Trobada a la Boira (I)

Trobada a la Boira
 

Timothy Zahn

I

Els dos últims salts havien estat marginals, patinant el Starwayman directament cap a la vora d'espai conegut i fins i tot una mica més enllà. La teoria, almenys fins on la ment ofuscada per la fatiga d’en Booster Térrik podia recordar, era que cap comandant estaria prou boig com per arriscar un Destructor Estel·lar classe Victòria perseguint un contrabandista que no era ningú dins de territori no cartografiat.

Fins ara la teoria no havia funcionat. Potser el tercer intent seria el talismà que tan desesperadament necessitaven.

O potser el tercer intent trauria a Starwayman de l'hiperespai en el moment just per fer-se trossos sobre una massa de la mida d'un planeta. Hi havia raons per les quals saltar a cegues dins de l'espai desconegut era considerat una idea estúpida.

Al costat d’en Térrik, el seu soci borlovià, Llollulion, va fer una xiulada de cinc escales.

-Sí, d'acord -va dir en Térrik, agafant les palanques de l’hiperimpulsor i intentant no pensar en el sistema estel·lar desconegut i les seves masses desconegudes de mida planetària directament davant d'ells-. Vegem si potser han estat prou llestos per rendir-se aquesta vegada.

Va empènyer cap endavant les palanques, i el cel clapejat de l'hiperespai es va esvair en línies estel·lars i després en un cel estrellat. Directament davant, l'estrella del sistema era un diminut disc distant flamejant amb una llum blanc-groguenca. Subjectant-se, Térrik va mirar amb atenció a la pantalla de popa.

I amb un parpelleig de pseudomoviment, el Destructor Estel·lar va aparèixer darrere d'ells. Térrik va sospirar, massa exhaust fins i tot per maleir. Així que això era tot. No podria perdre el Destructor Estel·lar, no el podria sobrepassar, i tan segur com que existien els mynocks, no el podria vèncer-... Les opcions s'havien reduït a rendir-se, o ser reduïts a àtoms.

Només podia esperar que l'última opció no fos l'única en la qual el comandant d'allà enrere estigués interessat.

Llollulion va fer un refilet sobtat de tres escales.

-Estàs fent broma. –En Térrik va arrufar les celles, girant-se per mirar-. On?

Llollulion va assenyalar fora de la cabina a la dreta amb les plomes de la seva barba. Era un planeta, tot correcte, mida adequada, prou a prop del seu sol primari per a una temperatura adequada, la seva vora borrosa, evidència d'una atmosfera raonablement gruixuda.

I estava a només deu minuts de vol a tota potència.

Llollulion trinà altra vegada.

-Així és, soci, -coincidí Térrik, donant potència als motors sublumínics i girant l’Starwayman cap a estribord. No podrien escapar, deixar enrere, o vèncer als seus perseguidors.

Potser poguessin amagar-se d'ells.

-L'objectiu ha canviat el rumb, Capità -va cridar una veu des del fossat de la tripulació-. S'estan escapant cap a aquest planeta.

-Entesos -va dir el Capità Voss Parck a través de les seves premudes dents mentre veia a la seva presa esforçant-se per baixar al planeta. Per descomptat els contrabandistes partien rumb al planeta, quines altres opcions tenien? Hi havia anticipat aquest moviment des del moment en què l’Strikefast havia sortit de l’hiperespai, i ja havia donat ordres per contrarestar-lo.

Ordres que inexplicablement encara no havien estat efectuades.

-Tinent, què està retenint aquests caces TIE?

-El Control de l'hangar comunica que estan tenint problemes per deixar-los anar dels seus suports, senyor, -va dir l'oficial-. Tenen dos lliures, però la resta...

- Tenen dos lliures? -Li va tallar en Parck-. A què estan esperant? Llancin-los!

-Sí, senyor.

Parck va caminar impetuosament pel corredor, maleint cruelment sota la seva respiració. Entre els tècnics amb el cap als núvols que insistien contínuament en redissenyar equip perfectament funcional i els oficials lligats a les normes, que no tenien el cervell per modificar el procediment estàndard de llançament quan calia, la Flota sencera lliscava directament cap als tubs del dipòsit d'escombraries.

Però això canviaria aviat. Tot just una setmana abans les notícies havien arribat a la Vora Exterior, el president Palpatine s'havia declarat a si mateix Emperador de l'Imperi recentment reestructurat, i personalment s'havia compromès a fer-se càrrec d'aquest desordre. Alguns dels oficials de major rang de la Flota ja havien quedat gravats expressant per les seves reserves sobre tota la situació. Pel seu compte, Parck no tenia cap dubte que Palpatine i la seva política visionària aviat posarien les coses en forma.

Un moviment fora de l'arc d’estribord va atreure la seva atenció: Els dos caces TIE, finalment dirigint-se cap la seva persecució tardana dels contrabandistes. Va mirar cap enrere a la nau presa, va fer un ràpid càlcul mental.

-Digui a Control de l'hangar que posi la resta d'aquests caces a l'espai, -va ordenar a l'oficial de comunicacions-. La presa aconseguirà arribar abans que aquests dos l’atrapin. Haurem de fumejar-los.

Però no els fumejaria. Aquesta nau portava una càrrega, que ell sospitava que era per a un dels petits però sorollosos grups de resistència que havien estat sorgint últimament en contra del Nou Ordre de Palpatine. La posició d'aquest grup seria un bon premi per presentar al nou Emperador... i ell i l’Strikefast no havien vingut fins aquí, dins de l'Espai Desconegut, només per perdre aquest premi.

Estaven a la part alta de l'atmosfera, buscant un bon lloc per amagar-se, quan Llollulion va començar a rebre les emissions d'energia.

-Uh-Oh, -va murmurar en Térrik, llançant una ràpida mirada a la pantalla mentre lluitava amb els controls en contra del tust atmosfèric. Era una font d'energia, d'acord, situada a la meitat d'un bosc equatorial a un quart del camí de l'horitzó planetari-. Res bé. Doble gens bé.

Llollulion multitrinà una pregunta.

-Perquè és justament la mida correcta per a un generador d'energia d'una base petita, per això-, li va dir en Térrik-. Aquí fora enmig del no-res, això vol dir que o és una base contrabandista o una base pirata. O potser fins i tot un petit lloc exploratori de la Flota. Independentment, no és ningú que s'alegri de veure'ns.

Així i tot... Térrik es va mossegar pensativament el llavi. Aquests dos caces darrere d'ells s'acostaven cada vegada més minut a minut; Encara que dirigís l’Starwayman a terra ara mateix podrien fixar el blanc a la central d'energia de la nau abans que pogués apagar-la del tot. Però si es dirigia més enllà de l'altra font d'energia primer, hi havia una oportunitat que frustraria els sensors dels perseguidors prou per deixar-li escapolir-se sense que el seu aterratge fos localitzat.

Valia la pena intentar-ho, de totes formes.

-Aguanta, estic canviant el rumb, -li va avisar Llollulion, llançant l’Starwayman en una esllavissada plana lateral-. Tens ja la tríada en línia?

El borlovià trinà un afirmatiu.

-D'acord -va dir en Térrik-. Tan aviat com aquests caces es posin a tir, mira el que pots fer per eliminar-los.

Havien arribat al bosc i volaven sobre les copes dels arbres quan Llollulion va intervenir amb la tríada làser de l’Starwayman. I de seguida va ser obvi que els caces TIE perseguidors no havien passat el suficient temps en l'entrenament de combat atmosfèric. Mitja dotzena d'intercanvis d'intens foc làser, i Llollulion trinà una xiulada de set escales de triomf.

-Sí, genial -va grunyir en Térrik, sentint una gota de suor rodar per la seva galta mentre s'inclinava sobre els controls. Un dels caces TIE era ja una massa resplendent de runa al bosc de darrere, lluny d'ells, i l'altre estava girant fora de control uns cent metres a estribord, dirigint-se ràpidament cap avall, cap al mateix oblit.

Però l’Starwayman havia rebut alguns danys, també, i tenien gairebé a la font d'energia desconeguda just davant. Els habitants haurien estat alertats segurament de les naus entrants a hores d'ara. Si no estaven interessats en rebre companyia...

El segon caça TIE va desaparèixer entre els arbres amb un xoc tremend, i un instant després, l’Starwayman va sortir disparat sobre una petita clariana. Térrik va veure momentàniament una sola casa petita, una cosa que li va semblar un cobert d'emmagatzematge a un costat i un parell de caixes metàl·liques grans en l'altre. I llavors ho van passar, una altra vegada sobre el bosc i dirigint-se cap a una línia de penya-segats a una curta distància. Llollulion trinà urgentment.

-Dóna'm un segon, d'acord -va grunyir en Térrik cap enrere, llançant a l'Starwayman bruscament a l'esquerra-, no m'he oblidat que anem a aterrar. Què, vols que aterri a tocar d'aquest lloc, allà enrere?

Llollulion es va apaivagar, grunyint audiblement per a si mateix. Però a Térrik no li va importar.

El truc havia fet efecte, potser, i això era tot el que comptava.

L’Starwayman estava en una de les coves del penya-segat, ocult a la vista i apagat, abans que la següent onada de caces TIE passés sobre els seus caps.

-Aquestes no són -la veu del Capità Parck va entrar misteriosament a les orelles del Coronel Mosh Barris- precisament les notícies que volia escoltar, Coronel. Està completament segur d'això?

-Sí, senyor -va dir en Barris, contemplant les altes caixes rectangulars que s'alçaven al costat de la casa que havien trobat a la clariana, amb un sabor agre a la boca. -Només les marques en els generadors d'energia diuen prou al nostre droide traductor 3PO, mai havia vist res semblant.

-Això no prova res necessàriament, -persistí en Parck-. Aquestes vores tan properes a l'Espai Desconegut segurament han estat penetrades per comerciants ocasionals o contrabandistes. Aquesta fàcilment podria ser la casa o la retirada d'algú com un humà o un alienígena conegut, qui justament va encertar a recollir a un parell al llarg de la seva ruta.

-Això és possible, senyor, -va dir en Barris-. Però crec que improbable. Els edificis mateixos semblen haver estat construïts amb materials no locals, però un bon nombre dels continguts són també d'origen desconegut. La meva suposició és que estem veient el supervivent d'una nau estavellada.

-Que després es va allunyar a algun lloc i va morir -Parck es va queixar.

-Això si no va córrer quan ens va sentir arribar-, va dir Barris-. No podem dir quant temps ha estat desert aquest lloc. De qualsevol manera, ens vam quedar amb el fet que definitivament és un campament alienígena.

Hi va haver un xiuxiueig feble d'un sospir a les orelles d’en Barris. Un sospir, i l'indici d'una maledicció per sota d’això.

-I per tant encallats amb les ordres TAD.

-Sí, senyor -Barris va estar d'acord, secundant silenciosament la maledicció del Capità. La secció Trobades amb Alienígenes Desconeguts de les ordres del carrer, eren una relíquia dels dies de glòria de la República, quan una nova espècie alienígena estava sent descoberta cada setmana i el Senat s'afanyava massa en la seva ànsia d'atorgar plens privilegis de membres a cada criatura peluda o coberta de tentacles amb la qual un Cuirassat o un creuer Carrack ensopegués. La Flota moderna no tenia assumptes manejant aquestes tasques, i menys interès en fer-ho, i l'Alt Comandament ho havia dit repetidament.

Barris havia sentit rumors que l’Emperador Palpatine havia assegurat en privat a l'Alt Comandament que el pes de les antiquades ordres de contacte aviat seria abolit.

Però de moment encara estaven en vigor, i molts més Senadors les recolzaven. El que volia dir que no hi havia res a fer sinó obeir-les.

-Molt bé -Parck va grunyir-. Sembla que passaran almenys una nit allà baix, serà millor que els seus homes es posin còmodes. Reuniré un equip de tècnics d'anàlisi i els enviaré a fer una ullada. Estigui alerta per si el seu nàufrag torna.

-Ho farem -li va assegurar Barris-. Què passa amb els contrabandistes?

-Els caces TIE encara els estan buscant -va dir en Parck-. Si no han localitzat la nau per quan hagi acabat allà, canviarem a una recerca per terra.

- Coronel Barris? -Una veu ansiosa va entrar al circuit-. Sóc el Tinent Kavren en el lloc d'impacte del caça TIE just a l'oest del campament. Sento interrompre, senyor, però realment penso que hauria de veure això.

Barris va arrufar les celles a través de la clariana, cap a on els llums del personal de recerca podien ser vistes ocasionalment, il·luminant circells de boira vespertina que començava a surar en l'aire, a través dels arbres. Ell no hauria qualificat a Kavren com un tipus excitable, però havia notat un desassossec definit en la veu de l'home.

-Allà estaré -va dir ell-. Amb el seu permís Capità?

-Continuï, Coronel -va dir en Parck-. Parlarem més tard.

La reflexió de les llums des de la boira era d'alguna manera enganyosa, però no era més que una caminada de tres minuts des de la vora de la clariana fins a la negra ganivetada on el caça TIE havia flamejat cap a terra i cap a la seva mort fogosa. Uns pocs segons més en l'aire, va pensar Barris agrament, i no hauria quedat res del campament alienígena que poguessin estudiar. Una pena.

Kavren i quatre soldats estaven esperant quan Barris hi va arribar. L'esquena del Tinent estava recta de manera poc natural; Les cares dels soldats estaven ombrívoles sota les vores dels seus cascos negres. Jaient a l'herba als seus peus hi havia la forma fluixa del pilot mort del TIE, el seu vestit de vol cremat i trencat.

-El vam trobar aquí mateix, Coronel -va dir en Kavren, gesticulant cap al vestit de vol-. Diversos metres fora de la runa. Faci un cop d'ull.

Barris es va agenollar al costat del cos. El casc havia estat afluixat del coll del vestit de vol, i el llarg tancament davanter estava obert. I el vestit de vol farcit amb...

- Què dimonis-? -preguntà, mirant amb les celles arrufades.

-És herba, senyor -va confirmar en Kavren, amb una esgarrifança lleu en la seva veu-. Herba, fulles, i un munt d'aquestes baies vermelles oloroses. I això és tot. El cos ha desaparegut.

Barris va mirar al seu voltant en els arbres i els circells de boira surant entre ells en la suau brisa, amb un nus a l'estómac.

- L’han buscat?

-Encara no, senyor -va dir en Kavren-. Vaig pensar que seria millor alertar primer. Si hi ha salvatges en l'àrea...

No va acabar la frase, però realment no va ser necessari. Com la majoria dels oficials de la Flota, Barris havia tingut la seva part d'enfrontaments amb salvatges natius.

- Major Wyan? -va cridar en el seu comunicador, dreçant-se -. Aquí el Coronel Barris.

-Sí, Coronel -la veu del Comandant va entrar en les seves orelles.

-Vull un perímetre de tropes col·locat al voltant del campament immediatament -va ordenar Barris. Una cosa fora de lloc en la base d'un arbust va atrapar la seva atenció, i va avançar per tenir una millor visió. Era la motxilla de supervivència del caça TIE, oberta-. Hem de treure els salvatges nadius fora d'aquí.

-Entesos -va dir Wyan, la seva veu sobtadament enèrgica i professional. Hi havia tingut experiència amb salvatges nadius, també-. Hi ha un transport de tropes gairebé a punt per deixar a l'Strikefast, els cridaré i els hi demanaré que posin un altre esquadró de soldats a bord.

-Millor que sigui un escamot -li va dir Barris, ajupint-se al costat de la motxilla de supervivència i obrint-la -. Sembla que s'han fet amb el blàster del pilot, els paquets d'energia de recanvi, i les granades d'impacte.

-Fantàstic -va grunyir Wyan-. Primitius amb armes. Precisament el que necessitem.

-Potser siguin prou considerats com per fer-se trossos a si mateixos abans que s'apropin a nosaltres -va dir en Barris, recollint la motxilla i aixecant-se de nou.

-Sempre podem tenir esperança, senyor. -Wyan va estar d'acord-. Començaré amb els procediments de seguretat immediatament.

-Bé. Barris fora. -Barris va tornar cap enrere, cap al grup de soldats i donà la motxilla de supervivència recuperada a Kavren-. Vull el vestit de vol i els seus continguts de tornada al campament per al seu estudi, Tinent. Després porti a alguns soldats i comenci investigant l'àrea. Vull trobar el cos del pilot.

-Senyor –va dir el Major Wyan, aproximant-se a la taula d'examen i quadrant-se breument en una salutació-. El perímetre de seguretat està en posició.

-Bé -va dir en Barris, mirant a través del sostre del dosser transparent cap al cel. A temps, també. Era plena nit, i amb el vespre inevitablement venien depredadors nocturns. Sense esmentar nadius poc amistosos-. Alguna notícia de l'equip de recerca?

-Encara cap rastre del cos del pilot -va dir en Wyan-. Han trobat un munt de trossos i peces de la motxilla de supervivència, però, estaven dispersos com si els animals haguessin estat amb això. Potser els nostres primitius només ho van fer miques sense quedar-se realment res.

-Potser -va dir en Barris-. Però fins que trobem realment aquest blàster, suggereixo que continuï assumint que algú ens està apuntant.

-Sí, senyor. -Wyan gesticulà cap a la taula-. Així que això era el que estava en el vestit de vol?

-Sí -va dir en Barris, mirant a la col·lecció de vida vegetal difosa sobre la taula de l'examen i els dos tècnics que seguien garbellant a través d'això. Una aroma estranya amarava l'aire, probablement de les baies que havien estat aixafades per a l’anàlisi-. Fins ara sembla només herba local, fulles i aquestes baies. Algun tipus del ritual religiós, potser...

I sense previ avís, allà hi havia el flaix i l'estrèpit d'una explosió darrere d'ells.

- A cobert! -va cridar Barris, girant-se i ajupint-se mentre desenfundava el seu blàster. A mig camí de la vora de la clariana un pegat d'herba va ser abrasat per l'incendi deslligat per l'explosió, més enllà d'això, els soldats corrien cap a la part més propera de la línia de seguretat, amb els blàsters desenfundats i llestos.

Algú va fer parpellejar un focus des del darrere d’en Barris, la llum brillant escombrà a través del bosc i encenent els gruixos circells de boira que fluïen entre els arbres. Barris va seguir el punt de llum amb els seus ulls, agafant el seu blàster amb força intentava albirar l'enemic que els atacava. I va ser llançat a terra quan una segona explosió va venir pràcticament de darrere d'ell.

- Coronel! -va sentir que Wyan cridava a través de la xiulada a les orelles.

-Estic bé -va cridar Barris en resposta, retorçant-se sobre el seu estómac. Un cop magistralment directe, la col·lecció d'herbes i fulles a la taula d'examen estava cremant brillantment, la taula mateixa estava notablement decantada per l'explosió. A terra, darrere d'això, els dos tècnics estaven estesos sobre els seus estómacs, fent el millor possible per a introduir-se entre l'herba.

El canal general del comunicador havia cobrat vida amb informacions i ordres concises. Barris es va mantenir fora d'això, quedant-se on era i preparant-se per a la tercera explosió inevitable.

Però l'inevitable no va passar.

-Els soldats han inspeccionat tot el perímetre -va informar Wyan un minut més tard, gatejant més a prop del costat d’en Barris-. Estan fent una recerca completa dels primers vint metres de bosc, però fins ara no hi ha res. Qualsevol que fossin, sembla que s'han anat.

-Considerant que aparentment ningú va veure res la primera vegada, el fet que no vegin res ara no és molt tranquil·litzant -va replicar Barris, posant-se dret amb cura i espolsant-se amb la seva mà lliure.

-S'està posant bastant boirós allà fora -va dir en Wyan-. Fa que la visibilitat sigui escassa.

-Els nostres natius no semblen estar tenint cap problema amb això -va dir Barris amb crueltat-. Què dimonis van ser aquestes explosions, de totes maneres? No van ser prou poderoses per a ser granades d'impacte.

-Hi estic d'acord, senyor -va dir en Wyan-. La meva suposició és que van ser cèl·lules d'energia de blàster amb les clavilles de sobrecàrrega arrencades.

Un sentiment estrany va tremolar cap avall per l'esquena de Barris.

-Això no sona com una cosa que els salvatges podrien imaginar -va dir.

-Ho sé -va estar d'acord Wyan. - Suposa que el nostre extraterrestre ha tornat?

Barris es va quedar amb la mirada fixa en la foscor del bosc.

-O si no, ho han fet els nostres contrabandistes.

-Mmm -va dir Wyan atentament-. Creu que tracten de foragitar-nos?

-O que correm en cercles. –Barris va regular el seu comunicador del casc per llarg abast-. Strikefast, aquí el Coronel Barris.

-Aquí el Capità Parck -la veu d’en Parck va arribar immediatament-. Què està passant allà baix?

-Vam ser atacats -li va dir Barris-. Dues explosions al campament, cap va causar dany significatiu.

- Els atacants?

-Ni rastre d'ells fins ara. Encara estem buscant.

-Potser van llançar els explosius des de lluny en una trajectòria elevada -va dir en Parck-. Faré que una ala de caces TIE faci una passada. Estigui preparat.

Barris va apagar el comunicador i va tornar a la taula de l'examen. Sí, alguna mena de catapulta potent, disparada des de més enllà del perímetre de seguretat. Això explicaria que ningú hagués vist res.

Es va aturar, contemplant les tires de l’estripat dosser, onejant suaument a la brisa. No, això no funcionava. Qualsevol cosa venint des de dalt hauria hagut de passar a través del dosser abans de colpejar la taula. No podrien haver fet això sense que haguessin sentit alguna cosa. No?

Alguna cosa es va moure en la vora del camp visual d’en Barris. Desenfundà bruscament el seu blàster, però només era alguna petita criatura esmunyint-se a través de la clariana.

- Major Wyan? -va cridar.

- Sí, Coronel? -va dir en Wyan, caminant al voltant del morro del transport de tropes.

-Col·loqueu alguns focus a dalt, -va ordenar Barris, assenyalant cap als arbres-. Vull a tota la vora del bosc il·luminat com l'interior d'una espurna, això hauria d'ajudar a dissipar una mica aquesta boira. També, afini la pantalla del sensor de l'hemisferi. No vull més explosius arribant sense que almenys sapiguem d’on vénen.

La resposta d’en Wyan es va perdre al rugit sobtat quan un parell de caces TIE va passar com un llamp sobre les copes dels arbres.

- Què? -va preguntar Barris.

-Deia que hi ha moltes aus i coses de la mida d'una au volant al voltant -va repetir Wyan-. També petits animals terrestres, gairebé em vaig torçar un turmell trepitjant un fa un minut. Si afinem la pantalla massa, tindrem alarmes activant-se tota la nit.

Barris va fer una ganyota; Però el Major estava encertat.

-Bé, llavors oblideu-vos de l'afinament -va grunyir. -Només col·loqui aquestes llums...

I tot d'una, directament davant seu, els arbres pròxims van ser dibuixats per una bola de foc fent erupció al bosc a la llunyania.

- Què dim...? -va bordar Wyan.

- Xoc de caces TIE! -va contestar Barris, encenent el seu comunicador desenfrenadament. - Equip de xoc al transport de tropes, ara!

Va apagar el seu comunicador, i estava començant a maleir, quan el tro distant del xoc va passar a través del campament.

- Té alguna idea de què el va enderrocar? -va preguntar la veu d’en Parck a les orelles d’en Barris.

-Encara no, senyor -va dir Barris, el seu estómac agitant-se amb una còlera bullint-. L'equip d'emergència tornava amb la vareta de gravació del caça. I el cos del pilot.

Parck va dir alguna cosa sota la seva respiració.

-Almenys van aconseguir arribar abans que els nadius tinguessin temps de robar.

-No, senyor, no van aconseguir el cos -va dir en Barris-. Però van tenir temps de registrar de dalt a baix la seva motxilla de supervivència altra vegada. L'equip d'emergència la va trobar forçada i el seu contingut escampat per tot arreu, com l'última vegada.

- I cap signe del blàster, cèl·lules d'energia, o granades d'impacte?

-No, senyor. -Per un moment hi va haver silenci al canal, i Barris es va trobar contemplant el bosc a través del campament. Els reflectors que havia encarregat havien estat col·locats justament dins la clariana, banyant el bosc en resplendor. Els insectes i les aus nocturnes abundaven i brunzien a través de l'àrea, clarament confosos per la llum del dia artificial, els més grans llançant ombres veloços contra els arbres.

-Vostè és l'home en escena, Coronel -va dir en Parck per fi-. Però al meu entendre, això ha anat més enllà de nadius tornant-se una molèstia. Esteu segur que els contrabandistes no estan involucrats?

-Això em pregunto jo, Capità -va dir en Barris-. Pot ser que hi hagi alguna cosa a prop que no volen que trobem i estan tractant d’arraconar-nos aquí.

-Això podria explicar els atacs -Parck va estar d'acord-. Què hi ha sobre el vestit de vol farcit d'herba?

-Probablement una distracció -va dir en Barris-. Una cosa per convèncer-nos que només estàvem tractant amb nadius primitius.

-A menys que estiguem tractant amb tots dos, contrabandistes i primitius -Va suggerir en Parck-. Això podria... un minut -es va interrompre a si mateix-. Coronel, va examinar el vestit de vol?

-Jo... -Barris va arrufar les celles-. Ara que ho esmenta, senyor, crec que no. Estàvem més interessats en...

-Vagi a mirar-lo ara -va tallar-lo en Parck-. Concretament, comprovi si el comunicador ha estat tret del casc.

Li va prendre un parell de minuts trobar on havien emmagatzemat els tècnics el vestit. Va portar-li deu segons més confirmar que de fet el comunicador faltava.

-Petites serps intel·ligents -va murmurar en Parck quan Barris li va haver donat les notícies-. Un fins i tot podria dir inspirades. Què hi ha sobre el segon vestit de vol, el que acaben de portar de tornada al campament?

-Està sent comprovat ara -li va dir Barris, mirant cap a on el Major Wyan i un dels soldats estaven sobre això-. Major?

-El comunicador segueix aquí -va confirmar Wyan-. No han degut tenir temps de treure’l.

-O van decidir no molestar-se -va assenyalar en Barris-. Podrien estar sentint d'amagat les nostres comunicacions.

-No per molt temps -va dir en Parck amb una ganyota de satisfacció-. He ordenat que desconnectin el circuit en el qual està aquest comunicador.

-Sí, senyor -va dir en Barris, sobresaltat. Era prou dolent que els contrabandistes haguessin arribat tan lluny amb el seu robatori. Però que el seu comandant fos qui el posés al corrent...-. Encara han d'estar a la zona. Organitzaré algunes patrulles i intentaré fer-los sortir.

-Això pot esperar, Coronel -va dir en Parck-. De fet, preferiria que es quedés quiet fins a les primeres llums. Els seus sensors es veuran limitats en el bosc, i no té sentit exposar als seus homes a una emboscada en la foscor.

-Com vulgui, Capità -va dir en Barris, sentint cremar la seva cara.

-Bé -va dir en Parck-. Parlarem més al matí. Bona nit, Coronel. Romangui alerta.

-Sí, senyor -va dir Barris entre les seves premudes dents-. Bona nit, Capità.

Va apagar el comunicador.

-No sembla que el Capità tingui una opinió molt alta dels nostres soldats -va dir el Major Wyan, arribant al seu costat...

- Pot culpar-lo? -va replicar en Barris.

-Donades les circumstàncies, suposo que no -va concedir Wyan-. I ara què?

-Farem que els nostres amics contrabandistes es penedeixin d'haver-se enredat amb nosaltres -va grunyir en Barris-. El primer que vull que faci és comprovar dues vegades el perímetre de seguretat una altra vegada, no vull res més arribant aquesta nit.

-Sí, senyor. I després?

Barris va mirar al bosc brillantment il·luminat, una onada fresca de còlera es barrejava amb humiliació en el seu estómac. Cap contrabandista anava a deixar-lo en ridícul. O si ho feia, no anava a viure per gaudir-lo.

-Després, vostè i jo anem a seure amb els mapes de reconeixement aeri, les dades de llarg abast rastrejats per l’Strikefast, i qualsevol altra cosa que puguem posar a les nostres mans. I anem a imaginar com trobar aquests contrabandistes.

Gairebé inaudible sobre les ocupades vibracions dels insectes, una altra explosió distant va anar a la deriva lentament a la brisa fresca de nit. Térrik va fer una pausa en el seu treball, dirigint una orella cap a la boca de la caverna i escoltant intensament. Era la quarta explosió en les últimes cinc hores, pel seu compte, sense comptar aquesta nau estavellada poc després de la posta de sol. Cap de les explosions havia sonat tan a prop d'ells com la primera.

Eren els Imperials, és clar. Però a què dimonis estaven jugant?

Una ombra es va moure silenciosament contra la llum de les estrelles a través de la boca de la cova. Reflexivament, Térrik va tractar d'arribar al seu blàster; relaxant-se quan va veure que només era Llollulion.

- Has vist alguna cosa? -va preguntar suaument.

El xiulet de cinc escales del borlovià va ser igualment suau, i tan negatiu com cadascuna de les vegades anteriors.

-Ja saps, això no té cap sentit -es va queixar Térrik, caminant al costat del seu soci i mirant fixament al bosc ennuvolat de sota-. No hi ha prou explosions per ser una dispersió d'impacte. Però massa per ser soldats nerviosos llançant granades a les ombres dels altres.

Durant un minut llarg només es va escoltar el so dels insectes. Térrik va tensar les seves orelles, però no hi va haver més explosions. I llavors, gairebé com qui no vol la cosa, Llollulion va fer un suggeriment.

-Au, vinga -es va mofar Térrik-. Això era definitivament la casa d'un sol home, dos homes com a molt. Qui en la galàxia estaria tan sonat com per encarregar-se d’un parell de transports de tropes Imperials per si sol?

Així i tot, ara que ho pensava, el so d'aquestes explosions semblava provenir més o menys de la direcció de l'assentament que havien sobrevolat. I les emanacions d'energia que havien recollit, havien insinuat que el lloc estava actualment ocupat. Així que, Qui en la galàxia estaria tan sonat com per encarregar-se de tots aquests Imperials per si sol?

Llollulion trinà altra vegada.

-D'acord, així que un parell de crintilians podrien tenir possibilitats com aquestes per protegir el seu territori -va grunyir en Térrik-. No tractis de dir-me que als Imperials els hi portaria quatre granades tractar amb dos crintilians.

Una altra explosió apagada va anar a la deriva a la brisa.

-Cinc granades -va corregir Térrik-. De qualsevol manera, no és assumpte nostre.

Llollulion va donar un xiulet de sis escales.

-He dit que no és assumpte nostre -va insistir Térrik-. Vols esquivar un parell d'esquadrons de soldats Imperials i tractar de contactar amb qualsevol que estigui allà fora?, endavant. Jo, vaig a quedar-me aquí mateix.

El borlovià va alçar el cap per la sorpresa, les plomes de la seva barba es van tensar.

-No em miris així -va respondre Térrik-. No tinc res en contra de fer aliats quan ens aporta alguna cosa. Només que aquesta vegada, no aporta res. Estem a l'Espai Desconegut, recordes? Les probabilitats són que aquest sigui un alienígena desconegut amb qui no podríem ni parlar. I si poguéssim, qui diu que voldria unir forces?

Térrik es va girar i es va girar cap a l’Starwayman.

-A més -va dir sobre la seva espatlla-, tot el que realment volem d'un aliat ara mateix és que mantingui els Imperials ocupats. I ja ho està fent. Deixem-lo sol, i posem aquest cub de cargols en condicions de volar una altra vegada.

Següent