La Força unificadora (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

En Nas Choka va empènyer la membrana viva que mantenia la gruta de comandament fora de perill de mirades curioses. Un trio de Comandants Suprems i els seus subalterns es trobaven en el deixant de la ira del Mestre Bèl·lic.

-El nostre rumb està decidit -va anunciar als seus subalterns i tàctics-. El Summe Senyor Shimrra no permetrà més retards. Se'ns ha ordenat llançar la flota d'aquí a tres dies locals, quan els auguris són favorables per a la victòria.

-Tres dies, Temible -va dir el tàctic quan Nas Choka haver estès les cames creuades sobre el seu banc de corall Yorik.

-La responsabilitat és meva -va replicar abruptament en Nas Choka-. No ho empitjoris fent ressò de les meves paraules. Presenta el teu informe.

El tàctic va inclinar el cap en senyal de respecte.

-Els rumors pul·lulen com una infecció de cucsacs. Des de tots els sectors arriben paraules sobre un gran augment de l'activitat enemiga. Naus camuflades com transports d'espècia abandonen l'Espai Hutt, però la majoria de les vegades no estan buides. El mateix succeeix en l'espai bothan. El trànsit s'ha incrementat en el Cúmul Estel·lar de Hapes, amb moltes naus que es dirigeixen cap a l'interior des de Kashyyyk i des del Romanent més llunyà. Coneguts operatius i agents s'associen clandestinament a Corèllia i Bimmisaari. Naus correu de l'Aliança dels Contrabandistes arriben i abandonen Contruum, amb unes poques aventurant-se tan a prop de Yuuzhan'tar com de Corulag.

-És una absoluta insolència -va dir en Nas Choka-. Però és molt semblant a les incursions de distracció de Gyndine i Duro que van precedir a l'enfrontament a Ebaq IX -guardà silenci un moment i després va dir-: Procediu.

-Com vas ordenar, els nostres agents no han intentat interferir o mostrar el menor signe de sospita.

-I a Mon Calamari?

-Gairebé la meitat de la flota s'ha anat. Moltes naus capitals han tornat als seus sectors d'origen. D'altres han estat viatjant dins i fora de l'espai fosc. No obstant això, altres han estat desplegades per substituir els aparells de transmissió que els nostres dovin basal es van empassar.

En Nas Choka es va aixecar del banc per observar el mur d'insectes brill.

-La meva llarga permanència a l'Espai Hutt va valer la pena -va dir després d'un llarg moment-. Vaig ser forçat a conèixer totes les formes i maneres d'engany i duplicitat. La fabricació és tan inherent als habitants d'aquesta galàxia com la invenció ho és als nostres cuidadors. Així que sóc caut amb tots aquests informes -es va tornar cap als seus comandants suprems-. Sovv i Kre'fey comprenen que les nostres patrulles i naus de reconeixement estan massa disperses per tenir sota vigilància cada sector planetari. Intenten inundar-nos amb activitat, amb l'esperança d'ocultar unes poques missions amb un propòsit genuí -la seva expressió es va tornar severa-. El nostre sabotatge de l'HoloRed bé ha pogut tornar-se contra nosaltres. Ja no tenim el luxe de poder escoltar les comunicacions enemigues. Sí, les naus correu requereixen més temps per arribar al seu destí, però els missatges que transporten arriben només en aquells als quals està destinat el seu contingut. Fins i tot ara aquesta guerra està prenent girs inesperats -els seus ulls es van posar sobre el tàctic-. Què hi ha dels yammosk de Toong'l i Caluula?

-Sense pertorbacions, Temible. Encara que...

En Nas Choka va esperar, després va dir:

-Parla!

-La rendició de Caluula, Mestre Bèl·lic. Abans de la caiguda de l'estació orbital, el comandant que dirigia el nostre assalt va rebre una trucada de la governadora del planeta. La governadora va prometre que Caluula se sotmetria a l'ocupació, sense necessitat d'amenaçar-la amb un amfibastó.

-No hi ha res d'estrany en això -va interrompre la Vident guerrera-. Molts governs locals han optat per això sàviament, crec que per evitar la devastació, a canvi de la promesa que nosaltres seríem equitatius sobre quants presoners prendre i en com seguiríem el nostre programa per a la terraformació, incloent la retirada d'edificis, temples i l'eliminació de les màquines. El costum va començar ja amb la nostra derrota del món biblioteca d'Obroa-Skai.

-Sí, Vident, però en el cas de Caluula, la governadora va fer una petició especial. Va demanar permís perquè els científics visitessin el seu món, per observar algun tipus d'espectacle natural del planeta. Això, per descomptat, requeria mantenir temporalment el port espacial, per l'arribada de les naus i del personal científic.

En Nas Choka va creuar els seus enormes braços.

-El nostre Comandant va accedir a això?

El tàctic va assentir.

-Per una ràpida i senzilla pacificació, i pel bé del yammosk, va concedir una aprovació provisional. Així que per no sotmetre a la nostra gent a tecnologia sense vida, va assignar la seguretat del port espacial a la Brigada de la Pau. Ara, però, la petició de permetre als científics visitar Caluula està en mans del Summe Prefecte Drathul. Ell, al seu torn, delega en la sagacitat del gran sacerdot Jakan.

En Nas Choka va romandre uns instants en silenci.

-Això m'interessa -va dir finalment-. Gran part de la flota enemiga roman a Mon Calamari. A tot arreu hi ha naus que semblen abandonades precipitadament. I després de setmanes de noble lluita per part dels defensors de la seva instal·lació orbital, Caluula es rendeix sense lluitar -va deixar que les seves paraules pengessin en l'aire, després es va dirigir al tàctic-. Digues a la seva Eminència Jakan que desitjo parlar amb ell abans que emeti una sentència sobre la petició.

El tàctic va fer una reverència.

-Alguna cosa més, Temible?

-Qui comanda el yammosk situat a Caluula?

-Et podré respondre en breu, Mestre Bèl·lic.

En Nas Choka va caminar fins al seu banc.

-Torna no només amb aquest nom, sinó també amb el del comandant del víllip. He de parlar amb ell també.

* * *

El guerrer yuuzhan vong del port espacial de Caluula va deixar clar que estava a punt per descarregar el seu amfibastó a la menor provocació. La visió del guerrer tatuat i ple de cicatrius contra un teló de fons de llançadores i artefactes era tan absurda que en Han va obrir els ulls com a plats, però ell era prou llest com per no somriure. Diverses naus de guerra yuuzhan vong estaven en òrbita sobre Caluula, encara que no tan a prop com en Han havia esperat veure.

-Ets la científica Meloque? Va preguntar el guerrer en bàsic a la femella ho'din sobre qui requeia completament la missió d'infiltració. De més de dos metres d'alta, amb mans de quatre dits equipades amb ventoses, una corona porpra de receptors termogràfics erèctils i un rostre reptilià sense llavis, hagués pogut passar per una cuidadora yuuzhan vong. De fet, d'entre totes les espècies de la galàxia, els ho'din bípedes eren tractats amb particular respecte pels invasors, no només per la seva devoció a crear vida, sinó també per la seva aversió a la tecnologia.

-Sí, sóc Meloque -va respondre en yuuzhan vong.

El guerrer va estendre una mà nerviüda.

-La teva autenticació.

La Meloque va desplegar la llavor de la mida d'un puny de carn i pell que li havien donat a Obroa-Skai. El guerrer va prendre la criatura entre les mans, la va rebregar i va estudiar les gotes acres que va deixar en un tros de pergamí de cuir. Després va fer que sí i es va dirigir cap al Han, Leia, Kyp, Judder Page i l'oficial bothan d'Intel·ligència, Wraw.

-Els membres del meu equip d'ajudants -va dir la Meloque-. Els seus noms han d'estar al lumpen.

En haver viscut entre els yuuzhan vong durant gairebé quatre anys, en el món biblioteca, ocupat per l'enemic, sabia com tractar amb ells i com parlar-los. El guerrer va prémer el lumpen tan fort que va xisclar de dolor, i una altra sèrie de gotes van caure sobre el pergamí. Li va portar un moment confirmar que els noms i descripcions detallades en les gotes coincidien amb les identitats falsificades dels humans i humanoides que estaven davant seu, però al final va assentir de nou.

-El lumpen romandrà aquí fins la vostra sortida. Si no heu tornat en tres dies, us caçarem, us farem presoners i sereu castigats per la vostra insolència. Compreneu?

-Sí -va respondre la Meloque en nom de tots.

-Llavors podeu entrar.

Va ser una sorpresa per a tots, i causa d'alguna sospita a Yuuzhan'tar, que es donés permís a uns pocs científics seleccionats per visitar Caluula, per observar el que deien el nocturn de les estrelles-alades, un fenomen natural, suposadament extraordinari que succeïa un cop cada tres-cents anys estàndard. Com en Han va descobrir, la governadora local havia tancat el tracte en secret, fins i tot mentre l'estació orbital encara estava sota setge.

Durant la breu missió a Mon Calamari, només dos dies abans, en Han va expressar el seu recel, dient-li a Dif Scaur que l'última vegada que ho va comprovar, els yuuzhan vong no estaven en el negoci de les relacions públiques. El director d'Intel·ligència, tan prim que semblava un cadàver, va ajudar a organitzar la missió per destruir el yammosk de Caluula i va oferir altres exemples dels recents intents dels yuuzhan vong per guanyar-se els cors i les ments de les poblacions derrotades, al contrari que la seva tàctica habitual d'arrancar-los al primer senyal de resistència.

Pel que fa a Caluula, Scaur creia que la naturalesa de la negociació, que era l'observació del rar fenomen natural, va haver d'agradar al sacerdot que tenia la tasca de decidir sobre la petició. No és que importés. Si els yuuzhan vong haguessin negat el seu consentiment, l'equip d'execució ja hauria arribat en qualsevol cas.

Que en Kyp Durron se sumés a l'equip en l'últim minut l'havia preocupat, perquè es creia que els yammosk tenien la capacitat de sentir als Jedi, com va passar a bord d'una nau enemiga amb el difunt Wurth Skidder.

En Kyp va deixar clar que ser Jedi no tenia res a veure. Els yammosk podien detectar la Força, i en Kyp sostenia que la Leia era tan forta en la Força com ell mateix. En Han no es va sentir alleujat amb l'explicació.

-Un bothan i un Jedi -va dir a Kyp-. Hauríem de dur també insígnies de l'Aliança Galàctica.

D'altra banda, dur a Kyp en la missió la va transformar en una cosa semblant a un assumpte familiar, ja que en Kyp va jugar un paper important en la vida d'en Han durant vint anys, des que Han i Chewbacca rescatessin un Jedi novell de setze anys de la seva presó en les mines d'espècia de Kèssel. La confiança que tenia Han amb Kyp va ser posada a prova per les moltes proves que Kyp va haver de suportar a Yavin lluitant contra l'esperit d'un Lord Sith, mort feia molt de temps; per la recerca enfervorida de venjança d'en Kyp contra l'almirall imperial Daala; per portar al Triturador de Sols per apuntar al planeta Càrida, i quan gairebé destrueix el Falcó Mil·lenari, i al Han en el procés. Més recentment, Kyp va enganyar la Jaina perquè l'ajudés a aniquilar una mónnau yuuzhan vong plena de civils a Sernpidal.

I tot i així, després del que va succeir a Myrkr, ell havia estat clau per impedir que la Jaina passés al Costat Fosc, gràcies en part a l'advertència que la Leia li va fer a Kyp que si alguna vegada feia mal a la Jaina o a qualsevol de la seva família, seria més segur per a ell entregar-se als yuuzhan vong.

-Vaig a deixar de viatjar si això significa portar un lumpen en comptes d'un xip d'identificació -va dir Wraw al Han mentre entraven a la terminal del port espacial.

-Estem aquí per assegurar-nos que no hagis de fer-ho -va dir en Han-. Ja tenim prou bothans infeliços sense que t'haguem d'afegir a la llista.

En Wraw va riure breument.

- «Tan bo amb les seves paraules com amb la seva pistola làser». Això és el que sempre he sentit de tu.

-Sóc de veritat, si és això el que vols dir.

En Han tenia més coses a dir, però la Leia li va tocar el braç per frenar-lo. Des del principi, ell i l'espia bothan de cara allargada havien xocat, però va apreciar el recordatori de la Leia que la prioritat era la missió. On els guerrers yuuzhan vong i gossos bissop es mantenien apartats, a la pista d'aterratge, els membres de la Brigada de la Pau, niktos, weequays, un parell de gamorreans i altres traïdors alienígenes, supervisaven la inspecció de l'equipatge i la seguretat de la terminal. L'edifici modular, prefabricat, havia estat desposseït de tecnologia, però encara no havia estat transformat pels yuuzhan vong. Tres equips de científics que ja havien estat inspeccionats els seus equips, estaven sent objecte de l'assetjament constant de brigadistes a la recerca de suborns. Flanquejant l'única sortida de l'edifici hi havia una parella d'humans exageradament alts, o més probablement, yuuzhan vong amb emmascaradors ooglith.

L'equipatge de l'equip de la Meloque estava sent grapejat per un klatooinià i un codru-ji, que tenia els seus quatre braços enfonsats fins als colzes a la motxilla d'en Han. Els yuuzhan vong havien prohibit la importació o l'ús d'aparells d'enregistrament excepte panells de dibuix i estris d'escriptura. Però se'ls va permetre tendes de campanya i equip d'acampada, ja que el destí de les expedicions era les escarpades muntanyes que emmurallaven Ciutat Caluula per tres costats.

Els escàners dels brigadistes, encara que eren rudimentaris, podien detectar la majoria d'armes, així que van deixar fora de la llista de l'equipatge les pistoles làser. Els sabres làser de la Leia i en Kyp, però, es van incloure entre les provisions de menjar de cuina, camuflats com mànecs per a paelles. El klatooinià va posar la bossa de cuina de campanya sobre la taula d'inspecció.

-He de registrar tot això -va dir quan l'alta Meloque es va aproximar, vestida amb una faldilla llarga que li feia semblar fins i tot més alta del que ja era. Kyp va fer un pas cap a la taula i va fer un lleuger gest amb la mà.

-No necessites registrar aquesta borsa.

L'humanoide de rostre caní va mirar al Jedi i va parpellejar.

-No necessitem inspeccionar aquesta borsa.

Momentàniament confús, el codru-ji al final va assentir d'acord.

-Agafeu les vostres coses i marxeu.

-Agafeu les vostres coses i marxeu.

En Kyp va captar la mirada d'en Han mentre tots dos es posaven les motxilles.

-Algun problema?

-Em pensava que això no estava permès, o alguna cosa així.

En Kyp li va treure importància.

-Podem debatre la filosofia Jedi en qualsevol altre moment.

En Han va riure.

-No m'interpretis malament, noi. Si jo tingués aquesta habilitat, l'estaria utilitzant a cada oportunitat.

-Creus que ho faries -va dir la Leia, posant-se la motxilla quan va arribar fins a ells.

-L'usaries jugant al sàbacc?

En Han s'ho va pensar.

-El joc ha de tenir una mica de diversió.

-I sé que no voldries això -va dir ella.

Tan aviat com van sortir de la terminal, un núvol de brunzidors indígenes els va envoltar. Els insectes no eren dels que picaven, però això no els feia menys irritants.

-Espero que et recordessis de posar repel·lent a l'equipatge -va dir en Han a la Leia.

-No ajudaria -va dir en Wraw amb veu aspra-. Cada visitant de Caluula té assignats cent brunzidors, i es queden amb tu durant tota l'estada.

En Han va riure breument per la broma del bothan.

-Bé, tothom té la seva pròpia idea de com passar unes bones vacances.

El que en Han no va dir és que les diminutes mosques s'estaven quedant enganxades al maquillatge que alleugeria la seva complexió, a l'adhesiu de la seva barba grisa, bigoti i celles llanudes, i que se sentia més incòmode del que es va sentir a Aphran IV feia dos anys, on havia portat una disfressa semblant.

La Leia va ser l'única, a més d'ell, a disfressar-se: el seu cabell estava recollit sota una perruca de rínxols platejats acuradament retallada, i la seva pell tenia una lleugera tonalitat verda, gràcies a una píndola que Intel·ligència li havia fet empassar.

Encara que era un Jedi, la cara intel·ligent d'en Kyp no era molt conegut i Page era tan indescriptible que un moment després de trobar-te amb ell pràcticament ja havies oblidat de com era.

Tot i la incomoditat, en Han s'alegrava de no haver de portar les «màscares» semblants als emmascaradors ooglith que va desenvolupar Baljos Amjak, de l'Esquadró Espectre, i que portava tot l'equip assignat per matar el yammosk de Toong'l, protegit només per yuuzhan vong. A part de la terminal espacial, Caluula era el món més simple que en Han havia visitat en molt de temps: un món on les pedres que formaven les parets de la majoria dels edificis tenien aquesta forma per altres pedres, i on la majoria de la població humana i humanoide tenia més en comú amb els yuuzhan vong del que pensaven. Li va portar un moment assimilar el fet que a Caluula i altres centenars de mons igualment primitius, la vida simplement seguia el seu curs.

Privats de tecnologia, forçats a viure a l'ombra de nous temples, els éssers s'enamoraven, es casaven, tenien fills, renyaven amb els seus veïns... Es van adaptar a nous menjars, a fer servir eines yuuzhan vong, van jurar lleialtat als conqueridors, encara que en secret seguien venerant als seus propis Déus.

-Ja arriben els nostres guies -va dir en Page.

Un rodià i un ryn, que vestien pantalons i samarretes rústiques, sabates desgastades, cinturons de tela, i caputxes teixides cenyides. I clarament estaven còmodes en les muntures ensellades que muntaven. Els quadrúpedes, de la mida de petits dewback i de llargs morros, eren més llanuts que els banthes, però no tenien banyes o ullals de cap tipus.

-Sóc Sasso -va dir el rodià quan van estar a l'abast de l'oïda d'en Han i els altres.

-Ferfer -va dir el ryn en un xiuxiueig, i va afegir-: Add u-sis-quatre, de Balmorra.

En Han va estrènyer la mà al ryn.

-Com està el teu cap?

-A la cursa -va dir en Ferfer.

En Han va assentir, recordant Droma, el ryn que va fer amistat amb ell quan va morir Chewbacca, i de qui es remorejava que era el líder dels Compiladors.

-M'ho figurava.

Quan van acabar les presentacions, Han es va adonar que Sasso i Ferfer li recordaven molts dels tipus amb els quals havia tingut tractes durant els seus primers anys en el Sector Corporatiu, a Duroon, Deltooine i altres mons. Gent que era dura a causa de les circumstàncies, però lleial als seus mons. Últimament, quan no pensava en la guerra o plorava les morts de l'Ànakin i Chewbacca, se'n recordava dels vells temps, preguntant-se com seria tornar als mons de la seva joventut sense el seu lleial company, però amb la Leia i els nens. La persona que s'havia obert camí per mitjà Vora Exterior estava molt viva dins seu, i malgrat totes les luxoses festes de Coruscant, els assumptes diplomàtics, els sopars d'estat i els casaments reals als que havia estat obligat a acudir els últims vint anys, encara se sentia més a gust envoltat de gent com Sasso i Ferfer que de senadors i princeses, els rics i influents.

Els rostres assotats pel vent, les mans endurides pel treball dur, el gran món a l'aire lliure en comptes d'algun refresc, menjar recol·lectat del sòl o agafada dels arbres en comptes de la produïda per les factories... Potser algun dia la Leia i ell tinguessin l'oportunitat, es va dir a si mateix.

Sasso li va assenyalar la seva muntura, que anomenaven timbu. En Han va posar el peu a l'estrep i es va impulsar sobre la immensa cadira de muntar. El timbu va grunyir i va tornar el seu gran cap orellut per mirar al Han amb un ull ple de líquid negre.

-Facis el que facis, no llencis de les regnes massa fort -va dir a la Leia quan muntava amb agilitat un timbu més petit.

-Per què? Què passa?

-Pensa en la pitjor escopinada de bava que hagis vist llançar a un tauntaun, després multiplica-ho per deu.

-Quina por.

-Ja havies muntat un timbu abans -Sasso va afirmar més que preguntar.

En Han va assentir.

-A Bonadan.

El rodià va lligar amb una cinta el morro que es movia inquiet mentre somreia.

-Un lloc genial.

L'equip de la Meloque va emprendre la marxa. Bandes de quatre yuuzhan vong patrullaven Ciutat Caluula, pels seus carrers la majoria sense pavimentar, però els suposats científics van poder passar sense incidents. En un exuberant camp, dos sacerdots supervisaven a un grup de treballadors nadius i yuuzhan vong que estaven construint un temple dedicat a Yun-Yuuzhan. Els llums elèctrics del carrer i aparadors havien estat arrencades dels seus suports, i no es veia cap droide o lliscant.

-Benvinguts a la nova galàxia -va dir en Kyp.

-No hi ha cap esclau del corall -va dir la Leia en to baix.

En Sasso va assentir.

-Aquesta va ser una de les condicions de la rendició.

-Com es va sentir la gent per la rendició? -va preguntar prudentment en Page.

-Deixa'm dir-ho d'aquesta manera -va dir el rodià-: La governadora ja no fa aparicions en públic i ha hagut de reforçar la seva seu.

En Han es va adonar que en Page semblava sentir-se com a casa. Muntava el timbu amb facilitat i sabia cap a on dirigir la bèstia fins i tot abans que els guies diguessin res. Era com si hagués memoritzat el mapa de carrers i la topografia del planeta. En Han va suposar que Page podria convertir-se en caluulà si fos necessari, menjar el seu menjar i beure la seva aigua sense caure malalt, atraure les dones natives, comportar-se com si hagués nascut i s'hagués criat allà. Wraw, per contra, estava clarament fora del seu element. El bothan de llarga barba tenia el costum de mirar a tothom amb el que semblava atordiment o suau burla, però el seu pelut cap no delatava cap dels canvis que caracteritzava a la seva espècie.

Però en Han ja s'havia trobat abans amb individus que havien construït les seves vides a base de descobrir els secrets d'altres i després abocar aquests secrets a les orelles apropiades.

-A quina distància hi ha el yammosk? -va preguntar Kyp a Sasso.

-La instal·lació és pràcticament el centre de la nova ciutat, probablement per dissuadir-nos de qualsevol intent d'un bombardeig orbital. El camí més segur és des del sud, el que significa creuar dues fileres de turons per arribar-hi.

-Les armes estan ocultes al llarg del camí? -va voler saber en Page.

-Hi ha armes enterrades per tot arreu -li va respondre Sasso-. Quant va ser evident que els vong estaven interessats a ocupar Caluula, vam començar a amagar tot el que vam poder: pistoles làser, menjar, droides de tota mena, el que vulguis. No pots fer un forat als turons sense descobrir un dipòsit de subministraments o un altre. Per quan l'Estació de Caluula va caure i els vong van baixar el projector de gravetat, ja vivíem com a grangers.

-Segur que els yuuzhan vong estan al corrent de les vostres activitats -va dir la Meloque.

-Sí que ho estan. Però fins ara no han investigat molt. Van descobrir uns pocs amagatalls d'armes i droides, i van sacrificar a vint caluulans. Però a part d'aquest incident, les coses han estat relativament tranquil·les -Sasso va indicar amb la regna un canvi de direcció-. Anem cap a aquí.

-Quant queda per veure les estrelles-alades? -va preguntar la Meloque.

-Tan aviat com guanyem una mica d'altura -Sasso va portar el comboi de vuit timbus a una parada al peu d'un escarpat camí que pujava el turó i que s'internava en un barranc molt boscós. Una criatura alada passà sobre els seus caps sense fer soroll i va desaparèixer entre els arbres abans que en Han pogués fer-li un cop d'ull.

-Bioides yuuzhan vong -va dir en Ferfer nerviós-. Ens estan observant.

 Següent