La Força unificadora (XXXVII)

Anterior

CAPÍTOL 37

Una sobtada foscor havia caigut sobre el paisatge urbà vongformat. Els sabres brillaven blaus, violetes i verds mentre els Jedi usaven la Força per propulsar-se sobre les teulades esquerdades i relliscoses per la pluja i els balcons que penjaven sobre el que una vegada va ser l'Esplanada Glitannai. Munts de runes, cornises sobre precipicis i grans abismes no presentaven cap obstacle per als sis a mesura que els franquejaven, botaven i saltaven en la seva carrera per arribar fins a la Ciutadella i els principals responsables yuuzhan vong d'això en el que s'havia convertit Coruscant.

Els comandos del capità Page aconseguien no endarrerir-se gràcies a les seves turbomotxilles. La pluja queia amb força des de totes direccions arrossegada per ferotges ràfegues de vent. Sobre ells ja no era possible diferenciar entre la fogonada dels llamps i les brillantors artificials dels letals enfrontaments.

Era impossible distingir entre el lament del vent i l'udol dels caces bombarders, entre la fumera i els núvols de tempesta empeses pel vent, entre el xiuxiueig dels focs en ser apagats per la pluja i el so dels trets làser tallant l'aire saturat. El ressò del canoneig d'armes llunyanes bé podia ser la fragor dels trons, els pilars vermell ataronjat de l'horitzó podien ser tant volcans en erupció com la brillant estela dels llançadors de plasma. Per al Luke, la naturalesa nebulosa dels voltants reflectia el seu estat interior. La foscor forçava una fusió de diferents realitats. Coruscant s'estava convertint a corre-cuita en un buit, en una singularitat on el mateix teixit de la realitat era estirat i distorsionat.

Seguia sent aquest planeta Coruscant, o era en realitat Yuuzhan'tar, tal com havia estat el món original en els seus últims dies, quan els Déus enfurismats en veure que els yuuzhan vong es passaven a la violència van despullar als seus fills de la Força i els van llançar a un abisme sense fi?

-El camí més ràpid és per l'esplanada nord -li va dir la Mara a Judder Page quan tots es van aturar en una cornisa entollada.

La pluja degotava dels visors dels seus cascos i regalimava pel peto dels biovestits. La Mara els guiava usant la memòria, a més del «sentit vong» d'en Jacen i de la Tahiri per impedir que es topessin amb patrulles de guerrers yuuzhan vong.

En Page mirava fixament la pantalla esquitxada d'aigua de la unitat de posicionament incorporada a la màniga del biovestit.

-Segons això, hi havia un pont que portava a l'esplanada.

La Mara va assentir.

-El Pont de la unitat. Solia dinar al restaurant del nivell inferior.

Sonava nostàlgica, pesarosa en el que s'havia convertit Coruscant. En Luke podia imaginar-la trenta anys abans, freqüentant els restaurants i les botigues de luxe de l'esplanada, passejant entre les multituds que assistien a la Fira Imperial. Era el Coruscant que en Luke coneixia per les transmissions de l'HoloRed i els ocasionals drames i documentals que arribaven a l'Estació Tosche de Tatooine. Per quan va poder visitar en persona el món capital, la major part del districte del govern estava en ruïnes arran de l'alliberament de Coruscant per les forces de la Nova República. Però, amb el pas de les dècades, Coruscant havia acabat convertint-se en la seva llar, tal com li havia passat amb Yavin, que va tenir un destí similar. En Luke no havia esperat sentir-se tan desconsolat, però tampoc havia esperat trobar-se un Coruscant tan alterat, tan refet, en els dos anys que havien passat des que la Mara i ell van marxar. La Mara feia senyals perquè tothom tornés a posar-se en marxa.

Quinze minuts corrent sense parar els van portar fins al Pont de la unitat, que havia perdut els ornaments metàl·lics i les plaques amb inscripcions que li havien atorgat el seu caràcter de monument. El pont ja no era més que un bloc de ferrociment que creuava el canó que era l'esplanada. Estava assotat per la galerna, de les seves vores penjaven lianes i una vegetació viscosa, mentre una cortina d'aigua poc densa però en augment queia a l'escumejant riu que corria molt més baix. Els Jedi van tenir la primera visió clara del seu objectiu des del contrafort sud del pont. Diversos quilòmetres més a l'est, la Ciutadella d'en Shimrra s'elevava sobre aquest paisatge infernal, il·luminada per bifurcats llamps i ressaltada pels raigs làser dels caces que la sobrevolaven.

Era una veritable muntanya que s'alçava on una vegada havia estat el Palau Imperial, abastant-ho tot, des de l'Inglenook Mon Calamari a la Pliada di am Imperium, que era com es coneixia l'extrem est de l'Esplanada Glitannai. La base de la Ciutadella es perdia en volutes de fosc fum, però quatre ponts que partien en diferents direccions la unien a les estructures circumdants.

A tan curta distància, la muntanya es revelava tan accidentada i foradada com qualsevol altra mónnau com les que havia vist en Luke. Però la d'en Shimrra estava a més adornada amb unes ales de filigrana que li proporcionaven un aspecte una mica insectoide. La forma en què s'allotjava en el cràter que li servia de bressol produïa la impressió que estava covant. Bandades d'Ala-X i E assetjaven el cim, però buits més negres que el tempestuós cel devoraven tot el que els hi llançaven els caces. Dos dels caces de combat volaven més a prop que els altres quan van brollar dolls de projectils de plasma des llançadors situats sobre les ales. Era com si els Ala-X volessin sense escuts.

Els caces, arribats a estribord pels projectils supercalents, van descendir en espiral, amb els alerons i els motors d'ions convertits en escòria. En Luke va poder veure com saltaven fets miques en xocar contra els sortints de l'aspre casc de la Ciutadella. Van desaparèixer en la fumera al peu de la muntanya i, segons després, sorgia una flamarada amb forma de fong. El silenci d'en Luke era ensordidor. Quan es va girar i va saltar al pont, a l'altre costat va brollar un ressonant bram i dos enormes ulls resplendien en la foscor. Sobre un edifici en ruïnes va treure el cap una enorme bèstia, com vista sota una llum estroboscòpica.

No era la primera criatura yuuzhan vong que trobaven des que van abandonar el Falcó, ja que el precinte sagrat estava literalment atestat d'animals escapats, però per descomptat sí que era la més gran.

-Un mon Düül -va dir en Jacen, cridant per ser escoltat-. Si li han implantat un víllip, el seu ventre pot funcionar com a amplificador. En qualsevol cas, és inofensiu.

Tot i això, en Page va empunyar el seu rifle làser.

-Si tu ho dius, noi -va fer un gest cap endavant amb el canó-. Però creua tu primer.

Quant Jacen i Luke van continuar avançant, el mon Düül es va asseure sobre les potes del darrere amb el ventre timpà en direcció al barranc. I algú va començar a parlar en yuuzhan vong amb veu amenaçadora.

- «Periu» -traduí la Tahiri-. «Periu tots els que busqueu profanar-me en el nostre millor moment, els qui us interposeu entre l'exaltació i jo».

-Shimrra? -va preguntar en Luke.

En Jacen negà insegur amb el cap.

-Pot.

- «Jo m'enfronto als Déus en el vostre nom» -va continuar la Tahiri-, «i vosaltres m'ho pagueu amb rebel·lió. Periu llavors. Correu a trobar-vos amb la vostra mort i amb els vostres Déus, mentre jo refaig el món».

-Llàstima que no puguem respondre -va dir la Mara.

-Aviat podrem fer-ho -li va assegurar en Luke.

En Jacen i la Tahiri van caminar lentament cap al mon Düül assegut. Van fer un gest amb la mà dreta de forma esgarrifosament simultània, i la bèstia de quatre tones posà les potes anteriors a terra i es va allunyar rodant sorollosament.

«El seu sentit vong», va pensar en Luke. La Jaina es va avançar per envoltar les espatlles d'en Jacen amb el seu braç esquerre.

-Sempre se't van donar bé els animals.

Ell va respondre amb un somriure sec i es va allunyar de pressa. Els tres joves Jedi van travessar junts aquest tram i van girar cap a l'est en direcció a la Ciutadella. Davant d'ells, una estacada d'edificis recognoscibles coberts de vegetació s'estenia fins a l'accés occidental a la muntanya d'en Shimrra. Luke, Mara i Kenth ja hi eren quan Jacen i Tahiri els van donar l'alto a tots. El fogonada dels llampecs havia revelat la presència d'un grup d'humans i humanoides esquelèticament prims, vestits amb vestidures esfilagarsades i informes, i túnicapells velles.

-Apropeu-vos -va dir la Tahiri en yuuzhan vong.

Dos Avergonyits, mascle i femella, es van avançar.

-Jeedai -va dir el jove mascle, amb la mirada fixa al vibrant sabre làser d'en Luke.

Van aparèixer més yuuzhan vong, juntament amb una dotzena de coruscantins que semblaven haver subsistit a força de telagrís des de l'ocupació.

«Els Avergonyits i els maleïts», es va dir en Luke mentre desactivava el sabre làser. Per entre el grup es van obrir pas dos comandos humans ferits i cansats que van saludar al capità Page.

-Esquadró Bacta, senyor -va dir el sergent-. Venim de sota. Això és un veritable caos, capità. Els heretges lluiten amb ungles i dents, però necessiten reforços el més aviat possible. Si pogués prescindir d'algú, senyor...

En Page li va fer un senyal a un dels seus comandos amb retromotxilla.

-Felicitats, Terme, acaba de ser ascendit a cap d'esquadró. Agafi deu homes i vagi amb el sergent. Ens reagruparem a la Ciutadella el més aviat possible.

El comando va saludar-lo, va girar sobre els talons i va començar a triar entre els seus companys.

El sergent ferit va passar la mirada d'en Page al Luke.

-Mestre Skywalker, algun dels seus suposaria un món de diferència, i no només per a nosaltres... -va fer un gest cap als Avergonyits-, sinó també per a ells.

En Kenth i la Tahiri van mirar al Luke, que va assentir.

-Gràcies -va dir el sergent, quan els dos Jedi es van moure per unir-se a ell-. Ens han dit que el Profeta ha reaparegut, però encara no hem pogut localitzar-lo. Es diu que es va veure per última vegada a la plaça de la Jerarquia.

-Guiant-los o ajudant a què els massacrin? -va preguntar la Mara, donant un pas endavant.

-Guiant-los.

En Luke va dirigir a la Mara una mirada d'escepticisme.

-Potser el seu cor va canviar d'opinió després d'allò de Zonama Sekot.

Ella va deixar anar un esbufec ​​burleta.

-Només si algú li ha implantat un de nou al pit.

En Luke es va tornar cap als Avergonyits que havien arribat primer.

-Ha estat algú de vosaltres o dels vostres dins de la Ciutadella? -traduí la Tahiri.

Un mascle del grup va parlar i es va mostrar. Era el més horriblement marcat del grup, i de les seves espatlles sobresortien unes banyes curtes.

-Aquest diu que va arribar a la Ciutadella -va dir la Tahiri al Luke. I va sentir un moment més abans de continuar-. Va ser un guerrer davant els Déus abans que el seu cos rebutgés uns bioimplants que els cuidadors van dissenyar per a ell.

L'antic guerrer va assenyalar als ponts pels quals s'accedia a la muntanya de corall Yorik.

-Cada casta utilitza una entrada diferent. Però les quatre porten al Saló de la Confluència, on el gran Senyor Shimrra concedeix audiència a l'elit.

-Pregunta-li si creu que Shimrra estarà ara a la sala -va dir en Luke.

La Tahiri va fer la pregunta i va esperar la resposta.

-Diu que no trobaràs allà a Shimrra. Que estarà en la seva... càmera privada.

El yuuzhan vong va assenyalar al cim de la Ciutadella amb un dit gros i truncat.

-Allà dalt és a on heu d'anar.

-Gràcies -li va dir en Luke a l'heretge, que li va preguntar alguna cosa a la Tahiri.

-Vol fer-li una pregunta als Jedi -va dir al cap d'un moment-. Vol saber si pensem ajudar o matar-los. Vol saber si els Avergonyits podran trobar la salvació en la Força.

En Luke va mirar al yuuzhan vong.

-Us ajudarem a trobar el camí de tornada a la Força.

La traducció de la Tahiri va causar gran agitació entre els Avergonyits i un enrenou de converses en murmuris. I llavors Kenth i ella van començar a allunyar-se amb els comandos. La Mara va passejar la seva mirada de la Ciutadella al Luke.

-Llest, Soldat? -com no li va respondre immediatament, va dir-. Què passa?

Ell li va aguantar la mirada.

-Mara, vull que vagis amb la Tahiri i en Kenth.

Ella va estar a punt de riure.

-Vull que vagis amb ells -va tornar a dir.

L'expressió d'ella va canviar, i als seus ulls va treure una punxada de por.

-Luke, digues-me que t'ha parlat la Força i que no ho fas perquè no vols que lluitem junts, pel bé d'en Ben.

-Importaria això?

Ella li va agafar dels avantbraços.

-A Zonama Sekot em vas prometre que viuríem molt de temps junts.

Ell va somriure i li va acariciar la galta amb el dors dels dits.

-Creus que et deixaria enmig de tot això per convertir-te en vídua, o a mi en vidu?

Ella va negar amb el cap.

-No és el teu estil.

-Llavors, ves amb ells.

Ella va assentir reticent.

-No ho faig perquè vulgui, sinó perquè confio en tu.

* * *

A l'altre extrem de la tempesta que castigava el costat nord del precinte sagrat, el Falcó es va dirigir cap a l'antic districte legislatiu. L'edifici del Senat havia resistit l'atac yuuzhan vong gràcies a la seva resistent arquitectura en cel·les, però el conegut edifici estava ara cobert per un hemisferi de mig quilòmetre d'alt que protegia el Cervell Planetari.

-No m'estranya que no ens ataquin les bateries de plasma -va dir en Han, quan la Leia i ell la van sobrevolar amb el vaixell de càrrega en un vol de reconeixement-. Res menor que un rebentaplanetes podria travessar aquest casc.

-El corall Yorik ha paït i absorbit enzimàticament el durociment i el transpariacer del Senat -va dir en Harrar des del seient del navegant-. Els materials que el constituïen s'han emprat per crear un nou exosquelet que s'enfonsa en el subsòl i forma una esfera impenetrable al voltant del dhuryam, del Cervell.

C-3PO s'agafava amb força al seient contigu al d'en Harrar, i l'R2-D2 estava ancorat i segur darrere de la seva contrapartida. En Cakhmaim era a la torreta d'armament dorsal; La Meewalh en el compartiment davanter.

-Com és de resistent? -va preguntar en Han sobre la seva espatlla.

-Prou com perquè el dhuryam sobrevisqui a una invasió convertit en una nau autosuficient i possiblement autopropulsable molt similar a la que corona el cim de la Ciutadella.

-Una càpsula de salvament -va dir la Leia.

-Però enorme -elaborà en ​​Harrar-. Capaç no només de preservar al dhuryam amb totes les seves habilitats genètiques i apreses, a més de preservar la vida de qui resulti ser al Pou quan enlairi l'esfera.

-Ai mare -va comentar C-3PO.

L'R2 secundà l'estupefacció del droide de protocol amb un llarg xiulet. En Han va grunyir i es va gratar el cap.

-I com se suposa que entrarem en aquesta cosa, si dius que no li afecten les bombes?

En Harrar es va inclinar cap a la finestra.

-Completa la passada. Vegem si localitzem l'entrada al passatge secret que van utilitzar en Jacen i la Vergere per escapar del Pou.

Mentre en Han desviava el Falcó cap a l'oest, la Leia mirava l'extensió d'estructures cobertes de vegetació de sota, assenyalant després al costat sud-oest de la cúpula.

-El despatx d'en Borsk Fey'lya havia d'estar per allà. -En Han va mirar a on assenyalava el dit-. Allà mateix, enterrat sota qui sap quantes tones de corall Yorik. Semblava que la cúpula havia crescut des que en Jacen va ser aquí.

-Ja pots dir-ho.

-És un gir inesperat dels esdeveniments -va dir en Harrar.

-Començo a cansar-me de tantes sorpreses -va dir en Han amb un grunyit-. Hi ha d'haver una altra manera d'entrar.

-Potser per la porta principal -va dir C-3PO.

-Sí, anirem fins allà i trucarem a la porta -va dir en Han-. No va ser així com vas entrar al palau d'en Jabba?

-La veritat, capità Solo...

-L'entrada principal podria resultar problemàtica -va interrompre'l en Harrar-. Continua rodejant-la i t'ensenyaré per què.

L'horitzó del nord era una gegantina enclusa de núvols negres il·luminada per explosions i llampecs. En Han es va moure cap a l'est envoltant la cúpula de dos quilòmetres de diàmetre i davant seu es va mostrar un llarg túnel que sobresortia de la cúpula. El corredor hemisfèric semblava haver-se format amb les branques entrellaçades de milers d'esvelts arbres.

-El laberint de tanques -va dir en Harrar-. El camí cerimonial que porta a l'atri del Pou.

En Han va riure.

-Serà com passejar per un parc. A no ser que em diguis que el laberint és immune a les armes.

-No només és tan sòlid i resistent al foc com el vostre duracer, sinó que els arbres que el formen estan eriçats d'espines esmolades com agulles d'una mida que varia entre el teu polze i el teu braç. Espines que contenen una neurotoxina prou potent com per acabar amb el sistema nerviós de qualsevol criatura prou maldestre com per clavar-se'n un.

En Han va estrènyer els llavis per la frustració.

-Jo voto per veure com encaixa un parell de míssils d'impacte.

-Seria malgastar armament. El dhuryam repararà de seguida qualsevol dany que puguin causar els míssils.

-Ja, bé, doncs si ets tan llest, pensa tu un pla per entrar.

-Ja ho he fet. Com és d'ampla la teva nau, Han Solo?

-Vint-i-cinc metres, més o menys Per què?

En Harrar respirà fondo.

-Anirà just. Però, donada la teva habilitat com a pilot, crec que podrà fer-se.

La Leia es va girar en el seu seient per mirar-lo de front.

-Creus que es pot fer?

-Volar pel túnel del laberint fins a la porta principal.

La Leia es va quedar bocabadada.

-No pots dir-ho de debò.

-La Princesa Leia té raó -va dir C-3PO mentre R2-D2 gemegava-. Confirmeu que aquesta afirmació s'ha dit de broma.

Un somriure va prendre forma a poc a poc en el rostre d'en Han.

-Ho diu seriosament i té raó -Va mirar la Leia-. Podem fer-ho.

La Leia va començar a parlar, però es va empassar el que fos que li passés pel cap i va tornar a començar.

-Bé, li vas dir que pensés alguna cosa, i suposo que ho ha fet.

En Han li va donar un copet afectuós al braç esquerre.

-Vés ajustant-te l'arnès de seguretat. Tu també, Lingot d'Or.

C-3PO va inclinar el cap amb aprensió.

-Si no li importa, senyor, prefereixo unir-me a R2 en el compartiment davanter.

-Tu mateix. Però fes-ho de pressa.

En Han es va acostar a la boca el micròfon dels auriculars.

-Cakhmaim, Dirigeix-te a la cabina davantera amb la Meewalh.

Va enviar al Falcó en un ampli cercle que el va situar mirant directament a la boca del túnel del laberint.

-Estàs segur d'això? -va dir la Leia mentre en Han movia i accionava commutadors a la consola.

-No. Però amb sort no tindrem temps per pensar-hi.

En Han va fer baixar encara més el vaixell de càrrega i va accelerar. L'espinós semicercle de la seva boca es va fer més i més gran en les finestretes. Un acte reflex va fer que la Leia es tirés cap enrere i s'aferrés als recolza-braços.

-Agafeu-vos -va dir en Han-. Agafeu...

I de sobte van estar dins del laberint. Però encara no havien travessat l'obertura quan es van adonar que el viatge seria pitjor del que imaginaven. Les resistents branques entrecreuades van colpejar amb duresa la nau a un i altre costat. El Falcó va trontollar i es va estremir, corrent el perill d'acabar girant sense control. Les espines més llargues arrencaven grinyols ensordidors i perllongats al casc. Els elements externs del casc com rotors, antena, conductes i estabilitzadors de pressió, van cruixir i xisclar en veure's arrencats.

I el coll del laberint es tancava davant d'ells, estrenyent-se davant els seus ulls.

-Dispara els míssils d'impacte! -va dir en Han.

La Leia va prémer el botó, llançant un parell túnel enllà, seguit d'un altre parell, que es va obrir pas a través d'espines i branques i explotar finalment contra el que fos que constituís l'entrada de la cúpula.

-Apuja els escuts deflectors!

La Leia va pujar els escuts anteriors quan va arribar fins a ells un ardent torrent de foc i restes, embolicant al Falcó, arrencant més parts i marcant i socarrimant els panells del casc. Llavors, de sobte, la nau va arribar a una passarel·la ascendent en forma de falca constituïda per troncs de grans arbres amb les branques cobertes de fulles que ara estaven en flames i s'alçaven a banda i banda cap al cel. L'entrada de la rampa tenia cent metres d'alt però s'estrenyia a mesura que ascendia per formar una espinosa punta de fletxa que el seu extrem tocava l'enorme i destrossada escotilla/esfínter que en un temps va embolicar la Gran Porta del Senat. En Han va lluitar per estabilitzar la nau mentre lliscava sobre l'antiga plaça i entrava en el segon tram de tanques.

Però les branques resistents com el duracer van poder amb ell, primer alentint-la i després atrapant la espasmòdica nau. El Falcó, ja encallat, es va aturar finalment, escorat a una banda, a deu metres de l'entrada danyada pels míssils. Dos dels discos d'aterratge tocaven les pedres del paviment, mentre tot el costat d'estribord quedava en l'aire, subjectat per les entrellaçades branques.

-Sembla que no podem arribar més lluny -va dir en Han, mirant al capdavant, amb les mans aferrant encara la palanca de control.

La Leia va esbufegar i va empassar saliva.

-Res com un aterratge reposat.

Han, Harrar i ella es van alliberar de les cadires i van trontollar fins al passadís circular de la nau, ara esquitxat d'objectes que havien arribat fins a aquí procedents de tota la nau.

-Ja netejarem després -va dir la Leia, l en Han va deixar anar una riallada.

-Podem ordenar a 3PO que ho faci ell.

-Estava esperant que digués vostè això, senyor -va dir el droide, sortint del compartiment davanter, recolzant-se en les parets corbes del passadís i acompanyat de l'R2-D2 i els dos noghri-. Seria una tasca meravellosa -l'R2-D2 va començar a xiular i trinar en protesta-. No admetem queixes teves, R2. És el mínim que podem fer si el capità Solo vol que ens quedem a la nau en comptes d'acompanyar-lo al Pou del Cervell Planetari... -R2-D2 va xiular sonorament, i C-3PO es va redreçar indignat-. Mai estàs content.

-A veure, vosaltres dos, deixeu de discutir -va dir en Han-. Oblideu del desordre. Limiteu-vos a mantenir els motors en marxa i a no separar-vos del comunicador.

En Han va estendre la rampa de descens, que no va arribar molt lluny abans de tocar terra sòlid.

-Una vegada dins del Pou, estarem fora de perill dels guerrers -va dir en Harrar-. Però, facis el que facis, abans d'arribar-hi, no matis al cuidador. Ens caldrà els seus marcadors aromàtics per poder accedir al Pou sans i estalvis. Sé algunes coses sobre el Cervell, però no les suficients per incapacitar-lo.

En Han li va lliurar algunes càrregues tèrmiques als noghri, i es va penjar unes altres del cinturó.

-Només per si de cas hi ha problemes per convèncer-los que es rendeixin.

La Leia va activar el seu sabre làser i aclucà els ulls.

-I jo que vaig prometre no tornar a trepitjar el Senat.

En Han li va fer un gest amb el cap.

-Tots hem hagut de trencar les promeses que ens vam fer.

Els cinc van baixar per la inclinada rampa i van córrer cap a la gruixuda escotilla/esfínter oberta pels míssils i que es tancava a poc a poc. La membrana espantosament esquinçada donava a una vasta caverna de corall Yorik escassament il·luminada. En Han amb prou feines va tenir temps per mirar al seu voltant quan cinquanta o més guerrers armats amb amfibastons van sortir d'un estret passadís situat a la paret corba oposada a l'escotilla. Algú va cridar ordres en yuuzhan vong que no necessitaven traducció. Una bandada d'insectes brunzidors i amfibastons va volar cap a la tripulació del Falcó.

-No vas dir que no hi hauria guerrers dins del Pou? -va cridar en Han mentre els noghri i ell esquivaven i disparaven.

-Això no és el Pou -va dir el sacerdot-. Només és l'atri!

La Leia va liderar la retirada, desviant insectes atordidors i talladors. Van creuar l'escotilla a Sant Martí, disparant contra els seus perseguidors sense parar-se a apuntar. Un cop a la plaça van córrer cap al Falcó per descobrir-lo completament embolicat per la vegetació d'espines.

* * *

La contraofensiva no anava molt bé, tot i l'ímpetu que havia proporcionat als heretges el crit de guerra del Profeta.

Els Avergonyits i els seus nous aliats estaven enmig d'un remolí de violència que els esbocinava amb ganivets coufee, els deixava inconscients amb insectes atordidors i els tallava i escorxava amb amfibastons. El mateix Nom Anor estava ple de sang, relliscant en la pedra i en la seva pròpia sang negra, mentre lluitava amb un coufee en una mà i un amfibastó en l'altra.

L'amarada multitud de presumptes insurgents se les havia arreglat per aconseguir sortir lluitant de la Plaça de la Jerarquia, però els venjadors d'en Shimrra intentaven empènyer cap a la Plaça dels Ossos. Si aconseguien atrapar al enfonsat amfiteatre no tindrien escapatòria, ni cap esperança. En Nom Anor intercanviava cops i talls amb un guerrer un cap més alt que ell quan va sentir un clam de peus corrent i veus agitades. Quan el guerrer es va tornar cap a la commoció, Nom Anor va aprofitar l'instant de distracció per enfonsar la punta del seu amfibastó a l'ull dret del seu contrincant.

Al seu voltant, més guerrers afegien la seva veu al tumult i redoblaven l'atac. «Reforços», es va dir en Nom Anor amb amargor. Tindrien sort si aconseguien arribar a la Plaça dels Ossos. Però, de manera inesperada, els crits dels guàrdies van començar a disminuir i la multitud va tornar a pressionar cap a la Plaça de la Jerarquia. Els reforços eren per als heretges!

En Nom Anor es va sentir de sobte enardit. Encara tenien una possibilitat, per petita que fos, d'aconseguir la victòria si totes les cèl·lules d'Avergonyits aconseguien trobar valor per rebel·lar-se. La seva convicció va anar en augment a mesura que la presència de granades lluminoses i atordidores va començar a tenir ressò i a reverberar dins de les parets dels temples i els dormitoris de intendents.

Llavors es van sentir els trets làser. Lluitadors de la resistència i comandos de l'Aliança! En Nom Anor es va adonar que els atrapats eren els guerrers. Es va ficar de cap en la lluita, tallant colls i tendons. Els guerrers, superats en nombre, van lluitar amb brutalitat i valentia, caient més i més d'ells per acabar sent trepitjats.

En Nom Anor era al centre de tot quan nous sons van atreure la seva atenció, deixant-ho paralitzat per la sorpresa i la por. Un espetec, un xiuxiueig, una remor constant...

Va arriscar una mirada de reüll per descobrir a tres Jedi, parant cops i tallant amb els seus sabres làser. I el pitjor era que un d'ells era la Mara Jade Skywalker. La mateixa Jedi que no feia molt de temps que havia estat víctima de les seves espores coomb lluitava al seu costat. No molt allunyada de la pèl-roja Skywalker estava la Tahiri Veila, la Jedi que gairebé havia estat convertida en un yuuzhan vong, i amb qui s'havia enfrontat abans d'escapar de Zonama Sekot. Al seu costat hi havia un Jedi alt i de més edat a qui no va aconseguir reconèixer.

Va intentar ocultar-se d'ells endinsant-se encara més en la batalla, però el conflicte era massa frenètic per poder allunyar-se'n. Va començar a moure's cap a l'entrada nord-oest de la Plaça de la Jerarquia, però també per aquest costat es va veure bloquejat per guerrers i heretges lluitant. Es mogués en la direcció en que es mogués, s'acabava veient inexorablement empès cap a les dues dones Jedi.

Va girar sobre si mateix, li va tallar el coll a un Avergonyit i es va posar on la sang li pogués banyar la cara. Va agafar del sòl un turbant mullat i se'l va posar sobre el front, només perquè se li descargolés i caigués inútilment sobre les espatlles. Es va maleir per no portar un emmascarador ooglith a sobre. Un grup de guerrers enfurismats va iniciar un atac sobtat que va empènyer als heretges fora de la Plaça de la Jerarquia fins l'ample bulevard situat al nord de la Ciutadella.

En Nom Anor va tornar a sentir el murmuri distintiu d'un sabre làser i es va veure lluitant espatlla amb espatlla amb la jove Tahiri, que cridava alternativament en bàsic i en yuuzhan vong mentre desviava amb la seva fulla blava cops d'amfibastó i atacs laterals de coufees. Els intents d'en Nom Anor per allunyar-se d'allà van ser en va. Es girava i avançava al mateix temps que la Jedi, però les onades de multitud els seguien empenyent l'un contra l'altre.

Llavors, en Nom Anor va sentir que el petit cos de la Tahiri es tensava contra el seu. Pivotà a temps de veure com la Tahiri allargava les mans en alguna classe de gest amb la Força, i una dotzena de guerrers va caure a terra com encertats per un eixam d'invisibles insectes atordidors.

«Una paret de Força!», Va pensar en Nom Anor. La Tahiri va usar els seus poders Jedi una segona vegada per crear un cercle encara més ampli d'espai lliure, i llavors es va girar i va agafar a Nom Anor pel braç, obligant-lo a donar-se la volta per poder-lo mirar amb ulls ja molt oberts per la sorpresa. Li va arrencar l'amfibastó amb la Força i el va immobilitzar agafant-lo pel coll de la túnicapell. Llavors es va girar i va gesticular cap a la seva companya Jedi.

-Mara, tinc a Nom Anor!

En Nom Anor va poder veure sobre els caps dels combatents, entre la boirina de sang i el bosc de braços en moviment, com Skywalker el mirava directament de forma amenaçadora. Va fer apilament de les seves forces i va tallar cap amunt amb el coufee, fallant a la Tahiri pel gruix d'un full però aconseguint tallar la part de túnica per la qual el tenia subjectat.

L'impuls el va propulsar cap enrere i va aprofitar que la Jedi estava momentàniament distreta per empènyer contra a ella un Avergonyit ferit. Serpentejà arrossegant-se per entre les cames de guerrers i heretges fins arribar a l'extrem nord de la Plaça. Un cop allà, on la multitud era menys densa, va aconseguir obrir-se pas a cops de colze per entre un grup de guerrers i córrer cap a les escales i la llibertat.

* * *

En els cinc anys anteriors, el Dama Afortunada havia passat per una transició atàvica molt semblant a la del Falcó Mil·lenari, de nau familiar a nau de guerra. Però si el Falcó d'en Han anava tan armat com ràpid era, el iot SoroSuub de cinquanta metres d'eslora d'en Lando sempre havia depès del seu sigil, la seva velocitat i una sèrie de sensors avançats que li permetien observar i examinar altres naus a gran distància. El transport corellià d'en Talon Karrde estava més ben preparat per al combat amb els seus tres canons làser i el seu casc reforçat, però difícilment era rival per al destacament de naus yuuzhan vong.

Per això mateix, les dues naus volaven en els confins de la zona de combat, deixant la major part de la feina bruta al Ventura Errant i els hapans. La flotilla de la Tenel Ka havia arribat pocs moments després que les naus capitals yuuzhan vong es moguessin contra Zonama Sekot, i s'havien col·locat immediatament en formació de bloqueig. La nova generació de Dracs de combat eren naus amb forma de platerets bessons amb unes vores eriçades de turbolàsers i canons iònics, letals com mai abans des que la Nova República havia decidit compartir amb l'exèrcit hapani la seva tecnologia de recàrrega d'armament.

Els Dracs millorats també anaven equipats amb llança-mines de pols gairebé tan efectius com les singularitats de dovin basal a l'hora de rebutjar el foc enemic i impedir que les naus enemigues saltessin a l'hiperespai. En canvi, la forma i l'esveltesa dels creuers classe Nova del Consorci recordava a les pistoles làser de la Vella República. Eren tan maniobrables com caces i tan letals com naus bèl·liques el doble de grans, i estaven impedint que les naus yuuzhan vong poguessin franquejar la temible barricada de Dracs.

Més a prop de Zonama Sekot, el Ventura Errant i esquadrons d'Ala-X i caces Miy'til hapans donaven bon compte dels coralites que s'havien avançat per posar a prova les defenses. Estaven sent delmats, atrapats entre els esquadrons que es movien a l'espai i les naus atmosfèriques pilotades pels Jedi. I ara que intervenien naus cabdals en la batalla, el mateix planeta utilitzava les seves armes, disparant andanades d'impactants ions des del cim de muntanyes de dotze quilòmetres d'alt. En Lando i la Tendra estaven a una distància equidistant entre la barricada i les forces d'atac i tenien una imatge completa de tota la batalla, encara que l'aparent gosadia del Dama Afortunada l'hagués convertit en blanc de atencions no desitjades que havien fet que els Calrissian s'haguessin vist obligats a dedicar-se més a la fugida que l'espionatge.

Els seus informes sobre les maniobres enemigues havien evitat per dues vegades que enxampessin per sorpresa a Booster Tèrrik, i eren vitals per servir d'enllaç entre el destructor estel·lar i els pilots Jedi que havien aconseguit convèncer a l'últim moment a les seves naus vivents perquè tornessin el foc.

Els yuuzhan vong donaven mostres que el seu evident error de càlcul els havia sumit en el caos. Els pilots dels coris lluitaven per les seves vides, i la força d'atac es desorganitzava ràpidament, amb els seus anàlegs de creuers i destructors maniobrant sense ordre ni concert, convertint-se en blanc fàcil dels làsers de precisió dels creuers hapans i de les armes de els Dracs.

Només una total confusió podia explicar que algunes de les naus atacants es tornessin contra una de les seves. Aquesta víctima era la nau que al principi volava al centre de la formació en diamant allargat dels yuuzhan vong. S'havia mantingut en el centre durant l'atac inicial dels coralites a Zonama Sekot, però ara estava sent escombrada pels trets de plasma de quatre dels creuers que l'envoltaven.

En Lando i la Tendra van veure com la nau es partia per la meitat, però, en comptes d'explotar, va alliberar una nau més petita oculta en el seu interior. Era un anàleg de corbeta, amb sis braços, casc en escates i una popa corbada i elevada, molt semblant a les dues naus que havia destruït el Ventura Errant a Caluula. Una nau esclavista.

-Se suposa que poden viatjar per l'hiperespai -va dir en Lando-. Per què necessiten transportar aquesta?

-No sembla anar bé -va dir la Tendra.

En Lando la va mirar, enarcant una cella.

-De rumb?

Ella va negar amb el cap.

-De color. Sembla malalta.

Al Lando se li va gelar la sang a les venes. Va demanar als escàners que li proporcionessin una imatge més propera i analitzessin la signatura de la nau. I va trucar al Ventura Errant.

-Booster, et vam enviar una signatura d'una nau enemiga -va començar a dir en Lando.

-Estem ocupats, Lando -el va tallar en Booster.

-No estàs tan ocupat per això. Compara-la amb el que tens a la memòria del Ventura, i digues-me si hi ha coincidència.

-Espera un moment.

Quan Booster va tornar a parlar al cap d'un moment, la seva veu tenia un toc d'aprensió.

-La signatura que m'has enviat coincideix amb la de la nau que se'ns va escapar a Caluula.

-La nau porta Alfa Vermell -va dir en Lando-. I s'acosta a Zonama Sekot.

 Següent