, el pilot del coralita va intentar escapolir-se, entrant i sortint del seu camp de tir una vegada i una altra, però li va anar guanyant el pànic quan el Falcó es va col·locar lentament en posició mortífera. El canó làser dorsal estava programat per disparar andanades de tres raigs que, després de tots aquells anys, encara van tenir la capacitat d'enganyar als dovin basal del més vell i probablement més atordit dels coralites. Tot i que la nau enemiga va ser prou ràpida per detectar l'anomalia gravitacional que van provocar els dos primers raigs, el tercer va aconseguir impactar-lo i volar un enorme tros de corall Yorik de la cua en forma de ventall de la nau. En Han va moure el comandament per situar el coralita a Money Lane i la seva mà esquerra va prémer el gallet del mecanisme de tret remot de l'artilleria de la part inferior. Les andanades contínues dels canons bessons van deixar al cori en la meitat de la seva grandària fins que va volar pels aires, acomiadant trossos de ferralla de corall en totes direccions.

-Això pel pilot de la barredora -va dir en Han amb serietat. Va tornar la seva atenció al segon coralita que, desesperat per evitar el mateix destí que el seu company, serpentejava i canviava constantment de posició per tot el cel. Creuant a través de les restes del primer blanc que queien per tot arreu, el Falcó va accelerar i es va abalançar des de dalt sobre la nau que realitzava aquest boig moviment. La retícula de mira es va posar vermella i el to de localització de blanc va omplir el pont. De nou van ressonar els làsers quàdruples que van encertar al cori amb una andanada rere l'altra fins que va desaparèixer en un núvol de pols de corall i gas blanc i calent. En Han i la Leia van victorejar.

-Bon tret, Cakhmaim! -li va dir pel micròfon-. Cal apuntar-ne dos més als bons.

La Leia el va observar durant un moment.

-Ja estàs content?

En comptes de respondre, en Han va estirar el comandament per allunyar-se d'ell, el que va fer que el Falcó baixés uns metres en direcció a les ones embravides.

-On és la barredora? -va preguntar a la fi. La Leia ja tenia a punt la resposta.

-Gira uns seixanta graus i hauríem de veure-la just davant nostre.

En Han va ajustar el rumb i la barredora va aparèixer davant els seus ulls, solcant la superfície veloçment i portant dos ocupants molt diferents. En la seva persecució, visible just sota la superfície de l'aigua, es movia un enorme triangle de color verd oliva apagat seguit del que semblava una llarga cua. En Han es va quedar amb la boca oberta.

-Què és aquesta cosa? -va preguntar la Leia.

-3PO, vine aquí! -va cridar en Han sense apartar els ulls de la criatura. C-3PO entrà al pont de comandament precipitadament i va posar les mans a la cadira de respatller alt del pilot per evitar perdre l'equilibri, cosa que li passava sovint. En Han va aixecar la mà dreta fins on era el finestral i va assenyalar.

-Què és això? -li va preguntar detenint-se en cada paraula.

-Oh... -va començar a dir l¡androide-. Crec que el que estem veient és un tipus de criatura marina. El terme yuuzhan vong per aquesta criatura és vangaak, que deriva del verb submergir-se, encara que en aquest cas el verb ha estat modificat per suggerir...

-Estalvia'ns la lliçó de llengua i només digues-me com matar-lo!

-Bé, jo suggeriria apuntar al seu crani pla, que es veu clarament en la superfície dorsal.

-Que li dispari al cap.

-Això precisament. Un tret al cap.

-Han -va interrompre la Leia-. Quatre coralites han posat rumb cap aquí.

En Han va manipular les palanques de la consola i el Falcó va accelerar.

-Hem de treballar ràpid. 3PO, digues-li a la Meewalh que activi l'obertura manual de la rampa d'aterratge. Estaré aquí en un segon.

La Leia el va observar deixar anar els tancaments de la xarxa antimpacte.

-Pel que veig no tens intenció d'aterrar.

Ell la va besar al front alhora que s'aixecava.

-No si puc evitar-ho.

* * *

La barredora lluitava per mantenir una altitud d'uns vuit metres, però no era suficient per escapar de les mandíbules batents del vangaak yuuzhan vong que va estar a punt d'engolir-la quan va sortir a la superfície. En Thorsh podria haver optat per dirigir-se terra endins, però les partides de recerca dels yuuzhan vong i les seves bèsties udoladores ja havien arribat a la costa pantanosa. I encara pitjor, quatre taquetes que es veien al cel septentrional eren segurament coralites que venien per reforçar al parell que estava perseguint l'YT-1300 en aquest moment. Així que el jenet va haver de dirigir-se a aigües més profundes, apropant-se al volcà, on les onades arribaven a una altura d'uns deu metres. En Thorsh i el seu passatger podien sentir les punxades de les esquitxades salines en les seves cares i mans esgarrapades i magolades. Darrere d'ells, el vangaak estava reduint la distància amb rapidesa. Un crit pertorbador del bith va trencar la concentració d'en Thorsh.

-El vangaak s'ha anat! S'ha submergit!

En Thorsh no sabia si preocupar-se o celebrar-ho, però el vangaak posà un ràpid final a la seva indecisió. Travessant la superfície davant de la barredora, el triangle verd oliva apagat va sortir d'entre les ones escopint aigua salada pels orificis per respirar que tenia en la seva part dorsal i obrint la seva boca plena de dents. En Thorsh li va exigir tot el que va poder a la barredora, posant-la a velocitat màxima, però no hi havia escapatòria. Va sentir un crit sorprès i després va sentir que se li estripava la jaqueta de l'uniforme de vol. Amb menys pes, la barredora augmentà la velocitat, però després es va calar. Thorsh va observar angoixat per sobre l'espatlla. El bith estava clavat entre les dents del vangaak amb la boca oberta en un crit silenciós, els ulls negres apagats i la jaqueta d'en Thorsh encara agafada amb la mà dreta. Però no hi havia temps per a la desesperació o la ira. El propulsor tornà a la vida i en Thorsh va girar per allunyar-se, encara que seguia caient. Un rugit li va assotar els timpans i de sobte l'YT-1300 estava pràcticament al seu costat, fregant les ones a menys de cinquanta metres de distància. El quartet de coralites va començar a disparar des d'una distància extrema i els seus projectils de plasma creaven solcs calents en les crestes blanques de les ones. La rampa d'aterratge del vell vaixell de càrrega estava baixada des del braç d'embarcament d'estribord. Estava clar el que el pilot de la nau tenia en ment: estava esperant que ell s'acostés i es llancés per l'estreta rampa. Però en Thorsh va dubtar. Veia clarament les limitacions de la barredora i, el que era més important, les seves. Amb els coralites aproximant-se i el vangaak submergit qui sabia on sota la onades, era poc probable que aconseguís arribar al vaixell de càrrega a temps. A més, i malgrat que els seus escuts deflectors eren òbviament de qualitat militar, el vaixell de càrrega es veia obligat a fer lleugers ajustos verticals i horitzontals, el que només disminuïa les possibilitats d'en Thorsh de poder pujar a bord. Però en un segon els seus dubtes van desaparèixer i en el seu lloc va aparèixer una expressió de gran determinació. Com a únic portador del secret d'intel·ligència que havia contingut l'holodisc, havia de fer el major dels seus esforços per intentar-ho. Es va agafar amb força i es va dirigir al santuari que suposava la nau negre mat.

* * *

Ajupit a la part alta de la rampa estesa, Han va mirar l'aigua embravida que quedava a menys de vint metres per sota. El vent i les esquitxades salades udolaven a través de l'obertura, despentinant-li els cabells i fent-li difícil mantenir els ulls oberts.

-Capità Solo -va dir C-3PO des del passadís circular-, la princesa Leia vol que sàpiga que la barredora s'està acostant. Aparentment el pilot confia que podrà completar la seva transferència al Falcó Mil·lenari sense patir gaires danys interns o... perirà en l'intent.

En Han mirà a l'androide amb els ulls molt oberts.

-Perirà?

-La veritat és que les possibilitats estan en contra seu. Si estigués pilotant una motojet, potser, però les barredores són conegudes per perdre el control a la mínima provocació.

En Han va assentir seriós. Com a antic corredor de barredores sabia que C-3PO tenia raó. Donada la situació, ell mateix dubtava que pogués realitzar aquest salt amb èxit.

-Vaig a baixar! -va cridar. C-3PO va decantar el seu cap daurat.

-Senyor?

En Han assenyalà cap avall.

-Vaig a baixar al final de la rampa.

-Senyor, no m'agrada la idea de... -el vent va ofegar la resta de les paraules de l'androide.

En Han va gatejar fins a la base de la rampa on va poder sentir com la torreta inferior del Falcó tallava els agitats pics de les ones. Un característic so vibrant va cridar la seva atenció. La barredora havia començat a inclinar-se per arribar a la rampa. El pilot (de totes les races existents havia de ser un jenet) va deixar anar la mà dreta del manillar el just per saludar al Han. Tenint en compte que fins i tot el més lleu moviment feia trontollar la barredora, no hi havia manera que el jenet deixés anar les dues mans, sobretot no amb el Falcó afegint més turbulències. En Han s'ho va pensar i després es va girar cap a C-3PO.

-3PO, digues a la Leia que intentarem el pla B! -l'androide es va posar les mans al cap desesperat.

-Capitàn Solo, només de sentir això ja em preocupa!

En Han aixecà el dit índex.

-Vés i digues-ho a la Leia. Ella ho entendrà.

* * *

-El pla B?

-Aquesta precisament ha estat la meva reacció -va dir C-3PO amb la veu tremolosa-. Però algú escolta les meves preocupacions alguna vegada?

-No et preocupis, 3PO, estic segura que en Han sap el que fa.

-Aquesta no és una idea molt tranquil·litzadora, princesa.

La Leia es va tornar cap a la consola i va passejar la mirada pels instruments. «El pla B», va mussitar. Què podia tenir en Han en ment? Es va posar a pensar en ell intensament i va somriure davant la revelació sobtada. És clar... Les seves mans van començar a accionar interruptors mentre estudiava les pantalles. Després es va apartar de la consola en estat de contemplació. Sí, va decidir a la fi, creia que podia fer-se, encara que significava confiar molt en els reactors de posició i frenada i resar perquè no es calessin o fallessin. Va mirar per sobre l'espatlla a C-3PO, que evidentment havia seguit cadascun dels seus moviments i manipulacions.

-Digues al Han que jo m'ocuparé de tot.

-Ai mare -va dir l'androide girant-se i sortint del pont de comandament-. Ai mare...

* * *

Els quatre coralites s'estaven acostant amb rapidesa, disparant míssils de plasma a la tempestuosa extensió d'aigua que hi havia entre la barredora i el vaixell de càrrega. En Thorsh va ajupir el cap instintivament quan una bola va impactar en les ones a menys de deu metres. La ferocitat de l'impacte envià aigua sobreescalfada en totes direccions i va fer que la barredora trontollés perillosament. El vaixell de càrrega va mantenir la seva posició sense immutar-se, amb el seu artiller superior mantenint a ratlla als coralites amb andanades de foc làser. Un humà masculí estava ajupit a la base de la rampa d'aterratge amb el braç esquerre envoltant una de les riostes hidràuliques telescòpiques i amb els dits de la mà dreta fent un gest que en alguns mons implicava que a qui anava dirigit estava boig. Però en aquest moment el gest giratori tenia un significat completament diferent (encara que la bogeria era part important de l'assumpte). En Thorsh va empassar amb dificultat pensant en el que els pilots estaven a punt d'intentar. L'humà li va fer un gest i va tornar a pujar per la rampa. Reduint la velocitat una mica, Thorsh es va quedar darrere del vaixell de càrrega per donar-li amplitud de moviment. Per sobre de la cansada vibració del propulsor de la barredora, va poder sentir la reverberació sobtada dels retrorreactors i els reactors de posició de l'YT-1300. Després, amb un breu impuls, el vaixell de càrrega va començar a girar noranta graus a estribord, deixant la rampa d'aterratge gairebé just davant de la vacil·lant barredora.

* * *

-Salta! -va dir en Han per a ell mateix-. Ara!

Estava de tornada al seient del pilot, amb les mans agafant fortament el comandament de control mentre la Leia li rebaixava la potència als reactors, enganyant al Falcó en ple gir de noranta graus. Com ara volaven de costat, en Han va poder veure els coralites, que un segon abans estaven «darrere» de la nau, igual que la barredora, però que ja volaven a tocar de la punta roma del braç d'embarcament d'estribord. Intentant reduir al mínim les possibilitats que el pilot prengués massa impuls i xoqués de cap amb la mampara que hi havia a la part alta de la rampa, en Han va ajustar la velocitat d'avanç del Falcó perquè fos la mateixa que la de la barredora.

-Està accelerant! -va exclamar la Leia.

-3PO! Meewalh! -va cridar en Han per sobre de la seva espatlla dreta-. El nostre hoste pujarà a bord -Va mirar pel costat dret del finestral i va veure que el jenet portava la barredora cap a la rampa, la boca estreta però oberta del Falcó.

-Ara! -va dir a Leia. Hàbilment ella li va aplicar potència als reactors de posició, permetent que la nau fes un gir complet en el sentit de les agulles del rellotge mentre se sentien una sèrie de sorolls estrepitosos que arribaven fins al pont de comandament des del passadís circular. En Han feia una ganyota i amagava el cap entre les espatlles cada vegada que sentia un clang o un crash, avaluant mentalment els danys però amb els dits creuats perquè el jenet ho estigués portant millor que l'interior del braç d'embarcament. Així que el pilot de la rampa que hi havia a la consola parpellejà en vermell (el que significava que el braç s'havia tancat hermèticament), en Han tirà cap enrere del comandament de control i el Falcó es va llançar cap al cel obert de Selvaris, esquivant una pluja de boles foses dels coris que els perseguien. El quadrilàser va respondre amb trets continus verd clar que brillaven fins i tot amb el fons del mar tumultuós.

-Capità Solo, és viu! -va cridar C-3PO amb un alleujament molt dramàtic-. Tots estem vius!

En Han va deixar escapar l'aire lentament i es va enfonsar al seient sense aixecar les mans del comandament. Els coralites ja començaven a quedar enrere quan el Falcó va passar per sobre del cim del volcà, creuant densos núvols de fum espès, per a un segon després ascendir en una columna d'energia blava. La nau ja estava a mig camí de les estrelles quan el jenet va aparèixer a la porta del pont de comandament, amb un braç nu sobre les espatlles de la Meewalh i l'altre sobre dels de C-3PO.

-Sembla que tens el cap molt dur -va dir en Han.

La Leia va mirar al seu marit somrient lleument.

-Ell no és l'únic.

En Han la va mirar amb fals disgust i després li va fer un gest amb la barbeta a la noghri femenina.

-Porta al nostre hoste a la cabina davantera i dóna-li tot el que necessiti.

-Agafaré la farmaciola -va dir la Leia abandonant el seient. Va deixar els seus auriculars sobre la consola i va tornar a mirar al Han-. Bé, ho has aconseguit.

-Hem -va corregir-la en Han i va estirar els braços despreocupadament-. Saps? Mai s'és massa vell per a aquest tipus de coses.

-Tu no t'has cansat d'això, això és segur.

Ell la va estudiar.

-Què passa, que tu sí?

Ella li va posar la mà dreta a la galta.

-Ets un perill per a tu mateix i per a tots els que estan al teu voltant. Però t'estimo, Han.

Ell va mostrar un gran somriure mentre la Leia abandonava el pont.

Següent