CAPÍTOL 38
En Jag es considerava sobretot pilot de caça, no pilot
d'atmosfera. Hi havia acceptat la missió de dirigir l'Esquadró Sols Bessons a
Coruscant, però sense l'entusiasme que hauria demostrat amb una missió
espacial. L'atmosfera li era anatema, com ho era per a molts que havien guanyat
les seves ales en gravetat zero. Per molt aerodinàmic que fos el disseny o per
molt bé que respongués el seu motor de repulsors, les maniobres calia arrencar-les
a la nau. L'Ala-X verd tacat de sutge que li havien donat a PortEst li semblava
maldestre i rebel, sobretot al costat d'una nau Punyent.
Però les queixes d'en Jag només eren això. Calia
complir una missió, i no pensava evadir la responsabilitat de dur-la a terme.
Es va dirigir a l'est des del camp d'aterratge ocupat per l'Aliança, fent
ziga-zagues entre andanades de plasma ascendent i restes descendents. La vista
de la finestreta davantera estava dominada pel cim arrodonit de la fortalesa d'en
Shimrra, que s'alçava sobre l'espès mantell de núvols i de fum que cobria la
major part del recinte sagrat.
Només dos anys abans hauria vist sobresortir entre
aquests núvols els elegants cims de dotzenes de gratacels, però ara només es
veia aquesta única escarpat cim muntanyós. En algun lloc allà baix, la Jaina es
dirigia amb aquest mateix objectiu acompanyada del seu germà, el seu oncle i un
petit equip de comandos i droides. Cuida't, li havia dit ella al balcó inundat
on els havia deixat el Falcó Mil·lenari.
I en Jag pretenia fer-ho.
Quan ell la va instar a fer el mateix, ella va
contestar: «La Força tindrà cura de mi».
No s'havia parat a debatre la qüestió. Volia amb tot el
seu cor que fos cert. Davant seu, vint caces giraven al voltant de la
Ciutadella, disparant contra el cim raigs làser, torpedes de protons i míssils
d'impacte. Una sensació de desesperança començava a erosionar la determinació d'en
Jag. La ciutadella semblava inexpugnable fins i tot sense aquests buits
insaciables que s'empassaven totes les andanades dels caces. Era com intentar
volar una muntanya.
No hi havia coralites als quals enfrontar-se, només
sortints que escopien plasma des profundes fosses en les muralles de la
Ciutadella, vencent sense esforç els escuts dels caces. El droide de l'Ala-X va
enviar informació del vol a la pantalla de la cabina. En Jag va marcar el
número de la xarxa tàctica.
-Això és pitjor que travessar els dovin basal orbitals
-deia un pilot.
-Tu no apartis la mà de la palanca de seguretat, o
aquests buits acabaran amb tu -va dir un altre-. S'empassen tot allò que els dispara.
-Tu procura que no t'agafin afecte.
-Sí, li han agafat afició als caces estel·lars.
-Sobretot als grocs amb bandes negres.
-Rebut, Cap Murri.
-Que totes les naus formin davant meu per fer una
passada a babord. Prepareu les armes per a foc intermitent i seguiu els trets
amb els torpedes o míssils que us quedin.
Recordeu que podrà semblar una muntanya, però segueix
sent una nau. El que significa que es pot foradar.
-Et seguim, Murri U.
En Jag va veure que dos dels caces que tenia a
estribord eren naus Punyents, i va obrir un canal amb el més proper.
-Sol Bessó Quatre, estic a babord teu.
-Jag! -va respondre la pilot-. Et donava per mort!
-Mira per on, em va salvar un arbre, Shawnkyr.
-Llest per tornar a casa?
-Quant acabem amb això. Tens la meva paraula.
Ella va llançar una breu rialla.
-Aquesta part de la galàxia t'ha convertit en un
romàntic, Fel.
-Segueixes cobrint-me les esquenes, eh?
-A qui anava a cobrir-les-hi si no? -va dir la Shawnkyr-.
Ah, se m'oblidava. On és l'Espasa?
-A baix... rumb a l'oest.
-Llavors caldrà anar amb compte de no tirar-li aquesta
muntanya a sobre.
* * *
-Amb com de bé que li va anar amb el mon Düül -va tenir
temps de dir la Jaina entre espasades del seu sabre làser.
En Luke i ella, atrapats en un bosquet d'arbres de ditfulles
situat a un centenar de metres de la més occidental de les plataformes que
conduïen a la Ciutadella, rebutjaven torrents d'insectes que els llançaven des
dels pics elevats de la muntanya sagrada.
En Jacen estava més a prop del cau d'en Shimrra,
intentant pacificar infructuosament a les bèsties que devoraven ràpidament el
pont d'accés. Un trio de droides CYV havia recorregut a un sistema de persuasió
menys subtil, per acabar destrossats i devorats.
-Almenys Shimrra no pot parlar mitjançant aquestes dues
criatures -va dir en Luke.
-Jo diria que això és just el que està fent -va
respondre la Jaina a crits.
Els responsables de la devastació del pont eren Sgauru
i Tu-Scart, dos simbionts gegantescos. Tenint en compte que el primer era
femella i el segon mascle, podria dir-se que formaven una mena de matrimoni. Ja
havien demostrat el seu talent per demolir edificis al campament Pòrtic de Duro,
i en aquest moment feien un treball igual d'eficient desmantellant i consumint
el pont de corall Yorik. La major part del treball dur era obra del segmentat i
cuirassat Sgauru, amb ulls negres com bols esquitxant el seu cap blanc, i una
boca en la qual es retorçaven dotzenes de palps alimentaris. Les seves potents
pinces posteriors envoltaven els segments superiors del seu serpentí company,
mentre feia servir les gruixudes potes davanteres i l'enorme cap per fer
trossos la superfície.
Els trossos que es desprenien no arribaven molt lluny
sense ser polvoritzats per l'esvelt i allargat cos negre de Tu-Scart. Davant
l'absència dels seus ensinistradors habituals, les criatures havien sortit de
l'enorme forat obert sota el pont, pel qual es colava el riu de l'esplanada en eixordadora
cascada fins arribar a la plaça sobre la qual s'allotjava la Ciutadella. La
monolítica fortalesa s'alçava sobre els Jedi, castigada per la pluja i els
udolants vents, ressaltant contra el cel destrossats per la batalla com si fos
la basta full d'un coufee.
Malgrat ser alada i estar esquitxada amb pegats de fosca
molsa verda i engalanada amb lianes amb unes llavors que havien arrelat en els
racons i buits de la mónnau, la Ciutadella seguia semblant massa
incommensurable fins i tot comptant amb la Força. Els caces seguien envoltant l'arrodonit
cim, però cap aconseguia acostar-se a menys de mil metres del cau d'en Shimrra
sense ser destruït. Les restes dels qui ho havien intentat cobrien el terreny
desigual i inundat al llarg de quilòmetres.
Molt per sota del pont, a la base de la Ciutadella, un
fosc accés portava a les profunditats de la muntanya. Però aquest accés estava
fortament guardat pels chazrach, els soldats esclau reptiloides. Els comandos d'en
Page i els droides CYV estaven prenent posicions davant seu després d'haver
baixat per la paret escalonada del canó urbà, però l'enemic estava bé parapetat
i responia als trets làser de l'Aliança amb dolls de gelatina ígnia i mel
inflamable d'abellacentella. Els Jedi només podrien entrar a la Ciutadella si
en Jacen convencia Sgauru i al Tu-Scart perquè interrompessin la seva
destrucció del pont, mentre encara quedés intacte un estret tram.
Va arriscar un parell de passos cautelosos en direcció
a les bèsties, detenint-se quan els tremolors van començar a agitar a intervals
regulars el fràgil tram.
-I ara què? -va cridar la Jaina al Luke
-Va a fer Zonama Sekot una altra passada?
Les tremolors es van fer més sonores i potents. En Jacen
se les hi va arreglar per no perdre l'equilibri en el balandrejant pont, però
les constants sacsejades van resultar excessives per al tram intacte. El corall
Yorik es va esquerdar i va començar a cedir, caient en fragments al riu d'aigua
blanca. Alhora, per l'interior corbat de la base de la Ciutadella van aparèixer
dos quadrúpedes cuirassats, que es van acostar coordinats per col·locar-se darrere
de les posicions fortificades dels soldats esclaus. Van enfonsar les esteses
urpes en el furiós corrent del riu i van inclinar el cap triangular. De les
gruixudes banyes dels seus ossuts fronts van brollar dolls de plasma que van
esquitxar les parets del canó, obligant a comandos i droides CYV a retirar-se
fins a la vora de l'accés. En estar tancat aquest pas per la base de la
Ciutadella, Jacen va concloure que l'única esperança de poder entrar residia en
l'Sgauru i Tu-Scart.
Havia de convèncer les bèsties perquè trenquessin la
paret de la Ciutadella. La millor manera d'aconseguir-ho era abandonant-se a la
Força i lliurant-se per complet al seu sentit vong, quelcom que havia estat
incapaç de fer des que va arribar a Coruscant. Se sentia com un interruptor
entre dos pols; la Força en un pol, el sentit vong en l'altre. Comprenia que
l'única forma de fer actuar a Sgauru i Tu-Scart era comunicant-se amb ells a
través del Cervell Planetari. La primera vegada que s'havia adonat que podia
fer això va ser a bord de la llavornau que va portar a Jacen i al dhuryam a
Coruscant. Quan va destruir als futurs rivals del Cervell, Jacen havia decidit
quin dels dhuryam tindria l'honor de transformar Coruscant en «Yuuzhan'tar». I,
el que era més important, havia instaurat a un Cervell Planetari a una actitud que
estava influenciada per la seva relació amb ell. Tot en el que s'havia
convertit el planeta des de llavors, fora bonic o monstruós, delicat o aspre,
simbiòtic o parasitari, li devia alguna cosa a Jacen. I tot i així, quan hi
havia tornat a usar el seu sentit vong, havia tingut problemes per atreure
l'atenció del Cervell.
Això es devia en part a la preocupació que sentia el
Cervell per Coruscant. I, sobretot, per l'energia que estava dedicant a
executar les peticions d'en Shimrra. En Jacen havia descobert en la llavornau
que el Cervell seria una criatura intel·ligent, però que estava concebuda
específicament per a ser intractable. I ara el dhuryam estava dividit entre el
conflicte i la ira. Shimrra havia aconseguit convèncer-lo que els incendis i
les pluges torrencials, la demolició i la destrucció, eren necessàries per
reparar els danys soferts per Yuuzhan'tar amb el pas de Zonama Sekot. Però el
Cervell s'adonava que així destruïa gran part de la seva creació, a més de
renegar de la seva promesa d'empènyer Shimrra i els yuuzhan vong a forçar un
compromís. En no estar cap dels contendents acostumat a la desobediència ni
inclinat a tolerar el desordre, el Cervell estava en conflicte amb ell mateix
per estar danyant al món que tenia al seu càrrec. Es donava compte, com s'hi va
donar a la llavornau, que el seu domini estava en ruïnes i a punt de
convertir-se en un erm. El Cervell lluitava amb la idea que igual era
preferible no fer cas a Shimrra.
En Jacen va usar el seu sentit vong per prometre al
dhuryam que l'ajudaria a posar fi al seu conflicte intern. Li va dir que
obligaria a Shimrra a alliberar-lo del seu jou, i va sentir que responia
acudint a ell com ho faria un amic en un moment de necessitat. Li va inundar
una onada de gratitud, un prec de salvació...
Sgauru i Tu-Scart es van tornar de sobte cap a ell.
Clarament sota la influència del Cervell. Jacen es va adonar que havia arribat
el moment de demostrar la seva fe en l'acord que acabava de forjar amb el
Cervell. No va fer cas als dubtes que en Luke i la Jaina li expressaven a crits
i va avançar cap a la parella de simbionts. Dos apèndixs li van envoltar la
cintura gairebé immediatament, i l'Sgauru el va aixecar del pont demolit per
dipositar-lo a l'altre costat del canó.
Però no cap a la Ciutadella, sinó com si anés a
deixar-lo anar directament al mig dels esclaus soldat i les seves bèsties
d'artilleria.
* * *
Pel comunicador de la carlinga del Falcó arribaven crits d'ajuda i el so dels trets làser. C-3PO va
reconèixer la veu del capità Solo.
-3PO, baixa la rampa de descens! 3PO! 3PO!
El droide de protocol va interrompre el seu nerviós vagareig
d'un costat a un altre prou com per alçar les mans esverat davant R2-D2, que
amb el braç extensible d'interfície estava inserit-lo en un port d'accés del
passadís circular, prop de l'inici de la rampa.
-R2, fes alguna cosa abans que sigui tard!
C-3PO es va precipitar encarcarat a la cabina. L'única
cosa que podia veure a través de les finestretes era un embull impenetrable de
branques fortament cobertes d'espines. Va fer un maldestre intent de moure la
nau i va caure cap enrere, de tornada al passadís circular, on va començar a
colpejar amb la mà l'interruptor de la rampa de descens.
-Oh, és inútil! La tanca d'espines té atrapat al Falcó Mil·lenari! El capità Solo i la
princesa moriran, i acabarem aquí tancats com si fóssim peces de museu!
L'R2-D2 va xiular una frase d'ànim i C-3PO va deixar de
colpejar per mirar-lo.
-Que pots fer què? Desviar l'energia del camp defensiu
perquè emeti una descàrrega pel casc? -C-3PO va tornar a alçar les mans-. I per
què no ho vas dir abans?
El petit astromecànic blanc-i-blau refilà i trinà en
protesta.
-Ximpleries -va replicar C-3PO-. Només vols
espantar-me. Mai estàs content fins que no aconsegueixes posar-me frenètic.
L'R2-D2 va emetre una sèrie de solemnes xiulets. C-3PO
va adoptar una postura de retret amb els braços en gerres.
-No comencis una altra vegada. Tot té un final i cal
afrontar-lo amb valentia. T'asseguro que tinc assumida amb valentia la meva
desconnexió des que va començar aquesta guerra. De fet, molt abans de tenir la
desgràcia de conèixer-te. I ara, fes el que has suggerit i envia una descàrrega
pel casc!
C-3PO va tornar a on el passadís circular s'unia als
radials i es va situar on pogués mirar per la finestreta anterior, a més de
mantenir un fotoreceptor atent a la seva contrapartida. Un instant després, el
braç interfície de l'R2-D2 girà primer en una direcció i després en l'altra i
es va sentir com un espurneig elèctric ballava per tota la pell del Falcó. El sensor olfactiu del pit de
C-3PO va distingir una olor d'ozó i fusta socarrimada.
-Funciona, R2! -va cridar-. La tanca d'espines es
retira! Gràcies al Faedor que estem lliures! -R2-D2 clacà una pregunta-. Sí,
clar que has de baixar la rampa de descens! -va dir C-3PO mentre corria cap a
ella-. Quant abans sortim de la nau, millor!
Relliscà en girar a l'esquerra i va arribar a la rampa
escorada just quan aquesta esgarrapava el terra empedrat de la plaça.
-La llibertat, R2... agghh!
L'R2-D2 va xiular una alarma sense saber molt bé per
què. I hauria xiulat de forma encara més sonora de saber que un guerrer yuuzhan
vong tatuat i escarificat ascendia per la rampa.
-No té permís per pujar a bord! -li va dir C-3PO massa
espantat per moure's i, per descomptat, sense pensar-s'ho abans.
El guerrer es va limitar a grunyir desdenyós i va
continuar pujant. Estava a mig camí del cim quan es va sentir darrere d'ell un
tret làser i un raig tenyit de carmesí es va obrir pas pel seu coll, fent-lo
caure de cara contra la rampa a tot just un metre d'on estava parat C-3PO. Al
peu de la rampa es trobava el capità Solo, empunyant la seva vella arma. C-3PO
va veure com el seu amo mirava amb ulls desorbitats a quelcom situat a la seva
esquerra i començava a disparar contra això, mentre Harrar, la princesa Leia,
Cakhmaim i Meewalh s'afanyaven a enfilar per la rampa inclinada, arrossegant-se
fins i tot per sobre del cadàver del yuuzhan vong.
-3PO, prepara't per tancar la rampa! -va cridar el
capità Solo.
Va disparar diverses vegades més, va esquivar un amfibastó
que li havien llançat i es va llançar a la rampa.
-Tanca-la!
-Però, senyor...
-Leia, a la cabina! Enlaira la nau!
El capità Solo seguia estirat a la rampa quan un
creixement sobtat de la vegetació va inserir les branques en l'espai que hi
havia entre el tren d'aterratge d'estribord i la rampa, impedint que la nau
s'elevés per complet. Les espines van créixer llargues i gruixudes en aquest
buit.
-Són letals! -va cridar en Harrar.
Mentre el sacerdot, els dos noghri i els dos humans es
retorçaven i regiraven per la rampa per evitar les espines que creixien a gran
velocitat, una salva d'insectes atordidors va colpejar el ventre del Falcó. La princesa Leia va encendre el
sabre làser i va començar a podar les branques que creixien.
-És inútil! Creixen més de pressa del que les tallo!
Va desactivar el sabre làser i va passar al costat de
C-3PO camí de la cabina.
-R2 -va dir C-3PO-, torna a carregar el casc!
Una segona descàrrega guspirejant va recórrer la nau.
Les branques van retrocedir, però la rampa es va encallar en comptes de
tancar-se. Dos guerrers més van pujar a ella, només per ser enderrocats per
trets d'en Cakhmaim, el seu braç dret va estar a punt de veure's traspassat per
una espina de mig metre de llarg.
Quan la rampa va començar a tancar-se, les enfiladisses
van tornar a l'atac, impedint que es tanqués. C-3PO va sentir com s'encenien
els repulsors del Falcó, però el
vaixell de càrrega amb prou feines es va elevar dos metres abans que els motors
comencessin a protestar.
-Han no puc fer-lo enlairar! -va cridar la Leia.
Una altra descàrrega elèctrica pel casc, i les lianes
van tornar a retreure's, i una altra vegada va tornar a baixar la rampa fins a
l'empedrat.
-R2, no! -va cridar C-3PO.
Aquesta vegada no van poder detenir ni als guerrers ni
les branques, que van tornar a créixer en tal profusió que la rampa es va negar
a moure's.
En Cakhmaim i la Meewalh van fer el que van poder per
impedir que els invasors entressin a la nau, però al cap de mitja dotzena de
trets es van veure superats en nombre, desarmats i subjectats contra la coberta
de la nau.
En Han va fer alguns trets més quan els enemics van
entrar al passadís circular, però no paraven d'arribar reforços, empenyent-los
a la Leia i a ell cap al compartiment davanter. Alguns guerrers van tenir la
precaució de recórrer tot el Falcó i
entrar a la cabina principal pel costat de babord. En Han esquivava cops d'amfibastó
i envestides de coufee atrapat contra la taula de dejarik, amb la pistola en
una mà i agafant la Leia amb l'altra, però es va negar a rendir-se fins que un
dels guerrers va pressionar la seva serpentina arma contra el coll de la Leia.
Llavors, va fer una ganyota i va deixar caure la
pistola a un costat en gest de rendició.
-D'acord, ens teniu -va dir als guerrers-. Segur que
podem arribar a algun acord...
Era improbable que algun d'ells entengués el bàsic,
però van entendre el que volia dir en Han quan va tirar la pistola i la Leia va
fer el mateix amb el sabre làser desactivat. Instants després, una femella
yuuzhan vong amb una cresta de tentacles i una mà dreta amb vuit dits apareixia
entre els guerrers i entrava al compartiment. En veure-la, R2-D2 va llançar un
xiulet llarg i queixós. C-3PO fer que sí amb el cap.
-Tens raó, R2. És una cuidadora!
La cuidadora va mirar al Han i la Leia, i després es va
girar cap un dels seus guerrers. C-3PO va entendre que deia:
-Agafeu les seves armes i traieu-los a tots de la nau.
Cakhmaim, Meewalh, R2-D2, C-3PO, Leia i Han van ser
trets del Falcó en fila. Harrar ja
estava fora de la nau. Quan els van empènyer perquè caminessin cap a l'entrada
de la cúpula de corall Yorik, van aparèixer dos yuuzhan vong mascles, els dos
amb riques vestidures, el més baix amb un turbant.
-El Summe Prefecte Drathul i el gran sacerdot Jakan -va
xiuxiuejar en Harrar al Han i la Leia.
La cuidadora va agitar la mà d'una manera que va
llançar gotes de suor o alguna altra secreció corporal a l'enfiladissa
d'espines, de la qual van començar a créixer més branques. Als pocs instants
embolicaven completament al Falcó
Mil·lenari.
-Se m'ha dit que aquesta nau concreta ha estat motiu de
molt patiment -li va dir la cuidadora a Drathul i Jakan. Va fer un gest cap els
seus set presoners-. Uns captius molt valuosos. Fins i tot hi ha una Jeedai
entre ells.
En Jakan va obrir els ulls encantat de veure a Harrar.
-Et crèiem en la Vora Exterior! -va dir posant les
primes mans a les espatlles del sacerdot-. Ja ets a casa, amic meu. De fet
tindràs l'honor d'oficiar el sacrifici que farem en el Pou del Cervell
Planetari.
En Harrar va sostenir la mirada d'en Jakan, però no va
correspondre al seu somriure d'alleujament.
-No veus la veritat, gran sacerdot -va dir en yuuzhan
vong-. He vingut a neutralitzar el Cervell.
* * *
Seguia combatent en el món de Muscave, en els sistemes
exteriors. Centenars de coralites i caces i dotzenes de naus de guerra eren
sacrificades en un enfrontament que havia degenerat en una baralla sense
pal·liatius. L'espai local era un mosaic de foc i llum en constant canvi i
sense cap finalitat útil. El Mestre Bèl·lic Nas Choka no podia estar més
complagut. Estava davant la transparència de la bombolla de la càmera de
comandament com si fos un mascaró de proa, recolzant els braços creuats al
ventre lleugerament protuberant i la mandíbula de fins bigotis dreta en gest de
desafiament.
-Els comandants enemics segueixen lluitant amb
nosaltres però no perquè siguin valents, sinó perquè creuen que fingint honor
ens impediran tornar a Yuuzhan'tar. Es basen en el fet que mai seríem els
primers a abandonar una trobada d'aquesta magnitud -es va tornar lleugerament
per mirar al seu estrateg en cap-. Augmentem el seu error. Ordena als nostres
comandants suprems que permetin que les seves naus retrocedeixin i comencin a
dispersar-se. Que els almiralls de l'Aliança creguin que ens posen en fugida.
La càmera de comandament va tremolar quan una andanada
de turbolàser va sortejar les singularitats protectores de la nau i va arrencar
trossos de corall Yorik del casc d'estribord. Un fluid espès va fluir d'una
zona ja danyada del casc i algunes tires de liquen luminescent van morir,
augmentant la foscor.
-Quant més podrà suportar-ho el Yammka? -va preguntar en Nas Choka al cuidador de la nau.
-Han mort sis dels nostres dovin basal -es va apressar
a dir el cuidador-, i han quedat destruïts altres tants llançadors de plasma.
Potser el Mestre Bèl·lic vulgui considerar la possibilitat d'apartar el Yammka del desplegament d'avantguarda.
-No. Vull que l'atenció de l'enemic segueixi centrada
en nosaltres. Hem de seguir sent un objectiu prioritari.
-Podrien destruir-nos, Mestre Bèl·lic -va dir l'estrateg
amb cura.
En Nas Choka va assentir.
-És un risc acceptable. Avui servirem a la nostra
espècie com no ho ha fet cap yuuzhan vong. Provarem la nostra vàlua davant els Déus
que ens van crear. Si hem de morir, morirem complint amb una obligació
transcendental.
El tancament de la cambra de comandament es va dilatar
i va entrar el comandant suprem de la nau, donant-se cops les espatlles amb els
punys oposats en senyal de salutació.
-Mestre Bèl·lic, els nostres exploradors informen que
el Ralroost i quaranta naus
bèl·liques més acaben de sortir de l'espai fosc.
En Nas Choka va seguir mirant al capdavant, amb els
ulls clavats a la imperceptible flota enemiga.
-Ha de ser en Traest Kre'fey -va somriure dèbilment-.
Tot és com hauria de ser. Els Déus vetllen per nosaltres.
El comandant suprem va fer una genuflexió.
-Mestre Bèl·lic, no hi ha ni un sol comandant que no
canviaria encantat la seva nau per la nostra, o que no moriria al seu lloc.
En Nas Choka no delatà cap emoció.
-Torni als seus deures, comandant suprem.
El guerrer es va aixecar i va tornar a saludar. Un cop
va haver sortit, l'estrateg es va acostar al costat esquerre d'en Nas Choka.
-Teniu la lleialtat incondicional dels vostres
guerrers, Temut Senyor. Acataran totes les vostres ordres, encara que aquestes
ordres contradiguin la seva fe.
En Nas Choka va mantenir la mirada fixa en la batalla.
-Parla'm de Yuuzhan'tar, estrateg.
-Els caces enemics han travessat els escuts dels
nostres dovin basal i hi ha tropes a la superfície. Uns mil guerrers
d'infanteria s'enfronten als nostres dins del recinte sagrat. D'altres han
acudit en ajuda dels heretges. Per fortuna, el dhuryam ha pres mesures per
confondre la situació.
-Com és això?
-Amb incendis i alliberant algunes de les nostres bèsties.
Tot i així, el territori que circumda a la Ciutadella està sumit en el caos.
En Nas Choka va fer un gest despreocupat amb la mà.
-Les estructures poden reconstruir-se. On és Shimrra?
-El Summe Senyor està a la seva arca.
-Llavors això també està com ha de ser.
-Desitja que us transmeti, Mestre Bèl·lic, que esteu
honrant al vostre rang d'elit. El Summe Senyor proclama que el vostre nom
perdurarà per ser inspiració de molts, que sereu el zenit al qual aspiraran
tots els que us segueixen.
-Això significarà poc si no tenim èxit amb Zonama
Sekot.
L'estrateg va assentir.
-Les naus hapanes segueixen mantenint el bloqueig,
impedint que les nostres naus escortin a l'enverinada fins a la superfície.
En Nas Choka va arrufar les celles.
-Em pensava que els hapans havien resolt les seves
diferències amb nosaltres a Obroa-Skai. Però, no importa. És natural en tota
venjança que aquesta hagi d'augmentar fins que s'extermina a l'altra part -Va
mirar de reüll a l'estrateg-. Envia a Zonama Sekot les naus dels Dominis Tivvik,
Tsun, Karsh i Vorrik. Avisa als seus comandants perquè no facin massa evidents
les seves intencions, encara que això requereixi agafar-se un temps extra per
arribar al món vivent. Farem que els hapans pateixin com van patir a Fondor.
Llavors el nostre agulló arribarà al seu destí i, amb el suport dels Déus,
lliurarem aquesta galàxia de tota guerra i tota venjança.
* * *
La Mara va sentir a la Tahiri cridar-li que havia
trobat a Nom Anor. En estar enterrada dins el ferotge embolic d'heretges i
guerrers, va haver de pujar-se al cos abatut d'un guerrer per a mostrar-se
mentre esquivava amfibastons i coufees. La mirada no va ser llarga, només prou
per veure la por en el seu ull abans que s'escapolís entre la multitud. En no
poder seguir-ho en la Força, va fer el següent millor, que era saltar amb la
Força a l'altre punt de la multitud en combat, i des d'allà a dalt d'un tram
d'escales per buscar millor algun indici de la seva persona.
Fidels a la seva naturalesa, Avergonyits i guerrers
corrien per igual cap al conflicte en comptes de fugir d'ell, per molt sagnant
que pogués ser aquest o qui estigués guanyant, ja que el resultat no parava de
canviar de mans. I no va passar molt temps sense que la Mara localitzés una
figura allunyant-se, dirigint-se a una plaça pública amb unes tres quartes
parts que estaven bloquejades per estructures danyades en el terratrèmol.
Encara que la figura relativament baixa portava la túnicapell d'un Avergonyit
corria amb l'aire furtiu d'un Executor. Després de prendre's un moment per
contactar amb la Tahiri i en Kenth mitjançant la Força, la Mara va saltar des
dels esglaons a la plataforma elevada d'un temple, per després baixar a terra i
córrer darrere d'en Nom Anor amb el sabre làser a mà per ocupar-se de qualsevol
que pogués interposar-se en el seu camí.
Va entrar a la plaça i es va aturar per examinar les
diferents sortides, tornant a localitzar la seva presa quan desapareixia darrere
d'un mur caigut. Gairebé va volar darrere seu, perseguint-lo per piles i munts
de runa i enderrocs, a través de bosquets d'enormes arbres ennegrits pel foc, i
després per un camí serpentejant que baixava cap al que una vegada va ser la
Columna dels Comuns, una zona d'espais oberts situada a mitja alçada esquitxada
de gruixudes columnes que sostenien el paisatge que s'obria sobre elles.
Centenars de productors de l'HoloRed i d'holodrames
van tenir la seva seu, juntament amb totes les empreses dels principals mitjans
de comunicació. Durant la guerra civil galàctica, els comuns es van omplir
d'oficials de la veritat de la Comissió per a la Preservació del Nou Ordre,
encarregats de què tot el que es publicava estigués d'acord amb la propaganda
de l'Imperi. La Mara estava segura de conèixer aquesta zona millor que en Nom
Anor, per molt en ruïnes que estigués, però era evident que, en la seva
disfressa de Profeta, ell s'havia familiaritzat amb els canons i abismes de
Coruscant tan bé com qualsevol traficant de les clavegueres o venedor de
varetes mortals, perquè la va arrossegar a una cacera tan laberíntica com el
rastre d'un cuc conductor.
Com més descendien, més fosc i humit es tornava
l'entorn. Però la Mara ja havia decidit que, si així aconseguia agafar-lo, li
donaria caça fins al nucli del planeta. La persecució va seguir descendint, a
nivells més foscos, on aigües fètides regalimaven d'esquerdats sostres i
l'única llum que hi havia era la que hi arribava a través de les esquerdes dels
desplomats edificis i les luxurioses zones verdes que ara eren el seu sostre.
Quan ja es reduïa la distància que els separava, va poder veure-li agafar unes
lianes i utilitzar-les per gronxar-se fins a l'altre costat d'un ampli barranc.
En Nom Anor va subjectar les lianes al seu costat de
l'abisme i es va aturar per somriure-li, confiat que la seva fugida era segura.
Ella es va aturar un moment davant seu, prou per respondre al seu somriure amb
una mirada de fúria, i després va córrer cap a una part on la distància entre
ambdós costats era més estreta i va saltar.
En aquells moments, en Nom Anor havia desaparegut a les
ruïnes d'un edifici d'una agència de notícies. Ella podia sentir-lo avançar trontollant,
trepitjant trams de restes de transpariacer i ensopegant amb portes de fusta.
També allà, raigs d'escassa llum tacaven els sòls entollats i una olor
penetrant de podridura i descomposició omplia l'espès aire. Va ser més llesta
que ell quan va intentar tendir-li un parany fent semblar que s'havia ficat per
un llindar, a l'altre costat del qual hi havia una caiguda de mig quilòmetre en
la foscor més absoluta. I va tornar a ser més llesta que ell quan va usar la
seva atípica fortalesa per deixar anar una biga que sostenia un tram de sostre
trencat.
Ell es va mantenir tan constant en el seu desig
d'escapar com ella en el seu desig de donar-li caça. Ell va córrer per un
laberint d'habitacions d'un edifici amb una energia residual que li va permetre
tancar les portes al seu pas. Però la Mara es va limitar a enderrocar-les d'una
puntada i, quan no podia, a buscar rutes alternatives, sense que la seva
velocitat es reduís en cap moment. En Nom Anor panteixava amb força, ensopegava
més sovint i començava a cansar-se. El fi sentit de la Mara li informava d'això
i de molt més. Quan va enderrocar una última porta d'un cop de peu, va sentir
l'espetec de l'assegurança d'una pistola làser i va entrar a l'habitació per
descobrir-lo ocult darrere de les pútrides restes d'un twi'lek encara vestit
amb el seu vestit de guàrdia de seguretat.
La Mara va usar la Força per portar el sabre làser a la
seva mà just quan en Nom Anor disparava els primers raigs làser. La fulla va
desviar un darrere l'altre fins que la pistola es va buidar d'energia. Ell va
tenir el suficient sentit comú com per no tirar-li l'arma gastada. En comptes
d'això, va començar a arrossegar-se cap enrere, recolzant-se en els peus i els
palmells de les mans, amb la mirada fixa en ella, que avançava cap a ell
tranquil·la però mirant fredament a la seva presa.
Una paret va detenir bruscament la seva retirada. Es va
posar dret amb un grunyit, coufee en mà, i es va posar a donar estocades
salvatgement, sense importar-li el sabre làser. Ella va saltar cap enrere,
posant-se fora del seu abast, va desactivar l'arma i el va animar a carregar
contra ella. Les seves mans eren una taca de destresa que desviava els cops de
ganivet i travessava els seus frenètics moviments per bufetejar-lo i colpejar-lo
al pit, o a la cara, mai amb força suficient per deixar-lo inconscient, i molt
menys per incapacitar-lo, però fent-li retrocedir amb cada cop.
La Mara es va ajupir sota les seves estocades i talls
transversals per després enderrocar-lo amb un cop de peu circular als peus, i
permetent-li que s'aixequés només prou per lesionar-li el genoll amb la punta
de la bota dreta. Ell es va llançar contra ella, però ella es va posar a una
banda, aprofitant la seva inèrcia per estampar-lo contra una paret. I ella va
continuar fent-li mal, dient-se: «Això és per Monor II», on ella va ser víctima
de les espores coomb que havia alliberat ell; «I això és per les revoltes que
vas provocar a Rhommamul».
Li va arrencar el coufee de la mà i va enfonsar els
tensos dits a la seva tràquea, per després fer-li trontollar cap enrere amb un
directe. «Això és per fundar la Brigada de la Pau; per la teva participació en
enviar a l'Elan a assassinar als Jedi amb bo'tous; per jugar a dues bandes amb
els hutt i amb la Viqi Shesh; i per sabotejar les instal·lacions per a
refugiats de Duro». Va treure el màxim partit a la seva agilitat deixant
obertures deliberades en la seva defensa, incitant-lo a atacar-la, responent
amb combinacions que apuntaven a castigar el seu cap calb, el seu nas xato, el
seu ull blau dret de pupil·la felina. «Això és per les falses promeses que li
vas fer a la Leia i al Han a Bilbringi; per la teva insultant aparició davant
el senat; pel paper que vas poder jugar a la mort d'en Chewbacca i l'Ànakin;
per intentar lliurar a Jacen a Tsavong Lah; pel teu intent de sabotatge a
Zonama Sekot...».
Els seus cops començaven a causar-li danys. Es va moure
amb destresa entre els braços que ell agitava inútilment, usant els colzes i el
dors de les mans tancades per ensangonar-li els cicatritzats llavis i inflar-li
les orelles, sense deixar d'estar alerta al seu perillós ull esquerre, que
estava segura que es reservava com a últim recurs. La Mara va pivotar sobre el
peu esquerre i li va copejar amb força amb el dret, deixant-lo sense
respiració. Ell va caure de genolls, agafant-se el pit amb la mà dreta. Tenia
problemes per posar-se dret, però, quan ho va fer, ella va tornar a enderrocar-lo
amb un cop de puny a la cara.
La por va brillar en el seu ull real. Havia passat
massa temps entre éssers què apreciaven la vida i havia acabat apreciant-la al
seu torn. En Nom Anor volia viure desesperadament, a diferència dels que
lluitaven a mort als carrers i les places de dalt. La Mara va poder veure-ho en
la seva mirada miserable, va olorar aquest anhel que brollava d'ell en onades.
Va retrocedir apartant-se d'ella fins que la seva esquena va xocar amb una
paret i llavors es va desplomar a poc a poc fins a caure de genolls.
La Mara va connectar el sabre làser i el «va empunyar
amb la punta cap avall i a la seva dreta. Una estocada cap amunt i enviaria el
seu cap a cinc metres de distància. En Nom Anor es va doblar sobre la cintura i
va pressionar la cara contra el terra en una postura servil.
-M'has derrotat, Mara Jade Skywalker -va dir sense
aixecar el cap-. Suplico la teva pietat.
En no obtenir resposta, es va arriscar a alçar el cap
per mirar-la, i, en veure que no s'havia mogut d'on estava, va continuar.
-Què aconseguiries matant-me? Sí, et satisfaria a tu,
però, posarà això fi a la guerra?
-De moment, em limitaré amb la satisfacció -va dir
ella.
Ell va empassar saliva i llavors va trobar la seva veu.
-Sóc un falsari i un assassí. T'he causat dolor a tu i a
molts altres. Però, no vas fer tu el mateix quan estaves al servei de
l'Emperador? De Darth Vader? Com Executor, fas allò per al que t'entrenen. Tots
servim a un senyor, Mara Skywalker. I m'han fet creure que ara serveixes a la
Força.
La Mara va fer un pas endavant i les súpliques es van
tornar més frenètiques.
-Ara ets mare! I si t'estigués veient el teu fill? És
això el que vols ensenyar-li? L'art d'assassinar a sang freda?
Les fosses del nas de la Mara es van estremir.
-Gairebé em vas robar la possibilitat de tenir un fill.
-Ho sé -va dir ell, sostenint la seva mirada-. I potser
no sóc jo part de la vida, com ho és el teu fill... part de la Força? -va fer
un gest assenyalant-se-. Estic indefens.
La Mara va donar un altre pas, alçant el sabre làser.
-Puc ajudar! -va cridar-. He canviat. Em vas veure
dirigir als Avergonyits. Vull que aquesta guerra acabi tant com tu. Ja seria
aliat vostre si la Vergere i en Jacen haguessin acceptat treure'm de Coruscant
a la nau que jo havia construït amb aquesta finalitat. No ho veus, Mara
Skywalker? He dit Coruscant perquè sé que aquest món és vostre. Que sempre ha
estat vostre, i que sempre ho serà, encara que siguem nosaltres els vencedors.
Dóna'm una última oportunitat. Deixa que t'ho demostri.
Ella va acostar al seu coll la brillant fulla del sabre
làser, després la va desactivar i es va penjar el mànec del cinturó.
L'expressió d'en Nom Anor era inescrutable. Era evident que no esperava
indulgència. S'adonava que no havien estat les seves paraules les que havien
detingut la seva mà.
Era una altra cosa el que havia influït en la seva
decisió, quelcom que superava la seva comprensió. La va mirar amb perplexitat
durant un llarg moment.
-Un guerrer yuuzhan vong hauria sentit fàstic davant
els meus actes -va dir per fi-. M'hauria matat amb la mateixa facilitat que a
un droide. Però tu no trobes menyspreable la meva covardia. M'has deixat viure.
La Mara aclucà els ulls.
-No em crec una sola paraula del que has dit i he sabut
des del principi que ets un covard. Ets culpable de massa crims com per
enumerar-los, però no seré jo qui t'executi. El teu destí final serà una cosa
que decidiran altres -li va fer un gest perquè s'aixequés-. Si de veritat
volies posar fi a la guerra, no hauries d'haver interferir a Zonama Sekot.
-Només volia salvar el planeta -va dir en Nom Anor-. A
hores d'ara, Shimrra es disposa a destruir-lo. Creu que els Déus el van lliurar
als Jedi perquè així poguéssim demostrar que som dignes. Afirma tenir un verí
capaç de matar Zonama Sekot.
Un calfred va recórrer la columna vertebral de la Mara.
-Quin verí?
En Nom Anor alçà les espatlles per encongir-les en gest
d'indiferència.
-Alguna cosa creada per l'Aliança i alliberada en un
món anomenat Caluula.
«Alfa Vermell», es va adonar la Mara amb angoixa. Va
agafar a Nom Anor per l'espatlla i el va empènyer cap a la sortida de l'edifici
més propera.
-Vas a demostrar-me que et mereixes aquest temps extra
que t'he concedit.
* * *
L'arca d'en Shimrra, el seu búnquer a la part alta de
la fortalesa, tenia una forma que evocava la de la Ciutadella mónnau i era un
enorme espai voltat de parets llises i majestuoses columnes. Al costat est del
seu sòl circular hi havia una escala de corall Yorik que pujava en espiral fins
a un pis superior, on alguns afirmaven que es trobaven els controls que
permetien que el cim de la Ciutadella sortís a l'espai exterior, tal com podia
fer-se amb el Pou del Cervell Planetari, per assegurar així la supervivència
del Summe Senyor i del dhuryam, al marge del que pogués succeir-li a la resta
dels yuuzhan vong i la seva multitud de bioides.
L'arca contenia un tron, però Shimrra encara no s'havia
assegut en ell des que va entrar pel fastuós buit que atorgava accés al búnquer
gràcies a la versió dovin basal d'un turboascensor. El Summe Senyor era massa
inquiet per estar assegut, massa hipnotitzat pel conjunt d'imatges de víllip
que li mostraven a Yuuzhan'tar presa de les flames, a Avergonyits assolant
carrers, a tropes de l'Aliança lluitant amb guerrers, i a caces enemics solcant
el cel ple de fum, atacant la Ciutadella amb paquets de llum energitzada.
Shimrra tenia amb ell als seus guardaespatlles Aniquiladors i a l'Onimi, potser
l'únic Avergonyit de Yuuzhan'tar, o de qualsevol altre món ocupat, que seguia
conformant-se amb poder seure a terra als peus de l'elit.
Una cuidadora feia les vegades d'encarregada dels víllip
per assegurar-se que el gran Senyor no es perdia un sol moment de la devastació
que ell mateix havia causat al planeta.
-Hauríem d'alegrar-nos -estava dient Shimrra mentre
caminava a una i altra banda, per a gran consternació del seu limitat públic.
Va fer un gest cap a l'Onimi, que estava aclofat gairebé possessivament prop de
l'auster tron-. Com? Avui no tens cap rima? Res de què ridiculitzar o de què
burlar-te? Cap entremaliadura mentre crema Yuuzhan'tar?
L'Onimi es va aixecar amb cara solemne per recitar un
poema, encara que sense el seu gest habitual de diversió, i sense mirar a
Shimrra o a qualsevol dels altres que estaven al búnquer, sinó mirant l'alt i
corbat sostre, o potser al cel que es veia més enllà.
A qui mantingui la calma quan el foc crema,
els mateixos Déus podrien menysprear-lo.
Però a qui tenir la mort a prop li diverteix,
els mateixos Déus farien bé de témer-lo.
En Shimrra va guardar silenci per un moment, abans
d'assentir.
-Sí, Onimi, tens raó en donar-los just avís. És que no
va ser això el que vaig planejar, el que vaig concebre? Zonama Sekot morirà i
les seves naus vivents moriran. Els Jedi seran doblegats i amb ells els Déus
estaran derrotats... Hauré acabat amb ells. Yuuzhan'tar es recuperarà, i jo
netejaré l'univers de feristeles.
La cuidadora va esperar que en Shimrra acabés per
avançar-se de la seva cor de víllip.
-Temible Senyor, el gran sacerdot Jakan informa que ha
capturat uns sabotejadors en el Pou del Cervell Planetari. Sembla ser que el
sacerdot Harrar estava amb ells.
-Harrar! -va dir l'Onimi, llavors es va adonar i va
arronsar.
En Shimrra el va mirar, i després es va tornar cap a la
cuidadora.
-És massa llest fins i tot per a Nom Anor. No és
d'estranyar que sobrevisqués. Però ara està del costat de l'enemic... Em
pregunto si s'haurà allistat o si l'hauran reclutat -es va tornar una altra
vegada per mirar a l'Onimi-. La traïció abunda en el nostre bell regne, mascota
meva. Els Déus acaben amb la fe usant les seves creacions. Els Avergonyits
s'alcen contra els que els han suportat tant de temps. I ara el nostre estimat
Harrar renúncia a l'elit...
-Es prepararà als presoners per al seu sacrifici, en el
cas que això obtingui la teva benedicció -va dir la cuidadora.
-Que els disposin amb tota rapidesa -va dir en Shimrra-.
Em reuniré allà amb ells. Lliurem als Déus la seva última unça de carn abans de
prescindir-ne.
Explosions apagades van puntuar el silenci que va
regnar en sortir la cuidadora. L'arca va tremolar mentre prosseguia el
bombardeig aeri de l'enemic. Es va concedir pas al búnquer a un guerrer ferit
que vestia armadura de cranc vonduun, el qual va saludar i va trontollar cap al
tron. Tot just va aconseguir recórrer la meitat de la distància abans de
desplomar-se de genolls; sang negra es coagulava en una ferida de la seva
aixella dreta.
-Senyor meu -va començar a dir dèbilment-. Els guerrers
enemics envolten la Ciutadella, i intenten entrar lluitant.
En Shimrra es va acostar al guerrer per examinar de
prop la seva ferida.
-Cap tret ha causat aquesta ferida.
-Tres Jedi, Senyor. A la porta occidental.
Els Aniquiladors van avançar, però en Shimrra els va
fer retrocedir amb un gest.
-Deixeu que vinguin els Jedi -Va mirar a l'Onimi-.
Després de tot, els mestres Bèl·lics no tenen perquè ser els únics a divertir-se
avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada