II
Van tenir cinc
baixes entre els soldats del perímetre de seguretat aquella nit. Tres d'ells
havien mort per la mà de l'enemic mai vist, els seus pits o els seus caps volats
per granades de contacte. Ningú havia vist res, ni abans dels atacs ni després.
Les altres dues baixes havien rebut trets accidentalment pels seus nerviosos
col·legues, els qui els havien confós per intrusos en la foscor boirosa.
I quan l'alba va
començar a il·luminar el cel, Barris va decidir que n’havia tingut prou.
-Suggereixo que
tracti de calmar-se, Coronel -va dir en Parck, la seva veu embogidorament
calmada-. Sé que ha estat una mala nit per a vostè.
-Senyor, he perdut a
cinc homes aquesta nit -el va tallar Barris severament. No va ser la forma més
correcta de parlar a un oficial de major rang, però Barris no se sentia
especialment correcte de moment-. Això sense comptar els pilots de tres TIEs i
els caces que vam perdre ahir a la tarda. Recomano encaridament que abandonem
aquest lloc i tornem a l’Strikefast.
I que després incendiem el bosc sencer des de l'òrbita.
-Està cansat,
Coronel -va dir en Parck. La seva veu encara estava calmada, però de sobte va tenir
un tall agut-. A més no està pensant correctament. Matar els contrabandistes no
ens donarà la posició d'aquest grup de resistència que estem buscant. Creu que
un vaixell de càrrega cremat seria un premi apropiat per portar-li al Emperador
Palpatine?
-No estic interessat
en premis, Capità -va dir Barris tensament-. Estic interessat en no malbaratar
cap més dels meus homes.
-Vostè no haurà de
malgastar-los -va dir Parck-. Un transport de tropes està de camí amb dos
esquadrons dels meus soldats d'assalt. Rellevaran als seus soldats.
-Ja han arribat -va
grunyir Barris, mirant a través de la clariana cap a on l'últim dels anònims
soldats d'assalt, d'armadures blanques desapareixia al bosc. La seva presència
no requerida era un insult patent per a la qualitat dels propis soldats d’en
Barris.
De moment, Barris no
es va preocupar per això, tampoc.
- I si vol la meva
opinió, senyor, no crec que vagin a tenir millor sort trobant als
contrabandistes que la que van tenir els meus soldats. Fumejar-los des de
l'òrbita és la nostra millor opció.
-Tindré la seva
recomanació en ment, Coronel -va dir Parck amb la seva veu freda. Mentrestant,
suggereixo que descansi. Els soldats d'assalt poden manejar l'assumpte des
d'ara.
I sense previ avís,
la veu d’en Parck es va dissoldre en un rugit d'estàtica.
Barris va prémer en
el control del comunicador i l'estàtica es va tallar completament, deixant les
seves orelles brunzint dolorosament.
-Alerta màxima -va
cridar, agafant el seu blàster i corrent cap al perímetre de seguretat-. Tots
els soldats, alerta màxima. Major Wyan, on és?
-Aquí, senyor -va
dir Wyan, entrant a través de la clariana des del perímetre a la dreta d’en
Barris-. Tots els canals de comunicació estan apagats.
-Ho sé –grinyolà en
Barris-. Ja n'hi ha prou. Hi ha divuit soldats d'assalt colpejant els arbustos
allà, enviï alguns soldats perquè els portin de tornada. Sortim d'aquí.
La boca d'en Wyan es
va obrir una mica involuntàriament.
- Marxem, senyor?
-Sí -va contestar
Barris-. Alguna objecció?
El llavi del
comandant es va crispar. Potser havia estat escoltant amb atenció la conversa
entre Barris i el Capità Parck.
-No, senyor, cap
objecció. Què passa amb això? -Va assenyalar amb el polze cap al campament
alienígena.
Un campament que no
havien pogut estudiar, i havia idealistes d'alta posició al Senat que
probablement crearien problemes si se n'anaven d'aquí sense un complet examen.
Però hi havia una
resposta per a això, també.
-El portarem amb
nosaltres -va dir en Barris.
La boca d’en Wyan va
baixar un altre parell de mil·límetres.
- Que farem què?
-He dit que el
portarem amb nosaltres -va repetir Barris impacientment. -Hi ha prou espai al
transport per a tot això. Digui als tècnics que treguin les grues de càrrega
pesada i s'ocupin d'això, vull a tothom a bord en mitja hora. Moveu-vos!
Wyan va empassar
visiblement.
-Sí, senyor -va dir,
i es va dirigir cap a la casa alienígena amb un trot enèrgic.
Cautelosament,
Barris va provar el comunicador. Però estava encara cobert per interferències
d'estàtica, i amb una maledicció el va desconnectar una altra vegada.
Amb una maledicció,
i una sensació dolorosament premuda en el seu estómac. Hi havia només una raó
per bloquejar les seves comunicacions: després del tiroteig de la nit prèvia,
l'enemic mai vist estava preparant-se per emprendre un atac més gran. Donant un
pas dins de la cobertura parcial d'un dels transports de tropes, assegurant-se
que estava dins del camp de tir del campament Imperial sencer, va agafar bé el
seu blàster i es va preparar per a la batalla.
Però una altra
vegada, l'enemic va refusar a jugar segons les seves expectatives. D'aquí a deu
minuts el primer dels soldats d'assalt començaria a ressorgir del bosc en
resposta a les ordres dels missatgers d’en Barris. El bloqueig de comunicació
va continuar mentre la resta d’Imperials tornaven al campament, però l'atac que
Barris havia anticipat mai es va materialitzar. I dins de la seva mitja hora
acordada, el campament estranger estava empaquetat a bord del transport i ells
estaven llestos per marxar.
Excepte per una
única i minúscula dificultat. Un dels divuit soldats d'assalt havia
desaparegut.
- Què vol dir amb
desaparegut? -va preguntar Barris mentre tres dels soldats d'assalt es dirigien
resoltament cap al bosc una altra vegada, quatre dels seus col·legues prenent
posicions dins de la clariana, just darrere d'ells-. Vaig pensar que aquesta
era la nova elit de les noves Forces Armades de Palpatine. Com pot perdre’s un
d'ells?
-No ho sé, senyor
-va dir en Wyan, mirant al voltant-. Però he arribat a la conclusió que tenia
raó. Com més aviat marxem d'aquí, millor.
Abruptament, Barris
va prendre una decisió. A l'infern amb els soldats d'assalt, si volien anar a
buscar més problemes, era cosa seva.
-Que tots els
tècnics pugin al transport -va ordenar a Wyan-. Els soldats els seguiran, en
l'ordre estàndard de retirada. Sortirem tan aviat com tothom estigui a bord.
- Què passa amb els
soldats d'assalt? -va preguntar Wyan.
-Agafaran el
transport de tropes en el qual van venir -va dir en Barris-. Poden quedar-se
enrere i apallissar arbustos fins que quedin satisfets.
Girà cap al
transport que els tècnics havien acabat de carregar, va veure a un dels soldats
d'assalt parat en guàrdia fora de l'escotilla.
-Tu!, soldat,
digui-li al seu comandant...
Mai va acabar la
frase. Sense previ avís, el soldat d'assalt es va dissoldre abruptament en una
explosió brillant.
Barris va ser
llançat sobre el terreny en un instant, les orelles adolorides pel so de
l'explosió.
- Alerta! -va cridar
automàticament, registrant la vora propera del bosc per qualsevol signe de
l'atacant. Però com sempre, no hi havia res. Un grapat de soldats, valents o
suïcides, Barris no estava segur de quin tipus eren, van carregar en aquesta
direcció de totes formes. Per al que serviria....
Al seu costat, Wyan
va maleir sobtadament i impressionat.
-Coronel, miri això.
Barris va girar
sobre el seu estómac per mirar el transport una altra vegada. El fum de
l'explosió s’estava dissipant, mostrant que la pròpia nau havia patit només
danys menors. En la seva major part estètics, de fet, i res que interferís amb
operacions lumíniques o la integritat del casc. Va baixar la seva vista fins a
la forma arrugada del soldat d'assalt, i va contenir l'alè en estat de xoc.
L'armadura, mai més tornaria a ser blanca, estava escampada a trossos i peces
en un petit radi al voltant del lloc on el soldat d'assalt havia estat aturat.
Això era tot el que
quedava de l'armadura. El cos en si mateix havia estat completament
desintegrat.
-No m’ho puc creure
-va murmurar Wyan sota la seva respiració-. Aquesta explosió no va ser tan
poderosa. Com va poder destruir el cos completament?
-No ho sé -va dir en
Barris, posant-se dret-. I de moment, no m'importa. Marxem d'aquí. Ara.
Va encendre el seu
comunicador, descobrint que la interferència havia cessat finalment.
-Aquí el Coronel
Barris -va dir-. Que totes les tropes Imperials tornin al campament
immediatament i es preparin per a l'evacuació.
- Senyor? -va murmurar
Wyan, mirant fixament cap al bosc-. Sembla que l'han trobat.
Barris va seguir la
seva mirada. Emergint en la clariana arribaven els tres soldats d'assalt que
havien anat a buscar el seu camarada perdut... i certament l’havien trobat. O
almenys, el que quedava d'ell.
-El final perfecte
per a una perfecta missió -va grunyir Barris-. Anem, Major. Sortim d'aquí.
Barris havia mig
esperat que el transport i els transports de tropes fossin atacats mentre
ascendien des del bosc i es dirigien cap al cel. Però cap míssil o pols-làser
els va seguir, i aviat es trobaven altra vegada fora de perill a l'hangar de l'Strikefast.
El Capità Parck
esperava al costat del transport quan Barris va emergir.
-Coronel –inclinà el
cap greument saludant-. No recordo haver-li donat autorització per deixar la
seva posició.
-No, senyor, no ho
va fer -va dir Barris, escoltant el cansament en la seva pròpia veu-. Però com
vostè mateix va assenyalar anteriorment, era el comandant en escena. Vaig fer
el que vaig estimar millor.
-Sí -va murmurar
Parck. Per un moment va continuar mirant a Barris, llavors va desviar la seva
mirada cap al transport. A Barris li va semblar que els seus ulls es demoraven
un moment en el dany menor causat per la impossible explosió que havia
desintegrat en aquell soldat d'assalt...-. Bé, el que està fet, fet està. Em
van informar que va pujar el campament alienígena amb vostè.
-Sí, senyor -va dir
Barris, arrufant les celles lleugerament mentre tractava de llegir l'expressió
del seu comandant. Hi havia esperat que Parck estigués enutjat, o almenys
deliberadament disconforme amb l'actuació dels soldats. Però en lloc d'això,
semblava merament pensatiu-. Vol que m'encarregui que els tècnics tornin a
treballar en això?
-No hi ha pressa -va
dir en Parck-. Per ara, tothom ha de donar part en l'interrogatori. Aquests
atacs de contrabandistes van ser massa efectius, vull saber tot sobre el que va
succeir allà baix. –Fixà la seva mirada a sobre d’ell-. Pel que fa a vostè,
Coronel, vull que m'acompanyi a la meva oficina.
Així que anava a descarregar el martell en Barris en
privat. Un favor petit, almenys.
-Sí, senyor -va
sospirar Barris.
Van deixar l'hangar;
però per a sorpresa d’en Barris no van anar a l'oficina d’en Parck. En lloc
d'això, el Capità el va conduir fins a la torre de control de l'hangar, els
llums de la qual havien estat enfosquides inexplicablement.
- Senyor? -va
preguntar Barris mentre Parck s'acostava fins a la finestra d'observació.
-Un experiment,
Coronel -va dir en Parck, gesticulant cap a l'home en el tauler de comandament-.
Bé, baixi els llums en l'hangar.
Barris es va
col·locar al costat d’en Parck mentre les llums fora de la finestra
d'observació s'esvaïen fins a nivells de nit. El transport i els transports de
tropes que acabaven de deixar eren clarament visibles, directament a sota, més
enllà d'ells en l'altre extrem de la badia hi havia tres llançadores de la
classe Kappa i una nau missatgera Harbinger. No hi havia ningú enlloc.
- Quina mena
d'experiment? -va preguntar en Barris.
-La prova d'una
teoria, en realitat -va dir en Parck-. Poseu-vos còmode, Coronel. Podem estar
aquí una estona.
Havien estat allà
gairebé dues hores quan una figura fosca va emergir d'amagatotis del transport.
Silenciosament, va creuar l'hangar enfosquit cap a les altres naus,
aprofitant-se de l'escassa cobertura pel camí.
- Qui és això? -va
preguntar Barris, forçant la vista per mirar de penetrar en la llum tènue.
-La font de tots els
seus problemes a la superfície, Coronel -va dir en Parck amb òbvia
satisfacció-. Llevat que m'equivoqui, aquest és l'alienígena al qual va envair
la seva llar.
Barris va arrufar
les celles. Un alienígena? Un alienígena?
-Això és impossible,
senyor -protestà-. Aquests atacs no van poder haver estat la feina d'un sol
alienígena.
-Bé, ja veurem si un
o dos més s'uneixen a ell -va dir en Parck-. Si no, diria que va ser ell.
La figura fosca s'havia
mudat a través del sòl fins als altres vaixells. Per un moment va parar com si
ho considerés. Llavors, deliberadament, va avançar cap a la porta de la
llançadora Kappa del mig i va lliscar dins.
-Sembla que estava
sol, de fet -va dir en Parck, traient un comunicador i encenent-lo -. Bé,
comandant, moveu-vos. Està a la Kappa del mig. Graduï totes les armes per
atordir: El vull viu i il·lès.
Després de tots els
problemes que l'alienígena li havia creat al Coronel Barris a la superfície
planetària, Parck havia esperat que oposés una magnífica resistència contra els
seus raptors. Per a la seva humil sorpresa, l'altre es va rendir aparentment a
l'esquadró de soldats d'assalt sense cap tipus de resistència. Potser va ser
agafat per sorpresa. Més probablement, sabia quan era inútil resistir-se.
El que per a la ment
d’en Parck només va fer la criatura molt més intrigant. I va fer que el nebulós
pla que es formava en el profund de la seva ment fos molt més factible.
Els llums de
l'hangar havien tornat a la seva intensitat normal quan els soldats d'assalt
van escortar l'alienígena fora de la llançadora, i Parck es va trobar mirant
fixament amb fascinació com el presoner era conduït cap a on ell i Barris
esperaven. En general era molt humà en grandària i constitució, però amb
algunes diferències notables. Estava vestit amb el que semblaven ser pells,
aparentment fetes d'animals nadius del bosc on havia estat vivint. Estava al
centre d'un quadrat de soldats d'assalt armats, i així i tot tenia un aire de
gairebé confiança règia sobre si mentre caminava.
-Miri això -va
remugar Barris, amb una nota de revulsió en la seva veu mentre assenyalava a l’alienígena-.
Em recorda aquests bruts jawes de Tatooine. Ja sap, amb aquests...
-Tranquil, Coronel
-va murmurar Parck mentre l'alienígena i la seva escorta es van parar davant
d'ell-. Benvingut a bord del Destructor Estel·lar classe Victòria Strikefast. Parla vostè bàsic?
Per un moment al
foraster va semblar estudiar-li.
-Una mica -va dir.
-Bé -va dir en Parck-.
Sóc el Capità Parck, comandant d'aquesta nau.
Tranquil·lament,
l'alienígena va deixar vagar la seva mirada al voltant de l'hangar. No com un
primitiu aclaparat per la grandària i la magnificència del lloc, sinó com un
altre militar avaluant les forces del seu enemic. I les debilitats.
-Em diuen
Mitth'raw'nuruodo -va dir, tornant els seus ulls cap a Parck.
-Mitth'raw'nuruodo
-va repetir Parck, intentant no deformar la paraula alienígena i no
aconseguint-lo del tot-. Abans de res, vull que sàpiga que no vam tenir la
intenció de entremetre’ns en la seva privadesa allà baix. Estàvem perseguint
contrabandistes, i ens vam trobar amb la seva casa. Una de les nostres ordres
vigents és estudiar totes les espècies desconegudes que ens trobem.
-Sí -va dir
Mitth'raw'nuruodo-. Això van dir també els comerciants K'rell'n que van
contactar primer amb la meva gent.
En Parck va arrufar
les celles. Comerciants K'rell'n?
-Vol dir corellians
-va suggerir Barris.
-Ah -va assentir
Parck-. Per descomptat. Imagino que tractant amb ells és com va aprendre bàsic.
- Què vol de mi? -va
preguntar Mitth'raw'nuruodo.
- Què vol vostè de
nosaltres? -Contraatacà Parck-. Va invertir un gran esforç per ocultar la seva
incursió a bord d'aquesta nau. Què vol aconseguir?
-Si té la intenció
de matar-me, demanaria que ho fes ràpidament -va dir Mitth'raw'nuruodo,
ignorant la pregunta.
-No tenim perquè
preguntar -va dir Barris severament-. Tenim drogues i mètodes per interrogar.
-Prou -va dir Parck,
tallant l’acalorat discurs d’en Barris alçant una mà...-. Haurà de perdonar al
Coronel Barris, Mitth'raw'nuruodo. Els va tenir donant voltes en cercles a ell
i als seus soldats, i no està gens content amb això.
L'alienígena va mirar
a Barris.
-Va ser necessari.
- Per què? -va insistir
Parck-. Què espera aconseguir aquí?
-Retornar a casa.
- Va naufragar?
-Vaig ser exiliat.
La paraula va
semblar penjar en l'aire fumat de l'hangar.
- Per què? -va
preguntar Parck trencant el silenci.
-Els Líders i jo
dissentim -va dir Mitth'raw'nuruodo.
Parck va esbufegar
sota la seva respiració, pensant en alguns dels membres més forts del Senat
Imperial.
-Sí, tenim els
mateixos problemes amb algun dels nostres líders -va dir a Mitth'raw'nuruodo-.
Potser podríem ajudar-nos mútuament.
Els ulls del
foraster es van estrènyer lleugerament.
- Com?
-Com veu, tenim
moltes naus. -Va dir Parck, movent una mà al voltant de l’hangar-. No hi ha raó
per la qual no puguem proveir-li del que necessita per arribar a casa.
- A canvi de què?
-Li ho diré en un
moment -va dir en Parck-. Primer, però, m'agradaria saber exactament com va ser
capaç de manejar a tots aquests soldats allà baix.
-No va ser difícil
-va dir Mitth'raw'nuruodo, mirant a Barris altra vegada-. La seva nau espacial
va xocar prop del meu lloc d'exili, i vaig tenir temps d'examinar-la abans que
les seves tropes arribessin. El pilot era mort. Vaig agafar el seu cos i el
vaig amagar fora.
-I va omplir el seu
vestit de vol d'herba -va continuar Barris-. Esperant que no ens fixéssim en
què havia agafat el seu comunicador.
-I no ho van fer -li
va recordar l'alienígena serenament-. Per a mi era més important que trobés la
situació intrigant o pertorbadora, i que així portés el vestit i les baies
pyussh fermentades de tornada al seu campament.
- Baies fermentades?
-va repetir Barris.
-Sí -va dir l’alienígena-.
Estant fermentades i aixafades, les baies pyussh són un atractiu fort per a
certs petits animals nocturns.
-Als quals havia
faixat amb les cèl·lules d'energia manipulades del blàster -va dir Barris
sobtadament-. Així és com els va ficar pel nostre perímetre de seguretat.
-Sí -va dir
l'alienígena amb una inclinació de cap-. També va ser així com vaig atacar al
soldat després. Vaig fer servir una fona per tirar més baies sobre de la seva
armadura, la qual cosa va conduir als animals fins a ell.
-També va ser vostè
el responsable del xoc del caça TIE -Va dir Parck-. Com a mínim, suposo que va
ser obra seva. Com ho va aconseguir?
Mitth'raw'nuruodo va
arronsar les espatlles lentament.
-Sabia que la nau
espacial vindria a investigar. En la preparació havia enfilat una part de la
meva línia del monofilament entre dues de les copes més altes dels arbres. Una nau
espacial el va colpejar.
Parck va assentir. I
a tan baixa altitud, és clar, el pilot no hauria tingut temps suficient per a
recobrar-se del sobtat impacte.
-No li hauria servit
de res capturar el caça TIE intacte, ja sap -li va dir a l’alienígena-. No estan
equipats amb hiperpropulsors.
-No esperava que la
nau sobrevisqués -va dir Mitth'raw'nuruodo-. Volia l'equip del pilot. I el seu
comunicador.
-Però vostè no va
agafar el comunicador -va objectar Barris-. Vam inspeccionar en el lloc i
estava encara allà.
-No -va dir
Mitth'raw'nuruodo-. El que hi era era el comunicador del primer pilot.
Parck va somriure malgrat
tot. Tan simple, i tot i així tan enginyós.
-Així que va canviar
els comunicadors. D'aquesta manera, quan finalment vam descobrir que el primer
havia desaparegut i el vam treure del circuit, vostè encara tenia un que
funcionava. Molt enginyós.
-Molt simple -va
contestar Mitth'raw'nuruodo.
-Així que va matar
un pilot TIE pel seu comunicador -va dir Barris severament. Clarament, no
estava tan impressionat per la inventiva de l'alienígena com ho estava Parck-.
Per què va continuar matant als meus homes? Per divertir-se?
-No -va dir
Mitth'raw'nuruodo greument-. Perquè vinguessin els soldats amb armadura
completa.
- Completa? -Va dir
Barris-. Els soldats d'assalt? Volia que vinguessin soldats d'assalt?
-Els seus soldats
portaven cascs -va dir l'alienígena, traçant una vora imaginària al voltant del
seu front-. No era bo per a mi. -Va posar una mà sobre la seva cara-.
Necessitava una armadura que cobrís la meva cara.
-És clar -Parck
inclinà el cap-. Aquesta era l'única manera que entrés al campament sense ser
descobert.
-Sí -va assentir
Mitth'raw'nuruodo-. Vaig fer servir primer un explosiu en un, així que tindria
un set d’armadura per estudiar.
-Un moment -va
interrompre’l Barris-. Com va fer això sense que ningú sentís l'explosió?
-Va passar al mateix
temps que vaig començar el bloqueig de comunicacions -va dir l’alienígena-. Per
descomptat que ningú el va sentir.
- El que va
aconseguir usant el comunicador que va agafar prestat? -va suggerir en Parck.
-Sí -va dir
Mitth'raw'nuruodo-. Vaig estudiar l'armadura i vaig trobar la manera de matar
el soldat sense dany notable. Vaig fer això, llavors vaig entrar caminant al
campament i vaig pujar a la nau gran. Ningú havia pujat encara. Amb petites
branques que havia portat vaig col·locar l'armadura en posició vertical fora de
l'entrada, amb un explosiu dins per destruir-la.
-Perquè no ens adonéssim
de què realment havien desaparegut dos soldats d'assalt -va assentir Parck un
cop més-. De nou, enginyós. Finalment, llavors, on es va amagar durant el
viatge?
-Dins de la carcassa
del generador secundari d'energia -li va dir Mitth'raw'nuruodo-. Està gairebé
buida, l’he estat utilitzant per parts per mantenir el primer funcionant.
Parck va aixecar una
cella.
-El que implica que
ha estat aquí des de fa temps. Puc veure per què volia marxar tan
desesperadament.
Mitth'raw'nuruodo es
va aixecar en tota la seva alçada.
-No estava
desesperat. Cal que torni amb el meu poble.
- Per què? -va
preguntar en Parck.
Una altra vegada,
l'alienígena va semblar estudiar-lo.
-Perquè estan en
perill -va dir per fi-. Hi ha molts perills en la galàxia.
- Incloent-nos a
nosaltres? -va grunyir en Barris.
L'alienígena no es
va sobresaltar.
-Sí.
- I com ajudaria a
protegir la seva gent d'aquests perills? -va dir en Parck, llançant una mirada
molesta a Barris.
-No accepten el
concepte de..., no sé la paraula. Un atac fet contra un enemic abans que ell
ataqui.
-Un atac preventiu –L’ajudà
Parck.
-Un atac preventiu
-Mitth'raw'nuruodo va repetir-. Només jo entre els líders dels nostres guerrers
accepto aquest concepte com a part de les regles correctes de la guerra.
Així que havia estat un líder guerrer, llavors. Obvi,
ara, realment.
- I pensa que ara
pot persuadir al seu poble que accepti aquest concepte?
-No tinc intenció
d'intentar-ho -va dir Mitth'raw'nuruodo serenament-. No necessito el seu permís
per lluitar en la seva representació.
- Què, tot per si
mateix? -va dir Barris, la seva veu era meitat incredulitat, meitat burla.
Mitth'raw'nuruodo el
va mirar, i Parck va pensar que podia detectar una nota de menyspreu a la cara
de l'alienígena.
-Si és necessari.
-És molt valent -Parck
digué -. També molt estúpid. I potencialment molt malgastador.
- Vostè té alguna
alternativa? –Va rebatre l'alienígena.
Parck va somriure
lleugerament.
-Segueix estudiant-nos,
oi? -preguntà-. Fins i tot ara, com el nostre presoner, amb poques esperances
d'escapar, ens estudia.
-És clar -va dir
l'alienígena. -Vostè mateix ho va dir: són perills en potència.
-És cert -va dir en
Parck-. D'altra banda, quina millor manera de neutralitzar un perill potencial
que des de l'interior?
Pel cua del seu ull
va veure la boca d’en Barris obrir-se.
- Capità, què està
suggerint?
-Li ofereixo a
Mitth'raw'nuruodo l'oportunitat d'una posició dins de la Flota, Coronel -va dir
en Parck, mirant la cara de l'alienígena estretament. No hi havia sorpresa en
ella, cap canvi d'expressió en absolut. Potser estava massa trasbalsat per
reaccionar. Encara més probablement ja havia anticipat l'oferta. Potser
deliberadament havia manipulat la conversa en aquesta direcció-. L'Emperador
Palpatine té molts enemics -va continuar en Parck-. La proliferació de grups de
resistència així ho indica. Un líder guerrer de les habilitats d’en
Mitth'raw'nuruodo seria un actiu valuós per a nosaltres.
-Però ell és un...
-Barris va interrompre la seva frase amb un xiuxiueig.
- Un alienígena? -va
acabar Parck per ell-. Sí, ho és. Però algunes vegades això no vol dir res.
-Vol dir alguna cosa
amb Palpatine -Barris va dir severament.
-No sempre -Parck va
aixecar les celles lleugerament-. Estic disposat a córrer aquest risc,
Mitth'raw'nuruodo. Què opina?
-El benefici per a
vostè és clar -va dir Mitth'raw'nuruodo-. Quin seria el benefici per a mi?
-Accés als arxius de
la Flota d'alienígenes aquí en la Vora Exterior, en primer lloc -va dir Parck-.
Una oportunitat per usar les seves habilitats buscant i neutralitzant amenaces
per a la seva gent que podrien existir dins dels confins de l'Imperi.
Va arronsar les
espatlles.
- I qui sap? Potser
l'Emperador estaria disposat a tornar-lo aquí amb una força prou forta com per
neutralitzar aquestes altres amenaces per a la seva gent que va esmentar.
Després de tot, una amenaça per a la seva gent també seria una amenaça
potencial per a l'Imperi.
Els ulls d’en
Mitth'raw'nuruodo es van fixar un moment en Barris.
- I si no sóc
acceptable per a la seva gent?
-Llavors li dono la
meva paraula d'honor que li portaré allà on vulgui anar. -va dir Parck.
-Senyor, suggereixo
seriosament que ho reconsideri -va dir Barris, la seva veu suau però urgent-.
L'Emperador mai acceptarà això... aquesta criatura.
Parck va somriure
per a si mateix. No, l'Emperador en general no tenia molta estima als no humans...
però hi havia una xarxa d'excepcions secretes. Com els alienígenes que Darth
Vader havia descobert en un món arruïnat i reclutat per al servei privat d’en
Palpatine. El comandant de la nau d’en Vader en aquesta missió, un cosí d’en
Parck i un rival a l’Acadèmia, havia estat promocionat a Vicealmirall per la
seva part en aquesta trobada.
Potser Parck
finalment havia trobat la manera d’igualar-lo. O fins i tot avançar-lo.
- Tenim un tracte?
-D'acord, val la
pena córrer el risc -va dir Mitth'raw'nuruodo-. Parlaré amb el seu Emperador.
Parck va somriure,
un sentiment càlid de satisfacció fluïa a través d'ell. Tindria el seu premi
ara, d'acord. Un premi molt millor que el trivialment i totalment insignificant
contrabandista que seguia amagant-se al planeta.
-Excel·lent -va dir-.
Marxem d'una vegada. Un advertiment, però, gairebé segur haurà de canviar el
seu nom. 'Mitth'raw'nuruodo' és massa difícil de pronunciar per a la majoria
dels oficials de la Flota.
-És clar -va dir
l'alienígena, somrient. Va mirar a Barris, els seus ulls vermells encesos, com
Barris havia assenyalat, tan reminiscents com els d'un jawa, brillant
intensament en el contrast profund de la foscor de la seva pell blava i els cabells
blau negrós. -Potser el meu nom central seria més fàcil per a la majoria dels
oficials de la Flota. Digueu-me Thrawn.
-Thrawn llavors -va
assentir en Parck-. I ara, potser m'acompanyi al pont. La seva orientació
Imperial pot començar ara.
Des de la boca de la
cova, Llollulion trinà urgentment.
- De què estàs
parlant? -Preguntà Térrik, posant-se al seu costat-. No van a rendir-se ara.
El borlovià trinà
altra vegada, lliurant els macrobinoculars. Rondinant sota la seva respiració, Térrik
els va col·locar contra els seus ulls i va mirar amb atenció cap amunt.
Just a temps de
veure el Destructor Estel·lar parpellejar amb pseudoemoció mentre saltava a la
velocitat de la llum...
-Bé, així era -va
rondinar, baixant els macrobinoculars amb incredulitat. Un pensament sobtat el
va colpejar, i els va aixecar una altra vegada, registrant el cel d'horitzó a
horitzó. Però no hi havia altres naus a la vista que podrien haver arribat a
continuar la recerca. Llevat que estiguessin a l’aguait a l'altra banda del planeta.
Térrik va somriure
obertament. Si s'amagaven a l'espera al voltant de l'horitzó esperant
sorprendre’l, anaven a endur-se una sorpresa desagradable. L’Starwayman podria estar vell i
maltractat, però donant-li un avantatge davanter decent podria deixar enrere
qualsevol cosa que hagués allà fora.
-Encén els
convertidors -li va ordenar a Llollulion-. Sortim d'aquí.
El borlovià trinà en
reconeixement i va maniobrar a la cova. Térrik va fer una última comprovació
del cel, i llavors, gairebé a contracor, es va trobar mirant a través del bosc
cap a on el campament havia estat.
Podia haver estat
alguna cosa sobre aquest lloc, la raó per la qual el Destructor Estel·lar
s'hagués marxat tan sobtadament? Térrik no podria imaginar com o per què això
podia passar, però la connexió semblava inevitable.
Tot i així, gairebé
no va tenir importància. Térrik havia de lliurar un carregament, i fos quina
fos la raó ara tenia el camí lliure per fer-ho. I el que hagués passat allà
fora... Donant voltes als macrobinoculars al voltant del
seu coll, es va girar i es va dirigir cap a la cova. Passés el que passés allà
fora, certament no tenia res a veure amb ell.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada