La Força unificadora (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

No hi havia hagut una cerimònia igual en les generacions conegudes. Malgrat l'enorme grandària de les mónnaus, i sense comptar les vistes de les estrelles distants i les galàxies encara més distants, no eren prou grandioses com per contenir la magnificència de l'alt ritual. En comparació amb la Plaça del Sacrifici de Yuuzhan'tar, les mónnaus eren mers teatres. I no obstant això, malgrat tota la grandiositat i l'espectacle, en Nom Anor estava massa consumit per l'aprensió com per apreciar-ho ni un moment. Va marxar al pas amb la processó, però l'expressió del seu rostre semblava més la d'un condemnat a mort. A mig camí entre la Ciutadella de Shimrra i el búnquer amb forma de calavera que albergava el Pou del Cervell Planetari, la Plaça del Sacrifici estava dominada per un con truncat de cent metres d'alt de corall Yorik, envoltat d'escales tallades i perforat de passadissos que servien per canalitzar la sang a fonts i altres recipients. En el cim pla, els sacerdots portaven a terme els seus rituals i envoltant la base hi havia els pous oberts de les gargamelles Luur, on anaven a parar els cadàvers.

A un costat de l'agulla es trobava un grup de temples orientats en direccions sagrades, i l'altre, un dipòsit en què s'emmagatzemaven les relíquies sagrades que la mónnau d'en Shimrra havia portat per les profunditats de l'espai intergalàctic. Construït d'acord als textos sagrats, i en homenatge a l'arquitectura ancestral, el complex estava ple de coníferes, falgueres, palmeres i vegetació d'aquest tipus, no molt adequada per aquesta latitud però exuberant per alguna raó. L'aire brunzia amb els sons d'insectes i arpes-cranc, i estava dens gràcies a l'aroma de l'encens paaloc, que pujava a núvols espessos i arrissats des dels brasers d'os. Al llarg del perímetre del quadrangle hi havia corrals per a les criatures que netejaven la sang, els ngdin, i en cada cantonada s'asseia un munt Düül, l'enorme panxa timpànica podia amplificar les imprecacions dels diferents celebrants.

Atès que els sacerdots encara no confiaven plenament en el Cervell Planetari de Yuuzhan'tar, la parella formada per les bèsties conegudes com Tu-Scart i Sgauru esperaven en els laterals amb els seus domadors, per si de cas el capritxós dhuryam no ordenés a les gargamelles Luur que executessin la seva tasca. Més especialitzades que els yammosk, els dhuryam tenien responsabilitat total en la cura de mons. Les seves decisions es basaven en la constant entrada de dades que rebien de xarxes planetàries de criatures enllaçades telepàticament.

Però el dhuryam de Yuuzhan'tar s'havia estat comportant com si hi haguessin fallades de transmissió en el flux de dades, i ja havia espatllat diversos sacrificis expulsant deixalles pudents des de les gargamelles Luur. Shimrra, però, havia trobat la manera d'aplacar o apaivagar al Cervell Planetari, perquè fins en aquell moment, la variada biotecnologia estava funcionant perfectament. En Nom Anor va sospitar que el Suprem Senyor havia enganyat al dhuryam perquè pensés que alimentant les gargamelles Luur, ajudaria als jardins i copes dels arbres a florir. Ell i alguns dels cònsols de Yuuzhan'tar van entrar a la Plaça del Sacrifici al so d'una música amb aire solemne i de celebració al mateix temps.

Sadollats amb yanskac i escarabats snack, i lleument intoxicats pel grog de mel de guspirabelles i altres beuratges casolans, les multituds assistents van aplaudir efusivament.

Milers de guerrers es van agenollar a banda i banda de la gran avinguda, amb els caps ajupits i els amfibastons pacíficament enroscats al braç dret, els punys plantats sòlidament a terra. Amb guàrdies apostats en tots els punts d'entrada i circulant entre la multitud, semblava improbable que cap Avergonyit aconseguís colar-se a menys d'un phon del lloc.

Però en Nom Anor no deixava de turmentar-se amb preocupacions. Darrere dels administradors marxaven les elits de les quatre castes: el gran sacerdot Jakan i el seu aquelarre de savis, el Mestre Bèl·lic Nas Choka amb la seva túnica vermella i tres dotzenes dels seus comandants suprems, el Mestre Cuidador Qelah Kwaad i els seus adeptes en cap, i el gran Prefecte Drathul, bastó d'alt ofici en mà, i guiant la seva camarilla de cònsols personals.

Finalment va aparèixer Shimrra, sense l'Onimi, que en ser un Avergonyit se li prohibia acudir a cerimònies tan importants, però acompanyat del seu quartet de horribles Vidents. Abillat amb una cua d'insectes vius i portant el real ceptre, el gran Senyor muntava en un carro de corall Yorik tirat per una rajada de gossos bissop.

Tot ullals, esperons, banyes i fulles, les dervitxes giraven a la base de l'agulla mentre l'elit s'acomodava a les grades sota el tron ​​de raig de lluna d'en Shimrra. En Nom Anor es va asseure prop del cim, amb una vista perfecta de la plataforma de sacrificis cap a la qual va pujar Jakan, seguit d'un grup de botxins, sacerdotesses i joves acòlits. En el moment acordat, quan el sol va aconseguir un punt en el cel des del que encendria el pont de l'arc de Sant Martí, els captius van ser guiats al complex en una desfilada de domadors de ngdin i soldats chazrach, cavalcant bèsties quenak de dotze potes.

Comptant el que la Brigada de la Pau havia aconseguit i els capturats només tres dies abans a Caluula, els captius s'acostaven als mil en nombre. Oficials de l'exèrcit, polítics, soldats i protestants de centenars de mons de tot el passadís de la invasió: homes, dones, fins i tot uns quants adolescents que havien lluitat amb la suficient valentia com perquè els recompensessin amb una mort honrosa, tots havien estat purgats, polits, perfumats, lleugerament calmats amb gas de sensillimac i beneïts amb fum de fulla tishwii. Lligats de mans, portaven túniques que relluïen amb estampats verds i estaven teixides de negre com xarxes arterials per les mànigues i les parts davanteres.

Els captius van ser detinguts al peu de l'escala que envoltava l'agulla. Jakan i els altres ja havien arribat a dalt de tot i estaven esperant ansiosos. Davant l'assentiment d'en Shimrra, Jakan alçà els braços i va parlar, i els ventres dels quatre mon Düül van amplificar la seva invocació al llarg i ample.

-Accepta el que oferim com a prova del nostre desig de lliurar-te el que et pertany per dret propi -entonà el gran sacerdot-. Si no fos per tu, nosaltres no existiríem.

Lambents col·locats a propòsit il·luminaven les estàtues dels Déus que envoltaven el quadrangle. Les estàtues serien ungides amb la primera sang. Però donada la naturalesa especial del sacrifici, Yun-Yuuzhan rebria només una porció saludable, i gran part de la sang de la víctima aniria a parar a Yun-Yammka, el déu de la guerra. Els guàrdies van començar a obligar els captius a ascendir les escales. Tot i estar calmats, intentaven desfer-se'n i lluitaven, mostrant molt poca estima per l'honor que els havien concedit. No obstant això, tampoc hi havia molt que poguessin fer per influir en el seu destí. El primer dels captius havia arribat a la plataforma circular quan es va sentir un udol.

Com la meitat de la concurrència es va aixecar, en Nom Anor no aconseguia veure el que estava passant. Sonava com si una lluita s'hagués deslligat entre alguns dels guàrdies apostats a la base de l'agulla, potser una disputa de Domini. Es va compadir d'aquells que no tenien l'autocontrol per retardar els seus impulsos fins passat el sacrifici.

Però almenys no li culparien a ell. Després es va adonar del que estava passant realment. Com si detonessin, càpsules chuk'a acuradament camuflades estaven saltant de l'empedrat hexagonal del quadrangle. Aquestes càpsules eren les petxines d'una criatura aquàtica i ocultaven les entrades a túnels que probablement descendien al laberint de canons sota la Plaça del Sacrifici, fins a les àmplies avingudes que antany van separar els gratacels de Coruscant, fins a l'inframón de vegetació indomable i camins laberíntics que els Avergonyits havien reclamat com a propi.

De les entrades estaven emergint centenars d'Avergonyits, el ramat d'heretges d'en Yu'shaa, armats amb amfibastons, coufees, i diverses armes casolanes, a més d'algunes pistoles làser. Els guerrers, momentàniament agafats per sorpresa, molts d'ells únicament abillats amb l'armadura cerimonial, van trigar a reaccionar, i dotzenes van caure en un instant. Mentre els Avergonyits es dispersaven entre la multitud, els plebeus van començar a entrar en pànic, baixant cap al quadrangle.

Tement que els heretges anessin a per Shimrra, els Aniquiladors van fer un cèrcol al voltant del Summe Senyor, desenroscant els amfibastons, menyspreant a qualsevol que els enxampés per davant. Però en Nom Anor es va adonar que es tractava només d'un petit contingent d'Avergonyits el que s'acostava a la plataforma d'en Shimrra, i que aquest grup era clarament una distracció. El que els heretges havien vingut a buscar era als presoners. Els captius al seu torn, passius, potser pensant que tot allò era una al·lucinació, estaven sent literalment portats per bandes d'heretges i retornats al submón laberíntic del qual havia sorgit l'exèrcit pària.

No tots ho van aconseguir: molts d'ells van caure per insectes atordidors o insectes talladors, i el triple d'Avergonyits també va caure. Els Vidents d'en Shimrra empastifats en sang negra agitaven els braços terroritzats, i en Jakan semblava haver-se quedat sord i mut. Els botxins, però, baixaven les escales i brandaven les seves armes ansioses, decidits a administrar almenys unes quantes decapitacions, com si els Déus poguessin satisfer-se amb un aperitiu quan el que esperaven era un festí.

La sang que estava rajant cap al quadrangle va ser ansiosament engolida pels ngdin. Incapaços de contenir-se, estaven intentant desfer-se dels seus domadors, i en fer-ho, proporcionant grans pegats de cadàvers esclafats als guerrers que perseguien heretges i als captius que havien alliberat. En Nom Anor no estava segur de si fugir o no, si suïcidar-se caient sobre un dels coufees dels aniquiladors o arrossegar-se fins a Shimrra com un cuc i pregar perdó mentre hi hagués oportunitat.

Va mirar per sobre de la seva espatlla i va veure a Drathul llançant-li una mirada iracunda d'odi sense mesura. El Summe Prefecte havia dit que faria a Nom Anor responsable de qualsevol interferència i ara Drathul estava entestat a fer valer la seva amenaça. Ocult entre la multitud, en Nom Anor va preparar la seva bola escup-verí.

Drathul ja estava obrint-se pas entre la multitud, brandant el seu bastó. Anava en Nom Anor a haver de matar un altre Summe Prefecte només per salvar el seu coll? Shimrra no esperaria menys d'ell. Drathul ja gairebé estava a l'abast d'en Nom Anor quan el Summe Senyor va parlar sobre la bogeria desfermada d'insectes atordidors, espetecs d'amfibastons, i brunzits de tret de pistola làser, amb el seu enorme cap sortint per sobre dels Aniquiladors que constituïen la seva reixa humana.

-Summe Prefecte Drathul! No tolerarem això més. En aquest punt s'esgoten la nostra paciència i bona voluntat.

En Shimrra es va alçar en tota la seva imponent alçada, dominant a tots els presents.

-Exigeixo el cor de cada yuuzhan vong que hagi ajudat al Profeta!

Tots van començar a recular excepte en Nom Anor que estava fermament encaixat al seu lloc. Potser va ser per això que només ell estava mirant més enllà d'en Shimrra quan un dels seus anihiladors es va escapolir cap a la multitud. Excepte que aquell individu no era un anihilador.

Com a mestre de la disfressa que era, en Nom Anor es va adonar que el desertor portava un encobridor ooglith, que no només amagava la seva aparença sinó que li donava forma al seu cos. I per la forma en què es movia l'Aniquilador, amb certa coixesa tremolosa, l'impostor només podia ser l'Onimi.

* * *

En el quart i últim microsalt que els portaria a Mon Calamari, Han i Leia van segellar la cabina i es van passar tot el temps en braços l'un de l'altre, la Leia asseguda a la falda d'en Han al seient del pilot envoltant-li el coll amb els braços. Quan el Falcó va tornar a l'espai real, Han estava encantat i la Leia pensava que en el que respectava a llocs segurs, la cabina no estava tan malament, almenys fins que tornessin a un lloc de veritat. Apropant-se al planeta aquàtic des de més enllà de la seva solitària lluna, els va donar la benvinguda la vista d'una enorme i potser sense precedents reunió de naus de guerra, una força unificada de grups de batalla, flotilles i flotes de totes les regions de la galàxia: bothans, bakurans, oriünds del Romanent Imperial, i txiss, a més de sullustans, hapans, hutt, corellians i Mon Calamari.

A primera vista van poder identificar creuers de batalla Mediador, creuers classe Belarus, fragates classe Llança i Dracs de Combat hapans. Van veure grups de creuers de batalla classe Nova i artillers corellians. Flotilles d'aprovisionament de vaixells de càrrega pesats classe KDY Mari, grups d'atac de destructors estel·lars classe Imperial II, creuers classe República i creuers classe Interdictor, amb els seus projectors hemisfèrics de pous de gravetat accentuats per la llum del firmament.

Hi havia el Ralroost, el Dret de Comandament, l'Herald, l'Èlegos A'Kla, el Mon Adapyne, i el Mon Mothma, el súper destructor estel·lar Guardià i l'antic dreadnaught Starsider.

-Desapareixes un parell de dies -va dir en Han quan va haver passat la seva sorpresa inicial- i els nens et converteixen la casa en una central de festes.

Sense poder dir paraula, la Leia i ell van maniobrar el Falcó pels passadissos formats per les gegantines naus. Les estretes obertures estaven plenes de caces i gavarres. Finalment van aconseguir cedir el control del vaixell de càrrega a un dels raigs tractors del Ralroost, que els va transportar suaument a l'immens moll d'estribord del creuer. Una gran multitud s'havia congregat per donar la benvinguda al Falcó en la tornada a casa, i els crits de joia i aplaudiments van omplir l'aire quan Han, Leia i el seu grup de persones influents van baixar per la rampa d'aterratge. La Jaina va córrer des d'un lateral per abraçar els seus pares amb totes les seves forces.

En Han estava desconcertat.

-Hauríem arribat abans però vam haver de passar tres dies a subllum reparant les reparacions.

-Sabia que estàveu a Caluula -va dir ella negant-se a deixar-lo anar-. Hauria d'haver fet cas a la Força i haver anat.

-M'alegro que no ho fessis -va dir la Leia contemplant a la seva filla-. S'ha sabut quelcom més de l'estació?

-Ahir va arribar un correu de Caluula -va dir la Jaina-. L'estació i el planeta han sucumbit als yuuzhan vong que van prendre centenars de presoners i els van portar a Coruscant.

-El sacrifici -va dir en Han.

La Jaina va assentir ombrívola i va començar a allunyar als seus pares del Falcó. En Han recordà a Pash Cracken i als altres que havien optat per romandre a Caluula, rescatats únicament per tornar a ser fets presoners. Es va recordar del que passava sovint al principi de la guerra, quan innombrables refugiats van ser víctimes dels abusos de pirates i de la Brigada de la Pau.

-Hi ha notícies de Coruscant? -va preguntar.

La Jaina va assentir.

-Bones i dolentes però les podràs escoltar tu mateix. L'almirall Kre'fey vol posar-te al dia personalment.

-Dóna'ns una pista -va dir la Leia.

La Jaina va abaixar la veu.

-Els yuuzhan vong han congregat una armada. Estem esperant que ens ataquin aquí.

En Han va esbufegar.

-Això explica tanta nau.

-Esperem que aquestes no siguin les bones notícies -va dir la Leia.

La Jaina xerrà sense parar durant els següents minuts que van trigar a pujar al pont de comandament del Ralroost i en pujar a un transbordador a una cabina de conferència entre naus. En Han i la Leia van lamentar saber que els Jedi seguien sense saber res d'en Luke, Mara, Jacen i els altres. No era propi d'ells estar tant de temps sense establir contacte.

Traest Kre'fey, l'almirall bothan de pèl blanc, es va aixecar del seient presidint la llarga taula de juntes quan Leia, Jaina i Han van ser escortats a la cabina. Els seus ulls violetes van observar al Han i la Leia, i va somriure àmpliament.

-Estàvem començant a pensar si havíeu decidit marxar de vacances sense avisar.

-Bé, nosaltres tenim un concepte peculiar de les vacances -va fer broma en Han.

La Leia va aconseguir esbossar un somriure amb prou feines. En total, Kre'fey havia reunit la flor i nata dels oficials d'alt rang en la dotzena que eren a taula. El gran comandant de les forces de defensa Sien Sovv, el gran almirall Gilad Pellaeon, els generals Wedge Antilles, Garm Bel Iblis, Keyan Farlander, Carlist Rieekan i Airen Cracken, el comodor Brand, la reina mare i la Cavaller Jedi Tenel Ka, i el fornit general major Eldo Davip, ascendit com a resultat de les seves valentes accions a bord del destructor estel·lar Lusankya a la batalla de Borleias.

En Han i la Leia no necessitaven ser presentats, però hi havia alguns que ells només reconeixien per l'espècie, i no pel nom. En Han va donar a tots un somriure a manera de salutació. La Leia va estrènyer la mà d'en Gilad Pellaeon i Keyan Farlander, va besar a Wedge i la Tenel Ka en ambdues galtes, i després va acudir al costat de l'Airen Cracken, amb qui havia parlat breument des del Falcó.

-Pash va ser un dels oficials capturats a l'òrbita de Caluula i portat a Coruscant -va dir en Cracken-. Però tinc esperances. Ningú coneix Coruscant millor que el meu fill i si hi ha algú que pot escapar, és ell.

Han, Leia i Jaina van prendre seient.

-Per posar-vos al dia -va explicar en Kre'fey-, la cerimònia de sacrifici va tenir lloc segons el previst, però els nostres agents informen que abans que ningú passés pel coufee, hi va haver un alçament de diversos centenars d'heretges. Van aconseguir no només interrompre la cerimònia, sinó escapar amb més de tres-cents presoners de l'Aliança.

-Només per espatllar-les coses a Shimrra? -va preguntar en Han.

-No estem segurs de moment. Però hem esbrinat que una quantitat no determinada d'Avergonyits han estat capturats a canvi i pel que sembla van a ser condemnats a mort. No hi ha personal de l'Aliança entre els capturats, així que deduïm que la nostra gent està ben amagada.

-Si és que són vius -va dir en Han-. Els Avergonyits podrien haver organitzat un sacrifici propi en honor de la deïtat que adorin -Va mirar a Cracken-. Ho sento, Airen, però crec que és precipitat anomenar aliats aquests heretges.

-Estem d'acord -va dir en Kre'fey-. La possibilitat d'un sacrifici secret o un escenari d'ostatges no pot ser exclosa. No obstant això, també ens hem assabentat que el propòsit del sacrifici original era garantir la victòria per l'armada que Shimrra planeja llançar contra Mon Calamari.

En Han i la Leia van fingir sorprendre's davant la notícia.

-Sabem quan o com ho faran? -va preguntar la Leia.

En Sovv va respondre a la pregunta. Era sullustà, i semblava portar una màscara d'orelles grans i mandíbula enorme.

-Els nostres espies han determinat que l'enemic planeja atacar directament des de la Ruta Comercial Perlemiana. Els sortints secundaris seran llançats des de Toong'l i Caluula, tots dos dels quals ara alberguen yammosk. Sembla haver-hi un doble propòsit per instal·lar coordinadors de guerra en aquests planetes: en primer lloc, coordinar els atacs dels flancs i en segon, proporcionar defensa de rereguarda en cas que la primera ofensiva sigui rebutjada.

En Han mirà al seu voltant.

-De quantes naus yuuzhan vong estem parlant?

-De l'ordre de cinc mil -va dir en Bel Iblis inexpressiu, refilant el mostatxo amb la mà esquerra.

En Han es va allunyar de la taula atònit.

-Llavors no tenim possibilitats.

-No si ens enfrontem en un cara a cara -va dir en Sovv-. Però confiem que l'enemic s'hagi posat la traveta en optar per llançar l'atac des mons remots com Toong'l i Caluula.

En Bel Iblis va assentir.

-I el que és més important, creiem que podem aprofitar el fet que els yuuzhan vong esperen que donem la volta i ens dispersem davant l'atac.

En Han observà l'inescrutable sullustà i l'humà de cabell gris. Si quedava alguna cosa de mala sang entre Sovv i Bel Iblis pel que havia passat durant l'evacuació de Coruscant ara ja no es palpava. De fet, tots els assistents semblaven haver arribat a un acord.

-Per què no seria la millor opció dispersar les nostres flotes? -va preguntar cautelós.

-Tenim prou naus com per obrir dotzenes de nous fronts.

-I entaular una guerra d'accions rebels durant els propers deu anys mentre l'enemic no para de créixer? -va dir en Kre'fey.

-No. Dispersant-nos, deixaríem a Mon Calamari obert a l'assalt, i no volem que passi aquí el que va passar a Coruscant. No hi ha espècie més perillosa que la que considera que matar és netejar -negà decidit amb el cap-. Aquest ha de ser el nostre pas decisiu.

-Sense entrar en detalls aquesta vegada -va dir en Sovv-, permeteu-me afegir que el nostre pla és fer veure que ens ha agafat per sorpresa l'armada i que anem enfrontar-nos a ella en un cara a cara. Això li donarà una pausa a l'enemic. Però realment, la meitat dels nostres efectius s'hauran traslladat a Contruum, que ha accedit a exercir de plataforma de llançament, gràcies als esforços del general Cracken. Comptem amb el capità Page per convèncer els líders de Corulag perquè facin el mateix.

En Han negà amb el cap confús.

-Plataformes de llançament per a què? Com més allunyem aquestes flotes de Mon Calamari, més ens costarà comunicar-nos amb elles. I si estàs pensant a tornar-los a llançar cap a Mon Calamari per sorpresa, potser necessiti recordar el que va passar amb els hapans a Fondor.

La Tenel Ka va mostrar el seu acord amb Han assentint veladament.

-Fondor va ser una circumstància especial -va dir el comodor Brand-. La nostra estratègia hauria funcionat si... en qualsevol cas, no és la nostra intenció tornar a portar les flotes a Mon Calamari.

-Quina és la intenció? -va preguntar la Leia.

En Kre'fey es va aclarir la gola solemnement.

-Dedicar la meitat dels grups de combat a la defensa de Mon Calamari la resta quedarà lliure per a moure's contra el nostre objectiu principal: Coruscant.

Següent