La Força unificadora (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

En fila índia, Luke, Mara, Corran, Jacen i Saba van seguir la Danni Quee fins al fons del canó, on esperaven trobar a Harrar, el sacerdot yuuzhan vong. Com les lianes que asseguraven les plataformes volades estaven impossiblement enredades, van haver de seguir una ruta circular de rampes i escales. La pluja seguia caient en una manta ondulant i els Jedi anaven amb els caps cots i les caputxes de les seves capes amarades posades. Més avall, parcialment ocult per un mantell volutes de boira, el riu crescut rugia. Estaven travessant el segon nivell quan la Danni es va aturar i va assenyalar una petita casa al penya-segat en què una llum parpellejava a través de les tosques obertures que feien de finestres.

-Estava deshabitada, així que no ens vam molestar a demanar permís per utilitzar-la -va explicar prou alt perquè tots la sentissin.

Estaven a vint metres de la casa quan un grup de vuit ferroans van sortir de la penombra d'una cova natural per interceptar-los. Gràcils humanoides de pàl·lida pell blava, no eren originaris de Zonama Sekot però havien estat portats en aquell món moltes generacions abans. Els seus senzills pantalons i camises se'ls enganxaven al cos i els hi queia aigua per les cares enfurismades. A la mà esquerra del qui semblava ser el líder, Senshi, tenia una barra lluminosa que emetia una esfera de llum boirosa al seu voltant.

-Heu capturat a un yuuzhan vong -va dir i núvols de vapor de la seva respiració van acompanyar les seves paraules.

En Luke va negar amb el cap.

-El vam trobar ferit i el vam portar aquí per curar-lo.

-Nosaltres no l'hem ferit -va dir en Senshi-. Encara que es mereix qualsevol ferida que tingui pel que ell i els altres han provocat.

Poc després que en Luke i els altres Jedi arribessin a Zonama Sekot, Senshi (per la insistència de Sekot) havia contribuït a dur a terme un segrest fals de la Danni Quee com a forma de posar a prova als Jedi. Granger d'ofici, tenia motes daurades en els ulls i els cabells molt curts que se li havia anat tornant d'un gris blavós amb l'edat. Com havia perdut molts familiars i amics durant les Travessies per l'espai conegut, tenia sentiments oposats respecte a la decisió de Sekot sobre el fet de si tornar o no.

-Encara no sabem qui o què va ser el responsable d'això -li va contradir en Luke-. Esperem que el yuuzhan vong ens ho expliqui -va donar un pas endavant però ningú en el grup es va moure.

-Podries apartar-me només amb un pensament -va dir en Senshi-, però no ho faràs si ets un veritable servidor de la Força.

En Luke es va treure la caputxa i el va mirar.

-I si tu serveixes a la Força ens deixaràs passar.

El ferroan va assenyalar la casa.

-Com es tracta d'un enemic de Zonama Sekot, nosaltres hauríem d'ocupar-nos del yuuzhan vong.

-Ocupar-vos com? -va preguntar en Luke amb calma-. Torturar-lo o matar-lo retornarà a Zonama Sekot a Mobus? Us heu preguntat com reaccionarà Sekot quan s'assabenti que us heu pres la justícia per la vostra mà?

-Mira al teu voltant, Jedi -va dir un altre ferroan-. Has vist Zonama alguna vegada així? Cap de nosaltres l'ha vist abans. Pel que nosaltres sabem, pot ser que Sekot estigui inconscient. O alguna cosa pitjor.

En Luke va considerar esmentar la visita en forma d'espectre de la Jabitha a la casa on estaven la Mara i ell, però va decidir que Sekot devia tenir alguna raó per no aparèixer i tranquil·litzar els ferroans com ho havia fet amb ells.

-Dóna'ns l'oportunitat de parlar amb el yuuzhan vong abans de decidir què fer amb ell -va demanar uns moments després.

Els ferroans van meditar la proposta d'en Luke.

-Només si un de nosaltres està present -va respondre en Senshi en nom de tots.

-Quin de vosaltres? -va preguntar en Luke mirant-los a tots. Un home jove amb els cabells blancs va fer un pas endavant.

-Jo. Em dic Maydh.

En Luke va assentir.

-Està decidit llavors.

Els ferroans es van separar en dos grups i li van permetre l'accés a la casa al Jedi sense oposar resistència. Luke i la resta van deixar enrere la pluja per trobar a Harrar assegut a terra al costat del foc amb les llargues cames estirades davant seu. Tenia la cara i el cos masegats i les dents davanteres trencades. La Tekli estava dreta al seu costat, curant-li les ferides. Amb pinta de rosegador encara que bípeda, la chadra-fan semblava diminuta al costat del pacient alt i ple de benes. A les dues mans del sacerdot les hi faltaven dos dits, però la seva absència no tenia res a veure amb les ferides que havia patit a Zonama Sekot. Tenia una gruixuda cabellera i el seu brillant pèl negre li queia sobre la cara coberta de tatuatges. Tahiri Veila, que portava al front rastres de les marques dels yuuzhan vong, parlava amb ell en veu baixa en el seu idioma.

La Danni li havia assegurat al Luke que Harrar estava desarmat. La Tahiri estava a punt de presentar-lo al Luke i als altres quan Harrar la va tallar amb un gest de la mà.

-Parlaré amb ells en la vostra llengua -els seus ulls caiguts es van dirigir breument a la Tahiri-. Encara que potser em caldrà alguna vegada perquè em facis algun aclariment -la seva mirada va tornar als Jedi, mirant-los un a un.

En Luke va mirar al sacerdot durant un llarg moment i després va dir:

-Sóc Luke Skywalker. I aquesta és la meva dona Mara.

A Harrar se li van il·luminar els ulls en reconèixer els noms.

-El Mestre dels Jeedai... I la que va caure víctima de les espores coomb -va afegir referint-se a la Mara, la malaltia no s'havia curat del tot fins que va tenir al seu fill, Ben.

En Luke va continuar.

-Crec que ja has conegut la Tahiri i a Corran. I ara també la Tekli i la Danni -va assenyalar a la seva dreta-. Llavors només queden Saba, Jacen i Maydh, i el món que òbviament havíeu vingut a destruir.

-Jacen Solo -va dir en Harrar amb quelcom que gairebé es podria dir que era respecte reverencial-. T'he seguit des de la distància, jove Jeedai, figurativament i literalment.

En Luke va ficar les mans a les mànigues de la seva capa i es va asseure davant Harrar en una banqueta amb potes curtes.

-Tu sembles saber més de nosaltres que nosaltres de tu. Potser vulguis arreglar això.

-Potser.

La resta dels Jedi i en Maydh es van anar asseient en un mig cercle.

-Li has dit a Corran i a la Tahiri que tu, Nen Yim i el Profeta havíeu vingut a Zonama Sekot a buscar respostes. A res més.

En Harrar va assentir.

-Cada un tenia propòsits diferents que no compartia amb els altres -es va aturar un moment-. La Nen Yim és una cuidadora (en un altre temps aprenent de la Mezhan Kwaad, que va intentar convertir la Tahiri en una de nosaltres al món que vosaltres coneixeu com Yavin IV). Shimrra li havia encarregat a la Nen Yim que analitzés una nau orgànica que havia crescut aquí, a Zonama Sekot. L'anàlisi la va portar a un descobriment interessant que semblava vincular de diferents formes aquest món amb el dels yuuzhan vong. Va venir aquí per intentar verificar les seves teories. Per la seva banda Yu'shaa, el Profeta, deia que la seva raó per acompanyar-nos era determinar si Zonama Sekot podia ser útil d'alguna manera al moviment herètic que ell havia ajudat a organitzar entre els Avergonyits a Yuuzhan'tar.

-I quina era la teva raó? -li va preguntar la Mara.

-El meu motiu era menys noble -va confessar en Harrar-. Sospitava que la cuidadora Nen Yim també era una heretge, però d'un tipus diferent. És més, creia que Shimrra sabia de les seves pràctiques poc ortodoxes, el que significava que ell també seria un heretge. A més estava interessat a desemmascarar Yu'shaa i esbrinar si les seves creences eren o no genuïnes.

-El profeta va matar la Nen Yim i a tu et va deixar donant-te per mort -va dir en Luke-. Va ser això perquè la Nen Yim i tu vau aconseguir desemmascarar-lo?

-No. Ell volia assegurar-se que no sobrevivíem per compartir la glòria per haver destruït Zonama Sekot -va contestar en Harrar mirant al Luke.

-Pel que es veu, el coneixes.

En Luke va esperar.

-No és altre que en Nom Anor.

Tot això ja l'hi havien explicat al Luke abans en Corran i la Tahiri, però volia sentir-ho de llavis del sacerdot.

-Ho sabem -va dir la Mara trencant el silenci-. Però alguna cosa no encaixa. Potser en Nom Anor vingués aquí ocult darrere de la identitat del Profeta, però no puc acceptar que en Nom Anor sigui el que ha estat influenciant als Avergonyits perquè dipositin la seva fe en els Jedi.

-Et confesso que jo també estic perplex -va dir en Harrar-. Però has d'entendre que, pel que va passar a Ebaq IX, a Nom Anor li han quedat molt poques opcions que no incloguin allunyar-se el més possible de l'abast d'en Shimrra, cosa que no és fàcil. Probablement en Nom Anor es va trobar amb els heretges al subsòl de Yuuzhan'tar i li va anar veient els avantatges a convertir-se en el seu instigador i en la seva principal veu.

-Això no em sorprèn tant -va concedir la Mara.

-Però ha d'haver-se adonat que Zonama Sekot pot suposar la fi de la guerra -va intervenir en Luke-. Llavors per què intentar-lo destruir, quan els seus... seguidors serien els que més guanyarien si això passés?

En Harrar va sacsejar el cap.

-Només puc especular. Potser les seves accions aquí li han permès tornar a ser acceptat per Shimrra... Perquè Shimrra tem aquest món més del que us creieu. En Nom Anor sempre ha tingut el desig de ser ascendit, i la possibilitat d'aconseguir aquest ascens pot ser que hagi estat raó suficient per abandonar els heretges que confiaven en ell. Encara que també és possible que en Nom Anor hagi estat treballant en secret per Shimrra tot el temps, fins i tot quan s'amagava darrere del Profeta. Potser Shimrra volgués crear a Yuuzhan'tar la sensació que hi havia un problema per distreure l'elit d'altres problemes més urgents que tinguin a veure amb la guerra i la naturalesa rebel del Cervell Planetari de Yuuzhan'tar. O que estigui planejant utilitzar la creixent «heretgia» com a justificació per lliurar a la nostra societat dels indesitjables i els pàries.

En Harrar sospirà profundament.

-Nom Anor és un infidel consumat. En l'única cosa que creu és en les seves pròpies ambicions -Va mirar la petita habitació que li rodejava-. Però sembla que no va tenir èxit en el seu propòsit d'eliminar a Zonama Sekot, una amenaça potencial als seus plans i els d'en Shimrra.

-Això encara està per veure -va dir en Corran-. No sabem si com a resultat de les accions d'en Nom Anor o per protegir-se, Zonama Sekot ha saltat a l'hiperespai. On? Encara no se sap. Si aquesta pluja s'atura alguna vegada, pot ser que puguem esbrinar on som. Però fins ara Sekot no ha accedit a ajudar-nos.

-Sekot? -va repetir en Harrar.

-La intel·ligència que governa Zonama -va explicar en Jacen.

En Harrar ho va processar.

-Una altra similitud amb Yuuzhan'tar...

-O Coruscant, com ens agrada anomenar-lo a nosaltres -va apuntar Corran amb duresa.

En Harrar el va mirar i va somriure una mica.

-No parlo de la vostra antiga capital galàctica reformada, sinó de la llar primordial dels yuuzhan vong. Molt abans de morir a mans d'en Nom Anor, la Nen Yim havia arribat a descobrir que aquest món és increïblement semblant a les descripcions de Yuuzhan'tar que han arribat fins a nosaltres a través d'històries i llegendes -el sacerdot es va tornar cap a Maydh-. I el que és més: que els ferroans són la personificació del que nosaltres hauríem d'haver arribat a ser -una pena profunda es va veure en les faccions escarificades d'en Harrar-. Descobrir això va entristir la Nen Yim i va fer miques la seva fe. I exactament el mateix ha passat amb la meva.

-Sabem que una de les vostres primeres flotes de reconeixement passà per Zonama Sekot mentre encara estava a l'espai conegut -li va explicar en Jacen.

- «Passar» no és el terme correcte, jove Jeedai. Com he dit, hi ha moltes coses que uneixen Zonama Sekot i als yuuzhan vong. La Nen Yim va descobrir moltes similituds que no poden ser atribuïdes a la casualitat. Zonama Sekot i Yuuzhan'tar han tingut accés als mateixos protocols en la construcció de naus i altres dispositius.

-Naus sí -va admetre en Luke-, però els motors que propulsen la naus sekotanes no són orgàniques, Harrar.

El sacerdot va rebutjar l'afirmació amb un gest de la mà.

-Ni tampoc estan fetes de corall Yorik. Però el que importa és que creixen -va arronsar les espatlles-. Com no conec els secrets de les arts dels cuidadors no puc proporcionar-vos proves d'això. Però sé en el fons del meu cor el que és cert i el que no.

-I per què mai heu intentat tornar a Zonama Sekot després d'aquella primera presa de contacte? -va preguntar en Jacen.

-Perquè pocs saben d'aquest contacte -En Harrar es va quedar en silenci un moment i després va dir-. Us vaig a explicar coses que no li vaig revelar a la Nen Yim (ni tampoc a Nom Anor), només perquè hi hagi una millor entesa entre nosaltres. Durant els últims dies del regnat de Quoreal, el predecessor d'en Shimrra, hi havia rumors que s'havia descobert un món vivent. I enraonies també que els sacerdots de Quoreal havien interpretat el descobriment com un signe que havíem d'evitar el contacte amb la vostra galàxia. Els textos antics deixaven clar que l'existència d'aquest món era un anatema per a nosaltres; cosa que podria provar clarament que vam fer malament.

-Però ens vau envair de totes maneres -va dir la Mara.

En Harrar va assentir.

-Ens estàvem morint. Shimrra ho va saber. Recolzat pel seu Domini, va usurpar el tron ​​de Quoreal i va dirigir el comboi de mónnaus per continuar amb allò planejat, donant-li la seva total benedicció a la invasió i assegurant a tothom que els Déus li havien dit que la vostra galàxia havia de ser la nostra nova llar (sempre que la purifiquéssim o, almenys, us convertíssim a tots a l'única veritat). No es va dir del que havia passat amb el món vivent. Aquells que tenien un rang menor que l'elit van acceptar amb fe que Shimrra havia sentit la paraula divina. Shimrra no és algú amb qui es pugui jugar de totes formes. Com la invasió va progressar amb facilitat, molts de nosaltres vam deixar de banda les nostres dubtes. Ens vam convèncer que la decisió d'en Shimrra era correcta i que els Déus ens afavorien. Només fa poc ha tornat el dubte als nostres caps una altra vegada. El moviment herètic, la derrota a Ebaq IX, els continus problemes a Yuuzhan'tar... -Harrar va mirar a Jacen-. Que sospito que et devem en part a tu, jove Jeedai. I a la Vergere.

-La coneixes? -va preguntar en Jacen sorprès.

-Millor que tu, però òbviament no tan de prop. Era una de les mostres que van portar al comboi de mónnaus les naus de reconeixement. Es va convertir en la familiar de la sacerdotessa Falung i després de la sacerdotessa Elan, de la secta de l'engany, que va servir en la meva nau... -Harrar va somriure una mica-. Quan jo tenia una nau.

-Elan... -va dir en Luke amb els ulls aclucats.

El sacerdot es va prendre un moment per pensar sorprès.

-Ah, sí, gairebé m'oblidava del pla per enverinar als Jeedai amb bo'tous. Molt mal planificat. Què va passar amb la pobra Elan?

-Va tenir una mort horrible. Per enverinament amb bo'tous -va respondre la Mara breument.

-La Vergere era una Jedi -va dir en Jacen amb orgull.

En Harrar es va quedar impassible.

-Això vaig saber després.

Va mirar de dalt a baix a Jacen, Luke, Mara i els altres.

-Vosaltres m'heu preocupat des del principi. No de la mateixa manera que preocupàveu a Tsavong Lah. Ni com Nom Anor segueix preocupant-se -posà la seva mirada en Luke-. No som tan diferents com us agrada creure.

En Luke va somriure.

-M'agradaria creure que som molt semblants i que vosaltres existiu en la Força, com totes les formes de vida.

-L'enigmàtica Força... -va dir lentament en Harrar-. Però pensa això, Mestre Jeedai. Venerem la vida tant com vosaltres, si no més. La Força us dóna forces; els Déus ens donen forces a nosaltres. Com vosaltres, nosaltres sentim la necessitat de fondre'ns completament amb la vida: de sentir, notar, experimentar aquesta interconnexió amb totes les coses... I tot això està personificat en Zonama Sekot.

Al Luke li va recordar les seves difícils converses amb la Vergere.

-Però hi ha una gran diferència entre nosaltres: nosaltres creiem que tot el que no té en compte la Força és fals.

En Harrar va arronsar les espatlles.

-El que no té en compte als Déus és fals. Per a nosaltres, vosaltres personifiqueu el poder fosc, pel que sembla com ho feien els Sith per als antics Jeedai. I si els Sith s'alimentaven de la Força, igual que vosaltres, quan es van tornar foscos? Quan no van estar d'acord amb els vostres punts de vista?

-Els Sith buscaven la destrucció i el caos per posar-los al servei dels seus propòsits obscurs. Exercien un poder absolut per aconseguir els seus fins. No veneraven la Força; només reverenciaven el poder que els hi atorgava. Creien que el seu camí era l'únic camí.

-Igual que els Yuuzhan'tar -va dir en Harrar-. Però vosaltres afirmeu no fer-ho.

-Li rendiu culte al dolor -va intervenir la Mara.

En Harrar negà amb el cap.

-Si se'ls pogués convèncer que parlessin amb tota sinceritat, Jacen i Tahiri et dirien el contrari. Acceptem que venir en aquesta vida implica dolor perquè és una separació dels Déus. O de la Força, si preferiu. Però com nosaltres no existiríem sense els Déus i el seu sacrifici, l'hi agraïm emulant-los i lliurant-nos en nom seu. El dolor és el nostre mitjà de reunir-nos amb Yun-Yuuzhan. Ens preguntem per què ens van crear els Déus per passar tota la nostra vida patint per tal de poder tornar amb ells. Però això és incomprensible. Els que creen no poden fer altre cosa que crear, i això és el que fan els Déus. Aquestes coses estan més enllà de la nostra comprensió i ho acceptem així. Si els nostres ensenyaments són falsos, desapareixerem. Fins a aquest moment haurem de viure segons ells.

-Perir per ells, voldràs dir -li va contradir en Corran.

-Potser. Però tot això és xerrameca. El que jo temo ara és que els Déus mirin als yuuzhan vong amb disgust. Em vaig adonar d'això per primera vegada quan el comandant Kahlee Lah va creure que la Jaina Solo s'havia convertit en un aspecte de Yun-Harla, la Mentidera. Després vaig veure com el Comandant Suprem Czulkang Lah era enviat a Borleias en l'anomenada Operació Llança Estel·lar. I ara desenes de milers d'Avergonyits es deixen seduir per una heretgia d'autoservei... -En Harrar va abaixar la mirada i va sacsejar el cap-. Com ens hem designat instruments de Yun-Yuuzhan, assumint que tenim llicència per purgar, castigar, santificar o matar per milions en aquells que no comparteixen la nostra visió del món, ens hem convertit en blasfems de la nostra pròpia religió. Ara som una espècie feble, desesperada per demostrar la nostra força als Déus.

En Luke es va inclinar cap endavant i va recolzar els avantbraços als genolls.

-Si Shimrra entengués això, se li podria persuadir que acabés amb la guerra?

-Shimrra odia el so de les paraules raonables. Tampoc es podria persuadir ningú de l'elit, excepte potser als que romanen fidels en secret a Quoreal, l'objectiu ha estat sempre portar proves a Yuuzhan'tar que aquest món existeix i deixar a Shimrra en evidència, demostrant que ha violat el tabú amb la invasió i que les seves accions pot ser que ens hagin condemnat a tots.

El sacerdot es va quedar en silenci un llarg moment i després va prosseguir:

-Responeu-me a una pregunta: podria Zonama Sekot ajudar-vos a vèncer-nos? És, com diuen, una arma?

En Luke es va tocar la mandíbula.

-Té aquesta capacitat.

En Harrar exhalà lentament i tristament.

-Llavors no m'estranya que Shimrra el temi. Les profecies tenien raó -Va mirar inquisitivament al Luke-. Em mataràs ara, sacrificar-me a la Força?

-Nosaltres no fem les coses així -va explicar en Luke.

La confusió inicial d'en Harrar va donar pas a la resolució.

-Llavors, si m'ho permeteu, m'agradaria contribuir a trobar una solució per aconseguir una entesa entre la teva variada espècie i la meva. O et sono com l'Elan, prometent una cosa i decidit a fer una altra molt diferent?

La Mara, en Jacen i els altres seguien intercanviant mirades d'incredulitat atònita quan Luke va dir:

-Potser portis amb tu quelcom més mortífer que el bo'tous, Harrar. En forma d'idees.

En Harrar pressionà les puntes dels dits de les seves mans unes contra les altres i se les va acostar al seu llavi inferior desfigurat.

-Es diu que Yun-Harla reserva els seus trucs més enginyosos per a aquells que li tenen més devoció. Però aquí estem nosaltres, junts per raons que van més enllà de la nostra comprensió. Almenys hauríem d'intentar establir un nou principi des d'aquí.

 Següent