El Sabotejador (i III)

Anterior

III

El clan Toom tenia un lema: -Paga'ns prou i farem que els planetes col·lideixin.

Havien començat a treballar com a legítims operaris de rescat i salvament, usant una potent nau, anomenada Interventor, per recuperar vehicles perduts en l'hiperespai.

Imitant els efectes d'un forat negre, l'Interventor tenia la capacitat de tirar de les naus en perill cap a l'espai real. Tot i que les recompenses per aquests treballs eren substancials, mai eren prou com per satisfer els desitjos del clan, i amb el transcurs de diversos anys, el grup havia iniciat una segona carrera com a pirates, emprant el seu Interventor contra naus de passatgers i de subministraments, o llogant els seus serveis a organitzacions criminals per interceptar carregaments d'espècia i altres béns il·legals.

No obstant això, al contrari que els hutts i Sol Negre, que normalment complien amb honor els termes de qualsevol acord, el clan Toom únicament estava motivat pel benefici.

Com portaven un negoci petit, no es podien permetre el luxe de rebutjar treballs per faltar el respecte a alguna vaga ètica criminal, una postura que els havia convertit en proscrits fins i tot entre els de la seva pròpia classe.

Amb seu en una base subterrània en les profunditats dels erms inhabitats del nord de Dorvalla, el clan rebia pagaments de rutina tant de Lommite Societat Limitada com de Mineral InterGalàctic, amb els quals acordaven la seguretat de les seves llançadores i fragates. Els Toom usaven molt els fons per subornar als comandants dels cossos voluntaris espacials per consolidar la seguretat del propi clan -convenint que el clan s'abstindria d'operar dins el sector Videnda.

A causa que Eriadú estava fora del sector -i malgrat el fet que ja estaven rebent pagaments per part d’InterGaláctic- el clan havia acceptat la generosa oferta de crèdits republicans de Lommite Societat Limitada per dur a terme una mica de treball de sabotatge. InterGalàctic simplement hauria d'entendre que la naturalesa del seu acord amb el clan Toom havia canviat. El contracte amb LSL, encara que era més important, no impedia la possibilitat que el clan signés un contracte similar amb InterGalàctic -com segurament podria donar-se el cas després de l'operació d’Eriadú. En efecte, el clan tenia tota la intenció de contactar amb InterGalàctic per insinuar-ho. Cap dels membres del clan s'esperava que InterGalàctic contactés amb ells abans d’Eriadú.

Un weequay de cara aguerrida anomenat Nort Toom va acceptar l’holotransmissió per part de Caba'Zan, cap de seguretat de Mineral InterGalàctic. El clan estava fonamentalment constituït per weequays i niktos humanoides, que es trobaven molt allunyats de les seves llars natals, però en la barreja també eren nombrosos els aqualish, abyssins, barabels i gamorreans.

-Vull discutir l'oferta més recent que vam acordar- va començar a parlar l’holopresència de Caba'Zan. Era un falleen gairebé humà, fornit i de complexió verdosa.

-La nostra oferta més recent- va dir detingudament Nort Toom.

-Sobre la destrucció de les naus de Lommite Societat Limitada a Eriadú.

Els enfonsats ulls d’en Toom es van llançar entre l’holoprojector i un dels seus còmplices weequays, que estava dret a prop seu.

-Oh, aquesta oferta. Tenim tantes operacions en curs que a vegades costa seguir-les la pista.

-Em complau sentir que el negoci va bé- va dir amb falsedat Caba'Zan.

-Tinc el pressentiment que anirà millor encara.

El falleen va anar directament al gra.

-Estem disposats a pagar cent mil crèdits de la República.

Toom va tractar d'ocultar la seva eufòria. L'oferta era dues vegades més gran que la que Patch Bruit havia pagat.

-Haurem d'anar a pels dos-cents mil.

Caba'Zan va sacsejar la seva calba.

-Podem pujar fins a cent cinquanta, si poden garantir els resultats.

-Fet- va dir en Toom. -Quan veiem que els crèdits han estat transferits, farem els preparatius necessaris.

Caba'Zan semblava dubitatiu.

-Estàs segur que les coordenades de reentrada de les naus de LSL i l'hora de la seva arribada a Eriadú són correctes?

-Potser hauríem de revisar això una vegada més -va dir en Toom.

-Vas dir Rimma 18, a les 1300, hora local d’Eriadú -a menys que alguna cosa hagi canviat.

-Només a millor- va dir en Toom en un to tranquil·litzador. -Només a millor.

-I faràs que sembli un accident.

-Aquesta és probablement la millor manera de tractar-lo, no creus?

-No volem que InterGalàctic es vegi implicada.

-T'ho assegurem.

Toom va desactivar l’holoprojector i es va asseure, acomodant les seves enormes mans darrere del seu cap.

-Creus que saben que LSL ens va contractar?- Va preguntar el seu còmplice amb evident inseguretat.

-No tinc ni idea.

-InterGalàctic està oferint tres vegades més que Lommite. Anem a tornar els diners d’en Bruit?

Toom es va inclinar cap endavant amb determinació.

-No veig cap raó per fer això. Només hem d’assegurar-nos que podem dur a terme tots dos contractes -va somriure àmpliament. -He d'admetre que aquest assumpte crida l'atenció del meu sentit del joc injust.

-Vols dir que...

-Exacte. Sabotejarem les naus de tots.

Eriadú va ser un prometedor món dels sistemes estel·lars perifèrics. Situat a prop de la intersecció de la Ruta Comercial Rimma i la Via Hydiana, Eriadú va demostrar una devoció ferotge cap a la indústria, tot esperant aconseguir el seu objectiu de convertir-se en el planeta més important del sector. Per a aquest fi, Eriadú havia desenvolupat fins i tot una petita empresa de construcció de naus, propietat i operada per cosins llunyans del Canceller Suprem Valorum, qui presidia el Senat Galàctic a Coruscant. Les instal·lacions orbitals d’Eriadú eren inacceptables en comparació amb altres similars de Corèllia i Kuat, però entre les drassanes petites, les d’Eriadú eren les segones, només superades per les d’Sluis Van, encara més allunyat de la Vora Exterior i de les principals rutes comercials.

El tinent governador d’Eriadú havia fet molt per facilitar l'associació en potència entre Eriadú i Dorvalla, emfatitzant la inconsciència de la importància del lommite que Eriadú rebia des del Vora Interior quan Dorvalla era pràcticament un veí celestial. Les quantitats de mineral requerides per Manufactures Eriadú i Transports Valorum eren tals que ni LSL ni InterGalàctic podrien haver complert les comandes per si mateixes, però el Tinent Governador Tarkin no va veure el dilema que suposava això. Va insistir que ell no havia configurat les coses com si d'un concurs es tractés, però era innegable que ho era. Tarkin fins i tot va ser gravat quan va dir que la companyia que obtingués el lucratiu contracte probablement seria capaç d'efectuar l'adquisició de la perdedora.

Tarkin havia organitzat una cerimònia en un dels habitants orbitals d’Eriadú per donar suport al soci potencial, que va reunir totes les personalitats principals: Jurnel Arrant i el seu homòleg de Mineral InterGalàctic, els executius de Manufactures Eriadú i Transports Valorum, un nombre abundant de comercials que tractaven de guanyar-se els nous companys, i, per descomptat, el propi Tarkin, representant els interessos polítics d’Eriadú.

Vestint el millor en togues i túniques, tots es lluïen en el luxós pis de la instal·lació orbital, esperant l'arribada de les fragates de mineral que LSL i InterGalàctic havien enviat.

Les petites flotes estaven programades per arribar dins, més o menys, una hora, segons l'horari local.

-Estic convençut que aquest serà un prometedor dia per a tots nosaltres -comentava el tinent governador a Arrant i al dirigent de Manufactures Eriadú. Tarkin era un home prim, amb una ment veloç i un temperament encara més ràpid. Romania dempeus tan rígidament com un comandant militar, i els seus ulls blaus no donaven cabuda a l'humor o l'empatia.

-Digues-me, Arrant,- va dir el president de Manufactures -Tens previst que Lommite Societat Limitada pugui arribar a subministrar suficient mineral per complir les demandes que nosaltres estem planejant per a un futur proper?

-Per descomptat -va respondre Arrant amb seguretat. -Simplement és qüestió d'expandir les nostres operacions -es va girar i va introduir a Patch Bruit en la conversa. -Bruit, aquí present, és el nostre supervisor de camp, entre altres coses. Acaba de notificar-me una troballa de gran riquesa, a uns pocs centenars de quilòmetres de la nostra actual seu.

Bruit va assentir.

-Els nostres equips d'inspecció...- va començar a dir, quan un dels agents de seguretat d’LSL el va interrompre.

-Cap, sento interrompre, però necessitem parlar en privat.

Arrant va mirar a Bruit amb preocupació mentre s'allunyava.

-Què és el que passa? -Va exigir Bruit quan el guarda de seguretat i ell van estar fora de l'abast de les oïdes.

-Alguna cosa ha tirat de les fragates quan acabaven de sortir de l'hiperespai, prop de les coordenades de reentrada. No sabem la causa. Podria tractar-se d'un problema amb els generadors d’hiperimpuls, o potser un forat negre no cartografiat.

Bruit va sentir a la gent cridar darrere d'ell. Quan es va girar, l'atenció de tot el món estava posada en les gegantines pantalles que mostraven panoràmiques de les drassanes orbitals. A alguna distància d’aquelles drassanes, i fora de curs, diverses senzilles fragates espacials estaven tornant a l'espai real.

-Bruit, són aquestes les nostres naus?- Va preguntar Arrant amb creixent preocupació.

-Sí, però hi ha d'haver una raó perquè arribin tan aviat.

-Això és del tot inesperat- va remarcar Tarkin. -Molt inesperat.

L'elegant multitud es va esvalotar de nou. Bruit es va quedar com en estat de xoc quan va veure que un segon grup de naus començava a emergir de l'hiperespai.

-InterGalàctic- va dir el seu home de seguretat, incrèdul.

-Van a col·lidir!- Va dir algú.

-Bruit!- Va cridar Arrant mentre la seva cara perdia color. -Fes alguna cosa!

El que va fer Bruit va ser apartar la mirada.

Els crits i plors, els grunyits i sanglots, i els esclats d'una llum explosiva que van recórrer el polit sòl de la coberta de l'hàbitat, li van comunicar tot el que necessitava saber. Les naus d’LSL i InterGalàctic havien estat manipulades perquè provoquessin col·lisions massives. Sense mirar, Bruit va poder veure el lommite fluint en fracturats enderrocs, tenyint l'espai local amb un color tan blanc com la fúria fosa que bullia darrere de les seves tenses parpelles tancades.

-El clan Toom -Va bordar al guarda de seguretat. -Ells ens han enganyat.- Algú va ensopegar amb Bruit per darrere. Era Jurnel Arrant, que s'estava allunyant de les pantalles, paralitzat per la por.

-Estem arruïnats- va dir entre dents -Arruïnats.

Bruit es va aclarir el cap amb una sacsejada i va posar les mans sobre les espatlles del guarda.

-Envia un missatge a Caba'Zan d’InterGalàctic- va ordenar. -Digues-li que necessitem reunir-nos tan aviat com sigui possible.

L'aparell d'escolta, acuradament col·locat, era un perfecte facsímil d'una boca d'incendi. Estava entre Bruit i Caba'Zan sobre una taula baixa de la sala d'estar d’en Bruit, tocant la seva cançó:

-Aquí està el llarg i el curt. Arrant ha decidit iniciar una ofensiva contra les naus de Mineral InterGalàctic. Sense fer cap sol·licitud al Senat. Està a punt de desencadenar una guerra, el que també ha estat decidit ja...

Caba'Zan va moure una mà sobre la seva evident calba.

-Què estrany. Sembla la teva veu.

Bruit va tancar els seus ulls amb força, després els va obrir i va mirar al falleen als ulls.

-És la meva veu, va ser gravada. Vaig pronunciar totes aquestes paraules -o la majoria- en aquesta habitació. -El front d’en Caba'Zan es va arronsar. -No ho entenc.

-Estava en una reunió amb els meus homes, informant-los del pla que tenien les naus d’InterGalàctic a Eriadú. Algú va gravar la conversa.

-Un dels teus homes?

Bruit va moure el seu cap consternat.

-No ho sé.

-Un dels membres del clan Toom, llavors.

Bruit es va mossegar el llavi inferior.

-Llavors, per què es necessitava modificar la gravació, i posar-la durant un espectacle musical per a la teva gent a la cantina? En comparació amb ells, no és possible que els Toom poguessin haver obtingut accés a la base de dades d’LSL i hagin descobert les coordenades de reentrada de les nostres naus. No són tan llestos. Hi ha d'haver estat un dels teus homes.

-No són tan llestos -va dir Caba'Zan. -O tan treballadors. No hauríem sabut tot això sobre els teus plans si no arriba a ser pel micròfon ocult.

Bruit va silenciar el dispositiu d'escolta i va moure la seva mandíbula per la irritació.

-Investigaré qui està darrere d'això. Després tractaré amb el clan Toom.

Caba'Zan va estrènyer els seus ulls.

-Han jugat amb nosaltres com si fóssim estúpids, Bruit. Si estàs insinuant venjança, vull part de l'acció.

Ocult sota els pilars de l'edifici, Darth Maul es va dedicar un somriure, es va deixar caure a terra i va córrer cap a la foscor.

Maul mai va dubtar que el clan Toom acceptaria contractes de les dues companyies mineres. Ni tan sols va pensar que el clan incomplís la seva promesa de sabotejar les naus. D'aquesta manera no havia necessitat anar a Eriadú a presenciar les fatals col·lisions. En lloc d'això, havia passat el temps observant a membres del clan Toom tancant i abandonant la base de Dorvalla. Va suposar correctament que la seva traïció uniria a LSL i InterGalàctic en contra seu, fins i tot en poc temps, per la qual cosa els mercenaris havien decidit fugir mentre poguessin.

Maul els havia perseguit fins a Riome, un petit món cobert de gel situat a les profunditats del sistema Dorvalla, on el clan ja tenia establerta una base secreta. Un grup de malfactors més astuts podrien haver triat posar tanta distància com fos possible entre Dorvalla i ells. Però potser el clan Toom estava convençut que fins i tot les forces de seguretat de Lommite Societat Limitada combinades amb Mineral InterGalàctic no serien capaços de trobar-los. En qualsevol cas, la següent tasca d’en Maul consistia a assegurar-se que Bruit descobrís la localització del santuari de Riome, sembrant l'evidència que es tractava de la ubicació de l'antiga base del clan.

Maul va suportar durant un dia sencer les frígides temperatures i els udoladors vents, tot esperant que Bruit i els seus homes arribessin. Proveïts de blàsters i un assortiment d'armes més poderoses, van sortir corrent de la llançadora en la qual havien viatjat des de l'equador de Dorvalla i van assaltar la base subterrània. Acompanyant-los, hi havia un falleen home i diversos alienígenes que el seguien, entre els quals s'incloïen els quatre sabotejadors que Maul havia enganyat a la cantina.

Frustrats en trobar la base abandonada, van començar a buscar pistes que els conduïssin per on haguessin anat els mercenaris. Durant llarga estona Maul va estar convençut que hauria de ficar-se en la seva descoordinada recerca i plantar davant els seus nassos l'evidència que tan hàbilment havia sembrat. Però al final ho van descobrir per si sols.

Maul estava dins de la seva nau quan Bruit i la resta van embarcar en la llançadora i van enlairar, suposadament per recórrer Riome. El pensament de l'imminent enfrontament li va revitalitzar. Es va emocionar en sentir l'esperança que pogués participar.

Riome va sorgir blanc com la mort en la negror de l'espai.

En el seu més petit i veloç vehicle, Maul va avançar al variat equip de venjadors d’en Bruit. La seva nau surava sobre el terreny cobert de neu, desplaçant-se a gran velocitat pels vessants i passant al costat de les vores del turbulent mar gris adornat amb rocoses illes de gel. Maul no havia vist cap senyal de què la nau Interventor del clan estigués en òrbita, i va assumir que els mercenaris l'haurien amagat en un camp d'asteroides que envoltava a Riome.

En establir la seva base, els mercenaris havien trobat el lloc més càlid del petit món. Era una zona de vulcanisme actiu, amb immenses glaceres banyades amb la llum blau del gel, i parcel·les de toscs prats, per on bombollejaven llacunes fosques d'aigua escalfada pel magma. La base en si es componia d'una sèrie de búnquers semicilíndrics interconnectats que un cop havien albergat a un grup de científics. Al llarg dels anys, els droides i l'equipament abandonat pels científics s'havien convertit en estrambòtiques escultures de gel.

Maul va aterrar a un quilòmetre de la base. Com en la primera visita, no va trobar indicis que hi hagués una instal·lació de radar. Va observar a la llançadora d’en Bruit descendint a través dels blaus cels, volant sobre el complex i posant-se en un cercle de permacret, al costat d'un vaixell de càrrega corellià en forma de disc i un canoner de la mateixa mida.

El clan Toom podria no haver estat inconscient de l'arribada de la llançadora, però Bruit, malgrat tot, va aconseguir enxampar desprevinguts els mercenaris. La seva força de vint homes va emergir de la llançadora al costat d'un grup equipat amb motors d'elevació per repulsió, que va deixar profunds rastres en la superfície a causa de la locomoció. El clan va consolidar una ràpida defensa, llançant raigs blàster des de forats especialment preparats per a això i des d'un emplaçament que contenia un canó làser.

Els invasors responien amb els repetidors blàster que portava el grup motoritzat i també llançamíssils, deixant àmpliament clar que estaven decidits a guanyar el dia.

Raigs verd-blavosos van encertar al vehicle i el van clavar profundament en la neu.

Vestida amb vestits especials per al fred i cascos adaptats amb vidres tintats, la legió d’en Bruit va saltar dels seus seients. Un tret directe del canó làser va reduir el transport a trossos.

Multitud de trossos de metall van volar per l'espès aire, espetarregant quan queien sobre el gelat terreny.

Les forces de les companyies mineres es van desplegar i van començar un metòdic avanç cap als búnquers, trobant protecció darrere de les roques que havien estat despreses dels vessants de les muntanyes per les glaceres. El que Bruit no sabia, però, era que la base no podia ser presa mitjançant un assalt frontal, no, en qualsevol cas, per un grapat d'homes portant armes de vint anys d'antiguitat. El búnquer principal havia estat fortificat amb portes blindades, i l'espessa pista d'herba que tenia davant estava plena de mines de fragmentació i altres trampes.

Maul va decidir que havia de mostrar-se.

Va aparèixer breument en una costa a l'est de la base. Duia una estranya capa de gran longitud que li cobria les dues cames. El seu intens color negre contrastava amb la neu. Els atacants li van prendre per un membre del clan i van obrir foc immediatament. Maul es va impulsar sobre la costa amb salts i acrobàcies, sense pensar tot just en les coses que era capaç de fer. Bruit va prendre la sàvia decisió de dividir al seu equip, figurant-se, com Maul va predir que faria, que només l'enemic coneixia una altra forma d'entrar a la base.

Maul es va mantenir a la vista, esquivant els raigs blàster disparats pels seus perseguidors, sense usar la seva espasa de llum. No va poder haver estat un millor guia si hagués estat un d'ells. Es va amagar breument darrere d'un glacera, va invocar la Força per girar sobre si mateix i travessar la blanca carena. De les profunditats d'aquella tomba de fabricació pròpia, va sentir als homes d’en Bruit abalançant-se sobre la relativament indefensa entrada a la qual els havia conduït.

Maul va esperar fins que va estar segur que l'últim d'ells havia desaparegut a l'interior del lloc. Llavors va sortir de la cavitat gelada com si fos un llevataps i els va seguir. Els xiulets dels blàsters i l'olor acre del foc i la carn cauteritzada havien escalfat la seva sang fins a una temperatura pròxima a l'ebullició, però va activar la seva espasa de llum i es va endinsar precipitadament en la contesa. Però la matança no era el seu afany. Serviria millor als plans del seu Mestre si els miners i els mercenaris es mataven els uns als altres, no obstant això, Maul hauria de liquidar als vencedors.

A jutjar per la ruta per la qual estava progressant l'assalt, eren les forces d’en Bruit les que estaven romanent fins al final. Tot i ser inferiors tant en armament com en nombre, l'assalt dels miners estava motivat per la ira d'haver estat traïts.

Fins i tot amb un terç del seu grup ja ferit o mort, Bruit i el seu homòleg d’InterGalàctic van perseverar, continuant amb la lluita contra el clan Toom, el qual es protegia a la part posterior del búnquer, després de desfer-se dels comptadors del laboratori i diverses peces de instrumentació.

Explosions procedents de la part frontal del búnquer van indicar que els aliats d’en Bruit s'havien ficat en el camp de mines. Poc després, els supervivents van disparar totes les seves armes contra les portes blindades en un intent per obrir-se pas a través d'elles. Maul va córrer al llarg de l'extens mur del búnquer central i va trobar un lloc des del qual podia observar la batalla. Per contenir la seva ànsia, es va permetre avaluar les tècniques de combat d'un contendent o un altre, convertint-lo en un joc d'anticipació en el qual havia d’endevinar qui moriria a les mans de qui, i en quin moment concret. Les seves prediccions es van fer més i més precises a mesura que els bàndols s'acostaven l'un a l'altre.

Una potent detonació va convulsar el búnquer frontal. Les portes blindades es van obrir amb un perllongat so grinyolant, cinc atacants van assaltar el lloc travessant un dens núvol de fum. Dos van caure morts abans d'haver recorregut 10 metres. La resta es van enganxar als laterals del búnquer i van començar a avançar.

La ferocitat de l'enfrontament feia semblar que ni un bàndol ni un altre tolerarien la rendició. Era una batalla fins a la mort, com preferia que fos Maul, en qualsevol cas.

La seva atenció se centrava un cop i un altre en Patch Bruit. Malgrat com de desordenada que era la seva vida, el seu desplegament d'audàcia el va fer mereixedor de l'alta posició que ocupava a Lommite Societat Limitada. Maul estava impressionat. No volia veure a Bruit caure davant els mercenaris, que no eren res més que els blàsters darrere dels que s'amagaven. Bruit i el falleen van dirigir la càrrega final, les seves forces combinades van arribar al mà a mà contra els membres del clan de raça weequay i aqualish. Els miners no van mostrar pietat, i per moments la batalla va estar perduda, amb Bruit, el falleen, i cinc aguantant enmig de la matança.

Maul es preguntava momentàniament si podria deixar-los amb vida. Bruit informaria al president de Lommite Societat Limitada que el clan Toom havia enganyat a ambdues companyies, i que havien pagat la traïció amb les seves vides. Però era poc probable que Bruit deixés sense més l'assumpte. Voldria saber qui havia muntat l’adulterada gravació, i podia fins i tot descobrir que la informació sobre la ruta de navegació d’LSL cap a Eriadú havia estat obtinguda a partir del seu ordinador personal. Després començaria a pensar de nou en el micròfon ocult de la cantina, i potser inspeccionaria totes i cadascuna de les gravacions de vigilància disponibles. Com Maul sabia, les imatges d'un iridonià amb una cara plena de tatuatges vermells i negres podien aparèixer en una d'elles.

Per descomptat, no hi havia perill que fos rastrejat fins a Coruscant, molt menys fins al cau del seu Mestre. Però l'última cosa que volia era que Darth Sidious veiés la cara del seu aprenent en alguna llista dels més buscats de l'HoloRed.

Maul havia d'acabar el que havia començat.

Va desenganxar la seva espasa de llum, va encendre els dos extrems i va saltar per baixar al terra del búnquer prefabricat.

Bruit, el falleen i els altres es van girar quan van sentir el ressonant brunzit de la seva arma, que feia girar sobre el seu cap i al voltant de les seves espatlles. Però ningú va disparar.

Van romandre observant, com si fos una al·lucinació nascuda de la seva ànsia de sang o de la ceguesa que provocava la neu.

Maul va pensar que hauria d’agullonar-los perquè fessin el que necessitava que fessin.

Va començar a caminar cap endavant, mirant-los amb els seus ulls grocs, arrufant les celles i ensenyant les seves dents, i al final algú va disparar-li, el rodià de la cantina. Maul va desviar el raig contra ell amb el tall inferior i va continuar apropant-se.

-No hem de lluitar contra tu, Jedi- va cridar el falleen.

El comentari va detenir per un moment a Maul.

-Aquest és el nostre negoci- va continuar l'humanoide. -No concerneix a Coruscant.

En Maul va grunyir i va avançar.

Després es va ajupir de sobte, un twi'lek va disparar, i Maul es va retorçar, fent que els raigs rebotessin contra les fulles de llum carmesí. El twi'lek i un altre guarda de seguretat van caure.

Després la resta va obrir foc alhora. Maul saltava i es girava, es donava la volta i rodava, una meravella acrobàtica, impossible d'assolir. Es va aturar un cop que va elevar la seva mà i va començar a crivellar als seus oponents amb l'agitació que li proporcionava la Força i els seus aguts poders. A uns els desviava els blàsters contra si mateixos i als altres els llançava sobre una taula amb la suficient força com per partir en dos les seves columnes vertebrals.

Amb la seva arma esgotada, el falleen es va abalançar contra ell. Maul es va girar mitjançant una puntada voladora, trencant el braç del falleen. Després, sense baixar la seva cama, li va trencar el coll.

Només va quedar en Bruit. Mirant a Maul bocabadat d'incredulitat, va deixar caure el seu blàster de la seva rígida mà. Maul va continuar aproximant-se a ell, subjectant l'espasa a un costat, amb les fulles paral·leles a terra.

-No sé com ni per què,- va començar en Bruit -però sé que has de ser el responsable de tot el que ha passat.

Maul va decidir escoltar-lo fins al final.

-Vas gravar les meves converses. Després les vas alterar per enganyar els sabotejadors que havies identificat a la cantina. Probablement te les vas arreglar per fer que trobéssim aquest lloc -Bruit va gesticular en termes generals. -Puc almenys saber el per què abans que em matis?

-És una cosa que ha de ser realitzada... per aconseguir un propòsit més gran.

Bruit va decantar el seu cap, com si no hagués sentit a Maul correctament.

Maul va mirar-lo fixament.

-No necessites pensar massa en això.

Va elevar la seva fulla d'energia, preparant-se per travessar el pit d’en Bruit, després es va contenir. No ho faria amb la seva espasa, de cap manera. La va desactivar, va alçar la seva mà dreta i va fer un gest amb els seus enguantats dits. Les mans d’en Bruit van lliscar cap a la seva tràquea i va començar a panteixar tractant de respirar.

Jurnel Arrant estava a la seva oficina quan va rebre els detalls de la mort d’en Bruit a Riome. El missatge provenia d'un representant judicial, que havia estat avisat a Coruscant a petició seva.

-Estic avergonyit de tot aquest negoci- va dir Arrant en un to d’angoixada confessió. -Sóc culpable d'ordenar a Bruit que es fes passar per foraster per fer la feina bruta. Jo vaig agreugar aquest conflicte.

El mineral de lommite encara podia ser extret, però LSL no disposava de suficients fragates per transportar-lo. Reemplaçar-les costaria més que el valor actual de l'empresa.

Des que Arrant s'havia assabentat, InterGalàctic es trobava en la mateixa situació.

La fúria es va apoderar d'ell.

-Estic convençut que els neimoidians de la Federació de Comerç van trucar al clan Toom i els van pagar perquè sabotegessin les nostres naus, al costat de les d’InterGalàctic.

-Això serà difícil de provar -va dir el jutge. -El clan Toom ha estat exterminat eficaçment, i llevat que puguis presentar alguna cosa que demostri aquesta teoria, no podem declarar una bona raó per la qual interrogar els neimoidians -quan es disposava a afegir alguna cosa més, Arrant el va interrompre.

-Bruit era un bon home. No hauria d'haver mort pel que va fer.

El jutge va arrufar les celles, després va treure un dispositiu d'àudio molt fi de la butxaca de la seva túnica i el va col·locar sobre l'escriptori de l’Arrant.

-Abans que et facis més pols, potser vulguis escoltar això.

Arrant va agafar l'aparell.

-Què és?

-Un enregistrament localitzat a la base del clan Toom, aquí a Dorvalla. Està incomplet, però hi ha prou material com per merèixer la teva atenció.

Arrant va activar la funció de reproducció.

-Desitjo veure tant a Lommite com a InterGalàctic enfonsades,- va dir una veu masculina -de manera que algú amb una previsió realista pogués construir una organització millor des de l’escòria.

Els ulls d’Arrant es van obrir amb nerviosa sorpresa.

-Aquest és Bruit!

-Entenc,- deia una segona veu masculina. -Vull una mica d'acció.

Arrant aturà la reproducció.

-Qui és...

-Caba'Zan,- va facilitar el jutge -l'ex-cap de seguretat de Mineral InterGalàctic.

Molt al seu pesar, Arrant va reactivar el dispositiu.

-Necessitem un equip que ho aconsegueixi -va dir en Bruit. -Ningú sospitarà de nosaltres, i Arrant no necessitarà saber res més que el necessari.

-No és tan llest.

-Els Toom saben el que significa fer una feina. Anem a fer un moviment contra tot el món a Eriadú...

Arrant va apagar l'aparell i el va empènyer lluny d'ell.

-No sé què dir.

El representant judicial va fer que sí, estrenyent els llavis.

Arrant es va posar dempeus i va esperar llarga estona mirant fixament per la finestra. Quan es va donar la volta, la seva expressió mostrava la seva desolació. Va prémer una tecla del seu intercomunicador i segons després el seu droide de protocol secretari va entrar a l'oficina.

-En què puc servir-lo, senyor?

Arrant va elevar la mirada cap al droide.

-Necessito fer dues holotrucades. La primera serà per al president de Mineral InterGalàctic, per discutir les condicions d'una possible fusió.

-I la segona, senyor?

Arrant va prendre un moment per respondre.

-La segona trucada serà per al Virrei Nute Gunray per negociar les condicions amb les quals ens concedeixin drets exclusius de la Federació de Comerç per al transport i la distribució del lommite de Dorvalla.

En una humida gruta plena de fongs incrustats a les parets del món neimoidià, Hath Monchar i el Virrei Nute Gunray van rebre de manera alarmant la sobtada holovisita de Darth Sidious. Quant va arribar a l’holoprojector i va sorgir l’encaputxada silueta que era el Lord dels Sith, Monchar va inclinar el seu adornat cap en una salutació gentil i va estendre els gruixuts dits de les mans.

-Benvingut, Lord Sidious- va dir.

Encara que els seus ulls romanien ocults sota la caputxa de la capa, Sidious semblava estar mirant fixament a Gunray a través d'en Monchar, qui reposava sobre el seu mecanoseient, les potes semblaven urpes, a uns pocs metres de distància.

-Virrei -va dir en Sidious amb la seva aspra veu. -Descarto la teva subordinació, així que potser parlem en privat sobre els recents esdeveniments de Dorvalla.

Monchar va mirar amb sorpresa a Sidious, després es va girar cap a Gunray.

-Però, Virrei, jo era l'únic que podia contactar amb Lommite Societat Limitada. Mereixo almenys alguns dels crèdits pel que ha passat.

-Virrei,- va dir en Sidious, una mica més amenaçador -t'aconsello que la teva submissió a les seves contribucions en aquest assumpte fossin inconseqüents.

Gunray va mirar de reüll a Monchar amb nerviosisme.

-Serà millor que ho deixis.

-Però...

-Ara, abans que s'enfadi.

El sac de budells d’en Monchar va fer un rugit malaltís quan va abandonar la gruta. Gunray va lliscar del mecanoseient i es va apropar a l’holoprojector. Tenia la mandíbula inferior desencaixada i el seu gruixut llavi de sota no estava acompanyat. Una profunda fissura separava l'embalum del seu front en dos lòbuls laterals. La seva pell mostrava un saludable blau grisós gràcies a les freqüents consumicions dels fongs més selectes. Les seves togues vermelles i taronges d'exquisida factura queien de les seves estretes espatlles, al costat d'una sotana marró que li arribava fins als genolls.

-Disculpi per la indiscreció del meu ajudant -va dir. -Està molt tens per culpa de massa menjars suculents.

La cara d’en Sidious no va revelar res.

-Disculpa acceptada, Virrei.

-Hath Monchar em respecta tant com jo li respecto a vostè, Lord Sidious: amb una barreja de basarda i por.

-Necessites témer-me només si em falles, Virrei.

En Gunray semblava prendre’s el comentari com un avís.

-He estat esperant la teva visita, Lord Sidious. Encara que confesso que no tenia idea que estigués assabentat dels successos de Dorvalla, molt menys que la Federació de Comerç tingués interès en el planeta.

-Descobriràs que hi ha pocs assumptes dels quals no estic informat, Virrei. És més, no hem vist l'últim de Dorvalla. Hi ha alguna cosa al que necessitem parar atenció en el moment oportú.

-Però, Lord Sidious, s'ha resolt l'assumpte. Lommite Societat Limitada i Mineral InterGalàctic s'han fusionat per formar Mineria Dorvalla, però la Federació de Comerç transportarà el mineral, i ara representarem a Dorvalla al Senat Galàctic.

-I el més important, tens un lloc segur en el directori.

Gunray va inclinar el seu cap.

-Això, també, Lord Sidious.

-Llavors l'escenari està llest per al següent acte.

-Puc preguntar en què consistirà?

-T’informaré en el moment adequat. Fins llavors, hi ha altres assumptes que he d’atendre, per assegurar la base de poder de la Federació de Comerç i enfortir la teva posició personal.

-No mereixem la seva atenció.

-Llavors esforça't per merèixer-la, Virrei, així la nostra associació continuarà prosperant.

Gunray va empassar saliva sorollosament.

-Faré alguna cosa més, Lord Sidious.

En el seu cau de Coruscant, Darth Sidious va desactivar l’holoprojector i es va girar fins encarar a Darth Maul.

-Els has notat més lleials que abans?

-Més espantats, Mestre,- va dir en Maul assegut a terra amb les cames creuades -el que potser acabi donant el mateix resultat final.

Sidious va fer un so d'afirmació.

-Encara no hem acabat amb ells, no ha arribat el moment.

-Començo a entendre, Mestre.

La boca d'en Sidious es va aproximar al que és un somriure d'aprovació.

-No em vas decebre a Dorvalla, Darth Maul.

-Mestre -va dir Maul, inclinant lleugerament el cap.

Sidious li va estudiar per un instant.

-Sento que vas gaudir treballant pel teu compte.

Maul va elevar el seu rostre.

-Els meus pensaments estan oberts a tu, Mestre.

-Ja ho veig -va dir en Sidious lentament. -Suavitza el teu entusiasme, el meu jove aprenent. Aviat hi haurà una altra tasca perquè et desfoguis.

Maul va esperar.

-Familiaritza't amb les operacions de l'organització criminal coneguda com Sol Negre. I mentre ho facis, torna al teu entrenament de combat. La teva espasa de llum pot ser que et resulti molt útil per al següent que t’exigiré.

FI