CAPÍTOL 9
Amb respiradors transparents ajustats sobre la cara i
C-3PO arrossegant els peus darrere d'ells, Han i Leia van sortir de l'hangar
foradat del vaixell de càrrega a l'espaiós celler de càrrega que hi havia més
enllà. Tots els que veien, membres de la Brigada de la Pau de diverses
espècies, estaven desmaiats sobre la coberta i tirats immòbils contra les
mampares. La zona de càrrega ja estava ocupada per tres escamots de tropes
d'assalt de l'Aliança, la seva nau havia arponat al vaixell de càrrega i per
tant havien estat els primers a abordar-lo. Les tropes d'assalt portaven
uniformes de camuflatge i cascos negres amb viseres tintades que els cobrien la
cara. Cadascun portava un rifle làser, una bandolera de granades lluminoses,
detonadors tèrmics, vibronavalles de mig metre de llarg i un equip de
supervivència.
Especialistes en desplegament i infiltració ràpida, les
tropes d'assalt eren un element relativament nou en la guerra i la majoria de
les que hi havia a la bodega del vaixell de càrrega havien estat durant mesos
en recessos d'instrucció a bord de naus yuuzhan vong capturades per
familiaritzar-se. En Han estava segur que altres escamots ja havien accedit a
l'interior de la nau. Tres soldats estaven posant grillons als membres de la
Brigada inconscients.
La Leia i ell tot just havien tingut temps de prendre
consciència de la situació, quan es va obrir una escotilla a la mampara que
tenien davant i un klatooinià va entrar al celler. Vint rifles làser van
apuntar a l'humanoide de pell verda i cara arrugada, i la criatura no va poder
fer res més que aixecar les seves mans acabades en urpes i rendir-se.
-Sóc Hobyo -va dir. Tenia una màscara d'oxigen penjada
del gruixut coll-. El que ha sabotejat la hipervelocitat. Festa sorpresa! -va afegir.
-Festa sorpresa -va repetir un coronel humà i va fer un
gest perquè baixessin les armes-. La propera vegada digui el sant i senya abans
d'entrar en una zona de seguretat -li recriminà-. Ha tingut sort que no li
haguem matat.
En Hobyo es va relaxar una mica.
-No trobaran cap presoner a bord del vaixell de
càrrega. Tots van ser transferits al portacoralites yuuzhan vong.
-Com?
El klatooinià va assenyalar a babord.
-El cordó umbilical està unit al celler de càrrega que
hi ha al costat d'aquest.
Deixant alguns soldats per atendre els membres de la
Brigada que ja s'estaven despertant, el coronel els hi va fer un gest als
altres perquè entressin en l'ampli passadís que separava els dos cellers. En
veure que ja no hi havia perill, Han es va treure el respirador i va estar a
punt d'asfixiar per l'olor.
-Però què dimonis transportaven? -va preguntar a través
de la mà amb la qual es tapava el nas i la boca-. Ous podrits?
La Leia va ensumar una mica i després va tornar a
posar-se la màscara.
-Aquesta olor és el gas coma?
En Hobyo va sacsejar el cap.
-La pudor ve de l'atall yuuzhan vong. Els conductes
d'aire porten l'olor per tota la nau. Però t'acabes acostumant.
-Parla per tu -va dir en Han. Va assenyalar el passadís
amb la barbeta-. Vens?
-Quant identifiqui els membres de la Brigada de la Pau.
En Han va assentir i li va fer un gest a C-3PO.
-Anem, Lingot d'Or.
-Senyor -va començar l'androide-, no seria millor que
em quedés a bord del Falcó Mil·lenari?
-Cakhmaim i Meewalh poden cuidar del Falcó. És possible que et necessiti per traduir.
-Traduir? Però, capità Solo, no parlo gens bé el
yuuzhan vong. De fet encara estic intentant comprendre el temps verbal
condicional subjuntiu!
En Han va fer una ganyota.
-Mai has tingut problemes per fer-te entendre, 3PO. Vinga.
La Leia i ell van obrir la marxa cap a la bodega de
càrrega de babord. En Han mirà per l'entrada de l’atall i es va disposar a
entrar, però es va aturar en sec en arribar a la boca, es va girar a mitges i
va recolzar l'esquena contra la mampara.
-Segur que no vas a voler veure això -va dir a la Leia,
que s'acostava.
Ella el va mirar desconcertada. En Han tenia els ulls
molt oberts i sacsejava el cap d'un costat a un altre.
-De què parles? -li va preguntar.
-Recordes aquella vegada a Dantooine que vaig agafar la
grip de Balmorra? Bé, doncs això... -va dir assenyalant amb el polze cap a
l'entrada de l’atall- és com jo suposo que havia d'estar l'interior del meu nas
llavors.
La Leia va somriure sense creure-s'ho del tot i el va
envoltar.
-Segur que no és per tan... -es va quedar gelada.
-Vaja en un... oqa -va dir C-3PO que estava dret a
l'entrada amb els braços fent nanses-. La paraula es deriva de la probòscide
d'una bèstia de càrrega yuuzhan vong. El sòl és el que a vegades s'anomena una
capa microbiana. I el líquid viscós que degota del sostre conté els bacteris
que han creat tot el tub!
-Et vaig dir que ens series útil -va dir en Han.
C-3PO va desaparèixer en l'interior de l’atall orgànic,
xipollejant al terra entollat. La seva veu va ressonar humida.
-Ei, sí, diminuts aràcnids blancs, similars als que de
vegades habiten a les xemeneies volcàniques...
En Han es va quedar mirant la Leia fixament.
-Odio les capes microbianes! Potser hi hagi un altre
camí.
-No ho crec, Han.
Ell va prémer els llavis.
-D'acord. Tu primer. Però no... toquis res.
Van creuar el centenar de metres en temps rècord, les
mirades fixes endavant i els braços estirats a banda i banda. Per quan van
sortir al portacoralites yuuzhan vong, la Leia tenia les cames cobertes fins al
genoll d'un líquid que feia una olor fatal. Es podia dir que era el camí que
havien seguit les tropes d'assalt pels forats que els soldats havien fet en les
mampares membranoses interiors i en els portals d'iris. Líquens bioluminescents
proporcionaven una apagada llum verda als serpentejants passatges interns del
portacoralites. Es filtraven fluids per les parets i fibres de teixit connectiu
que bategaven suaument i que de vegades es creuaven. L'aire era ric en oxigen
però tenia una olor acre. Van creuar una membrana esquinçada per entrar en una
espaiós celler, en el qual la coberta de corall Yorik semblava ferrociment
rosa.
La Leia va encendre el seu sabre làser. De la part
davantera de la nau arribava el so de crits de guerra i exclamacions ofegades,
del foc dels rifles làser i dels cops esmorteïts dels amfibastons.
-Suposo que el gas coma no funciona amb els yuuzhan
vong -va dir la Leia.
-No, quina pena.
Es van acostar corrent al lloc d'on venia el soroll i en
tombar la cantonada van veure a aliats i enemics caiguts i taques vermelles i
negres a terra, un aperitiu per a una multitud de criatures amb forma de
llengua que estaven engolint la sang vessada. En Han va disparar des del maluc
enderrocant a un guerrer yuuzhan vong amb una daga coufee a cada mà. Amb una
espasada descendent, la Leia li va tallar les cames des de baix a un altre que
s'havia llançat cap a ella. Amb les mans al cap, C-3PO va deixar anar una
lletania d'exclamacions i laments amargs.
Van seguir l'avanç de les tropes d'assalt. Els soldats
escombraven de banda a banda tota la superfície amb els rifles. Els escamots
avançaven distàncies curtes i es feien senyals els uns als altres, avançant-se
als amfibastons amb andanades contínues o concentrant el foc dels rifles làser
en els punts febles de les armadures de cranc vonduun i després buscant la carn
que quedava exposada a sota. Amb o sense armes, amb o sense armadura
d'artròpodes vivents, els guerrers enemics seguien atacant, sempre triant la
mort abans que la rendició, si existia l'opció. Passant per sobre dels cossos
caiguts, Han, Leia i un escamot de tropes van arribar a una altra intersecció.
El líder de l'escamot estava intentant decidir quin
camí prendre quan Hobyo a la fi els hi va arribar.
-Els presoners estan a la coberta superior, en un
celler que hi ha darrere de la càmera del comandant -el klatooinià es va obrir
pas fins a la intersecció i va indicar-. Per aquí.
Un passadís molt empinat portava a la coberta de
comandament del portacoralites. Al final de la pujada, dos soldats d'assalt
tenien retingut a un membre de la Brigada de la Pau. L'uniforme de l'humà feia
una forta olor de brillestim.
-Diu que la majoria dels guerrers es van pujar als coralites
quan vam atacar -va informar el soldat més alt-. Els únics que queden a bord
són els oficials.
El membre de la Brigada els va guiar la resta del camí
fins al celler davanter. Allà, atapeïts dins d'una xarxa enganxosa, hi havia
asseguts tres yuuzhan vong. Un portava una capa de comandament que penjava dels
implants d'os que tenia en la part superior de les espatlles. El coronel de les
tropes d'assalt els va envoltar orgullosament, amb les mans als malucs i els
polzes cap enrere.
-Vam agafar aquests tres per sorpresa i els vam ficar a
la xarxa abans que sabessin el que estava passant.
A l'altra banda del celler, uns cinquanta presoners de
l'Aliança de diverses espècies estaven enganxats a la coberta en un bassal de
gelatina blorash.
-Han! Leia! -els hi va cridar un. Era un humà fornit
amb unes faccions agradables i inconfusibles i, un poblada barba que mostrava
alguns cabells blancs.
-Judder Page! -va dir en Han somrient mentre
s'acostava. Mirà les altres cares del grup-. I Pash!
Cracken fer que sí amb el cap com a salutació.
-Rescatats per gent famosa. Em sento honrat.
La Leia va mirar la gelatina blorash i va creuar els braços
a l'altura del pit.
-Encara no hem sortit d'aquesta.
En Han es va posar a la gatzoneta davant del capità
Page.
-Si haguéssim sabut que estaves a Selvaris, no ens
hauríem anat sense tu.
En Page sacsejà el cap sorprès.
-Vas estar a Selvaris?
-Nosaltres vam recollir a un dels teus fugitius -li va
explicar en Han-. A un jenet.
-Thorsh, de Garban -va dir en Cracken clarament
alleujat.
-Com crèieu que havíem sabut del comboi si no?
-Gràcies a la Força -va murmurar en Page.
-Wedge envia records -va dir en Han-. Diu que sent allò
de Bilbringi i que lamenta encara més que hagi fet falta tant de temps per
rescatar-vos.
En Page mostrà un somriure.
-Li faré un petó quan el vegi.
-Vés amb compte -va advertir-lo en Han-. Com et passis
t'envia de tornada.
La Leia va estudiar la gelatina blorash.
-Hem de treure-us d'aquí.
En Hobyo va tirar del corpulent membre de la Brigada de
la Pau.
-Ell sap com funciona aquesta cosa.
Els ulls ennuvolats per la droga de l'home van mirar
als oficials yuuzhan vong capturats i es van obrir de bat a bat per la por.
-Haureu de matar-me, perquè si no ho feu vosaltres, ho
faran ells.
La Leia es va acostar a ell.
-Et farem una oferta millor. Et portarem amb nosaltres.
Et farem un judici just, compliràs un temps pels teus crims de guerra, et rehabilitaràs
i et deixarem anar d'aquí a vint anys. Si no, et deixarem aquí i farem creure
als yuuzhan vong que tu vas ser un dels que ens va facilitar la informació del
comboi. Potser no et matin immediatament, sinó que et portin amb ells. Però et
resultarà molt més difícil trobar brillestim a Coruscant que en una presó de
l'Aliança Galàctica. I ja saps com de duríssim que és la síndrome d'abstinència...
L'humà va empassar saliva i per fi va aconseguir
parlar.
-Està bé -va assenyalar amb el cap la gelatina-. Arsenals.
En Han es va acostar a la Leia.
-Les teves estratagemes mentals són molt més subtils
que les del teu germà.
La Leia va somriure.
-Jo li guanyo per molt.
-A mi m'ho diràs.
Les tropes d'assalt van buscar en els seus cinturons,
van obrir càpsules d'arsenal i van començar a empolvorar sobre la gelatina.
Quan en Han i la Leia van aconseguir arrencar de la massa que s'estava liquant
al capità Page i alliberar-lo, ell va anar directament als tres yuuzhan vong
que estaven ficats a la xarxa i es va ajupir davant del que tenia els cabells
més llargs.
-Hi ha alguna cosa que vulguis dir-li en aquest? -li va
preguntar en Han interessat-. Perquè el nostre androide parla bé el seu idioma.
C-3PO va protestar.
-Capità Solo, jo...
-No cal, Han -el va interrompre en Page-. Malik Carr
parla perfectament el bàsic. Era el comandant del camp de Selvaris. Li agrada
especialment ficar als presoners i als androides en pous d'immolació.
En Han li va passar a Page el seu rifle.
-Cap dels que som aquí pensaria malament de tu per
això.
En Page sacsejà el cap.
-Sé com d'importants que érem per a Shimrra. Per això
Malik Carr tornarà a Coruscant amb les mans buides -va somriure-. Els seus li
donaran el seu merescut. A menys, és clar, que prefereixi suïcidar-se amb
deshonor abans.
Un oficial de les tropes d'assalt va entrar corrent al
celler.
-Acaben de sortir reforços enemics de l'hiperespai. Hem
d'anar-nos-en!
El coronel va semblar perplex.
-Tan aviat?
-Sembla que els yuuzhan vong han enviat una trucada
d'auxili, senyor.
-Estan plens els transports?
-Un o dos.
-Nosaltres podem ficar uns vuitanta dins del Falcó -Va mirar al coronel-. Pot vostè
fer-se càrrec de la resta?
-Haurem de fer-ho.
-Capità Page -va cridar en Malik Carr-. Viuré per veure'l
ficat en una pira de sacrificis abans que Yuuzhan'tar completi un quart de
l'òrbita al voltant de la seva estrella.
En Page es va acostar a ell una vegada més.
-Si es dóna la remota possibilitat que ens trobem de
nou, entri això en aquest cervell retorçat: cinquanta dels meus homes van morir
per culpa seva. La propera vegada no seré tan misericordiós amb vostè.
* * *
En un ball boig, la Jaina va envoltar un dels portacoralites
yuuzhan vong danyat, enfrontant-se a nous coralites en cada baixada i en cada
ziga-zaga. S'havien intercanviat els papers en la batalla. Ara els esquadrons
de caces eren els defensors i els coralites els agressors que es llançaven cap
endavant per fustigar-los i entaular combat a la més mínima oportunitat. El
Simitarra de l'Harona i els Ases Grocs d'en Wes Janson estaven desplegats de
manera similar al voltant del portacoralites número u. Com diversos dels
vaixells de càrrega de la Brigada de la Pau havien quedat incapacitats pels
artillers de l'Aliança, el Lluna Negra i la Dotzena ara s'havien convertit en
l'escorta dels transports de rescat. El Falcó
Mil·lenari havia seguit a un artiller de tropes d'assalt a l'hangar del
vaixell de càrrega lligat al portacoralites número dos, però ja havia passat
gairebé una hora i cap de les naus havia sortit.
Un transport anava de camí per embarcar passatgers,
però es va aturar de cop i volta, el que va augmentar la vaga sensació
d'inquietud de la Jaina. Va intentar comunicar-se amb la seva mare, però tot el
que va sentir en resposta va ser activitat a corre-cuita i una profunda preocupació.
La Jaina havia parlat amb veterans de guerres prolongades que li havien
advertit que la fase final de qualsevol conflicte és normalment la pitjor. Molt
més pertorbadora que els períodes inicials de sorpresa i caos i més
desesperançada que els intermedis, quan les morts s'han començat a acumular i a
tothom li sembla que la carnisseria seguirà per sempre, la fase final era la
més perillosa; un període d'aliances improbables i de revessos inesperats,
alguns basats en l'excés de confiança i altres fruit de la por i la
desesperació.
La Jaina no solia pensar molt en això excepte durant
els períodes de calma en les batalles, quan els seus pensaments escapaven del
llenç d'explosions flamejants i naus plenes d'impactes. De fet, Bilbringi, a un
salt de mynock d'allà, pràcticament veí de Selvaris, i la recent batalla que va
tenir lloc allà eren un bon exemple de com d'igualades que estaven les
probabilitats i dels revessos que havien advertit a la Jaina què havia
d'esperar. Havia estat la primera operació des d'Esfàndia que combinava
elements de l'Aliança i Imperials i la destrucció de l'HoloRed havia estat una
de les majors sorpreses de la guerra. Ara, amb Luke, Mara, Jacen i altres Jedi
incomunicats, ella esperava que caigués un altre revés. Va pensar en els seus
pares i va tornar a mirar l'hangar del vaixell de càrrega.
Seguia sense haver-hi senyals del Falcó. Estava a punt de posar-se en contacte amb el control de la
missió per demanar els últims detalls quan les pantalles tàctiques de l'Ala-X
van cobrar vida omplint-se de llums enemigues.
-Atents! -va dir pel canal de batalla-. Naus sortint de
l'hiperespai.
Per això havien parat els transports, es va dir la
Jaina. Tothom esperava que apareguessin reforços, però no tan aviat. Va esperar
que els autenticadors mostressin les dades del que havien detectat els sensors.
-Sembla que són coralites -va dir l'Harona-.
S'aproximen des de l'estrella de Selvaris. Crec que són tres formacions
triangulars de sis coris.
La Jaina va sacsejar el cap. Els coralites no tenien la
capacitat de viatjar a través de l'hiperespai sense assistència.
-Líder del Simitarra, no pot ser.
-Sols Bessons U -va intervenir en Wes Janson-, els
llums no es corresponen amb res de la nostra base de dades.
-Taanab U, els meus instruments diuen el mateix -va
respondre laJaina-. Hauríem de tenir
confirmació visual en segons.
El que mostraven els escàners de llarg abast va fer que
es drecés al seient corbat de l'Ala-X. Els caces (si això era el que tenien
davant) estaven fets de tres triangles de corall Yorik units vèrtex amb base.
Els dos triangles de davant tenien cabines que semblaven de mica, mentre que el
tercer i més gran s'eixamplava a la part posterior i portava una llarga cua que
es corbava cap amunt, potser per augmentar la impulsió dels dovin basal, que en
un coralita normalment estaven situats al morro. Dels segments anteriors del fuselatge ple d'escates sortien sis potes, tres a cada costat, vinçades de
blau i acabades en llançadors de míssils de plasma. Sols Bessons Tres xiulà per
la sorpresa.
-Semblen reptagullons atzurans.
«Més aviat voxyn», va pensar la Jaina.
-Trets de curt abast i formeu darrere meu -va ordenar
ràpidament-. Si algú va curt de potència de foc, que vagi al centre. Enganxeu-vos
als vostres companys de vol fins que vegem de què són capaços aquestes coses.
-L'enemic està trencant la formació -va anunciar l'Harona-.
Aquí vénen!
Les formacions de xiulants coris es van llançar cap
endavant a una velocitat increïble i el seu sextet de llançadors va disparar
plasma en onades contínues. La Jaina es va col·locar deliberadament en el camí
d'un projectil i ho va lamentar instantàniament. Capi va xisclar d'angoixa i
els escuts de l'Ala-X es van quedar al cinquanta per cent. Va aconseguir
escapar-se del segon i tercer projectil, donant-li temps a recarregar els seus
escuts.
-A tots els pilots. Procureu mantenir-vos allunyats
d'aquestes coses. Peguen fort!
L'advertència no va arribar a temps. La xarxa de
batalla es va omplir immediatament d'exclamacions.
-Bessons Sis i Set han caigut!
-El Simitarra informa de quatre baixes!
-Taanab Deu fora de combat! Desvieu potència cap als
escuts!
La Jaina va mirar sobre la seva espatlla dreta i va
veure com Sols Bessons Dos es partia per la meitat. «Això no pot estar
passant», va pensar.
-Els reptagullons han trencat les nostres línies -va
dir Sols Bessons Sis-. Van directament cap als transports.
La Jaina va tirar fort del comandament per dirigir-se
al portacoralites nombre un a màxima velocitat.
-Sols Bessons, retireu-vos i reagrupeu-vos. Formació de
pantalla!
En sentir la seva ordre, els caces que quedaven van
tornar a formar. Van perseguir als coralites a tota velocitat, suportant
continus trets de foc incandescent.
-Simitarra necessita suport al portacoralites un.
-Els caces enemics estan prenent posicions al voltant
dels nostres transports. No podem disparar sense arriscar-nos a danys
col·laterals.
-A tots els pilots, les armes del portacoralites número
u s'han activat. Repeteixo...
La resta de les paraules de Simitarra Tres van quedar
esborrades per un crit agònic. La Jaina es va posar a disparar com boja amb el
polze enganxat al gallet, només per veure com les seves ràfegues intermitents
desapareixien en les boques obertes d'uns enormes projectors de gravetat creats
pels dovin basal del coralita.
Hauria estat el comboi un estratagema ben ordida?, es
va preguntar. Una informació falsa per empènyer a l'Aliança a un parany? Però
això no podia ser. Si fos un parany, els yuuzhan vong haurien portat naus
importants i un yammosk. I haurien presentat batalla abans que haguessin
rescatat els presoners i els haguessin transferit als transports... Lowbacca va
grunyir una advertència. Quatre míssils flamejants portaven el nom de la Jaina
en ells. Va esquivar amb èxit els tres primers, però el quart li va donar a l'estabilitzador
de babord i va llançar l'Ala-X a una vertiginosa espiral. Es va tranquil·litzar
i va recuperar el control. Va deixar de girar just a temps per veure un
transport explotar just davant d'ella.
L'angoixa sobtada la va mantenir perplexa durant un
moment; després es va allunyar del núvol de fragments per anar a buscar al
coralita responsable. Kyp i Alema Rar li van enviar un avís amb la Força. Va
posar l'Ala-X cap per avall. El Falcó
havia sortit de l'hangar del vaixell de càrrega i anava a bona velocitat
buscant un espai obert. L'artiller de l'Aliança Galàctica anava just darrere.
Quatre caces enemics es van pairar dels combats en els quals estaven immersos i
es van acostar al Falcó. La Jaina va
intentar establir contacte amb els pares, però el canal de batalla estava ple
d'estàtica.
«Mama!». El Falcó
estava sent sacsejat per míssils que no havien vist venir o que no havien pogut
evitar. A l'ull de la seva ment la Jaina va poder veure al Han fent tot un
repertori de maniobres evasives amb la nau. Però els pilots dels reptagullons
estaven clarament anticipant-se a tots els moviments del Falcó.
La Jaina, l'Alema i els Bessons Onze i Dotze van anar
al rescat del vaixell de càrrega disparant als coris des de darrere, però els
caces yuuzhan vong es negaven a què els distraguessin del seu objectiu. En un
moment de ràbia cega, la Jaina va abaixar la guàrdia i la van assolir per
estribord. Sacsejant-se va veure impotent com Onze i Dotze es feien trossos.
L'enemic havia entrat en un frenesí de mort.
-A tots els pilots, dispareu els torpedes de protons!
Brillants òrbites d'energia van creuar l'aire i van
desaparèixer. Els reptagullons estaven suportant quatre vegades el que un
coralita normal podia encaixar. La Jaina s'encongia cada vegada que un míssil
de magma impactava al Falcó. Els
escuts del vaixell de càrrega estaven aguantant, però estava literalment donant
tombs d'un costat a un altre. Tres coris van accelerar, decidits a avançar la
seva presa. Els làsers quàdruples escopien foc en totes direccions. El Falcó es va inclinar cap al costat
d'estribord només per rebre un impacte devastador en la part inferior. Un cori
va rebre un tret de ple i va acabar estavellant-se contra una nau de la Brigada
de la Pau, obrint una bretxa irregular i fent que la nau girés sobre si mateixa
sense parar.
El Falcó i
l'artiller ja gairebé estaven a punt per donar el salt a l'hiperespai. La Jaina
es va imaginar en el pont de comandament que no deixava de balancejar-se,
accionant interruptors i tirant cap endavant de la palanca de l'hiperespai. I
l'ordinador de navegació, de vegades poc fiable, mostrant el compte enrere
abans que la nau pogués donar per fi el salt...
«Ràpid», va dir per a si. «Ràpid!».
* * *
La detonació va estar a punt d'arrencar la Leia de
l'arnés del seient. En Han tenia les mans tan premudes sobre el comandament que
se li veien els artells blancs. Subjectats amb els cinturons als seients del
darrere del pont de comandament, Cracken i Page van estendre els braços per
mantenir-se en posició dreta. Els altres oficials que havien rescatat estaven
atapeïts a la cabina davantera i en qualsevol altre lloc on cabessin.
-Quant més pot suportar el Falcó? -va preguntar en Page.
-Tot el que faci falta -va grunyir en Han, encara que
no era la seva intenció.
La Leia va creure notar certa inseguretat darrere
d'aquesta fanfarronada. En Han es va ajustar el micròfon dels auriculars.
-Cakhmaim, Meewalh, no pareu amb aquestes armes! No
m'importa que s'estiguin sobreescalfant, perquè ara mateix són l'única cosa que
manté a aquests coris lluny de nosaltres!
En Han posà al Falcó
de costat per escapar d'un trio de naus enemigues, de les que es va lliurar
després d'encaixar només un impacte enorme en la part mitjana de la nau. Pels
costats del finestral panoràmic es veien volant dos coralites amb dos pilots
cadascun. Han es va quedar amb la boca oberta i va mirar a Cracken de dalt a
baix.
-Pash, quin tipus de naus són aquestes? Mai he vist res
igual. Algú de vosaltres ho havia vist abans?
Cracken va sacsejar el cap.
-Mai deixa un de sorprendre's, oi? -va dir en Page.
En Han va deixar escapar l'aire.
-Suposo que no.
El so esmorteït d'una explosió a popa va arribar al
pont.
-Això no ha sonat gens bé -va dir la Leia.
Els ulls d'en Han van mirar les pantalles i després es
van obrir de bat a bat.
-És pitjor del que ha semblat, però encara no han
acabat amb nosaltres.
Va estendre un braç per accionar diversos interruptors
i redireccionar una mica de potència cap als escuts posteriors.
-Podrem aconseguir la velocitat de la llum? -va preguntar
en Cracken.
-Encara que hagi de morir en l'intent.
Una mica més enllà per estribord, agullonat per un caça
enemic, un vaixell de càrrega de la Brigada de la Pau es va partir escopint
foc, atmosfera i un remolí de ferralla. En Han va colpejar la consola amb el puny.
-Bon tret, Cakhmaim -va fer una pausa i després va
dir-. Bé, bé... El gol és teu, Meewalh.
Girà al seu seient i va formar un mig somriure.
-Creuen que això és algun tipus de...
Tot d'una el pont de comandament es va omplir d'un
blanc encegador. Les paraules d'en Han es van perdre i el temps es va aturar
durant un període indeterminat. Va seguir una altra explosió de llum intensa.
Una onada de sons d'impactes va arribar al pont a través de les escotilles
lliscants i a la Leia se li van taponar les orelles. Es va sentir un xiscle de
C-3PO que venia des del darrere.
-Els escuts s'han quedat al quaranta per cent -va dir
la Leia quan va poder.
En Han amb prou feines podia sentir-la. Va estendre la
mà per sobre de la seva espatlla esquerra; la seva mà sabia exactament a on
anar, com si fos la d'un músic sobre un teclat. Quan va acabar amb els ajustos
que havia de fer, va somriure per la concurrència.
-Vinga, bonica -li va sentir murmurar la Leia-, aguanta
vint segons més... -es va adonar que la Leia li estava mirant i va dir-. No et
preocupis.
Ella va arronsar les espatlles.
-Qui s'està preocupant?
Però el Falcó
encara no havia suportat el pitjor impacte. Un embull d'energia blava va ballar
a l'ordinador de navegació. La Leia va aixecar la vista per mirar endavant.
-Ara sí estic preocupada.
Sense mirar-la, en Han va començar el compte enrere.
-Deu, nou, vuit...
* * *
«Set, sis, cinc, quatre...».
La Jaina ja tenia el tres a la punta de la llengua quan
al Falcó li van assolir fortament per
darrere, tant que la força dels projectils enemics pràcticament va empènyer el
vaixell de càrrega cap endavant. Els impulsos iònics van fallar durant un
instant i van sortir volant trossos de la popa; un d'ells va passar com una
exhalació per davant del morro de l'Ala-X de la Jaina. L'angoixa de la seva
mare era palpable. I al segon següent el Falcó
s'havia anat, llançat a l'hiperespai, però amb quatre coralites enemics darrere
d'ells. Com els yuuzhan vong ja havien demostrat per primera vegada a la base
Eclipsi, anys abans, eren capaços de seguir a les naus a través de l'hiperespai
gràcies a uns fongs que s'autoescalfaven i s'endurien en el buit i que forçaven
els taquions d'una nau en els trajectes a una velocitat més gran que la de la
llum.
-A tots els pilots, algú sap on ha anat el Falcó?
-Negatiu, Bessons U -va dir un cor de respostes.
El punt de reunió de l'operació era Mon Calamari. Però
la Jaina sabia que el salt a la velocitat de la llum del Falcó havia estat desesperat i dubtava que l'ordinador de navegació
hagués tingut el temps suficient per dibuixar una trajectòria precisa. Hi havia
milers, potser desenes de milers de possibles punts de sortida a l'hiperespai
entre Selvaris i Mon Calamari. La preocupació va alentir les seves reaccions
encara que els seus pensaments anaven a tota velocitat.
-Sols Bessons, torneu a la protecció dels transports
-va dir quan va aconseguir controlar-se-. Anem a portar-los a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada