dissabte, 27 d’agost del 2016

La Força unificadora (XXVII)

Anterior



CAPÍTOL 27

-Alfa Vermell -va dir en Kyp, com si li costés de creure les seves pròpies paraules. Consternat, va caminar cap a la pila del yammosk, deixant empremtes amb les botes a la gelatina blorash liquada.
Un cop allà, va assenyalar amb un gest la lúgubre escena: Malik Carr, el sacerdot, vuit guerrers que sagnaven per la boca, els ulls, les orelles; els amfibastons, els víllip i el yammosk, morts; el corall Yorik, descolorit.
-Alfa Vermell -va dir en Kyp. Han i la Leia es van intercanviar mirades interrogants entre si i amb Page. Lando, Talon i la Shada van fer el mateix.
-Què és això? Una maledicció que no conec? -va preguntar en Lando a Kyp.
-Sí, en certa manera -va dir en Kyp, asseient-se en l'esglaó circular que envoltava la pila-. Alfa Vermell és el nom d'un verí específic contra els yuuzhan vong, desenvolupat pels científics txiss i pels del Servei d'Intel·ligència d'en Dif Scaur. Pel que jo sé (i no sé gran cosa), el seu punt de partida era el pol·len de l'arbre bafforr, i l'arma biològica es va desenvolupar a partir d'allà.
-Kyp, com és que saps res d'això? -li va preguntar la Leia.
-Inconvenients de ser membre del Consell Assessor d'en Cal Omàs -va dir-. La primera partida, la partida de prova, es va preparar fa cosa d'un any i es va provar en secret. Fins i tot va estar a punt d'emprar-se a gran escala en aquells dies, si no hagués estat per dues coses, per la nostra victòria a Ebaq IX, i per la Vergere.
-Una fosh Jedi de l'Antiga República -va explicar la Leia per atenció a Page, Meloque i alguns altres-. La Vergere va viure cinquanta anys entre els yuuzhan vong, com espia. Va ajudar a rescatar el nostre fill Jacen a Myrkr i va morir a Ebaq.
-Cosa d'un mes abans d'allò d'Ebaq, la Vergere va robar la mostra d'Alfa Vermell i la va destruir, o la va convertir en una cosa inofensiva d'alguna manera -va afegir en Kyp. Va fer una mirada a la Leia, i aquesta va animar-lo a seguir explicant-. El comandament de l'Aliança ho va qualificar d'acte de traïció, però des de llavors no s'ha parlat gran cosa de l'Alfa Vermell, en part perquè es remorejava que en Jacen va tenir alguna cosa a veure amb què la Vergere escapés del bloqueig de seguretat que es va establir a Kashyyyk. Jo creia que el projecte s'havia cancel·lat. Evidentment, no m'han tingut informat.
-Aquesta cosa no només mata els yuuzhan vong individuals -va dir en Han, tornant la vista per la sala.
En Kyp fer que sí amb el cap.
-Tens raó -va dir-. Ataca a algun component genètic o cel·lular que comparteixen els yuuzhan vong amb tots els seus bioides, des del diminut fins al més gran. Fins i tot amb les seves naus de guerra.
-El coralita estavellat -va dir la Leia.
En Han mirà a Page amb desconfiança. El capità va alçar les mans expressant la seva innocència.
-Han, et juro que no havia sentit parlar de l'Alfa Vermell fins ara.
En Han mirar a l'alta Meloque, que va negar amb el cap.
-Si hagués sabut alguna cosa de l'Alfa Vermell, estic segur que hauria fet el que van fer els Jedi -va dir.
Tots els rostres es van tornar cap a Wraw, al qual se li va agitar el pèl del cap. Després, l'agent de la Intel·ligència bothana va arronsar les espatlles tranquil·lament.
-El comandament de l'Aliança volia tenir la seguretat sobre el terreny que l'Alfa Vermell funcionaria fora de l'entorn d'un laboratori. S'ha emprat amb èxit en presoners, però no podíem saber amb seguretat el que passaria en un entorn no controlat. Quan els Serveis d'Intel·ligència van saber que els vong pensaven ocupar Caluula, es va designar a aquest com planeta zero-pas-u per a guanyar la guerra.
La Meloque va deixar anar un trist sospir.
-Extermini. Més ar'krai bothan.
En Han es va abalançar sobre Wraw des de l'altre costat de la sala, amb els dits entretancats en forma d'urpes, però només va arribar a meitat de camí, ja que en Kyp el va abraçar per contenir-lo.
-Per això va prometre el governador de Caluula una rendició pacífica! -va cridar en Han-. Els teus van deixar que caigués l'estació orbital, només per poder posar en marxa aquest pla d'imbècils!
-Tranquil, Solo -va dir en Wraw-. Si jo hagués intervingut en la planificació en aquest nivell, creus que m'hauria apuntat en aquesta festeta? Sóc aquí d'observador, res més.
-Res més? -va dir en Han, forcejant per deixar-se anar de l'abraçada d'en Kyp. Els músculs del coll se li marcaven com cables-. Tota aquesta operació no ha estat més que una missió de reconeixement per veure si l'Alfa Vermell havia funcionat!
-No és veritat -va replicar en Wraw-. La nostra missió era destruir el yammosk, i ja és mort. L'Aliança tenia bons motius per creure que els vong pensaven servir-se de Caluula com de punt de reunió en cas de retirada. No sé explicar per què no hi ha més navilis de guerra en òrbita.
En Han es va tranquil·litzar, i en Kyp el va deixar anar.
-De manera que, si l'Alfa Vermell fallava, estaríem nosaltres a mà per assegurar-nos que es matava al yammosk -va dir en Han.
En Wraw va tornar a encongir-se d'espatlles.
-Al director Scaur li agrada cobrir-se -va dir-. Però, sí; volia tenir la seguretat que el yammosk moriria d'una manera o altra.
-Ho sabies des del principi -va dir la Leia a Wraw-. La patrulla a la qual vam tendir l'emboscada, el coralita estavellat...
-Reconec que el que vaig veure em va animar.
En Han va fer una ganyota de menyspreu.
-No sou millors que els yuuzhan vong -va dir.
A Wraw va tornar a onejar-li el pèl.
-Vas dir que volies ensenyar-me com funcionava el món -va dir-. Bé, doncs pot ser que siguis tu qui necessitis una lliçó. El que hem fet aquí era necessari -va afegir, assenyalant el sostre-. Aquesta cuidadora i els seus guerrers especials van a emportar-se l'Alfa Vermell a Yuuzhan'tar, i des d'allà es difondrà a altres mons ocupats al llarg de la ruta d'invasió. Així que, en comptes de dir fàstics contra mi, Solo, hauries d'animar-te. Els vong tenen els dies comptats. La guerra ha acabat, pràcticament.
-Els heu matat -va murmurar la Meloque; després, va sortir bruscament de les seves reflexions, plena d'horror, amb els ulls desencaixats i mirant amb ràbia a Wraw-. Heu matat les estrelles-alades!
En Wraw va empassar saliva.
-Això no ho saps -va dir.
La Meloque va caure de genolls sobre el terra esponjós, com si les cames se li haguessin tornat de gelatina.
-És que no t'adones del que heu fet, del que heu desencadenat? Els efectes de l'Alfa Vermell no es limiten als yuuzhan vong! Els teus superiors volen estar segurs? Doncs digues-los que l'Alfa Vermell ha superat les expectatives de tots, agent Wraw. És vulnerable a ell tant la vida sensible com la no sensible. Si aquestes naus yuuzhan vong arriben a Coruscant, pot estar amenaçada tota la galàxia!
-Quina nau? -va preguntar en Lando-. De què està parlant?
-Un parell de naus enemigues van pujar pel pou poc abans que arribéssiu vosaltres -va dir en Page.
Karrde va agafar el seu intercomunicador del cinturó i va activar el botó de trucada.
-Crev, em reps?
-Amb prou ​​feines, Talon -va respondre una veu masculina profunda, després de diversos moments d'interferències-. Quina és la vostra situació?
-T'ho explicaré més tard, Crev. Ara mateix, has d'alertar els artillers d'en Booster perquè destrueixin totes les naus yuuzhan vong de la zona.
En Crev Bombassa va riure.
-Què creus que hem estat fent? Encara que tampoc han aparegut molts objectius.
-Gràcies a la Força -va dir la Meloque en veu baixa.
-Només ens ha deixat enrere una nau -va seguir dient en Bombassa-. Una anàloga a corbeta, diferent de tot el que hem vist fins ara. Amb escates, tres parells de braços amb pinces trenca-roques i la proa elevada.
En Han mirà la Leia.
-Els coris que ens van perseguir fins a Caluula. Deuen haver-los conreat per als Aniquiladors.
En Talon va tenir prou amb advertir el to d'alarma d'en Han. Va prémer l'intercomunicador amb més força.
-Crev, digues-me que encara teniu a la vista aquesta nau!
-Espera, Talon.
Tots van quedar en silenci i van esperar alguns moments, sense sentir res més que les interferències de l'aparell; després, va tornar a sonar la veu d'en Crev.
-Talon, lamento comunicar-te que la nau va saltar a l'hiperespai abans que poguéssim abatre-la.
La Meloque va enfonsar la cara a les mans i va començar a sanglotar. En Han va contreure la mandíbula amb ràbia i amb desànim.
-La nostra única esperança és que la tripulació mori abans que la nau torni a l'espai real.

* * *

Al pont de comandament del creuer d'assalt bothan Ralroost, l'almirall Kre'fey va fer girar la butaca de comandament per apartar-se del lloc d'observació i escoltar l'informe que li passava l'oficial de comunicacions. L'espai local estava esquitxat de naus de guerra, però tranquil. Mon Calamari, de color blau, girava amb calma per sota d'ells.
-S'han reubicat elements de la Segona i Tercera Flota a Mon Eron -va dir l'oficial humà-. El gran almirall Pellaeon comunica que el Dret de Comandament va de camí per complementar les defenses d'allà. A més, han arribat d'Iceberg Tres dos grups de combat hapans per reforçar les forces de defensa locals de Mon Calamari. Establirem contacte visual amb ells en qualsevol moment, senyor.
En Kre'fey va mirar pel lloc d'observació. El Ralroost, juntament amb el destructor estel·lar Somni Rebel i el creuer Yald s'havien traslladat a la lluna de Mon Calamari, preparant-se per rebre de cara l'armada que avançava. Ara que els yuuzhan vong es desplaçaven cap a Set Elopor, faltaven hores per a l'enfrontament, o potser dies, en funció de l'estratègia d'en Nas Choka. Però, ara, el món habitat de Mon Eron, el cinquè planeta del sistema, estava amenaçat. Els planetes quart i tercer estaven de l'altre costat del sol.
Amb la marxa inesperada de gairebé la meitat de l'armada enemiga, s'havia establert una cosa semblant a un equilibri. Però amb l'equivalència s'havia intensificat el combat, i, en vista de la xifra creixent de baixes, l'Aliança estava en pitjor situació que al començament de la batalla.
Els escàners mostraven les fragates i piquets molt deteriorats que descarregaven el seu armament contra els yuuzhan vong, i caces estel·lars que havien perdut les ales i feien el que podien per aportar alguna cosa al combat. Per cada caça que es perdia desapareixien tres o quatre coralites del terreny de batalla. Però semblava que els yuuzhan vong tenien una provisió gairebé il·limitada d'aquestes naus petites, i pel que feia quedava delmat un tentacle, les entranyes tenebroses dels portacoralites enemics vomitaven grups de coris que el renovaven, entrant ràpidament en formació a les ordres dels yammosk que havien de volar en el nucli.
-Tenim notícies de la flotilla secundària? -va preguntar en Kre'fey.
-Encara no, senyor. Que nosaltres sapiguem, la flotilla segueix viatjant cap al Nucli al llarg de la Perlemiana.
En Sien Sovv, el comodor Brand i altres comandants seguien assimilant la idea que el raïm que s'havia separat havia pres la mateixa ruta que havien seguit els yuuzhan vong per arribar a Mon Calamari. Ja resultava evident que els yuuzhan vong no tenien cap intenció de servir-se de Toong'l ni de Caluula com a llocs de retirada o d'etapa. Els dos planetes havien estat distraccions. Kre'fey es renyava a si mateix per no haver-se adonat que l'Aliança havia caigut en un engany quan l'armada no havia saltat directament al Sistema Mon Calamari. El Mestre Bèl·lic Nas Choka no pretenia més que netejar de mines dels punts de pas, perquè, en la retirada, la flotilla secundària pogués atacar amb impunitat les naus transmissores.
Però, quin rumb seguia ara la flotilla? En Nas Choka no podia haver-se assabentat d'això de Coruscant. Era possible que s'hagués assabentat de l'experiment de l'Alfa Vermell a Caluula? «No», es va dir a si mateix en Kre'fey. Si el Mestre Bèl·lic havia tingut alguna notícia d'això de Coruscant, per què no havia deixat aquí la flotilla secundària, en comptes de fer-la recórrer mitja galàxia per tornar a enviar-la al punt de partida després?
Era més inquietant la possibilitat que el Mestre Bèl·lic s'hagués assabentat d'això de Contruum. A la primera indicació que la flotilla tenia intenció de saltar, s'havien enviat naus correu al món de la Vora Mitjana, i també s'havien enviat alertes per mitjà de les naus transmissores disposades entre Mon Calamari i Kashyyyk, i entre Kashyyyk i el Cúmul de Hapes.
-Almirall, arriba un comunicat de Kashyyyk -va dir l'oficial humà, mentre s'estrenyia els auriculars contra les orelles-. Senyor, el general Cracken i els comandants Farlander i Davip diuen que, en ser desconegut el parador de la flotilla secundària, la situació a Contruum s'ha tornat inestable. Dos grups eriaduans han abandonat ja la flota. Molts altres comandants consideren que a tots els hi vindria millor sortir vius per poder lluitar un altre dia, en comptes d'arriscar-se a saltar a Coruscant per quedar atrapats entre les defenses planetàries i la flotilla de tornada. El comandament de Contruum sol·licita, amb tot el respecte, permís per desplaçar la seva flota a Mon Calamari Extrem, i atacar l'armada des d'allà.
-Negatiu -va dir en Kre'fey, sense haver de pensar-s'ho si més no. Es va acostar a la boca el micròfon dels cascos i va indicar amb un gest a l'oficial de comunicacions que li obrís un altre canal amb Kashyyyk-. Mentre no torni de l'hiperespai la flotilla secundària, no hi ha manera de saber quin és el seu pla. Aquestes naus poden estar simplement a l'espera, esperant que vosaltres aparegueu per allà per poder-los captar entre l'armada i ells. Però pel que fa a Coruscant, coincideixo amb la vostra apreciació, i us recomano que disperseu la flota, per la possibilitat remota que el destí de la flotilla sigui Contruum. Coruscant pot esperar fins a un altre dia. Ara és Mon Calamari el que està en joc.
-El comandament de Contruum sol·licita dades actualitzades sobre la situació a Mon Calamari -va dir una veu femenina des de l'altre costat de la transmissió.
-Estem aguantant -va dir en Kre'fey concisament-. Però no sé per quant temps. Encara estem en inferioritat numèrica, i l'enemic no està caient en els paranys habituals. És el combat més igualat que he vist en el que va de guerra. L'única diferència és que el Mestre Bèl·lic Nas Choka està disposat a lluitar fins al final, mentre que jo no ho estic... i ell ho sap. Prefereix perdre totes les seves naus que haver de tornar a Coruscant deshonrat. Jo, per la meva banda, he de decidir el moment en què convé més ser prudents que temeraris.
-Almirall -va dir la veu femenina després d'una pausa-, el comandant Farlander diu que lamenta no ser-hi per ajudar-lo a prendre aquesta decisió.
En Kre'fey va deixar anar un grunyit.
-Si optem per la prudència, ens cenyirem al nostre pla alternatiu de fer saltar les flotes cap al costat de la Vora de Kubindi. Nosaltres coneixem molt millor que Nas Choka les hipervies del braç espiral.
La resposta va arribar després d'una pausa més llarga que l'anterior.
-Si les coses arriben en aquest punt, és probable que els yuuzhan vong prossegueixin l'atac contra Mon Calamari en la teva absència?
-No hi ha manera de saber-ho. Hem de confiar que la seva cèl·lula d'espies de Mon Calamari els hagi comunicat que el comandament de l'Aliança ha estat evacuat i que el planeta ja no té valor estratègic. Em sembla que en Nas Choka no és dels que rematen a una presa quan aquesta està panxa amunt... que és, en essència, com estarem nosaltres. En tindrà prou amb haver-nos fet fugir per apuntar-se la victòria i conservar el seu honor. Hem fet el que ell esperava des del primer moment: retirar-nos i fugir.
-Almirall! -el va interrompre l'oficial de comunicacions. Kre'fey, seguint la indicació de l'oficial, va girar el seu seient cap a l'escàner de llarga distància... i no va donar crèdit al que veien els seus ulls. L'armada recollia els seus tentacles, fent tornar als navilis de transport les seves legions de coralites, piquets i fragates.
-L'enemic es disposa a saltar a l'hiperespai -va dir un oficial bothan des del seu lloc a la banda de babord del pont de comandament el·líptic. En Kre'fey, en la seva impaciència, es va aixecar a mitges de la butaca de comandament.
-Doneu ordre a totes les ales de caces estel·lars que es retirin del combat -va cridar-. Les naus capitals i les plataformes de defensa golanes deixaran de fer foc i dirigiran tota la seva potència als escuts frontals de partícules! Digueu al general Antilles que el Mon Mothma s'ha de reunir amb l'Intrèpid a la cara il·luminada de la lluna.
-L'armada ha saltat a velocitat de la llum -va anunciar el bothan-. Rumb... cap al nucli.
En Kre'fey es va deixar caure de nou a la butaca de comandament com si hagués guanyat cinquanta quilos de pes.
-No ho entenc -va murmurar, amb alleujament i inquietud a parts iguals. Encara que en Nas Choka tingués notícies de Coruscant o de Contruum, el seu Servei d'Intel·ligència li hauria assegurat que la flotilla secundària comptava de per si amb naus més que suficients per frustrar un atac. I per què saltar ara, mentre la batalla de Mon Calamari seguia decidint-se a favor dels yuuzhan vong? Allò no podia ser més que un nou engany. Es va tornar cap a l'oficial de comunicacions.
-Envia avís a tots els transmissors en naus de guerra i en planeta que tota l'armada s'està traslladant. Vull que m'avisin immediatament de qualsevol tornada a l'espai real.
L'oficial de comunicacions es va tornar precipitadament cap al tauler de comandaments. En Kre'fey, desconcertat, es va quedar assegut mirant a l'espai. Què havia succeït per totes les galàxies?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada