La Força unificadora (XXXV)

Anterior

CAPÍTOL 35

En Shimrra va entrar al Saló de la Confluència sostenint el Ceptre de Poder a la mà dreta i seguit d'un seguici de vuit Aniquiladors. Les cames li impulsaven amb passos tan llargs, que l'Onimi havia de córrer per mantenir-se a la seva alçada. Tots els reunits a la cambra voltada, alertats de la seva arribada, havien adoptat postures d'homenatge, entre ells en Nom Anor. Els guerrers recolzaven un genoll en terra, i les quatre Vidents inclinaven el cap amb reverències respectuoses, encara que amb aprensió. Al saló hi havia una forta olor de sang dels sacrificis, pols de corall Yorik i encens, i va sorgir de sobte una aroma a flors quan els peus nus del Summe Senyor van aixafar els pètals que s'havien sembrat al seu pas.

Shimrra va anar directament al seu tron ​​amb suport de puntes radials, però només es va asseure un moment, per posar-se dempeus de nou i començar a passejar d'un costat a un altre, seguit pel confús Onimi, que perseguia la vestidura de pell flexible del Summe Senyor.

-Per què m'han fet sortir de la meva meditació amb els Déus? -va preguntar Shimrra, sense dirigir-se a ningú en concret-. És que el meu paper en la nostra campanya definitiva és inferior al teu, Comandant Suprem Laait? O que al vostre? -va afegir, dirigint una irada maligna a les Vidents.

-Suprem Senyor -va dir en Laait, encara agenollat-, el Mestre Bèl·lic em va demanar que sol·licités audiència amb tu quan et fos possible.

-És que el Mestre Bèl·lic Nas Choka no té res més a fer que comunicar-se amb subjectes com tu?

-Temible Senyor, el Mestre Bèl·lic no ha estat mà sobre mà -va dir en Laait, no sense cert matís d'impaciència-. Les seves forces lliuren batalla a Muscave i estan en superioritat respecte de les de l'enemic. Gràcies a això, va poder enviar a Zonama Sekot un grup destacat que escolta i salvaguarda al navili malalt que és la nostra arma secreta.

En Shimrra va proferir un so de fatiga.

-És necessari que senti això de la teva boca, Comandant Suprem? No acabo de dir que la teva convocatòria urgent em va trobar en comunicació profunda amb els Déus?

En Laait es va colpejar les espatlles amb els punys a manera de salutació.

-Suplico el teu perdó, Gran. Llavors, sabràs sens dubte que Zonama Sekot semblava no tenir defenses, excepte un grapat de caces enemics.

-Sens dubte.

-I que el comandant del grup destacat va enviar coralites perquè s'enfrontessin a aquests caces.

-I què hi ha amb això? -va dir en Shimrra, enardit-. Vols tenir-me aquí tancat, amb les teves paraules inútils?

En Laait va tornar a colpejar-se amb els punys.

-Els Déus t'hauran dit, Senyor, és clar, que els coralites s'han trobat amb resistència de naus vivents.

En Shimrra es va quedar immòbil bruscament i va clavar els ulls en el Comandant Suprem.

-Temible Senyor... -va dir l'Onimi, com animant-lo a respondre.

-Naus vivents, has dit -va dir en Shimrra per fi.

En Laait va assentir.

-Unes naus que no només igualen als nostres coralites en grandària i velocitat, sinó que també, com aquests, estan propulsades per afinitat gravitacional, i responen a les nostres armes de plasma amb altres d'iguals.

-Vull veure una imatge d'aquestes naus vivents! -va exclamar Shimrra, assenyalant el cor de víllip del saló.

El Comandant Suprem Laait es va posar dret i va fer un senyal a la mestressa de víllip. Al poc temps va aparèixer una imatge espectral en què es veia una nau feta de roques llises, clapada de llançadors de plasma i d'emplaçaments de dovin basal. Shimrra, decantant l'enorme cap, va contemplar en silenci la imatge tremolosa.

-El Comandant del Domini ha notificat al Mestre Bèl·lic Nas Choka que les naus vivents han sembrat la confusió entre les nostres files de coralites. El pitjor és que el yammosk mateix està perplex. Li costa treball distingir les nostres naus de les enemigues.

En Shimrra es va girar cap al Laait.

-Per què no ha ordenat el Mestre Bèl·lic al comandant del Domini que porti els seus navilis capitals cap a Zonama Sekot?

-El Mestre Bèl·lic vol fer això mateix, Escollit pels Déus. Està esperant el teu permís per fer tal cosa.

En Shimrra no va dir res.

-Gran Senyor? -va dir en Laait amb prudència, després de transcorreguda una llarga pausa.

-Què diuen d'això les Vidents? -va exclamar l'Onimi entre el silenci, com per desviar l'atenció d'en Shimrra.

-Els auguris ens han deixat inquiets, Gran Senyor -va dir la portaveu de les Vidents, d'aspecte de bruixa-. La perspectiva de combatre contra naus vivents s'oposa a les nostres creences més sagrades. Els Déus no haurien proposat tal sacrilegi, ni tan sols per posar-nos a prova. T'implorem, oh, Senyor, que expliquis com és possible que uns infidels hagin accedit a la nostra biotecnologia i se'ls hagi permès crear naus que imiten les nostres.

-Hi ha alguna cosa més, Senyor -va dir una segona Vident-. Diverses naus enemigues han sabut enganyar els nostres buits de dovin basal i han arribat a la superfície de Yuuzhan'tar. Ara mateix estan amenaçat el nostre camp d'aterratge principal.

En Shimrra es va estremir com sortint d'un tràngol.

-Que potser us he de recordar que he vist les profunditats del vuitè còrtex, i que he parlat d'aquestes qüestions amb la pròpia Yun-Harla?

La Vident en cap va assentir amb el cap.

-Ho tenim present, Gran Senyor, i només demanem que ens ho aclareixis. És possible que s'equivoquin les profecies i les revelacions antigues? És possible que els Déus no hagin creat les naus vivents per posar-nos a prova una vegada més, sinó que veritablement s'hagin posat de part dels Jeedai?

Els ulls d'en Shimrra van brillar com supernoves.

-Heretgia! Heretgia, aquí... a casa meva! -va apuntar a les Vidents amb el ceptre-. Vosaltres, pallasses, heu deixat de servir per a res. Allibereu-me d'elles! -va exclamar, girant-se cap als Aniquiladors.

Un parell d'Aniquiladors van desenroscar els amfibastons i van avançar amb determinació, mortal cap al quartet femení. Les Vidents no van oferir resistència; van alçar els rostres i van oferir els colls prims a les armes rígides. Els Aniquiladors les van decapitar amb gran economia de moviments. Un dels caps tallats seguia rodant per terra quan va entrar a la sala un herald.

-Gran Senyor, el gran sacerdot Jakan, el Mestre Cuidador Qelah Kwaad i el Summe Prefecte Drathul sol·liciten audiència.

En Shimrra es va dirigir al seu tron ​​i es va asseure.

-Fes-los passar, per descomptat, herald.

Els tres membres de l'elit van entrar precipitadament, però van perdre una mica d'impuls veient els quatre cadàvers escapçats. Shimrra va somriure lleument.

-Van gosar posar en dubte la meva interpretació de la revelació -va dir. El seu gest es va enfosquir-. Tingueu present el seu estat actual quan m'exposeu les vostres inquietuds actuals.

-No tenim inquietuds, Temible Senyor -va dir en Drathul, encara que estava clar que estava improvisant-. En assabentar-nos de l'informe del Mestre Bèl·lic, que parlava de navilis vivents, hem vingut a felicitar-te per la teva previsió. La disposició dels Déus a proposar als yuuzhan vong desafiaments cada vegada majors no fa més que honorar-nos.

-Heu vingut aquí a corre-cuita per dir-me això? -va preguntar en Shimrra.

-Només una pregunta, Senyor -va dir en Jakan-. Aquests navilis se'ls han proporcionat els Déus a l'Aliança, o procedeixen del món vivent mateix?

Shimrra va fer un senyal a Nom Anor, com traient-li importància.

-Respon-li tu, Prefecte, ja que ets el nostre major expert sobre Zonama Sekot.

En Nom Anor, al qual Jakan i Qelah Kwaad van mirar atònits, va enfonsar les espatlles. Pres per sorpresa, va haver d'empassar saliva per ser capaç de parlar.

-Suprem, només sé el que m'expliquen els espies que hi ha entre els heretges. Però sospito que no hi ha naus vivents -envalentit, va seguir dient-. Suggereixo, més aviat, que els nostres pilots de coralites han estat víctimes de trucs mentals dels Jeedai.

Drathul va indicar amb un gest irat la imatge de la nau vivent al víllip.

-Vols dir que això és un truc mental dels Jeedai? -va exclamar.

Shimrra va somriure burleta.

-Respon al teu superior, Prefecte Nom Anor -li va dir.

En Nom Anor va aixecar les espatlles.

-Per què no? Sabem que són capaços de projectar imatges falses i de posar paraules a la boca d'aquells als que volen manipular. També sabem que han aconseguit confondre als nostres yammosk en el passat.

Shimrra va intervenir abans que en Drathul tingués temps de rebatre les paraules d'en Nom Anor.

-La inventiva del Prefecte Nom Anor és digna d'admiració. Però la veritat és que la nau que ens mostren els nostres víllip no és cap truc mental. En resposta a la pregunta del gran sacerdot Jakan, els Déus han ensenyat al planeta vivent a crear aquestes monstruositats. Però els Jeedai no són responsables -va fer una pausa, i va afegir-. Són els heretges els que ens han tirat a sobre aquesta última prova. Els Déus no volen atorgar-nos aquesta galàxia mentre hi hagi heretges i Avergonyits que es mouen lliurement entre nosaltres. No ens permetran enviar al seu destí la nau enverinada mentre no hàgim impost l'equilibri a Yuuzhan'tar.

L'Onimi es va dirigir al centre de la sala, arrossegant els peus.

-Gran Senyor -va dir-; està envaït el nostre cel, devastat el nostre sòl; les bogeries dels heretges...

-Ja n'hi ha prou dels teus rodolins insolents, Avergonyit! -el va interrompre Shimrra-. Si t'has lliurat de la vida que porten altres com tu, ha estat perquè m'has caigut en gràcia. És que tu també dubtes de mi? També tu albergues por a la derrota i corres de sobte a sumar-te al bàndol dels heretges?

L'Onimi va caure postrat davant el tron ​​amb el rostre clavat a terra.

-Segueixo sent el més abjecte dels teus servents, Senyor.

Shimrra no li va prestar atenció.

-És necessari eradicar els heretges! -va exclamar, i es va tornar cap al comandant dels Aniquiladors-. La meitat de la guarnició de guerrers de la Ciutadella es posarà a les ordres del Prefecte Nom Anor. Ell els conduirà contra els heretges i els Avergonyits. Que no en quedi viu ni un!

-Es complirà la teva voluntat, Gran Senyor -va dir el comandant. Els Aniquiladors es van tornar simultàniament i es van colpejar amb els punys com a salutació a Nom Anor. Drathul va mirar successivament a Nom Anor i a Shimrra, cada vegada més desconcertat.

-Però, què hi ha de Yuuzhan'tar, Senyor? Els nostres dovin basal estan sobrecarregats. L'enemic ha convertit al nostre cel en un colador...

-Jo m'ocuparé dels que volen profanar el nostre sòl. -Shimrra va clavar la mirada successivament sobre Jakan, Qelah Kwaad i Drathul-. Aneu al Pou del Cervell Planetari. Jo em comunicaré amb ell i el prepararé per a la vostra arribada.

-I què farem allà? -va preguntar en Jakan.

-Ja ho veuràs, sacerdot.

En Shimrra va acomiadar a tots amb un moviment dels dits, fins i tot a l'Onimi. Mentre l'elit sortia del saló, Drathul es va dur a part a Nom Anor.

-Sabem que el comandant Ekh'm Val va portar a Yuuzhan'tar una nau sekotana -li va dir en veu baixa, però amb ràbia-. Has tingut ocasió de dir-ho en veu alta perquè ho sentissin tots, posant fi a la farsa d'en Shimrra. A qui serveixes ara ocultant la veritat, ara que el nostre futur està a la vora de l'abisme?

-Em serveixo a mi mateix -va dir en Nom Anor amb tranquil·litat.

Drathul el va apartar del seu costat d'una empenta.

-Com sempre. Et mataria ara mateix, si no fos perquè tens una nova legió de guardaespatlles. Però moriràs abans que acabi el dia, Nom Anor. Si no a la meva mà, a mà d'un altre.

En Nom Anor mirà a Jakan; després, a la Qelah, i, finalment, a l'Onimi, que semblava observar-lo atentament.

-Posa't a la cua, Summe Prefecte -va dir per fi-. Enemics no em falten.

* * *

Un soldat humà va colpejar amb els artells de la seva mà enguantada en el finestral circular del Punyent invertit d'en Jag.

-Aguanta un moment, noi volador -va cridar el soldat. Al cap d'un moment es va obrir l'escotilla que estava per sobre (o per sota) del cap d'en Jag, i diversos parells de mans van entrar a la cabina per alliberar-lo dels lligams de seguretat que el mantenien fixat al seient.

-Cap a baix -va dir el mateix que l'havia cridat al principi.

En Jag es va deixar baixar per les mans aixecades dels seus rescatadors, que el van seguir subjectant fins que va posar els peus a terra. Tot li donava voltes, mentre la sang que se li havia acumulat al cap tornava al seu degut lloc. Algú li va treure el casc i li va portar una cantimplora als llavis. Quan va haver passat el llarg moment de mareig, Jag va veure que el Punyent (al qual faltaven tres dels seus grans panells solars amb forma d'esperons) havia quedat cap per avall entre una arbreda de fruiters embullats que creixia sobre un terreny humit on creixien els víllip. Els soldats que l'envoltaven portaven motxilles, cascs holoreceptors i vestits de combat biològic. El cel castigat de Coruscant, vist entre l'embolic de branques, estava solcat d'esteles de naus, meteorits, i incomptables coralites i caces.

Les explosions produïen onades de centelleigs i de llampecs darrere de núvols de fum gris que es desplaçaven ràpidament. També el terreny pantanós, d'olor ranci, estava cobert d'una fumera, i arribaven de totes direccions les detonacions de míssils d'impacte i de torpedes, de l'espurneig i el brunzit dels raigs làser, el rugit de les bèsties dels yuuzhan vong, els crits sanguinaris dels guerrers... tot això reverberava en les parets nues dels afloraments de corall Yorik i en les façanes digerides dels rascaespais que abans van ser grandiosos i que estaven dispersos pel terreny.

-Està ferit? -va preguntar algú, amb veu prou alta per fer-se sentir entre el tumult.

En Jag va reconèixer el rostre solcat d'arrugues del capità Judder Page, encara que aquest el tenia cobert de pintures de camuflatge. En Jag es va palpar el cos.

-Estic il·lès.

En Page es va dirigir al seu assistent de comunicacions.

-Informa al control de caces del Dret de Comandament que el coronel Fel està sobre terra i sa i estalvi.

-Venen! -va dir una veu llunyana.

En Page i altres el van empènyer a terra un moment abans que arribés entre els arbres retorçats un eixam d'insectes atordidors i talladors, que arrencaven les fulles i els fruits ovalats i fins i tot branques senceres. Es van sentir dues explosions eixordadores successives, i la tempesta de projectils bioides va amainar. Un grup d'Ala-X de color groc viu amb ratlles negres passà veloçment sobre les copes dels arbres, disparant ràfegues de quadrilàser sobre un objectiu invisible. Page, Jag i els altres es van posar de quatre grapes, i després es van anar incorporant a poc a poc. Droides de combat blindats amb laminànium havien format un perímetre defensiu a la vora dels arbres. A prop de les restes del Punyent d'en Jag, dos droides metges feien les primeres cures a un parell d'humans i de bothans ferits. Page va estendre la mà.

-Sóc el capità...

-Sé qui ets -va dir en Jag-. T'agraeixo que hagueu vingut a ajudar-me.

En Page va treure importància a l'agraïment i va presentar als dos homes que l'acompanyaven.

-Garik Loran -va dir, nomenant al del crani afaitat-. Kell Tainer -va dir després, presentant al del pèl amb grans entrades.

-Esquadró Espectre -va dir en Jag, donant la mà a un i a l'altre-. Us vaig conèixer als dos a Borleias. Poc abans que el meu Punyent fos aconseguit, vaig veure que s'estavellava la nau de transport número dos -va afegir, mirant a Page.

En Page va assentir amb serietat.

-Els grutchins la van atrapar i li van perforar el casc. Hem enviat a un equip perquè busqui supervivents en el canó.

-Capità Page -els va interrompre un jove bothan-. Hem establert contacte amb les forces indígenes.

Jag, Page, i els dos agents d'Intel·ligència de l'Esquadró Espectre es van girar i van veure a quatre homes yuuzhan vong que entraven escortats en el perímetre. Els humanoides tot just tenien cicatrius, per comparació amb la majoria dels guerrers yuuzhan vong que havia vist Jag; però tots tenien greus deformitats, uns a la cara i altres en les extremitats.

«Avergonyits», va pensar. El més alt i més deformat dels quatre va executar una reproducció de la salutació de l'Aliança.

-Porteu-me amb els vostres caps -va dir en bàsic, com repetint de memòria.

Garik Loran i Kell Tainer es van creuar mirades d'escepticisme.

-Qui t'ha ensenyat a dir això? -li va preguntar Loran.

-Li ho he ensenyat jo -va respondre algú amb l'accent entretallat típic de Coruscant, mentre l'Avergonyit que havia parlat es portava l'índex a cau d'orella, probablement per ajustar-se un tizowyrm traductor. Un humà alt, prim i de cabell fosc va aparèixer entre els arbres i va dirigir un ampli somriure als dos Espectres.

-Fill de rifle làser... -va dir en Tainer, somrient al seu torn.

Jag coneixia de nom a Baljos Amjak. Amjak, que també era membre dels Espectres, s'havia quedat a Coruscant després de la missió d'infiltració combinada Espectres / Jedi que havia tingut lloc feia gairebé dos anys. L'acompanyava un home d'edat madura, prim però de molt bon aspecte, amb ulls blancs i regulars i pell molt bronzejada. Page, amb un gran somriure, va donar la mà de seguida a l'home, i després els dos es van fondre en una abraçada acompanyat de copets a l'esquena.

-Sempre vaig pensar que sobreviuries -va dir en Page quan els dos es van haver deixat anar mútuament.

L'home ben plantat va assenyalar als quatre yuuzhan vong.

-Ha estat gràcies a ells. El seu grup d'heretges ens va salvar a mi i als altres diversos del que hauria estat una veritable sagnia en un dels temples.

En Page es va tornar cap a Jag.

-Fel, et presento al comandant Pash Cracken.

Jag el va saludar amb el cap. Tot d'una, Coruscant començava a semblar-se molt a la Llar del Veterà.

-Quant de temps trigarem a arribar a PortEst des d'aquí? -preguntava en Page.

-Hauríem trigat cosa d'una hora, però arribem tard.

En Cracken indicà a tots que el seguissin fins al perímetre. Un cop allà, va assenyalar l'horitzó del nord, que era una alta paret de fum espès.

-Tot el Recinte Sagrat està cremant -va dir en Cracken.

En Page va posar una pistola làser a la mà dreta enguantada d'en Jag.

-Benvingut als comandos, coronel.

* * *

-Els incendis són obra de Shimrra -va dir en Harrar-. El Summe Senyor ha demanat al Cervell Planetari que faci cremar Yuuzhan'tar per impedir que ningú l'ocupi.

El sacerdot semblava abatut.

-Shimrra no hauria fet això si no temés la derrota. Això, o que la proximitat de Zonama Sekot l'ha fet embogir.

-Ja estigui desesperat o boig, l'hem posat en fugida -va dir en Han amb alegria.

En Harrar mirà amb atenció als que l'envoltaven. A jutjar pels gestos d'assentiments, Han Solo, sempre divertit i de vegades incomprensible, expressava les opinions de tots els presents a la plataforma d'aterratge: Leia, la seva esposa; el Mestre Luke Skywalker amb la seva esposa Mara; els bessons Jacen i Jaina; Tahiri, marcada pels yuuzhan vong; Kenth Hamner, Jedi d'idees militaristes; la magistrada Jabitha, de Zonama Sekot; les dues màquines intel·ligents amb noms numèrics (droides), que de vegades semblaven tan vius com els seus constructors i propietaris, i la parella de noghris, que semblaven guardaespatlles, familiars i amics al mateix temps. Els altres Jedi havien sortit volant en les naus sekotanes o havien tornat al transbordador en les seves naus de guerra que esperaven en òrbita.

En Han Solo hi havia pujat pel pou de gravetat amb els Cavallers Salvatges, però només per recollir el seu vaixell de càrrega atrotinat, el Falcó Mil·lenari, que, amb permís de Sekot, estava estacionat sobre els seus discos d'aterratge i escalfava motors al costat de l'Ombra de Jade de la Mara Skywalker. La notícia de les conflagracions que s'estenien per Yuuzhan'tar l'havia comunicat Booster Tèrrik, penúltima baula d'una cadena de comunicacions que havia començat en el grup de comandos que havia travessat les defenses de Yuuzhan'tar, i que havia passat, pel que semblava, per les naus de guerres gegants Dret de Comandament i Mon Mothma.

-Com és possible que Shimrra hagi pogut convèncer el dhuryam perquè fes alguna cosa perjudicial per Yuuzhan'tar?

-Totes les coses yuuzhan vong obeeixen a Shimrra -va dir en Harrar-. El dhuryam és responsable d'integrar les activitats de tots els nostres bioides de formació planetària. No és un esclau, sinó un soci. És plenament intel·ligent i conscient, és capaç de prendre decisions a partir de la informació que rep de criatures amb les quals està vinculat telepàticament, i del mateix Summe Senyor. Però Shimrra pot haver convençut el dhuryam que feien falta uns focs intensos per obrir les beines de llavors latents, perquè poguessin créixer arbres que substituïssin els perduts en els últims terratrèmols. Hi pot haver indicat al dhuryam que obri clarianes en els boscos perquè els fills tinguin més llum, així com aliment dels arbres caiguts i reduïts a cendres pels incendis.

-Una raó més perquè assolim aviat a Shimrra -va dir en Han, passejant d'un costat a un altre al peu de la rampa d'embarcament del Falcó Mil·lenari-. Si en Page ha aconseguit superar els dovin basal amb les seves naus de transport, jo sé que podré passar amb el Falcó.

En Harrar negà amb el cap.

-Què passa ara? -va preguntar en Han, posant els braços en gerres en actitud d'impaciència.

-Capturar o matar Shimrra pot no ser suficient per salvar el planeta. Els actes realitzats pel Cervell Planetari són definitius. Quan se li ha demanat una cosa, ja ningú li pot fer canviar de pla... ni tan sols el propi Shimrra -En Harrar mirà als Skywalker-. Si voleu salvar el vostre món capital, també caldrà destruir el Cervell.

-Això és impossible, Harrar -va dir en Jacen rotundament.

En Harrar va mirar al jove Jedi.

-Doncs ves tu, i convenç-lo del contrari.

-Aquesta és tasca nostra -va dir en Han de sobte, buscant la mà dreta de la Leia. Mentre els altres Jedi, la magistrada Jabitha i els dos droides el miraven amb sorpresa, va afegir-. Us havíeu cregut que ens anàvem a limitar a portar-vos-hi? Aquesta nau no és un aerotaxi -va dir, assenyalant amb el polze el Falcó Mil·lenari. Va deixar anar una bufada de burla, i després es va posar seriós-. A més, tot això ho vam començar junts en la Vora Exterior, i anem a acabar-ho junts...

-... Com que es diu Han Solo -va dir la Leia, amb barreja d'humor i resignació.

En Han va esbossar un somriure irònic.

-M'ho has tret de la boca.

Següent