La Força unificadora (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

L'ychna va guiar l'atac a l'Estació de Caluula. Remolcada al seu lloc per una varietat especial de dovin basal criada en el llunyà Tynna, el monstruós llimac es va enganxar als escuts deflectors de l'Estació de Caluula, engreixant-se mentre absorbia cada joules d'energia ionitzada que podia atreure del generador, i després atrapant el mòdul central, sobtadament vulnerable, en la seva enorme boca i aixafant-lo com una closca d'ou. Així que el mòdul es va despressuritzar, per l'obertura van caure centenars de guerrers yuuzhan vong, vomitats de la nau d'aterratge i equipats amb armadura i les criatures vivents en forma d'estrella conegudes com gnullith. Esquadrons de caces abonyegats brollaven dels molls de llançament de l'estació per entrar en escaramusses ràpides amb els coralites en atac.

Les armes es travessaven i disparaven, deixant anar tempestes d'energia verda a les naus capitals que s'acostaven. En els mòduls intactes continuaven udolant les sirenes, els tancaments giraven i els escuts descendien per segellar corredors i recintes vitals. Els yuuzhan vong llançaven magma ardent contra les barricades de sòlid duracer, i quan això fallava, deixaven anar un grup millorat de grutchin folrats de negre, els àcids digestius eren prou corrosius com per travessar l'aliatge.

A prop d'on l'ychna estava fent-se un bon tiberi, amagats darrere d'un munt de carregadors sense combustible i calaixos de càrrega apilats, Han, Leia i dues dotzenes de soldats esperaven amb armes de mà, rifles d'assalt, pistoles làser de repetició, i unes quantes granades i coets recopilats del polvorí gairebé buit de Caluula. Els androides que no portaven munició ni estaven apostats per recarregar armes, anaven d'un costat a l'altre com atordits, inclòs C-3PO, que donava voltes darrere de la Leia.

-No perdis el cap -li va dir ella-. Dóna un cop de mà.

-Però, Princesa Leia, jo no sóc una màquina de guerra. No serveixo per a res més que el protocol i la traducció. Oh, on està R2 quan el necessito?

-3PO, t'oblides que tu has mostrat tant valor com l'R2.

C-3PO es va aturar en sec.

-De debò? Bé, ara que ho esmenta, aquell incident a...

-Aquí vénen! -va exclamar un soldat al front. A cinquanta metres de distància, alguna cosa estava obrint a foc un enorme forat en l'escut baixat. Núvols de vapor tòxic rajaven de les vores escantellades d'un cercle cada vegada més ampli.

En Han va comprovar que el seu DL-44 estava carregat i va apuntar al centre del cercle.

-No dispareu -va dir-. Espereu a què apareguin...

El primer que va aparèixer per l'obertura va ser una parella de grutchyns. Les bèsties de sis metres de llarg van sortir, d'entre els núvols àcids com aparicions, grunyint, només per acabar fetes miques sota el foc de les pistoles làser abans d'haver recorregut deu metres. Després van arribar els guerrers amb armadura, corrent en grups de tres o quatre, les mans agafant els amfibastons o bandoleres d'insectes atordidors.

-Ara! -va cridar en Han.

Trenta pistoles làser van disparar alhora, enderrocant a la dotzena d'avantguarda i a la que va venir darrere seu. Però els yuuzhan vong no deixaven d'aparèixer, trepitjant als seus companys caiguts, carregant com bojos i llançant anguiles de plasma i amfibastons mentre corrien. Les armes van retrunyir contra la barrera i van enxampar a un o dos dels defensors per sorpresa. Però a continuació no van venir insectes ni verí aeri, el que va deixar més clar que mai que els guerrers volien presoners, no morts. Avançant cap al foc creuat amb els punys en alt, en posició de repte personal, queien de cinc en cinc, aparentment ignorants del fet que els soldats de l'Aliança estaven jugant amb un altre tipus de regles.

Els guerrers haurien denunciat la injustícia si haguessin pogut, la injustícia de semblant deshonor. Totes les seves accions desafiaven a la mort i sembraven la confusió. I d'alguna manera això els feia més difícils de matar en lloc de convertir-los en objectius més fàcils. Les pistoles làser disparaven sense parar, i la fulla xiuxiuejant del sabre làser de la Leia batejava una tempesta d'insectes atordidors. Però la posició no podia sostenir-se. Inferiors en nombre, els defensors es van veure obligats a retrocedir.

Els yuuzhan vong van mantenir la intensitat de l'atac, detenint-se únicament per apartar arrossegant i lligar de mans als que aconseguien atordir. Els guerrers celebraven la captura de cada presoner, encara que sis dels seus haguessin mort per guanyar una sola víctima. Mentre es retiraven cap a l'interior de l'estació, la Leia estava mirant per sobre l'espatlla acostant-se a una intersecció de passadissos quan Han li va envoltar la cintura amb el braç esquerre i la va apartar a un costat. De la resplendor escarlata de la intersecció va caure un amfibastó, gruixut com un garrot, tallant l'aire on abans es trobava la Leia amb un soroll sec. El guerrer amo de l'amfibastó udolà i va caure cap endavant víctima d'un tret, apuntat amb precisió, l'arma d'en Han.

-Sembla que després de tot si et preocupa -va dir la Leia esbossant un somriure fugaç.

Encara envoltada del seu braç, es va posar de puntetes per besar-li a la galta. En Han va somriure i la va deixar anar.

-Quina classe d'estrella no té noia coprotagonista?

-El combat sempre treu al romàntic que portes dins.

Va començar a seguir-lo però es va aturar i es va girar per veure a C-3PO titubejant en la intersecció.

-Per aquí, 3PO, ràpid!

L'androide la va mirar i va assenyalar al passadís secundari.

-Però, Princesa...

-Vinga!

C-3PO remugà alguna cosa i va emprendre el seu maldestre caminar tot el ràpid que les seves gemegoses cames li permetien. La Leia i en Han l'esperaven en el següent escut. Ella va prémer el botó operatiu quant C-3PO va creuar el llindar però l'escut només es va tancar fins a la meitat. Han li va donar un cop de puny al botó, i després, retrocedint uns passos, va disparar una ràfega al panell de control. La Leia va esquivar els projectils que rebotaven i va negar amb el cap en actitud de retret.

-No t'ha dit ningú que ets pitjor amb la tecnologia que els yuuzhan vong?

El gruix escut va tremolar i es va tancar del tot. En Han va somriure satisfet.

-Només quan la tecnologia et porta la contrària. I parlant d'això, on està 3PO?

La Leia mirà ràpidament al seu voltant i el va veure amagat en un racó.

-Què fas aquí parat? -va dir en Han-. Vols acabar sent androide a la graella?

-No, capità Solo, però la porta...

Les seves paraules van quedar ofegades pel so de petjades que s'aproximaven. La Leia va alçar el sabre làser, Han la seva pistola. Però va ser una dotzena de soldats de l'Aliança del que va aparèixer un moment després.

-No aneu per aquí -van dir en Han i un dels soldats a l'uníson.

-Yuuzhan Vong -va explicar en Han assenyalant l'escut.

-No hi ha sortida -va dir el soldat assenyalant a la direcció oposada.

En Han mirà fixament l'escut i es va girar.

-Com que no hi ha sortida?

C-3PO es va posar les mans al cap.

-És el que estava intentant dir!

Una cosa va colpejar l'exterior de l'escut, i en qüestió de segons, columnes de fum punyent van començar a sorgir d'una sèrie de petites perforacions. En Han i la Leia es van mirar.

-No acabem de viure això? -va comentar ella.

Tots van retrocedir apartant-se de l'escut per adoptar posicions al passadís. De nou, en Han va comprovar la càrrega de la seva pistola làser, que estava al cinquanta per cent.

-No m'agafaran viu, capità -va dir un soldat.

En Han assenyalat amb l'índex al jove.

-No ens agafaran. Deixa-ho aquí, soldat.

El soldat va empassar saliva i va assentir.

-Gràcies, senyor.

El centre de l'escut s'estava dissolent a tota velocitat. Crits de guerra i de desafiament personal ressonaven pel passadís. En Han va escoltar un moment i es va girar cap a la Leia.

-Tinc una cosa que podria passar per una idea. 3PO, vine aquí!

L'androide es va aixecar trontollant des de darrere d'un niu de rosegadors en els malmesos conductes de ventilació.

-De seguida, senyor.

En Han va escodrinyar els fotoreceptors de C-3PO.

-3PO, vull que parlis amb els yuuzhan vong en el seu idioma.

-Parlar amb ells? Però, què els hi diré?

En Han li va mirar iracund.

-Què passa, de sobte t'has quedat sense paraules? Digues-los que tots els guerrers són requerits en el mòdul un per a un combat individual. Per mi com si els dius que és l'hora de dinar!

-No crec que els yuuzhan vong tinguin una paraula per...

-Fes el que diu Han, 3PO -el va interrompre la Leia. El cap de 3PO va començar a moure's amb moviments espasmòdics.

-Però com vaig a imitar...?

-Puja els baixos del teu modificador d'emissió d'àudio -va suggerir un soldat.

C-3PO va decantar el cap.

-Ep, no se m'havia passat.

-Sí, i ja que hi ets, afegeix uns quants efectes sonors -va afegir en Han.

C-3PO trigà un moment en adonar-se que en Han estava fent broma.

-Efectes de so, sí -Va murmurar-. Per què no pinten una diana directament a la meva zona de recàrrega?

En Han li va dirigir precipitadament a un intercomunicador de megafonia instal·lat a l'interior del casc.

-Digues alguna cosa!

Col·locant el vocabulitzador al costat de la reixa del micròfon, C-3PO va començar a parlar.

-Bruk tukken vong pratte, al'tanna brenzlit tchurokk...

Gairebé al moment, els crits de guerra es van silenciar.

-Això és! -el va animar en Han-. Segueix parlant!

L'androide va seguir parlant un altre minut, acabant amb la frase: «Al'tanna Shimrra knotte Yun'o» o «Llarga vida a Shimrra, estimat pels Déus».

-Es retiren! -va informar el soldat més proper a l'escut.

En Han palmejà fortament a C-3PO a l'esquena, i es va agafar la mà adolorida.

-Ben fet, Lingot d'Or! Ho has aconseguit!

C-3PO es va redreçar.

-Tinc els meus moments.

-És clar que sí. Ara fotem el camp d'aquí!

Van esperar a assegurar-se que no quedaven guerrers i van anar passant un a un per l'estret forat de l'escut, prenent el passadís que 3PO intentava que prenguessin des d'un principi. Però no havien recorregut ni cent metres quan es van trobar amb una partida de caça enemiga. Aquest cop, C-3PO estava preparat. Ajustat el modificador d'àudio, va començar a parlar i va aconseguir acabar dues frases abans que una tempesta d'insectes atordidors travessés el passadís i obligués al Han, la Leia i els altres a pujar a coberta.

-Què els has dit? -va preguntar en Han, amb un genoll recolzat a terra i la pistola làser alçada.

C-3PO s'ho va pensar un moment.

-Oh, vaja... sembla que m'he confós de paraules -Va mirar al Han-. Crec que els he insultat!

-Bé, això és fantàstic.

-De debò, 3PO -va dir la Leia-. Els has fet enfadar.

Tots van córrer de tornada a la intersecció, però sense sortida en una direcció i els yuuzhan vong en l'altra, no hi havia fugida. Havien d'entrar en combat. La banda de guerrers que havia insultat C-3PO avançava pel passadís. Eren quaranta, i superaven als defensors en una proporció més gran que dos a un. Les ràfegues de foc làser milloraven les possibilitats d'alguna manera, però també buidaven moltes de les armes. Incitats de veure que els soldats tiraven les pistoles làser buides, els guerrers van ordenar als seus amfibastons que s'enrosquessin en els seus avantbraços, i van calmar el pas en el seu avanç, decidits a lluitar amb totes les forces amb les seves preses. Alguns d'ells tenien la vista posada en la Leia, que esquivava els últims insectes atordidors amb hàbils escombrats del seu sabre làser.

En Han es va llançar al seu costat, disparant des del maluc i enderrocant a dos dels que aspiraven a barallar-se amb la Leia. Aviat van arribar altres dos per substituir-los. Un va perdre el cap gràcies a la fulla de la Leia. L'altre es va abalançar directe cap al Han, empenyent-lo per tot el passadís i contra el casc. Esquivant els cops de porra, en Han va lliscar per la paret i es va escapolir entre les cames del guerrer, amb l'esperança de poder ofegar-lo des del darrere. Però el guerrer es va girar mentre en Han intentava posar-se dempeus, i va col·locar les seves enormes mans al voltant del coll d'en Han en una agafada asth-Korr per tornar-lo a empènyer contra el casc.

En Han va veure les estrelles i després la foscor confinà la seva visió en un estret túnel. Estava boquejant quan el cap del guerrer va explotar de cop i volta. Les mans que agafaven al Han el van deixar anar de sobte i el cos sense vida va caure a terra, emportant-se'l amb ell. Confiat que la Leia li havia salvat, va intentar sortir de sota el yuuzhan vong, però el cadàver no es movia gens ni mica. La seva mà dreta estirada va agafar un petit objecte i se'l va emportar als ulls.

Com un dit humà de llarg, encara que una mica més gruixut, era un dard coet de vella generació, amb la punta explosiva, òbviament defectuosa, encara posada. En Han es va escapar del cos del guerrer mort a temps per veure com quatre yuuzhan vong més queien des del darrere gràcies a ràfegues de pistola làser i dards coet. L'andanada fatal procedia de la meitat del passadís, on mitja dotzena de soldats es trobaven apostats de genolls i cap per avall sobre el sòl.

Portaven cascs enganxats als pòmuls tan esfèrics com una unitat R2, seccionats en dos per bandes de visió horitzontals i equipats amb cercadors de rang per a la punteria amb forma de bandera. Els seus uniformes grisos eren com un exosquelet d'armilles de dissipació, protectors d'avantbraços, genolleres, guants de cota de malla i botes d'aliatge amb soles d'agafada de gravetat zero. Anaven armats amb rifles làser, armes de mà, matxets, llançacoets i tot el que aconseguissin amagar a les butxaques accessòries dels seus amples cinturons.

Pel que semblava ser un sistema d'armament per si sol, el líder portava una combinació de turbomotxilla i llançamíssils, i el seu cinturó era vermell. En veure al Han, el soldat li dedicà una recognoscible salutació militar abans de sortir corrent. La Leia va arribar al costat d'en Han per ajudar-lo a aixecar-se, però la seva mirada es dirigia cap al passadís.

Quan per fi va mirar al Han, tenia els ulls com a plats i estava bocabadat.

-Fett? -va balbucejar en Han-. Fett?

La Leia va negar amb el cap.

-No pot ser ell. Qualsevol podria portar aquesta armadura!

En Han va assentir.

-Deu ser això. A més, vull dir, encara que fos ell, probablement intentaria matar-me, no salvar-me.

Boba Fett, el més cèlebre caça-recompenses de la galàxia, havia estat a punt de causar la mort d'en Han, la Leia i fins i tot de C-3PO després de la batalla de Hoth, durant la guerra civil galàctica. Però els llavors Rebels van equilibrar la balança a Tatooine deixant anar a Fett en les gargamelles famolenques d'un Sarlacc que vivia a la Gran Fossa de Carkoon del planeta desèrtic. Molts pensaven que en Fett havia arribat a la seva fi allà, però en Han i la Leia mai s'ho van creure, ja que s'havien enfrontat a Fett en diverses ocasions des que va escapar del Sarlacc.

No obstant això, no feien des del començament de la guerra contra els yuuzhan vong, i en Han estava inclinat a creure, com la Leia, que el soldat que l'havia saludat podia ser qualsevol. D'altra banda, hi havia la veu tan coneguda de l'home que deia dir-se Hum...

Han, Leia, 3PO i els soldats de Caluula supervivents van passar per sobre dels cadàvers yuuzhan vong i van córrer darrere de les tropes amb armadura mandaloriana, que ja s'estaven allunyant. Dotzenes de yuuzhan vong jeien morts o moribunds al passadís, i en l'estada de sostre alt en la qual desembocava el passadís seguia el combat aferrissat. Han va observar a un guerrer lluitant en va contra un cordó-fuet que se li havia enganxat al coll i li estava arrossegant a una zona de l'estada que en Han no arribava a veure.

Va veure com altres dos guerrers eren partits per la meitat per dards coet. Els sibilants anuncis de les pistoles làser es van veure aclaparats momentàniament per l'ensordidora explosió d'un míssil d'impacte. Sis guerrers travessats per la metralla van sortir acomiadats cap a l'interior de l'estada.

Però altres seguien atacant. Un jove guerrer amb un coufee a cada mà es va llançar a l'atac a la cantonada, reapareixent moments després cobert de sang negra. La Leia va agafar al Han per l'avantbraç.

-No tenia pèl abans? -En Han va assentir estupefacte-. Crec que estan recollint cabelleres.

S'havia format un nus de guerrers yuuzhan vong en l'estada, molts d'ells gesticulant violentament i tots parlant alhora.

-Princesa Leia, capità Solo -va dir C-3PO a la seva esquena-. Els yuuzhan vong estan molt excitats perquè han enviat avançades a altres parts de l'Estació de Caluula que informen que han trobat guerrers que són excepcionalment dignes de captiveri.

-Em sembla molt optimista per la seva part -va respondre la Leia.

En Han i ella es van obrir pas lluitant fins l'estada. Els soldats amb armadura estaven acorralats contra un racó. Dos d'ells sens dubte eren morts i diversos es trobaven en perill de veure's superats per grups de sagnants yuuzhan vong. Les forces de Caluula van agafar les armes que van poder trobar i es van llançar en la seva ajuda. En Han estava buscant al líder quan va sentir un soroll agut i va veure al soldat d'assalt que podria ser Boba Fett propulsant-se cap al sostre. Dolls de foc van sortir dels servomotors amb forma de banya de la motxilla, i ràfegues van caure sobre els guerrers de les seves pistoles làser bessones, que va girar amb mestria abans de tornar a enfundar-les.

De tot arreu volaven amfibastons cap a ell, i un d'ells li va donar al pit i li va desviar cap al casc. Els yuuzhan vong van començar a lluitar pel privilegi de ser el primer d'arribar fins a ell. Dos guerrers estaven pujant als altres, i estaven gairebé a punt d'agafar l'home coet quan en Han es va alçar i va apuntar amb la seva pistola làser.

-Per si de cas és ell -va dir la Leia- procura no donar-li a la motxilla.

* * *

-Ha tornat! Yu'shaa ha tornat!

La reunió era reduïda, amb no més de dos-cents Avergonyits, però la notícia del retorn del Profeta s'estava expandint pel circuit clandestí de Yuuzhan'tar, i amb temps, la concurrència augmentaria a milers, potser a desenes de milers. En Nom Anor va mirar cap a baix el que en temps va ser el pas elevat d'un transport levitat magnèticament, al que havia estat un ampli bulevard de discoteques i restaurants, on els seus seguidors es trobaven amb la cara elevada amb renovada esperança. Durant un moment, només un moment, li va agradar estar de tornada. Hi havia agafat a la seva residència l'emmascarador ooglith que el convertia en Yu'shaa. Li havia dit als seus servents que no li molestessin i, amb les vestimentes d'un treballador ordinari, es va escapar per un passadís secret i es va obrir pas pel sagrat precinte, més enllà del Temple del Modelador i la Plaça dels Morts, pels districtes de Vishtu i Bluudon, despistant espies que potser només estaven en la seva imaginació, i després recorrent camins que portaven per sota de l'exuberant superfície als profunds canons que en temps van albergar als pobres i desposseïts de Coruscant, el que amb l'arribada dels yuuzhan vong s'havia convertit en el regne dels Avergonyits, on els rebels es reunien amb sospites, i els no Avergonyits havien de tenir molta cura si volien tornar a veure la superfície.

En certs encreuaments va murmurar la contrasenya que li van obrir el pas a nivells encara inferiors, no només poblats per Avergonyits, sinó governats per ells. Recordava haver espiat a l'Onimi en un camí molt semblant als que es veia obligat a seguir. L'Onimi, seguint ordres d'en Shimrra, que sense saber-ho havia guiat a Nom Anor al coneixement que el dipòsit definitiu de les arts dels cuidadors, l'anomenat vuitè còrtex, estava buit.

I ara ell també seguia ordres d'en Shimrra i, igual que l'Onimi, s'havia convertit en la mascota i titella de Shimrra, encarregat de salvaguardar secrets. Molt abans que en Nom Anor aconseguís contactar amb els seus antics confederats, va ser reconegut, i els Avergonyits amb els seus bruts parracs i túniques foradades van acudir al seu costat, al·lucinats per l'aparició sense anunciar d'en Yu'shaa.

-Els rumors de la meva mort van ser exagerats en gran mesura -va intentar dir-los, al que algú va respondre: «El Profeta ha vençut Shimrra! Ha vençut la mort!».

-No, ho heu entès malament -va explicar ell-. Shimrra no em va capturar.

-El Profeta va esquivar a Shimrra. Estava esperant el moment adequat per reaparèixer entre nosaltres!

Els seus plans, acuradament concebuts, van anar costa avall des d'aquest moment. Quan va arribar al que antany va ser l'ampli bulevard, ara pres per matolls i arbres, ja s'havia format una petita multitud. Ningú semblava preocupat-se pel fet que en Shimrra hagués prohibit aquestes reunions, sota pena d'una mort deshonrosa.

-Ha tornat! Yu'shaa ha tornat!

En Nom Anor va contemplar la multitud. Sota el pas elevat, obrint-se camí, s'acostaven Kunra, Idrish i V'tel.

Kunra, un guerrer Avergonyit, havia estat el guardaespatlles i cap de deixebles d'en Yu'shaa, i l'únic que sabia de la visita d'en Nom Anor a Zonama Sekot.

-Sabíem que tornaries -va dir en Kunra quan ell i els altres van arribar al pas elevat. Ens vas prometre ascendir-nos quan haguessis recuperat el teu estatus, i ara has estat ascendit més enllà del rang que tenies. Estàs en posició d'ajudar-nos més del que podríem atrevir-nos a imaginar. Amb disfressa o no, ets l'únic Profeta.

En Nom Anor va recordar el que havia dit a Kunra i a Niiriit abans de la seva mort. Era cert que havia jurat restaurar l'honor dels Avergonyits. Si ells sabessin com els havia traït...

-Sí, vaig prometre enlairar-vos -va dir a Kunra-. Però hem d'esperar una mica més. Aquest cop només vinc a advertir. Shimrra sap el que planegeu per al sacrifici, i heu de confiar en mi si us dic que respondrà amb tota la seva ira.

En Kunra va obrir els braços i va assenyalar a la multitud.

-Yu'shaa diu que hem de canviar el pla, que hem d'atacar en major nombre.

-No, no -va respondre en Nom Anor mentre la multitud l’aclamava-. Heu de descartar el pla del tot o Shimrra us exterminarà.

En Kunra va tornar a alçar els braços.

-Shimrra planeja exterminar-nos! Hem de donar el primer pas!

En Nom Anor cridà als Avergonyits:

-No podeu esperar que jo, els Jeedai o qui sigui us lliuri de la vostra indigna destinació. Ningú pot reparar les vostres desfiguracions o modificar els rebutjos de les vostres millores.

-Yu'shaa ens demana que acceptem les nostres imperfeccions com imperfeccions superficials i que mirem més enllà per veure el nostre veritable jo -va explicar en Kunra.

»Ens demana que seguim l'autoritat del nostre jo interior, que ens deixem guiar pels nostres timons interns per a totes les decisions importants en lloc de resar als Déus, consultar amb els sacerdots o témer les accions que els guerrers i administradors vulguin emprendre en la nostra contra.

»L'individualisme és la pitjor amenaça per a la jerarquia que suporta a l'elit d'en Shimrra. Shimrra necessita aquesta elit per preservar un sistema que perpetua les desigualtats. El seu desig és mantenir-nos sumits en el ritual i la dominació perquè puguin prosperar ell i la seva elit. Però el Profeta ens diu que primer som individus i segon ciutadans.

Un calfred va recórrer a Nom Anor. Per fi va comprendre el que estava fent Kunra. Kunra, que li havia salvat la vida després de l'intent d'assassinat per part d'en Shoon-mi Esh, i que tenia el foc del guerrer en el seu interior, no permetria a Nom Anor lliurar-se de la promesa que havia fet. El que se suposava que anava a ser un sermó final s'havia convertit en un duel de voluntats. En Nom Anor va intentar persuadir la multitud de nou.

-Erreu buscant senyals en mi o en els meus deixebles!

Kunra li va somriure sense que ningú el veiés.

-El Profeta ens demana que mirem a la natura, el cel i les estrelles, el planeta de la redempció, el qual ell va predir el seu adveniment.

Els Avergonyits van victorejar i van elevar les seves mirades encara més, per sobre del pas elevat, com si busquessin senyals en l'escletxa de cel porpra. Kunra es va acostar més a Nom Anor, prou com perquè aquest pogués sentir la punta d'un coufee contra les seves costelles.

-Ben fet, Yu'shaa -li va dir en veu baixa-. Les multituds estan a punt d'ebullició. No ho hauríem aconseguit sense tu -va fer una pausa i va afegir-. I recorda, prefecte: de la mateixa manera que tot és possible al Yuuzhan'tar avui, tot serà possible demà.

Següent