La Força unificadora (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

-Anem a sortir d'aquesta d'una peça, oi? -va preguntar en Judder Page al Han quan aquest va tornar al pont.

A la cadira del costat, Pash Cracken va reprimir un somriure. El Falcó Mil·lenari portava a l'hiperespai una mica menys de cinc hores estàndard, la major part de les quals en Han les havia passat en altres parts del vaixell de càrrega, avaluant l'abast del dany i veient els passatgers, que s'apinyaven en qualsevol espai disponible.

En Han mirà d'en Page a Cracken i després a la Leia, que havia romàs en el seient del copilot durant la transició a la velocitat de la llum.

-No els has dit que tot sortirà bé?

Ella va arronsar les espatlles.

-Potser és que no es refien de mi.

En Han es va cordar el cinturó del seient del pilot i es va girar cap als dos oficials de l'Aliança.

-Podeu fiar-vos d'ella.

En Page va somriure.

-Bé, Han, és que ella ens ha dit que t'ho preguntem a tu.

En Han mirà la Leia amb les celles arrufades.

-Potser ha arribat el moment que revisem el que ha de fer cada un dins d'aquesta nau. Jo piloto. Tu tranquil·litzes als passatgers dient-los que el pilot sempre sap el que fa.

-És clar, capità -va respondre la Leia-. Puc dir-los als passatgers exactament on ens dirigim?

En Han es va girar per mirar la pantalla de l'ordinador de navegació.

-A menys que ens hàgim confós en girar a l'última nebulosa, hauríem d'arribar a Caluula en qualsevol moment.

La Leia se'l va quedar mirant.

-Caluula? A l'Hegemonia Tion? No podies haver triat un planeta que quedés més lluny de la nostra ruta?

-Escolta, he aconseguit que ens lliurem d'aquests coralites yuuzhan vong, no?

-És cert.

-Doncs per fer-ho vaig haver de prendre una decisió discutible.

En Han va continuar fent ajustos a la consola i en els panells d'instruments que tenia sobre el cap. La Leia va mirar les taques de lubricant que tenia a les mans i un petit bony que se li estava formant a la templa dreta.

-Tot ha anat bé per allà darrera? -li va preguntar en veu baixa quan Cracken i Page es van posar a parlar entre ells-. M'ha semblat sentir algunes malediccions.

-Seria 3PO -va remugar en Han.

-Mai se li han donat bé les eines...

-Sortint de l'hiperespai -la va interrompre en Han estirant la mà cap a l'activador dels motors sublumínics i preparant el transmissor subespacial.

Les línies d'estrelles es van afilar fins a esdevenir punts de llum i el camp d'estrelles va rotar lleugerament. Els motors iònics van cobrar vida amb una flamarada i un soroll ensordidor i la nau va començar a donar batzegades i a singlotar. Des de la popa van arribar els sorolls d'un punt d'aliatge queixant-se i després un claríssim so d'esquinçament, com si algun component hagués estat arrencat.

-Què ha estat això? -va preguntar la Leia.

-Un altre tros de nosaltres -va respondre en Han sense emoció-. Res important... espero.

Un objecte llunyà es va anar fent cada vegada més gran a través del finestral, definint-se lentament com un conjunt lineal de mòduls geomètrics units per membres estructurals que semblaven bigues i corredors tubulars transparents. Hi havia hangars d'aterratge en cada mòdul i molts d'ells tenien canons d'ions i turbolàsers en comptes de naus. Sortint del centre del conjunt, com el cap tallat d'un xampinyó, hi havia un enorme generador d'escuts. Han es va relaxar en el seu seient.

-El més bonic que he vist en la meva vida.

-Sembla que li han donat una bona pallissa -va dir la Leia dubitativament.

En Han es va aixecar una mica.

-Sí, ja, ara que ho esmentes... Crec que l'última vegada que vaig passar per l'estació s'estaven proveint de peces de segona mà de Lianna.

-I quant temps fa d'això?

En Han s'ho pensar un moment.

-Un parell d'anys, crec. Però...

Una explosió va sacsejar el Falcó des de darrere, fent que tothom tornés a cordar-se en els seients.

-Un altre tros de nosaltres? -li va preguntar la Leia mirant les pantalles de sensors.

-Pitjor.

La Leia va obrir els ulls de bat a bat i el va mirar.

-Recordes això que he dit abans d'haver-nos lliurat dels coralites?

En Cracken va aixecar la vista per mirar a través del finestral.

-No és possible que ens hagin seguit per l'hiperespai! No poden ser les mateixes naus!

En Han va fer virar bruscament a babord el Falcó un segon abans que dos míssils de magma passessin a tota velocitat al costat de les mandíbules de la nau.

-Algú ha canviat les regles.

Va cridar als dos noghri per l'intercomunicador i després va escoltar en silenci les seves respostes.

-No m'importa si els ordinadors d'objectius no responen! Teniu ulls, no? -va grunyir per a si-. És que he de fer-ho tot jo?

Un projectil fos impactà en el costat del Falcó i un mòdul ple de cables va caure, fent espurnes, del sostre del pont. En Han girà la nau sobre si mateixa i va baixar en picat bruscament. Les alarmes udolaven abans fins i tot de sortir de la maniobra i els autenticadors van començar a mostrar dotzenes de punts grocs a les pantalles tàctiques. En Han i la Leia van aixecar la vista al mateix temps per trobar-se cara a cara amb un grup de batalla de naus grans dels yuuzhan vong, anàlegs de canoneres, vaixells-mare i el que amb tota seguretat era una nau amb un yammosk similar a la que en Han havia ajudat a destruir a Fondor.

Els coralites sentinella ja estaven disparant al Falcó.

-La veritat és que tens una habilitat especial per ficar-te en situacions com aquesta -va dir la Leia mentre demanava un informe d'estat dels escuts.

-No sóc jo -va protestar en Han-. L'ordinador de navegació s'ha autoconvençut que veure's ficat en problemes és l'estat natural del Falcó.

-Gairebé m'ho crec.

En Han no va alterar el rumb.

-Treu un holo d'aquesta nau. Descàrrega qualsevol controlador que puguis aconseguir i enganxa-ho tot a l'ordinador d'anàlisi de batalla. I després amb compte amb l'estómac!

Va esperar que la Leia acabés amb aquestes tasques per llaçar el Falcó a una pujada pràcticament vertical i després va seguir cap amunt avançant en un tirabuixó que el va enviar a tota velocitat cap a l'estació orbital de Caluula. El quartet de coralites de sis potes i cua corbada que aparentment havia seguit al Falcó des de Selvaris estaven just a sota, escopint míssils de plasma mentre es decantaven i viraven per evitar els trets làser dels AG-2G dorsal i inferior. La Leia es va girar cap al control de comunicacions.

-Estació de Caluula, em rep?

-Transmetin el seu codi d'identificació.

-Estació de Caluula -va dir en Han-, aquí el Falcó Mil·lenari. Si us plau, responguin... Digueu alguna cosa... -va murmurar en Han-. Insulteu-nos, el que sigui!

Com més s'acostaven a l'estació, s'anaven adonant compte de l'estat en què estava. Molts dels mòduls tenien forats i cremades pels trets. Segurament havia tingut lloc una batalla bastant lletja durant setmanes sense que el comandament de l'Aliança Galàctica ho sabés per culpa de l'HoloRed inutilitzada. En Han es va preguntar durant un segon quants altres llocs i estacions orbitals estarien en circumstàncies semblants.

-Falcó Mil·lenari, aquí l'Estació de Caluula -va dir a la fi una veu femenina-. Hauríeu d'haver-nos avisat que veníeu.

En Han va agafar la mà esquerra de la Leia amb la seva mà dreta per l'alleujament.

-Estació de Caluula, ni tan sols nosaltres sabíem que veníem -va dir pel micròfon-. Tenim problemes de potència i un parell de coralites darrere nostre. Hi ha cap possibilitat que baixeu els vostres escuts el just perquè puguem entrar?

-És possible, Falcó Mil·lenari. Sempre que puguis garantir que la teva nau és tan ràpida com es remoreja que és.

-Aneu posant la catifa per donar-nos la benvinguda mentre fem l'aproximació -va dir en Han-. Mentre la poseu, al Falcó li sobrarà temps per ficar-nos dins.

-No et demanarem que compleixis això, Falcó Mil·lenari. Pots entrar.

-Primer hem de perdre aquestes naus de la nostra esquena.

Dirigint potència addicional als reactors principals, en Han va trepitjar l'accelerador i va començar a sotmetre al Falcó a un repertori de maniobres evasives que regiraven l'estómac. Els coris pilotats en tàndem feien tot el possible per seguir-los el ritme, socarrimant la popa del Falcó amb gotes de plasma. I quan el Falcó va començar a acostar-se a l'estació, van començar a utilitzar també raigs làser i les fiblades dels canons iònics.

-No us preocupeu -tranquil·litzà la Leia a Page i a Cracken mentre en Han continuava anant a tota velocitat cap a la petita obertura que els havia proporcionat l'Estació de Caluula-. En Han fa aquestes coses molt sovint.

Així que el Falcó va entrar a la protecció de l'estació, l'escut va tornar a la seva posició. Repel·lides per un foc intens, tres dels coralites es van allunyar i van buscar la protecció del seu grup de batalla. La quarta va seguir acostant-se per acabar xocant amb el brillant camp d'energia de l'estació i després va caure presa de les potents bateries de l'edifici. La Leia es va girar per mirar a Page i a Cracken.

-Veieu? No ha estat per tant.

Van assentir mentre anaven recuperant el color a la cara. Intentant que la seva mà deixés de tremolar, en Han va desconnectar els reactors i va deixar que un feix tractor portés al Falcó tranquil·lament fins a l'hangar.

* * *

Centre del govern galàctic des de la caiguda de Coruscant, el món aquàtic de Mon Calamari estava ple de naus de totes les categories i classificacions, des de creuers de casc fistonat i vint anys d'antiguitat de Mon Cal fins a brillants destructors estel·lars acabats de sortir de les drassanes de Bothawui i el llunyà Tallaan.

Els mons interiors del sistema estel·lar estaven igualment envoltats, sempre en alerta per si els yuuzhan vong decidien un dia reunir la seva miríade de grups de batalla en una única armada i atacar Mon Calamari des del cor de la galàxia. Nouvinguda des del punt de sortida de l'hiperespai que hi havia molt més enllà de l'única lluna de Mon Calamari, la Jaina va portar el seu Ala-X al Ralroost, una de les naus més grans i més blanques en òrbita. Va ser l'última pilot de l'Esquadró Sols Bessons a entrar a l'enorme però acollidor celler de la nau insígnia de la flota. Creuer d'assalt bothan originalment dedicat a la defensa de Bothawui després de la guerra civil galàctica, el Ralroost estava ara sota el comandament de l'almirall Traest Kre'fey, que havia sortit de la relativa foscor a l'inici de la invasió yuuzhan vong per acabar de segon en la escala de comandament de tota la flota de l'Aliança.

Els transports havien estat els primers a arribar a Kashyyyk i molts ja estaven atracats i descarregant dels seus cellers als presoners alliberats. Malgrat les pèrdues devastadores en els esquadrons de caces, la missió havia estat un èxit.

Dotzenes d'oficials i diverses vintenes de comandants de la desapareguda Nova República havien estat rescatats i la major part dels agents dobles d'Intel·ligència de l'Aliança havien estat recuperats. L'operació podria haver anat molt pitjor si els reptagullons haguessin arribat abans del que ho van fer o si aquestes naus mortíferes haguessin seguit als transports fins a Mon Calamari. Però s'havien quedat a Selvaris per protegir els vaixells de càrrega de la Brigada de la Pau que no havien estat abordats i per escortar-los amb els seus presoners fins a Coruscant.

Aprofitant l'oportunitat, l'equip de mitjans del cap d'Estat Cal Omàs havia convertit la missió en un esdeveniment de relacions públiques que pretenia enviar un missatge als governs dels mons que estaven amenaçats perquè resistissin; perquè, a diferència de la Nova República caiguda, la Federació Galàctica d'Aliances Lliures no anava a permetre que més sistemes estel·lars caiguessin sota el domini enemic. Per això, diversos centenars d'efectius militars, civils i representants dels mitjans hi eren per donar la benvinguda als rescatats.

Un aplaudiment eixordador sorgia cada vegada que un sortia d'un transport. Les esposes ploroses corrien per abraçar els seus marits retornats. Els nens, clarament confosos per tanta commoció, abraçaven amb força les cames o les cintures de les seves mares i pares alliberats. Metges i androides treballaven colze amb colze per treure els ferits amb lliteres motoritzades i portar-los ràpidament a rebre tractament amb bacta. La majoria dels rescatats, fossin de l'espècie que fossin, només necessitaven atencions bàsiques i un parell de nutritius menjars.

Però hi havia altres en situació crítica. El fet que cap portés implants de corall era un recordatori constant que el que volien fer amb ells era convertir-los en víctimes en un sacrifici. Molt pocs civils (i ningú dels mitjans) es van fixar en els socarrimats caces que entraven al celler del Ralroost darrere dels transports. A la Jaina no li importava, però no va poder més que riure. No feia tant ella havia estat la favorita dels mitjans per la seva captura d'una nau yuuzhan vong i el seu breu paper com «La Deessa Mentidera»; cosa que va anar en la seva pròpia contra.

Ara no era més que una altra pilot cansada que tornava d'una missió que gairebé havia estat un fracàs. Cinc pilots dels Sols Bessons havien mort. Però això només era una novetat per als que havien sobreviscut. Una cap d'equip humana li va posar una escala a l'Ala-X mentre la Jaina pujava la coberta de la cabina. Dos tècnics d'avaries van arribar per efectuar les reparacions necessàries i fer-li un cop d'ull al pobre Capi tacat de sutge.

-Benvinguda de tornada, coronel -li va dir la dona jove. La Jaina va baixar per l'escala, es va treure el casc i va sacsejar el seu pèl marró. Deixant anar les baguetes de l'uniforme de vol, es va posar el casc sota el braç i va començar a envoltar l'Ala-X, examinant el celler a la recerca del Falcó Mil·lenari. Una mica més enllà, Lowbacca, Kyp i Alema Rar estaven sortint de les seves naus.

-Se sap alguna cosa del Falcó Mil·lenari? -li va preguntar a la cap d'equip quan hi va haver donat una segona volta al voltant del caça. La dona va deixar anar un datapad del seu cinturó i li va fer un cop d'ull superficial a la pantalla.

-No que jo sàpiga, coronel. Però pot ser que el Falcó s'hagi dirigit a una de les nostres fragates.

La Jaina es va obligar a respirar. Com la cap d'equip es va disposar a marxar, la Jaina la va subjectar pel braç amb massa força, fins que es va adonar i va relaxar la seva mà.

-Podria comprovar-ho?

La dona va arrufar el nas i es va fregar el bíceps.

-Si us plau -va insistir la Jaina.

Aquest cop la cap d'equip va passar un llarg moment estudiant les dades de la pantalla del seu dispositiu portàtil.

-Ho sento, coronel, no hi ha signes del Falcó per enlloc -li va somriure comprensiva-. Si m'assabento d'alguna cosa, li ho faré saber.

Seguien arribant caces i artillers, alguns malmesos i amb els dits creuats. La Jaina es va acostar a la vora del mirador que s'obria per sobre dels hangars. Mirant tots els llums en moviment, les drassanes octogonals i el llunyà annex del Comando de la Flota, es va posar en contacte amb els seus sentiments. En un extrem de la seva consciència va poder sentir que la seva mare i el seu pare estaven vius, però en greu perill. Es va decidir, va tornar corrent al seu caça i va pujar per l'escala fins a la cabina.

-Vaig a tornar a sortir -va dir a la perplexa cap d'equip.

-Coronel?

La Jaina es va posar el casc i es va acomodar al seient.

-Si algú pregunta, he tornat al punt de sortida de Mon Eron.

La dona jove es va posar molt nerviosa.

-Però la seva nau...! El seu androide!

La Jaina es va cordar la corretja sota la barbeta mentre baixava la coberta.

-Estan acostumats.

* * *

Malgrat tota la formació de món i la cirurgia geològica que se li havia fet a Coruscant, PortEst, al nord de l'antic Districte Legislatiu, seguia sent una zona d'aterratge. Les seves plataformes flotants, els seus hangars i els seus edificis de manteniment havien estat enderrocats i en el seu lloc hi havia grashal i altres cases fetes de mol·luscs escampades per l'àmplia extensió de l'altiplà de corall Yorik en la qual hi havia espai per a més de deu mil naus. Encara que pocs els reconeixerien, aquest aeròdrom havia sortit molt millor parat que PortOest, PortNou o Campionne de l'Oest. La nau de corall real havia transportat a la comitiva d'en Shimrra des de la Ciutadella (que es veia a l'est, al capdamunt del que una vegada va ser el Districte Imperial) a menys d'un quilòmetre de PortEst.

Ja sobre la terra, el Summe Senyor va recórrer la distància que li quedava en palanquí real. L'adornada i grotesca llitera era transportada per un ramat de fidels dovin basal i anava precedida i seguida d'un seguici de servents i cortesans, així com de les addicions més recents a l'entorn d'en Shimrra: les quatre Vidents i els membres de la secta de guerrers recentment millorats coneguts com Aniquiladors. Cobert de flors que exhalaven la seva fragància en ser trepitjades pels peus nus dels membres del seguici, el camí serpentejant al camp d'aterratge zigzaguejava sobre els rodons cims dels edificis destrossats i a través d'innombrables ponts que coronaven els canons artificials que els yuuzhan vong no havien estat incapaços d'omplir o esborrar d'una altra manera.

Un cor d'insectes honrava als Déus amb les seves melodies brunzidores i els ocells carronyaires acabaven amb els vestigis de la plaga d'escarabats pesta. El cel era d'un porpra radiant amb un arc de Sant Martí amb prou feines visible, a mig camí del seu apogeu. Però el cel immaculat no podia amagar la malenconiosa naturalesa de la processó, perquè tots els que la formaven sabien el que havia passat a Selvaris. L'enemic s'havia assabentat de l'existència del comboi de la Brigada de la Pau i li havia preparat una emboscada, alliberant molts dels presoners que estaven destinats al sacrifici en la imminent cerimònia.

Una acció ràpida per part del comandant yuuzhan vong havia aconseguit que s'escapessin tres vaixells de càrrega de la Brigada de la Pau, els que van fer la crida de socors a Yuuzhan'tar. S'havia enviat a un grup d'Aniquiladors que havien actuat brillantment per a gran desgrat de molts guerrers de l'elit, que veien als Aniquiladors com abominacions contràries al sistema de castes i que estaven inquiets pel poder cada cop més gran que ells li proporcionaven al Summe Senyor.

En Nom Anor anava diversos passos per darrere del palanquí adornat amb calaveres, dins d'un grup que incloïa al gran sacerdot Jakan, a la Mestra de cuidadors Qelah Kwaad, el Mestre Bèl·lic Nas Choka, al Summe Prefecte Drathul i a altres de l'elit. Li havia preocupat que li culpessin pel fracàs de la Brigada de la Pau (aquest grup traïdor l'havia creat ell fonamentalment), però fins al moment ningú havia intentat fer-lo responsable. De tota manera, s'hauria defensat com sempre: els actes de traïció tenien el mateix èxit que els traïdors que els perpetraven.

No s'havia permès als vaixells de càrrega de la Brigada de la Pau aterrar a Yuuzhan'tar, però els seus comandants i tripulacions no yuuzhan vong havien estat transportats a la superfície per un Yorik-trema. Amb ells havien arribat els presoners de l'Aliança, juntament amb els comandants i les tripulacions de les naus d'escorta yuuzhan vong. Aquests últims estaven de genolls segons els seus rangs en una zona del camp d'aterratge reservada a la concessió de nom, santificació i tatuatge de les naus de guerra. Apartats a un costat i immobilitzats per gelatina blorash estaven els presoners de l'Aliança. El centre del camp l'ocupaven, tirats amb la cara enganxada a terra, els membres de la Brigada de la Pau.

A Nom Anor se li va passar pel cap que Shimrra podia ordenar que la processó passés per sobre dels membres de la Brigada postrats, però en comptes d'això el gran Senyor va detenir la comitiva quan el palanquí va arribar al centre del camp. El grup de diverses espècies de ja masegats renegats va ser prou intel·ligent per no aixecar els caps del sòl irregular mentre els acòlits del gran sacerdot Jakan, juntament amb l'Onimi, caminaven al seu voltant ungint-los amb encens de paaloc i venogel. Després en Jakan es va ficar en la boirina de l'encens per examinar amb els ulls aclucats els cops i blaus que els Aniquiladors els havien propinat als membres de la Brigada que havien portat a Yuuzhan'tar.

El gran sacerdot va passar a trobar els guerrers yuuzhan vong i es va enfrontar al seu comandant, Bhu Fath. Un guerrer altíssim amb molt poques condicions per al comandament i amb un ascens que havia estat resultat d'una persistent petició del Domini Fath, que incloïa a diversos cònsols importants.

-Quants presoners ha portat, comandant? -li va preguntar en Jakan.

Bhu Fath va girar-se una mica per fer-li una salutació al Mestre Bèl·lic Nas Choka.

-Sis tandes... Uns cinc-cents.

En Jakan va sacsejar el cap decebut i va mirar a Shimrra.

-Menys de la meitat de la quantitat mínima necessària per a una cerimònia d'aquesta magnitud.

En Shimrra el va mirar fredament des del seu dur palanquí però no va dir res, ni tan sols quan les Vidents es van posar a consultar les seves bioïdes endevinadores i a gemegar d'angoixa. En Nas Choka es va separar de la processó i va assenyalar a Bhu Fath i als seus subalterns.

-Els nostres guerrers ho han compensat destruint molts caces enemics i recuperant dues de les naus que no van poder escapar amb la resta. Un guerrer en particular s'ha destacat per haver salvat les nostres naus d'escorta de la destrucció, a més d'altres actes de valentia.

-Que s'avanci -va ordenar en Shimrra-. Així podré posar la meva mirada benvolent sobre ell.

-Comandant Malik Carr -va cridar en Nas Choka.

En Nom Anor no podia creure el que acabava d'escoltar. Després del desastre de Fondor, Malik Carr havia estat degradat i apartat de la batalla. Però ara era allà, dempeus davant la mirada d'en Shimrra, convertit en un heroi. Tornarien totes les coses al seu lloc en el moment oportú? En Carr es va agenollar davant Shimrra i després ho va fer Nas Choka, que es va quedar sobre un genoll. A un gest del Mestre Bèl·lic, un subaltern es va avançar amb una capa de comandament que en Nas Choka va posar sobre les banyes implantades a les espatlles d'en Carr.

Aixeca't com a Comandant Suprem Malik Carr -va declarar en Nas Choka-, amb el teu rang retornat per les teves accions valeroses a Selvaris. Aviat se t'assignarà un encàrrec més propi del teu nou rang.

En Malik Carr es va colpejar les espatlles amb els punys en una salutació i va tornar a les files.

-Temible Senyor -va dir en Jakan un moment després-, atès que es van produir en els moments anteriors a la batalla, les morts de molts infidels a Selvaris també compten. Però, com ja he dit, els presoners que tenim aquí són molt pocs perquè resultin una ofrena apropiada per als Déus. Hem d'oferir alguna cosa més que aquest grup escanyolit.

El comandant Bhu Fath es va arriscar a fer un pas endavant.

-El meu Senyor, no podem fer que aquest grup de violents membres de la Brigada de la Pau substitueixin aquells que es van rendir?

La proposta d'en Fath va ser rebuda amb uns quants crits d'aprovació, la major part de membres del seu Domini.

-Hi ha precedents d'aquestes substitucions... -va començar a dir en Jakan però Shimrra el va silenciar amb una mirada.

-No mereixen una mort honorable -va concloure en Shimrra-. No només van permetre que s'infiltressin espies en el seu grup, sinó que també van abandonar el camp de batalla amb les seves naus al primer signe de lluita, emportant-se amb ells subministraments i molts objectes sagrats que venien des d'Obroa-Skai.

En Shimrra va baixar de la llitera causant commoció entre els guerrers i sacerdots, un grup dels quals es va posar a desenrotllar una catifa vivent davant els passos d'en Shimrra.

L'Onimi el va seguir, donant saltets darrere del seu senyor.

-En quins mons estem actualment lliurant batalles en la superfície? -va preguntar Shimrra a Nas Choka.

El Mestre Bèl·lic reflexionà un moment abans de contestar.

-Podria nomenar vint, Gran Senyor. Cinquanta.

En Shimrra es va enfurismar.

-Nomena'm un, Mestre Bèl·lic.

-Corulag, per exemple.

En Shimrra va assentir.

-Llavors serà Corulag. Fes que als membres de la Brigada de la Pau se'ls col·loquin implants de corall i envia'ls a l'avantguarda de les files dels esclaus humans. Potser puguin redimir-se en la batalla.

En Nas Choka va fer una salutació.

-Compti amb això.

En Shimrra els va donar l'esquena i li va fer un senyal a Drathul i a Nom Anor.

-Els plans memorables necessiten de rituals memorables. Per això el sacrifici no es pot veure retardat ni patir cap inrevés. Assegureu-vos que se'ls hi digui als cònsols i Executors al vostre càrrec que no toleraré altres contratemps. Si passa quelcom perjudicial per a la cerimònia, ho pagaré amb vosaltres i amb els vostres càrrecs com ho faria amb qualsevol que volgués entorpir un esdeveniment sagrat com aquest.

-Entesos -van respondre Drathul i Nom Anor a l'uníson.

En Nas Choka va esperar pacientment que Shimrra tornés a acomodar-se al seu palanquí per dir:

-Un suggeriment, Gran Senyor.

En Shimrra el va mirar.

-Parla, Mestre Bèl·lic.

-Ara mateix estem immersos en una campanya per ocupar un món conegut com Caluula. Si permeteu que els nostres esforços es redoblin allà, el planeta caurà i hi haurà molts presoners per augmentar el nostre grup. Per què no permetre que els valents defensors del complex orbital serveixin per compensar la nostra falta d'il·lustres sacrificats?

-Caluula has dit?

-Està lluny de Yuuzhan'tar, però és vital per als nostres plans.

En Shimrra mirar a Jakan i les Vidents, que van assentir.

-Que així sigui.

Següent