La Força unificadora (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Plovien insectes a Yuuzhan'tar (l'antic Coruscant), una vegada un centre brillant, ara apagat i corromput per la guerra, transformat pels yuuzhan vong en un jardí descontrolat. Una aparent barreja de falgueres, coníferes i altra flora suavitzava el que només dos anys abans havia estat una serralada tecnològica. Una mala herba verdosa despuntava entre la boira a les valls que una vegada van ser canons entre megaestructures de quilòmetres d'altura.

Llacs i estanys acabats de formar, creats després de la caiguda d'altes torres i plataformes orbitals, ara estaven plens a vessar d'aigua, inicialment portada pels asteroides, però que des d'aleshores queia amb regularitat d'un cel de color porpra.

Per a alguns Yuuzhan'tar, «Bressol dels Déus», era un món que havia tornat a l'esplendor d'antany que havia perdut i que ara havia estat redescobert, més viu després d'haver estat conquerit, amb la seva òrbita alterada (una mica girada en direcció al sol), tres de les seves llunes apartades i després restituïdes i la quarta polvoritzada per formar un anell trenat, un pont de llum sobrenatural pel qual els Déus passejaven en tranquil·la meditació. I ara els insectes plovien sobre la mónnau Ciutadella d'ales multicolors del gran Senyor Shimrra (la seva muntanya sagrada), que s'elevava des de la seva base de corall Yorik i planava sobre el que havia estat el barri més poblat i important de la capital galàctica. Un incessant redoblament de cossos caient sonava com un miler de tambors que marquessin diferents ritmes.

Els escarabats pesta esquitxaven la cúpula de la Sala Confluència i els majestuosos ponts organiformes que unien la Sala amb la resta dels llocs sagrats. La plaga havia sorgit a l'altra banda de Yuuzhan'tar per culpa d'un error del Cervell Planetari (una cria desmesurada) i ara les criatures s'estaven morint per un altre error del dhuryam. L'aire que envoltava la Ciutadella pudia i el sòl relliscava pels cossos aixafats. L'atmosfera dins de la sala principal era ombrívola.

El lloc de reunió de l'elit dels yuuzhan vong estava cobert per un sostre corbat suportat per pilars esculpits a partir d'antics ossos. Àmplia per la zona dels quatre portals per on entrava la casta alta, la Sala s'estrenyia a l'extrem oposat, on Shimrra s'asseia en un tron ​​d'un vibrant carmesí elevat sobre raïms de pòlips hau.

Uns dovin basal donaven una sensació de gravetat, de pujada per una costa, que augmentava com més s'apropava al seient amb el respatller cobert de pues d'en Shimrra. Però l'atmosfera dins de la sala era taciturna i silenciosa. Un grup de sacerdots, guerrers, cuidadors i administradors de genolls esperava que el gran Senyor parlés. L'inquietant silenci només quedava trencat pel so dels insectes en colpejar el sostre o en ser escombrats dels camins elevats davanters cap a les complagudes boques d'una dotzena de gargamelles Luur.

-Us estareu preguntant on hem errat -va dir en Shimrra per fi-. Ha estat la fallada en les nostres neteges, en els nostres sacrificis, en les nostres conquestes? És que estem sent posats a prova pels Déus o és que ens han abandonat? És Shimrra encara el nostre canal de comunicació amb els Déus o s'ha convertit en la nostra responsabilitat? Esteu preocupats per pors que parlen sobre el meu equilibri i la meva bogeria. Voleu saber si tots nosaltres ens hem convertit en Avergonyits als ulls dels Déus: rebutjats, menyspreats, condemnats a l'ostracisme pel nostre orgull i la nostra incapacitat d'imposar-nos.

En Shimrra va fer una pausa per mirar al seu voltant. Després va preguntar:

-És que creieu que la vostra desconfiança en mi, els vostres dubtes xiuxiuejats, beneficien la nostra noble causa? Si jo puc sentir-vos, què han d'estar pensant els Déus en mirar-vos a tots i cada un de vosaltres? Jo us diré el que els Déus es diuen els uns als altres: «Han perdut la fe en qui seu al tron ​​dels pòlips. I si dubten del Summe Senyor, el nostre vincle amb ells, estan dubtant de nosaltres». Per això els Déus envien plagues i malalties sobre els vostres fills; no per castigar-vos, sinó per demostrar-vos on heu caigut, on els heu fallat.

Les vestidures cerimonials negres i grises d'en Shimrra estaven fetes de la carn escorxada i preservada del primer Summe Senyor. El seu enorme cap havia estat escarificat amb dibuixos i les seves faccions recol·locades per suggerir un aspecte diví: els ulls eixamplats, la boca havia perdut la curvatura, el front allargat, els lòbuls estirats i la barbeta estretida fins a acabar en punta com la pròpia Sala de Confluència. I brillant en les seves òrbites oculars uns implants mqaaq't que canviaven de color depenent de l'estat d'ànim d'en Shimrra. Els dits de la seva enorme mà dreta subjectaven un amfibastó amb ullals que era el Ceptre de Poder.

Sota el tron ​​de corall Yorik s'asseia el seu Avergonyit familiar, Onimi, mig mascota mig portaveu de veritats que pocs s'atrevien a pronunciar. Havia arribat a oïdes d'en Shimrra (mitjançant un xarxa d'éssers biotecnològics que escoltaven d'amagat i de veritables espies) que alguns dels seus oponents i detractors estaven xiuxiuejant sobre que havia perdut el favor dels Déus. Una especulació més irònica que perillosa, perquè feia molt de temps que Shimrra havia abandonat qualsevol creença real en cap altre poder que no fos el que ell exercia com a Summe Senyor.

Tot i així hi havia raons innegables per témer que hagués perdut aquest favor: el lent progrés de la conquesta, una plaga de pruïja que havia començat quant van arribar a Yuuzhan'tar, el moviment herètic encara en funcionament, la desastrosa derrota a Ebaq IX, la traïció de la sacerdotessa Ngaaluh, l'intent d'assassinat contra Shimrra...

Molts creien que tots aquests revessos havien estat ideats pels Déus com a advertència per a Shimrra que s'havia tornat massa presumptuós i orgullós. Ell, que havia proclamat que la galàxia era el regne escollit per als sempre errants i sense llar yuuzhan vong. Per aplacar als preocupats membres de l'elit, Shimrra havia accedit a permetre que les seves proclamacions i discursos fossin analitzats per un quartet de Vidents (un de cada casta i un per cada Déu primari); uns bruixots vestits de negre nit que s'asseien a prop del tron ​​i sempre es contradeien entre ells.

Però no s'atrevien a contradir-lo a ell i només es retorçaven les mans, resaven i feien algun altre gest per implorar als Déus que fossin misericordiosos amb Yuuzhan'tar.

-Em desagradeu -els hi va dir-. Creieu que estic cometent sacrilegi. Defugiu la meva mirada i us humilieu perquè sabeu que dic la veritat i aquesta veritat us travessa fins al centre del vostre ser. Faríeu bé a dedicar més de vosaltres mateixos a la penitència i la devoció. Encara que ho donéssiu tot de vosaltres, no seria suficient -baixà la mirada cap a l'Onimi-. Vosaltres creieu que parlo en clau, com aquest.

Les deformitats de l'Onimi no eren de naixement, sinó perquè els Déus l'havien rebutjat. Encara que una vegada va ser un cuidador, ara no era més que un bufó deforme: un ull més baix que l'altre, un ullal groc sobresortint de la boca torta i una part del seu crani inflat com si el vaa-tumor dels cuidadors no hagués aconseguit assentar-se adequadament. Alt i eixut, els seus braços i cames se sacsejaven contínuament, agitats pels Déus com si es tractés d'un titella. Shimrra va emetre un so d'impaciència enfadada.

-Avanceu-vos Von Shul del Domini Shul i Melaan Nar del Domini Nar.

Els dos cònsols (administradors de nivell mitjà) van avançar uns metres sobre els seus genolls.

-He considerat les vostres diferències -va dir en Shimrra quan el dovin basal del tron ​​va forçar que les cares dels cònsols es tornessin cap a terra- i en aquest moment decreto que les deixeu a un costat. És més, decreto que redirigiu l'energia que alimenta la vostra còlera per servir a la nostra causa comuna. Els dos afirmeu que els vostres problemes l'un amb l'altre van començar aquí, a Yuuzhan'tar, com també ho han fet altres petites rivalitats entre aquests dos Dominis. Però això no és més que una forma de camuflatge. Sé que la vostra disputa va començar en la nostra llarga migració a través de l'espai intergalàctic i que després la disputa ha tornat a sorgir aquí. Però això no és reprotxable. Quan no teníem guerres en què combatre, què fèiem a part de tornar-nos contra nosaltres mateixos, sacrificar-se els uns als altres, competir pel favor del meu predecessor Quoreal o criticar als altres a la seva esquena? Oblideu als Déus. Vau perdre la paciència, us vau preocupar i vau creure que els Déus ens havien abandonat perquè no aconseguíem trobar la nostra llargament buscada llar. I això és precisament el que està passant ara. Recordem al Prefecte Da'Gara i als Dominis de la Pretòria... Què els van fer guanyar les seves blasfemes accions a part d'unes tombes de gel en el poc que queda de Helska IV, un món que ha estat apartat de Yuuzhan'tar fa tant de temps que és com si estigués a una galàxia de distància? El Mestre Bèl·lic Czulkang Lah mai em va creure quan vaig declarar que el regne promès estava al nostre abast, i què li va portar, a part de la mort en la batalla, igual que al seu fill, que acumulava tant odi contra els Jeedai que va permetre que li arrosseguessin a una batalla que no podia guanyar?

En Shimrra no li va prestar atenció als remugaments amargs d'alguns dels guerrers; tots portaven l'armadura cerimonial de crancs vonduun. En comptes d'això, la seva mirada penetrant va caure sobre el Mestre Bèl·lic Nas Choka, noble en aparença malgrat la seva modesta alçada, amb el fi pèl negre pentinat cap enrere per apartar-se'l de la cara i una barba esclarissada. Choka havia estat ascendit després de la mort d'en Tsavong Lah, però el seu nom encara no se sentia en tot l'univers malgrat les seves nombroses victòries a l'Espai Hutt.

-Aprèn dels errors dels que et van precedir, Mestre Bèl·lic, i tot t'anirà bé. Falla'm com el Domini Lah i jo personalment et convertiré en un exemple que els futurs mestres Bèl·lics hauran de tenir en ment abans d'acceptar el seu ascens.

Nas Choka inclinà el cap en una breu reverència i es va tocar les espatlles amb els punys oposats. Ara Shimrra es va fixar en els inquiets guerrers.

-Molts de vosaltres voleu fer responsable al Prefecte Nom Anor del que va passar a Ebaq IX, per la desinformació de la qual ell va ser víctima. Jo mateix vaig acceptar això per un temps. Però el veritable fracàs va ser d'en Tsavong Lah, per permetre que li enganyés l'enemic. Tsavong Lah va pensar que anava a tenir una mort honorable, però jo us dic que és una vergonya per a tots.

Amb la mirada baixa, molts guerrers es van regirar en els seus llocs. La mirada d'en Shimrra va trobar la del gran sacerdot Jakan, vestit de vermell, i el gran Prefecte Drathul, de verd.

-Hi ha altres als quals hauria de reprovar i recordar les seves obligacions. Però això ho reservaré per a una altra ocasió.

Un coixí dovin basal va treure a Shimrra surant del seu tron ​​i el va transportar fins l'anell de pètals de flors que l'envoltava, on es va baixar del coixí. Ficat fins als turmells en flors, va aixecar el seu ceptre de llargs ullals.

-Tot se solucionarà amb el sacrifici que ha de venir. Però hem de prendre precaucions perquè no hi hagi cap interferència.

-Els heretges, August Senyor -aventurà un sacerdot.

En Shimrra va moure una mà per rebutjar aquesta afirmació.

-Els heretges no són més que una pestilència, una plaga d'insectes pesta que es pot eradicar en qualsevol moment. Parlo d'interferències dels que no s'han convertit i que es mouen en silenci entre nosaltres: els que han sobreviscut al bombardeig i construcció del nou món, els esclaus que van escapar a la llavornau mutilada que va portar al Cervell Planetari a Yuuzhan'tar, els lluitadors de la resistència que profanen la nostra sagrada terra i els Jeedai.

Com si acabés de donar-li peu, l'Onimi es va aixecar i va seguir a Shimrra a l'anell de flors recitant:

-Els Avergonyits no són més que mosques molestes, almenys això és el que el nostre Senyor Shimrra pensa; els Jeedai són els que li causen preocupació, perquè perillosos i esmolats com espines de senalak són.

Quan Shimrra es va girar, l'Onimi va fer una reverència amb gallardia fingida i va prosseguir:

-Gran Senyor dels Cels, si la Força Jeedai no és més que una capacitat millorada, per què els nostres cuidadors no creen uns oponents que estiguin a l'altura a partir de la nostra casta de guerrers?

En Shimrra arrufà les celles i va assenyalar al seu familiar amb el dit.

-Acabes d'espatllar la meva sorpresa, Onimi. Ara haurem de fer les coses així -es va tornar per mirar a una cuidadora amb la roba blanca i mans en forma de tentacles-. No mantinguem el suspens durant més temps. Mostra'ls la vostra obra.

Una cuidadora impecablement adornada es va aixecar i va sortir corrent de la sala. Un moment després, a través dels portals dels sacerdots i dels guerrers va sortir marxant un grup de deu homes. Més baixos fins i tot que Nas Choka, portaven uns amfibastons que no deixaven de moure's i coufees esmolats. Urpes d'Steng sortien dels seus cossos robustos, que estaven empastifats de negra sang seca. Els deu eren diferents de la raça especial de guerrers coneguts com a caçadors, que tenien el privilegi de portar el mantell mimètic i fotosensible de nuun; aquests eren una cosa nova i desconcertant i les Vidents femenines van ser les primeres a mostrar la seva consternació.

-Quina mena de profanació és aquesta?

-Armats com guerrers, però vestits com a servidors dels Déus!

-Quin cuidador és responsable d'això?

L'Onimi va anar trotant fins a ells i va adoptar una postura altiva.

-Per provar que la Força és una mentida, Shimrra als seus cuidadors mirà; aquests inspirats en Nas Choka, d'una casta mestissa han creat una dura tropa.

Un dels Vidents va fer un fútil intent per agafar l'Onimi mentre els altres seguien proferint queixes en veu alta.

-Cap cuidador ha estat responsable; només jo -va dir en Shimrra per silenciar-los-. Aquests guerrers han estat creats per ordre meva. Són els nostres Jeedai. I s'encarregaran de salvaguardar la vida del Summe Senyor, a més d'ocupar-se de l'eradicació i extermini dels nostres enemics. Tindran coralites de disseny únic a la seva disposició, amb un armament avançat i la capacitat de viatjar per l'espai fosc sense assistència -Shimrra va fer una pausa i després va afegir-. Els anomenarem Aniquiladors, en honor de Yun-Yammka... No fos cas que ell se senti incòmode en veure's barrejat amb sacerdots.

-Semblen Avergonyits!

En Shimrra es va girar per mirar al guerrer que havia dit això.

-Avergonyits dius? Van ser creats pel meu mandat, Comandant Suprem Chaan. Per edicte diví! Si els Déus no els aprovessin, no portarien les marques dels pàries?

El Comandant Suprem Chaan no es va deixar acovardir.

-Els Avergonyits prenen formes que són similars a les d'aquells que han abraçat als Déus, Gran Senyor. Amaguen les deformitats que assenyalen la seva falta de vàlua. És massa demanar que ens mostrin proves del seu estatus?

Shimrra va somriure diabòlicament.

-Tu mateix t'has atrapat en la teva pròpia petició, comandant. Dóna un pas endavant amb deu dels teus guerrers i fes el que puguis contra ells.

-Però, Temible Shimrra...

-El dubte surt volant de la teva boca com un tsik vai, comandant! Si has parlat amb precipitació, retira les teves paraules, i si no, fes el que dic i enfronta't a ells.

Chaan va colpejar els punys contra les espatlles i va triar deu guerrers. Els coufees, els escuts, els tridents i els amfibastons van acceptar ràpidament el duel. Alhora, els guerrers-sacerdots es van desplegar, però només n'hi van avançar dos.

-Dos contra onze... -va dir en Chaan amb una sobtada consternació-. Això és una vulgaritat, un deshonor!

Shimrra va tornar al seu tron ​​i es va asseure.

-Llavors m'alegrarà veure com els humilies, ni que sigui per demostrar que els nostres cuidadors han complert malament amb la seva tasca. Fes-los picada, comandant, com si els fossis a servir en safata als Déus!

Chaan va fer una breu salutació. Quan va assentir amb el cap, els seus deu guerrers van atacar en dos grups de quatre, aproximant-se als seus oponents pels flancs, i els altres dos llançant-se immediatament cap endavant per començar la lluita i servir de distracció. Les reaccions dels guerrers-sacerdots van ser gairebé massa ràpides per poder-les seguir. Es van girar una mica cap a un costat per posar-se pràcticament esquena contra esquena, brandant armes a dues mans i fent front a l'atac frontal i als dels flancs simultàniament. Els amfibastons dels atacants van colpejar la carn que semblava desprotegida, però no van infligir danys. Els coufee van tallar i escorçar, però amb prou feines va córrer sang, i la poca que va sortir es va congelar immediatament.

Les armes de mà dels defensors no estaven menys dotades que els petits i musculosos guerrers-sacerdots que les brandaven. Els amfibastons especialment dissenyats arrencaven els caps dels seus cosins inferiors i es clavaven amb prou força per paralitzar, fins i tot a través de l'armadura. Els Aniquiladors (els Jeedai d'en Shimrra) donaven grans salts, giraven en l'aire i aterraven darrere dels seus atacants per després sortir corrent voltejant les armes en molinets que provocaven dolls difusos de sang negra que volaven en totes direccions.

Fets trossos, un per un els guerrers d'en Chaan van anar caient a terra. El silenci va omplir la sala quan l'elit de totes les castes va contemplar tot això amb una barreja d'esglai i por. Shimrra ja tenia prou poder sense aquesta guàrdia real. Ara quedava fora de l'abast de qualsevol Domini al que se li passés pel cap frustrar les seves intencions. La lluita acabà tan ràpid com havia començat, amb els deu guerrers (i Chaan) caiguts i sagnant i els dos guerrers-sacerdots indiferents davant el que acabaven de fer i amb els prims amfibastons coberts de sang.

La cuidadora que havia acompanyat el grup a la sala va fer un pas endavant per examinar els guerrers i dirigir-se a Shimrra.

-Els nostres guerrers més alts segueixen rebutjant els implants. El ritme metabòlic més ràpid d'aquests guerrers més baixos està millor preparat per a la ràpida activitat cel·lular dels implants biotecnològics.

L'Onimi va córrer fins a un dels guerrers morts i li va pessigar.

-Molt impressionant, quina facilitat; però contra els Jeedai tindran alguna oportunitat?

Shimrra li va fer un gest amb el cap a la Mestra Cuidadora Qelah Kwaad.

-Mostra-l'hi.

Molt pocs membres de l'elit eren capaços de posar la mirada en l'aterridora Qelah Kwaad, però l'objecte que tenia a la mà cefalòpode de vuit dits feia que el seu tocat ple de serps que es retorçaven sense parar i el seu crani prominent semblessin d'allò més comú i ordinari.

-L'arma dels Jeedai! -va cridar un dels guerrers.

-Més sacrilegis! -va dir un altre.

-Controleu aquestes llengües o acomiadeu-vos d'elles! -va dir en Shimrra-. Aquesta és l'espasa d'energia que li vam treure al Jeedai que va matar molts de nosaltres en el Pou del Cervell Planetari. Aquell al que molts de vosaltres encara li teniu reverència: Ganner. Penseu en l'espasa no com una abominació, sinó com una relíquia sagrada del poder d'un guerrer.

-La Mestra Cuidadora Kwaad acaba de condemnar-se per profanació -digué un Vident.

-Si us sembla preocupant la seva familiaritat amb la tecnologia sense vida -va respondre Shimrra amb calma-, hauríeu de denunciar també els artefactes que la Mestra Kwaad i els seus cuidadors van crear per evitar l'activació de les bombes-ombra de l'enemic, els seus esquers per a dovin basal i seus bloquejadors de yammosk. Així mateix suposo que hauríeu condemnat igualment el mabugat kan que ha ingerit els canals de comunicació de l'espai profund de l'enemic i que ens ha permès subjugar més mons en un klekket dels que hem conquerit en el temps que ha passat des que vam arribar a la Vora Exterior -va assenyalar el sabre làser-. Aquesta fulla d'energia funciona gràcies a un dels nostres propis vidres lambent. I, per tant, ja ha estat santificada.

Aquesta afirmació va ser suficient per fer callar tots els comentaris de la sala. Shimrra va assentir una altra vegada.

-Segueix, Mestra Cuidadora.

La Qelah Kwaad es va acostar directament a un dels Aniquiladors, va encendre el sabre làser, el va aixecar fins a la seva espatlla oposada i, amb un moviment de tall, va creuar en diagonal el pit de l'Aniquilador amb la fulla violeta. L'olor a carn cremada va omplir l'aire de la sala. Shimrra es va girar una mica per mirar als seus camarades.

-Només una cremada en una situació en què qualsevol altre hauria caigut partit en dos trossos.

-Semblen més una armadura de cranc vonduun que un yuuzhan vong -va murmurar el gran sacerdot Jakan.

En Shimrra es va posar furiós.

-Cranc vonduun, dovin basal, yammosk, guerrer... He de recordar-te precisament a tu que tots creixem de la mateixa llavor?

* * *

En Nom Anor (una mica més alt que un humà mitjà, desfigurat per cerimònies i per la seva pròpia mà i amb un ull fals que podia escopir verí) esperava incòmode a l'entrada de la cambra privada d'en Shimrra al rodo cim de la muntanya sagrada. Tres Aniquiladors fornits estaven drets ferms a un costat de la cortina membranosa i un parell de sacerdots a l'altre, purificant a Nom Anor amb núvols de vapor fragant que sortien de la glàndula odorífera dorsal d'un ben alimentat però espantadís thamassh. Li havien convocat a una audiència privada amb el gran Senyor després de la seva tornada de Zonama Sekot i no estava molt segur de què podia esperar. La membrana es va estremir i es va obrir per mostrar a l'Onimi gesticulant en direcció a Nom Anor.

-Entra, Prefecte -li va dir la mascota d'en Shimrra amb un to desdenyós. En Nom Anor va passar al seu costat per entrar a l'espaiosa cambra circular. Shimrra estava assegut al centre de l'habitació damunt d'una tarima circular, en un seient de respatller alt que no tenia la pompa del seu tron ​​públic. Un fossat ple de sang envoltava el seient i a un costat una mica més enllà hi havia una escala de corall Yorik amb un passamans finament tallat que pujava en espiral fins al cim. Aquest mòdul reforçat de la mónnau, el santuari interior d'en Shimrra juntament amb el Pou del Cervell Planetari, podia separar-se de la Ciutadella si fos necessari i ser llançat a l'espai profund.

-No t'estaves preguntant quan ens anàvem a tornar a trobar tots tres? -va dir l'Onimi en veu baixa quan Nom Anor va passar al seu costat.

En Nom Anor no va voler sentir la pregunta, es va acostar al tron ​​i va fer una genuflexió en la vora de la fossa pudent. D'una butxaca interior de la seva vestidura verda va treure el sabre làser que havia causat tanta commoció a la Sala de Confluència abans.

-Temible Senyor, els vostres desitjos van ser que se us lliurés això.

En Nom Anor va mantenir la mirada cota mentre Shimrra agafava l'arma de la seva mà, però la va aixecar alarmat quan va sentir el característic xiulet sobtat de la fulla d'energia d'un sabre làser en encendre's. El sol so de l'arma li evocava terribles records d'un incident que va tenir lloc al Pou del Cervell Planetari un any abans, quan Jacen Solo i la Vergere li havia posat una fulla similar al coll abans d'escapar de Yuuzhan'tar.

Des de llavors en Nom Anor havia passat innombrables moments preguntant-se com hauria estat la seva vida si els dos Jedi haguessin accedit a emportar-se'l amb ells. Com a font d'informació d'intel·ligència valuosíssima, pot ser que la coneguda com a Aliança Galàctica no l'hagués executat. Potser després de setmanes d'interrogatoris li haurien permès posar-se un emmascarador ooglith i reubicar-lo en secret en algun món remot de la Vora Exterior, on hi hauria pogut viure la resta dels seus dies satisfet.

A la mà dreta d'en Shimrra el sabre làser no semblava més gran que una espelma votiva, però va xiular en tallar l'aire.

-Contesta'm amb sinceritat, Prefecte: creus en els Déus? -Shimrra acostà la fulla violeta al costat del coll d'en Nom Anor-. I tingues en compte el que he dit: amb sinceritat.

El predecessor del Summe Prefecte Drathul, Yoog Skell, que havia mort a mans d'en Nom Anor, li havia advertit una vegada que mai li mentís a Shimrra. Així que va empassar saliva i va trobar la seva veu.

-Senyor August, jo... encara estic obert a creure.

-Si creure suposés algun benefici per a tu, vols dir.

-Segueixo l'exemple que donen els sacerdots, senyor.

Els ulls d'en Shimrra es van clavar en l'únic ull d'en Nom Anor.

-Estàs suggerint, Prefecte, que els nostres sacerdots no actuen amb tota la bondat dels seus cors?

-Senyor, he vist molts cors i pocs mostraven algun signe de bondat.

-Una resposta intel·ligent -va dir en Shimrra lentament-. Aquesta és la paraula que tots els que et coneixen o amb els que has tingut tracte utilitzen per qualificar-te: intel·ligent.

Per alleugeriment d'en Nom Anor, Shimrra va desactivar el sabre làser. En una altra situació, Nom Anor podria haver estat el Profeta dels heretges i fins i tot haver intentat enderrocar Shimrra. S'havia vist davant un dilema així en les Regions Desconegudes (que temptador!), però al final havia decidit que millor del costat d'en Shimrra que d'exercir de cacic d'una multitud de renegats.

-I què pensa algú com tu -va preguntar en Shimrra des del seu seient- dels xiuxiuejos que circulen per l'elit que els Déus estan molestos per les meves decisions, remuntant-nos a quan vaig decidir treure-li el tron ​​a Quoreal, usurpar el seu càrrec com a Summe Senyor i declarar aquesta galàxia com la nostra nova llar?

En Nom Anor es va arriscar a creuar les cames a terra. Des del costat més allunyat del pou, l'Onimi l'observava visiblement encantat.

-Puc parlar amb llibertat, senyor?

-Serà millor que ho facis -va intervenir l'Onimi.

La mirada d'en Shimrra va passar de l'Onimi a Nom Anor i després va assentir amb el seu enorme cap.

-Jo diria que molts dels membres de la casta alta no entenen que les seves accions, Senyor, van ser un tribut als Déus. Unes accions no menys temeràries que les que va fer Yun-Yuuzhan quan es va lliurar per crear l'univers.

Shimrra es va inclinar cap endavant.

-M'impressiones, Prefecte. Continua.

En Nom Anor es va sentir més confiat.

-Molts de nosaltres hem acceptat com un fet cert que les generacions que vam passar vagant pel buit intergalàctic van ser una prova de fe, en la qual, com vostè mateix ha apuntat, nosaltres vam fracassar miserablement barallant-nos entre nosaltres i adorant Déus falsos, el que va afeblir les frontisses de les nostres pròpies portes.

En Shimrra va assentir sàviament.

-Qualsevol grup sense oposició cau inexorablement en la decadència o la tirania. O totes dues.

-Però vostè, Temible Senyor, va saber veure el que era el difícil viatge: una conseqüència dels nostres errors anteriors. Va comprendre que els nostres cuidadors s'aproximaven amb rapidesa als límits del coneixement tradicional, que es veien en essència impotents per reparar les nostres deteriorades mónnaus, que els nostres sacerdots eren igualment incapaços de rescatar la nostra societat de les profunditats en què s'havia enfonsat, que els nostres guerrers, sense guerra en què ocupar-se, no podien tornar-se contra ningú excepte uns contra els altres. Ens estàvem morint en el buit, senyor, i si no hagués estat per l'enderrocament de Quoreal i els seus seguidors, els yuuzhan vong haurien acabat allà.

Shimrra se'l va quedar mirant fixament.

-Ep, ets una persona perillosa, Prefecte -Va mirar a l'Onimi-. Però com el meu familiar sap bé, a mi m'agrada el perill -va fer una pausa i després va afegir-. T'il·luminaré sobre els Déus. La qüestió no és si existeixen o no, si no si seguim necessitant-los. La seva caiguda va començar durant el nostre llarg viatge, quan no van venir a ajudar-nos. Com segur que saps, Prefecte, un no pot mantenir servents lleials si no s'ocupa d'ells. Així que la decisió ha estat seva. Aliens al nostre suport de sang, aliens a les nostres oracions i peticions, amb què ens van deixar? Potser els Déus ens creessin, però som nosaltres els que els hem mantingut vius a ells mitjançant l'oració. Ara es veuen desposseïts perquè s'han invertit els papers. Estan enfadats perquè els hem forçat a reconèixer que ha arribat la seva hora, que ha arribat el moment de retre el seu poder a Shimrra i al nou ordre.

Shimrra va tornar a encendre el sabre làser i el va agitar en l'aire com si volgués emfatitzar les seves paraules amb ell.

-Hi ha una guerra major, Prefecte: la dels yuuzhan vong contra els seus Déus.

En Nom Anor va empassar saliva amb dificultat.

-Una guerra, August Senyor?

-Res menys! Perquè els Déus atresoren el seu poder gelosament. Però estic segur que ja ho saps, Prefecte. Et retiraràs en silenci o lluitaràs fins al final per preservar el teu estatus? Abandonaràs a tots els cònsols que no responguin davant teu? Assassinaràs fins i tot al Summe Prefecte Drathul si fos necessari per mantenir el teu terreny?

-Lluitaré, Temible Senyor -va dir en Nom Anor amb més força del que pretenia.

-No esperava menys de tu. Però hi ha un problema inherent a tot això, perquè ens trobem envoltats de veritables creients. I fins a cert punt ells són una amenaça més gran per al futur dels yuuzhan vong que els propis Déus.

En Nom Anor va somriure per dins.

-Els Déus tenen el seu lloc, Senyor.

-És cert. Els rituals religiosos mantenen els sacerdots i als administradors ocupats, eviten que els cuidadors es tornin molt ambiciosos, mantenen a ratlla els guerrers, fan que els treballadors no es plantegin desafiar el sistema de castes i ens salven de què els Avergonyits es rebel·lin en una revolta oberta. Per això, si pretenc refer aquest món, he de tenir cura d'on trepitjo.

Les paraules d'en Shimrra només van reforçar la creença d'en Nom Anor que la fe era una extravagància i que els veritables creients eren els més fàcils de manipular.

-He de tenir cura d'on trepitjo -va repetir en Shimrra gairebé per a si-. Quan la fe està en perill i l'ordre social s'ensorra, els febles no volen explicacions; volen consol i algú a qui culpar -va riure pel baix-. Ah, però t'estic explicant el que ja saps. Mira les meravelles que ha fet aquesta filosofia amb els Avergonyits, que s'han tornat cap a l'heretgia a Yuuzhan'tar i els nostres altres mons. Volen explicacions? No! Demanen la meva sang.

Malgrat tots els seus esforços, en Nom Anor es va posar a tremolar.

-Veig que les meves afirmacions t'espanten, Prefecte. Potser creguis que fan olor d'heretgia, com li diria el Profeta als que el segueixen cegament. Em ficaries en el mateix sac que a la Mezhan Kwaad i la Nen Yim o Shedao Shai i la seva trista devoció a l'Abraçada del Dolor?

-Sé poc d'aquestes coses, Temible Senyor.

-Naturalment.

A Nom Anor no li va agradar com havia sonat això. A Shimrra no li costava ordenar execucions i no era difícil de molestar. Hi havia manat matar el cuidador Ch'Gang Hool perquè aparentment Hool no havia pogut controlar al Cervell Planetari i evitar així la plaga de pruïja. També hi havia executat al comandant Ekh'm Val, que havia descobert (o millor dit redescobert) Zonama Sekot. El mateix Nom Anor havia estat a punt de ser executat per la seva credulitat en l'assumpte d'Ebaq IX. En els dies que havien passat des de llavors, els seus somnis de poder i glòria havien estat satisfets, però, i si Shimrra decidia guardar el secret de Zonama Sekot fent que matessin a Nom Anor (igual que Nom Anor havia matat la Nen Yim i al sacerdot Harrar per guardar el seu secret)? Shimrra estava contemplant el sabre làser.

-Una arma curiosa, oi? Obliga al seu portador a embrancar-se en un combat personal. Si no fos per les seves creences errònies, pot ser que els Jeedai mereixessin certa admiració. És possible fins i tot que hi hagi alguna forma d'incorporar les seves doctrines a la nostra religió. Hem de tenir cura per no repetir els errors passats. Potser calgui que trobem formes de conquistar els cors i les ments de l'espècie dominant aquí -Va ​​mirar a Nom Anor-. Mai no han estat vençuts els Jeedai, Prefecte?

Mentre en Nom Anor intentava recapitular el que sabia de la Purga Jedi, va pensar en el que podria significar per als yuuzhan vong matar a Shimrra. Assassinant a l'Emperador Palpatine s'havien desencadenat dècades d'agitació per a l'Aliança Rebel per culpa dels senyors de la guerra locals i les batalles incessants amb les espècies hostils...

-Parla'm del jove Jeedai que va acceptar el Camí Veritable per després trair-nos -va demanar en Shimrra.

-Jacen Solo.

En Shimrra coneixia el nom.

-El mateix que va enganyar a Tsavong Lah fins portar-lo a la mort... He estat culpant als cuidadors per no supervisar al Cervell Planetari, però començo a sospitar que aquest Jeedai és el responsable. Quan interactuo amb el Cervell, sento la seva reticència, la seva desobediència. He hagut de reeducar al Cervell com a un nen entremaliat; un fill de guerrers que ha estat criat per equivocació al bressol dels sacerdots -Shimrra va fer rodar el sabre entre les seves mans-. I la Força... He sentit que els heretges la descriuen com la permanent exhalació de Yun-Yuuzhan.

Les paraules d'en Nom Anor als seus seguidors van tornar per turmentar-ho.

-Jo no li donaria tanta importància, August Senyor. La Força no és més que un poder que els Jedi han après a controlar fa més de vint generacions. Però no només els Jedi. Un grup anomenat Sith també utilitza aquest poder i pot ser que fossin els responsables de la Purga que va succeir quan nosaltres... Vostè... ultimava els seus plans d'invasió.

En Shimrra va creuar els braços sobre el pit.

-El Gran sacerdot Jakan també ha esmentat en aquests Sith. Estan ocults?

En Nom Anor va sacsejar el cap.

-Tristament la seva flama s'ha apagat en aquesta galàxia, Temible Senyor. Els heretges afirmen que els Jedi han combinat tots els aspectes dels Déus. Però els Jedi no són irreprotxables, ni tampoc és impossible enganyar-los i vèncer-los. Ja els hem capturat, matat i fins i tot gairebé convençut que treballessin per als nostres propòsits altres vegades.

-Com tu vas demostrar a Zonama Sekot -l'humor d'en Shimrra es va obscurir-. Estic desitjant acabar amb l'enemic abans que aquesta Nèmesi planetària acabi amb nosaltres -Va mirar més fixament a Nom Anor-. Estem segurs, Prefecte?

En Nom Anor va reunir coratge.

-Amb sort, Temible Senyor, Zonama Sekot és ja un món mort. Si no, segur que no té ni idea d'on està, i molt menys d'on som nosaltres.

Següent